Joc “Quin ocell tens?”

Informació complementària

INDEX

1. Introducció

2. La natura a l'entorn del terreny d'acampada del Poblenou del Delta

3. Contingut del joc

4. Fitxes de les espècies del joc

5. Possibles ampliacions

1. Introducció

El projecte d'interpretació ambiental interactiva pretén dotar diversos terrenysd’acampada de la xarxa de Campaments i Més de diferents instal·lacions ambinformació sobre la fauna, la flora i els hàbitats de l’entorn de cada terrenyd’acampada, així com de la relació home-natura i les problemàtiques ambientals locals.Cada instal·lació està pensada en forma de joc interactiu, a través del qual els nois inoies es sensibilitzaran de forma lúdica.

Per a la confecció dels continguts de les instal·lacions, cerquem la col·laboració dels ensgestors dels espais naturals o bé de les entitats ambientals presents a l’entorn de cadaterreny d’acampada. En el cas del plafó del Poblenou del Delta, hem comptat ambl'assessoria del Parc Natural del Delta de l'Ebre i ens hem basat en el fulletó “La ruta deles llacunes” que ja havíem editat conjuntament amb el Parc Natural.

El joc es pot integrar dins d’activitats organitzades pels grups tipus gimcanes, jocs depistes o visites comentades, però el fet d’estar dins del terreny d’acampada permetràtambé l’ús espontani i reiteratiu dels infants durant els dies d’acampada, la qual cosacontribuirà a l’assentament i la interiorització de la informació aportada.

L’objectiu general d’aquest projecte és la implicació ciutadana en la defensa dels valorsnaturals a l’entorn dels terrenys d’acampada de la nostra xarxa. Per a apropar-nos aaquest objectiu global ens plantegem tres objectius específics:

- Informar els usuaris dels terrenys d’acampada de les característiques biològiques isocio-ambientals de l’entorn.

- Sensibilitzar sobre les problemàtiques ambientals locals.

– Fomentar l’estima dels elements naturals a través de la contemplació de lesinstal·lacions i de la simpatia a través de jocs interactius.

A més del Poblenou del Delta, trobareu altres instal·lacions d'interpretació ambientalinteractiva als terrenys de La Planassa (Les Llosses), de Riugréixer i de Sant Joan del'Avellanet (Bagà), de Casa Macià (Roní-Rialp), de La Planta (Sant Aniol de Finestres), d'ElMolí i La Farga de l'Olivet (Maçanet de Cabrenys).

En aquest dossier us aportem informacions addicionals per si voleu aprofitar el joc pertreballar més a fons el tema de la natura a l'entorn del terreny d'acampada. Esperemque el joc us sigui profitós!

Per qualsevol dubte, opinió o proposta en referència als plafons d'interpretacióambiental interactiva, us podeu posar en contacte amb el servei Campaments i Més:

info@campaments.catTel. 93.590.27.00

2. La natura a l'entorn del terreny d'acampada de La Planassa

El Parc Natural del Delta de l'Ebre

El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l'habitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga (Parc Regional Francès), i el segon de l'Estat Espanyol,després del Parque Nacional de Doñana.

D'altra banda, el seu considerable paper biològic contrasta amb la profundahumanització d'una gran part de la seva superfície i amb el seu no menys considerablepes agrícola. L'harmonia entre els seus valors naturals i l'explotació per part de l'homeno ha estat mai fàcil.

El paisatge del delta té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya. Les terrestotalment planes li donen ja un aspecte peculiar. A l'interior, a part els sectors deconreus d'horta i d'arbres fruiters, els amplis i extensos arrossars, canviants segons lesestacions (terrosos a l'hivern, inundats d'aigua a la primavera, verds a l'estiu) tenen unaespecial bellesa. A la banda litoral es presenta un dels paisatges lacustres més atractiusde la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres. A la partperifèrica, grans extensions de sols salins amb vegetació halòfila (cirialeres, joncsmarins) i encara les llargues i desertes platges arenoses, amb dunes coronades de borró ialtres mostres de vegetació psamòfila, ben adaptada al medi.

El poblament vegetal del delta de l'Ebre, per les seves peculiars característiques, és única les terres catalanes. Els salobrarso sosars, amb plantes molt adaptades per la sosaconcentrada als seus teixits que els permet de mantenir una elevada pressió osmoticaper evitar la dessecació, es troben sobretot als punts de contacte del delta amb la mar,a causa de la salinització produïda per l'acció directa de la mar i per la salinitat de lacapa freatica. Els canyissars es troben en bona part de la superfície deltaica, on hi hauna capa freatica molt elevada sovint coberta per l'aigua. Els boscs de ribera, únicacomunitat forestal deltaica, apareixen a les vores de l'Ebre, on el terreny és mésenlairat i la presencia de l'aigua, constant.

La diversitat d'habitats i el clima humit i temperat propicien l'aparició de moltsinvertebrats. Les sangoneres eren tan abundants que calia en els arrossars portar lescames ben cobertes i se n'exportaven a llocs ben allunyats centenars de milers cada any.Han desaparegut quasi algunes espècies, i es troba en canvi en expansió el cranc de riuamericà. Els mosquits, els insectes més coneguts i característics, han portat ja des del1917 (Mancomunitat de Catalunya) a emprendre una lluita sistemàtica contra elpaludisme, endèmic al sector. De les papallones hi ha infinitat d’espècies, que ataquenels conreus, algunes interessants des del punt de vista zoogeografic. Als arrossars hi hanombroses espècies de petits i interessants crustacis. Amb una base d'insectes tanextensa, els predadors hi són ben representats: araneids com l'argiope dels sorrals onombrosos odonats com els cavalls de bruixa o rodadits i toreros; Als vespres d'estiu,nuvolades d'efímeres es precipiten als punts de llum. Els escarbats tenen també unanombrosa representació i el seu paper en els diferents ecosistemes resulta bàsic.

Quant als rèptils i els amfibis, destaquem primer les nombrosíssimes serps d'aigua. Lestortugues són en canvi poc freqüents i les granotetes estan quasi extingides; només la

granota aguanta una població elevada. Entre els gripaus hi ha el comú i el d'esperons. Eldiscoglós es troba ailladament per tot el delta. Les sargantanes es troben arreu i a lesplatges corren les sargantanes. Els tritons són escassos i els dragonets es troben a lesedificacions.

Els peixos són abundants per l'important paper que l'aigua juga al delta i pels distintsgraus de la seva salinitat, que va des de nivells insignificants als ullals fins a la mar,passant pels aiguabarreigs del riu amb aquesta. Els esturions i les llamprees han minvatdràsticament, igual com és el cas de les sabogues, i per contra han aparegut espèciesnoves com la perca americana, el lluç de riu, el peix gat i el sílur. A part aquestesespècies, més aviat escasses, n'hi ha de altres ben abundoses: mugílids, ciprínids,serranids, etc. dels quals es pesquen centenars de tones cada any. Les anguiles hanconstituït una pesca tradicional (30 a 50 tones anuals d'anguiles i més de 5 d'angules).Les espècies marines de moixarres, corballs, reigs, molls, han donat també justa fama allitoral deltaic. Quant als mamífers, la intensa humanització del delta fa que la presenciadels grans mamífers sigui esporàdica (cas dels senglars o dels teixons) però consta lapresencia en temps passats de cérvols i cabirols. Actualment queden alguns conillsboscans i es crien guineus, i queden pocs exemplars de llúdries, eriçons i mosteles. Sónmolt freqüents les rates, les rates d'aigua, els ratolins i els furanys. El poblament derates pinyades, abans extraordinàriament nombroses, ha minvat molt.

L'avifauna del delta és la més característica i la seva importància quantitativa iqualitativa ultrapassa de molt l’interès local i té una màxima importància internacional.Per això en diverses convencions el delta de l'Ebre apareix corn a zona de màxim interès,per las colònies de cria, anatids, limícoles i ocells marins i pel pas dels ocells migratorishivernants i apareix sempre dins la categoria A, de prioritat de protecció urgent.

Aquest fet es fa especialment evident a la tardor, els mesos d'octubre i novembre, quanja recollit l’arròs, els camps resten encara enaiguats i són colonitzats per milers i milersd'ocells aquàtics que passen en migració o inicien la seva hivernada. En el cas concretdels ànecs els mesos de novembre del 1980 i 1981 se'n comptaren més de 75.000exemplars, a més d'unes 16.000 fotges. La situació normal a la tardor és una mitjana de53.000 ànecs i 13.000 fotges i a l'hivern de 26.000 ànecs i 5.000 fotges. Aquestes xifresrepresenten més del 90% dels ànecs de Catalunya a l'hivern i aproximadament un 10%dels hivernants a la península ibèrica.

La ruta de les llacunes

La ruta de les llacunes és un itinerari de 26 Km, ideal per contemplar les aus i la vegetació que habiten les llacunes de l'encanyissada i la Tancada.

L'Encanyissada és la llacuna més gran del Delta, amb una extensió de 1.192 ha. A la part oest trobem un salobrar molt interessant, juntament amb una zona d'aiguamoll pasturatper bous. Des del Pont del Travès, que creua la llacuna, podem veure l'art de pesca fixe més antic de Catalunya, la pantena en forma d'embut. I des del Pont de la Patena podemveure la badia dels Alfacs , a on hi ha la desembocadura de l'Encanyissada. la part petita de la llacuna, separada pel pont de Travès, és la zona de La Nòria. Els canyissars de l'Encanyissada i sobretot La Nòria, a la primavera i l'estiu alberguen les majors colònies de cria d'ardeids de tot el Delta (martinet blanc, esplugabous, martinet de nit, martinet menut, agró roig, martinet ros).

L'altra llacuna, La Tancada, té una extensió de 312 ha, limita per l'E amb el mar i pel S

amb la Badia dels Alfacs. Especialment interessant és la finca de La Llanada, ja que a l'hivern podem veure diferents especies d'ànecs. Al sud de la llacuna hi ha les antigues salines, actualment part de les salines estan ocupades per basses artificials o piscifactories dedicades al conreu de dorada i llobarro. Recentment s'ha inagurat el centre d'interpretació ambiental MónNaatura Delta de l'Ebre, el qual ha recuperat part de les salines i se n’ha recreat un espai, a escala, per explicar què són les salines i quinafinalitat tenen. També interessant és l'ambient de salobrar que aquí té una de les formacions naturals més ben conservades del Delta i que voreja la llacuna per la part de mar i de badia. Dintre la llacuna és freqüent veure flamencs i diverses espècies d'ànecs.

El recorregut de la ruta de les llacunes és de dificultat baixa, i tant és recomanable fer-ho a peu com amb bici, el temps aproximat amb bici es 4 hores a un ritme suau. La ruta comença a la Casa de Fusta i passa per les llacunes de L'Encanyissada i La Tancada. L'itinerari alternatiu passa pel terreny d'acampada de Poblenou del Delta. La ruta té diversos punts d'interès, a cada un dels quals es pot observar un tipus d'ocells, que és variables segons sigui temporada de primavera-estiu o tardor-hivern.

3. Contingut del joc

El plafó interactiu “Quin ocell tens?” és un joc basat en identificar ocells propis del Delta de l'Ebre, a través de preguntes tipus “sí” o “no”. Aquesta dinàmica porta a fixar-se en detalls de cada espècie, i per tant a conéixer amb més detalls aquests ocells.Només coneixent la biodiversitat és com realment ens podem sensibilitzar per valorar la seva importància per defensar la seva conservació. Aquest joc pretén fer motivadora i divertida la descoberta de la nostra fauna, ajudant així a que els infants i joves gaudeixin més dels seus campaments al Poblenou del Delta tot reconeixent els ocells queprobablement veuran aquells dies, i fomentant la valoració positiva dels ecosistemes i lasensibilització sobre la necessitat de la seva conservació.

Instruccions del joc:

- Objectiu: endevinar l’ocell de l’equip contrincant, abans que endevinin el meu.

Inici:- Joc per a dos equips o dues persones.- Cada equip es situa a una banda del plafó. - Abans de començar, les peces giratòries han d’estar amb el costat dels ocells a la vista. - Al plafó petit, cada equip fa girar les rodes. Quan s’aturin les rodes, l'equip contrari ha d'endevinar l’ocell quesurti a la finestreta de l'altre equip.

Joc:- Per torns, els equips van fent al contrincant preguntes de resposta “sí o no”. Per exemple: “l’ocell té el coll llarg?”, o “l’ocell és tipus ànec?”. (recomanem fer preguntes més generals al principi i més concretes alfinal).- Després de cada resposta de l’equip contrincant, si podem descartar alguns ocells, girem les peces, de manera que només quedin a la vista els ocells que encara són "sospitosos".

Final:- El joc acaba quan a un dels equips només li queda un ocell a la vista - L’ocell que quedi ha de ser el correcte; si no l'és guanya l’altre equip.

5. Fitxes de les espècies del joc

Nom català Agró roig

Nom llatí Ardea purpurea

Alimentació Menja peixos, granotes, crustacis, rèptils, insectes aquàtics, pollets d'altres ocells i petits mamífers rosegadors.

Nom català Alosa

Nom llatí Alauda arvensis

Alimentació Durant l'hivern és granívor, durant la primavera i l'estiu complementa la dieta amb petits invertebrats

Nom català Ànec coll-verd

Nom llatí Anas platyrhynchos

Alimentació Menja plantes aquàtiques i també granotes i insectes.

Nom català Ànec cullerot

Nom llatí Anas clypeata

Alimentació Menja plantes aquàtiques i també insectes aquàtics i mol·luscos.

Nom català Ànec griset

Nom llatí Anas strepera

Alimentació Menja cucs, fulles, arrels de plantes aquàtiques i petits cargols. Elspollets, al principi, són alimentats amb insectes.

Nom català Ànec negre

Nom llatí Melanitta nigra

Alimentació Sobretot moluscs bivables però també crustacis, cucs, insectesaquàtics i les seves larves. També pot consumir plantes aquàtiques.

Nom català Ànec xarxet

Nom llatí Anas crecca

Alimentació És un ocell típicament granívor, sobretot durant l'època hivernal, però també menja herbes aquàtiques, insectes, cucs, mol·luscs d'aigua dolça, etc.

Nom català Arpella

Nom llatí Circus aeruginosus

Alimentació Menja ocells aquàtics, ous, rates d'aigua, granotes i serps.

Nom català Balquer

Nom llatí Acrocephalus arundinaceus

Alimentació Menja insectes però, de tant en tant, afegeix algun peixet a la seuadieta

Nom català Bec d'alena

Nom llatí Recurvirostra avosetta

Alimentació Empra el seu bec per a furgar al llot a la recerca de petits invertebrats(insectes aquàtics, larves i petits crustacis).

Nom català Bernat pescaire

Nom llatí Ardea cinerea

Alimentació Menja peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d'altres ocells i fins i tot alguns vegetals.

Nom català Bitó

Nom llatí Botaurus stellaris

Alimentació Peixos, amfibis, insectes, petits mamífers, les críes d'altres, ocells de mida petita i matèria vegetal.

Nom català Boscarla de canyar

Nom llatí Acrocephalus scirpaceus

Alimentació Fonamentalment menja insectes però, a la tardor, també afegeix baies a la seva dieta.

Nom català Cabusset

Nom llatí Tachybaptus ruficollis

Alimentació L'alimentació està basada en invertebrats (larves d'insectes i mol·luscs) i peixos petits més que no pas en matèria vegetal.

Nom català Cabussó emplomallat

Nom llatí Podiceps cristatus

Alimentació Menja peixos, mol·luscs i herbres.

Nom català Cames llargues

Nom llatí Himantopus himantopus

Alimentació Es nodreix amb cucs, mol·luscs i insectes.

Nom català Corb marí

Nom llatí Phalacrocorax carbo

Alimentació S'alimenta de peixos plans i espinosos que ingereix en abundància.

Nom català Corriol camanegre

Nom llatí Charadrius alexandrinus

Alimentació Menja cucs, mol·luscs, crustacis, insectes i aràcnids.

Nom català Cuereta blanca

Nom llatí Motacilla alba

Alimentació Menja insectes i llavors a llocs nus com camins i vores de carreteres.

Nom català Curroc

Nom llatí Sterna nilotica

Alimentació Menja preferentment insectes i, també, cucs, peixos, amfibis i i petits rosegadors (ratolins, talpons, etc.).

Nom català Esplugabous

Nom llatí Bubulcus ibis

Alimentació En zones humides s'alimenta de granotes i petits peixos, mentre que en pastures i conreus els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta. També menja paràsits, com garrapates o puçes de les vaques i/o animals als quals segueixen busca d'aliments menjant a la vegada insectes que els animals espanten mentre van caminant i pasturant.

Nom català Flamenc

Nom llatí Phoenicopterus ruber

Alimentació Els flamencs s'alimenten d'algues i crustacis filtrant el llim.

Nom català Fotja

Nom llatí Fulica

Alimentació Principalment vegetals com rails de plantes aquàtiques i tiges joves. Complementen la dieta amb algun insecte o mol·lusc.

Nom català Fredeluga

Nom llatí Vanellus vanellus

Alimentació S'alimenta fonamentalment de llambrics, insectes, aranyes i altresinvertebrats que captura bo i caminant pels sembrats i pels erms.

Nom català Fumarell carablanc

Nom llatí Chlidonias hybridus

Alimentació Sobre les aigües somes caça al vol libèl·lules. De vegades, també caça petits amfibis i peixos.

Nom català Gamba roja

Nom llatí Tringa totanus

Alimentació Mengen insectes, cucs i matèria vegetal.

Nom català Gavina capblanca

Nom llatí Larus genei

Alimentació Menja peixets.

Nom català Martinet blanc

Nom llatí Egretta garzetta

Alimentació Menja peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs i insectes.

Nom català Martinet de nit

Nom llatí Nycticorax nycticorax

Alimentació Peixos, amfibis, insectes i ocasionalment petits rossegadors.

Nom català Martinet menut

Nom llatí Ixobrychus minutus

Alimentació Menja gran quantitat d'insectes.

Nom català Martinet ros

Nom llatí Ardeola ralloides

Alimentació Menja insectes, cucs de terra, crustacis, granotes, mol·luscos i peixos petits.

Nom català Morell de cap-roig

Nom llatí Aythya ferina

Alimentació Menja arrels, fulles, brots d'herbres aquàtiques, mol·luscs, insectesaquàtics i peixets.

Nom català Perdiu de mar

Nom llatí Glareola pratincola

Alimentació Gràcies al seu vol ràpid i destre pot caçar al vol el seu aliment preferit: libèl·lules i llagostes.

Nom català Polla d'aigua

Nom llatí Gallinula chloropus

Alimentació Menja llavors, fruits, herbes aquàtiques, cucs, llimacs, cargols, insectes i fins i tot petits peixos.

Nom català Repicatalons

Nom llatí Emberiza schoeniclus

Alimentació Menja grans insectes, aranyes, larves i i petits mol·luscs i crustacis.

Nom català Rossinyol bord

Nom llatí Cettia cetti

Alimentació Menja insectes, llavors i mol·luscs.

Nom català Tètol cua-negre

Nom llatí Limosa limosa

Alimentació Menja llagostes, libèl·lules, mol·luscs i cucs.

Nom català Terrerola comuna

Nom llatí Calandrella brachydactyla

Alimentació La seva dieta és insectívora i granívora.

Nom català Terrerola rogenca

Nom llatí Calandrella rufescens

Alimentació Menja llavors i, especialment a l'època de cria, insectes.

Nom català Territ variant

Nom llatí Calidris alpina

Alimentació Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs marins i, a voltes, herba o llavors.

Nom català Xatrac comú

Nom llatí Sterna hirundo

Alimentació Menja petits peixos, crustacis i insectes aquàtics i terrestres.

Nom català Xatrac menut

Nom llatí Sternula albifrons

Alimentació Menja petits peixos, crustacis i insectes.

6. Possibles ampliacions

Visites a llocs d'interès del Parc Natural del Delta de l'Ebre a prop del terreny d'acampada:

Casa de FustaMonNatura Delta de l'EbreItineraris en bicicletaEcorutes proposades per Turisme Amposta

Hàbitat. Guia d'activitats per a l'educació ambiental. Recomanem les activitats:

Peripècies del Vell MaríOcells internacionals

lklk

7. Fonts d'informació

Parc Natural del Delta de l'Ebre

MónNatura Delta de l'Ebre