J. .VASSOT 1 311 .STAA-F.R - PERF. BOHIGAS

publicacici de la part rues selecta de 1'epistolari Alcovcra (p,t;g. b), ens doni eltext integre i acurat de les dotze cartes rehudes per ntossen Antoni Maria,entre el 1900 i el 1926, de moiisenvor Juli AI. Carsalade du Pont, bisbe dePerpinva.

Les Metres, hen anotades, sun interessants per les dales que cuntenen, permsobretot coin a testintoniatge de la personalitat del hishe Carsalade, gasco deuaixenSa, que sahe fer-se rosscllones arch cis rosscllonesos, fins al puntde parlar i d'escriure en catch.

IV. - all feix Hies copies de Metres dirigides it ntossen Alcover es del ro-luauista alentanv doctor Bernhard Schadel. Pntre cartes (algunes llarguissintes)i portals, In figureu (levers 170 documents. Tots estan escrits en alentanv, forad'una carta en castclla (pergttic calia que nurssen .1lcover la mostras it gentque no sabia I'alemanv)rr (pa(,. 9L). A base ('aquesta correspondcncia, Moll es-tudia les relacions entrc Schadel i Alcoves, des del 1904 fins al 1926. Sun pu-hlicats molts fragments de cartes que fin yore els succcssius pro,jectes deSchadel per it funicular I'estudi cientific dcl catala. Esperent que algun diaagttestes cartes podran csscr publicades completes.

V. -- Francesc de R. loll ha publicat, eucara, den ( artes de tenra lullirid'F_)i .Motet Obrador a mosse,, .1lco:^er, escrites des del dcscmhre de 1900 fillsal setembre de 1908, que «tenen vertader interes per als ]tistoriadors del lul-lisme modern. A part (I'aquest valor intrfusec o de contingut historic, sun im-portants corn it document linguistic, coin it ntostra do literatura epistolar ons'agermana ]a cultura d'nit vertader literat and) la forma familiar del parlarconversacional i de confiantan (gags. 230-2331). l.a transcripciu es fidel i esexplicada aanth notes aclaridores dc Pets i de personesn (pag. 2:36).:1 la carta Ixhi ha una allusiO it Pompeii Fabra, consi<lcrat coin it critic exigent que aestait I'aguavt v vetla sa Ilcbra» (pa ;g,. 216)

Josep )tsSOT i MU ST.1NER

J. N. IUt. t,<;.A1iTI1: Una bibtioteca cisterciense nredie< < tl: La Real ( Mallorca).Barcelona, I3alinesiana , 1960. 104 pigs. (AST, XXXII, N9-190).

1.1 tuonestir cistercene de la Real, filial de I'ohlet, fou fundat poes andsdcspres de la conquesta de Mallorca pcl rei Janine I. Uls primers ntonjos de-gueren venir tie Fontfreda. La lliccncia de fundacio data del 13 de setembre de1232 ; la carta de dotaciu, del 29 de jury- de 1239 ; la construcciu del tuonestiren el sett ctnplacament actual, it quatre quilontetres de Palma, deguc acabar-sepoc abans del 1266, o sigui pel tuateix temps, o poc dcspres, de ht collversiu deRa ion Liull. Ilom sap, per la Vida coetania, que I,lull visitava la Real quailes preparava per al seu apostolat, en els anus intutediats it la seva conversio(viers 1265-1271). Per aixo pensarcu els sells biugrafs que in influencia de laReal en In genesi del pensament ltillia degtte esser considerable. Darrerantettt,pert, aqucsta idea, coin tantes d'altres relatives it ]a biografia de blot], ha estatrectificada. L'opinio que avui predomina sohre aquesta important giiestio es

.9. Per a les relacions entre Fabra i Alcoves, vegeu, encara, 1'Epistolari de PompeiiFabra a mosses Antoni Al . Alcover, a cura del mateix FRANCESC Dc B. Moot, (( Tarregal1969), que sera recensionat ell una altra ocasiu, i el men article Pompeu Fabra i lila-llorca, aSerra <l'Oru, agost 1969, pegs. 41-42. Sobre mosseu Alcocer en general , vegeu lesmemories de slor,l,, Els urcus primers lreuta arrys (Dlallorca 1970).

162

HILLGARTH: aUNA BIBLIOTECA CISTERCIENSE MEDIEVAL'

que, no havent estat mai in Real un centre cultural d'importancia, poc pogue

influir en In formacio doctrinal de Mull. Hillgarth ha donat ara a concixer

iota l'antiga documentacio coneguda sobre Ilibres de ]a Real, la qual Cosa

permet de tractar el problema de la seva influcncia en ]a formacio lulliana,

sabre una base ines solida.Iillgarth publica quatre inventaris de la Biblioteca de la Real, que signa

amb les lletres A, B, C i D, i dos documents sobre donatius de Ilibres. Tres dels

esmentats inventaris (A, C i D) es troben en un volum titulat Capbreu de les

rendas del present ntonestir de Sant Bernat de la Real, el qua], al final del

segle cacti, es trobava a l'arxiu del monestir, on el veie l'illustre cistercenc

mallorqui 1'. Antoni-Raimon Pasqual. Aquest voluin fou considerat perdut

durant molts anys, fins que reaparegue a l'Arxiu Diocesa de Palma, entre els

papers procedents de 1'Arxiu del Seminari Conciliar. L'inventari B es troba a

]'Arxiu General del Refine de :Mallorca. Les dates d'aquests inventaris son

relativament tardanes. El tees antic es del 1386. I;ls altres son del 1443, el 1409

i el 1502. El rates extens es el primer, que compta cent noranta-set numeros ;

el 13 en to quaranta, peru hi ha numeros que registren mes d'un volum, i la

niateixa cosa es pot dir dels altres dos, amb cent trenta-sis i seixanta-cinc

numeros, respect ivain ent. Cap d'aquests inventaris no pertany, clones, a I'epoca

clue Llull visitava sovint el monestir, be que reforcen l'opinio dels qui no

creuen en la influcncia de in Real en la formacio del pensament lullia.

Iillgarth ha dut a terme tin laborios treball d'identificacici i de contparacici

anib inventaris d'altres hiblioteques cistercenques. Pero els inventaris de la

Real, fets it corre-cuita, donee dades insuficients per it identificar molts dell

Ilibres que esmenten, per in qual cosa, it traves Wells, horn nomes pot formar-se

una idea aproximada del que fou aquella biblioteca. De tota manera, Hillgarth

ha apurat els mitjans d'identificacio amb que avni comptem, i ha pogut fer us

del ric repertori d'fncipits d'Haiireau, de la Ilibliotheque Nationale de Paris,

i de ]'encara mes tic de l'Iustitut pour la Recherche et Ilistoire des Textes.

D'aqucst treball d'identificacio, tot i les limitacions imposades per la redaceio

massa sumaria dell inventaris, horn pot deduir que ]a Real no era un centre

viu d'estudi, i que els Ilibres religiosos que tenia, eren els que necessitava ]a

coinuiiitat per al sen its diari do formacio espiritual.

Iii ha poca Patr]stica. Els finics pares ben representats son sant Gregori i

cant Bernat. blitjansant el pruner, cis monjos podien ja posar-se en relacio

antb les fonts mes pures del pensament cristia. Sant Tomas es csmentat una

vegada en l'inventari A (nitro. 127). Els principals comentaristes d'Aristotil

son absents de la Real, i aquesta abscncia aconfirrna), --diu Hillgarth- anuestropunto de vista de que, unit vez formada, la Biblioteca de La Real permaneciocsencialrnente inalterada, it duras penas compartiendo el interes de ]a Ordencisterciense en la filosofia y teologfa escolastica desde el siglo xuc en adelante.(pag. 40). Els autors antics, la Gramatica, la Logica, la Filosofia i les Ciencieshi son modestarnent representades ; el Dret civil i la Medicina en son completa-ment absents, i de Dret canonic hi ha cis textos basics. Sobta de no trobar mesben representada l'obra de I,lull en aquests inventaris, essent aixf que Mull,en el testament fet it Alallorca el 1318, deixava it la Real aunum coffre meumcum libris qui ibi sunta, el qual es trobava it casa el seu gendre Pere de Sent-menat. Si aquesta caixa contenia solanient llibres de I,1ul1, es sorprenent queI'inventari del 1386 nomes n'esmenti quatre, un amb el t]tol poe concret, d'Operis

d'en Llull, i els altres tres titulats Ars mistica theologiae (A 75), Amicus et ama-

tus (A 77) i I)e oracione (A 187). Hillgarth dona diverses explications possiblesd'aquest fet : que els inventaris siguin incomplets, be que ell no es decanta per

163

PERF: R0111t;AS - A.-1..SORERAVAS I LLFO

aquesta hipotesi, car en cl del J:SNG hi truba les obres esmentades en cl docu-

ment que publica del nn] ; tambc pot haver passat que la Real Iiagues es-campat per altres bibliotegnes les obres que robe de I.lull. Ili cap encara unatercera hipotesi, be (lite no gaire convincemt : que la caixa donada per I,lull

contiugues altres llibres a niCs dels del 1lcstre. Es curios, tanihC quc aquestsquatre nianuscrits lulliaus esmentats cn I'inveutari del I:SRG no reapareixeuen els altres tres inventaris. ^ I)egueren desfcr-se'n cis monjos de la Real --prc-gunta Ilillgarth- considerant-los obres perilloses, despres de ]es condemnesfulntinades per Eiliieric? No ho sabem. Ilillgarth crcu (111c Li hibli,)tcca dc 1.1Real fou victima de la incuria dcls sells ntonj0s. Aixo cs molt possible i scmbl,cdemostrar-ho la difcrcncia de llibres quc asscnyalcm cis catitlegs del 1:3Nr, i del1.14:3. En emivi, I'augment (I'aquesta xifra en I'inventari del 14(111 sembla coil-firinar l'opinio de Ilillgarth, d'haver-se iniciat uu recobrament de Ii I3ibliotecaa partir del 1474.

Acabent aqucst brcu contcnts+ri anib lines petites reutarques que ens hasuggerit la lectura dels inveutaris

.1 1. -- I,a interpretacio Ff, 'fratrem' em sembla bona si s'admet que falta

la paraula quc havia de seguir aquella abreviatura. Si no es aixi, la frase raper

fratrem Maiorieensis episcopum», no em sembla satisfactoria. 1^ C 40. - .tier-

rnones tna ism \in1enis. Es tracta d'una obra perduda i documentada pel

niateix Eixintenis, el qual en la Vida de Jesucrisi esutenta ft.[. sernur quc fill de

tots sands qui es en lo Sermonari sanctorti1 . El :31 do juliol de 11,13 Antoni

Riera lliura als frares de Valencia dos volums de sermons autografs d'Eiximenis,

i en 1'inventari de llibres que aquest llega al convent de ("irona, sOn esmentats

.trey libros sell tria voluni is sermon urn doutinicalittin ordinatorum per dictum

magistrumi Franciscunt„ (P. II.ucri ox BARCELOx.t, «I?studis Franciscans., 40

(11128), 449).' 11 C 11-I. - Es curios de trobar un llibre d'Estrologia en un moncs-

tir del Cister. 11 D Ell. - L'Aristbtil impres a Valencia es considerat anterior it

les Obres e trobes per Witten i Painter, els quals el consideren del 1473 o poc

posterior a aquest any.

Pere 130111GAS

ANDRF.S Toat,is AVILA : Ft Culto v Ia l.iturgia en la Catedral de Tarragona

1300-1,001. Tarragona, Imstituto de Estudios Tarraconenses cRamton Ilcren-

gucr IVr, 196:3. 2:42 pigs.

l.a historia del culte i de la littirgia a la Scu I' rimada de Tarragona feta

per Mn . Andreu '1' outas i Aril., Cs, potscr, tut , lets millors llibres quc pan estat

editats it Tarragona dui-ant aquests din-rers anus. Ism cl prole„ I'autor es plane

que cntrc la bibliografia utilitzada pcl I'. Rihetti cn la seva Iistoria de /(IgLiturgia no In figuri cap esttrdi espauvol. I la veritat Cs quc, Si aqucsta pretc-ricio no CS merescuda -cone molt be to din el Sr. Cornelio tirtasun Irisarri,traductor de 1'obra de Righetti -, si que Cs . bastant justificada s. El conrende ]a historia litfirgica no s'ha estes molt a les nostres terres. Per aixo elllibre de Mn . ']' omits tC tint d 'intcres. Ens dcina a concixer un dcls aspectesroes desconeguts de la nostr,t historia.

1. Vegeu supra, pags. 157-159, la uostra recensio de La bibliotheque de FranccseF.ixii nenis, de J . Monfrin , on son esmentats quatre reculls de sermons autdgrafs d'E'i-aimenis.

164