jugando con la e

Ferran Capilla“Jugando con la E”

Ferran Capilla«Jugando con la E»

1

Ferran Capilla«Jugando con la E»

3

Sedes expositivas

Galería de Arte Contemporáneo Unodeuno

Sala Avicenac/ Puerta de Martos, 46

Jaén

Sala AntañoPlaza Jaén por la Paz, 5

Jaén

Ring: (+34) 600 813 [email protected]

EXPOSICIÓN

ORGANIZAGalería de Arte Contemporáneo Unodeuno

COMISARIODavid Martínez Ruiz

SUPERVISIÓN TÉCNICAAdmiral Partners, Arte Contemporáneo

DIRECCIÓN ARTÍSTICAJuan Ramón Fernández Puñal

COORDINADOR GENERALAntonio Sánchez Marín

SECRETARÍAPurificación Gámez

INFORMÁTICAFrancisco AnguitaLuis Cimadevilla

MONTAJEArte XXL & Catalina SLU

Foto Portada: “E”. Cortesía Galería Unodeuno. 2010

4

CATÁLOGO

EDICIÓNGalería de Arte Contemporáneo Unodeuno

FOTOGRAFÍASFerran CapillaGalería Unodeuno

COORDINACIÓN EDITORIAL Y GRAFISMOAcompany S.C.S., S.A.

TEXTOSCarmen GrauVicente Bayarri de la PazJuan Ramón Fernandez Puñal

TRADUCCIONESF. Capilla

ASISTENCIA MAQUETACIÓNJavier López

IMPRESIÓNGráficas La Paz de Torredonjimeno, Jaén

Depósito Legal: J 1308-2010I.S.B.N.-13: 978-84-614-4661-2

5

Recibimos en Jaén, en la sala Avicena de la Galería Unodeuno, la obra deFerran Capilla, un artista Valenciano consagrado (Foios, Valencia, 1956),que recala por primera vez en nuestra ciudad después de una intensa creaciónartística, de la que sus interesantes trabajos nos han ido llegando desde lalejanía.

La Galería unodeuno inicia con esta muestra la colaboración con quien ya esuno de nuestros artistas contemporáneos más relevantes, como demuestra suextensísima y valorada trayectoria en la creación artística.

La exposición «Jugando con la E» encierra todo un entramado filosófico, undiscurso estético en busca de nuevos lenguajes, pero sobre todo un nuevopunto de partida ideológico y vital: El arte como análisis de la realidad que nosrodea, en la que Ferran Capilla busca un hueco propio e individual, huyendo delas corrientes mayoritarias.

La obra (el juego) que hoy presentamos es una pequeña muestra de un trabajoexcepcional, que refleja una concepción del arte que trasciende la mera crea-ción estética.

Y nosotros, quienes le admiramos, desde esta galería de Jaén, colaboramos ala contemplación y divulgación de su obra artística.

Y agradecemos a Ferran su presencia en nuestra tierra.

Galería UnodeunoJaén, Noviembre 2010

7

PRESENTACION

JUGANDO CON LA “ E “

“ Vivimos tan absortos que no nos damos cuenta que lo nos sucededeja intacto, a cada momento, lo que nos puede suceder”

(J. Saramago)

No sé si es con una E con lo que compone sus obras Ferran Capilla. Una Emayúscula, unas IE, un símbolo o un puente sobre el soporte, la textura, elcolor, los rostros conocidos o desconocidos, las sombras y el tiempo enforma de E que nos genera todo repitiéndose.

E, EA!, ECOLOGÍA, EDAD, EGIPTO, EI!, EJE, ELE, ELEFANTE,EMBRUJAMIENTO, EMERGER, EMISARIO, EMOCIÓN, ÉMULO, ENAMO-RADO, ENCENDIDO, ENGAÑO, ENIGMA, ENÓLOGO, ENTORNO, ENTU-SIASMO, EÓLICO, EPÉNTESIS, EPISTEMOLOGÍA, ESCUELA, ESCUCHAR,ESCRIBIR, ESPAÑA, ESPLIEGO, ESPALDA, ESTAR, ESTRELLA, EVA…

Se reencuentra la soledad y se pierde el tumulto. En las pinturas de FerranCapilla el color pone las cosas en su sitio. Y hay el juego, casi un juego deniño, donde habita la memoria y el pensamiento, el mundo no exento de sue-ños y de realidades, porque todo se relaciona por la razón de la forma y elpeso del color. Un juego de presencias; una “E” (supuesta) gira, vuela, o seasienta, puente de dos ojos en la tierra sobre paisajes y miradas de otro tiem-po o del nuestro en el cual se dicen cosas, a veces, inteligibles, intencionada-mente, o no, del revés: especial, retrato de…, rebelión en las nubes, en lospalacios del poder, extranjeros en la guerra, obsesión, guardacostas, retratode un pueblo, etc.

No obstante, el silencio del espejo nos revelará el enigma de aquello que no seve a simple vista, lo que se ha distraído de la mirada y no por eso se alejan laspalabras, sino que se nos acercan más en su misterio.

17

Grafismos que componen el todo de cada obra y que nos incitan a ir más alláde la profundidad de las gamas, “ pero de un verde vacío de bronce se sucedenal infinito, sin variar: surcaban esa espalda de la nuestra Madre Muda, de laMadre Mora, largos caminos morenos” o “ de color malva eran esos pueblos yesas pequeñas ciudades” que diría Pier Paolo Pasolini. Y gamas azules queson veladuras y que junto a las imágenes buscan su enigmático significadoporque, entre las palabras, las miradas, la “E”, el puente o el símbolo y lametáfora, está el hombre, la mujer, el ser, su memoria y su vulnerabilidad.

EPÍLOGO: ahora ya estoy más segura. En sus últimas obras, Ferran compo-ne, crea formas y color con la letra “E”.

Escribe con imágenes que emergen de la profundidad del color y de las som-bras.

Y pinta.

Carmen Grau.Profesora Universidad Bellas Artes. Valencia

18

JUGANT AMB LA “ E “

»Vivim tan absorts que no ens adonem que el que ens succeeixdeixa intacte, a cada moment, el que ens por succeir»

(J. Saramago)

No sé si és una E amb el compon les seues obres Ferran Capilla. Una Emajúscula, unes IE, un símbol o un pont sobre el suport, la textura, el color, elsrostres coneguts o desconeguts, les ombres i el temps en forma de E que esgenera tot repetint-se.

E, EA!, ECO, ECOLOGÍA, EDAt, EGIPTe, EI!, EXI, E LA, ELEFANT, E LF,EMBRUIXAMENT, E MERGIR, EMISSARI, EMOCIÓ, ÈMUL, ENAMORANT.ENCÉS, E NGUANY, ENIGMA, ENÒLEG, E NTORN, ENTUSIASME, ÈOL, EPÈNTESI, EPISTEMOLOGIA, ESCOLA, ESCOLTAR, ESCRIURE, ESPANYA,ESPECIAL, ESPÍGOL, ESPILL, ESQUENA, ESTAR, ESTRELA, EVA.

Es retroba la soledat i s’extravia el tumult. En les pintures de Ferran Capilla elcolor posa les coses en el seu lloc. I hi ha el joc, quasi un joc de xiquet, onhabita la memòria i el pensament, el mòn no exempt de somnis i de realitats,perquè tot es relaciona per la raó de la forma i el pes del color. Un joc depresències; una E (suposada) gira, vola, o s’assenta, pont de dos ulls en laterra sobre paisatges i mirades d’un altre temps o del nostre en el qual esdiuen coses, de vegades, intel-ligibles, intencionadament, o no, del revés: es-pecial, retrat de...., rebel-lió en els núvols, en els palaus del poder, estrangersen la guerra, obsessió, miramar, el retrat d’un poble, etc.

No obstant això, el silenci de l’espill ens revelarà l’enigma del que no es veu asimple vista, el que s’ha distret de la mirada i no per això s’allunyen les paraules,sinó que se’ns acosten més en el seu misteri.

20

Grafismes que componen el tot de cada obra i que inciten a anar més enllà dela profunditat de les gammes, «però d’un verd buit de bronze se succeïen al’infinit, sense variar: solcaven eixa esquena de la nostra Mare Muda, de lanostra Mare Mora, llargs camins morenos» o «de color malva eren eixos poblesi eixes xicotetes ciutats», que diria Pier Paolo Pasolini. I gammes blaves quesón veladures i que junt amb les imatges busquen el seu enigmàtic significatperquè, entre les paraules, les mirades, la E, el pont o el símbol i la metàfora,està l’home, la dona, el ser, la seua memòria i la seua vulnerabilitat.

EPÍLEG: Ara ja estic més segura. En les seues últimes obres, Ferran compon,crea formes i color amb la lletra E.

Escriu amb imatges que emergeixen des de la profunditat del color i de lesombres.

I pinta.

Carmen Grau.

21

25

El texto que figura a continuación fue publicado en el catálogo de la exposición“Jugant amb la e” de 2005 (Institut Municipal de Cultura Meliana - L’Horta Nord),aunque bien pudiera parecer haber sido escrito para la obra que aquí hoypresentamos. Hemos querido volver a publicarlo porque, de alguna manera, suponeun instrumento útil para argumentar el recorrido que Ferran Capilla viene realizandodesde hace ya algunos años.

EL JUEGO COMO OBJETO DEL ARTEAPROXIMACION A LA OBRA DE FERRAN CAPILLA

El quehacer cotidiano del autor transcurre entre el complejo y polémico ámbitode la docencia y el no menos complejo y polémico territorio del mundo artísti-co.Trabajando en tan resbaladizos mundos, sus huellas, aquellas que lo llevan deun ámbito a otro, de uno a otro afán, constituyen ojos de un puente por el quediscurren sus vigilias y sus sueños, los encantos y los desencantos, los fre-nos y los desenfrenos, mientras las aguas de la historia van surcando sus ojosabiertos.

Las obras que nos presenta Ferran Capilla, realizadas sobre papel o sobrelienzo, corresponden, como él mismo indica, a «técnicas mixtas» en las queemplea grabados, estampaciones y transferencias. Los procedimientos quími-cos, los disolventes aplicados y la presión del tórculo son aspectos determi-nantes en la consecución y en la factura de sus trabajos.

Estas técnicas que propician la experimentación con inclusión infinita de varia-bles, conllevan la sorpresa y quizá sea este incontrolado e impreciso elementoel preciso y precioso incentivo que empuja al autor a hacerse tránsfuga delmundo sin salir de ellas. La emoción contenida y esperada de levantar unpapel recién estampado es tan reveladora como aquellas asociaciones, más omenos iconográficas, que confluyen. Al observar las obras de Capilla, llama laatención su carácter de pruebas únicas, que rechazan, en esta ocasión, larepetición de resultados, condición tradicionalmente intrínseca a las técnicasdel grabado.

26

Quizás la prueba única, por ser única, persigue en la unicidad la reactualizacióndel discurso que alrededor del aura proyectaron los discursos de WalterBenjamin.

Las imágenes de las obras nos remiten a un proceso fragmentador de la reali-dad como sistema de desarrollarse y de operar en la propia realidad. Losfragmentos resultantes se pueden aglutinar arbitrariamente, pero habitualmen-te nos eligen aquellos que culturalmente consideramos dotados de significadouniversal. El autor se individualiza con lo que elige, pero, sobre todo, segúnTheodor W. Adorno, con lo que desestima. Sin embargo, el proceso de amal-gama de imágenes que nos invaden, se recompone en función de la compe-tencia de los fragmentos elegidos; la caducidad de los cuales vuelve a poner-se en duda a través del rescate, como una restauración de su imagen en unaespeculativa operación de reciclaje pero, ahora sí, fuera de su ancestral con-texto. Se consuma así una extrapolación que, ajena a su propio sentido, avan-za hacia nuevos horizontes a la vez que se diluye.

Las imágenes que nos ofrecen son materia reciclada. Su actualidad perteneceal pasado. Su recuperación es levantar el cadáver para realizar una autopsiade nuestro propio colapso como civilización (Arnorld Toynbee) al tiempo quese constata nuestra certeza como penitencia. Operaciones parientes de lastransferencias son los collages cubistas y los del Nouveau Réalisme, bajocuyo efecto collage se tutelan multitud de corrientes artísticas que permanen-temente la actualizan y, a su vez, propician la incursión de la imagen en elmundo publicitario . Además, las transferencias añaden una sutil inversiónrespeto a las formas originales utilizadas, contrariamente inherente a la propiatécnica y de casi imperceptible lateralidad ; este factor, unido a la consiguientedevaluación cromática, logra un ambiente de precariedad y ruina que subyaceen lo profundo y que aflora como palimpsesto.

El Palimpsesto logrado no es del tipo de Mimmo Rotella con sus encoladas ydesencoladas superposiciones y sus arrancados que hacen patentes unasheridas abiertas en la superficie y en el fondo de las obras, sino que Capilla,llegado a este momento, provoca el palimpsesto incorporando a sus imágenesla determinante superposición de la E como signo, grafía, letra redentora yemergente. Capilla inicia la manipulación de esta grafía sometiéndola a con-troladas variables tamaño, ubicación, color, número, relación, asociación, opo-sición ..., y así consuma de esta manera lúdica de sus realizaciones.

27

La E, en su reiteración, se erige como hilo conductor de esta serie de trabajosy se extiende como una especie de virus lúdico que contamina los veladosresiduos iconográficos que los sustentan. Advertimos como rezuma un paren-tesco de la poética de Robert Rauschenberg, aunque sea sólo apuntado en laintencionalidad de indiferencia del fenómeno artístico respecto a otros fenóme-nos.La E como letra se asocia a una voz de atención, de llamada, o incluso derestricción según el tono empleado. En el uso gráfico que hace Capilla de la Eadvierten paralelas correlaciones.

En el análisis morfológico de la grafía empleada descubrimos que la E resultaabierta por un lado y cerrada por el otro. Se trata de un rectángulo que, enposición vertical, tiene dos ranuras horizontales que conforman una simetríaaxial en la que cada parte es una C, o más bien, una U tumbada. Si despeja-mos esta U observamos una nueva simetría axial en que una parte sería unaespecie de L. Con un poco de fantasía, podemos seguir leyendo asociacionesy como lo que se trata es de leer, la L como elemento inicial de la palabraLectura es, a su vez, el elemento iniciático de la grafía E.

La E se consolida en primer plano mientras los otros contenidos pugnan en unsegundo plano. Los trabajos de Capilla van acumulando el signo indicado se-gún la más ancestral progresión aritmética. La ubicación de los signos atiendea imperativos geométricos pentágono, diagonal, etc, o bien a imperativos lúdicosen los que participa la aleatoriedad. El color del signo es determinante-comoen el parchís-en su concepción del juego.

Capilla cuando incluye este juego sobrepasa las fronteras de la realizaciónartística y exporta sus trabajos en el terreno docente. Llega a idear con suobra una especie de juego didáctico terapéutico, un peculiar juego de naipescon sus propias reglas y palos. Quizás estaremos en presencia de una de lasinsólitas y sorprendentes propuestas de las consideraciones educativas deHerbert Read.

Vicente Bayarri de la PazPintor llicenenciat en Bellas Artes

El text que figura a continuació va ser publicat en el catàleg de l’exposició “Jugantamb la “e” de 2005 (Institut Municipal de Cultura Meliana - l’Horta Nord.València),encara que bé podria semblar haver estat escrit per l’obra que aquí avui presentem.Hem volgut tornar a publicar-lo perquè, d’alguna manera, suposa un instrumentútil per argumentar el recorregut que Ferran Capilla realitza des de fa ja alguns

anys

EL JOC COM A OBJECTE DE L’ARTAPROXIMACIÓ A L’OBRA DE FERRAN CAPILLA

El quefer cotidià de l’autor transcorre entre el complex i polèmic àmbit de ladocència i el no menys complex i polèmic territori del món artístic.

Treballant en tan esvarosos mons, les seues empremtes, aquelles que el por-ten d’un àmbit a l’altre, d’un a un altre afany, constitueixen ulls d’un pont pelqual discorren les sues vigílies i els seus somnis, els encants i els desencants,els frens i els desenfrenaments, mentre les aigües de la història van solcantels seus ulls oberts

Les obres que ens presenta Ferran Capilla, realitzades sobre paper o sobrellenç , corresponen, com ells mateix indica, a «tècniques mixtes» en les qualsempre gravats, estampacions i transferències. Els procediments químics, elsdissolvents aplicats i la pressió del tòrcul són aspectes determinants en laconsecusió i en la factura dels seus treballs.

Aquestes tècniques que propicien l’experimentació amb inclusió infinita devariables, comporten la sorpresa i potser serà aquest incontrolat i imprecíselemnt el precís i preciós incentiu que emprenta l’autor a fer-se trànsfuga delmón sense eixir-ne. L’emoció continguda i esperada d’alçar un paper acabatd’estampar és tan reveladora com aquelles assosiacions, més o menynsiconogràfiques, que hi conflueixen. En observar les obres de Capilla, cridal’atenció el seu caràcter de proves úniques, que rebutgen, en aquesta ocasió,la repetició de resultats, condició tradicionalment intrínsica a les tècniques delgravat.

30

Potser la prova única, per ser única, persegueix en la unicitat la reactualitzaciódel discurs que al voltant de l’aura projectaren els discursos de Walter Benjamin.Les imatges de les obres ens remeten a un procés fragmentador de la realitatcom a sistema de desenvolupar-se i d’operar en la propia realitat. Els fragmentsque en resulten es poden aqlutinar arbitràriament, però habitualment ens trienaquells que culturalment considerem dotats de significat universal. L’autor seindividualitza amb el que tria, però, sobretot, segons Theodor W. Adorn, amb elque desestima. No obstant, el procés d’amalgama d’imagtes que ens envaeixen,es recompon en funció de la competència dels fragments triats; la caducitatdels quals torna a posar-se en dubte a través del rescat, com a una restauracióde la seua imatge en una especulativa operació de reciclatge però, ara sí, foradel seu ancestral context. Es consuma així una extrapolació que, aliena al seupropi sentit, avança cap a nous horitzons alhora que es dilueix.

Les imatges que se’ns ofereixen són matèria reciclada. La seua actualitatpertany al passat. La seua recuperació ès alçar el cadàver per realitzar unaautòpsia del nostre propi col.lapse com a civilització (Arnorld Toynbee) al mateixtemps que es constata la nostra certesa com a penitència.Operacions parents de les transferències són els collages cubistes i els delNouveau Réalisme, sota l’efecte dels quals efecte collage es tutelen multitudde corrents artìstics que permanentment l’actualitzen i, al seu torn, propicienla incursió de la imatge en el món publicitari. A més , les transferències afegeixenuna subtil inversió respete a les formes originals utilitzades, contrariamentinherent a la pròpia tècnica i de quasi imperceptible lateralitat; este factor, unita la consegüent devaluació cromàtica, aconsegueix un ambient de precarietati ruïna que subjau en el profund i que aflora com a palimpsest.

El palimpset aconseguit no és del tipus de Mimmo Rotella amb les seuesencolades i descuades desencolades superposicions i els seus arrancats quefan patents unes ferides obertes en la superfície i en el fons de les obres, sinóque Capilla, arribat a este moment, provoca el palimpsest tot incorporant a lesseues imatges la determinant superposició de la E com a signe, grafia, lletraredemptora i emergent. Capilla inicia la manipulació d’esta grafia tot sotmetent-la a controlades variables grandària, ubicació, color, número, relació, associació,oposició..., i així consuma d’esta manera lúdica de les seues realitzacions.La E, en la seua reiteració, s’erigeix com a fil conductor d’esta sèrie de treballsi s’hi escampa c om una espècie de virus lúdicque que contamina els vetlatsresidus iconogràfics que els sustenten. Advertim com traspua un parentiu de lapoètica de Robert Rauschenberg, encara que siga només apuntat en laintencionalitat d’indiferència del fenomen artìstic respecte als altres fenòmens.

31

32

La E com a lletra s’associa a una veu d’atenció, de crida, o fins i tot de restricciósegons el to emprat. En l’us gràfic que fa Capilla de la E s’advertixen paral.lelescorrelacions.

En l’anàlisis morfològica de la grafia emprada descombrim que la E resultaoberta per un costat i tancada per l’altre. Es tracta d’un rectangle que, enposició vertical, té dos ranures horitzontals que conformen una simetria axialen què cada part és una C, o més avitat una U tombada. Si aïllem aquesta Uobservem una nova simetria axial en què una part seria una espècie de L. Ambun poc de fantasia, podem continuar llegint associacions i com del que estracta és de llegir, la L com a element inicial de la paraula Lectura és, al seutorn, l’element iniciàtic de la grafia E.

La E es consolida en primer pla mentre els altres continguts pugnen en unsegon pla. Els treballs de Capilla van acumulant el signe indicat segons la mésancestral progressió aritmètica. La ubicació dels signes atén a imperatiusgeomètrics pentàgon, diagonal, etc, o bé a imperatius lúdics en què participal’aleatorietat. El color del signe és determinant -com en el parxís- en la seuaconcepció del joc.

Capilla quan inclou este joc sobrepassa les fronteres de la realització artísticai exporta els seus treballs al terreny docent. Arriba a idear amb la seua obrauna espècie de joc didacticoterapèutic; un peculiar joc de naips amb les seuspròpies regles i pals. Potser estarem en presència d’una de les insòlites isorprenents propostes de les consideracions educatives d’ Herbert Read.

Vicente Bayarri de la Paz Pintor llicenenciat en Belles Arts

42

DIVAGACIONES EN TORNO A LA OBRA DE FERRAN CAPILLA

“El reencuentro del arte a través del juego”

Ferran Capilla, haciendo otra vez de las suyas, nos propone la estimuladoravisión del juego, donde se reencuentra con las artes. Reinventor de oficios y denuevas formulaciones que magistralmente exasperan lo cotidiano.

La virtuosidad con la que transfiere a sus lienzos imágenes, tintas y recuerdosarcanos, capaces de conducir al espectador al indómito mundo de la intros-pección personal, dota a cada una de sus obras de un hallazgo íntimo e indivi-dual.

Perdidos en la edad adulta, donde los juegos, juegos son, provistos estos dedivertimento, creatividad y altas dosis de ingenio, los juegos al igual que elarte, son elementos indispensables e indisociables en la configuración delindividuo. A partir de estos, como pieza clave en las distintas formulas deaprendizaje, juiciamos nuestro entorno fijando perentoriamente las experien-cias adquiridas.

“Síndrome Peter Pan”, difamación de aquellos practicantes adultos, que dis-frutan con el juego a edades tardías, que disfrutan recuperando la infanciadormida o perdida o quizás frustrada, y ¿por qué no?, por el único placer derecrearse en el juego.

Ferran Capilla, nos propone volver a esa edad primigenia, acercándonos desdeel otro lado, desde la perspectiva que da la experiencia, abriendo el ventanalque reivindica la inocencia sin patria, la cándida despreocupación del trabajoufano del que debería de gozar la infancia, apostando por el juego facilitadordel acercamiento y accesibilidad al entendimiento de nuestro entorno, fijandola conciencia de quién somos y de dónde venimos.

Es esta una obra visionaria y llena de ingenio, donde en su práctica hallamoslas bondades del juego, de tal forma que jugando llegamos a entender la obraque sutilmente juega a ser jugada.

J. Ramón Fernández Puñal.Octubre de 2010

43

46

DIVAGACIONS AL VOLTANT DE L’OBRA DE FERRAN CAPILLA

“El retrobament de l’art a través del joc”

Ferran Capilla, fent una altra vegada de les seves, ens proposa la estimuladoravisió del joc, on es retroba amb les arts. Reinventor d’oficis i de novesformulacions que magistralment exasperen la quotidianitat.

La virtuositat amb la qual transfereix als seus llenços imatges, tintes i recordsarcans, capaços de conduir l’espectador al indòmit món de la introspecciópersonal, dota cadascuna de les seves obres d’una troballa íntim i individual.

Perduts en l’edat adulta, on els jocs, jocs són, proveïts aquests de divertiment,creativitat i altes dosis d’enginy, els jocs de la mateixa manera que l’art, sónelements indispensables i indissociables en la configuració de l’individu. A par-tir d’aquests, com a peça clau en les diferents formules d’aprenentatge, judicisnostre entorn fixant peremptòriament les experiències adquirides.

“Síndrome Peter Pan”, difamació d’aquells practicants adults, que gaudeixenamb el joc a edats tardanes, que gaudeixen recuperant la infància adormida operduda o potser frustrada, i per què no?, Per l’únic plaer de recrear-se en eljoc.

Ferran Capilla, ens proposa tornar a aquesta edat primigènia, acostant-nosdes de l’altre costat, des de la perspectiva que dóna l’experiència, obrint elfinestral que reivindica la innocència sense pàtria, la càndida despreocupaciódel treball ufanós del que hauria de gaudir la infància, apostant pel joc facilita-dor de l’acostament i accessibilitat a l’enteniment del nostre entorn, fixant laconsciència de qui som i d’on venim.

És aquesta una obra visionària i plena d’enginy, on en la seva pràctica trobemles bondats del joc, de manera que jugant arribem a entendre l’obra quesubtilment juga a ser jugada.

J. Ramón Fernández Puñal.

Octubre de 2010

47

59

FERRAN CAPILLA RUBIOFoios (València), l956

ESTUDIS I FORMACIÓ

-Diplomat en Magisteri.Especialitat en llengua espanyola i idiomesmoderns-Diplomat en Pedagogia terapèutica.-Llicenciat en Belles Arts.-Curs acadèmic 99-00, comença els estudis de Doctorat en Belles Arts.-Curs 2000-01,certificat de docència en doctorat en Belles Arts.Universitatpolitécnica Valencia.

CURSOS

-Curs d’Expressió Plàstica.Institut d’Estudis Pedagògics deSomosaguas,Madrid,(1979).-Curs d’Expressió Plàstica.Universitat Politècnica de València.Institut deCiències de l’Educació, València,(1985)-Curs de mitjans audiovisuals en Educació Especial.Universitat Politècnicade València.Institut de Ciències de l’Educació,València,(1985)-El Vídeo.Teoria i elaboració del vídeo didàctic.CEP de València(1986)-Curs monogràfic d’orfebreria.Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics deValència (1986).-Curs de “Plástica i gràfica del paper” impartit per Soledad Sevilla en laFundació Bilbao Arte Fundazioa. 2005

ACTIVITAT ARTÍSTICA

1995-Exposició individual,sala Jimmy Glass,València.

1996-Exposició individual,sala Machacana, València.-Exposició individual,sala La Llum, Meliana .(València).

60

1997-Exposició individual,sala d’Art Batxiller,València.

1998-Exposició individual,”l’assaig”.Meliana.(València).

1999-Exposició individual, “l’assaig”.Meliana.(València) .

2000-Exposició individual, «Joc de pilota valenciana» (25 Aniversari de galotxa,trofeu EL Corte Inglés) . Casa de Cultura de Massalfassar i de Godelleta.-Exposició individual de fotogravats «Pilota valenciana».Centre cultural deMassamagrell.

2001-Exposició individual. Museu de la Pilota. Genovés.-Exposició individual. Ajuntament Benavites.-Exposició individual.Ajuntament Castelló de Rugat.

2002-Exposició individual.Ajuntament Gavarda.

2004-Exposició individual.Ajuntament de l’Alcudia de Crespins (València).-Exposició individual.Museu Comarcal de l’Horta Sud.Torrent (València).-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”. Centre social de Rótova.-Exposició individual”Joc de pilota valenciana”.Museu de la Rajoleria dePaiporta.-Exposició individual.Centre Cultural d’El Palomar.(Albaida).

2005-Exposició individual.”jugant amb la E”.Institut Municipal de Cultura. Meliana.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament de Bonrepós iMirambell.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament d’Alfara d’Algimia.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament de Foios.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament d’Estivella.

61

2006-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament d’Estivella.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament de Quart de lesvalls.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament de Nàquera.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament de Benavites-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament d’ Alginet.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament Canet deBerenguer.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament de Castelló deRugat.

2007-Exposició individual “Color i Natura”.Sala imprevisual.Valencia.-Exposició individual “Jugant amb la E” .Ajuntamente d’Alginet.. Valencia.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana”.Ajuntament d’Alboraia.-Exposició individual “Color i Natura”.Casa de Cultura.Ajuntament d’Estivella.-Exposició individual “Color i Natura”.Museu del Ratjolar .Ajuntament dePaipota.-Exposició individual “Color i Natura”. Gran teatre Antonio Ferrandis.Ajuntament de Paterna.

2008-Exposició individual “Color i Natura”. Casa de Cultura de Puçol.-Exposició individual “Joc de pilota valenciana” Museu de pilota. Genovès.-Exposició individual “joc de pilota valenciana” Casa de cultura.Rafelbuñol.

2009-Exposició individual “Jugant amb la E”. Galeria de Arte Bozzetto. Bilbao-Exposició individual “Jugant amb la E”. Galeria de Arte Impulsión. Valencia-Exposició individual “Color i Natura”. Casa de Cultura de Loriguilla.

2010-Exposició individual «SOS-tenibilidad del PLAN-eta» 1ª Bienal Internacionalde Fotografía y Artes Audiovisuales de Granada (FotoGranada2010). CentroCultural Fernando de los Ríos, Albolote (Granada)-Exposició individual «Jugando con la E», Galería de Arte ContemporáneoUnodeuno. Jaén.- Exposició indivudual «SOS-tenibilidad del PLAN-eta». Sala Escalante.Mercat de Abastos. Ayuntamiento de Valencia.

-Exposició col·lectiva,sala Jimmy Glass,València 1995.

-Exposició col·lectiva alumnes Belles Arts. “Poesia objecte +accions”. Casade la Cultura.Chiva (València) 1997.

-Exposició col·lectiva,alumnes Belles Arts per UNICEF.”La Llongeta”1998-Exposició col·lectiva: “Artistes valencians contemporanis III”.Estudí d’art2000.València 1998.

-Exposició col·lectiva «ProAlzheimer» Casa de cultura de Xàtiva.2000

-Exposició col·lectiva “Artistes de Meliana” C.P. El Crist.Meliana (València)2002.

-Exposició col·lectiva “Artistes per la Pau”.Institut Municipal de Cultura.Meliana (València)2003

-Exposició col·lectiva.”XVII trobada d’escoles en valencià” Meliana.HortaNord. 2004

-Exposició col.lectiva. “historia de un cuento”.Sala Imprevisual. Valencia.2007

-Exposició col.lectiva. “El cuerpo, La carne y el Alma”.Patrocina Departa-mento de Cultura de la Diputación Foral de Bizkaia. Bilbao. 2009

-Exposició col.lectiva. “Artistas por los derechos humanos”. Sala ImprevisualValencia 2009.

62

1/11/11/11/11/1Unodeuno

Galeria de Arte Contemporáneo SL

C/ Puerta de Martos, 46. 23004 JaénRing: (+34) 600 813 [email protected]

Depósito Legal: J 1308-2010I.S.B.N.-13: 978-84-614-4661-2

jugando con la e

Documents