NDEX0. Portada 1. ndex 2. Introducci 3. Els jocs populars 4. Estudi monogrfic de la pilota valenciana 5. El tir i arrossegament 6. Conclusi 7. Bibliografia p1 p2 p3 p 27 p 56 p 57 p 58

INTRODUCCIEls jocs populars, com el seu nom indica, sn els practicats per la majoria de gent dun poble o zona. En este cas sexposaran diversos jocs que es practicaren o practiquen al llarg daquest segle al Poble Nou de Benitatxell, localitat de la Marina Alta. Daquest joc no es solen conixer linventor ni la forma inicial de practicar-lo, aquesta ha variat molt duns pobles a altres per raons histriques, adaptacions al medi fsic.. per no han canviat la manera de assar-sho b, ja que estos no sols eren practicats per menuts, sin per grans i vells, aquests darrers eren els qui anaven passant els jocs als ms menuts, els qui ladaptaven i el feien a la seua manera de vorel. En aquest treball vorem quins sn els trets principals daquests jocs, qu tenen en com, etc. A ms a ms sinclou un monogrfic sobre la pilota valenciana, histria, regles, variants... i una ressenya sobre el tir i arrossegament.

ELS JOCS POPULARSASPECTES GENERALS. Els jocs populars sn els practicats en una regi o poble pels xiquets, no solen tindre federaci i sn un exemple de com passaven el temps lliure els xiquest temps arrere. Caractarstiques: - Qu s pagar?. Hi ha jocs en els quals el perdedor paga la quantitat apostada de diners o cromos, etc. Als jocs de prendes o penyores, el jugador que sequivoca ha de pagar prenda o penyora. Quant als jocs infantils, pagar significa fer la labor menys agradable o ms pesada del joc, com ara: - acaar. - buscar als altres que shan amagat. - buscar alguna cosa amagada. - descobrir o endevinar qui ha realitzat certa acci. - estar ajupit, perqu els altres el salten o munten ( fer de burro ). - donar corda per tal que la salten. - rebre colps per part dels altres jugadors. - Qu s repinyar? En els jocs infantils, en qu un dels jugadors paga, sha de determinar qui realitza a al principi del joc mitjanant un repiny. Un repiny s una frase textual o una srie numrica que es recita assenyalant cadascun dels xiquets, collocats en cercle. Aquell en qui sacaba el text se nix a fora i es lliura de pagar. s repeteix la recitaci fins que en reste un sol jugador ( qu s el qui paga ). Tamb s pot fer al revs, es a dir, quan es fa el repiny, al primer que li toque s el qui paga. Tamb es diu repiny a la frase textual que en joc damagar diu un jugador, desprs que ha comptat, mentre els companys samaguen: El rovellet de lou, ja nhi ha prou. el qui veja, pagar; i, si no, no jugar. Exemples de repinys: En un / carret / de fil / trenta / quaranta i / mil. Una, dole, tele, catole

suvaca la vaca viri, viron, toquen les onze, les dotze ja sn.

- Que s dirigir el joc? Els directors del joc fan les segents funcions: - repinyar. - fer peus i formar dos bndols. - escartejar i en alguns jocs de cartes, fer de banca. - als jocs de penyores, rebre les penyores i manar all que els perdedors han de fer per recuperar - les. - Qu s fer peus? Als jocs en que es fan dos bndols o equips, dos dels jugadors han de triar, i ho fan fent peus. ( Normalment fan peus els directors de joc ). CLASSIFICACI DELS JOCS. Jocs afectius: - jocs afectius practicats a casa. - jocs afectius practicats al carrer. Jocs motrius: - jocs de crrer. - jocs de cercar i acaar. - jocs de saltar. Jocs dhabilitat o de fora: - llanaments dobjectes. - jocs de fora. Jocs diversos, (ms esttics): - jocs de cartes. - jocs dendevinar. - uns altres jocs.

RECULL DE JOCS POPULARSLULTIMETA O LA TOCADETA: (Maria Gilabert) Cap als 50-60 s un joc dacaar. Qui paga, conta d1 a 10 i desprs comena a crrer darrere els altres. Quan en toca a un, aquest paga. Shi desenvolupa en qualsevol loc exterior i no precisa material. TOCAR FERRO VELL: (Maria Gilabert) Cap als 50-60 Tamb s un joc dacaar. Igual que lanterior, per no es pot agafar als qui estan tocant ferro. LEMPONNADETA: (Maria Gilabert) Cap als 50-60 Igual que els altres, per qui paga no pot agafar aquells que estan emponnats, per s quan estan drets o mig emponnats. PEUS EN ALT: (Maria Gilabert) Cap als 50-60 Qui paga conta de 1 a 10 i desprs els acaa per tal dagafar - los i lliurar-se de pagar. Per no pot tocar als qui tenen els peus sense tocar terra. TULA VERINOSA: (Maria Gilabert) Cap als 50-60 Igual que a la tocadeta, per quan et toquen, haurs de crrer acaant als altres amb una m on than tocat. TALLAR EL FIL: (Maria Gilabert) Cap als 70 Qui paga diu el nom del que vol acaar i comena a crrer darrere dell, per si entre ells dos sen travessa un altre, ha de perseguir aquest ltim. Es practica a lexterior i no precisa material tampoc.

ACAAR EL POLLASTRE: (Arturo Esteve) Cap als 70 Un fa damo i un altre de pollastre. Els altres sn les gallines. Lamo acaa el pollastre, que fuig. Les gallines es posen per davant de lamo, obstaculitzant - lo. Quan lagafe, intercanvien els papers. Es juga a lexterior i no cal material.

GATS I GOSSOS // POLICIES I LLADRES: (Arturo Esteve) Cap als 60 o 70 Es fan 2 bndols. Uns sn els policies i els altres sn els lladres. Els policies acacen als lladres i van portant - los a un cercle. Quan els tinguen a tots, canvien. Es juga a lexterior i calen dues zones que faran de pres Variant: quan un lladre s a dins del cercle, si es tocat per un company, quedar lliure.

ELS 4 CANTONS: (Arturo Esteve) Cap als 50 Hi juguen en grups de 5. 4 dells ocupen 4 cantons dun quadrat. Han de canviar el lloc cada vegada que ho diga qui paga, que est collocat enmig, sense ocupar cap cant. Aquest xiquet procurar aprofitar els canvis per tal docupar un cant i qui es quede fora, pagar. CADIRETA NETA: (Arturo Esteve) Cap als 50 Tantes cadires com jugadors, menys una. Es fa un cercle. Tots sassenten menys qui paga, que es queda dret al mig del cercle. Quan aquest diga Cadireta neta; qui sala ja no sassenta, els altres han de canviar de cadira i aquell tractar docupar - ne una. Calen cadires per a tots els jugadors excepte un i es practica dins de casa. LA VIUDA // EL VIUDO: (Maria Gilabert) Cap als 40 o 50 Es forma un cercle mirant cap a dins. Darrere de cada jugador (llevat dun que ser el viudo) es posa un altre (fent parelles). Qui es queda sol, paga. Aquest tancar lull a un dels jugadors que estan davant i aquest ha de crrer per fora del cercle per tal de posar - se davant de qui est sol, sense que lagarre la seua parella. Si lagafa, torna al lloc per posant - se darrere. Es sol jugar a lexterior i no cal cap material. PILARETS O PILONETS: (Maria Gilabert) Cap als 50 o 60 Un cercle per parelles (pilarets), per separades. Dos jugadors volten el cercle. Un acaa a laltre amb una tela anugada. El que acaa s el dimoni. El jugador acaat es pot collocar per salvar - se davant qualsevol pilaret i quan ho faa, el jugador que est darrere ha deixir corrent fugint del dimoni. Daltra banda, el dimoni pot canviar deixant la tela en les mans dun dels jugadors posteriors (que tenen les mans a lesquena). A ho far tractant de despistar al perseguit. Desprs de deixar la tela i despistar a lacaat, es colloca davant del que ha quedat sol.

COMPRAR LA BONA MEL: (Maria Gilabert) Cap als 60 Amarren una corda llarga a un arbre i tots els jugadors sagafen al llarg de la corda. Qui paga t el cap de la corda i diu: a comprar la bona mel; arrs i fel; qui larranca, arranca i fuig. Els altres fugen i van corrent prop de la corda i qui paga (sense amollar la corda) els persegueix fins que en toque un. (Aquest pagar ara). Cal un arbre (pel qu es jugar fora) i una corda llarga.

MARRO: (Vicente Ferrer) Cap als 60 El camp de joc s un rectangle ampli. Dos equips es colloquen darrere les ratlles de fons. Els jugadors entren gradualment al camp. Cadasc pot acaar els contraris que hi han entrat abans que ell i aquests poden refugiar-se en la zona prpia. Quan alg s tocat, queda presoner en un extrem de la ratlla dels adversaris. Els companys dequip que sn empresonats desprs, suneixen al primer (que segueix tocant la ratlla). Tots junts fan una rastrera i sentretoquen amb els braos estirats cap a la seua zona. Aix faciliten el rescat, ja que tornen lliures si un jugador del seu equip toca alg dells. Al ser lliurats, tots tornen a la seua zona. Guanya lequip que agafa a tots els contraris o aquell en el que un dels seus jugadors, travessa la lnia contrria.

LES PENYORES: (Arturo Esteve) Cap als 50-60 Rectangle dividit en 2 parts iguals per una ratlla intermitja. En el lmit del fons de cada part, es colloquen 5 pedres (material) en renglera. Es fan dos equips. El joc

consisteix en agafar les pedres dels contraris i dur - les al terreny propi. Un equip guanya quan t les 10 pedres en el seu poder. Regles: - Quan un jugador s tocat en el terreny contrari, es queda quiet (si porta una pedra la torna a deixar i desprs es queda quiet on ha estat tocat). - Un jugador lliure que toque un dels seus parats, el lliura. - Quan un jugador trasllada al seu terreny una pedra dels contraris, lha de deixar en renglera junt a les altres. Es poden traslladar, en cada jugada ms duna pedra (per no val llanar-les).

FER RODAR UN CERCLE: (Maria Gilabert) Cap als 60 Crcols de fusta o metall sn fets rodar amb una vareta metllica, una punta de la qual lhavien arquejada, donant - li la forma adequada per aquest s. Avui no es fa per culpa dhaver tants cotxes al carrer.

LA GALLINETA CEGA // CEGUETES: (Maria Gilabert) Cap als 60 Es pinta un cercle a terra i ning sen pot eixir. Qui paga t els ulls tapats i ha dagafar alg i reconixer - lo. Es juga a lexterior i es necessita un mocador. CONILLETS A AMAGAR: (Maria Gilabert) Cap als 60-70 Un paga tapant - se els ulls. Un altre, fa de mare. Qui paga s la llebre i els altres, mentre la llebre t els ulls tapats, samaguen (sn els conillets) i entretant la mare diu: conillets, a amagar, que la llebre va a caar. De nit i de dia tocarem lAve Maria. Conillets, ja esteu ben amagats?, si diuen que s, la llebre ix a buscar - los, i si diuen que no, la mare torna a dir el mateix. Si la llebre troba algun conillet, este pagar. Per es poden salvar si arriben abans que la llebre on est la mare. Mentre corren, la mare crida: Conillets, a la mare! Conillets, a la mare. Es necessita un lloc exterior gran i amb prou locs per a amagar-se. LA SABATETA: (Arturo Esteve) Cap als 50 Agenollats, fan un cercle, tapant-se els ulls. Un altre xiquet roda per fora portant una sabata. Li pega amb la sabata als qui miren. Els del cercle posen les mans

darrere, per a saber si hi s la sabata. Quan alg troba la sabata, lagafa i acaa a sabatades el qui lha deixada, fins que aquest ocupe el lloc de laltre.

A LES BONES CASSEROLES: (Arturo Esteve) Cap als 50-60 Qui paga fa de burra i els altres lhan de botar. El primer de la fila fa damo i anir dient com han de botar. Diferents maneres de botar: - Normal. - Tocadeta (amb una m noms). - Sense mans. - Martellet: li peguen una patadeta al cul. - Culadeta: li peguen amb el cul. - Tomaqueta: li peguen una palmada al cul. - Botar per noms: de pobles, marques de llet, de cotxes, ...

FAVA LLARGA: (Vicente Ferrer) Cap als 50-60 Van botant - se i posant - se, fent una restrera llarga.

FAVA A LA PARET: (Vicente Ferrer) Cap als 50-60 Es fan dos equips. Un dells pagar, posant-se els seus membres fent de burra. Els de laltre equip han danar botant damunt de la burra fins a estar tots damunt della. Abans de botar cada jugador ha de dir: Fava, munta i calla; burra que sescagaixa no val res!. Quan ja estiguen tots dalt, el primer ha de dir: Fava (posant la m en laltra m), Munta (posant laltra m en el colze) o Calla (posant laltra m en el muscle), qu s ?. I lltim de la burra ho ha dendevinar. Si ho fa , canvien els papers i si no ho encerta, tornen a pagar ells. Els que boten no poden fer bomba. I tampoc poden tocar terra amb els peus ni enganxar-se de la burra amb el peu per tal de no caure. Si la burra sescagaixa, tornen a pagar i si dels qui boten alg cau a terra, pagaran.

LA CORDA: (Arturo Esteve) Botar la corda de diferents maneres: - dun en un (fer el mxim de bots possible). - de dos en dos: primer entra un i quan va a fer el segon bot, entra el segon; quan el segon va a fer el segon bot, sen ix el primer i entra el tercer i aix tots.

LAMO DE LA MUNTANYA: (Arturo Esteve) Cap als 50 Sobre un banc o munt de terra es situa lamo i els altres han de fer - lo fora. Quan alg aconsegueix tirar - lo fora, ser lamo.

PA, FIGUES I PANOUS: (Arturo Esteve) Cap als 50 Qui paga es posa a un costat del terreny de joc i els altres a laltre costat. Qui paga es posa desquenes i mentre diu pa, figues i panous, els altres van acostant-se. Per quan acaba de parlar qui paga, han de quedar -se quiets perqu , si es gira i veu alg menejant - se, el far tornar arrere. Quan alg arribe a laltre costat pagar. BOLETES: (Arturo Esteve) Es fa un clotet a terra (cauet o gu). I una lnia a uns dos metres. Des del cauet es llancen les boletes a vore qui la deixa ms prop de la ratlla per a saber qui s el primer en jugar. Una vegada decidit a, es juga llanant la boleta per tal de ferla entrar al gu i des dall, si entra, tirar a pegar-li a alguna de les boletes dels altres. Si li pega a alguna boleta, esta ser per a ell i tornar a tirar. Abans de tirar a pegar, sempre ha de passar pel cauet.

BIRLES: (Vicente Ferrer) Cap als 50 Es colloquen les birles en dues lnies de 3 (no molt separades). Es llana el birlot o birlonxo (palet de fusta duns 10 cm de llarg) o la bola de drap (envoltada de cuiro). Lobjectiu del joc es tombar-ne 5 i deixar-ne 1 de peu. Tenen dos intents per tal daconseguir - ho. Puntuaci: 1 bitlla: 1 punt 2 bitlles: 2 punts 3 bitlles: 3 punts. 4 bitlles: 4 punts 5 bitlles: 10 punts 6 bitlles: 5 punts.

CANUT: (Arturo Esteve) Cap als 70-80 El canut s un tros de canya que es posa al centre de dos cercles concntrics. Aquestos dos cercles estan dividits per una creu i en cada espai que queda sescriu el valor de punts que t. Damunt del canut es colloquen 3 pedres. Des duna lnia situada a 2 metres del canut, els jugadors llancen un altra pedra per tal de tombar el canut. Tenen dos intents per tal de fer - ho. Quan el tomben, miren on han caigut les 3 pedres que estaven damunt del canut i conten els punts aconseguits. Variants: Es posa el canut sense cercles i a una distncia dell (ms enrere) es marca una ratlla que s la dinfluncia del canut. Les pedres o monedes que queden ms enll daquesta ratlla sn per al jugador que ha tirat, les que queden per davant de la ratlla, no. No es fan els cercles concntrics, les monedes o pedres que, al tombar el canut, queden ms prop del canut que de la pedra que has llanat, sn per al canut, i les que estiguen ms prop de la pedra, sn per a tu. A far que juguem amb estratgia, per exemple, tombant a la primera el canut i amb la segona, desplaar el canut el ms lluny possible.

LES XAPES: (Arturo Esteve) Cap als 50-60 Es fa un cercle pintat amb guix a terra i cada jugador posa dins les xapes que shaja acordat. Desprs es veu qui comena a tirar (fent una ratlla i llanant les telles o tacons de sabata a vore qui la deixa ms prop de la ratlla). El primer llanament es far des de darrere de la ratlla i sha dintentar traure el mxim de xapes del cercle (les xapes que tragues sn per a tu). Desprs dhaver llanat tots des de darrere de la ratlla, es continuar el joc, tirant cadasc des don sha quedat la seua tella. Si la tella queda dins del cercle, podr tirar des de qualsevol lloc de dins del cercle; i si queda fora, des del lloc on ha quedat la tella. Si la tella queda dins del cercle, el jugador tamb pot tirar a matar les dels altres, ja que si li pega a la tella de laltre, aquest estar eliminat. Si queden tots eliminats menys un, aquest semportar totes les xapes que queden, sense haver de fer-les fora. Cada jugador tira una vegada per passada, per si trau o mata tella, tornar a jugar.

SAMBORI: Hi ha moltes maneres de jugar. Ac en vorem una. - La pedra es llana amb la m; cada vegada sha darreplegar abans deixir. Normes generals: - On noms hi ha una casella: a la pata coixa. - No pot tocar ratlla ni la tella ni el jugador. - Quan un jugador falla; quan li toque jugar altravegada ho far llanant la tella al nmero on shavia quedat abans. - Mentre no falle, continua jugant el mateix. - La casella en la que est la pedra o tella, no es pot xafar ni al anar ni al tornar. - La pedra sha darreplegar abans deixir i des del nmero anterior (si la pedra est en el 4, sha dagafar des del 5).

CAIXONET: (Arturo Esteve) Cap als 50 Es colloca un caix de taronges de fusta, tombat a terra; i a una distncia pactada es fa una ratlla. Es tracta de llanar unes xapes metlliques (que es semblen a les monedes antigues), per tal de deixar-les damunt del caix. Tamb es pot tirar a fer fora la moneda o xapa de laltre. En cada jugada el guanyador semporta la posa.

TROMPES: (Arturo Esteve) Cap als 80 Necessitar una trompa cada jugador i una llena (cord duns 70 cm) amb un tope en un extrem per tal de subjectar-la entre els dits. Senrotlla la llena a la trompa comenant des del clau i es llana fent rodar la trompa a terra. Modalitats: - Fent-la ballar, senzillament. - Fent-la ballar, arreplegar-la i que continue ballant damunt la palma de la m. - Fent-la ballar dins dun cercle (dimetre aproximat de 35 cm.).

- Llanar-la per colpejar un objecte i que continue ballant. - Traure del cercle la trompa del contrincant.

RATLLETES: (Vicente Ferrer) Cap als 60 Es juga amb xapes o pedres (una per jugador), i en una superfcie plana i neta i es fa una ratlla a uns 5 metres de la lnia de llanament. Sefectuaran tantes sries de llanaments com jugadors hi ha al joc. El torn de llanament es canviar al finalitzar cada srie, de manera que tots els jugadors tinguen un primer i un ltim llanament. El joc sacabar quan tots els jugadors hagen completat el total de les sries. Al final de la srie, el jutge medir la distncia on han quedat totes i cadascuna de les xapes llanades, respecte de la ratlleta, establint-se la segent puntuaci: la xapa ms prxima a la ratlleta semportar tants punts com jugadors hi ha participant i aix anir baixant fins a comptabilitzar un punt lltim.

ELS OSSETS: (Vicente Ferrer) Cap als 70 Cada jugador, una vegada li toque el torn, es colloca els 5 ossets davant dell, separats uns dels altres uns 10 cm aproximadament ( si juguen amb tabes, es deixa la roja en un extrem). Es llana el primer osset (la taba roja) a laire. Rpidament ha dagafar el segon osset de terra i empomar el primer abans que caiga a terra (tot a amb la mateixa m). Si ho aconsegueix, deixa losset agafat a un costat i fa el mateix amb els restants. Si ho aconsegueix fer amb els 4 ossets, els torna a collocar davant dell a 10cms cada osset. Agafa el primer, el llana i ha dagafar els 2 primers ossets abans que el llanat a laire caiga terra (tamb lha dempomar amb la mateixa m). Desprs fa el mateix amb els altres 2 osset. A la segent fase, es llana el primer osset a laire i ha dagafar els 3 primers abans que caiga el llanat a laire. Desprs fa el mateix amb el restant. En aconseguir a, ha de llanar el primer i agafar els altres 4 abans que el primer caiga a terra. Al quint i ltim torn, sha de llanar els 5 ossets a la vegada i intentar agafar el mxim possible amb el dors de la m ben oberta. Quan un jugador senganya, li tocar jugar a laltre i quan el primer recupere el torn, comenar on shavia quedat.

El jugador que primer faa les 5 fases i a lltima aconseguisca agafar un mnim de 3 ossets amb el dors de la m, haur guanyat.

SET I MIG: (Vicente Ferrer) Cap als 70-80 s un joc en el que es tracta daconseguir 7 llanant les telles. Hi ha dues modalitats: el quadre i el rectangle: - Al quadre: Es divideix en 4 quadrats ms menuts (numerats de l1 al 4)i al centre es fa un rombe (7 ) . Les lnies valen punt. Cada jugador podr llanar 3 telles i van sumant-se. Sha dintentar aconseguir 7 sense passar-sen. Tamb pots plantar-te quan ho cregues oport.

- Al rectangle: Es divideix en 8 caselles (numerades del 0 al 7) i al centre es fa un cercle que val 7 . Les lnies que envolten el 0 i l1 valen punt. Cada jugador llana una tella i van sumant per rondes o tirades. Per si un jugador fa 7 , els que falten tirar tindran la seua oportunitat. Tant en una modalitat com en laltra, qui guanya semporta la posa i si hi ha empat, es poden fer 2 coses: o b se la parteixen, o b se la juguen entre ells jugant una altra vegada ( per noms ells ).

PIC I PALA: (Arturo Esteve) Cap als 50-60 Es juga amb un pal de fusta duns 40 cm de llarg per 10 dample (la pala) i un altre duns 10 cm amb una punta a cada costat (el pic) en un terreny de joc llarg i ample. Es formen 2 equips de 3 jugadors (per en poden ser ms, sempre que estiguen igualats). Un equip sencarregar de llanar i laltre darreplegar (desprs intercanvien les funcions). Lequip que arreplega, intenta agafar el pic quan est en laire (encara que ja haja botat a terra), per no el poden tocar quan est parat. Si lagafa a laire, laltre equip sumar 0 punts. Lequip que llana es colloca dins dun cercle per a llanar. Cada jugador noms t una oportunitat per encertar-li. Es llana en dos temps: en primer lloc sha de colpejar el pic amb la pala en un extrem, per tal que salce i quan estiga a laire pegar-li fort perqu crrega el ms lluny possible (quant ms lluny, ms punts per a lequip). El primer llanador ho fa des del cercle i els altres des don vaja quedant el pic. Si laltre equip no lagafa ninguna de les 3 vegades, un dels que arrepleguen agafar el pic on haja quedat al final i el llanar perqu quede tocant la pala (que estar a terra en el lloc des don ha picat lltim jugador). Si ho aconsegueix, els llanadors no fan punts. Per si no ho aconsegueix lequip llanador demanar un nmero de punts igual al nmero de pales que, a ull, han calculat que hi ha des don ha quedat el pic (desprs de lltim llanament) fins al cercle. Si laltre equip creu que hi ha eixe nmero o ms, li donar eixos punts, per si creu que shan enganyat i hi ha menys, es contar. Si els llanadors shan enganyat i al contar hi ha menys dels que demanaven, no tindran cap punt. Variant: una variant molt ms senzilla consisteix en jugar a vore qui envia el pic ms lluny.

EL TRUC: Possiblement siga el joc de cartes ms propi del nostre territori, practicat des de sempre. s un joc complexe ja que es juga al mateix temps a dues coses diferents: lenvit i el truc. Es juga en equips de 2 i incls de 3 de 4, per el ms habitual sn parelles. La partida es juga a 3 cames, i una cama sn 24 pedres (12 males i 12 bones). Mentre es juguen les primeres 12 pedres (males) es juga un contra un (alternant-se els emparellaments amb el de la dreta i el de lesquerra); quan un equip entra en bones, es juga a tots, es a dir 2 contra 2, i es quan es fan les senyes. Aquesta s la part ms entretinguda del joc ja que es shan de fer les senyes als companys sense que les veguen els contraris i a ms a ms juguen les cartes de cada equip contra laltre. Per anem per parts i comencem pel principi: el que escarteja, reparteix 3 cartes a cada jugador i deixa la baralla a la seua dreta. Daquesta manera sabrem qui juga contra qui: el primer i el segon jugador per la dreta juguen entre ells i el tercer i el que reparteix faran el mateix. El que est ms prop del qui ha repartit, va de m (s a dir, en cas digualtat, guanyar). El primer que es juguen s lenvit. + LENVIT: Tamb es diu lligat i consisteix en tindre 2 cartes del mateix palo. Es suma el valor de les 2 cartes + 20. Les figures no sumen punts per fan lligat (per tant el mxim de lligat s 33 = 7 + 6 del mateix palo). Si no tens lligat i envides de farol i laltre vol i tampoc t lligat, guanyar la posta qui tinga ms de palo (s a dir, el 7 guanya al 6 i etc.). A lhora de fer les apostes, es faran alternativament i els possibles dilegs sn: A) 1.- envide > = 1 pedra per a 1 2.- b (no) B) 1.- envide > = 2 pedres per a qui guanye 2.- vull C) 1.- envide 2.- torne > = 2 pedres per a 2. 1.- b D) 1.- envide 2.- torne > = 4 pedres per a qui guanye 1.- vull

E)

1.- envide 2.- torne > = 3 pedres per a 1. 1.- la falta 2.- b F) 1.- envide 2.- torne > = les que li queden a 2 per acabar. 1.- la falta 2.- vull G) 1.- la falta > = 1 pedra per a 1. 2.- b H) 1.- la falta > = les que li queden a 2 per acabar. 2.- vull I) 1.- envide 2.- la falta > = 2 pedres per a 2. 1.- b J) 1.- envide 2.- la falta > = les que li queden a 1 per acabar. 1.- vull + EL TRUC: ORDRE 1 2 3 4 5 6 7 8 CARTA As despasa As de bastos Manilla despasa(7) Manilla doros Tots els 3 Tots els 2 Els 2 asos que queden No tindre joc (cego) SENYA Alar les selles Tancar un ull Mossegar llavi de baix Traure punta de la llengua Alar el muscle Inflar galta Inflar la galta Tancar els 2 ulls

A ms daquestes senyes, si tombem el cap a un costat, vol dir que tenim bon envit. De les 3 cartes has de guanyarne 2 per a guanyar la m. A lhora de fer les apostes, es faran alternativament i els possibles dilegs sn:

A) Si ning diu res, qui guanye 2 mans semporta una pedra. B) 1.- truque > = 1 pedra per a 1. 2.- b C) 1.- truque > = 2 pedres per a qui guanye el truc. 2.- vull D) 1.- truque 2.- retruque> = 2 pedres per a 2. 1.- b E) 1.- truque 2.- retruque> = 3 pedres per a qui guanye el truc. 1.- vull F) 1.- truque 2.- retruque > 3 pedres per a 1. 1.- vale 4 2.- b

G) 1.- truque 2.- retruque > = 4 pedres per a qui guanye el truc. 1.- vale 4 2.- vull H) 1.- truque 2.- retruque 1.- vale 4 > = 2 guanya 4 pedres. 2.- la partida 1.- b I) 1.- truque 2.- retruque 1.- vale 4 > = qui guanye el truc, guanya la cama. 2.- la partida

1.- vull

Si la primera carta est empardada (igualada), guanya qui tinga la carta ms alta (tamb es fan apostes). EL BALL DE LES CARRASQUETES. (Vicente Ferrer) Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Afectiu o divers. N de jugadors: 4 ms. Anys en que es jugava: Cap als anys 30. Explicaci del joc: Es posen tots en un corro i el que paga canta una can: Meneja els braos i meneja les faldes, en el meu poble sestila un besito i un abra. Qui paga li dona un bes i un abra a algun altre i aquest paga.

LES XAPES (I). (Vicente Ferrer). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Habilitat. N de jugadors: 2 ms. Anys en que es jugava: Dels 40 als 60. Explicaci del joc: Es posava una lnia de xapes en terra i 2 ms metres cap arrere (segons el que es pactara) es feia una ratlla. Els jugadors tiraven la seua xapa i si pegaven a un altra, aquesta era per a ell. Material necessari: Xapes. LES XAPES (II). (Arturo Esteve) Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Habilitat. N de jugadors: 2 ms. Anys en que es jugava: Als anys 60. Explicaci del joc: Cada jugador t una xapa per a jugar. Per a comenar sestableix el torn de tirada, llanant la xapa des de darrere duna ratlla per vore qui la deixa ms prop duna paret (aquest ser el primer en jugar). Cada jugador, quan li toque, llana la seua xapa a un punt del camp delimitat. Quan ja estan totes les xapes posades, han danar tirant amb el dit per tal de pegar-li a un altra (fer tito). Si un jugador amb la seua xapa li pega a la dun altre, semportar aquesta xapa i tornar a tirar.

Material: Xapes. LES XAPES (III). (Arturo Esteve) Espai on es jugava: Qualsevol. Tipus de joc: Dhabilitat. N de jugadors: Sempre n par. Anys en que es jugava: Als anys 70. Explicaci del joc: Es pintaven amb clari 2 porteries, una a cada extrem del terreny de joc delimitat abans. Es juga amb 3 xapes i es tracta de marcar gol en la porteria de laltre, per sempre hi ha que llanar fent passar una xapa entre les altres dos. Poc a poc anem acostan-mos a la porteria contrria i aix podem tirar a gol (a les xapes se les colpeja amb el dit). Quan un jugador falle (b perqu no fa gol, b perqu no pot passar ninguna xapa entre les altres dos), li tocar el torn a laltre. Quan una xapa queda fora del terreny de joc, ja no es pot tocar, per s que es t en compte per a passar entre mig. Material Necessari: 3 xapes. LES XAPES (IV). (Jos Antonio Ivars). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Habilitat. N de jugadors: Tants com vullguen. Anys en que es jugava: Als anys 60 70. Explicaci del joc: Es dibuixava un circuit amb clari i havies de fer passar la teua xapa per dins dell, sense eixir-ten, colpejant-la amb el dit. El jugador que tirava fora la seua xapa, havia de tornar a comenar. Guanyava aquell jugador que primer arribara al final. Material necessari: Xapes. 1 2 3, POLLET ANGLS. ( Jos Antonio Ivars). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Joc motriu (carrera i control postural). N de jugadors: Tants com vullguen. Anys en que es jugava: Als Anys 60 70. Explicaci del joc: Un dels jugadors es posa cara a la paret i diu un, dos, tres, pollet angls a la paret i es gira a vore qui es meneja. Mentre qui paga ho diu, els altres han danar apropant-se des duna ratlla fins arribar a la paret on est qui paga. Si quan acaba de dir-ho, es gira i veu alg menejant-se, aquest ha de tornar a la ratlla de principi. Quan alg dels altres arriba a la paret on est qui paga sen van corrent tots cap a la ratlla i si qui paga tagafa abans darribar, pagars t. Si no agafa a ning, seguir pagant el mateix.

LA TAFARRA. (Angel Blasco). Espai on es jugava: Al carrer o al camp. Tipus de joc: Dhabilitat i fora. N de jugadors: Ms de 4. Anys en que es jugava: Cap als anys 50. Explicaci del joc: Cada jugador fa un forat a uns 3 metres duna ratlla. Qui paga ha de llanar una pilota per tal de fer-la entrar en un dels forats. El propietari daquest forat, quan entre la pilota, ha danar corrent i agafarla per tal de abans darribar a la ratlla, llanar-la a pegar-li alg dels altres. Aquestos, mentre va a per la pilota, han de fugir perqu si et pega la pilota, pagars t. Si no li pega a ning seguir pagant el mateix. Material necessari: Una pilota menuda. EL XOVOT. (Arturo Esteve). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Dhabilitat. N de jugadors: Ms de dos. Any en que es jugava: Cap als anys 50. Explicaci del joc: Es fa una ratlla a uns 2 metres de la paret i des dall es llana una moneda o objecte per tal de deixar-la el ms prop possible de la paret. Qui la deixe ms prop guanya la partida. *** Observacions: s el mateix joc que el de les ratlletes. BUMBEROT. (Jos Font). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Joc divers. N de jugadors: 5. Any en que es jugava: Als anys 40 aproximadament. Explicaci del joc: Es posen quatre drets i un altre davant assentat desquenes als altres 4. Un dels que est dret diu uuuuh! i li pega un calbot. Si qui est sentat endevina qui li ha pegat, pagar qui ha pegat. Si no ho endevina, seguir pagant el mateix. TOMBAR EL CANYS. (Jos Font). Espai on es jugava: Al carrer o al camp. Tipus de joc: De llanament i fora (fer harca). N de jugadors: dos bndols iguals. Any en que es jugava: Cap als anys 60 70. Explicaci del joc: Es posa un grup enfront de laltre. Cada grup darrere dun canys i es tiren pilotes uns als altres. Guanyar aquell grup que aconseguisca tombar el canys de laltre. Material necessari: 2 canyissos i pilotes.

EL CANUT. (Jos Font). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Divers. N de jugadors: Grup gran. Any en que es jugava: Cap als anys 50. Explicaci del joc: Es posen tots, excepte un, en cercle. Qui paga es posa al mig del cercle i ha dendevinar qui xiula. Si ho encerta, pagar qui ha xiulat.

LA FINESTRETA. (Vicente Ferrer). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Motrius (joc dacaar). N de jugadors: Tots els que vullguen. Any en que es jugava: Cap als anys 60 70. Explicaci del joc: Primer sha de triar qui paga. Una vegada fet a, qui paga ha dacaar els altres per tal dagafar-los, perqu si agafa alg, aquest ser qui pagar. Els altres jugadors per tal de salvar-se poden sentar-se en una finestra. Variants: Si juguen molts, paguen 2 xiquets. Observacions: Actualment s molt difcil jugar perqu les finestres sn ms estretes i a ms tenen reixes. EL CONILL. (Vicente Ferrer). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Motriu (dacaar).

N de jugadors: Els que vullguen. Any en que es jugava: Cap als anys 70. Explicaci del joc: Un paga i els altres han de crrer per a que no els agafe qui paga. Per a salvar-se shan de posar en un lloc que estiga dos pams o dos pams i mig ms alt.

EL GAT I EL RATOL. (Arturo Esteve). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: De crrer. N de jugadors: Fins a 20. Any en que es jugava: Cap als 60 i 70 Explicaci del joc: Tots els jugadors estan assentats a terra fent un cercle. Qui paga va passant per darrere i tocant-los el cap dient ratol o gat. Si diu ratol, no passa res; per si diu gat a qui li ho ha dit,, ha dacaarlo al voltant del cercle per tal de tocar-lo abans de que aquell sassente al seu lloc (on estava assentat ell). Per noms es podr assentar quan passe la segona vegada per davant daquest lloc. PASSA I MATA. (Arturo Esteve). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Motriu (joc de crrer). N de jugadors: Els que vullguen. Any en que es jugava: Cap als 50 - 60 Explicaci del joc: Es fan dos bndols i es posa cada grup en una part del terreny de joc. Han de passar els dun equip a la casa de laltre sense que els toquen els contraris en el seu camp. Si el toquen estar eliminat. Quan ja no quede ning canviaran i qui agafava ser ara qui haur de passar i a linrevs. Guanyar lequip que ms en conseguisca passar.

EL BURUMBOT. (Daniel Gilabert). Espai on es jugava: Qualsevol. Tipus de joc: Dhabilitat. N de jugadors: 3. Any en que es jugava: Dels anys 20 als 60. Explicaci del joc: Un dels jugadors es colloca enmig i un a cada costat dell. Els dels costats es posen la m a la galta, mentre que el denmig va fent

buhuhu tapant-se la boca amb les mans. De sobte, el jugador denmig li pega a uno dels costats a la m que tenen en la galta i aquest intenta pegar-li amb laltra m al denmig. El bra ha de fer un moviment en el pla horitzontal. Si no li pega, seguiran igual que estaven, per si aconsegueix pegar-li, canviaran i es posar enmig qui ha pegat. ELS CLOTETS. (Arturo Esteve). Espai on es jugava: Al camp. Tipus de joc: Dhabilitat. N de jugadors: Mxim 4. Any en que es jugava: Cap als 60 70. Explicaci del joc: Consisteix en clavar una pilota en 4 forats diferents que hi haurem fet a terra a la base duna paret. A unes 3 passes dels forats es fa una ratlla que es des don tiren els jugadors. Cada jugador t un mxim de 3 tirades per partida. Cada forat t una puntuaci (des de 1 a 4). Al final de cada partida es sumen els punts de cada jugador per a vore qui guanya.

BONYIGO. (Daniel Gilabert). Espai on es jugava: Qualsevol. Tipus de joc: Divers. N de jugadors: 2. Any en que es jugava: Dels 50 fins quasi els 80. Explicaci del joc: Van posant els punys tancats alternativament lun damunt de laltre i quan sarriba a lltim, sestableix aquest dileg: - Ah qu hi ha? - Bonyigo. I es repeteix 3 vegades. Desprs diu: - Ah dins qu hi ha? - Or i plata. - Qui sha cagat? - El gat i la gata. - El que es riga, maixeta pagar. I menegen les mans fent carasses perqu qui es riga primer, pagar. Qui paga sha de posar inclinat, mirant cap avall. I laltre tocant-lo en lesquena, li dir: - Trico, trico, tras estisores i porgs ull de bou i sedaset, Qu s?

Qui ho dit ha de fer una de les figures anteriors i laltre ho ha dendevinar. Figures: Estisores = dits creuats // Porgs = 5 puntes dels dits en cercle. Ull de bou = dits polze i ndex formant un cercle // Sedaset = Palma de la m sencera. CHER I COLLA. (Arturo Esteve). Espai on es jugava: Al carrer. Tipus de joc: Motriu (de crrer). N de jugadors: Els que vullguen. Any en que es jugava: Cap als 50 Explicaci del joc: Comena agafant-se dos jugadors de la m. I han danar agafant a la resta dels jugadors sense soltar se les mans. Si es solten o agafen alg, han de tornar a casa i en aquest recorregut els altres es poden pegar palmades. Quan ja estan en casa, es tornen a agafar i comencen una altra vegada; i aix fins que estiguen tots agafats. Noms poden tocar els extrems (que tenen una m lliure). Variant: els que no estan agafats poden anar per darrere i amb un colp sec, trencar la corda, en la qual cosa han de tornar a casa i poden cobrar.

ESTUDI MONOGRFIC DE LA PILOTA VALENCIANAANTECEDENTS HISTRICS. Els orgens. Els inicis del joc de pilota, es perden en el fons remot dels segles. Era practicat per diferents cultures escampades pels cinc continents. Per lorigen del joc que avui els valencians considerem com a propi, caldria localitzar lo a la Grcia antiga, ( laparici dun fris del segle VI aC. on apareixen representats dos equips enfrontats de 3 homes cadascun, aix ho justifica ); encara que Herdot natribueix la invenci a Giges, rei de Ldia (sia Menor). Conta la llegenda que aquest rei, durant els temps de necessitats i dificultats, tingu lencert dinventar un joc que aconsegus distraure els seus sbdits. Des de Grcia, el joc de pilota pass a Roma on era practicat tant pels patricis com pels camperols. Els mateixos emperadors Vespasi i Alexandre Sever manaren construir jocs de pilota o sphaeristeria als seus palaus. Aix mateix, a Roma i a altres ciutats es fundaren associacions de jugadors de pilota. Les raons de la denominaci joc de pilota valenciana El joc de pilota sestenia (amb lleugeres variants) per pasos europeus. A Frana, el joc shi practicava a laire lliure, on rebia el nom de longue paume, o en llocs tancats, anomenats jeu de paume, perqu en un principi es jugava amb la palma de la m nua o protegida amb un guant de cuir i quan la duresa de la pilota fu obligat ls de la pala o de la raqueta, el nom continu inalterat. Per a Frana el joc de pilota sofr restriccions, vedant la prctica al poble baix; la qual cosa ho convert en una activitat de la noblesa. Desprs de la Revoluci de 1789, el jeu de paume (amb raqueta) deix de ser un esplai de la noblesa, per a convertir - se en un esport practicat a diversos pasos europeus. A mitjans del segle passat, el major angls Walter Compton Wingfield, introdu la variaci duna xarxa porttil que permetia practicar lantic jeu de paume a laire lliure tant als homes com a les dones. Aquest esport es va anomenar spharistike per com que era molt complicat ( el nom ), pass a dir - se lawn-tennis, el qual ha esdevingut en lactual tennis. A la pennsula Ibrica, la passi que despert el joc de pilota va ser igualment intensa, per levoluci posterior va diferir considerablement.

A Castella va ser possiblement el joc ms popular durant els segles XV, XVI i XVII. Era jugat per les classes ms baixes, per tamb pels reis i nobles. Un exemple da el trobem en la sobtada mort de Felip I de Castella, a causa de una febre intensa que li produ el fet dhaver begut aigua molt fresca desprs de disputar ardorosament una partida de pilota a Burgos. Aix doncs, el joc de pilota era practicat per una noblesa afrancesada, la qual cosa permet suposar que, disminut el seu carcter de joc popular, es veuria decisivament afectat pels radicals canvis socials que comport la fi de lAntic Rgim. Al Pas Basc, la cesta i la pala substituen, en la segona meitat del segle passat, les modalitats de rebote i juego largo, de tal manera que el tradicional joc directe, cara a cara, va ser reemplaat per lindirecte (contra un front), de tal forma que el tradicional joc a llargues a m qued reduda als territoris valencians, on saferm poderosament mentre desapareixia a la resta dels territoris; la qual cosa provoc que ja a finals del segle passat hi fos considerat un esport autcton ostentat amb orgull, ra per la qual es denomina joc de pilota valenciana. El joc de pilota a lantic Regne de Valncia ( segles XIII - XIX ). El joc de pilota es practica en terres valencianes des de lendem de la conquesta de Jaume I. Com a mostra de la popularitat extrema del joc podem adduir les contnues prohibicions que va sofrir, ja en el segle XIV. Ha estat repetidament citada la crida que el Consell General de la Ciutat de Valncia formul el 14 de Juny de 1391 contra el joc de pilota. Per en aquesta ocasi la importncia es troba en la veritable rebelli popular que la prohibici va ocasionar. El joc de pilota continu omplint carrers i places. Els jocs afavorien les despeses desmesurades, i en ocasions els pleits i les baralles; per la qual cosa eren detalladament regulats pels governants i prohibits per lesglsia. Tamb es regulaven les blasfmies amb multes i assots. Per a pesar da, sant Vicent Ferrer, en els seus sermons, trobava ticament saludable la prctica, que contraposava als censurats jocs datzar. Ja entrats en el segle XVI, possem un testimoni precis de les regles del joc als Dilegs de Llus Vives. Tot confirma la plena difusi del joc de pilota entre la generalitat de la societat valenciana, fins i tot entre la minoria morisca. Al segle XVII, no va amainar lafici a la prctica del joc entre els valencians, i en alguna ocasi va tornar a ser causa de greus litigis. En el segle XVIII el nostre esport es veu reflectit en colloquis i romanos que ens el mostren plenament arrelat en el poble valenci. Com deia lerudit Orellana, a Valncia sempre hi havia hagut trinquets, perqu el joc de pilota era contemplat com lcito, honesto y decente. Per aquesta consideraci no

evitava la contnua persecuci que sofria el joc al carrer fins al punt que les autoritats locals pensaren que era font de vici, causa de les repetides absncies escolars dels xicons i de la descurana de nombroses obligacions entre els adults, a banda de les pilotades que rebien els vianants i la trencadissa dels vidres, per la qual cosa, el justcia major de la ciutat promulg en 1741 un ban que prohibia la prctica del joc de pilota als carrers de la ciutat. El segle XIX t una importncia fonamental en la consideraci que adquiriran els valencians del joc de pilota, ja que per un costat sel considerar ancestral i, per laltre, propi. El joc sescampava per tot el territori on es construen diversos trinquets i se celebraven memorables partides de desafiament entre jugadors de pobles vens o de comarques frontereres. Aix doncs, es jugava per tot arreu, encara que en cada poble i comarca es practicava amb preferncia, o amb exclusivitat, una determinada modalitat. El joc de pilota durant el segle XX a la Comunitat Valenciana. A principis de segle, el joc de pilota era tan consubstancial a la societat valenciana que no hi havia cap festa de poble que no en tingus en el programa, ni diumenge en qu els carrers no sompliren de lemoci del joc. Per a partir dels anys quaranta es comena a notar un fort canvi en la prctica del joc. La nova situaci poltica que es dna a lEstat, en certa manera, repercuteix en el joc, tot i que els canvis ms profunds shan de buscar als anys seixanta. Tres sn els elements que influeixen en la baixada que es produeix al joc, fonamentalment al carrer: els autombils, els carrers i la televisi. Els dos primers impossibilitaran de manera directa la prctica del joc, mentre que la tercera influir de manera indirecta. Davant de totes aquestes dificultats, el joc, en aquests anys, es refugia als trinquets on, malgrat algunes crisis que es produeixen a causa de la falta de jugadors, la importncia que mantenen les travesses el fan sobreviure fins arribar a les darreries del setanta i principis del vuitanta, moment en el qual es produeix cert reviscolament tant al trinquet com al carrer. DEFINICI I MODALITATS DE LA PILOTA VALENCIANA. Sentn per Pilota Valenciana el conjunt de modalitats de Joc de Pilota a M, que tradicionalment shan jugat a lmbit territorial histric valenci, amb una antiguitat fixada documentalment com a mnim al segle XIV. Aquestes modalitats abasten tant les que shan perdut en la histria com les que actualment es juguen per estar homologades, o les que es troben en procs de recuperaci. Lagrupaci de les modalitats es realitza bsicament en: Jocs Directes (J.D.) Sentn per J.D. aquell en qu senfronten 2 equips dun o diversos components que ocupen camps oposats, llanant la pilota directament i alternativa els uns contra els altres, intentant aconseguir que la falta es produesca en el camp

contrari per obtenir els punts. Es divideixen en funci del terreny de joc que sutilitza a: Joc al carrer (natural o artificial): - Joc per baix (raspall). - Joc a lalt (la galotxa). - Joc lliure (les llargues). Joc al trinquet: - Joc per baix (raspall). - Joc a lalt (escala i corda; rebot). Joc a la Galotxeta: - Galotxetes de Monver. Jocs Indirectes (J.I.). Sentn per J.I. aquell en qu se enfronten 2 equips dun o diversos components que ocupen tots el mateix camp, llancen la pilota contra un element intermig (un mur) anomenat front que retorna la pilota per rebot per tal que la jugue lequip contrari al que lha llanada. Noms hi ha una modalitat: Front Valenci, qu es juga al Front ( pot ser obert, tancat, cobert o descobert). CAMPS DE JOC.

El Trinquet. La Galotxeta. El Front. El Carrer Natural: s qualsevol carrer en el que tradicionalment sha jugat a alguna modalitat de joc de carrer de Pilota Valenciana, i que, per tant, no t dimensions ni forma obligatoris excepte els de complir amb les mnimes que exigesca el reglament especfic de la modalitat, assegurant la prctica correcta del joc. El Carrer Artificial: Com a conseqncia de les condicions urbanstiques de la vida moderna, s molt difcil actualment en la majoria de les poblacions utilitzar els carrers naturals; per aquest motiu ha estat necessari acceptar i fins i tot potenciar la construcci de carrers artificials. Aquests carrers hauran de complir amb les mesures mnimes que marca la reglamentaci general i amb les especfiques de cadascuna de les modalitats que shi practiquen, amb lexcepci de les que a lhora daprovar el Reglament ja estaven construdes i permeten la prctica del joc amb un mnim de facilitat i de perfecci.

MATERIAL I UNIFORMES. Materials: la pilota. Tipus de pilota. - La pilota de Vaqueta: s la ms representativa de les classes de pilota homologades, per la seua antiguitat i qualitat prctica, esportiva i artesanal. Est formada per vuit triangles corbats del bascoll de la vaca cosits entre ells pel propi gruix de la pell de manera que el fil no es pot veure una vegada tancada la pilota. Dins porta un farciment de borra que ha estat apretada fins aconseguir el pes oficial. En tota partida oficial hi haur un mnim de 4 pilotes gastades i 2 noves a disposici dels jugadors. Cada equip podr estrenar, en qualsevol moment de la partida, una de les 2 pilotes noves, essent a partir daquest moment de lliure disposici dels dos equips, com la resta de les usades. - La pilota de Badana: sn unes pilotes lexterior de les quals s de pell de vedella; el seu interior s de borra apretada i poden dur un petit centre de goma encara que aix afecta el salt i lassentament a la m. Foren usades tradicionalment al joc de carrer per tenir un preu ms econmic. - La pilota de Tec: s la utilitzada per a jugar al Front Valenci. Est formada per un nucli de fusta sobre el que es colloca una capa de borra, anant tot nugat amb un fil de forma que aprete i subjecte tot el conjunt, i es forra finalment amb pell de cabra, tallada de la mateixa manera que en les pilotes de badana en forma de vuits, els quals sacoplen i cusen amb costura vista, a diferncia de la de Vaqueta. - La pilota de Drap: s la pilota utilitzada en la modalitat de Galotxeta, estant formada per un centre de borra apretada, i envoltada de tires de drap, tancant - se tradicionalment mitjanant tires de cinta de tela autoadhesiva, que li donen un aspecte peculiar en el qu saprecien els meridians i lequador. Materials : Les proteccions. Les acceptades per la Federaci sn les tradicionals: - El Guant: protecci de les articulacions entre m i dits del palmell de la m realitzada amb pell de corder i amb unes cintes als extrems que li permeten de subjectar - se a la m. - LEsparadrap: trossos o tires desparadrap que protegeixen la m de la cremada que produeix la pilota en fregar la pell a gran velocitat, i alhora serveixen per subjectar les planxetes i els naips. - Les Planxetes: Sn proteccions metlliques puntuals de zones concretes de la m o de les articulacions dels dits. - Les Cartes ( o naips ): Sn les proteccions que tradicionalment shan collocat els jugadors abans dutilitzar les planxetes. - El Didal o Did: En la modalitat de raspall es permet ls duna protecci de les puntes dels dits, que antigament es limitava a unes simples cintes enrotllades, per que avui sha perfeccionat amb la creaci dels Didals.

Luniforme dels jugadors. En el Raspall: Espardenyes blanques o esportives amb mitjons de color blanc o ratllat esportiu. Pantalons curts esportius, blancs. Samarreta blanca ( si s competici oficial, a la part de davant hi apareixer lescut de la Federaci ). Quan locasi ho requeresca, com en les transmissions televisives, per tal de millorar la imatge, es podr utilitzar camises de color roig i blau. En les Galotxetes: La mateixa indumentria, per es podr utilitzar pantal llarg blanc. A la resta de modalitats semprar la mateixa indumentria, per sempre amb pantal llarg, blanc. En qualsevol modalitat, quan fa fred, es permet utilitzar prendes dabric de color blanc o per a la televisi, roig i blau. Elements comuns: el complement distintiu de cada equip ser la tradicional FAIXA, de color roig o blau. El color roig el dur sempre lequip o jugador de major nivell i, en cas digualtat, el de ms edat. En els desplaaments el dur com a senyal de cortesia lequip visitant. COMPONENT HUM DEL MN PILOTAIRE. Els jugadors. - Aficionats: aquell que practique qualsevol de les modalitats de Pilota Valenciana, sense retribuci fixa, per si mateix o sota la disciplina dun club i en llocs on no siga habitual el pagament dentrada ni les apostes. Es subdivideixen en categories, segons ledat i el nivell del jugador. Categories: Benjam: de 8 a 9 anys. Alev: de 10 a 11 anys. Infantil: de 12 a 13 anys. Cadet: de 14 a 15 anys. Juvenil: de 16 a 17 anys. Adults: de 19 anys en avant. alguna de les

Perqu un jugador obtinga la llicncia dAficionat hauran de concrrer segents condicions: - que estiga qualificat com a jugador aficionat. - haver causat baixa com a professional al menys des de fa dos anys.

Un jugador podr participar en categoria superior a la que li correspon per ledat quan les seues condicions fsiques i psquiques li ho permeten, per una vegada haja jugat en aquesta categoria superior, no podr tornar a participar en la categoria que li correspon en el mateix campionat. Quan un jugador professional haja complit els 40 anys, podr participar en competicions daficionats, sense obtindre la llicncia. les

Hi ha una categoria coneguda com a Promoci que permet els esportistes menors de 19 anys compaginar les partides anunciades al trinquet amb les modalitats de carrer, per tal de decidir el seu futur (com a professional o com aficionat).

- Professionals: aquell que per les seues aptituds per al joc de les diferents modalitats de Pilota Valenciana practica lesport com a espectacle, a compte de tercers mitjanant remuneraci econmica. La classificaci sestableix pel nivell assolit en les competicions oficials i pel lloc de situaci en el camp de joc: escaleter o rest; mitger; punter; feridor. Els empresaris (trinqueters): La persona fsica que dedica la seua activitat a lorganitzaci despectacles pblics del joc de Pilota Valenciana, amb jugadors professionals (amb llicncia federativa), en locals habilitats, als quals saccedeix previ pagament i on poden o no fer - se apostes. Els clubs de Pilota: qualsevol associaci,( degudament constituda i en compliment dels requisits fixats per la Llei de lEsport i els Estatuts de la Federaci de Pilota Valenciana ) que tinga com a finalitat principal o almenys com a una de les seues activitats esportives prioritries, la prctica i la promoci de la Pilota Valenciana. Els tcnics: persona ( monitor, seleccionador, etc ) que per les seues caracterstiques fsiques i coneixements est en condicions densenyar les tcniques de les diferents modalitats del joc. Els homes bons i els marxadors: - Home Bo: sn els jutges de decisi inapellable de la Partida i que poden ser auxiliats per altres rbitres, segons les dimensions del camp de joc (de ratlla; de falta; de passa; de dau). - Marxador: lencarregat dassenyalar les Marxes en el joc de Llargues al carrer. Tamb rep aquest nom lencarregat de casar les apostes al Trinquet. NORMES GENERALS PER A QUALSEVOL MODALITAT. Existeixen normes que sn daplicaci a qualsevol de les modalitats: Excepte en les modalitats de carrer, les partides podran ser individuals o entre dos equips de dos o tres jugadors, donant - se la circumstncia que en la modalitat de Llargues es pot arribar a jugar amb equips de fins a cinc jugadors. El Saque o la ferida en les partides es verificar a sort, tirant lHome Bo una moneda o la xapa homologada de dos colors a laire. El jugador que atine tindr dret a triar el saque segons li convinga. El jugador que faa el saque no podr fer - ho i este no tindr validesa fins que , en haver donat lHome Bo lordre de Va de Bo, el jugador contrari li demane que traga. El tanteig, com s tradicional a la Pilota Valenciana, es realitzar a Jocs amb un valor de 5 punts cadasc i formats per quatre tants: Quinze, Trenta, Val, Joc. Si durant el joc es desprn part de la indumentria reglamentria dun jugador, restant dins de la canxa de joc, i la pilota toca en ella, perdr el quinze lequip amo de la prenda.

Si dos jugadors peguen a lhora a la pilota, aquesta ser bona; per si els colps es donen en dos temps diferents, ser falta. El jugador o representant de lequip que estiga jugant i que manifeste pblicament el seu rebuig o desacatament a lordre dun Home Bo, ser amonestat o sancionat discrecionalment. Tot jugador que es propose abandonar la canxa per un moment, comunicar la seua decisi a lHome Bo, qui lautoritzar o no. En cas dautoritzar - la, assignar un jutge auxiliar que lacompanye fins a la seua incorporaci al joc. Les decisions de l Home Bo i Marxadors o jutges auxiliars sn inapellables, no podent ser coaccionades pel pblic. nicament en el cas en qu siga el mateix Home Bo, qui en no haver vist b la jugada, es dirigesca al pblic en la seua qualitat de Senat de Cavallers amb la frase Cavallers. Es falta o bona?. La resposta del pblic ser la base de la decisi definitiva i inapellable de lHome Bo. Els espectadors que protesten una decisi de lHome Bo o dels jutges auxiliars, de manera que en resulten coaccions o disturbis, seran en principi convidats i posteriorment obligats a abandonar el lloc de joc, mitjanant la intervenci del trinqueter o del Delegat Federatiu. Els jutges auxiliars extremaran latenci a la vigilncia de les pilotes entre quinzes, amb lobjectiu devitar que siguen banyades sense advertir - ho la part contrria, o fer-les malb intencionadament o canviada sense avisar al contrari abans del saque. El Trinqueter u organitzador de la partida disposar duna farmaciola durgncia i assistncia sanitria durant les partides. Una partida no podr ser suspesa excepte per: a) Manca de llum: es suspendr durant mitja hora per reparar lavaria. Passat aquest temps sinformar respecte de la possibilitat de la rpida reparaci de lesmentada avaria i en cas contrari es suspendr definitivament. b) Fora major. En aquestos dos casos la partida es podr continuar en altra ocasi amb el tanteig que hi havia en el moment de la suspensi. c) Indisposici dels jugadors: en partides individuals no ser admesa la substituci del lesionat, donant - se la partida per finalitzada amb el tanteig del Mtode General de Cmput ( el bndol que permaneix ha obtingut els tantos pels que es concert la partida, mentre que lequip lesionat se li reconeixeran els tantos que tinguera al moment de deixar la partida). Si la lesi del jugador ha estat causada pel contrari, lHome Bo podr acordar la suspensi de la partida per a la seua continuaci en altra ocasi segons data que fixe la Federaci de Pilota Valenciana i amb el tanteig que figure en el moment de la suspensi. En les partides per parelles, trios, o compensades, a les modalitats de Llargues, Galotxa i Raspall (carrer), la lesi dun jugador per qualsevol causa, i sempre amb el dictamen del metge, donar dret a la substituci pel suplent que lequip tinga a la seua disposici seguint en tot moment les Regles del Campionat o Trofeu en qesti. En el cas doptar per la substituci per un suplent, lequip contrari podr substituir tamb a un jugador.

ELS COLPS . A lhora de colpejar la pilota, dues sn les variables que cal tindre en compte: - les condicions que en eixe precs moment presenta el mbil (altura, velocitat, trajectria, efectes, etc ...). - la intenci del jugador (on vol enviar - la, amb quina potncia, trajectria, ...). En funci destos dos aspectes, el jugador triar una o altra forma de colpejar.

La Volea: Es colpeja la pilota abans que bote amb el bra elevat, els peus en terra i el cos tirat arrere. El Bot de Bra: Lexecuci s la mateixa que la volea, per la pilota ja ha botat. La Palma: El jugador es situa enfront de la trajectria de la pilota, i el bra descriu un gir semicircular en el pla vertical. La Bragueta, Butxaca o Sobaquillo: El moviment del bra s el mateix que en el colp de palma, per la pilota va molt ajustada al cos i el jugador es colloca en posici lateral respecte a la seua direcci. El Manr: El jugador de cara a la pilota, la colpeja desprs de descriure amb el bra un semicercle horitzontal. Tamb sanomena ganxo o corbellada. El Carxotet o Calbot: Consisteix en pegar - li a la pilota de bot de bra, per la pilota t poca altura. El jugador replega el bra en espiral i quan la pilota cau la colpeja. El Rebot: La pilota s jugada desprs de colpejar el front. Colps de Raspall: Al raspall sutilitzen totes estes formes de colpejar la pilota per a ms, com que es tracta duna modalitat en la qu la pilota corre per terra tenim un colp especfic: la Raspada: la m es colloca amb els dits cap avall els quals raspen la superfcie del pis.

ELS JUGADORS. Una partida de pilota sempre es juga entre dos equips, ara b el nombre de jugadors de cada equip varia fonamentalment segons la modalitat practicada: Al trinquet per dalt corda (partida estndard): La partida est formada per dos equips de tres jugadors: - El ms endarrerit: El resto ( tamb anomenat escalater, restador o barrer). En una partida la primera tasca del resto ser fer el dau, mentre que quan passe al camp contrari, ser ell qui haur de restar la pilota enviada pel qui fa el dau. Aquest jugador haur de dominar sobretot el rebot.Tamb s lencarregat de fer lescala, jugant les pilotes caigudes de lescala. - Immediatament davant del que fa lescala, juga el mitger que tindr com a colp fonamental la volea.

- El jugador situat ms avant dels tres s el punter, caracteritzat sobretot per la seua habilitat per a collocar les pilotes als llocs on no puguen arribar els contraris. Tamb sanomena feridor, ja que sol ser qui efectua la ferida. A llargues i raspall al carrer: La composici s variable, per la ms habitual s la de 4 jugadors per equip: - El jugador ms endarrerit que s el saque o traure ( a la modalitat de llargues tamb rebia el nom de banca). - Davant de tot hi sn els punters. - Entre el traure i el punter hi seran els contrarrestos, encarregats de tornar la pilota enviada pels restos. Al resto, hi haur uns punters, un rest i ms enrere, esperant les pilotes perdudes, hi haur un altre jugador anomenat en alguns llocs maa.

A perxa i galotxa: Tenim un feridor (que ser per general el punter). Per altra banda, el jugador situat en posici de tornar la pilota a laire, sanomena el qui fa la perxa o la galotxa, respectivament. Aquest ltim tamb sanomena galotxer. Mentre que en els casos en qu es permet que la pilota bote en la ferida el qui jugar rebr el nom de jugador que fa el bot.

ARREGLAR-SE LA M. Material necessari: - Sab dafaitar. - Tovalleta. - Esparadrap. - Cartes o targetes de telfon gastades. - Tesa moll. - Guant. - Didals. a.- Llavar-se les mans amb el sab dafaitar i eixugar-se-les amb la tovalla. b.- Collocar-se 2 tires desparadrap grans en horitzontal sobre la palma de la Luna baix dels dits i laltra a la part inferior de la palma. m.

c.- Posar 3 tires desparadrap en vertical que vagen des duna de les horitzontals a laltra. d.- Collocar-se les planxetes (cartes, targetes, ...) sobre lesparadrap de baix dels dits. e.- Posar una tira ampla desparadrap per damunt de les planxetes per tal de tapar-les. f.- Posar una tira desparadrap per la part posterior de la m. g.- Collocar 3 tires fines i llargues desparadrap que vagen des de linterior a la part posterior de la m, entre els dits. h.- Posar tires fines desparadrap com a base en cadascuna de les falanges dels total sn 9, perqu tamb em posem una al dit polze). dits (en

i.- Collocar planxetes menudes sobre cadascuna de les bases desparadrap de falanges i tapar-ho amb una altra tira desparadrap. j.- Posar-se el guant. k.- Per al raspall: 1.- Posar-se base desparadrap a les puntes dels dits. 2.- Tesa moll sobre la base desparadrap, en creu. 3.- El didal. 4.- Una tira desparadrap que subjecte el didal al dit.

les

EL TRINQUET. El trinquet s el recinte de joc especfic per la prctica de la Pilota Valenciana en joc directe. Consisteix bsicament en un rectangle duna llargria entre 55 i 60 metres i una amplria entre 8 i 10 metres. Tot el rectangle est tancat per 4 murs, dels quals els dos ms llargs (muralles), tenen una alada similar a la amplria, encara que augmentada per bastidors amb tela metllica. Els altres dos murs reben el nom de frontons i ms concretament el del Resto a espatlles de lequip que trau (fereix), i el del Dau a espatlles de lequip que fa el dau. Lalada daquests frontons s aproximadament de 45 metres. Darrere dels frontons i a la seua part superior poden haver - hi les Galeries on seu la gent en una graderia dacusada pendent. En alguns trinquets existeixen tamb les Galeries Llargues situades al llarg de la part superior de les muralles, on tamb seu el pblic. Langle que formen els frontons amb el terra tenen uns xamfrans del mateix paviment duns 30 cm damplria, anomenat Tambor. A lextrem del trinquet on es troba el Dau, i al rac contrari hi ha una Llotgeta de redudes dimensions que sol anomenar - se Palquet de baix. En alguns trinquets la Llotgeta est coberta pel Palquet de dalt, i com al de baix, seuen els aficionats. Al trinquet existeixen uns elements concrets i bsics per la prctica de la Pilota Valenciana, i que sn: - EL DAU: s un quadrat de 2 metres definit a terra amb una ratlla grossa a lextrem del trinquet apegat a langle que fan el front i lescala. - LESCALA: s una graderia al llarg de tot el trinquet formada per 4 graons dels quals el primer s el de major alada i que amb els altres 3 sala fins a 180 metres. - LA CORDA: divideix el terreny de joc en dues parts iguals a una alria de 180, sota de la qual poden seure els aficionats.

- LA PEDRA: s una llosa incrustada al paviment a 3 4 pams de la corda i prop de lescala. Sobre la pedra, el feridor bota la pilota per tal de fer la Ferida.

REGLAMENT TCNIC DEL RASPALL AL CARRER. Lloc de joc i dimensions. Es juga al carrer, on sestableixen 3 ratlles; dues que limiten els extrems a una distncia de 60 m. i la tercera al centre de les ratlles. Lamplria del carrer ser com a mnim de 7 m. encara que es podr utilitzar aquell carrer que tradicionalment ha estat el lloc de prctica habitual. La pilota. Ser la de vaqueta i noms en partides amistoses, es podr utilitzar la de badana. Equips. Estaran formats per 3 jugadors i un suplent. Es poden donar partides (com a casos especials) on juguen dos contra dos, o dos contra tres, segons les condicions pactades i acceptades per la Federaci. Forma de joc. El saque es realitza per part dun dels equips , que trau des duna de les ratlles extremes, botant - se la pilota o soltant - se - la sense xafar ratlla i pegant - li amb fora amb el tipus de colp que vullga i amb lnica condici que la pilota toque en el sl abans de la ratlla central. No es podr traure fins que el rest contrari ho demane. Desprs del saque, els jugadors contraris hauran de tornar la pilota, tant a laire com a qualsevol bot o incls si sarrossega pel sl o es para en el carrer o en la vorera que estiga lliure de pblic. Si la pilota es para en la vorera en la que est situat el pblic o entre el pblic all situat, es collocar parada en la projecci deixe punt sobre el centre del carrer, des don es jugar amb la ma no dominant del jugador de lequip contrari. El quinze es guanya si un dels dos equips aconsegueix passar la pilota ms enll de la ratlla de lextrem contrari sense tornar - la a laire, lequip contrari. Si un jugador tira la pilota i lencala, no tornant la pilota, perd el quinze per al seu equip. Si una vegada traspassada per la pilota la ratlla extrema, aquesta tocara rebotant qualsevol lloc que no siga el sl (teulades, balcons, espectadors, etc), el rest podr tornar-la sempre que siga a laire. Si en tornar la pilota des de fora de la ratlla extrema aquesta tocara en el pblic situat ms enll de la ratlla o en algun lloc deixa zona, ser falta encara que de rebot entrara en el camp de joc entre ratlles.

Perdr el quinze el jugador al qui la pilota toque en qualsevol part del cos que no siga la m o lavantbra. Guanyar el joc lequip que faa els quatre quinzes amb una diferncia de dos sobre el contrari, per la qual cosa en arribar un equip a VAL, si laltre empatara es contaria iguals a 30, tot dient A dos , fent referncia a que falten dos quinzes per a guanyar el joc. Cada joc guanyat valdr 5 punts acumulables als que ja tenen, fins arribar al tanteig de la partida. Les partides es jugaran a 40 punts, s a dir, 8 jocs i sempre que es pacte i accepte per la Federaci podran establir-se tanteigs distints. REGLAMENT TCNIC DEL RASPALL AL TRINQUET. - La partida comenar en anunciar - se per part de lempresa en la forma que va a jugar - se. - El saque es far botant la pilota dins del dau i pegant - li en colp lliure. - Una vegada efectuat el saque, si la pilota arribara al front per laire, es tornar al primer bot, si ho fera desprs del primer bot es jugar a laire ( rebot ). - Quan la pilota toque escala o a algun espectador assegut en ella, es considerar parada. - Tota pilota que vaja pel sl es tornar abans que pegue en el front. - La pilota solament es podr encalar als palquets o galeria de la part del Dau. - Tota pilota que sencale a les galeries del rest ser quinze per a lequip contrari al que lha llanada. - Tota pilota que toque en el tambor ser quinze per a lequip que la tire. - Tot jugador que toque la pilota amb les mans juntes, o toque la pilota amb qualsevol part del cos que no siga la m o lavantbra, perdr el quinze. - Les partides es disputaran a 5 jocs (25 tantos), podent - se pactar eixir iguals a 5 a 10, per tal dacurtar la partida (sempre per causa justificada). REGLAMENT TCNIC GENERAL DE FRONT VALENCI. - El lloc de joc s el front i les dimensions reglamentries sn: 25 metres de (amb una tolerncia de + / - 5 metres). - Hi haur tambor al rebot. llarg

- La pilota oficial s la de Tec. - Les partides oficials seran a 50 tantos ( 10 jocs ), amb possibilitat de comenar de 5 10 tantos i alternant el saque els equips a cada joc jugat. - La partida sha de guanyar amb un mnim de 2 jocs. Si arribant al penltim joc hi haguera empat es jugaria 2 jocs ms. Si continuara lempat, es jugarien 9 pilotades en saques alternatius (comenaria a traure per sorteig). En aquest cas guanyar lequip que obtinga ms tantos - La ratlla de FALTA en el frontis tindr una alada de 90 cm. en la seua lnia superior (amb una tolerncia de + / - 5 cm). La ratlla de canxa que delimita lamplria es fixa a 10 metres de la muralla esquerra. - En qualsevol partida oficial hi haur un mnim de 6 pilotes de les quals com a mnim 2 delles seran noves tenint el dret a estrenar - en una cada equip. - Abans que un jugador efectue el saque deur avisar als seus contraris, que li indicaran que ho pot fer. Manar en el canvi de pilota el jugador que es trobe en el saque. - Luniforme obligatori ser el normal. - El saque sefectuar botant la pilota abans de la ratlla que delimita lesmentat saque. - Seran bones les pilotes que peguen en el frontis ms amunt de la xapa de FALTA i al mateix temps faa el primer bot desprs de la lnia de falta marcada a la canxa i abans de la de passa. Si toca alguna daquestes ratlles ser falta. Les pilotes dubtoses seran tornades segons indique el jutge. - Si quan la pilota de saque ultrapassa amb els seu primer bot la ratlla de Passa, encara que colpeje en el tambor es considerar nulla la primera vegada i mala la segona apuntant - se el quinze lequip del rest. - En efectuar - se el saque i una vegada el jugador haja botat la pilota, aquesta es considerar vlida, encara que el jugador que faa el saque no acerta a jugar-la, excepte quan el jutge considere que el mal bot s producte duna circumstncia especial. REGLAMENT TCNIC DESCALA I CORDA. El terreny de joc s el Trinquet; i les seues dimensions sn: - Longitud: 55 / 60 m. - Amplria: 9 - 10 m. - Canxa: 65 - 7 m. - Alada corda: 175 - 180 m. - Amplria xarxa corda: 10 - 15 cm - Dimensions Dau: 27 X 3 m. La pilota a utilitzar s la de Vaqueta (en competicions oficials).

El pblic es collocar bsicament a les galeries ( llarga, del rest o del dau), a les escales de la zona del rest i sota la corda en un espai restringit. En partides de molta expectaci podr utilitzar - se la zona descala del Dau, per limitant locupaci al blau de l1, per tal dassegurar espai suficient per la caiguda de la pilota en lacte de ferir. Els equips per a la prctica daquesta modalitat podran ser: - Individuals. - Parelles. - Trios. - Pactats (mai oficial). Els components dun equip sn: - Rest o escaleter. - Mitger. - Punter (normalment ser el feridor). - Feridor (noms fa la ferida i no juga). REGLES DEL JOC. La ferida es realitza des de la pedra collocada aproximadament a un metre davant de la corda dins del camp del Dau. El feridor bota la pilota en la pedra i jugant - la amb el palmell de la m, la impulsa contra la muralla de lescala i per tant a la seua dreta, des don, obligatriament, ha de colpejar - la per dalt duna lnia blava correguda per tal que desprs de botar a lescala, caiga dins del Dau. Lescaleter contrari, situat dins del dau haur de tornar la pilota jugant - la a laire, desprs de botar a lescala o al primer bot dins del Dau, passant - la per damunt de la corda, estant - li prohibit en aquest primer colp llanar - la a la graderia. En cas de fer ho, perd el quinze. Tornada la pilota el joc continuar de forma que els jugadors tornen sempre la pilota jugant - la a laire, al rebot o al primer bot sobre el sl. Tota pilota que bote sobre lescala o vaja rodolant per ella, hom considerar que es troba encara a laire, no comptabilitzant per tant els bots esmentats. El tambor s considerat aire i per tant el bot que faa la pilota sobre ell, no ser comptabilitzat. Si la pilota de ferida toca la ratlla del Dau o cau fora dell, ser falta de lequip del feridor. Si la pilota toca la corda, la xarxa inferior della, o passa per baix de la corda, ser falta. Tota pilota que toque la junta terra - tambor i no toque la paret, es considerar aire. Tota pilota que toque la junta terra - tambor i toque la paret, es considerar bot. Les posicions dels equips dins del trinquet sn alternatives, i shan de canviar a cada joc finalitzat.

Tota pilota que toque a un jugador en qualsevol part del seu cos que no siga la m, o en qualsevol part de la seua roba, ser falta, encara que passe a laltra banda de la corda, perdent per tant el quinze. La pilota que una vegada jugada es perd per la galeria llarga o per dalt de les muralles laterals (als trinquets descoberts), ser falta del jugador que lha llanada. En les partides que estiga perms tirar les pilotes a les galeries, si la pilota es queda encalada a la galeria del Dau o del rest, ser quinze del jugador que lha llanada. Si la pilota rebotara en alguna paret, esgla, objecte o persona i tornara a caure, el joc continuar, ra per la qual est totalment prohibit que el pblic de les galeries pare, retinga o empente la pilota, alterant la seua trajectria. En cas despentar - la ser quinze del que lha llanada. El jugador del Dau, que s qui pateix la ferida, tindr el dret a triar i canviar la pilota a cada quinze que es jugue. En tota partida oficial hi haur dues pilotes noves al caixonet, de les quals en podran triar una cada equip al llarg de la partida. El responsable de lequip ser sempre lescaleter o rest. Les partides seran a 60 tantos (12 jocs), podent - se pactar eixir iguals a 5, 10, etc. A la part del rest, la pilota que toque escala des de la corda al 6, es considerar parada, jugant - se des del primer esgla del 6. Si toca ms enll del 6, la pilota es jugar des del primer esgla del punt que assenyale el jutge. Sempre que a lescala de la part del Dau hi haja pblic, la pilota que toque escala entre la corda i el 3, es considerar parada, jugant - se des del primer esgla del 3. A les que toquen a partir del 3 sels aplicar el mateix criteri que les de ms enll del 6 a la zona del rest. Quan la pilota estiga parada, el jugador la soltar sobre lesgla, recta i fluixa. Si un jugador toca la corda en jugar la pilota, perdr el quinze. Si un jugador a causa de limpuls duna jugada, passa a la canxa contrria destorbant el jugador contrari, perdr el quinze. Tota pilota que, en jugar - la, pega primerament a lescala (excepte a la careta del primer esgla), i desprs passa per dalt la corda a laltre costat, ser falta de qui lha llanada. Si la pilota passa la corda, per tan fluixa que cau sobre la gent asseguda als banquets de baix i el jugador contrari no la pot jugar, es considerar quinze del jugador que lha llanada. Si la pilota que passa la corda toca en un espectador, es considerar que aquest s aire i per tant el joc continuar de bo. Tota pilota que toque en un espectador i passe a laltra banda de la corda es considerar falta del jugador que la va llanar.

Si la pilota que jugada des del rest colpeja en el front del Dau i correguent sobre lescala torna fins a la corda, tocant - la, sense que el jugador del Dau la torne, ser quinze del jugador que la va llanar.

REGLAMENT GENERAL DEL JOC DE LLARGUES.s la modalitat ms antiga de totes les que avui es practiquen. Es marcar el carrer amb les tres ratlles tradicionals: la banca, la de falta i la del rest, amb les distncies oficials segents: - de banca a falta 40 metres. - de falta a rest 30 metres. Aquestes mesures tindran una tolerncia segons les necessitats dadaptaci dalgun carrer especial, el que es far saber amb suficient antelaci a la Federaci. Les marxes sn dos tacs de fusta o plstic marcats amb els nmeros 1 2, segons la seua utilitzaci. Sanomena saque o banca al jugador que llana la pilota per primera vegada, en cada jugada o quinze; tamb es diu banca, a lequip que en cada moment se situa en la part del saque. El joc saconsegueix en guanyar un dels equips quatre quinzes no havent passat laltre equip de 30 (s a dir amb 2 quinzes de ventaja); i tamb quan t un equip Val i ratlla i guanya dita ratlla. Fer ratlla s lacte de parar la pilota, quan va de mal (quan ja ha pegat dos bots), dins del terreny delimitat entre la ratlla de banca i la de rest. Solen ser els de lequip del rest els ms interessats en fer ratlla perqu quan es facen les dues, passen a tindre el saque. El marxador s la persona encarregada de portar i comptabilitzar la partida, actuant com a mxim responsable, i podent fer dhome bo. Tamb sencarrega de posar les marxes (on haja estat parada la pilota quan va de mal) i dah li ve el nom. El rest s en cada moment lequip que soposa a la banca. Tamb sol anomenar-se rest al jugador o jugadors que per la seua potncia estan encarregats de restar les pilotes que fa el saque, des de la banca. Par s la posici dels espectadors que se situen, immediatament desprs de la ratlla de quinze del rest, i que simbolitzen el punt fins on normalment pot arribar la pilota llanada pel saque o banca. Si una pilota jugada, toca en algun obstacle o lloc dels permesos i ix de bo per a poder jugar-la, es diu que ha tocat aire. La forma habitual de traure s de sobaquillo o de bragueta.

Si qualsevol dels dos equips, en un intent dobtindre el quinze, intercepta la pilota, o la para anant a mal, dins del terreny delimitat entre les dues lnies extremes, es marcar una ratlla. Quan es produeix aquesta jugada, el joc queda interromput ja que per a dilucidar el quinze, deuran de canviar la posici els dos bndols, situant-se a la banca lequip que estava al rest. A pesar daix el joc continuar, deixant en suspens dita jugada, fins que es produesquen dues ratlles o un dels equips faa Val (moment en que hi haur Val i ratlla). Es dona per comenada una partida quan lequip de la banca efecte el saque. Per obtindre el quinze, lequip de la banca deur de llanar la pilota, fora de la ratlla de quinze del rest, per aix deuran de buscar dit quinze, be de saque o, cas de ser tornada la pilota pel rest, tornar-la altra volta, pegant-li a bo per obtindre lobjectiu. Lequip de banca haur dimpedir que lequip del rest faa ratlla, donat que en aconseguir aquestes dues ratlles (o una, si el joc s a Val) passar a tindre el saque, canviant la posici, i convertint-se en banca. Lequip de banca s el que juga normalment a lofensiva ja que t el saque i aix s una gran ventaja. Lequip situat al rest, haur de jugar la pilota i passar-la de la lnia de banca per a conseguir guanyar aquest quinze. Tant lequip de banca com el de rest, podran jugar la pilota, sempre que vaja a bo, incls fora de les limitacions de les lnies principals. En produir-se ratlles intermitges entre els dos quinzes que delimiten el joc, shauran de guanyar aquestes. Seran aquestes les que vindran a substituir en dita jugada a les lnies principals. Per tant, tan sols passant la pilota de lesmentada ratlla, guanyar el quinze aquell equip que deixe la pilota a mal, a laltre costat de la ratlla intermitja per la que sest lluitant. REGLES El saque ser lliure. El saque haur de tirar la pilota abans de la ratlla de quinze que delimita el terreny de joc (ratlla de banca). La pilota haur de botar ms enll de la ratlla de falta. Per a poder comenar la partida hauran destar presents en el carrer com a mnim, tres jugadors per bndol. Les partides oficials seran a 60 tantos o 12 jocs. El marxador o home bo ser el jutge mxim de la partida i les seues decisions seran inapellables. Si hi ha alguna jugada conflictiva, el marxador consultar amb el pblic ( cavallers qu s aix?)

Perdr el quinze aquell jugador a qui la pilota toque ms amunt del colze. Per si porta el bra cobert, ser falta si li pega ms amunt del canell. Tota pilota que toque en el marxador desprs del segon bot, ser la posici daquest la que determine on assenyalar la ratlla. Si li pega la pilota al marxador i aquesta ix de bo, es podr jugar igual que si donara en un espectador. Tota pilota que no es puga jugar per quedar situada en algun lloc del carrer, a una altura igual o superior als dos metres ser mala de qui la va jugar per ltima vegada, excepte si havia tocat sl, en aquest cas ser bona. Quan la pilota vaja jugada per un jugador, i sintroduisca de colp, o desprs del primer bot, o de mal, en alguna porta, finestral o similar, es marcar ratlla en el mig de la mateixa. Si dins del carrer on es jugue la partida, comena un altre, i les pilotes entren en aquest, es marcar ratlla enmig del carrer. Quan un jugador pare la pilota venint a mal, es marcar la ratlla en la part ms endarrerida del seu cos. Tota pilota que desprs de botar dues o tres vegades, s agafada pel jugador en laire, la posici per a marcar la ratlla ser el centre de les dues cames. Si el jugador dna un bot cap avant, i agafa la pilota a mal, tamb en laire, la posici de la ratlla ser el mig de les dues cames, en caure a terra. La cara de les voreres es considerar com a prolongaci del carrer, per la qual cosa una pilota que done el primer bot en el carrer i a continuaci en la cara de la vorera o viceversa, anir a mal. Tota pilota que vaja pel llindar duna casa o similar que estiga a superior nivell que la vorera, estar en joc, per no quan es pare. En eixe cas es marcar ratlla. Les pilotes que, llanades per algun jugador, van per damunt de les teulades i cauen fora de les ratlles que delimiten lateralment el joc en el carrer, seran considerades males. La pilota que vaja per damunt les teulades, i caiga dins del terreny delimitat lateralment per al joc, ser bona. Tots els jugadors respectaran inapellablement les decisions del marxador. Tota pilota que caiga al carrer per dins duna canal o similar es considerar falta del qui lha llanada. Parar les pilotes a bo, amb les mans juntes, far que perda el quinze. El saque manar de les pilotes i podr canviar-les quan vullga.

Si es produeix una ratlla, el marxador o jutge auxiliar collocar la marxa al mig del carrer, marcant la amb un guix, i en resoldres aquesta, sanullar creuant la ratlla amb un altra en forma daspa.

ALTRES MODALITATS DEL JOC DE PILOTA.Al trinquet: A rebot: Tamb es coneix amb el nom de curtes. El dau es traslladava al rac contrari a lescala i existia una corda, no tan grossa com la central, a uns quatre metres dalria i que distava cinc o sis metres del rebot. La ferida tamb canviava, perqu el feridor botava la pilota sobre una banqueta, que per contra a la llosa, estava situada a la vora de la muralla. Desprs de botar la pilota sobre aquesta banqueta, el feridor colpejava la pilota suaument per enviar-la per dalt de la corda que hem esmentat i, dins del dau. Entre el rebot i la corda se situaven tant el mitger com lescaleter. El mitger hi era ms prop de la corda i preparat, si era possible, per a pegar-li a la pilota de volea, mentre que si la pilota aplegava al rest, aquest l'havia de jugar obligatriament de rebot, per aix el nom daquesta modalitat. Passat el moment de la ferida, lacci ja es desenvolupava com a laltra modalitat amb escala i corda. Al carrer: A contram: Noms es diferenciava del joc de llargues per la forma de traure, que era a contram. La resta del desenvolupament de la partida era igual que a llargues. A curtes: Modalitat molt semblant a les llargues. T els mateixos trets daquella pel que fa a les maneres de traure i desenvolupament de la partida, per es diferncia de les llargues perqu t el traure limitat. En les curtes existeix, ams de la lnia de falta, una altra lnia darrere que marca la falta de llarg per al traure. El jugador haur de collocar la pilota en el quadre que queda delimitat per la lnia de falta i la falta de darrere. Passat aquest moment, shi jugar igual que a llargues. A Galotxa: Modalitat tamb molt semblant a les llargues. Es practicava a les comarques de lHorta, interior de la Marina i, especialment, a pobles valencians de parla castellana. Es jugava en un carrer amb unes mides semblants a les del joc de llargues. La diferncia estava en el comenament de cada quinze, ja que a la Galotxa es feria i a les llargues es treia. A la Galotxa ja no existeix la ratlla que marcava la falta, ni la marca per efectuar el traure (evidentment perqu no es trau). Per s que existeix una marca des don sha de fer la ferida i unes altres lnies que dilimiten el dau (espai on sha de collocar la pilota en la ferida). A ms, t una corda per dalt la qual ha de passar la pilota llanada pel feridor. Des del punt de la ferida a la falta de darrere hi ha unes trenta cinc passes. La partida de Galotxa comena en posar la pilota en joc el feridor, que ha davisar el rest cada vegada que es dispose a ferir. El feridor ferir durant tota la partida des dun punt fix, des del qual llanar la pilota per dalt la corda de la Galotxa, de tal manera que

la pilota no caiga ms lluny de la ratlla de falta de darrere, cas en el qual es produir falta de llarg. La destresa del feridor buscar sempre complicar-li la tornada a ladversari, amagant la pilota a la vora de la paret, a lesquerra o tocant els raconets per tal que la pilota trenque. En aquesta modalitat existeix un jugador preparat sota la corda per jugar la pilota a laire. Aquest jugador rep el nom de galotxer o qui fa la Galotxa o qui fa les volees. Darrere es situa un altre jugador per jugar les pilotes que no jugue el galotxer. Aquest jugador es coneix com el qui fa el bot. Una vegada tornada la ferida i passada la primera pilotada, es juga de la mateixa manera que en una partida a llargues. A perxa: Molt semblant a la Galotxa. Hi ha de dos tipus: la perxa en bot o perxa bruta i la perxa esquerra o perxa neta. En la primera, la diferncia fonamental s que no t cap punt marcat per a fer la ferida, per per a compensar, s t un dau de dimensions molt ms redudes que en la Galotxa (lamplria de la vorera i de llargria 5 6 metres). En la perxa esquerra o perxa bruta s que hi haur un punt marcat per a fer la ferida (i tamb tindr el dau redut). A pilota blanca: Modalitat de pilota de carrer per dalt corda i sense ratlles, coneguda pel nom de la pilota en qu es jugava, la pilota blanca. El carrer no tenia cap limitaci, noms tenia una ratlla per a traure i una corda al mig que separava els dos equips, sense cap lnia de quinze ni a la banca ni al rest. En aquesta modalitat es treia, no es feria, i es comenava a jugar llanant-se la pilota dun equip a laltre amb lnica condici de passar-la per dalt de la corda, a ms de jugar-la sempre al primer bot. El nom daquesta modalitat venia donat per la pilota amb la qual es practicava, una pilota de pell que tenia aquest color. Aix es diferenciava del joc de llargues, que es practicava amb la pilota tpica de vaqueta o negra. A nyago: Modalitat del joc de pilota, practicada fins a principis del segle XX a la Marina Alta. Nyagar era jugar la pilota amb tota la fora des dun punt a un altre, jugades que no es dien quinzes sin passades . El qui nyagant o restant passava la pilota de la ratlla que defenia el contrari, lhavia passada, i guanyava la quantitat establida. Aleshores es comenava a nyagar en direcci contrria. Al nyago, el rest era lliure, amb qualsevol m o fins i tot amb el peu (novetat dins del mn pilotaire). A galotxa moderna: s la galotxa practicada avui i t poc a veure amb lexplicada abans. Sol jugar-se als pobles de la provncia de Valncia i al sud de Castell. La galotxa actual ve a ser el resultat dhaver tret el joc per dalt corda del trinquet al carrer i daprofitar algunes peculiaritats que ja tenia el joc al carrer, com ara la corda de galotxa i el dau sobre la vorera. El carrer utilitzat ha de tenir una llargria semblant a les llargues. No existeixen les ratlles de quinze dels extrems i per aix els jugadors poden allargar la pilota tot el que vullguen o puguen, sense que per aix siga quinze. Per al igual que al trinquet, al centre hi ha una corda amb la mateixa alria. A ms daquesta corda (corda de falta) hi ha per damunt della (a uns 3 metres), una altra (galotxa) que noms t efectes per a la ferida. Aquesta corda t enganxades unes tiretes de tela a lamplria del dau que afavoriran la seua visi.

A la paret contrria del feridor i comenant des de sota la corda de galotxa, hi ha el dau (rectangle de sis metres de llarg, per metre i mig dample), on ha de collocar la pilota el feridor. El pblic es situar al voltant de tot el terreny de joc, excepte el dau i tampoc es freqent que shi pose entre la corda de falta i el dau. Fins i tot hi pot haver pblic sota la corda de falta (com al trinquet). La partida comena fent la ferida, es a dir collocant la pilota dins del dau havent-la passat per dalt la corda de galotxa. El feridor fereix des de la paret de la seua esquerra un poc ms enrere de la corda de falta. Al dau es colloquen 2 jugadors: el galotxer (per pegar-li de volea si es dona el cas) i el que fa el bot per a pegar-li desprs del primer bot, si el galotxer no ho ha fet. A galotxa moderna, sempre sha de tornar al primer bot i per dalt la corda de falta. Les partides solen jugar-se a un temps determinat ms dos jocs. Altres: El Frare: variant del joc de front valenci, practicada avui a les comarques valencianes del nord (Plana Alta, el Baix i lAlt Maestrat). Es practica a linterior dun trinquet i mai al carrer. Aquest trinquet est tancat per quatre parets: el front, les muralles i un rebot (de dos metres i mig dalada i per damunt del qual es pot assentar el pblic). La diferncia fonamental es troba en el fet destar tancat pels 4 costats, ja que el front no t paret a la dreta dels jugadors. A ms a ms, la peculiaritat daquesta modalitat la trobem en els frares, que sn dos bisells verticals, que maten els angles que formen les muralles laterals amb el front i que acaben en punta a la part superior (caputx). La seua finalitat s desviar la trajectria de la pilota per tal dimpossibilitar el joc del contrari. La ratlla del traure assenyala la lnia don ha de passar la pilota en la treta. Galotxetes de Monver: Es una modalitat practicada a aquesta poblaci del Vinalop i voltants. Es construren a principis de segle per primera vegada i va ser tan gran linters suscitat entre els aficionats daquestes terres, que prompte abandonaren la practica daltres modalitats. Sn edificis tancats, ms menuts que els trinquets (18 a 20 metres de llarg per 3 a 35 metres dample). Existeixen els rebots i els tamborins i tamb una corda central duns 60cms dalada, per no hi ha escala. La principal caracterstica est en els forats anomenats caixons, que es troben a langle vertical que formen les parets laterals amb els frontons, on intentaran dintroduir la pilota els jugadors per a guanyar el quinze. La pilota tamb s diferent, ja que est feta amb draps arrodonits i apretats, que desprs sn recoberts per llana i vetes cosides o esparadrap. s ms gran que la pilota de vaqueta, per sense aplegar a ser el doble. La manera de jugar consisteix en passar la pilota per dalt la corda central dun equip a laltre al primer bot, sempre intentant collocar-la a linterior dels caixons. Es comena cada quinze ferint