Joan Maragall

Cris Familia Rivas &Lorena Expósito Romero

Moviment modernista

El modernisme és el nom que es va adoptar a Catalunya per designar un ampli moviment europeu. És va conrear a final del segle XIX principi del segle XX. Aquest moviment pretenia contribuir a la modernització cultural i artística.

Objectius del modernisme

Hi confluïen tres grans objectius:La renovació dels materials artístics.Una alta valoració de la consciencia de ser artista i del valor de la imaginació.L’intent de reivindicar el passat històric de ciutats o nacions, fins aleshores silenciat pel domini dels grans imperis europeus.

Vigència del Modernisme

El moviment modernista a Catalunya va durar uns 20 anys. Va començar amb uns fets molt significatius com l’Exposició Universal de Barcelona (1888), les 5 Festes Modernistes de Sitges i la creació de revistes (L’Avenç, Pèl & Ploma, Els Quatre Gats, Joventut i Catalònia); continua amb la consolidació professional de molts artistes, la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i la Setmana Tràgica (1909); i culmina amb la mort del poeta Joan Maragall (1911).

Tendències del modernisme

Estètica o decadentista

Opció artística que no atribueix a l’art una funció de transformació social, sinó que pretén cultivar l’art en si mateix, en una mena de consagració de l’artista. Té relació amb la vida bohèmia, és a dir, la vida lliure, sense convencions socials i vivint de l’art.

Regeneracionisme

És la recerca de construir una cultura nacional catalana moderna, incloent-hi l’interès per la llengua.

Biografia de Joan Maragall

Joan Maragall va néixer el 1860 a Barcelona en el bressol d’una família dedicada a la indústria tèxtil. Tot i que durant un temps s’incorpora a l’empresa familiar , se’n va deslligar per estudiar la carrera de Dret, amb la intenció d’entrar amb contacte amb el món intel·lectual. Així, va conèixer el catalanisme i el regeneracionisme, i s’interessa per les llengües europees, sobretot l’alemany.

Un cop abandonada l’advocacia, optà per la vida intel·lectual i es va incorporar en la vida política i social de Barcelona. El 1891 es va casar amb Clara Noble amb qui va tenir 13 fills.Com a soci de l’Ateneu Barcelonès, va conèixer el món literari i artístic, i això va fer que des de 1893 fer un gir cap al catalanisme i el Modernisme.El 1909, arran de la Setmana Tràgica, va escriure dos articles clau per a La Veu de Catalunya. Va morir a Barcelona el 1911.

Obra

L’obra de Joan Maragall no és gaire extensa i s’hi pot percebre una important evolució d’estil. El 1895 publica el primer llibre Poesies. Aquesta obra inclou el poema La vaca cega.El 1898 va publicar l’Oda a Espanya.El 1900 publica Visions i cants. Conté la primera part d’El comte Arnau.

El 1903 llegeix el discurs Elogi de la paraula i va ser publicat al 1905. Hi exposa la teoria de la paraula viva.

El 1904 publica Les disperses. El llibre inclou la cançó La ginesta.

El 1906 va publicar Enllà que conté la segona part d’El compte Arnau.

El 1909 va publicar a La veu de Catalunya el poema Oda nova a Barcelona, inclòs en el llibre Seqüències.

El 1911 va publicar el seu últim llibre, Seqüències. Inclou la tercera part d’El compte Arnau i el Cant Espiritual.

La vaca cega

http://www.youtube.com/watch?v=0myr7NPsuuk&feature=related

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,avançant d'esma pel camí de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l'altrese li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el posat ferm d'altres vegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan dringar l'esquellot mentre pasturenl'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada picai recula afrontada... Però torna,i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixecaal cel, enorme, l'embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpellejadamunt les mortes nines, i se'n tornaorfe de llum sota el sol que crema,vacil·lant pels camins inoblidables,brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall

Són versos decasíl·labs d’art major. La rima és lliure, és a dir, que no hi ha. El poema s’estructura de la següent manera:3 tercets1 quartetLa última estrofa no té una estructura concreta.

En la primera estrofa ens presenta el personatge. A la segona ens explica la causa de la seva ceguera. En la tercera estrofa, l’autor, intensifica la situació que està passant la vaca. A la quarta estrofa ens torna al present. A la cinquena estrofa desapareix el jo narrador i ens descriu el paisatge.

Com hem dit anteriorment el poema es troba al llibre Poesies.