Josep Serra i Forn

Un tal Milans del Bosh el va nomenar al-calde de Solsona el 22 de gener de 1939, a lapetita vila de Tiurana. Aquella nit l'havia pas-sada a la casa d'un que el va reconèixer. eSe-nyor Serra». «Sí, sóc jo». Els de Tiurana ana-ven a fira a Solsona, i el senyor Serra, malgratla seva jovenesa, ja era tan conegut per ser elf i l l d'un important tractant de bestiar com perhaver estat alcalde dretà de Solsona del 1934al 1.936.

En veure's davant d'un alcalde, el capità queacompanyava Milàns del Bosch es va discul-par. «Perdone, pero ya sabe que los soldadosllevan piojos y...». I és que la nit abans el capi-tà no havia volgut compartir el seu l l i t amb unsoldat qualsevol. I resultava que el soldat qual-sevol era tot un alcalde de Solsona. «No se

preocupe, capitán», va fer Palcalde que a mésd'alcalde era murri de naixement.

«Ha llegado el alcalde de Solsona», deienels diaris nacionals de San Sebastián tres anysabans. Un munt de gent travessava cap al bán-dol nacional des de França, i quan arribava unaautoritat, els diaris se'n feien ressò.

Però bo i autoritat, el jovenàs Serra i Fornva saber aviat quin era el seu l loc a la guerra.Era el l loc de la humilitat i la murrieria. Que laguerra és un campi qui pugui i Josep Serra eraun simple soldat, un senzill soldat xofer.

?De Solsona2 Ya sabe usted que en SanSebastián tenemos al alcalde y al obispo deSolsona? ?va preguntar l 'home d'alcúrnia queviatjava al seient de darrera amb un f i l let seu,escanyolit i vestit de capità.

?Sí, senyor. Claro que lo sé. Y los dos mehonran con su amistad ?va respondre el xoferde l 'home d'alcúrnia.

?¿Cómo? ¿Es usted amigo del obispo?.?Pués claro que soy su amigo. Ahora vamos

camino de San Sebastián; si ahí nos detenemosdurante una jornada, yo haré una visita al señor

obispo; pero si ahí nos quedamos tres dias, yoharé tres visitas a su ilustrísima, una por día.

? Y dice usted que también conoce al al-calde de Solsona?.

-Sí , señor. Claro que lo conozco. Y al señoralcalde todavía lo conozco más. Porque el señoralcalde soy yo.

Llavors l 'amo de la Banca Garriga Nogués?perquè aquell senyor d'alcúrnia era Vamo de

la Banca Garriga Nogués? va posar el cap dret,i el seu f i l l va esbossar un lleu somrís. Tots doses van sorprendre que aquell soldadet que els

36

Josep Serra i F o r n

Conegut com "l 'a lca lde vell", e l senyor Serra va pres id i r lacorporac ió munic ipa l entre el 1.934 i el 1.936. Acabada la

guerra va to rna r a ser alcalde en dues ocasions més

feia de xofer fos el senyor alcalde de la ciutatde Solsona.

Josep Serra i Forn tenia un mètode per so-breviure en època de guerra. A i x í que arribavaun solsoní a San Sebastián, el l l 'anava a buscari l i deia «digues que ets xofer», «peró si j o tre-ballo al banc», l i responia el Barrera; «diguesque ets sanitari a 1"hospital de Solsona», «perúsi no he posat cap injecció en tota la mevavida», l i responia el Joan de la Mare. La qiies-tió era no fer la guerra amb el fusel l a la má. Laqiiestió era anar destinat a l 'hospital, o conver-tir-se en xofer. I de fet, les xi f res són prou elo-qiients. Diu que de 102 solsonins combatentsal front nacional, l 'únic soldat mort va ser JosepTorregassa, que j a hem dit la fo rma com vamorir. 1 a Navès, en canvi, hi va haver dos com-batents en aquest bàndol i tots dos van morir. Ia Riner en van matar 5 dels 9 que hi van anar,segons xifres que el senyor Serra té al cap. 1aPinell en van matar 3 de 5. Pel bàndol republ i-cà en van mor i r també uns quants més. De sol-sonins, una dotzena, o més.

, Josep Serra i Forn va passar algunes peripè-cies abans no va escapar per la fronterad'Andorra amb 32 unces i mitja d'or. El passivalia diners, i ell va pagar la fugida de 16 sol-

L ' a l c a l d e S e r r a i F o r n a m b els t r a b u c a i r e s i d ' a l t r es m e m b r e s de l ' A j u n t a m e n t

A la imatge, que per tany a la dècada dels 60, s ' h i p o t veure l 'agent de seguretat municipal, Eladi, i algunsd 'a l t res membres de la corporac ió , com és a ra Jaume Serra i Jounou, que seria alcalde durant la dècadadels anys 70, f i n s l ' a r r i b a d a de la democràc ia

sonins, vu i t dels quals eren estudiants dels ca-putxins i dos que eren frares. Arr ibat a San

Sebastiàn, els diaris van convert i r- lo en un per-sonatge públ ic , i el l es va dedicar a mostrar les

seves aptituds en l 'a r t de les relacions públ i -ques. Va visi tar el bisbe Comellas, que estavagratament al lot jat sa la m i l l o r torre de SanSebastian», i es va deixar llustrar les sabates

que j a portava lluents per interrogar així a l 'en-l lustrador: «¿sabe usted dónde se reúnen los

catalanes?», A i x í que ho va saber, va topar ambles cares conegudes del Vendrell de Su, i del

Gar r i ga de Bergús, i d'altres de la comarca, i

aviat va topar amb el Secanell de Tàrrega, queera un banquer poderós amb banca pròpia i quea San Sebastián era el director del Banc Espa-nyo l de Crèdit. E l senyor Secanell l i va parlaraixí: dem sabria greu que cap f i l l de Solsonapatís alguna mancança econòmica durant aquest

temps de guerra, a ix í que deixo a la teva dispo-sició 500.000 pessetes perquè les deixis a aquell

que tu creguis convenient». Be l la quantitat.Estem parlant de l 'època en què una casa sen-cera del carrer Castell costava quatre mi l pes-setes. I estem parlant d 'un temps de guerra, quanun prèstec era cosa complexa de conquerir. Ambel diner, Josep Serra i Forn va auxi l iar uns

quants solsonins i comarcans, va obrir unsquants emprèstits, i en total, durant els tresanys de guerra, es va arribar a gastar 163.000pessetes del Secanell.

L'agost del 1.937 el van mobil itzar i llavorsper a Serra va acabar un cert tipus de diplomà-cia però en va començar una altra de més em-parentada amb la murrieria que amb els bonsmodals.

«La veritat és que vaig tenir molta sort, per-què a les dues hores d'arribar a la guerra, j o j aestava enxufat-, conta ara amb sinceritat. d l elfet és que ningú no em va enxufar ?revela im-mediatament?, ningú sinó un àngel de la guar-da que em devia guiar».

Es trobava a Salamanca i els oficials van

demanar quatre-cents xofers voluntaris per anara buscar vehicles a San Sebastian. Ell s?hi va

apuntar. Va visitar al senyor bisbe, va fer unbon dinar, va agafar el mi l lo r cotxe i va ence-tar la via cap a Salamanca, reposant tot el quefes falta. Va arribar a destí un dia més tard que

els seus companys.? Por qué llega usted tan tarde??Porque soy el mejor conductor de toda la

unidad.

?Muy lindo... Explíquese.

37

I m a t g e s d ' a r x i u d el ' a l c a l d e S e r r a e n acc ió

D a l t a l ' esquer ra , Serra f a

entrega de trofeus a la vora

de l ' a n t i c sec re ta r i de

l 'A jun tamen t , e l senyorTorres. A la dreta, l ' a n t i c

a l c a l d e ensenya a p l a n t a r

els arb res de l passe ig de l

Camp, a l a vora de l ' a n t i c

adm in i s t r a t i u de l ' A j u n t a -ment, C a m i l Cal l . Sota,

Serra mos t ra e l p ro jec te de l

que serien les fu tu resEscoles Nac iona ls . L a

cu r iosa f o r m a de l ' ed i f i c i la

va p r o p o s a r e l l pe rsona l -

ment desprès de veure un

hote l de J a c a (Osca)

?Resulta que los coches que hemos ido a bus-car son veh i cu los nuevos, y estos cochesn e c e s i t a n u n r o d a j e antes de apre ta r e lacelerador. En ningún caso se pueden ut i l i zara más de 50 qui lómetros por hora.

?¿Está seguro de lo que usted dice? ?va pre-guntar incrèdul el capità.

?Pués claro que lo estoy. ¿Usted es el je fede esta unidad motor izada y no sabe algo tanbásico?

El ve l l alcalde Serra atura la veu per afegirque j a va estar. Que a part i r d 'aquel l momente l l va ser d ' h o m e s de la unitat. E l m i l l o r cot-

xe va estar a la seva disposició, i els destins no

podien ser mi l lors. Es va passar la guerra trans-por tant caps grossos que es miraven la guerrade l l uny i de reúl l .

38

Ja ho hem dit. Un dia va transportar els amos

de la Banca Garr iga Nogués. A través d'e l ls ,Serra i Forn va conèixer una noia bel l íssima

que feia d ' in fermera i que tenia un posat mol tdist ingit.

Un altre dia va fer de xofer de la noia, i la

noia l i va donar deu pessetes de propina. Va serla pr imera i ú l t ima propina que el senyor Serraha rebut mai. Com a bon soldat va acceptar lapropina però l 'endemà va portar a la noia deupessetes de bombons (dos quilos i m ig de bom-bons) i l i va dir: caquí torno les deu pessetes,però no les mateixes que em va donar, sinó unesaltres, que aquelles les guardo en el meu cor».

Van anar a missa junts i encara ara Serra iForn dubta de si va fer bé de no casar-s'hi. Ellaera la duquessa de Lerma, que duia el nom de

D e t a l ld e l c a r r e r Caste l l en en u n d ia de p l u j aAquest indret és de pas quasi obl igat, i tard o d 'hora tothomacaba passant pe l ca r re r Castel l

María Luisa.

Però dè iem que a Tiurana, i a la f i de la

guerra c iv i l , un tal M i l ans del Bosch va nome-

nar alcalded e Solsona Josep Serra i Mi láns delB o s c h va dir : «así ya nos podemos ocupar de

la caída de la Seo». I la Seu va caure desprésd e Solsona. Í el capi tà dels pol ls, que era nota-

r i , va donar u n document al Serra, i amb el do-

cument i uns quants homes (una dotzena de sol-

dats del Terç de Montserrat , més 80 moros queavançaven per la Ribera Salada), el Serra vaentrar a Solsona.

Segons que conta ell, aquella entrada es varesoldre amb tres mortsi tretze afusellamentsduts a terme l'endemà mateix.

I conta que per a l 'entrada, ocupar elCastellvell va significar el control de la situa-

ció. El senyor Serra devia ser al Castellvell quanels moros nacionals van enxampar el darrervehicle republicà que circulava pel collet deViladrich, a la carretera de Sant Climenç. Diuque el comandant republicà va ser desventregatamb un cop de gúbia de fusell, i que tots elsseus budells van quedar fregats per aquell ventetdel 24de gener.

Els nacionals van entrar e l 24 de gener a laciutat , i uns quants ed i f i c is de Solsona van es-

tar cremant tres dies, perquè els republ icans

havien calat foc a diversos punts ( la catedral,plena de blat , era encesa c o m l 'ent ranya de l ' i n -

fern), i les mangueres de palau hav ien estat ta-l lades, i el ventet que bufava del costat de la

B o r d a es va cuidar d 'encora t ja r les f lames.

El senyor Serra es va passejar pels carrersde Solsona, foscos com el carbó, i va cridar:«dones de Solsona, ja podeu sortir, ja podeusortir», però cap dona de Solsona no sortia, quemoltes eren amagades en cases del Vinyet, ambels seus f i l ls, i d'altres que hi eren, no gosavensortir.

I l 'alcalde del nou règim va anar a l 'hospi-tal i va veure les monges vestides de carrer,com mai no les havia vistes abans,i ni la por de

les monges ni la por dels ferits i malalts que a

l 'hospital hi havia no permetien de reconèixerel Serra. Ningú no el reconeixia. Fins que unamonja va dir: esi vós sou el Serra sabreu què hifèiem en aquesta cambra». «El pessebre», vad i r el senyor Serra i llavors un malalt, a la l lumd'una espelma va dir: «Serra!».

Llavors l'alcalde Serra va fer avisar les do-

nes amagades al Vinyet, que j a podien tornar. Ipassats tres dies, el soldat Serra va deixar lavila i l 'alcaldia, i el fum del foc somort, i vaseguir el camí del front. Ja l i vagaria, això deser batlle. Ho seria en dues ocasions més.

39