Ketty La Rocca LE MIE PAROLE

Del 8 dabril al 18 de juny de 2017

Dossier de premsa 7 dabril de 2017

KETTY LA ROCCA Del 7 dabril al 18 de juny de 2017 Comissari: Valentn Roma Pionera en el territori de la poesia visual, Ketty La Rocca (La Spezia, 1938

Florncia, 1976) aplega en la seva trajectria aquelles lnies de ruptura que,

partint de la neoavantguarda italiana dels anys seixanta, eclosionaran durant la

dcada posterior. El rebuig del sentimentalisme neorealista i la deconstrucci

dels estereotips femenins sn trets que caracteritzen les seves obres.

In punta di piedi

ho versato dellacqua

nellorecchio,

ho atteso londa.

Nessuna barca

Contiene le mie mani,

ogni mio legno si schianta

dal mio caldo.1

Tu has acceptat els smbols de la cultura oficial, per els has transformat en

smbols que shan convertit en propis:2 amb aquestes paraules Ketty La

Rocca (La Spezia, 14 de juliol de 1938 Florncia, 7 febrer de 1976) prenia

posici i ens advertia sobre els perills de lanomenada cultura occidental.

Introduir-nos en les creacions de Ketty La Rocca s assumir un desafiament, el

mateix que ella va acceptar al llarg de tota la seva vida.

Un cop va acabar la seva formaci universitria en Magisteri lany 1956, Ketty

La Rocca es va establir a Florncia, on a principis dels anys seixanta va

comenar a interessar-se per la poesia visual i va entrar en contacte amb

Camillo (Lelio Missoni) i Eugenio Miccini, fundadors juntament amb Lamberto

Pignotti del Gruppo 70, una de les expressions verbo-visives de la

neoavantguarda italiana.3 A partir del 1964, La Rocca va comenar a

1 De puntetes / he vessat aigua / a lorella, / he esperat lonada. / Cap barca / no cont les meves mans, / cadascuna de les meves estelles sestavella / des de la meva calor. SACC, Lucilla. Inedito, 1971, Kettyestelles sestavella / des de la meva calor.

SACC, Lucilla. Inedito, 1971, Ketty La Rocca. I suoi scritti, Martano, Tor, 2005, p. 32. La traducci s nostra. 2 SACC, Lucilla. Estratto Della trascrizione Della registrazione avvenuta fra Ketty La Rocca e lamica Verita Monselles, Ketty La Rocca. I suoi scritti, Martano, op. cit., p. 140. La traducci s nostra. 3 El Gruppo 70 va nixer el 1963 durant la convenci florentina Art i comunicaci i Art i tecnologia amb lobjectiu diniciar una mena de guerra semiolgica contra el sistema de comunicaci de massa. Desperit interdisciplinari, es van centrar a potenciar el llenguatge artstic a travs de les sinergies entre els diversos codis expressius per aglutinar, dalguna manera, la immediatesa i

eficcia comunicativa de la llengua parlada i de la publicitat. La poesia visiva experimenta la possibilitat dinstaurar relacions entre

la cultura i la comunicaci de massa a travs duna sntesi en forma de collage, barreja de paraula i imatge/escriptura i pintura, que

compondre alguns collages, retallant imatges fotogrfiques i paraules de

revistes publicitries de la cultura popular. Va collaborar activament amb el

grup de 1966 a 1968, any en qu com la mateixa artista relata en una de les

seves cartes es fa palesa la ruptura entre alguns dels seus fundadors. De

forma parallela, va rebre cursos de msica electrnica i va treballar en un

estudi de radiologia, cosa que segurament va influir en alguns dels seus

treballs posteriors.

Malgrat tot, conv recordar els seus inicis com a professora deducaci

elemental, ja que, com ella mateixa confessa, aquesta experincia la va fer

interessar-se pel problema del llenguatge en relaci amb el poder i amb la

construcci de rols assumits de forma inconscient. En un text de 1962, La

Rocca ens revela alguna de les seves preocupacions sobre lactitud que

mostren els alumnes a lhora de no poder trencar amb els cnons i amb el que

sespera dells. Lartista explica que no sn capaos dexpressar-se lliurement i

que, dalguna manera, segueixen els esquemes apresos sense permetres

sortir-ne. Aquesta actitud s precisament la que ella evitar al llarg de tota la

seva vida, intentant sortir dels estereotips i apostant per una autonomia

expressiva. s aix com dins el Gruppo 70 La Rocca marca un cam autnom i

individual a partir dinteressos que uneixen les seves preocupacions al voltant

de les noves teories de la comunicaci i el llenguatge. De fet, podem afirmar

que el que constitueix el nucli teric en els seus inicis parteix dels textos de

Marshall McLuhan sobre la comunicaci i la societat de la informaci i les

teories de Roland Barthes i Umberto Eco sobre els lmits del llenguatge.

De la reflexi entorn de la poesia tecnolgica i de la comprensi de lherncia

avantguardista sobre el collage neix de forma gradual una comprensi potica

del fragment. La Rocca va comenar a treballar amb la tcnica adoptada pel

grup florent, per rpidament va anar afegint-hi alguns elements que responen

a la recerca daltres significats. De fet, hi ha una influncia notable del text de

Claude Lvi-Strauss La pense sauvage (El pensament salvatge), publicat el

1962. Lartista fa diverses referncies a la publicaci, no solament en els seus

escrits personals, sin tamb en la presentaci del seu projecte de 1971 titulat

In principio erat. s aqu on lartista comena a demostrar un inters per les

comunitats tribals per tal dexplicar el tema del 4 llenguatge gestual i aprofundir-

hi. Per a Ketty La Rocca, els elements simblics, mgics i fantstics daquestes

comunitats tenen una influncia directa en la vida collectiva, configurant

estructures de comportament. En una de les seves reflexions sobre el

llenguatge, La Rocca escriu com, a diferncia daquestes cultures, en el

pensament occidental tots aquests elements han estat cancellats o

adquireix nous significats simblics. Sota aquests propsits van crear un nou sistema, complex i heterogeni, que partia de la uni

duna lgica verbal i icnica.

directament relegats a un mbit privat.4 En aquest mateix perode tamb es

percep la influncia que va poder tenir en el seu treball la lectura de Freud i

Jung. Lartista sinteressa per la part emotiva que samaga rere els missatges,

sobretot tenint en compte el que ella anomena llenguatge dels alienats. La

seva voluntat no era altra que comprendre algunes de les aberracions

realitzades en les estructures que es consideraven normals. s per aix que els

seus processos creatius van intentar desestabilitzar les configuracions corrents

dels materials verbals i icnics que configuren els fonaments comunicatius de

la seva contemporanetat. Lexercici que La Rocca porta a terme provoca una

mena de ruptura estructural que pot llegir-se clarament com una acci poltica i,

al seu torn, sapropa a una conceptualitzaci al voltant del muntatge. La Rocca

supera lherncia surrealista basada en lautomatisme i se centra en la

recomposici de la unitat a partir de la teoria estructuralista, segons la qual els

fragments es reagrupen seguint el principi anomenat diferncia mnima.

Els collages daquesta poca responen, com hem apuntat, a un inters en la

tcnica del muntatge, un procediment que apropa lunivers conceptual de La

Rocca a les propostes dutes a terme pel grup descriptors experimentals

conegut com a Gruppo 63.5 Algunes de les influncies directes les trobem en

Umberto Eco i Nanni Balestrini, editor de totes les publicacions del grup en

aquest perode.

Tot i que no s difcil seguir la lnia experimental que ens dirigeix a George Eliot

o Ezra Pound, la particular tcnica combinatria de La Rocca a lhora de

barrejar llenguatges tecnolgics dorgens diversos en referncia a la qesti

lingstica, ens apropa a noves propostes cinematogrfiques que nodreixen

qualsevol expressi artstica consistent a realitzar una reflexi al voltant del

llenguatge. De fet, segueix lempremta que Umberto Eco apunta en la

publicaci dOpera aperta (1962), assenyalant com apareix un element

indeterminat que exerceix una funci dialogant en la construcci de qualsevol

manifestaci expressiva.

A partir de lany 1966, Ketty La Rocca va comenar a participar en nombroses

exposicions collectives i accions, aix com a desenvolupar una important tasca

terica i potica. Com veurem, aquest perode coincideix amb el descobriment

de la seva malaltia, circumstncia que la conduir a elaborar un llenguatge

cada vegada ms propi i autnom.

4 SACC, Lucilla. Inedito Archivio M.V. 1971-1972, data proposta in rellazione agli Studio sul linguaggio svolti in questo periodo, Ketty La Rocca. I suoi scritti, op. cit., p. 127. La traducci s nostra. 5 El Gruppo 63 fou un moviment literari de la neoavantguarda italiana. Es va constituir a Palerm loctubre de 1963 desprs duna conferncia celebrada a Solunto per uns joves intellectuals. El grup, format per poetes, escriptors, crtics i estudiosos encoratjats pel desig dexperimentar amb noves formes dexpressi, volia trencar amb les estructures tradicionals de la literatura italiana

i es va caracteritzar per una actitud propera a les idees del marxisme i a la teoria estructuralista. Rebutjaven les regles definides i

defensaven lexperimentaci de les formes lingstiques, aix com dels seus continguts.

Tot i tenir en compte que alguns terics han adscrit la seva trajectria a un cert

moviment minimalista, s ineludible pensar el seu treball partint de

plantejaments sinestsics. Podrem parlar duna mena de sinestsia

minimalista que t el seu lloc en treballs en els quals retalla figures humanes i

objectes seguint els seus perfils, amb la finalitat de crear analogies amb les

lletres de lalfabet. Parteix de la imatge del cos femen entenent-lo com un

objecte mercantilitzat, transformant-lo en una figurasigne, anticipant-se

dalguna manera al que ser el seu treball successiu entorn de les mans.

Aquestes figures retallades que apareixen als seus collages tenen una relaci

directa amb les lletres alfabtiques de grans dimensions realitzades en PVC el

1969. No s casualitat que, apuntant cap a la verticalitat del cos hum,

sassemblin a la lletra i de la paraula io i a la lletra j de la paraula je (jo

s la primera persona del singular en itali i francs). El fons daquests collages

s sempre neutre, sovint negre, fet que accentua el carcter paradoxal dalguns

dels breus missatges que acompanyen la imatge. El conjunt crea un impacte

produt pel contrast entre els elements icono-verbals. Els sintagmes, concisos i

cids, sintercalen amb la imatge i aconsegueixen revelar-se a manera

daforismes. Conv no oblidar que la fotografia adopta en aquestes peces el

sentit del ready-made duchampi, produint materials de consum visual gaireb

instantani que, units a la brevetat del missatge, permeten aprofundir en la

funci de laforisme ents com la possibilitat de no ser veritat, sin de revelar-

la.

Dos punts, 1969

La ironia que cada vegada ms caracteritza el treball de Ketty La Rocca adopta

la dimensi del nonsense presentat sempre sota formes refinades. Conscient

del rastre que deixa una esttica de labsurd en el seu treball, sacosta a

processos espontanis o automtics propis duna psicologia infantil. De fet, en

una carta que envia a Lucy Lippard, responent a la pregunta daquesta sobre

les paraules que fa servir en els seus Riduzioni, respon que els seus textos sn

sempre un absurd, una mena de paradoxa del llenguatge. Fins i tot si atenem

les obres iconoverbals de mats poltic, aconsegueix articular una potica del

no-res que emfatitza la desarticulaci entre imatge i paraula que, al seu torn,

esdev metallenguatge. Com recull Ada De Pirro en un dels seus textos sobre

el treball de La Rocca, el nonsense es relaciona amb la tradici del Limerick

nascuda a Irlanda, tcnica que desprs va ser difosa en els pasos

anglosaxons.6 La Rocca va poder conixer-la a travs de lEnciclopedia dei

ragazzi, per a la qual sen van traduir molts.

Declaraci dartista, 1971

Pel que fa a la seva poesia, continuem trobant aquesta empremta de labsurd.

La seva escriptura parteix de lexperincia artstica i dun coneixement sobre

lexperincia dels poetes neoavantguardistes. En els seus textos potics

trobem fragments de frases i sintagmes allats sense un lligam aparent entre

ells.7 Per a La Rocca no hi ha distinci entre els enunciats publicitaris que

trobem als seus collages o a les oracions potiques que apareixen en els seus

6 El Limerick s una forma potica originada a Irlanda. Est formada per cinc versos amb un esquema de rima estricte: AABBA. Generalment t una funci humorstica i, sovint, obscena. 7 100 lavatrici col buco nero rotondo perfetto. Da ogni buco un uomo precipita, labito a doppio petto irrestringibile. La cravatta firmata, la bocca aperta e anche le gambe e la braccia, ancora disponibile, il cucciolo bastardo si annoia, gira la testa, non sa il

ridicolo suo esserci con il secchiello, in bocca sul panchetto non pretende, di essere patetico, tutto perfettamente razionale, [100

rentadores amb el forat rod de color negre perfecte. Des de cada forat un home es precipita, el vestit creuat s preencongit. La corbata signada, la boca oberta i tamb les cames i els braos, encara est disponible, el cadell bastard savorreix, gira el cap, no la

pot ridiculitzar all amb el cub, amb la boca en el banc no pretn, ser pattic, tot s perfectament racional], poema indit, a

SACC, Lucilla, Ketty La Rocca. I suoi scritti, op. cit., p. 40. La traducci s nostra.

escrits. El conjunt ve a incidir, un cop ms, en linters que desperten en ella

els mitjans de comunicaci de massa. La manipulaci que porta a terme

mitjanant el llenguatge juga un paper significatiu i esdev un estmul de la

conscincia per tal dalliberar-la.

Sota aquesta empremta, La Rocca sent la necessitat dabandonar la pgina del

llibre i els cartrons del collage. Amb la voluntat darribar a un pblic ms ampli,

va comenar a fabricar cartells publicitaris que collocava en murs ubicats en

lespai pblic. De la mateixa manera, va iniciar un tipus de treball realitzat sobre

suports publicitaris en metall. Aix va crear algunes de les seves peces

senyalstiques de carcter urb en les quals introdua missatges irnics i

ambigus. De fet, com va apuntar Eco, els cartells de carrer sn un bon exemple

de comunicaci de massa amb un objectiu pedaggic i cvic, ja que estimulen

des dun punt de vista emotiu els conductors i transents. Cap a 1967 el seu

inters sobre la paraula es radicalitza encara ms, com podem observar a

Verbum Parola Mot Word, on la imatge cedeix protagonisme al vocable. Les

composicions enigmtiques dels cartells de carrer troben una correspondncia

amb el collage Il mito ci sommerge (El mite ens submergeix), realitzat uns

quants anys abans. De fet, el conjunt dels seus treballs permet afirmar

lexistncia dun fil conductor en tots. Una mena dunivers personal en qu tot

all que succeeix en la seva vida apareix i reapareix sense atendre una lnia

cronolgica. Interessos, estmuls i obsessions que nodreixen en tot moment la

seva capacitat creativa. Malgrat les diferents tcniques utilitzades fins ara, tots

els seus treballs responen a algunes de les qestions que permeten classificar

la gran majoria de les seves preocupacions sota tres epgrafs: el rol de la dona,

el paper de lEsglsia i la discriminaci entre el nord i el sud a les societats

contempornies. De fet, la seva preocupaci sobre la seva condici com a

dona lacompanyar al llarg de tota la vida, com mostra una carta que dirigeix a

Lippard el 1975 en la qual li diu: Li envio diverses fotografies amb alguns

textos que he escrit i, per curiositat, un text sobre la meva posici com a dona.

Encara, almenys a Itlia, ser dona i fer la meva feina s duna dificultat

increble.

A partir de 1968, La Rocca centra bona part de la seva recerca en les relacions

que la funci del llenguatge comunicatiu 12 mant amb el gest. Si Bruno

Munari el 1963 havia publicat Supplemento al dizionario italiano, les

indagacions de La Rocca savancen tamb al seu temps mitjanant la

reivindicaci del gest ents com a element autntic i primigeni. No noms en

recupera la importncia, sin que denuncia com des de la societat de consum

sha perdut la seva percepci, el seu enteniment, i sha dissipat la capacitat de

lectura i dexpressi daquest. La Rocca considera especialment les mans

emissores de missatges involuntaris; s per aix que inicia un nou tipus de

treball en el qual les mans es presenten de forma autnoma i nica, com

demostra a Dichiarazione dartista de lany 1971. A aquests interessos es

deuen algunes de les retransmissions televisives batejades com a Nuovi

Alfabeti realitzades durant el mateix any. Aquests programes de carcter

experimental es dirigien a persones amb discapacitats auditives i permetien

pensar la minusvalidesa duna manera mplia i transgressora.

Fidel, 1974

El 1972 exposa Il Llibro a mano, un projecte que uns mesos ms tard inclour a

In principio erat durant la xxxvi Biennal de Vencia. En la mateixa Biennal, La

Rocca presentar el vdeo Appendice per una suplica dins de la secci de

performance i vdeo, comissariada per Gerry Schum. En tots dos treballs els

moviments de les mans indiquen la comprensi immediata dun gest ents com

a signe. Un gest simple i autntic que apel la a tots aquests significats i

significants que la manipulaci lingstica de la cultura ha cancellat. Davant la

veracitat del signe, senzill i nu, el llenguatge dels mitjans de comunicaci es

descobreix artificial i fals, cosa que dalguna manera continua vigent avui dia i

que permet parlar duna actitud visionria en relaci amb els mitjans de

comunicaci de massa.

A partir daquesta poca, la seva trajectria es pot llegir com una immersi en

all que s corporal. Mitjanant fotografies, vdeos, calligrafies i intervencions

en diversos suports, el cos ocupar un lloc central en els seus treballs. Cal

diferenciar-lo daquelles expressions artstiques properes al body art, ja que el

cos que desperta els seus interessos dialoga amb una mena de semitica

daquest, com va saber interpretar Lea Vergine al seu llibre Il corpo come

linguaggio, i no amb altres formes en qu el cos esdev un suport expressiu,

sense deixar dapellar-hi com a artefacte. Des daleshores, el mtode de treball

de La Rocca es reafirma a partir de la diferenciaci entre acci i documentaci.

Tot i ser contempornia a les teories que permetien pensar el cos de lartista

com a objecte artstic, ella el diferencia i pren distncia respecte daquestes

definicions i de les possibles interpretacions derivades del fet de treballar en

diferents mitjans. Totes les investigacions que dur a terme mitjanant el dileg

entre cos i paraula tindran present la importncia del receptor, s a dir, del

pblic i de tots els elements o emissors que formaran part de lespai en el qual

desenvolupa lacci.

Al seu torn, les seves accions o performances buscaran el punt lgid entre el

dileg de la comunicaci oral i lacci fsica a partir duna resoluci visual que

evidenci la comuni de totes dues, com demostra lacci que va dur a terme en

collaboraci amb Giordano Falzoni el 1973. De fet, aquesta pea titulada Dal

momento in cui, prcticament desconeguda fins ara, pot ser llegida com una

variant de la ms estudiada Le mie parole, e tu? Aquesta, composta per una

srie de fotografies, aix com pel vdeo Appendice per una suplica, respon a la

seva recerca dun llenguatge universal basat en lescriptura manuscrita i en els

gestos. Les seves reflexions la condueixen a un grau zero de les formes

dexpressi per tal de construir un llenguatge autntic que li permeti afirmar la

seva identitat.

Durant aquesta poca participar en nombroses exposicions collectives tant

dmbit nacional com internacional, fet que li facilitar entrar en contacte amb

altres artistes, entre els quals cal destacar Piero Manzoni. Casualment o no,

van coincidir a lexposici Ricerca artistica dal 1960 al 1970, en qu Manzoni va

participar amb la fotografia que mostra com signa una model que posa a

manera descultura antiga. Aquesta fotografia va provocar que La Rocca inicis

una nova recerca a partir de la relaci entre el cos i lestaturia clssica. Daqu

es deriven bona part dels seus Riduzioni, que al seu torn no solament

recuperen els seus interessos poltics, sin tamb la prctica de lescriptura

automtica. Aquesta nova via la condueix a una mena de desintegraci de la

imatge; si, duna banda, mant aquell sentit originari mitjanant el qual preval el

perfil, duna altra substitueix qualsevol allusi icnica per una calligrafia

automtica, com reflecteixen les obres Fidel, Golda Meir o Moshe Dayan, totes

de lany 1974.

La guerrilla, 1964-65

Parallelament, havia dut a terme un altre tipus de treball fonamentat en ls de

radiografies del seu propi cos. Si atenem 14 aquest perode i el relacionem

amb levoluci de la seva malaltia, podem pensar en certa presncia

fantasmagrica que reclama no solament pensar en la mort, sin tamb un

exercici duna radicalitat introspectiva poques vegades evident. En una

entrevista que li van fer en aquesta mateixa poca, Ketty La Rocca va declarar

no noms que era conscient daquella mort que arribava, sin que era possible

no tmer-la i assenyalar-la. Comentava que la majoria de les persones tenim

alguna radiografia del nostre propi cos a casa, una imatge del nostre cos a la

qual no donem la mateixa importncia que a una fotografia de carnet. En canvi,

es preguntava si no s la primera molt ms personal i vera, cosa que dalguna

manera assenyala a mode de metfora el nostre sser ms ntim. La Rocca

reivindicava de nou la falta de transparncia i sinceritat a travs de ls de les

seves imatges corporals secretes, sense por de mostrar-se i densenyar aquest

jo que tant convoca a travs dels seus treballs. Les seves Craniologie,

intenses i subtils, apunten a aquesta necessitat daplegar imatge i paraula en

favor dun pensament ms ntim, en un dileg efmer com la carn. Aquesta

fugacitat del cos es contraposa a la permanncia de la mateixa radiografia i a la

capacitat de residir en el temps de la fotografia. Com subscrivia Roland

Barthes, la capacitat de contemplar una foto ens condueix a una experincia

ntima unida a la idea de la mort. Al final, ens trobem davant dalgunes

radiografies del seu crani, que amaguen la seva m a linterior. El procs

mitjanant el qual es realitzen revela el seu pensament i inquietuds. De nou, la

seva escriptura sense sentit delinea el perfil de la imatge: preval el signe

automtic mentre sesvaeix el tra dall que s corpori. Conscients que

aquesta mateixa imatge s el recordatori de la nostra existncia caduca.

Imma Prieto Carrillo

SALA 1

En lobra de Ketty La Rocca labsncia de significat s ms que una figura

retrica o un enclavament per a la ironia. Es tracta dun manifest fundacional,

un diagnstic.

Seguint els posicionaments dels poetes novssims italians i del Gruppo 63

Nanni Balestrini, Amelia Rosselli, Giorgio Manganelli, Alfredo Giuliani, Elio

Pagliarani, Edoardo Sanguineti, Umberto Eco i Antonio Porta, entre daltres,

els quals afirmaven que lnica comunicaci possible s comunicar la negaci

de la comunicaci existent, labsurd reflecteix de manera exacta no solament

les opacitats de lsser, sin, sobretot, que en sn dintelligibles els missatges

de la histria.

El nonsense constitueix, per tant, una mena de taula rasa, el grau zero

descriptura i la mort definitiva de lautor. Aqu queda lluny la inhibici

transformada en mera actitud. Per contra, caldria referir-se a all que s

tautolgic com a protesta davant lesquizofrnia de la realitat, un cavall de Troia

per sortir i entrar daquelles significacions unvoques i irreversibles.

SALA 2

1

El tu / vosaltres (YOU) apella a certa subjectivitat collectiva des don

amotinar-se contra aquest jo heroic i omnipresent de la literatura existencial

de lpoca Alberto Moravia, Carlo Cassola, Giorgio Bassani i fins i tot Pier

Paolo Pasolini, tot i que tamb s una correcci del sentimentalisme de les

esttiques fotogrfiques i cinematogrfiques neorealistes.

Ketty La Rocca utilitza aquest concepte com un mantra que reescriu les

imatges on es diposita, en les seqncies de mans que recorden les

coreografies de la persuasi poltica o els abecedaris gestuals.

El 1965 lartista va escriure: Les dones noms tenim accs a un llenguatge

que s alhora ali i hostil amb nosaltres. Cinc anys ms tard va explorar la

batalla semitica dels sexes a partir dalguns antagonismes com a atracci

versus repulsi o afecte contra agressi. Continuaria investigant el potencial

comunicatiu dels gestos mitjanant collaboracions amb Nuovo Alfabeti, un

programa experimental de televisi per a persones amb discapacitats auditives.

2

A labril de 1975 Ketty La Rocca realitza Le mie parole. E tu?, la seva ltima

performance. Lartista est asseguda davant duna taula, envoltada per una

colla de persones que reciten un manifest escrit per ella. Les complexes

enunciacions del text no tenen sentit i, tanmateix, el cor de veus el declamen

una vegada i una altra. La Rocca interromp contnuament aquell discurs

absurd: al costat dels assistents pronuncia, en veu alta, la paraula YOU. Just

desprs, els seus acompanyants sacosten, lassenyalen amb el dit i empenyen

el seu cap contra la taula per silenciar-la.

La submissi absoluta al llenguatge, les relacions de subordinaci implcites en

els processos comunicatius, aix com la desobedincia que suposa prendre la

veu i, amb aix, apoderar-se del que s intempestiu, es fan molt presents en

aquesta obra, que s, alhora, un gest dautoafirmaci poltica i punt darribada

per als treballs performatius de lartista.

3

Adscrites a una mena de minimalisme gramatical, les lletres i signes que

puntuen lespai sn testimoni dun procs de depuraci que t alguna cosa

de dramatrgia o de metfora, com si el seu allament elegant per

incomprensible anomens un subjecte que noms pot existir en el llenguatge i

pel llenguatge.

SALA 3

1

Les performances de Ketty La Rocca posseeixen una fredor teatral que es

distancia tant de laccionisme europeu dels anys seixanta com de les

prctiques conceptuals caracterstiques de la dcada posterior. El cos adquireix

un valor senyalstic; s per aix que apareix al costat daltres signes, esquivant-

los o posant-los en crisi. No obstant aix, tamb sobserva una certa irrupci

daquest mateix cos disconforme en lesfera de les coses, en els lmits del que

es comprn, en llocs inesperats. Enfront de la tendncia del discurs a tancar-se

sobre ell mateix per esdevenir maximalisme o precepte, per clausurar-se,

Ketty La Rocca profana el sagrament del llenguatge, per usar la terminologia

de Giorgio Agamben, s a dir, porta al ms en dels usos aquells cossos que

van ser bandejats en el ms enll de la identitat i els estereotips.

2

Desprs destudiar msica electrnica al conservatori Luigi Cherubini de

Florncia a mitjans dels anys seixanta, Ketty La Rocca investiga tres autors de

gran importncia per a les seves obres posteriors: Roland Barthes, Umberto

Eco i Marshall McLuhan.

Als seus primers collages aplica idees procedents de les teories crtiques de la

comunicaci i aplega les estratgies apropiacionistes del pop art amb el

missatge custic dels dadaistes, especialment a partir del treball de Hannah

Hch.

La mercantilitzaci de la imatge femenina, aix com el sexisme de la poltica

conservadora i de lEsglsia catlica, tots dos molt presents als mitjans de

comunicaci de massa italians de lpoca, sn aspectes centrals per a

aquestes peces que participen del clima dissident daquells moments, una

atmosfera que eclosionar uns quants anys desprs, el 1970, quan Carla

Lonzi, Elvira Banotti i Carla Accardi publiquen el Manifesto di Rivolta femminile,

que articula el grup feminista del mateix nom.

SALA 4

1

Simultniament als seus treballs amb lletres escultriques, Ketty La Rocca obre

un captol dedicat al que podria anomenar-se senyalitzacions, s a dir,

exercicis doclusi significativa, curtcircuits semntics que utilitzen diversos

llenguatges genrics per desactivar-los, convertint-los en una mena de haikus

del signe.

Aquest s el moment de mxima efervescncia de la semitica cultural, just

desprs que Umberto Eco publiqui els seus assajos Appunti per una semiologia

delle comunicazioni visive (Apunts per a una semiologia de la cultura visual,

1967) i, sobretot, La struttura assente (Lestructura absent, 1968).

A Florncia, el Gruppo 70 reprn lherncia de Fluxus i del Gruppo 63 de

Palerm per desenvolupar una poesia tecnolgica, segons la definici de

Lamberto Pignotti, que sexpressar a festivals com Art i comunicaci i Art i

tecnologia. Per tot Itlia proliferen revistes que recullen les prctiques de la

poesia visiva (poesia visual), com ara Marcatr, Malebolge, Tchne,

Documento Sud, EX, Geiger i Lotta Poetica, entre daltres.

2

Considerada una obra pionera en el gnere de la videoperformance, Appendice

per una supplica es va presentar a la XXXVI Biennal de Vencia de 1972. Amb

ella, Ketty La Rocca torna a investigar la psicologia de la comunicaci, els

llenguatges gestuals i lespectralitat de punys i dits emergint del buit o

apoderant-sen, en certa manera vociferant la paraula YOU. Una de les

influncies menys evidents daquest treball sn els estudis fisonmics antics, el

caricaturisme de tall moralitzant a lestil de Les Grimaces (1823), de Louis-

Lopold Boilly un llibre molt apreciat per lartista, aix com la tradici de la

fotografia criminolgica encarnada per Cesare Lombroso, Raffaele Garofalo i

Enrico Ferri a la fi del segle XIX.

SALA 5

Les Riduzioni (reduccions) utilitzen arquetips procedents de la histria de lart,

el cinema i la fotografia, personatges que van adquirir un carcter icnic i

documents visuals que alludeixen a clixs de lesfera social. Aquestes

imatges ablanides pels comentaris que les van descriure durant molt de

temps, segons paraules de la mateixa artista, se sotmeten a una

deconstrucci verbal que intenta alliberar-les de la seva condici mitolgica, i

dissoldre, fins i tot, la seva mateixa morfologia.

Mitjanant variacions calligrfiques que a lltim imposen la paraula feta gest,

la imatge es difumina, i es redueix a una srie de lnies abstractes i textos que

dibuixen permetres, com si la figura perds, en aquesta desaparici gradual,

https://it.wikipedia.org/w/index.php?title=La_struttura_assente&action=edit&redlink=1

els seus valors esttics o les seves qualitats ptiques per emergir a manera de

discurs i, ms encara, com a discurs vibrant, mbil i incopsable.

SALA 6

La srie de craniologies aprofundeix des duna perspectiva ms drstica, si s

possible, en aquelles recerques dutes a terme per Ketty La Rocca sobre el cos i

el llenguatge. Certament, es tracta dimatges amb un fort sentit atvic; per,

alhora, amb una dramtica referncia epigonal. Resulta difcil no veure-hi una

certa confrontaci de lartista amb la seva prpia malaltia; tanmateix, abans que

un exercici dautoterpia, aquestes vanitas radiolgiques insisteixen de nou

en el fet que tota experincia s, duna manera o una altra, una experincia

lingstica, com si la mort fos una epifania de naturalesa eminentment verbal.

Institut de Cultura de Barcelona

Servei de premsa

La Rambla, 99

08002 Barcelona

Telfon 93 316 10 69

premsaicub@bcn.cat

http://premsaicub.bcn.cat/

Podeu descarregar-vos imatges de les exposicions en aquest enlla

La Virreina Centre de la Imatge:

www.barcelona.cat/lavirreina

www.twitter.com/lavirreinaci

www.facebook.com/lavirreinaci

mailto:premsaicub@bcn.cathttp://premsaicub.bcn.cat/http://www.eicub.net/index.php?action=list&dir=L3Zhci93d3cvaWN1Yi9leWVvcy93b3JrZ3JvdXBzL1ZpcnJlaW5hY2VudHJlZGVsYWltYXRnZS9maWxlcy9LRVRUWSBMQSBST0NBX0xFIE1JRSBQQVJPTEU=&grup=Virreinacentredelaimatgehttp://www.barcelona.cat/lavirreinahttp://www.twitter.com/lavirreinacihttp://www.facebook.com/lavirreinaci