josep roig magriÑÀ - cossetania.com · a jornal. d’aquest matrimoni naixeria josep roig...

• Col·lecció Cooperativistes Catalans — 30 •

JOSEP ROIG MAGRIÑÀ

La cooperació agrària valenta, de gestió eficaç

ANTONI GAVALDÀMARCEL·LÍ PIÑANA

2018

Josep Roig Magriñà (tripa).indd 1 13/04/18 13:43

Primera edició: maig del 2018

© del text: Antoni Gavaldà i Marcel·lí Piñana© d’aquesta edició: Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions

Editen:

Fundació Roca i GalèsC. Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona

Tel. 932 154 870 • Fax 934 873 [email protected] • www.rocagales.org

9 Grup EditorialCossetània Edicions

C. de la Violeta, 6 • 43800 VallsTel. 977 602 591

[email protected] • www.cossetania.com

Correcció: Jordi Gavaldà Batalla

Disseny i composició: 3 x Tres

Impressió: Estugraf

ISBN: 978-84-9034-734-8

DL T 198-2018

Director de la col·lecció:

Antoni Gavaldà, Fundació Roca i Galès i Universitat Rovira i Virgili

Consell Assessor:

Joaquim Albareda, Universitat Pompeu FabraJosep Casanovas, Universitat de VicÀngel Duarte, Universitat de Girona

Montserrat Duch, Universitat Rovira i VirgiliPere Gabriel, Universitat Autònoma de Barcelona

Andreu Mayayo, Universitat de BarcelonaIvan Miró, Fundació Roca i Galès

Xavier Palos, Fundació Roca i GalèsJosep Santesmases, historiador

Enric Vicedo, Universitat de Lleida

La Fundació Roca i Galès compta amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner


3

ÍNDEX

Agraïments ........................................................................................................ 5

1. Una somera perspectiva familiar .............................................................. 7

2. El pas de la guerra i l’exili ...................................................................... 11

3. L’aterratge a Valls i a una Societat Agrícola amb història

i en hores baixes ......................................................................................... 17

4. Josep Roig, president de la Societat Agrícola: d’intocable

a parcialment contestat .......................................................................... 29

5. Eixos bàsics d’actuació de Josep Roig des de la presidència

de l’entitat .................................................................................................. 31

6. El salt a Reus: els primers passos a la Unión Territorial

de Cooperativas del Campo de la província de Tarragona ............... 51

7. L’impuls empresarial des de la direcció comercial de la Unión

Territorial de Cooperativas del Campo a la Unió

Agrària Cooperativa .................................................................................. 57

8. L’aportació des de la presidència en funcions als acords

de l’anomenada guerra de l’entrega vínica obligatòria .................. 65


9. Anys setanta: anys de canvis i de ressorgiment polític

i social .......................................................................................................... 73

10. L’activitat a la Unió Agrària Cooperativa durant els anys

de responsabilitat política .................................................................... 79

11. El vessant polític i el seu pas per la Conselleria ............................. 85

12. De conseller de la Generalitat a diputat al Parlament

de Catalunya ............................................................................................ 95

13. L’estada a l’Argentina i el retorn a Catalunya ............................... 99

14. Apèndixs .................................................................................................... 1071. El problema de l’avellana ....................................................................... 1072. La importació del vi ................................................................................ 1083. La guerra a l’oli d’oliva .......................................................................... 110

15. Bibliografia i fonts documentals ...................................................... 113


5

AGRAÏMENTS

El llibre deu l’ajut prestat per part d’organismes, institucions i persones diverses que han contribuït a la seva confecció. Cal recordar Josep Vall Segura i Arnau Albert Generó, director i arxiver, respectivament, de la Fundació Josep Irla; Albert Porta Tallant i Empar Presència Hills, arxivers del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, i Lambert Pascual Balsebre, director comercial de l’empresa Corporació Alimen-tària, de Reus. També, l’arxiu de la Unió Agrària Cooperativa, font primària de consulta imprescindible, i la Societat Agrícola de Valls, l’entitat que era la base d’actuació del biografiat. Igualment, el personal de l’arxiu del Jutjat de Pau de Sant Cugat del Vallès, l’arxiu del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Valls, les biblioteques de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, el Centre de Lectura de Reus, l’Institut Nacional d’Estadística de Barcelona, l’Hemeroteca de Tarragona, l’Arxiu Històric de Tarragona, l’Archivo Tribunal Militar – Tribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona, l’Arxiu Municipal de Valls i l’Arxiu Històric Comarcal de Valls.

En l’àmbit de les entrevistes, a part de les gravades el 1988 per Antoni Gavaldà —a Gabriel Ferré Domingo, Ramon Rodon Llorach, Joan Solé Figuerola i el mateix Josep Roig Magriñà—, cal sumar la conversa amb Rafael Saludes Rams el 2012 i les efectuades específicament a Joan Baptista Cartañà Sanahuja, Martí Sanahuja Queralt, Francesc Serena Sarobé i Joan Tasias Valls. A tothom, gràcies. Una menció especial per als familiars: Rosa Maria Roig Ramos i Maria Teresa Ramos Muro, amb qui es van dur a terme diverses converses.


7

1. UNA SOMERA PERSPECTIVA FAMILIAR1

Josep Roig Magriñà (Valls, 29/9/1917 – Sant Cugat del Vallès, 18/5/2004). Els seus avis paterns eren Josep Roig Piqué i Maria Teresa Parés Güell, de Valls. Aquests tingueren tres fills: Francesca, Albert i Joan. Un d’aquests, Joan Roig Parés, el seu pare, es mullerà amb Pilar Magriñà Forés. En el pla familiar va ser una casa potent, ja que hi havia dies que tenien de vuit a nou treballadors a jornal. D’aquest matrimoni naixeria Josep Roig Magriñà, fill únic. Ben aviat perdé la mare, als set anys, i fou cuidat per la seva tia, Francesca Roig Parés, que li va fer de mare real. Josep Roig es va fer gran sense conèixer la família de la seva mare perquè els seus pares s’havien separat.

Josep Roig era fill d’una família pagesa, republicana i catalanista. Estudià al col·legi dels hermanos, dels Gabriels, fins als 14 anys i després feu estudis de comerç.2 Fent aquests estudis, escrigué un treball voluntari de cooperativisme que el va portar a anar a Madrid. Les seves aficions de jove eren llegir, sobretot la premsa diària. Posteriorment, amb el curs dels anys, es faria portar diaris de França i del Regne Unit.

El jove Josep Roig Magriñà actuà en temps de la República. Ingressà a les Jo-ventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Durant els Fets d’Octubre

1 Antoni Gavaldà forma part del grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporà-nia (2014 SGR770). El treball està inscrit dins el projecte «Sociabilidades y espacios de construcción de la ciudadanía en Cataluña (1868-1939)» (HAR2014-54230), finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

2 Ramon Rodon Llorach, que després seria vicepresident durant el seu mandat, manifesta que «era un xicot dels primers, llest» (entrevista del 27 de juliol de 1988).


8

Antoni Gavaldà; Marcel·lí Piñana

del 1934, juntament amb els amics Ramon Vergés [Cucurull], Anton Ferré Giró (Anton del Gat) i altres, va ser un dels que va anar a penjar la bandera republicana al balcó del local d’ERC del Casinet. Altrament, a les eleccions del Parlament de Catalunya del novembre del 1932 i a les del febrer del 1936, en aquestes darreres amb 18 anys, va col·laborar en la campanya electoral amb el Front d’Esquerres repartint en bicicleta paperetes de la candidatura, amb protagonisme dins del poble, juntament amb Pepita Sanromà [Bertran] i amb Pepita Mateu Romeu, la dona d’Anton del Gat. Recorda les eleccions del febrer del 1936 com «molt polititzades». Revivint la victòria de les esquerres, en feia una anàlisi un cop passades dient que «si [la dreta] hagués deixat anar [els polítics tancats] de la presó quinze dies abans de les eleccions [pels Fets d’Octubre del 1934], hauria guanyat la meitat dels vots». En el seu record afegeix que en aquells anys de República «hi havia entusiasme» polític.

Josep Roig Magriñà, a l’edat d’un any. (Cessió FundacióJosep Irla)


9

Josep Roig Magriñà

Josep Roig, per mor de la guerra, saltà al país veí. El 1942 es casà, a Lüe, al departament de les Landes, amb Consol Ramos Peral, coneguda com Àngela. La seva dona procedia d’una família de Zamora que es desplaçà inicialment a Sant Sebastià, on nasqué, però després passà a les Landes franceses juntament amb els seus pares a la recerca d’una perspectiva de vida més bona. Quan Con-sol quedà embarassada, el 1948, Josep Roig i la seva dona retornaren a viure a Valls, ja que volgueren que la filla nasqués a Catalunya. A la filla li posaren el nom de Rosa Maria. De retorn, ell treballà d’hortolà, com ho havia fet abans.

En el curs dels anys, a mesura que Josep Roig va estar abocat més de ple a tasques organitzatives i cooperatives, la seva dona va ser l’encarregada de tirar endavant el patrimoni familiar pagès de Josep; de fet, va ser la primera dona de la província de Tarragona a cotitzar pel règim agrari. El 2 de febrer de 1982 se separaren i es divorciaren, i Josep Roig es casà novament amb Maria Teresa Ramos Muro, que també tenia un fill.


11

2. EL PAS DE LA GUERRA I L’EXILI

En paraules de Josep Roig, el seu mentor polític va ser el segon alcalde de Valls de la República: Joan Baptista Pairot Fabra. «Jo pràcticament em vaig interessar per la política molt jovenet per ell.»3 Les circumstàncies que hi influïren van ser «que teníem una terra a tocar, i ell sempre parlava de política. M’hi vaig sentir atret. Llegia el diari L’Opinió4 i me’l deixava». Pairot arribà a l’alcaldia perquè l’alcalde, Josep Magriñà Martí (Po o Gitanet), va dimitir.

L’esclat de la guerra agafà Josep Roig amb 19 anys acabats de fer, en plena joventut i amb un afany de llibertat que li exhalava pels porus. El dia de l’esclat era a Salou, a la platja. Va marxar sol al front, sense que a casa seva ho sabessin. L’acompanyà a Barcelona una amiga, Pedru [Figueras].5 S’enrolà a la columna Macià-Companys, amb el capità Josep Ferrer, junt amb altres vallencs i joves de Reus.6 Recorda que el dia de marxar al front «van portar a la carretera del Pla

3 En el curs del llibre se citaran diverses paraules del protagonista, que seran posades entre cometes, tot i que no es repetirà contínuament que són paraules seves. Josep Roig va ser entrevistat i gravat per un dels autors del llibre, Antoni Gavaldà, el 4 d’agost de 1988 a Barcelona. Si les paraules són d’una altra persona, s’indicarà convenientment. Altrament, algunes de les idees d’aquesta part són extretes dels llibres Gavaldà Torrents, Antoni: L’associacionisme agrari a Catalunya. El model de la Societat Agrícola de Valls: 1888-1988. 2 vol. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 1989.

4 Era un periòdic escrit en català d’orientació política d’esquerres i catalanista. Sortí el 1928. Més endavant, es va convertir en l’òrgan d’un nou nucli polític de caràcter republicà, federalista i socialitzant.

5 No es pot desxifrar quina de les dues germanes.6 Sobre la columna, vegeu Hernández, Francesc Xavier; Íñiguez, David: La columna Macià-Companys.

Edició revisada i corregida (electrònica). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2013. Respecte a Josep Ferrer, va ser el tinent repressor dels Fets d’Octubre del 1934 a Valls. El 1937, la Federació Local va rebre la demanda de redactar un informe sobre la seva persona, «acordant-se que millor que [el redactessin] els


12


quinze o vint padres o capellans lligats». Sobre aquesta qüestió, relata els fets succeïts: «A Valls no hi havia cap força pública per a parar això, tot i que hi havia el Comitè de Milícies, desbordat completament.» Sense poder-ho contrastar perquè era al camp de batalla, afirma que «la meva impressió personal era que malgrat que la CNT [Confederació Nacional del Treball] era molt activa a Valls, hi havia altra gent que, sense ser de la CNT, va actuar contra persones», aspecte del tot cert per estudis històrics ja fets.7 Sobre això, relata un fet de l’època de l’alcalde Josep Piñas demostratiu que el poder de la Federació Anarquista Ibè-rica (FAI) no era contestat ni per la mateixa CNT. Relata que a l’Ajuntament, durant un període de temps, només onejà la bandera de la FAI, qüestió que es capgirà quan una colla de milicians soldats de la columna en què estava enrolat, en una de les visites de permís a Valls, aconseguí que hi onegés la catalana o la republicana.

Dos dies abans d’entrar les forces d’ocupació a Valls, el 15 de gener de 1939, el seu pare, Joan Roig, anà a Barcelona a acomiadar-se del seu fill Josep, llavors militar de la República, junt amb la seva germana, Francesca, abans que aquest emprengués el camí de l’exili amb l’exèrcit. Sembla que Josep Roig animà son pare a marxar amb ell, i per això aquest el seguí momentàniament, però en saber que havia de travessar els Pirineus a peu son pare retornà. De resultes d’aquest fet, Joan i el seu germà, Albert, patirien ben aviat les ires dels vencedors en format de consell de guerra.

Josep Roig saltà a França amb l’exèrcit republicà, al qual servia. Passà pel pas de Jaca. Començava el seu particular exili exterior. Mentrestant, a Valls, passades dues setmanes de l’entrada dels nous mandarins, les coses es capgiraren per a la seva família.8 Es consumava la denúncia presentada el dia de la Candela, el 2 de febrer, a les 9 del matí, contra Joan, el seu pare, i contra Albert, germà del seu pare —per tant, oncle seu—, davant el sergent de la comandància de la Guàrdia Civil de Badajoz, Álvaro Méndez Muñoz, en aquell moment encarregat del Puesto de Valls. La denúncia va ser formulada pels vallencs Gabriel Ferré Domingo, Anton Sans Amigó i Albert Saigí Grau, membres de la Comissió de Recuperació, Confiscació i Investigació, nomenats per l’Ajuntament gestor franquista. Aquests vallencs, amb una simple denúncia, engegaren el perfil repressiu, declarant que Joan Roig i la seva germana Francesca, dies abans de l’entrada dels guanyadors, havien marxat del seu domicili, i que Joan havia estat militant de la CNT i que havia participat en l’apropiació de terres. També l’involucraren en la possibilitat d’haver participat en assassinats. Afegiren que, en la seva marxa, Joan havia deixat les claus de la casa i de la masia al seu germà

que van ésser al barco per fer-ho». Surt a Gavaldà Torrents, Antoni: Enmig d’un riu desbocat. Josep Piñas Serra. President del Comitè i alcalde de Valls en temps de guerra (1936-1939). Valls: Cossetània Edicions, 2017.

7 Gavaldà Torrents, Antoni: Enmig d’un riu desbocat… Ibid.8 AHT. Expedients interns del Centre Penitenciari de Tarragona.


13


Carnet de residència de Josep Roig a la República Francesa. (Cessió Rosa Maria Roig)


14


Albert. La denúncia implicà de retop el fill de Joan, o sigui, el mateix Josep Roig Magriñà, dient que actualment era voluntari al front des del començament de la guerra, amb la graduació de tinent.

Amb aquesta denúncia, la maquinària repressiva en tenia prou per a co-mençar el procés. L’empresonament seria instantani: Albert seria agafat el 4 de febrer i Joan, el 6. Practicades les diligències, tots dos van ser traslladats a la presó de Tarragona, subjectes a responsabilitats. A la denúncia s’hi sumà la de-claració de Joan Vendrell Gibert, el gendre de l’Hort dels Alls, el 7 de febrer, l’única del sumari a part de la dels tres denunciants, que assenyalà, de retruc —i per a donar força a l’expedient—, que el fill de Joan Roig —o sigui, el biografiat, Josep Roig Magriñà—, en aquell moment tinent de l’exèrcit republicà, va anar a la guerra en unió «de otros muchos elementos a detener al declarante en los primeros días del Movimiento». Curiosament, no esmentà ningú més ni se li preguntà qui eren aquesta tropa que l’engarjolà. La resposta venia donada per si mateixa, ja que en la seva declaració s’observa l’enemistat manifesta pel tema d’una finca propietat de Joan Vendrell que portava Joan Roig en arrendament, que el primer havia recuperat i el segon havia desnonat, a l’empara que tenia cadascú segons la llei republicana del moment.

A partir d’aquí, el judici de tots dos germans va ser ràpid.9 El 6 de febrer de 1939 Joan ja havia entrat a la presó de Valls. El 6 de març de 1939, a les 11 del matí, van ser lliurats de la presó de Valls a la de Tarragona per la força pú-

9 Archivo Tribunal Militar. Barcelona. Tribunal Militar Territorial Tercero. Procedimiento Sumarísmo de Urgencia n.º 4. Plaza de Valls. Juzgado n.º 12. N.º de Auditoría 275 (posteriorment, 393). Jutge instruc-tor, capità honorari del Cuerpo de Justicia Militar (H. del CJM) Francisco Mareta Rodríguez, secretari alferes H. del CJM Antonio Gil Pérez. La denúncia contra Joan Roig dels tres acusadors vallencs indicà que actuà «dirigiendo en todas las ocasiones la incautación de tierras, saqueos y demás hechos vandálicos cometidos contra las personas de derechas», i reblà el clau en dir que va participar «prestando servicios de control y vigilancia y persecución de personas de orden, muchas de las cuales fueron asesinadas por dichos elementos de la citada organización, en los cuales pudiera haber intervenido, dada su categoría». Aquestes acusacions genèriques eren usuals en els judicis, generalment no provades. L’acusaren també que en marxar de Valls va deixar les claus de casa, d’una altra de la seva propietat i de la masia al seu germà Albert, el qual havia traslladat els objectes de més valor a casa seva.

L’endemà, dia 3, a les 10 del matí, els guàrdies civils Juan Florit Villalonga i Carlos Larriñaga Lecuona, de les comandàncies de Toledo i Huelva, respectivament, en unió dels tres denunciants, es personaren al carrer de Sant Benet, 13, domicili d’Albert. Registrada la casa, li trobaren a la quadra una escopeta d’un canó, marca Domingo Alberdi, d’Eibar, i una altra de pistó que es carregava per la boca, del tot inservible, a les golfes, a més de productes del camp. En la declaració, Albert va indicar que el seu germà li havia deixat les claus per a cuidar els conills; que en el trasllat de la casa de camp va portar a casa seva fruits, cereals i eines; que l’arma —i les municions— que se li trobà amagada entre els fems la tenia perquè a la guerra no l’hi agafessin les esquerres, i que el pregó que havien fet els guanyadors segons el qual donaven deu dies per a tornar-la no havien passat. Una nova declaració d’Albert va ser el 4 de febrer. Tot quedà intervingut i ell, agafat.

La declaració de Joan Roig Parés, el 6 de febrer, assenyalà que pertanyia a la Federació Agrícola, per a passar a formar part de la CNT; que no participà en la destrucció de les imatges i objectes de l’església; que va confiscar una finca de Joan Vendrell en temps de la República a causa d’unes millores que ell havia fet a la finca; que no era cert que participés en propaganda perquè ell era propietari; que marxà


15


blica. Nou dies després eren jutjats. El 15 de març de 1939 es dictà sentència del consell de guerra i fou aprovada per l’auditor el dia 20. Al seu pare, de 53 anys, se’l condemnà a reclusió perpètua i s’anotà que la pena s’extingiria el 5 de febrer de 1969, i al seu oncle Albert li imposaren dotze anys i un dia de reclusió temporal. El 27 de maig de 1939 van ser traslladats a la presó de San Miguel de los Reyes, a València, lloc on Joan, el pare de Josep Roig, moriria quatre anys després, el 26 de maig de 1943.

Mentrestant, Josep Roig romania a França. El seu pas al país veí seria recor-dat com a molt dur: «Quan comences així, saps què passa, que ja mai no tens res. Vius sempre per a anar fent, però ja no pots crear patrimoni», tot i que reconeix que si s’hagués quedat al país del nord, «personalment ja hauria passat tot el dolent». Al camp de concentració d’Argelers es feu amic d’exiliats bascos, que li digueren: «Tú tienes que venir con nosotros». Quan arribà el moment de poder sortir per a treballar, demanaren gent amb corpulència i alts per a tallar pins per a fer carbó. Ell era baixet, i per a sortir amb els bascos, aquests li van fer uns socs per a aixecar-li l’estatura perquè semblés més alt. Sortí amb ells, i recorda que el boicot principal que feren fou mullar el carbó perquè el tren anés a poc a poc, o també escoltar notícies —que posava amagades en un pernil buidat per dins— per a la resistència i per al govern català. Recorda que aquests bascos, quan convenia, entraven a Espanya portant al damunt una

dos dies abans d’entrar els guanyadors per a dur menjar a un fill voluntari a les files republicanes —o sigui, a Josep Roig Magriñà—, i que no va participar en saquejos i actes de pillatge.

El 20 de febrer declararen contra els dos germans, el filador Joaquim Guinovart Aguilar, el pagès Joan Boada Olivé i el pagès Joan Vendrell Gibert, el gendre de l’Hort dels Alls. L’informe de la Guàrdia Civil i el de l’alcalde, Joan Cusidó Calbet, afegí que participà en la destrucció de l’església i que atropellà els drets de Joan Vendrell, mentre que el del cap de la Falange, Lluís Clols Rabassó, se centrà en la segona part.

El 14 de març, el president del consell de guerra, Emilio Pérez, convocà el consell per a l’endemà, dia 15, a les 11 del matí. La maquinària engegada pel militar Gonzalo Platero cursà demanda a la presó per a poder traslladar els dos germans a judici. El mateix 14 es designà Antonio Prat Ferrando, l’alferes del CJM, com a defensor. El judici va ser una farsa, com tots. El fiscal demanà pena de mort per a Joan Roig Parés i per a Albert, dotze anys i un dia. El defensor demanà per a Joan la pena d’auxili a la rebel·lió en el seu grau mitjà i per a Albert, l’absolució. Ells es declaren innocents dels càrrecs. La sentència es dictà el 15 de març: per a Joan, reclusió perpètua, i per a Albert, dotze anys i un dia de reclusió temporal. El 20 de març, l’auditor de guerra de Barcelona hi donà el vistiplau. El 27 de maig de 1939 Joan Roig seria transferit de la presó de Tarragona a la de San Miguel de los Reyes, a València.

El 12 de novembre de 1941 la Comisión Central de Examen de Penas va emetre la proposta de commutació per la qual es rebaixa la condemna de Joan a vint anys i un dia. Es feu oficial el 15 d’abril de 1942. Se li comunicà a la presó de Valencia del Cid el 8 de juny de 1942. Demanat pel jutjat militar núm. 1 de liquidacions de Tarragona, se li contestà el 17 gener del 1944 des de la presó de València que Joan havia mort a la infermeria de la presó central de San Miguel de los Reyes el 26 de maig de 1943. El 10 de març de 1944, el jutge municipal degà de València comunicà al jutge militar núm. 1 de Tarragona la defunció de Joan Roig Parés. A l’acte de defunció consta que va morir a conseqüència d’un càncer d’abdomen, a l’edat de 57 anys.


16


bossa de paper plena de pebre negre, matèria que era eficaç per a despistar els gossos, en cas de perseguir-los.

Internat el 1941 a França, va ser operat d’apendicitis. Afirma que del 1947 al 1952 molta gent exiliada retornà, i n’aporta noms. Un de tants que l’animà a fer-ho va ser Josep Tarradellas. Recorda que quan va arribar «vaig trobar el país molt canviat. Veníem una mica intoxicats, d’aquell ambient nostre de l’alli-beració de França, de la Segona Guerra Mundial, dels maquis, dels congressos, de les reunions…».

Josep Roig, el dia del seu casament,a França.(Cessió Fundació Josep Irla)


17

3. L’ATERRATGE A VALLS I A UNA SOCIETAT AGRÍCOLA AMB HISTÒRIA I EN HORES BAIXES

Josep Roig aterrà a Valls el 1948. Passà pel consolat de Baiona (França) per a declarar el casament a França. En arribar, feu de pagès hortolà. Era l’ofici que havia vist i havia fet a casa seva, atès que eren uns pagesos propietaris. Com la majoria de pagesos, es feu soci de la Societat Agrícola.10 Va començar de nou, amb la terra que va poder recuperar de la que tenia el seu pare, ja que aquest havia donat poders a la seva germana Francesca a la meitat del que tenia. Quan Josep Roig vingué de l’exili, casat, encetà un plet per l’herència amb la seva tia, la que li havia fet de mare. Es donà el cas que Josep Roig viu-ria també sense tenir relació amb la família del seu pare. Aquest va ser el seu panorama de retorn.

La Societat Agrícola era una entitat agrícola que en període de guerra havia actuat a favor de la República. Havia tingut com a presidents Joan Busquets Queralt, Xerí, des del 16 de gener de 1934 fins al 28 de febrer de 1938, i Josep Piñas Serra, des de l’1 de març de 1938 fins al 14 de gener de 1939.11 Tots dos eren de la CNT, del sector trentista, moderat. Joan Busquets, enrolat a l’exèr-cit, quan acabà la guerra de les armes quedà a la zona rebel i fou afusellat després d’un judici en què sis ciutadans vallencs cometeren perjur, acusant-lo

10 Usarem amb normalitat el nom de Societat Agrícola en comptes del de Cooperativa Agrícola. Durant el franquisme passà a dir-se Cooperativa. Fins ben entrat el període democràtic no recuperà el nom originari.

11 Pot resseguir-se a Gavaldà Torrents, Antoni: L’associacionisme agrari… Op. cit. Tots dos han estat estudiats: Gavaldà Torrents, Antoni: Joan Busquets Queralt, afusellat. Repressió franquista a Valls. Tarragona: Unió de Pagesos de Catalunya / El Mèdol, 2005, i Gavaldà Torrents, Antoni: Enmig d’un riu desbocat… Op. cit.


josep roig magriÑÀ - cossetania.com · a jornal. d’aquest matrimoni naixeria josep roig...

Documents