Kamishibai

Hi havia una vegada un gegant que li encissava enjar núvols, perquè estaven dolçets i mollets.

Però de tant de menjar núvols després sempre començava a plorar del mal que li feia la panxa i llavors inundava molts pobles.

Un dia es va adonar que no tenia cap amic i els va preguntar a les estrelles cóm podia tindre’n i estes li va dir que havia de fer algo pels altres, com elles que orientaven als mariners del vaixells en les nits fosques com boca de llop.

Llavors el gegant es va posar a pensar què podia fer pels altres.

Com que no savia què fer, li va preguntar a la lluna i esta li va dir si savia que les persones fugien d’ell i es va posar a observar a aquelles persones xicotetes i es va adonar que quan menjava núvols estaven en sequera i quan plorava s’inundaven tots els pobles, i per això no tenia cap amic.

Aleshores va pensar que es posaria on hi hauria una gran tronada i llavors es menjaria els núvols innecessaris i on estiguera la sequera aniria a plorar.

A la fi va acabar tenint molts amics perquè va fer alguna cosa per ells...

Nedal Calduch