jornada tècnica sobre l’agronomia en el paisatge ...distribució: ajuntaments, col·legis...

Jornada tècnica sobre L’AGRONOMIA EN EL PAISATGE.

Presentació de laGuia d’integració paisatgística d’horts urbans i periurbans

Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de CatalunyaBarcelona, 25 de maig de 2008

LA COL·LECCIÓ DE GUIES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

VOLUMS PREVISTOS

1. POLÍGONS INDUSTRIALS

2. HORTS URBANS

3. PAISATGE URBÀ

4. INSTAL·LACIONS AGRÀRIES

5. ROTONDES VIÀRIES

LA GUIA DE POLÍGONS INDUSTRIALS

Edició: octubre 2007

Tiratge: 2500 exemplars

Assessorament i col·laboració: DGU, INCASÒL

Distribució: Ajuntaments, col·legis professionals, universitats, departaments de la Generalitat i professionals i estudiants interessats.

Presentació: Cambra de Comerç de Barcelona


TEMÀTICA: els horts urbans i periurbans

3 PARADOXES

Activitat tradicional ruralvs fenomen contemporani periurbà

Renovació teixit urbàvs deteriorament espais intersticials

Impacte visual, territorial i ambiental vs gran potencial paisatgístic


OBJECTIUS

Millorar la qualitat paisatgística dels horts existents en els nuclis de població.

Resituar les zones d’horta que ocupen espais de risc o il·legals i, si escau, restaurar els espais afectats.

Fomentar la creació d’horts socials per a l’autoconsum.

Escollir els emplaçaments i dissenyar l’ordenació de manera atenta a les característiques del lloc i del paisatge.

Proporcionar informació sobre figures i mecanismes de gestió de l’espai que n’assegurin l’èxit i la pervivència.

Aportar exemples concrets per facilitar la cerca d’idees i referents.


DESTINATARIS

Ajuntaments: polítics i tècnics municipals

Professionals liberals (paisatgistes, arquitectes, enginyers agrònoms, enginyers tècnics agrícoles, etc.)

Associacions ciutadanes

Persones involucrades en la custòdia del territori

Població escolar

Població en general

GUIA D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICAHORTS URBANS I PERIURBANS

CRÈDITS PUBLICACIÓ ELABORADA EN COL·LABORACIÓ AMB L’AJUNTAMENT DE GIRONA

Direcció i coordinació general

Jaume Busquets i Fàbregas

Coordinació tècnica

Cinto Hom Santolaya

Equip de redacció

Clara Jiménez Xiberta – Aj. de Girona

Jaume Busquets i Fàbregas – DGAP

Júlia Rubert i Tayà – DGAP

Secretaria d’edició

Júlia Rubert i Tayà


CRÈDITS

Fotografies

Josep Maria Oliveras

Ajuntament de Girona, Ajuntament del Prat de Llobregat, Ajuntament de Salt, Arxiu de Girona, Centro de estudios Ambientales de Vitòria, Consorci de l’Espai Rural de Gallecs, Departament de Política territorial i Obres Públiques, Fédération Nationale des Jardins Familiaux et Collectifs, Green Guerrillas, Mount Pleasant Community Gardens, Carme Farré, Ricard Jorquera, Juan Carlos Rodríguez i Félix Revilla

Il·lustracions

Clara Jané Forch

Disseny Gràfic

Salvador Saura-Ramon Torrente

Maquetació

Edicions de l’Eixample

Establiment de l’estructura de continguts de la guia

Desenvolupament dels criteris generals per a cada apartat

Definició de la informació gràfica de suport

Consulta i contrast de la redacció preliminar amb assessors i col·laboradors

Redacció definitiva

Elaboració i tria de fotografies i il·lustracions

Maquetació de la guia


PROCÉS D’ELABORACIÓ

Assessorament i col·laboració

Agència Catalana de l’Aigua - Lluís Godé, Evelyn García

Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya - Roser Vives

Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya - Miquel Àngel Arrufat

Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs - Joan Vallhonrat

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya - Josep Maria Jové, Isabel Vidal

Fundació Enginyeria Agrícola Catalana - Xavier Argimon

Observatori del Paisatge - Laura Puigverd, Pere Sala

Unió de Pagesos - Maria Rovira, Núria Llop

Xarxa de Custòdia del Territori - Jordi Romero, Xavier Sabaté


PROCÉS D’ELABORACIÓ


ESTRUCTURA

1ª PART - TEÒRICA

Capítol 1. Introducció general a la problemàtica i als objectius de la publicació

Capítol 2. Diagnosi i propostes relatives als diferents elements projectuals amb rellevància paisatgística

Capítol 3. Consideracions relatives a la gestió

Capítol 4. Conclusions

2ª PART - PRÀCTICA

Capítol 5. Experiències pràctiques

Annexos.


ESTRUCTURA

Per a cada element de l’ordenació i el projecte la informació s’organitza a partir d’un esquema repetit:

Diagnosi sintètica dels problemes més habituals

Exposició dels criteris, elements de reflexió i possibilitats a tenir en compte


CAPÍTOL 2: ELEMENTS DE L’ORDENACIÓ I EL PROJECTE

UBICACIÓ

Regular la situació d’horts il·legals

Promoure models de gestió favorables al manteniment de l’espai en bon estat

Definir el programa funcional per a assolir els objectius perseguits

Escollir espais amb sòl de prou qualitat

Dimensionar adequadament les parcel·les

Evitar impactes negatius sobre l’espai fluvial

Ubicar els horts en espais ben comunicats

Considerar la visió del paisatge hortícola des dels punts rellevants de l’entorn

Preveure els possibles problemes d’inseguretat



ELEMENTS HIDRÀULICS I SISTEMES DE REG

Rehabilitar les antigues infraestructures de reg i promoure’n un ús actiu

Definir el sistema de reg més adequat

Evitar l’artificialització dels recs

Evitar la contaminació de l’aigua

Adoptar un criteri homogeni i funcional per a les infraestructures de reg noves

Unificar el tipus d’elements d’emmagatzematge d’aigua

Partir de les pràctiques tradicionals i dels coneixements locals

Promoure el conreu hortícola de secà

Establir mecanismes consensuats de gestió de l’aigua



VEGETACIÓ

Conservar al màxim la vegetació de ribera lligada als cursos fluvials

Mantenir l’arbrat vinculat als espais comunitaris i les alineacions arbòries al llarg dels camins

Implantar una estructura arbrada als horts de nova creació i reforçar la dels horts existents

Compatibilitzar l’activitat de conreu amb la presència d’arbrat

Definir un patró d’espècies arbustives i arbòries recomanades

Evitar la proliferació d’espècies bioinvasores

Fomentar l’ús de tanques vegetals que no constitueixin obstacles visuals ni impediments per a la fauna

Fomentar les bones pràctiques agrícoles i incentivar-ne el manteniment adequat



XARXA DE CAMINS I ACCESSOS

Assegurar una bona connectivitat interna i externa

Definir seccions tipus de camins amb criteris unitaris

Utilitzar la vegetació com a element estructurador

Definir franges de separació entre els camins i les parcel·les per permetre prou privacitat

Garantir l’accés permanent als camins de connexió amb espais d’ús públic

Crear espais d’aparcament per als usuaris

Incloure criteris clars de manteniment dels camins en el pla de gestió



ELEMENTS CONSTRUÏTS

Ordenar la presència de construccions i instal·lacions als horts

Definir el tipus de construccions per a la prestació de serveis als hortolans

Dissenyar els edificis comunitaris d’una manera harmònica amb l’entorn

Dissenyar les casetes hortícoles de manera unitària

Unificar els elements construïts o les diverses instal·lacions necessaris per al funcionament dels horts

Definir un model de tanca homogeni

Tenir presents factors hidrològics i hidrogeològics en el disseny de les construccions

Dissenyar les instal·lacions i obres de serveis tècnics amb el mínim impacte paisatgístic



ELEMENTS D’URBANITZACIÓ

Definir un catàleg de mobiliari urbà, d’elements de senyalètica i d’enllumenat

Definir criteris unitaris quant a la localització dels elements d’urbanització necessaris

Desmantellar, soterrar o integrar les infraestructures tècniques d’impacte visual indesitjable

Minimitzar la il·luminació

Senyalitzar els espais amb austeritat, claredat i unitat

Delimitar espais de recollida de residus i compostatge

Vetllar per la màxima accessibilitat dels espais compatible amb el manteniment del caràcter rural




CAPÍTOL 4:CONCLUSIONS: 12 IDEES CLAU


CAPÍTOL 5:EXPERIÈNCIES PRÀCTIQUES

CATALUNYA

1. Hort de la masia de can Mestres (Barcelona)

2. Hort de la Sagrada Família (Barcelona)

3. Horts de Bescanó

4. Horts municipals del Prat de Llobregat

5. Hortes de Santa Eugènia (Girona)

6. Horts de Gallecs (Mollet del Vallès)

7. Horts de Cal Tarut (Olot)

8. Horts del Ripoll (Sabadell)

9. Hortes de Salt

10. Horts del polígon Les Salines (Sant Boi de Llobregat)

11. Horts de la finca de mossèn Homs (Terrassa)

ESPANYA

12. Huertos ecológicos de Valladolid

13. Huertas de Olarizu (Vitòria)

14. Huertos de Urarte (Vitòria)

ESTRANGER

15. Jardins familiaux d’Auxerre (França)

16. Jardins familiaux de Trélazé (França)

17. Horts de l’ONG Green Guerrillas (Nova York, EUA)

18. Mount Pleasant Community Gardens (Vancouver, Canadà)

Recopilació casos d’estudiAjuntament de Girona - Mercè Solé

DPTOP - Candice Leborgne

Informació sobre els casos d’estudi

Ajuntament de Bescanó Xavier Soy

Ajuntament de Barberà del Vallès Joan Colomé, Manel González

Ajuntament del Prat de Llobregat Núria de Torres, Ramon Roca, Pau Esteban, Marisa Milián

Ajuntament de Sabadell Miquel Baldi, Núria Centelles, Ricard Estrada, Max Martín

Ajuntament de Salt Ivan Bustamente, Antoni Gómez, Teresa Muñoz

Ajuntament de Terrassa Joan Pont

Ajuntament de Vitòria Yon Bárcena, Javier Alvez

Consorci de l’Espai Rural de Gallecs Josep Vallhonrat

Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica Agrícola Félix Revilla

Fédération Nationale des Jardins Familiaux et Collectifs Jérôme Clément

Green Guerrillas Steve Frillmann, Dania Sherman

Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona Josep Ordóñez, Noèlia Rubió

A2P Paisatgistes Arantxa Mogilnicki, Lina Seguró

Mount Pleasant Community Garden (Vancouver) Gavin Ross



INFORMACIÓ GRÀFICA

INFORMACIÓ ESCRITA

Mapa topogràfic i ortofotomapa de localitzacióPlànol d’ordenació o

fotografia de conjuntNom dels horts

Fotografies de detall

Fitxa de dades bàsiquesSíntesi de l’actuació:

• Antecedents

• Descripció del projecte

• Característiques de gestió




ANNEXOS

MARC NORMATIU

Pla d’usos i gestió del Pla especial de les hortes de Santa Eugènia

Reglament de règim d’ús dels horts de titularitat municipal i per a l’atorgament de llicències d’ús privatiu de domini públic

ELEMENTS CONSTRUÏTS

Croquis de model tipus de caseta d’hort

Mosaics d’imatges de referència de casetes i tanques

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

jornada tècnica sobre l’agronomia en el paisatge ...distribució: ajuntaments, col·legis...

Documents