kiarostami bilbao .ensayo.de.alberto

32
aüa= 93a-E 6ñug =<

Upload: api-3709918

Post on 11-Apr-2015

195 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

a ü a =9 3 a - E

6 ñ u g= <

W# #,

f-! sif*

, . { ,**." \r , .

if

.{ i , , ,

,i,. ri

f

L__%ft#th*{nn* L

REEDUCAR LA MIRADA:EL CINE DE ABBAS KIAROSTAMI*

BEGIRADA BERRIRO HEZI :ABBAS K|AR0STAMlren ZINEA*

Albefto Elena

Parad igma de un neo r rea l i smo agg io rna to ,emblema de la mejor t radic ión humanista delSépt imo Arte, icono de la modernidad c inema-tográf ica, la obra de Abbas Kiarostami pareceresis t i rse a cualquier def in ic ión consensuada.La pregunta con que encabezara Cahiers ducinéma su ya célebre dossier monográf icosobre el cineasta iraní, "¿0uién es usted, Sr.Kiarostami?"', se revela así todavía vigente yabief ta a la d iscusión. Las d i f icu l tades oaraadscr ib i r le a una u ot ra corr iente estét ica oideológica, para enmarcar su obra en unascoordenadas fác i lmente reconocib les e ident i -f icables, para dar cuenta en suma de su fecun-da t rayector ia c inematográf ica, t ropiezan cadavez más con la crec iente d ivers i f icac ión de susúl t imos t rabajos y la personal idad (aparente-mente) camaleónica que e l c ineasta va revelan-do progresivamente. Cuando r íos y r íos de t in tase habían vertido a propósito del legado rosse-l l in iano en la obra de Kiarostami - f ruto de laexclus iva concentrac ión en e l anál is is de Lavida y nada más y e l v i r tual desconocimiento debuena parte de su fi lmografía previa-, A travésde los o l ivos y, por supuesto, El sabor de lascerezas v in ieron a inval idar muchos de losperentor ios ju ic ios hasta entonces formulados.La obsesiva ins is tencia en la consideración delc ine de Kiarostami desde la perpect iva de lamodernidad, ref rendada sobre todo por A t ra-vés de Ios o l ivos, perder ía también sus mejoresapoyos a la luz de títulos posteriores, por másque la ev idente vena auto-referencia l del autornunca haya desaparecido. Cuando a lgunos cr í -t icos habían acuñado ya p intorescas expresio-nes como "neorreal ismo postmoderno" paradar cuenta de la oecul iar idad de la obra deKiarostami', El viento nos l levará o Diez se

* Un desarrol lo más pormenor izado de las cuest iones evo-cadas en el s igu¡ente texto puede encontrarse en el volu-men Abbas K¡arostami ( lVladr id, Edic iones Cátedra, 2002)

< Carte l para la exhib ic ión internacional de La v ida y nada más

Neorreal ismo berr i tuaren eredu, ZazpigarrenArteko t radiz io humanista onenaren ezaugarr i ,z inegintzako modernotasunaren s inbolo, AbbasKiarostamiren lanak adostutako edozein azal -peni aurka egi ten d io, nonbai t . Cahiers du c iné-mak l raneko z inegi lear i buruzko üosten mono-graf iko ospetsuaren hasieran erabi l i takogaldera, "Nor zara zu, Kiarostami jauna?" ' ,indarrean dago ora indik eta eztabaida ugar isortzen ditu. Gero eta zailagoa da korronte este-t iko edo ideologiko batekoa edo bestekoa delaadieraztea, haren lana erraz ezagutu eta antze-maten diren koordenatuetan kokatzea eta zine-g i learen ib i lb ide oparoaren berr i ematea, azkenlanak beste lakoak d i re lako eta z inegi learen nor-tasuna gero eta a ldakorragoa delako ( i txuraz) .Rossel l in ik Kiarostamiren lanean zuen eraginar iburuz orriak eta orriak bete ondoren -azterketenhelburu bakarra Biz ia, bester ik ez f i lma zelakoeta aurretiko fi lm gehienak kontuan hartzen ezz i re lako - ,0 l i bondoe tan zeha r e ta , no la ez ,Gerezien ahogozoa f i lmek ordura af teko i r l tz iasko eta asko ezeztatu zituzten. Batez ere,0 l i bondoe tan zeha r f i lma age r tu zenean ,Kiarostamiren z inea behin eta berr i ro moderno-tasunaren ikuspegi t ik azter tzen bazen ere, joerahor i a lde batera utz i zen ondorengo f i lmak ager-tu z i renean. z inegi learen ager iko etorr i autoe-r referentz ia la inoiz desagertu ez bada ere.Kiarostamiren' la na ren berezitasun a ri bu ruz h itzegi teko, zenbai t kr i t ikar ik "neorreal ismo potmo-dernoa" bezalako esamolde harr igarr iak sor tuz ¡ tuz tenean , Ha i zeak e ramango ga i t u edoHamar f i lmak esploratu gabeko lurra lde berr ie-tara barruratu z i ren, eta ora indik ere, kr i t ikar iekez dute fi lm horientzako kaftografia egokirika urkitu. Zen ba itek la uro g eita hama rreko ha ma r-kadaren hasierako Kiarostamin antzeman omen

* Abbas Kiarostam¡ alean dago ondorengo testuan aipatu-t ako ga ¡en ga rapen zeha t zagoa (Mad r i l , Cá ted raEdiz ioak.2002)

adentran en nuevos e inexolorados terr i tor iospara los que la cr í t ica carece aún de una ade-cuada car tograf ía. Del r isueño y 0pt imistahumanismo que a lgunos creyeron ident i f icar enel Kiarostami de comienzos de los noventa. noqueda hoy n i rast ro. . .

Pero convendría, igualmente, no at r inche-rarse en una perspect iva de anál is is que pr iv i -leg ie exclus ivamente ese ángulo modernis ta dela obra de Kiarostami o, a l menos, convendríaesclarecer con a lgún r igor su sent ido preciso.El largo y sostenido abuso de las referenciasoccidenta les a la hora de anal izar e l c ine deKiarostami (Rossel l in i , De Sica, 0 lmi , Bresson,Godard, Murnau, Tat i . . . , o inc luso maestrosor ienta les como Ray y Kurosawa, v íc t imas pre-v iamente de una operación s imi lar) ha oscure-c ido durante largo t iempo las profundas raícespersas de su obra. "No menosprecien e l con-texto i raní o subest imen su importancia" , erahace todavía muy poco uno de los consejosfundamentales de Godfrey Cheshire en su guíade u rgenc ia pa ra pene t ra r en l a ob ra deKiarostami'. El propio Kiarostami venía advir-t iéndolo desde t iempo atrás, por más que suscomentar ios cayeran por lo general en sacoroto: "Sin duda [mis pel ícu las] hunden profun-damente sus raíces en e l corazón de la cul turapersa. ¿Cómo podría ser de ot ro modo?"* .

Si es c ier to, como sost iene Marco Dal laGassa, que e l mecanismo de la repet ic ión, e lgusto por las digresiones, la frecuente revela-ción del dispositivo cinematográfico, la confu-s ión de n iveles de real idad o la recurrencia a losfinales abiertos son algunos de los rasgos esti-lísticos que caracterizan buena parte de la fi l-mografía de Kiarostami5, definida comúnmentecomo auto-referencial o auto-reflexiva, no lo esmenos que la fuente nutr ic ia no t iene por qué sernecesariamente el post-modernismo occidental.En un espléndido t rabajo centrado precisamen-te en la e luc idación del carácter 'modernis ta 'delcine de Kiarostami, Sylvie Rollet explora demanera rigurosa estas cuestiones y formula unmás que at inado interrogante: "¿Cabe anal izart ranqui lamente la obra de un c ineasta tan genui-namente i raní de la mano de un concepto de'modernidad' tan marcadamente occidenta l?¿No ser ía más oportuno incurs ionar en la t radi -

zuten humanismo ala i bezain baikorraren aztar-na tx ik iena ere ez da geratzen. . .

Dena dela, era berean, ez genioke euts ibeharko Kiarostamiren lanaren angelu moder-n is ta horr i bakarr ik lehentasuna ematen d ionazterketaren ikuspegiar i , edo, nolabai tekozorroztasunaz argitu beharko l itzateke harenzenfzu zehatza, be h i ntzat" Ki a rosta m i re n zi n e aazter tzeko orduan, mendebaldeko erreferen-tz iak luzaroan, etengabe eta larregi erabi l i d i re-nez (Rossel l in i , De Sica, 0 lmi , Bresson, Godard,Murnau, Tat i . . . , edo a ldez aurret lk antzeko pro-zesuaren b ik t ima izan z i ren Rav eta Kurosawae ki a I d e ko m a is u a k), ez zaie luzar oan e rre p a ratuz inegi learen lanaren sustra i per ts iar sakonei ."Ez erdeinatu l raneko testu ingurua edo ez gu-üietsi haren garrantzia", duela oso gutxira arteGodfrev Cheshiren o inarr izko aholkuetako batzen ora indik ere, Kiarostamiren ' lanean murgi l -t zeko eg in zuen l a r r i a l d i g i da l i bu ruan .Kiarostamik berak ere asoald i adieraz i zuengauza berbera, bere azalpenak kontuan har tzenez bazi ren ere: " lno lako zalantzar ik gabe, [n i refi lmekl sustrai sakonak dituzte Pertsiako kultu-raren b ihotzean. Nola izan l i teke beste la?"0.oMarco Dal la Gassak d ioenez. egia da autoerre-ferentzial edo autopentsakor moduan haftu ohiden Kiarostamiren5 z inegintzaren zat i handibaten zenbait ezaugarri esti l istiko, errepikapena,digresioak, zinegintzako gailuaren agerpen eten-gabea, erreal i ta te mai len nahasmena edoamaiera i rek iak d i re la. Era berean, egia ere badainspi raz io i tur r ia ez dela derr igorrean izan beharmendebaldeko oost-modernismoa. Hain zuzenere, Kia rostamiren zinearen izaera'modernista-ren 'aza lpena h i zp ide duen l an pa regabean ,Sylvie Rolletek zehatz-mehatz aztertzen ditu gaihor iek eta galdera ez in hobea egi ten du: "Lasai -

lasai azter tu ahal da z inegi le i randar- i randarra-ren lana, hain mendebaldekoa den'modernota-suna' hitzaren eskutik? Ez l itzateke egokiagoaizango Kiarostamik jaraunts i tako p intura etamusika t radiz ioan murgi l tzea? Beharbada,orduanfie ikusiko dugu irudikatzeko kode natu-ralisten arbuioa eta fikziotik zeinura egindakoitzulera ez direla hainbeste hausturaren adieraz-garr i , legatuaren adierazgarr i baiz ik"u.Ar te is lamiarrak f igurazioa gogot ik gorrotoduela eta, horren ordez, ka l igraf ia eta apain-

l i \ ! , : r ¡ { \ . t r ! \ ' !ánü . i , ! . . ¡ }¡ i i l L r t i l l ! '

; n re { . i i i ¡ r l

a r ¡eú t iA$ ; t i l ñ ¡ { r f : 10 i i10 tnü i

: *a i l f r4 t { le r t 3 t¿ i l1 i r i l l '

Cafte les para; El sabor de las cerezas (1997); Pr imer PIano {1990); ABC Afr ica {200' l ) y Diez \20021

ción p ic tór ica y musical de la que Kiarostami esheredero? Tal vez entonces descubramos que e lrechazo de los códigos natura l is tas de repre-sentación y el retorno al signo frente al simula-cro constituyen no tanto la marca de una ruptu-ra como de un legado"6.

Part iendo de la b ien conocida avers ión delar te is lámico por la f iguración y, en contrapar t ¡ -da, su decid ida preferencia por la cal igraf ía y laornamentación, Rol le t apunta cómo "este modo'ornamental ' e l imina cualquier aspecto referen-c ia l para poner e l énfas is en la indecis ión y en laincer t idumbre" ' . Ese pr inc ip io de incer t idumbreque, según Laura Mulvey', caracteriza la estéti-ca y la poética kiarostamianas estaría así enreal idad orofundamente anclado en la cul turai raní y confer i r ía a su c ine un grado deabstracción comparable a l de ese gran expo-nente de las ar tes p lást icas en la Pers ia c lás icaque son las min iaturas, verdadero locus de laconstrucción de un esoacio auto-suf ic ientedonde conviven entidades (interior V exterior;pasado, presente y futuro) que nosotros en0ccidente tenderíamos s iempre a considerarcomo heterogéneas y que, soprendentemente,Kiarostami parece lograr reproduci r en un mediotan esencialmente distinto como es el cine'. Nocumple aquí reconstru i r en deta l le la argumen-tación de Sylvie Rollet, que la autora hace exten-siva a otros aspectos del esti lo kiarostamian0 (yque, por supuesto, se apl ica con mayor o menorpertinencia a unos u otros de sus fi lms), pero síconviene en todo caso ins is t i r en e l carácter p lu-ral y culturalmente determinado de la auto-refe-rencia l idad de su c ine. Nada más le ios de las

garr iak oso gogoko d i tuela kontuan har tuta,Ro l l e tek ad ie raz ten duenez , " ' apa inga r r i '

hor iek edonolako a lderd i erreferentz ia la des-age r ra raz ten du te , ezba ia r i e ta za lan tza r ilehentasuna emateko" ' . Horre la, bada, LauraMulvevrenB arabera, Kiarostamiren estet ika-ren eta poet ikaren ezaugarr i den zalantzaabiaburu hor l oso errotuta egongo l i tzatekel raneko kul turan eta nolabai teko abstrakzioaemango l ioke haren z inear i . Gainera, abstrak-z io horrek badu parekor ik Per ts iako ar te p las-t ikoetako adieraz le nagusian, hau da, min iatu-re tan . E remu bu ruask ia ren e ra i kun tza renbene tako l ocusak d i ra . e ta be r tan , gukMendebaldean bet i -bet i heterogeneotzat har-tuko geni tuzkeen ent i ta teak b iz i d i ra e lkarrek in(ba r rua ldea e ta kanpoa ldea ; i r agana , o ra inaeta etork izuna). Dena dela, harr igarr ia badi ru-d i ere, Kiarostamik ent i ta te hor iek i rudikatzenbide d i tu oso beste lakoa den b i tar tekoan.z inean, a legia ' . Hemen, ez dugu zehatz-mehatzberregingo Sylv ie Rol le ten arrazoib idea, idaz-leak Kiarostamiren est i loaren beste a lderd ibatzuetara eramaten badu ere (eta, jak ina,z inegi learen f i lm batzuetan edo beste batzue-tan modu egokian edo ez hain egokian ezar-tzen bada ere) . Nolanahi ere, Kiarostamirenzinearen a utoerreferentz ia l tasunak kul tu ra r ibeg i ra duen i zae ra an i t za beza in zeha tzanaba rmendu beha r ra dago . K ia ros tam i renasmoa ez da zuhurtasun hor i azpimarratzea,ar iketa manier is ta ludikoa edo oro imen z ine-mazalearen joko hutsa izango bal i tz bezala:estrategia errepikar i hor ien atzean, i txurarenzentzuak sor tutako kezka f i losof iko sakona

in tenciones de Kiarostami que apelar a ta l ref le-x iv idad como un lúdico e jerc ic io manier is ta o unmero juego de memor ia c inéf i la : s i a lgo hay t rasestas recurrentes estrategias es una profundapreocupación f i losóf ica por e l sent ido de lasapariencias y, consecuentemente, una reflexiónsobre la vinualidad del cine 0ara restituir la rea-l idad más profunda por medio de sus ment i ras.

Nos equivocar íamos, s in embargo, s i pensá-ram0s que Kiarostami ha acomet ido una ref le-x ión teór ica antes de embarcarse en la real iza-c ión de sus pe l í cu las . Como é l m ismo haexpl icado en d is t in tos momentos de su carrera,la suya es una actitud profundamente intuit ivaen la que los est ímulos concretos juegan unpapel determinante: "No par to de n inguna teo-ría. Procedo de manera completamente instinti-va y no sabría hacerlo de otro modo. Pero estoyconvencido de que hoy en día un c ineasta debenecesar iamente in terrogarse sobre las imáge-nes y no l imi tarse a produci r las" '0 . El c ine deKiarostami se nos aparece así implacablemen-te regido por una ét ica de la v is ión y de la cap-tac ión de esas imágenes que tan f recuente-mente c i rcu lan como meros productos de ununi formizado supermercado audiov isual . Laidea de la reeducación de la mirada int roduci -da por Ala in Bergala cobra así p leno sent ido enel corpus k iarostamiano, formulada de maneradist in ta en ocasiones d i ferentes, pero s iempre

dago, eta horren ondor ioz, z ineak gezurrenbidez erreal i ta te sakonena ordezkatzeko duenbir tual tasunar i buruzko hausnarketa.

Edonola ere, erratu egingo g inateke, f i lmakegi ten hasi baino lehen, Kiarostami hausnarke-ta teor ikoan murgi ldu dela pentsatuko bagenu.Zinegi leak berak askotan azaldu duenez, in tu i -zioan oinarritutako jarrera da berea, eta bertan,zeresan handia dute estimulu zehatzek: "Eznaiz

inolako teor iatan o inarr i tzen. In tu iz ioaren ara-bera jokatzen dut eta ezingo nuke bestela egin.Dena dela, jak in badaki t gaur egungo z inegi leeki rudie i buruzko galderak egin behar d izk iotenaeuren buruar i , ekoizpen hutsean geratu beha-r rean " ' 0 . Ho r re la , bada , i no lako za lan tza r i kgabe. Kiarostamiren z inean, ikus-entzunezkosupermerkatu bateratuko produktu hutsak bal i -ra bezala ib i l i oh i d i ren i rudiak ikus i eta har tze-ko e t i ka da nagus i . Ho r i ek ho r re la , A la inBerga lak e rab i l i t ako beg i rada be r r i r o hez iideiak erabateko zentzua du Kiarostamiren cor-pusean. Zenbai tetan, beste la adierazten badae re , he lbu rua be t i da be rbe ra , hau da ,Hol lywoodeko z ineak narraz io ikaragarr iarenbidez sor tutako emozio eta adimen esklabota-sunet ik askatu ikus leak" .

Hala ere, Kiarostamik ezbaiaren eta zalan-tzaren a lde egi ten badu ere, ez du zer ikusi r ikhermet ismoarekin. Gi lber to Pérezek d ioenez,"Kiarostamiren f i lmak ez d i ra batere handina-

bajo e l denominador común del rescate delesoectador de la esc lav i tud emocional e in te-lectual a que le somete e l c ine de Hol lywoodcon su arro l ladora maouinar ia narrat iva l ' .

La apuesta de Kiarostami por la indetermi-nación y la incer t idumbre no ha de confundirse,s in embargo, con e l hermet ismo. Como sost ieneGi lber to Pérez, "nada hay de pretencioso oabstruso en las pel ícu las de Kiarostami: sonsimples y senci l las, l ibres de cualquier ex igen-c ia que pudiera d iv id i r a l públ ico entre los quesaben y los que n0"" . S i a lguna d is t inc ión in t ro-duce e l c ine de Kiarostami entre sus especta-dores ser ía, en todo caso, entre los que t ienenpaciencia y los que no. Fragmentando o demo-rando la in formación, embarcándole en inespe-radas d igres iones, explorando y explotandotodas las potencia l idades expresivas de larepet ic ión, o promoviendo la d is tanciac ión porcualesquiera ot ros medios, Kiarostami aspi ra alograr la compl lc idad creat iva del espectadoratento. A lo que fundamentalmente aspi ra,pues, Kiarostami es a obl igar a l espectador apar t ic ipar en su obra, una obra que def lne porel lo como incompleta y que sólo así podr ía ide-a lmente acercarse a l mister io inaprehensib lede la poesía '3.

Resul ta d i f íc i l exagerar la importancia de lapoesía en la v ida y la obra de Abbas Kiarostami.No sólo porque f ina lmente é l mismo haya aca-bado dando a la imprenta sus propios poemas -

rec ientemente t raducidos a l i ta l iano, a l ing lés yal f rancés 'n- , s ino porque a lo largo de toda suvida la poesía ha s ldo una incesante e inagota-b le fuente de p lacer , consuelo e inspi rac ión."En mi b ib l io teca las novelas y los l ibros derelatos s iguen pareciendo nuevos -expl ica-porque, una vez le ídos, no los he vuel to a abr i r .S ln embargo, los l ibros de poesía están rodan-do por todas par tes, b ien desgastados, porqueno he parado de re leer los una y ot ra vez" 'u . Larazón no es d i f íc i l de imaginar . pero en todocaso Kiarostaml ha tenido a b ien extenderse a lrespecto: "En momentos de conflicto y zozobrala poesía es una de las pocas cosas que puedeprocurarnos a lguna cer teza, proporc ionarnosun poco de a legr ía. No conozco n inguna otracosa que pueda hacer lo fuera de la poesía.Durante toda mi v ida me he refugiado s iempre

< Dah. (Diez), 2002

hiak edo u lergai tzak: so i lak baino soi lagoakdira, eta ez dute dakiten lkusleen eta ez dakitenikusleen ar teko bereizketar ik egi ten"" .Kiarostamiren z ineak ikusleen ar teko bereizke-tar ik eginez gero, egonarr ia duten ikusleak etaegonarr i r ik ez duten ikusleak bereiz iko l i tuzke.Kiarostamik informazioa zatitu edo atzeratzendu, ezusteko d igres ioetan murgi l tzen du ikus-lea, errepikapenaren adierazkor tasun guzt iaaztertu eta ustiatzen du edo urruntasuna sus-tatzen du beste edozein baliabideren bitartez,adi dagoen ikuslearen sormenezko konpl iz i ta-tea lortzeko. Beraz, batez ere, Kiarostamik berelanean par te har tzera behartu nahi d i tuikusleak. Hor i dela eta, z inegi learen esanetan,lana ez dago amai tuta eta hor lxe bera izangolitzateke poesiaren misterio antzemanezinerahurbi l tzeko modu egoki bakarra ' ' .

Nekez puztu dai teke poesiak AbbasKiarostamiren b iz ian eta lanean duen garrant-z ia. lzan ere, azkenean, z inegi leak berak era-man ditu inorentara berak idatzitako olerkiak -

i ta l ierara, ingelesera eta f rantsesera i tzu l i berr idira'o-. Bestetik, bere bizitza osoan zehar, atse-g intasun, kontsolamendu eta inspi raz io i tur r ietengabe bezain agortezina izan da poesia."Nire l iburutegiko e leberr iak eta kontakizunl iburuak berr i -berr i daude -azal tzen du- , i raku-r r i takoan, ez d i tudalako berr i ro zabaldu. Poesial iburu zahartuak, ordea, nonahi daude, behineta berr i ro i rakurr i d i tudalako" 'u. Arrazoia errazasmatzeko modukoa den arren, Kiarostamikhorr i buruzko azalpena eman nahi izan du: "Une

gatazkatsu eta urdurietan, besteak beste, poe-s iak baino ez d igu ematen z iur tasun, a la i tasunapur bat. Poesia izan ezik, ez dut ezagutzen era-g in hor i duen beste gauzar ik . Biz i tza osoanzehar, bet idanik babestu naiz poesian. Ni re i r i t -z iz , poesiak askoz ere indar handiagoa du garaiza i l e tan saso i l asa ie tan ba ino , no laba i t ekooreka, barne energia aurk i tzeko aukera ematendizu eta. Erli j ioak hutsune hori betetzen ez due-nean, poesiak bete egin ahal du" 'u .

Kiarostamik berak behin eta berr i ro azaldudu poesiak garrantz i handia duela l ranen, baieta oso egoera txarrean bizi eta eskolara ioanez d i ren g izar te mai letan ere: " l randarren ahoz-ko h izkuntza da poesia; beharbada, ez da belau-nald i gazieenaren ahozko h izkuntza. baina

en la poesía. En mi opin ión, la poesía t ienemucha más fuerza en t iempos d i f íc i les que ent iempos de calma, permi te encontrar un c ier toequi l ibr io , una energía in terna. Cuando la re l i -g ión no consigue l lenar este vací0, la poesíapuede hacer lo" '6 .

El propio Kiarostami ha ins is t ido hasta lasaciedad en la ext raord inar ia importancia quela poesía ostenta en l rán, inc luso a l n ive l de suscapas más desfavorecidas e i le t radas: "La poe-sía const i tuye la lengua ora l de los i raníes; qui -zás no la de la generación más joven. pero sí lade todas las generaciones precedentes. Haymuchos anal fabetos que, no obstante, puedenreci tar los poemas de ta l o cual poeta" ' ' . Laanécdota nada t iene, en real idad, de i r re levan-te. Aunque evidentemente e l c ine ha terminadopor er ig i rse en la mani festac ión ar t ís t ica y cul -tura l más apreciada por los jóvenes i raníes enla actual idad, para la generación de Kiarostamila poesía era todavía un elemento central en suformación, uno de los motores de la renovacióninte lectual del oaís e inc luso una de las máspoderosas y emblemát icas armas f rente a ladic tadura del shah. De ahí que no sea improce-dente buscar una matr iz poét ica, una savianutr ic ia esencia lmente l í r ica, en la obra deKiarostami y la p lana mayor de los c ineastas desu generación. Como muy b ien lo ha expl icadoMohsen Majmalbaf , "s i detrás de un c ineastaeuropeo vemos siempre a un pintor, detrás deun c ineasta i raní se esconde s iempre un poetafrustrado o un rapsoda infeliz. La poesía en par-t icu lar representa para nosotros la esencia delar te c lás ico" '8 . Dicho en ot ros términos, aúnhoy como en t iempos pretér i tos. es "e l verbopoét ico [e l que] domina por completo e l univer-so cul tura l de l rán, y no la imagen" le, razón porla cual d i f íc i lmente podrá exagerarse su re le-vancia para cualquier anál is is c inematográf ico,sobre todo s i -como en e l caso de Kiarostami-su presencia deviene expl íc i ta y rec lama cont i -nuamente nuestra atención.

Conocida es ya la admirac ión de Kiarostamipor 0mar Jayyam, Hafez, Yala luddin Rumi y tan-tos ot ros grandes poetas c lás icos persas ycómo sus ecos se oe rc iben de manera b iensigni f icat iva en la f i lmograf ía del c ineasta. Sinduda Kiarostami encuentra en su obra, más

au r reko be launa ld i guz t i ena ba i , o rdea .Alfabetatugabe ugarik errezltatu ahal dituzteolerkar i baten edo beste baten o lerk iak" ' ' . Egiaesan , ge r tae ra ho r i ez da ha la -ho lakoa .Ager ikoa denez, gaur egungo gazte i randarrenadierazpen artistiko eta kultural preziatuenazinea bada ere, Kiarostamiren belaunald iaren-tzat poes¡a o inarr izko osagaia zen prestakun-tzan, herr ia ldeko endelgua berr i tzeko bul tza-tza i leetako bat , bai eta xaharen d ik tadurarenaurkako arma ahal tsu eta adierazgarr ienetakoaere. Hor i dela eta, Kiarostamiren lanean etabere belaunald iko z inegi le nagusietan, b idez-koa da ja torr i poet ikoa, funtsean l i r ikoa den ins-p i raz lo i tur r ia b i la tzea. Mohsen Majmalbafekondo baino hobeto azaldu duenez, "bet i -bet i ,

Europako z inegi le baten atzean margolar i batdagoela ikusten badugu. l raneko z inegi le batenatzean betí ezkutatzen da etsitako olerkari batedo zoriontsua ez den rapsoda bat. Guretzat,ar te k las ikoaren muina da ooesia" '8 . Beste laesanda, antz ina bezala, gaur egun ere, " l raneko

uniber tso kul tura lean h i tz poet ikoa da nagusi ,eta ez, irudia"r' �. Hori dela eta, nekez puztu ahalizango da poesiaren garrantz ia z inear i buruzkoedozein azterla neta n, batez ere, -Kia rostamirenkasuan bezala- berar iaz ager tzen bada eta gurearreta etengabe erakartzen badu.

Denok dak igunez , K ia ros tam ik 0marJayyam, Hafez, Yala luddin Rumi eta Perts iakobeste hainbeste o lerkar i k las iko handi mirestendi tu, eta euren o ihaf tzunak modu ezin adieraz-garr iagoan antzematen d i ra z inegi learen f i lme-tan. Inolako zalantzar ik gabe, l i teraturarendohain eta b ika intasunetat ik haratago,Kia rostamik endel g u eta izpiritu antzekotasun aaurk i tzen du bere lanean, eta batez ere, "bene-

tako is lama bestearen onaroenaren eta to le-rantz iaren s inonimoa dela adierazten duenpen tsamenduan" an tzematen da . l zan e re .euren izenean arbuiatuko l i ra teke our i tanis-moa, h ipokresia eta despot ismoa'0. Nolanahiere, ar tearen eta l i teraturaren ikuspuntut ik ,Kiarostami ez da batere tradizionalista, eta bereolerk ietan, ager i -ager ikoa da sents ib i l i ta temodernis ta. Hor i dela eta, lo tura estua izangoluke Nima Yushichek sortu eta. besteak beste.Ahmad Shamluk , Soh rab Sepeh r i k , Fo rughFarro jzadek edo Mehdi Ajavan-Salessek gara-

Zire Darakhatan Zeyton. (Através de los ol ivos),1994 )

tIfi

t

I

:I

al lá de las v i r tudes y excelencias l i terar ias,una af in idad inte lectual y espi r i tua l que sereconoce sob re t odo en "un oensamien todonde e l is lam autént ico es s inónimo de laaceptación del ot ro y la to lerancia" , en nom-bre de los cuales se rechazarían e l our i tanis-mo, la h ipocresía y e l despot ismo,o. Perodesde e l punto de v is ta ar t ís t ico y l i terar ioKiarostami t iene poco de t radic ional is ta y , dehecho , su ob ra poé t i ca ev idenc ia una i nnega -b le sens ib i l i dad modern i s ta , que l e emparen -tar ía estrechamente como la shaer-e nouInueva poes ía ] i r an í i n i c i ada po r N ima Yush i chy desa r ro l l ada po r f i gu ras como AhmadShamlu, Sohrab Sepehr i , Forugh Farro jzad oMehdi Ajavan-Saless, todos e l los expl íc i ta-mente c i tados en una o ot ra ocasión oor e lc ineasta ' � r . Aunque, razonablemente, la obrapoét ica de Kiarostami se haya emparentadocon e l haiku por su estructura formal y suca rác te r esenc ia lmen te v i sua l , más a l l á deestas posib les concomitancias su a l iento einspi rac ión t ienen que ver fundamentalmentecon la poesía modernis ta i raní . Evidentes yasus ínt imas af in idades con e l universo deForugh Fa r ro j zad y , sob re t odo , Soh rabSepehr i , nadie podr ía considerar exageradala apreciac ión de Godfrey Cheshire en estesent ido: "Si se quis iera expl icar a Kiarostamicon una so la i dea , no e r ra r íamos demas iadodic iendo que durante toda su carrera ha esta-do ensayando un equivalente c inematográf i -co de la ooesía modernis ta i raní"" .

Dado e l carácter esencia lmente v isual de lapoesía de Kiarostami, lmágenes súbitas quehabría ido anotando durante años sin el propósi-to de que jamás vieran la luz, no es de extrañarque quepa encontrar múl t ip les y muy profundascorre lac iones con numerosos p lanos de su pel í -culas y, por supuesto, con sus fotografías. Perono es el minucioso rastreo de estas concordan-c ias -a lgo que, por lo demás, ya ha hechoRiccardo Zipol i " - lo que verdaderamente da laclave del sustrato poético de su obra cinemato-gráf ica o de su af in idad con los autores mencio-nados. Antes b ien, toda una v is ión del mundoestá en juego. Fuertemente influido por el visio-nado de Através de los o l ivos. a la sazón la másreciente pel ícu la de Kiarostami, Hamid Dabashi

tutako shaer-e nou Ipoesia berr i ] i randarrare-k in. Ahal duenean, z inegi leak berar iaz a ipatzendi tu guzt iak" . Ulergarr ia denez, egi tura formalaeta funtsezko ikusizko izaera kontuan hartuta,Kiarostamiren lan poet ikoa haikuarekin pareka-tu bada ere, ustezko Darekotasun horietatikharatago, z inegi learen kemenak eta inspi ra-z ioak ze r i kus i hand ia du te l r aneko poes iamodernistarekin. Forugh Farrojzaden eta, batezere, Sohrab Sepehr i ren uniber tsoarekin pare-kotasun handia duela arg i eta garb i dagoenez,inork ez ingo luke esan Godfrey Cheshirek zent-zu horretan adieraz i takoa gehiegizkoa denik:"Kiarostami ideia bakar baten b idez azaldu nahiizanez gero, ez g inateke lar erratuko bere ib i lb i -de osoan zehar l raneko poesia modernis tarenbal iok ide z inematograf ikoa entseatzen egondela esango bagenu"" .

Funtsean, Kiarostamiren poesiaren izaeraikusizkoa denez. inoiz ez argitaratzeko asmoz,urteetan zehar jasotako bat-bateko irudiak dire-nez. ez da harritzekoa lotura sakon ugari izateabere f i lmetako p lano askorekin eta, nola ez,be re a rgazk iek in . Dena de la , pa reko tasunho r i en m iake ta zeha tzak -R i cca rdo Z ioo l i kdagoeneko egin duen bezala"- ez du benetanematen Kiarostamiren lan z inematograf ikoarenolnarr i poet ikoaren edo a ipatutako egi leekinduen antzekotasunaren g i l tzarr ia . Dena dela,munduaren i kuspeg i osoa dago auz i t an .Kiarostamiren 0 l ibondoetan zehar f i lmaren era-g inpean, Hamid Dabashik zehatz-mehatz a lde-ratu zuen Sepehr i ren lanarekin, eta amaieran,haren z inea "b iz i tzaren os0akizun d ionis ia-koa" 'a zela esan zuen. l r i tz i hor i eztabaidagarr iada oso. Era berean, antzeko jokabidea agertzendu, z inegi lea Histor iaren 'u kolapsoar i aurre egi -teko Naturan babesten den baikor xaloa delaazal fzen ahalegintzen denean. Dabashireninterpretazioak arinkeriaz hartzen du zatia oso-a ren o rdez (0 l i bondoe tan zeha r f i lma ,K ia ros tam i ren ga ine rako f i lmen au r rean ) .Horrez gain, icebergaren tontorra bal i tz bezalanoizean behin azal tzen den ja i e ta sentsual i ta tealderd ia baino ez du kontuan har tzen. Askoz erekorapi lo tsuagoa eta arazotsuagoa bada ere,osagai in teresgarr i ugar i d i tu .

Kiarostamik ondo ezagutzen omen duenCioran pentsalar iak zuzentasunez idatz i zuenez,

--.@-: '

..-@

'"ffi.#

rPi,.:

4

# " " , . : : '

--4'

É., . '-'

Ta'm e Gui lass {El sabor de las cerezas), 1997

establecer ía una minuciosa comparación con laobra de Sepehr i para terminar caracter izando sucine como "una celebración d ionis íaca de lav ida"" . Opin ión tan d iscut ib le como la que seemoeña en hacer del real izador un candorosooptimista, replegado en la Naturaleza frente alcolapso de la Historia'u, la interpretación deDabashi toma f r ívo lamente la par te por e l todo (Através de los olivos frente al resto de la fi lmo-grafía de Kiarostami) y retiene únicamente elcomponente fest ivo y sensual que ocasional -mente aflora a la superficie como punta de uniceberg mucho más comple jo y problemát ico.pero encierra no obstante múl t ip les e lementosde interés.

Como muy justamente escr ib iera Cioran, unpensador que Kiarostami parece conocer b ien,"e l oesimista debe inventarse cada dÍa nuevasrazones de ex is t i r : es la v íc t ima del 'sent ido ' dela v ida" 'u . Al igual que en 0mar Jayyam oForugh Farro jzad, sensual ismo y pesimismo sontambién dos caras de la misma moneda en

"ezkorrak b iz i tzeko arrazoi berr iak asmatubehar d i tu egunero: b iz i tzaren 'zentzuaren' b ik-t ima da "26 .0mar Jayyamen tza t edo Fo rughFa rrojzad entzat beza la, Kia rostam¡rentzal et e,txan0on bereko b i a ldeak d i ra sentsual i ta teaeta ezkor tasuna. Sepehr i r i ger tatzen zaionbezala, naturan ber tan babesten da gogai tutadagoelako, eta ez hainbeste Arkadiara bozka-r i oz l t zu l i nah i due lako . Seoeh r i r i ze inKiarostamlr i , e ta horretan arrazoi osoa duDabashik, oso desatsegina egi ten zaie ingurukoerreal i ta tea, ikusgai eta b iz i leku duten mundua.Hor i dela eta, "b iek nahi ta jo tzen dute soi l tasunmenderaezinerantz, batere gogoko ez dutenerrealitate horren era keta azpikoz gora .ja rtzekonarraz io estrategia da eta"" . Hasiera batean,jarrera hor i era guzt ie tako konpromisoetat ikurruntzeko ihesald i hutsarekin nahastu l i teke.Dabashik pentsamendu ahularen o inarr ie tarajotzen du, Kiarostamiren modus operandiarekinnola ba iteko pa re kotasuna eza rtzeko". Ha la ere,beste egi le batzuk are urrunago joan d i ra, eta

- - { , -

Kiarostami. Al igual que en Sepehr i , la rec lus iónen la natura leza t iene más de desencanto quede exul tante vuel ta a la Arcadia. Tanto como aSepehr i , y en esto Dabashi t iene toda la razón,a Kiarostami le desagrada profundamente lareal idad c i rcundante, e l mundo que ve y en e lque v ive: de ahÍ que "ambos apelen del iberada-men te a una i r r educ t i b l e s imo l i c i dad comoestrategia narrativa para subvertir la configura-c ión de esa real idad que tanto les d isgusta" ' �? ,una act i tud que a pr imera v is ta podr ía confun-d i r se como una mera hu ida de cua lqu ie r c l asede compromiso. Dabashi apela a los presu-puestos del pensamiento débl l para establecerun c ier to para le l ismo con e l modus operandik iarostamiano' �s , pero ot ros autores han ido aúnmás le jos y han podido hablar inc luso de unacier ta impronta n ietzscheana en su r iguroso y0erseverante cuest ionamiento de toda verdadabsoluta, así como en su f i rme apelac ión a lasust i tuc ión de los v ie jos valores por ot ros nue-vos por medio del ar te ' �e . Es Kiarostami quien asíse expresa: "En mi opin ión, tanto e l c ine comolas demás ar tes deberían socavar la forma de

Nietzscheren nolabai teko aztarna antzemanahal izan dute, egia absolutu oro zorroztasunezeta etengabe zalantzan jartzen duenean etaar tearen b idez balore berr iek zaharrak ordezka-tu behar d i tuzte la i rmo adierazten duenean'n.Kiarostami bera mintzatzen da horre la: "Ni re

i r i tz iz , z ineak nahiz gainerako ar teek ikusleenpentsaera ahuldu beharko lukete, balore zaha-rrak arbuiatu eta berr iak onar d i tzaten"30. Berezineak egi tarau hor i guzt ia - "begiak garbi tu etabeste modu batera ikus i behar d i ra gauzak" ' ' -gauzatu du h i ru hamarkadetan zehar, ora indikere, kr i t ikar i e ta ikus le miopeek apol i t ikoa etaideologiar ik gabea dela esaten badute ere.

lshaghpouren" zorioneko esaldia erabiltzea-rren, Kiarostami bet i -bet i "h is tor iako munduhonetan" dagoela eta bere adiera ohikoenetanpol i t ikar ik eta ideologiar ik ez dagoela egia bada,egia ere bada bere lan guztietan agertzen delahausteko gogo bizia. Horren ondorioz, berriro erebadu zerikusirik Sepehrirekin eta shaer-e nouIpoesia berri] irandarreko ordezkari onenekin,estetikari eta ideologiari begira. 0rain dela gutxi,Kiarostamiri galdetu zioten benetan uste zuen

pensar de sus espectadores para hacer losrechazar los v ie jos valores y abr i rse a los nue-vos"30. Todo un programa éste -"hay que lavar-se los o jos y ver las cosas de ot ro modo"3 ' - quesu c ine ha venido efect ivamente mater ia l izandoa lo largo ya de t res décadas, por más que cr í -t icos y espectadores miopes todavía s igan con-s iderándolo apol í t ico y desideologizado.

Si es verdad oue Kiarostami se s i túa invar ia-b lemente en e l "más acá de la h is tor ia" , por ut i -l izar la feliz expresión de lshaghpour", y esc ier to que aborrece de pol í t ica e ideología ensus acepciones más habi tuales, no lo es menosque toda su obra está t ransida por una radicalvoluntad de ruptura que. una vez más. le empa-renta estética e ideológicamente con Sepehri ylos mejores representantes de la shaer-e nou[nueva poesía l . Preguntado hace poco s i real -mente consideraba que e l ar te debía crear enel espectador e l deseo de acceder a una real i -dad distinta, Kiarostami contestaba tajante-mente: "Sí, estoy convencido, puesto que de locontrar io e l ar te no tendr ía sent ido. Cuando lare l ig ión no logra cumpl i r esa mis ión, e l ar tes iempre puede intentar lo. Ambos apuntan enuna misma di recc ión, pero mientras que la re l i -gión remite a otro mundo, el arte aspira a unaexistencia mejor . Aquél la es una inv i tac ión a unlugar remoto, éste a un lugar que está cerca"33.

Es c ier to oue Kiarostami ha mantenido s iem-pre una aparente ambigüedad sobre la natura-leza pol í t ica de su c ine, rechazando todas ycada una de las ex igencias del c ine pol í t ico a luso, pero no por e l lo renegando de un compro-miso más profundo con la tarea de t ransforma-c ión de la real idad. En una de sus habi tualesmani festac iones a l respecto señala: "Es c ier toque no hago pol í t ica en e l sent ido de per tene-cer a a lgún par t ido pol í t ico o par t ic ipar en unmovimiento revoluc ionar io que aspi re a derro-car a a lguien. Yo no t rabajo para nadie" Pero s ientendemos por 'po l í t ico ' hablar de los proble-mas de la gente en la actual idad, entoncesdesde luego que mi obra es pol í t ica, y mucho(. . . ) Cuando te in teresas por e l sufr imiento delos demás y t ratas de expresar lo de manera ta lque otras personas puedan sent i r lo y compren-derlo, eso es polít ica"3n. Como si estuvierahaciéndose eco de las consideraciones de

{ Bad Ma Ra Khahad Bord. (El v iento nos l levará}, 1999

arteak bestelako errealitatean sartzeko gogoasortu behar zuela ikusleengan, eta honela erant-zun zuen oso zorrotz: "Bai, ziur nago, bestela,afteak ez luke zentzurik izango. Erli j ioak zereginhori betetzen ez duenean, artea ahalegindu egindaiteke beti. Biak norabide berean badoaz ere,erl i j ioak beste mundu bat aipatzen du eta arteakbizitza hobea lortzea du helburu. Erli j ioa lekuurrun baterako gonbidapena da, eta artea, ordea,leku hurbil baterako gonbidapena"".

Egia esan, itxuraz, Kiarostami beti izan daanbiguo samarra bere z inearen izaera pol i t iko-ar i dagokionez. 0hiko z ine pol i t ikoaren eskaki -zun guzt iak arbuiatu d i tuen arren, ez d io ukoegin erreal i ta tea era ldatzeko zereginarekikokonpromiso sakonagoar i . Honako hau esatendu horr i buruz egin ohi d i tuen adierazpenetan:"Egia da ez dudala pol i t ikar ik egi ten, pol i t ikaegitea alderdi polit ikoren bateko kidea izateaedo norbai t uzkai ldu nahi duen mugimenduiraul tza i lean 0ar te har tzea bada. Nik ez dutinorentzat lan egi ten. Dena dela, 'po l i t ika egi -tea' gaur egungo jendearen arazoez hitz egiteabada, orduan. n i re lana pol i t ikoa da inolakozalantzar ik gabe, eta oso pol i t ikoa, gainera ( . . . ) .Besteen pai ramenak kezkatzen zai tuenean etabesteek ulertzeko eta sentitzeko moduan adie-razten duzunean, hor ixe bera da pol i t ika" ' .Gi l les Deleuzek horr i buruz egindako hausnar-keten berr i emango balu bezala -nekez ger tatuahal bada ere- , K iarostamik z ine pol i t ikoa u ler t -zeko modu zeiharragoaren a lde egi ten du, non-bai t . Lehen per tsonan egindako z ine horretan."herr ia ez dagoenez", egi leak a ldaketa, bakar-dade b ihur tzen du "benetako ta lde eragi lea,ta lde har tz igarr ia , bul tzatzai lea"35.

"Lanak sor tzeko orduan, euren buruan o ina-rritzen diren artista horietakoa naizela ustedut"36, azaltzen du Kiarostamik. lzan ere, horre-laxe da inolako zalantzar ik gabe. Edonola ere,lshaghpourek h izpide duen "barruko erbesteal -d i " horrek ez du inolako zer ikusi r ik ukoarekin.Lehenengo lanetat ik , K iarostamik ingurukomunduar i e ta gogoko ez duen erreal i ta tear iburuzko diskurlso polit iko zorrotza bezain era-g ingarr ia egi turatu du bet i " . Testu ingurua edoinguruabarra edozein dela ere, g izakion eskubi-de besterenezinak diren bizitza eta askatasunale i t -mot iv sendoak d i ra Kiarostamiren f i lmetan.

Gil les Deleuze a l respecto -a lgo improbable, enreal idad- , Kiarostami parece abogar por unaconcepción más obl ícua del c ine pol í t ico, uncine en pr imera persona en e l que " fa l ta e l pue-blo" , pero e l autor deviene en cambio, en susoledad, "un autént ico agente colect ivo, un fer-mento colectivo, un catalizador"3u.

"Creo que formo par te de esa c lase de ar t is-tas que crean sus obras a par t i r de e l los mis-mos"'u, asegura Kiarostami" No hay, realmente,duda de que así sea. Pero ese "ex i l io in ter ior"del que habla lshaghpour nada t iene de renun-c ia y Kiarostami no ha dejado, desde sus pr i -meras obras, de ar t icu lar un sut i l , pero efect ivo,d iscurso pol í t ico sobre e l mundo que le rodea yuna real idad que le d isgusta3 ' . La v ida y la l iber-tad como derechos inal ienables del ind iv iduo,sean cuales fueren los contextos o las c i rcuns-tanclas, emerge como un poderoso le i t -mot lven la f i lmograf ía k iarostamiana, que abunda enejemplos y exponentes s igni f icat ivos de ta lconcepción de la v ida como elección personalpor encima de cualquier c lase de normas,reglas o decretos. Por eso e l suyo es, antes quenada, un c ine de la to lerancia. "Es a par t i r de supropia v is ión como los demás se han convert i -do en mis amigos"" , gusta de repet i r K iarostamic i tando un verso de Rumi.

Como tantos otros artistas, intelectuales ysimples ciudadanos iraníes, Kiarostami depositósin duda sus mayores esperanzas en la renova-ción prometida por Mohammad Jatami al ser ele-g ido Presidente de la Repúbl ica ls lámica enmayo de 1997, pero su escepticismo parece cre-ciente. Abandonando su proverbial cautela y sunegativa a discutir sobre estos temas con laprensa extranjera, el cineasta ha multiplicado enlos últimos años sus manifestaciones al respectov en consonancia con e l desencanto de un nutr i -do sector de la sociedad iraní, no ha ahorradocríticas a la tibieza de las reformas acometidas yla feroz ooosición de los sectores más conserva-dores del régimen: "Todavía no hemos conocidoni esas reformas ni esa apertura, tan sólo oímoshablar de e l las. En la práct ica, creo que todosigue igual que antes salvo esta especie de sen-sación de esperanza"3e. Cuando, en iu l io de 1999,las revueltas estudianti les estallan espontá nea-mente en las calles de Teherán en protesta por el

lzan ere, b iz ia u ler tzeko modu horren adib ideeta adieraz le esanguratsu ugar i ager tzen d i raf i lmetan, era guzt ie tako arauen edo dekretuengainet ik dagoen aukeraketa per tsonala da eta.Hor i dela eta, berea to lerantz iaren z inea daezeren gainet ik . "Gainerakoak euren ikuspe-gian o inarr i tu d i ra n i re lagunak izateko"" , behineta berr i ro adierazten du Kiarostamik, Rumirenbertsoa aipatuta"

Ino lako za lan tza r i k gabe , l r aneko bes tehainbeste ar t is taren, in te lektualen eta herr i -tarren antzera, Kiarosta mik i txaropen ha ndiakz i t uen 1 997k0 ma ia t zean E r repub l i kals lamiarreko presidente aukeratu zuteneanMohammad Ja tam ik ag indu tako be r r i z tape -nean . Ha la e re , ge ro e ta eszep t i koagoa da ,nonbai t . 0hiko zuhurtz ia eta atzerr iko kazeta-r i ek in ga i ho r i e i bu ruz ez taba ida tzeko o rduanemandako ezezkoa a lde batera utz i ondoren,z ineg i l eak ho r r i bu ruzko ad ie razpenak b ide r -katu d i tu azken ur teotan. Horrez gain, l ranekogizar tepren zat i baten ets ipenarekin bat eto-r r i ta , go\or kr i t lkatu d i tu garatutako a ldake-ten epe l t asuna e ta e r reg imeneko sek to rekon tse rbado reenen opos i z i o anke r ra :"0 ra ind i k ez dak igu no lakoak d i ren a ldake taeta i rek iera hor iek, eure i buruz h i tz egi tende la ba ino ez dugu en tzu ten . P rak t i kan , den -denak bere horretan jarra i tzen duela uste dut ,no laba i t eko i t xa rooen sen tsaz io hau i zanezik"3 ' � . 1999k0 uzta i lean, Salam IKaixo] egun-kar i progresis ta ix teagat iko protesta ld ia egi -teko eta adierazpen askatasuna eskatzeko.ikasleak Teherango kaleetan berez matx inatuz i renean, K¡arostamik ger taera hor ie i buruzkoi r i t z i a eman zuen La Repubb l i ca egunka r i an :"Neuk e re neu re beg iez i kus i nah i i zan du t ze rger tatzen den Teherango Uniber ts i ta tean etaharr i tu ta geratu naiz: i raul tzaren adina dutengaz teek osa tzen du te mug imendua , hau da ,i r au l t za ren seme-a labak d i ra , no laba i t esa te -ko . Ho r ra ho r eu ren eskak i zunen l egezko tasu -na. Aurpegira begi ratzen d iet eta etork izunik,lanik eta i raganik ez duten gazteak ikustendi tut . Hogei ur tean zergat ik ez d ieten jaramo-n i k eg in e ta o ra in gobe rnuak ze r eska in t zend ien j ak in nah i du te . Poz i k ez daude la l au ha i -zee ta ra a lda r r i ka t zeko moduko a r razo iakdi tuzte. Gazteek esan nahi d iotena entzun

cierre del diario progresista Salam lHola] y endemanda de l ibertad de expresión, Kiarostamiconfía al diario La Repubblica sus impresionessobre tales acontecimientos: "He ido también yoa ver con mis propios ojos qué es lo que pasa enla Universidad de Teherán v me ha llamado laatención una cosa: el movimiento está integradofundamentalmente por jóvenes que tienen exac-tamente la edad de la revoluc ión, que son por asídecir los hijos de la revolución. En esto se cifra lalegitimidad de sus peticiones. Miro esos rostrosy veo jóvenes que no tienen ni futuro, ni trabajo,n i tan s iquiera un pasado. 0uieren saber por quéhan sido ignorados durante veinte años y qué eslo que ahora tiene que ofrecerles el gobierno.l lenen razones más que suficientes para airearsu descontento. Es hora de que el gobierno dejede taparse los oídos y les escuche. De estodepende su propia superv ivencia"* .

A medio camino, pues, entre la esperanza yla decepción, Kiarostami pros igue su personal ,r iguroso e implacable d iscurso c inematográf i -co del que Diez consi tuye hasta la fecha e l ú l t i -mo eslabón. "Pienso que a los i raníes no nosqueda otro camino que seguir luchando paraconseguir mejorar nuestra propia ex is tencia,como hace cualquier persona en pel igro demuerte y que se aferra a la vida hasta el f inal"o'.Su nueva pel ícu la const i tu i rá, a buen seguro,una nueva entrega en esta accidentada h is tor iade esforzada supervivencia y firme protestapara la que Kiarostami no d ispone precisamen-te de un programa demasiado opt imista. Perosin duda seguirá adelante sabiendo, como laprotagonista de Diez, que "por desgracia aveces se o ierde". . .

beha r du gobe rnuak . l zan e re . ho r ren menpedago gobe rnua ren b i z i r aupena"oo .I txaropenaren eta ets ipenaren ar tean,Kiarostamik bere d iskur tso z inematograf ikopertsonalari, zorrotzari eta gogorrari eustendio, eta gaur ar te, Hamar f i lma da katearenazken mai la. "Ni re i r i tz iz , i randarrek borrokanjarra i tu beste i f tenbider ik ez dugu gure b iz imo-dua hobetu ahal izateko, her iotza arr iskuanegonda amaierara ar te b iz iar i eusten d ion edo-nork egi ten duen bezala"o ' . Seguruenik, berefi lm berriak biziraupen saiatuaren eta protestal-d i i rmoaren h is tor ia gorabeheratsua ekarr ikodigu, eta horr i begi ra, Kiarostamik ez du osobaikorra den egi taraur ik . Dena dela, ino lakozalantzar ik gabe, aurrera jarra i tuko du "batzue-

tan, zor i txarrez, galdu egi ten dela" jak inda,Hamar f i lmeko emakume protagonistar i ger tat -zen zaion bezala. . .

Norns

I Laurent Roth (ed.), "Oui étes-vous, lvlonsieur Kiarostami?", Cahiersdu cinéma, n" 493, iulio-agosto de 1995, pp. 67-1 1 4.

2 Jared Rapfogel, "A Mirror Facing a Mirror", Senses of Cinema, n"'17, noviembre-diciembre de 2001 [ww.sensesofcinema.com/con-tents/o1/17lclose_up.htmll.

3 GodfrevCheshire, "Howto Read K¡arostami". Cineaste.vol. 25, n"4,sept¡embre de 2000, p. 9.

4 Nassia Hamid, "Near and Far. Interuiew", Sight and Sound, vol.7, n"2, febrero de 1997. p. 22

5 Marco Dalla Gassa. Abbas Kiarostam¡ (Génova, Le Mani-l\4icroart'sEdizioni. 2000). pp. 154-156.

6 Sviv¡e R0llet, "Une esthétique de la trace", Positif, no 442, diciembrede 1997, p. 92.

7 Sylvie Rollet, "Une esthétique de la trace", p.92.

8 Véase Laura Mulvey, "Kiarostami's Uncerta¡nty Principle", Sightand Sound, vol. 8, n" 6, junio de 1998, pp.24-27. La expresión, noobstante, había sido ya ut¡l izada con idéntico fundamento por David0ubiña, "Algunas reflex¡ones sobre un plano en un fi lm de un c¡ne-asta ¡raní", Punto de v¡sta, n" 59, diciembre de 1991,pp.23-24.

I Sylvie Rollet, "Une esthétique de la trace", p.93.

l0 Michel Bouiut, "Abbas Kiarostami: comment peut-on étre un ciné-aste persan?", fÉvenement du Jeudi, 14-20 de mayo de 1 992. p. 1 41.

l l Alain Bergala. "Los et la pare-brise: á propos de Le vent nousemportera d'Abbas Kiarostami", Cahiers du cinéma. n'541, diciem-bre de 1999. p. 34.

'12 Gilberto Pérez, "Film in Beview: The Edges of Realism", The YaleReview, vol.85, n" 1, enero de 1997, p. 177.

'13 Véanse sus declaraciones a Jean-Luc Nancy, "Conversation entreAbbas K iar0s tami e t Jean"Luc Nancv" , en Jean-Luc Nancy ,Lévidence du fi lm: Abbas Kiarostami (Bruselas, Yves Gevaert Edi-teur .200 l l , pp .89-91.

l4 Hamrah ba bad [Con el viento] (Teherán, Nashr-e Honar-e lran,2000).

l5 David Sterritt, "With Borrowed Eyes: Abbas Kiarostam¡ Talks", FilmComment, vol. 36, n" 4. iulio-agosto de 2000, p. 22.

16 Declaraciones en la presentación de la edic¡ón italiana de su l ibrode poemas, Con il vento. P0esie (Milán, Editrice l l Castoro, 2001 ), enel marco del Torino Film Festival, 19 de noviembre de 2001.

17 Thierry Jousse y Serge Toubiana, "Un f¡lm n'a pas de passeport:entretien avec Abbas Kiarostami", Cahiers du cinéma, n" 541,d ic iembre de 1999, p .31 .

18 "lntervista con Mohsen Makhmalbaf", en Francesco Bono (ed.),Úran e ¡ suoi schermi {Venecia-Pesar0, Marsil io Editori-l\4ostraInternazionale del Nuovo Cinema, 1990), p. 168.

l9 Youssef lshaghpour, Le réel, face et pile: le cinéma d'AbbasKiarostami {Tours, Editions Farrago,2000), p. 101.

20 Farhad KhosrokhavarV 0livier RoV, lrán: de la revolución a la reforma (Barcelona, Ed¡c¡ons Bellaterra, 2000). pp. 65 y 89, donde dancuenta de la creciente tendencia entre los "intelectuales postisla-mistas" actuales a reinterpretar la tradición poética persa en estosprecisos términos, enteramente compatibles con la idea de un"islam placentero".

21 R iccardo Z ipo l i , "Ana l is i de l le poes ie" , apénd ice a AbbasKiarostami, Con il vento. Poes¡e. pp. 258-261. Véase también AhmadKarimi-Hakkak y l\4ichael Beard, "lntroduction" a Walking with theW¡nd. Poems by Abbas Kiarostami (Canbridqe l\4ass.l-Londres,Harvard Film Arch¡ve, 2001 ), pp. 8-13.

22 Godfrey Cheshire, "How to Read Kiarostami", p. 1 1.23 B iccardo Z ipo l i , "Ana l is i de l le poes ie" , pp .266-278.

24 Ham¡d Dabashi, "Re-Reading Reality: Kiarostami's Through the0live Trees and the Cultural Polit ics of Postrevoluti0naryAesthetics", Crit¡que. Journal for Crit ical Stud¡es of the lvliddle East,v01 .7 ,1995, pp .83-87.

25 Youssef lshaghpout Le réel. face et pile: le cinéma d'AbbasKiarostam¡, pp.57-59.

Qunn¡4¡1

1 Laurent Roth (ed.), "0ui étes-vous, l\¡onsieur Kiarostami?", Cahiersdu cinéma, 493. zk., 1995eko uzta¡la-abuztua, 67'1 14 ot

2 Jared Rapfogel, "A l\¡irror Facing a l\,4irr0r", Senses 0f Cinema, 17.zk . , 2001 eko azaroa-abendua [www.sensesof c inema.com/con-tents/o1/17lclose-up.htmll.

3 Godfrey Cheshire, "How to Read Kiarostami", Cineaste, 25. alea, 4.zk.. 2000k0 iraila.9. or

4 Nass ia Hamid , "Near and Far In te rv iew" , S igh t and S0und,7 . a lea ,2. zk.. l997ko otsaila.22. or

5 l\4arco Dalla Gassa, Abbas Kiarostami (Genoa, Le lMani Microart'sEdizioni, 2000), 154-156. or

6 Svlvie Rollet, "Une esthétique de la trace", Positif,442. zk., l997koabendua,92 . o r

7 Svlvie Bollet, "lJne esthétique de la trace",92.0r

I lkus Laura Mulvey, "Kiarostami's Uncertainty Principle", Sight andSound, 8. alea, 6. zk., 1998k0 ekaina,24-21 or oena dela, David0ub¡ñak aldez autretik erab¡li zuen adierazpide hori zentzu berean,"Planoari buruzko zenbait hausnarketa lraneko zinegile baten fi lmbatean", Punto de vista,59. zk.,1997k0 abendw,23-24.or.

I Svlvie Rollet, "LJne esthét¡que de la trace",93. or

10 Nlichel Boujut, "Abbas K¡arostami: c0mment peut-on otre un cinéastepersan?", IEvenement du Jeudi, 1992k0 maiatzaren l4-20an, 141. or

1 l A la ;n Berga la , " Ios e t la pare-br ¡se : á p ropos de Le vent nousemportera d'Abbas Kiarostami", Cahiers du cinéma, 541. 2k., 1999k0abendua,34 . o r .

12 Gilberto Pérez, "Film in Review: The Ed[es 0f Real;sm", The YaleReview,85. alea, L zk., 1997k0 urtatri la,177.-or

13 lkus Jean-Luc Nancyri esandakoa, "Conversation entre AbbasKiarostami et Jean-Luc Nancy", in Jean-Luc Nancy, L'évidence dufi lm: Abbas Kiarostami (Brusela, Yves Gevaen Édileur, 2001 ), 89-91ot

14 Hamrah ba bad [Haizearekin] {Teheran, Nashtre H0nare lran, 2000).

15 David Ster¡tt, "With Botrowed Eyes: Abbas Kiarostami Talks", FilmComment,36. 2k.,4. zk., 2000k0 uztaila-abuztua, 22. or.

l6 Con il vento. Poesie bere olerk¡ l iburuaren edizio italiarra {l\¡ i lan,Editrice l l Castoro,200l) Torino Film Festivalen aurkeztean eg¡ndakoad ierazpenak, 200 leko azaroaren 19an.

17 Thierry J0usse eta Serge Toubiana, "Un fi lm n'a pas de passeport:en t re t ¡en avec Abbas K¡aros tami " , Cah iers du c inéma,541. zk . ,l999ko abendua.31 . o r

l8 "lntervista con Mohsen l\4akhmalbaf", ¡n Francesco Bono (ed.),L'lran e i suoi scherm¡ (Venezia-Pesaro, lVlarsil io Editori-lMostraInternazionale del Nuovo C¡nema, 1990), 168. or

19 Youssef l shaqhp0ur , Le rée l , face e t p i le : le c inéma d 'AbbasKiarostami (Tours, Editions Farrago, 2000), 101. or.

20 Farhad Khosrokhavar eta 0livier Roy, lrán: de la revolución a lareforma {Bartzel0na, Edicions Bellaterra,2000), 65. eta 89. oI Bertanadierazten dutenez, gaur egungo "intelektual p0stislanisten" arte-an gero eta joera handiagoa dago Pertsiak0 tradizio poetikoa zent-zu zehatz horretan berrinterpretatzek0, eta zeregin hori bat dator" is lam a tseg inaren" ide ia rek¡n . .

21 Riccardo Zipol¡, "Analisi delle poesie", Abbas Kiarostamiri eskaini-tako hilzaurrea, Con ¡l vento. Poes¡e.258-261. or Era berean, ikusAhmad Kar¡mi-Hakkak eta Michael Beard, "lntroductj0n" a Walkinqwith the W¡nd. Poems by Abbas Kiarostami (Cambr¡dge [Mass.]-Londres , Harvard F i lm Arch ive ,200 l ) ,8 -13 . o r

22 Godfrev Cheshire, "Howto Read Kiarostami", 11. 0r.

23 Riccardo Zipoli, "Analis¡ delle poesie",266-278. or.

24 Hamid Dabashi, "Re-Reading Reality: Kiarostami'sThroughthe 0liveTrees and the Cultural Polit ics of Postrevolutionary Aesthetics",Crit ique. Journal f0r Crit ical Studies ofthe l\4iddle East,7. alea, 1995.83-87. or

25 Youssef lshaghpour, Le réel, face et pile: le cinéma d'AbbasKiarostami.5T-59 or

26 E.M. C ioran . S i log ism0s de la amargura (Barce lona, fusquetsEditores, 1990), p.21.

27 Hamid 0abashi, "Re-Reading Reality: Kiarostami's Through the 0liveTrees and the Cultural Polit ics of Postrevolutionary Aesthetics", o.84.

28 Hamid Dabashi,"Re-Reading Reality: K¡arostami'sThroughthe 0liveTrees and the Cultural Polit ics of Postrevolutionary Aesthetics", p.84.

29 Véanse, por eiemplo, las consideraciones de lvirAhmad-e lvlirEhsan, "Dark Light", en Rose lssa y Sheila Whitaker (eds.), Life andArt The New lranian C¡nema (Londres, Brit ish Film Institute,1999),pp. 109'113, y Fergus Daly, "Abbas Kiarostami: The l\4itror ofPossible Worlds", Film West. lreland's Film 0uarterly, n" 32, mayo de1998, p .37 .

30 Nassia Hamid, "Near and FaI Interview", p.24.

3l Sohrab Sepehri, Los pasos del aqua, en N¡ma Yushii, SohrabSepehr¡ V Ahmad Sahmlu, fres poetas persas contemporáneos(Barcelona, lcaria Editor¡al, 2000), p. 49.

32 Youssef lshaghpour, Le réel, face et pile: le cinéma d'AbbasKiarostami, pp.53-83.

33 David Walsh, "The Compassionate Gaze: lranian Filmmaker AbbasKiarostami at the San Francisco Film Fest¡val", World Socialist WebSite, 12 de junio de 2000. [www.wsws.org/anicles/2000/jun2000/sff8-j l2.shtmll.

34 Pat Aufderheide, "Real Life is More lmportant than Cinema: AnInterv¡ew with Abbas K¡arostami", C¡neaste, vo. 21, n" 3, julio de1995.0 .32 .

35 Gilles Deleuze, La imagen-tiempo. Estudios sobre cine 2 lBarcelona-Buenos Aires-lVléxico, Edic¡ones Paidós, 1987), pp.287 y 293. Unaaiustada caracterización de la vertiente polít ica del cine deKiarostami se encuentra en Marco Dalla Gassa, Abbas Kiarostami,oD. 56-60.

36 Stéphane Goudet, "Entretien avec Abbas Kiarostami: manipula-tions", Posjtif, n" 442, diciembre de 1997, p. 99.

37 La noción de'exil io interior' a proDós¡to de Kiarostami es formuladapor Youssef lshaghpour, Le réel, face et p¡le: le cinéma d'AbbasKiaros tami , p .97 .

38 Conversación conYoussef lshaghpour, "La photographie, le cinémaet le paysage. D¡alogue", Posit¡f, n'491. enero de 2002, p. 65.

39 Patrick Z. lMccavin, "Kiarostami Will Carry Us: The lranian ¡/lasterGives Hope", Indiewire, I de agosto de 2000, l i l /W.indlewire.com/f¡lm/¡nterviews/inr Kiarostam Abbas_000801.htm11. Y en otraentrevista, l¡geramenle anterior, puntualizaba al ser preguntado porla situación en el lrán de Jatami: "lrán no es de Jatami. Si está enel poder es porque ve¡nte millones de personas le han votado.Jatami quiere ¡ntentar cambiar las cosas: si lo consigue habrá secundadola voluntad de la mayoría de los iraníes"; véase Stefano Cappellini, "'ll miocinema in diven¡re': interyista ad Abbas Kiarostami" [lW.close-up.it/f ront-paqe/l3-99fp,A/enez¡a/Recensioni / llVentoCiPorteraVia.htmll.

40 Abbas Kiarostami, "l f igli della rivoluzione", La Repubblica, l5 deiu l io de 1999.

41 Bruno Fornara, "V¡vere i l tempo. Intervista con Abbas Kiarostami",Cineforum, n" 388,octubre de 1999, p. 15.

26 E.l\4. Cioran, Silogismos de la amargura (Bartzelona. TusquetsEdilores, 1990),21. or

27 Ham¡d Dabashi, "Re'Readinq Reality: Kiarostami's fhroughthe 0liveTrees and the Cultural Polit ics 0f Postrevolutionary Aesthetics", 84.0 t

28 Hamid Dabashi, "Re-Read¡ng Reality: Kiarostami's Through the 0liveTrees and the Cultural Polit ics of Postrevolutionary Aesthetics", 84.0 t

29 Esate baterako. ikus MitrAhmad e ¡/irEhsanen azalpenak, "Dark

Light", in Rose lssa eta Sheila Wh¡taker {ed.), Life and Arl The Newlran¡an Cinema {Londres, Brit ish Film Institute, l999),109-113. or, etaFergus Dalyrenak, "Abbas Kiarostami: The l\4irror of PossibleW0rlds", Film West. lreland's Film 0uarterly,32. zk., 1998k0 maiatza,37. o[

30 Nassia Hamid, "Near and FaI Interview",24.0t

31 Sohrab Sepehri, Los pasos del agua, in Nima Yushij, Sohrab Sepehriy Ahmad Sahmlu, Tres poetas persas contemporáneos {Bartzelona,lcaria Editoriala, 2000), 49. or.

32 Youssef lshaghpour, Le réel, face et pile: le cinéma d'AbbasKiarostami,53-83. on

33 David Walsh, "The Compassionate Gaze: lranian F¡lmmaker AbbasKiarostami atthe San Francisco Film Festival", World SocialistWebSite, 2000k0 ekainaren 12an. [www.wsws.org/articles/2000/jun2000/sff8-j l 2.shtmll.

34 Pat Aufderheide, "Beal Life ¡s More lmportant than Cinema: Anlnterview with Abbas Kiarostami". Cineaste, 21. alea, 3. zk., l995ekouzta i la ,32 . o r

35 Gi l les De leuze, La imagen- t ¡empo. Es tud i0s sobre c ine 2{Bartzelona-Buenos Aires-Mexiko, Ediciones Pa¡dós, 1987}, 287. eta293. or Hona hemen Kiarostamiren zineko ikuspegi pol¡tikoaren zen-bait ezaugarri: Marco Dalla Gassa, Abbas Kiarostami, 56-60. or

36 Stéphane G0udet, "Entret¡en avec Abbas Kiarostami: manipula-tions", P0sitif.442. zk., 1997k0 abendua, 99. 0r

37 Youssef lshaghpourek aipatu zuen Kiarostamiren 'barruk0 erbeste-ald¡a', Le réel, face et pile: le cinéma d'Abbas Kiarostami, 97. or

38 Elkarrizketa Youssef lshaghpourekin, "La photographie, le cinéma etle paysage. Dialogue", Positif, 491 . zk.,2002ko urtarri la, 65. or

39 PatrickZ. l\¡cGavin, "Kiarostami W¡ll Carry Us:The lranian l\4aster GivesH0pe", Indiewire, 2000k0 abufuaren lea lilM.indiew¡re.comfiilm/inter-views/int_K¡arostam_Abbas 000801.htm11. Horrez gain, lehentxeagoegindako beste elkarizkela batean, honako hau esan zuen Jatamirenlraneko egoerari buruz galdetu ziotenean: "lran ez da Jatam¡rena. Hogeimilioi lagunek euren botoa eman d¡otelak0 dago boterean. Jatam¡k gau-zak aldatu nahi ditu: lorEen badu. irandar qehienen asmoa beteko du";ikus Stefano Cappellini, "'ll mio cinema in divenire': interuista ad AbbasKiaroslami"[\/\/W.closeup.ivf rontpa ge/1 399f p,/Venezia/Recensioni/llventoCiPorteravia.htmll.

40 Abbas Kiarostami, "l f igli della rivoluzione", La Repubblica, l999kouztailaren 15ean.

4l Bruno F0rnara, "Vivere i l tempo. Intervista c0n Abbas Kiarostam¡",Cineforum,388. zk., l999ko urria, 15. or.

Norn Broennrcn

Abbas Kiarostami nace en Teherán ( l rán) en1940. Graduado en Bel las Ar tes, se in ic ia pro-fes ionalmente como diseñador gráf ico y esesta act iv idad la oue le l leva a l ámbi to del c ineoubl ic i tar io durante la década de los sesenta.En 1969 ingresa en e l Centro para e l Desarro l loInte lectual de Niños y Adolescentes, bajocuyos auspic ios real iza sus pr imeros cor tome-t ra jes: aunque básicamente somet ido a losrequer imientos de un c ine de cor te d idáct ico,t í tu los como Pan y cal le juela, La hora delrecreo o e l mediometra je La exper iencia -suspr imeras incurs iones en e l c ine de f icc ión- ev i -dencian ya un ta lento innegable y una miradamuy personal . Los dos únicos largometra jesque real iza antes de la Revoluc ión ls lámica, Elv ia jero y El in forme, t ienen muy poca repercu-s ión a pesar de su cal idad y Kiarostami cont i -nuará así t rabajando para e l Centro y real izan-do f i lms centrados de una u ot ra forma en e lmundo de la in fancia. ¿Dónde está la casa delamigo?, su autént ica revelac ión a escala in ter-nac iona l g rac ias a l a f o rm idab le acog ida quese le d ispensa en e l Fest iva l de Locarno de1989, era en r igor un nuevo largometra je paraesa muy activa institución. También para éstarueda los documentales Párvulos y Deberes,in teresantes aproximaciones a los problemasde la educación pr imar ia en l rán, así como elfasc inante Pr imer p lano, f i lm inc las i f icable enel que Kiarostami reconstruye magist ra lmenteel caso real de un humi lde obrero en paro, granaf ic ionado a l c ine, que se hace pasar por e lreal izador Mohsen Majmalbaf para in t imar conuna acomodada fami l ia de Teherán. La v ida ynada más prosigue e l camino abier to porP r imer p lano en es ta pecu l i a r y pe rsona lvar iante del f i lm-encuesta, ahora a par t i r de unvia je en busca de los protagonistas de ¿Dóndeestá la casa del amigo? t ras tener e l c ineastanot ic ias del terremoto que sacudiera la regiónen 0ue se rodó. Galardonada en numerososfest iva les in ternacionales, La v ida y nada másencontrará en Através de los o l ivos una nuevavuel ta de tuerca a ese int r incado juego deinteracciones entre real idad y f icc ión del que

Q¡¡¡ Bpq¡ryr¡on

Abbas Kiarostami Teheranen ( l ran) ja io zen'1940. uf tean. Ar te Eder ikasketak egin ondo-ren, d ise inugi le graf iko lanetan hasi zen, etajarduera horrek publ iz i ta teko z inera eramanzuen h i rurogeiko hamarkadan. 1969an. Umeeneta Nerabeen Adimena Garatzeko Zentroansartu zen, eta ber tan egin z i tuen bere lehenf i lm laburrak. Dena dela, z ine d idakt ikoareneraginpean zegoen. 0gia eta kalezuloa f i lmak,Jolas ordua f i lmak edo Esper ientz ia f i lm erd iak- f ikz iozko z inean egindako lehen lanak- ager i -ager ian utz i zuten ia iotasun eztabaidaezina etaoso beg i rada pe r t sona la z i t ue la . l r au l t zals lamiarra ger tatu baino lehen egin z i tuenBidaiar ia eta Txostena b i f i lm luze bakarrekoihar tzun eskasa izan zuten, ka l i ta te handiko-ak bazi ren ere. Kiarostamik Zentroan ber tanlan egi ten eta nola edo hala haur tzaroan o ina-r r i tu ta zeuden f i lmak egi ten jarra i tu zuen. Nondago lagunaren etxea? f i lmar i esker , nazioar-tean egin zen ezaguna, 1 989an Lorcanon egin-dako Zinemald ian harrera ez in hobea izan zue-lako. lzan ere, f i lm luze berr ia zen erakundelangi learentzat . Era berean, erakunde horrent-zat f i lmatu z i tuen Haurrak eta Etxerako Ianakdokumentalak. In teresgarr iak d i ra oso, l ranekolehen hezkuntzaren arazoetara hurbi l tzen d i re-lako. Horrez gain. Lehen p lanoa f i lm sai lkaezinl i l u raga r r i a eg in zuen . Be r tan , K ia ros tam ikmaisutasun handiz i rudikatu zuen langabezianzegoen langi le xume baten benetako kasua.Langi leak oso gogoko du z inea, eta MohsenMa jma lba f z i neg i l ea de la esa ten du ,Teherango fami l ia aberats baten laguna izate-ko. Lehen p lanoa f i lmak inkesta- f i lm a ldagaib i tx i bezain oer tsonalean zabaldutako b idear ieuts i z ion Biz ia, bester ik ez f i lmak. Dena dela,ora ingo honetan, Non dago lagunaren etxea?f i lmeko protagonisten b i la joateko b idaia daoinarr ia , z inegi leak f i lma egin zeneko eskual-deko l u r r i ka ra ren be r r i i zan ondo ren .Nazioar teko z inemald i uga r i tan sar iak jasotakoBiz ia, bester ik ez f i lmak 0 l ibondoetan zehar f i l -mean aurk i tu zuen erreal i ta tearen eta f ikz ioa-ren ar teko e lkarreragin joko korapi la tsu horrenno rab ide be r r i a , e ta ho r re tan . ma isu ez in

k'Kiarostami es un autént ico maestro. Bene-f ic iándose ya de la d is t r ibución in ternacionalde sus f i lms, Kiarostami acomete en 1997 suproyecto más ambic ioso y arr iesgado hasta esemomento, El sabor de las cerezas, justamenterecom0ensado con l a Pa lma de 0 ro en e lFest iva l de Cannes de ese añ0, pero t ib iamenteacogido s in embargo en e l propio l rán por p lan-tear crudamente problemas f i losóf icos y teoló-g icos de gran calado. EI v iento nos l levará-acaso su obra maestra y, en cualquier caso,una autént ica summa de sus inquietudes temá-t icas V formales- vuelve a p lantear idént icosinterrogantes sobre la muerte, e l sent ido de la

hobea da Kiarostami. Bere f i lmak nazioar teanbanatzen z i renez, Kiarostamik 1997an ekin z ionbere pro iektu handinahi eta arr iskutsuenar i :Ge rez ien ahogozoa . Ha in zuzen e re , u r tehorretan, merezi tako Urrezko Palmondoa iasozuen Canneseko Zinemald ian. l ranen, ordea,ezzuen ha r re ra oneg ia i zan , ga r ran tz i hand i koarazo f i losof iko eta teologikoak gordintasunhandiz jorratzen z i tuelako. Haizeak eramangoga i tu f i lmean -be re ma isu l ana da beha rbada ,eta edonola ere, gaietan zein formetan d i tuenkezken benetako summa da-, antzeko galderakegin z i tuen berr i ro ere her iotzar i , b iz iaren zent-zua r i , komun ikaz io eza r i edo e l ka r tasuna r i

vida, la incomunicación o la sol idar idad, que enclave b ien d is t in ta reaoarecen de nuevo enABC Áfr ica, un documental de encargo rodadoen Uganda que Kiarostami reconduce de inme-diato a su terreno para mayor decepción de la0NG que se lo encomendara con aspi rac ionesmás convencionales. Fascinado oor las enor-mes posib i l idades del v ídeo d ig i ta l , K iarostamirueda en este soporte Diez, su último largome-traje hasta la fecha, un fi lm literalmente inde-pendiente y c landest ino que explora e l univer-so f emen ino en e l l r án con temporáneo yaborda f ronta lmente a lgunos problemas raravez t ratados en e l c ine de aquel país, s iemprede la mano de un r igor formals in apenas paran-gón en la producción contemporánea.

buruz; eta beste la jorratu bazi tuen ere, berr i roage r tu z i r en ABC A f r i ka dokumen ta lean .Enkarguzko dokumental hor i Ugandan f i lmatuzuen, eta Kiarostamik berehala b ideratu zuenbere joera berezietarantz, asmo arruntagoakzi tuen GKEaren ets ipenerako. Bideo d ig i ta lakeskaintzen z izk ion aukera handiek l i luratutautzi zutenez, Kiarostamik euskarri horretan fi l-matu zuen Hamar f i lma. Gaur ar te egin duenazken f i lm luzea independentea eta ezkutukoada erabat . l raneko emakumeen uniber tsoa duaztergai , e ta aurrez aurre jorratzen d i tuherr ia lde horretako z inegintzan nekez lantzendiren zenbai t arazo. Dena dela, ekoizpen garai -k idean oarekor ik ez duen zorroztasun formalanaousi da bet i .

PnoGRAMA

J U C V E S

Viernes06-02-200307-02-2003

18:00 Honns20:00 Hon¡s

0steguna0stira la

2003-06-032003-07-03

Khaneh-ye doust Kodjast?{¿Dónde es tá la casa de mi amigo?) , l rán .1987

D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Mont.:Abbas Kiarostami; F.: Farhad Saba; M.: Amine AllahHessine; Pr.: Inst i tute for the Intel lectual Devel0pmentof Children and Young Adults; l . : Babak Ahmadpur,Ahmad Ahmadpur, lran Otari , Khodabakhsh Defaie, AzizBabi, Al i Djamali ; Color. 90'

Ksnrues-ve oousr Koo¡nsr?

Cuando l lega a casa y se prepara para hacer sus deberesun niño se da cuenta de que, por error, se ha l levado elcuaderno escolar de uno de sus comoañeros de clase.Intenta encontrar su casa para devolvérselo, pero fracasay 0e0e regresar.

Khaneh-ye doust Kodjast?(Non dago n i re lagunaren e txea?) , l ran .1987

Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Munt.:Abbas Kiarostami; A.: Farhad Saba; M.: Amine AllahHessine; Pr.: Inst i tute for the Intel lectual Developmento f Ch i ld ren and Young Adu l ts ; l . : Babak Ahmadpu¡Ahmad Ahmadpur, lran Otari , Khodabakhsh Defaie, AzizBabi, Al i Djamali ; Koloretan. 90'

Kg¡trt¡u-vr oousr Koo¡nsr?

Etxera bueltatu eta eskolako lanak egiteko puntuan dago-ela, ume bat konturatu da gelakide baten koadernoa era-man duela etxera. deskuiduz. Beste ume horren etxearenbila hasten da, baina kale egin eta bueltako bidea haftubehar du .

J UeVeS

Viernes06-02-200307-02-2003

20:00 HoRAs1 8:00 HoRAs

0steguna0sti ra I a

2003-06-032003-07-03

20:00ETANI 8:00rrnru

Mashgh-e Shab(La ta rea de l co leg io ) , l rán . 1989

D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Mont.:Abbas Kiarostami; F.: Farhad Saba; M.: Mohamed RezaAlighol i ; Pr.: Inst i tute for the Intel lectual Development ofCh i ld ren and Young Adu l ts ; l . : Babak Ahmadpur ,Farhang Akhavan, Mohammad Reza Nematzadeh,Abbas Kiarostami y los alumnos y profesores de laescuela Shahid Ma'sumi; Color. B6'

MnsHcH-r SHne

A través de varias entrev¡stas con los alumnos de uncolegio, se analizan aspectos de las tareas que éstosdeben rea l i zar en casa, donde se en f ren tan a un en tor -no en el que abundan los padres analfabetos o pocoacostumbrados a los métodos pedagógicos modernos.

Mashgh-e Shab(Esko lako lana) , l ran . 1989

Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Munt.:Abbas Kiarostami; A.: Farhad Saba; M.: Mohamed RezaAlighol i ; Pr: Inst i tute for the lntel lectual Development ofCh i ld ren and Young Adu l ts ; l . : Babak Ahmadpur ,Farhang Akhavan, Mohammad Reza Nematzadeh,Abbas Kiarostami eta Shahid Ma'sumi eskolako ikasleeta irakasleak; Koloretan. 86'

MnsHc¡r-¡ SHna

Eskola bateko ikasleei egindako zenbait elkarr izketarenbidez, etxean egin behar dituzten eskolako lanetako arlobatzuk aztertzen dira. Etxean, giroa ez da onena: alfabe-ta tu gabeko gurasoak edo pedagog ia-metodo moderno-etara ohitu gabekoak.

Sábado 08-02-2003 18:00 HonnsJueves 13-02-2003 20:00 HoRAs

Mossafer(El viajero), l rán. 1974

D. : Abbas K iaros tami ; G. : Abbas K ia ros tami ;Argumento: Una historia de Hasan Rafiei; F.: FiruzMalekzadeh; M. : Kambiz R ishanravan; Mont . : Ami rHasan Hami ; Pr . : Ins t i tu te fo r the In te l lecc tua lDevelopment of Children and Young Adults; l . : MasudZandbeg leh , Hasan Darab i ; B /N.74 '

Mossnre n

Un adolescente cuya principal obsesión es el fútbol,decide trasladarse a la capital para intentar ver uno delos part idos más importantes de la temporada. Sabe quesu tarea no es fáci l , pues vive en un pequeño pueblo ale-jado de la c iudad y no d ispone de d inero .

Mossafer(B ida ia r ia ) , l ran . 1974

Z. ' . Abbas K ia ros tami ; G. : Abbas K iaros tami ;Argumentua: Hasan Rafieiren istorio bat; A.: FiruzMalekzadeh; M. : Kambiz R ishanravan; Munt . : Ami rHasan Hami ; Pr . : Ins t i tu te fo r the In te l lecc tua lDevelopment of Children and Young Adults; l . : MasudZandbeg leh , Hasan Darab i ; Z /B .74 '

Mossnr¡R

Nerabe ba tek h i r iburura joan nah i du , denbora ld iko fu t -bol part idurik garrantzitsuenetako bat ikustera. lzanere, futbola da bere obsesio nagusia. Badaki ez delalan erraza izango, hir iburutik urrun dagoen herrixkabatean bizi delako eta dirurik ere aoenas duelako.

La runb ata0steguna

2003-08-032003-r3-03

1 8:00¡rnru20:00ETAN

SábadoJ U eVeS

08-02-20031 3-02-2003

20:00 HoRAs1 B:00 HoRAs

La ru n bata0steg u na

2003-08-032003-13-03

20:00ETAN1 8:00ETAN

Va Zendeg i Edame Darad(Y la vida continúa .. .) , l rán. 1 992

D. : Abbas K iaros tami ; G. : Abbas K ia ros tami ; F . :Homayun Payvar; M.: Antonio Vivaldi; Mont.: AbbasKiaros tami , Chang iz Sayad; Pr . : Ins t i tu te fo r theIntel lectual Development of Children and Young Adults;l . : Farhad Kheradmand, Puya Payvar , Z iya Baba i ,Mahrem Feyd i , Hoc ine R i fan i y los hab i tan tes deRudbar y Rostamabad, Co lor . 91 '

V¡ Zrruo¡er Eonv¡ D¡n¡o

Tras el terremoto ocurrido en el norte de lrán en 1990,que causó cerca de cincuenta mil muertos, un padre ysu h i jo se d i r igen a la zona devas tada y buscan a losdos pequeños protagonistas de la película ¿Dónde estála casa de mi amigo?

Va Zendeg i Edame DaradlE ta b iz i tza aur re ra doa. . . ) , l ran .1992

Z. : Abbas K iaros tami ; G. : Abbas K iaros tami ; A . :Homayun Payvar; M.: Antonio Vivaldi; Munt.: AbbasKiaros tami , Chang iz Sayad; Pr . : Ins t i tu te fo r theIntel lectual Development of Children and Young Adults;l . : Farhad Kheradmand, Puya Payvar , Z iya Baba i ,Mahrem Feyd i , Hoc ine R i fan i e ta Budbar e taRostamabadeko biztanleak, Koloretan. 91'

V¡ Z¡ru0¡cr Eonv¡ D¡R¡o

1990ean lraneko iparraldean lurr ikara batek berrogeitahamar mila pertsona inguru hi l ostean, aita eta beresemea suntsitutako lurraldera abiatzen dira, Non dagonire Iagunaren etxea? pel ikulako protagonista gaztebiak bi latzera.

ffiWffiffiffiWVie rn esSá ba do

1 B:00 HoRAs20:1 5 HoRAs

Nan Va Koutcheh(E l pan y e l Ca l le jón) , l rán . 1970D.: Abbas Kiarostami; G.: Taghi Kiarostami; F.: lMehrdad Fakhimi; l\4.: TheBeatles; lvlont.: lVlanuchehr 0liai; Pr.; Institut for the IntellectualDevelopment of Children and Young Adults; l.: Reza Hashemi, MehdiSh ivanfar ; B /N.12 'NAN VA KOUTcHEHCuando vue lve a casa después de comprar pan, un n iño se encuent ra conun per ro que le imp ide segu i r su camino. Como ne ve a nad ie que le ayude,e o f rece un poco de pan, y e l an ima l le s igue mansamente .

Dow Rahehal Baraye yek lvlassaleh(Dos so luc iones a un pr0b lema) , l rán . 1975D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; lvlont.: Abbas Kiarostami; F.:lvlorteza Rastegar; Sonido: Changiz Sayad; Pr: I nstitute for the IntellectualDevelopment of Children and Young Adults; l.: Sahid, Hamidi Color 5'DOW RAHEHAL BARAYE YEK MASSALEHNader le presta su l ibreta a Dara, y éste se la devuelve rota. Hay dos solu-cionesr la venganza o el intento de recomponer la i ibreta juntos.

H a m s a r a y a n( E l C o r o ) , l r á n . 1 9 8 2D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; lM0nt. : Abbas Kiarostami;Argumento: lVlanad Javad Kahnamo' i ; F: Al i Reza Zarindast; Sonido:C h a n g i z S a y a d , A h m a d A s g a r i ; P r . ; I n s t i t u t e f 0 r t h e l n t e l l e c t u a lDevelopment of Chi ldren an Young Adults; l . ; Yusef Moqaddam, Al i Asgari ,Teymur y los n¡ñ0s de Rasht. ; Color 1982HAMSABAYAN

Un abuelo v su nieto vuelven de compras. Cuando el pr imer0 entra encasa, deja la puerta abierta para el niñ0, pero se cierra. El pequeño noalcanza el t imbre y su abuelo no Ie oye gr i taI

R a h H a l - e Y e k( S o l u c i ó n ) , l r á n . 1 9 7 8D.r Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostam¡; l \ ¡ont. : Abbas Kiarostami; F.:Firuz l \4alekzadeh; Sonido: Changiz Sayad; Pr Inst i tute for the Intel lectualD e v e l o p m e n t o f C h i l d r e n a n d Y o u n g A d u l t s i C o l o r 1 l '8AH HAL.E YEKlJn h0mbre se encuentra t i rad0 en la carretera, con su coche estropeado.lntenta que otros vehícul0s se paren a s0correr le, pero no lo consigue, asíq u e d e c i d e s o l u c i o n a r e l p r o b l e m a p o r s u c u e n t a .

Be Tanib ya Bedhoun-e Tart ib( C o n d i s c ¡ p l i n a o s i n e l l a ) , l r á n . 1 9 8 10.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; lvlont.: Abbas K¡arostam¡; F.: lrajSafavi ; Sonido: Changiz Sayadj Efectos especiales: Mehdi Samakar; Pr: Insl i tutefor the Intellectual Development of Ch¡ldren and Young Adults; Color l5'BE TABTIB YA BEOHOUN-E TARTIBDocumental educat ivo que pretende mostrar a los niños que comportarsed e f o r m a a d e c u a d a r e q u i e r e m e n o s e s f u e r z o e n c u a l q u i e r t i p o d e s i t u a -c r o n e s q u e h a c e r l o d e f 0 r m a i t r e g u l a t

l l a n d a n D a r d( 0 0 o r d e l v l u e l a s ) , ¡ r á n . 1 9 8 3l) Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; F.: Firuz lv lalekzadeh; Sonido:{ l h a n g i z S a y a d ; C o l o r 2 3 'l l ^ N o A N D a R Dl ) L r r a n t e g e n e r a c i o n e s , l a f a m i l ¡ a d e l v l o h a m e d R e z a h a d e s c u ¡ d a d o l ah ( t ene dental , y como resultado su padre y su abuelo l levan dentadura

l l1)slrza. El propio l \4ohamed sufre un fuene dolor que le 0bl iga a vis¡tar al, , r { i d c o , q u i e n l e a c 0 n s e j a s o b r e e l c u i d a d o d e n t a l .

0stiralaLa ru n bata

I 8:00ETAN20:00ETAN

Nan Va Koutcheh(0g ia e ta Ka lezu loa) , l ran .1970Z.: Abbas K¡arostami; G.: Taghi K¡arostami; A.: Mehrdad Fakhimi; M.: TheBeatles; l\,4unt.: Manuchehr 0liai; Pr: Institutforthe Intellectual Developmentof Children and Young Adults; l.: Reza Hashemi, Mehdi Shivantat;ZlB.12'NAN VA KOUTCHEHogia erostetik eüera bueltatzen ari dela, ume batek uakur batekin egiten dutopo. Txakutrak ez dio aurrera egiten uzten. Laguntza emango dion ¡nor ezduenez inguruan, umeak ogi apur bat eskainten dio uakurrari, eta hau mant-c ñ c o ñ i b o n h r e f Á n r ^ i ñ

Dow Rahehal Baraye yek l\4assa¡eh{ l r tenb ide b i a razo bakar rar i ) , l ran . '1975Z.: Abbas K¡arostami; G.: Abbas Kiarostami; l\4unt.: Abbas Kiarostami; A.:lvlorteza Rastegar; Soinua: Chang¡z Sayad; Pr: Institute for the IntellectualDevelopment of Children and Young Adults; l.: Sahid, Hamid; Koloretan. 5'Dow RAHEHAT BanaYE YEK lvlAssaLEHNaderrek l¡breta utzi dio Darari, eta honek apurtuta itzul¡. Inenbide bi daude:mendekua ala, biek batera, l ibreta berriz osatzeko ahalegina egitea.

ñamsarayan(Korua i , l ran .1982Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Munt.: Abbas Kiarostami;Afgumentua: l\4amad Javad Kahnamo'i; A.: Ali Reza Zarindast; Soinua:Chang iz Sayad. Ahnad Asgar i ; Pr . ; Ins t i tu te f0 r the In te l lec tua lDevelopment of Children an Young Adults; l.: Yusef Moqaddam, Ali Asgari,Teymur eta Rashtek0 haurak., Koloretan. 1982

A¡lona bat eta bere i loba erosketak egitetik bueltatu dira. Lehena etxeansartu denean, atea zabalik utzi du haurrarentzat, baina itxi egin da. Haurraez da uirrinera heltzen eta, oihu egin arren, aitonak ez dio entzuten.

Rah Ha l -e Yek(Konponb idea) , l ran . 1978Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; lvlunt.: Abbas Kiarostami; A.:Firuz lvlalekzadeh; Soinua: Changiz Sayad; Pr Institute for the IntellectualDevelopment of Children and Young Adults; Koloretan. lJ'RAH HAL-E YEKG¡zon bat erepide bazterrean dago, autoa hondatuta. Beste gidarirenbaten laguntza lortzen saiatzen da baina, laguntza hori heltzen ez denez,arazoa bere kabuz k0np0ntzea erabakitzen du.

Be Tartib ya Bedhoun-e Tartib{D iz ip l inarek in edo gabe) , l ran . 1981Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; lMunt.: Abbas Kiarostami; A.:lraj Safavi; Soinuai Changiz Sayad; Efektu bereziakr lvlehdi Samakar; Pr:lnstitute for the Intellectual Development of Children and Young Adults;Koloretan. l5'BE TARTIE YA BEDHOUN-E TABTIBDokumenta l hez igar i honek in , haur re i i raka ts i nah i za ie e r razaqoa de laondo portatzea txarto baino. edozein egoeratan.

Dandan Dard(Hag¡netako mina), lran. 1983Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; A.: Firuz l\,4alekzadeh; Soinua:Changiz Sayad; Koloretan. 23'DANDAN DAflDBe launa ld¡z be launa ld i , Mohamed Rezaren fami l iak ez d i tu honzak garb i tue ta , ondor ioz , bere a i tak e ta a i tonak ordezko hor tzak darab i l t za te .Mohamedek berak ere n in ¡zugat r ia dauka, e ta med ikuarengana joanbehar du: honek hortzak zaintzeko esan dio.

14-02-20031 5-02-2003

2003-06-022003-07-02

ViernesSábado

1 4-02-2003r 5-02,2003

20:00 HoRAs18:00 HoBAs

0stiralaLa run bata

2003-14-022003-1 5-02

1 8:00ETAN20:00¡rn¡r

Tadj robe h(La Exper ienc ia ) , l rán . 1973

D.:Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Argumento:la obra de Amir Naderi; F.: Al i Reza Zarindast; Mont.:Abbas Kiarostami, Rajayan; l . : Hosein Yar Mohamadi,Parviz Naderi; B/N. 60'

Tno¡noa¡u

U n c h i c o d e c a t o r c e a ñ o s q u e d u e r m e e n u n a t i e n -da de fo togra f ía susp i ra por una ch ica de c lasem e d i a q u e v i v e e n u n a z o n a a c o m o d a d a d eTeherán, pero e l la ignora sus in ten tos de en tab la ru n a r e l a c i ó n .

Tadjrobeh(Esperientzia), l ran. 1973

Z.: A. Kiarostami;G.: Abbas Kiarostami; Argumentua: AmirNaderiren obra; A.: Ali Reza Zarindast Munt.: AbbasKiarostami, Rajayan; l.: Hosein Yar Mohamadi, ParvizNaderi;ZB. 60'

TnoJRoe¡H

Hamalau urteko mutiko batek argazki-denda bateanegiten du lo. Teheraneko auzo aberats batean bizi denerd i -ma i lako neska ba t da bere ametsa , ba ina honekez dak i mut i la ren aha leg ina berarek in har remanetanhastea denik.

Lebassi Barave Arossi(El traje de boda), lrán. 1976

D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami, ParvizDevai; F.: Homayun Payvar; Mont.: M. Afshar; Sonido:Chang iz Sayad; l . : Masud Zendbeg lu , Med i Neku i ,Badak Kazemi. R. Hashemi: Color. 52'

L¡enssr Bnnaye ARossr

Tres adolescentes intentan tomar prestado un trajeoue se está fabricando en el tal ler de sastrería dondetrabaja uno de el los, pero la empresa no resulta tanfác i l como imao inaban.

Lebassi Barave Arossi(Ezkontza-jantzia), I ran. 1 976

Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas K¡arostami, ParvizDevai; A.: Homayun Payvar; Munt.: M. Afshar; Soinua:Chang iz Sayad; l . : Masud Zendbeg lu , Med i Neku i ,Badak Kazemi , R. Hashemi ; Ko lo re tan .52 '

LEBAssr BARAYE ARossl

Hiru nerabek jantzi bat hartu nahi dute maileguz, eure-tako baten lantokia den jostundegit ik. Alabaina, eginki-zuna ez da uste bezain erraza.

C|MMATECA E

J uevesJ ueves

20-02-200320-02-2003

18:00 Hon¡s20:00 HoRAS

0steg u n a0steguna

2003-20-032003-20-03

1 8:00ETAN20:00ETAN

Nema-ye Nazd ik(Pr imer P lano) , l rán . 1990

D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Mont.:Abbas Kiarostami; F.: Al i Reza Zarindast; Pr.: lnst i tute forthe Intel lectual Development of Children and YoungAdults; l . : Al i Sabzian, Hasan Farazmand, AbolfarzlAhankhah, Mehrdad Ahankhah, Hushang Shaha i ,Mohsen Makhmalbaf; Color. 100'

Nevn-ve N¡zorr

Un humi lde obrero en paro , g ran a f i c ionado a l c ine , sehace pasar por e l famoso d i rec to r i ran í MohsenMakhmalbaf , a qu ien admi ra por su de fensa de lospobres en las pe l ícu las que rea l i za .

Nema-ve Nazd ik(Lehen p lanoa) , l ran . 1990

Z.: A. Kiarostami; G": Abbas Kiarostami; Munt.: AbbasKiarostami; A.: Ali Reza Zarindast; Pr.: Institute for theIntel lectual Development of Children and Young Adults; l . :Al i Sabzian, Hasan Farazmand, Abolfarzl Ahankhah,Mehrdad Ahankhah, Hushang Shaha i , MohsenMakhmalbaf; Koloretan. 1 00'

Nrv¡-ve Nnzorr<

Langabezian dagoen langi le xume bat oso zinemazalea da.Bere burua Mohsen Makhmalbaf irandar zuzendari ospet-sutzat aurkefen du, izan ere, honek, bere pel ikuletan,behartsuak defendatzen ditu, eta g¡zonak miretsi egiten duzuzendaria horregatik.

ViernesSá ba doJ U e V e S

21-02-200322-02-200327 -02-2003

1 8:00 Honns20:00 Hon¡s1 8:00 Hon¡s

2003-21-022003-22-022003-27-02

1 8:00ETAN20:1 S¡rn¡t1 8:00ErAN

Ta'm e Guilass(E l sabor de las cerezas) , l rán . 1997

D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Mont.:Abbas Kiarostami; Pr.: Abbas Kiarostami Productions;F.: Homayun Payvar; l . : Homayon Ershadi, AbdolrahmanBagher i . Sa far A l i Morad i , M i r Hosse in Noor i , A fsh inKhorshid; Color. 95'

Tn'u r Gurrnss

Un hombre que se siente viejo y sin estímulos paraseguir viviendo, decide poner f in a sus días. Antes dehacer lo , debe buscar a a lgu ien que qu ie ra en ter ra r le ,¡rero le resulta dif íci l encontrarlo.

La ru n bata0sti ra I a0steg una

Ta'm e Guilass(Gerezien zaporea), lran. 1 997

Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Munt.:Abbas Kiarostami; Pr: Abbas Kiarostam¡ Productions;A.: Homayun Payvar; l . : Homayon Ershadi, AbdolrahmanBagheri. Safar Al i Moradi, Mir Hossein Noori, AfshinKhorshid; Koloretan. 95'

Tn'v ¡ Gurrnss

Gizon bat zahar sent¡tzen da, bizi tzen segitzeko i lusiorikgabe. Hortaz, amaiera jarr i nahi dio bizi tzari . Baina horiegin aurret ik, lurperatuko duen norbait aurkitu beharkodu. Zai la izango da pertsona hori aurkitzea.

á :k .

l

l

20:00 Honns1 8:00 Honns20:00 Honns

Zire Darakhatan Ze¡on(A través de los ol ivos). l rán - Francia. 1994

D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Mont.:Abbas Kiarostami; F.: Hosein Jafarian, Farhad Saba; Pr.:Abbas K ia ros tami Produc t ions ; l . : Hose in Reza i ,Tahereh Ladania, Mohamad Ali Keshavarz, ZarifehShiva, Farhad Kheradmand; Color. 1 03'

Z¡R¡ Dnnnrnnrni'¡ Z¡vro¡t

Un equ ipo de c ine l lega a una zona devas tada por unterremoto y contrata a un joven albañi l , para interpre-ta r a un enamorado que desea casarse .

Zire Darakhatan Zeyton(0l ibondoen artet¡k), l ran - Frantzia. 1994

Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Munt.:Abbas Kiarostami; A.: Hosein Jafarian, Farhad Saba;Pr.: Abbas Kiarostami Productions; l . : Hosein RezailTahereh Ladania, Mohamad Ali Keshavarz, ZarifehShiva, Farhad Kheradmand: Koloretan. 1 03'

ZrR¡ Dnnnrrnrnru Z¡yroru

Pelikula bateko talde teknikoa lurr ikara batek suntsituta-ko lurraldera doa, eta igeltsero gazte bat k0ntratatzendu, ezkondu nahi duen maitemindu baten papererako.

La ru n bata0stirala0steguna

2003-21-022003-22-022003-27 -02

20:00rrnru1 8:1 S¡r¡ru20:00¡rnru

ViernesSá ba do

28-02-200301 -03-2003

l8:00 HoRAs20:00 Honns

0steg u na0stirala

2003-28-022003-0r -03

I 8:00ETAN20:00ETAN

Bad Ma Ra Khahad Bord/ Le Vent Nous Emportera(El viento nos l levará), Francia - lrán. 1999

D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Mont.:Abbas Kiarostami; F.: Mahmoud Kalari ; M: PeymanYazdanian; Pr: MK2 Productions; l . : Behzad Dourani,Noghre Asad i , Bahman Ghobad i , Roushan Karma E lmi ,Masood Mansouri v los habitantes de la local idad deSiah Dareh; Co lor .110 '

B¡o M¡ R¡ Ktnuno Bono/ Lr V¡rlr Nous Er¡ponr¡Rn

Un grupo de personas l lega a una aldea del Kurdistán.Sus habitantes ignoran el mot¡vo que les ha l levado hastaal l í , y piensan que buscan un tesoro, pero cuando losforasteros abandonan el pueblo, los lugareños t ienen laimpresión de que no han encontrado lo que buscaban.

Bad Ma Ra Khahad Bord/ Le Vent Nous Emportera(Haizeak eramang0 gaitu), Frantzia - lran. 1999

Z.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas K¡arostami; Munt.:Abbas Kiarostami; A.: Mahmoud Kalari ; M: PevmanYazdanian; Pr: MK2 Productions; l . : Behzad Dourani,Noghre Asad i , Bahman Ghobad i , Roushan Karma E lmi ,Masood Mansouri eta Siah Dareh herriko biztanleak:Koloretan. 1 10'

B¡o Mn R¡ KHnrno Bono/ Le V¡rur Nous EMpoRTERA

Pertsona talde bat Kurdistaneko herrixka batera helduda. Bertako biztanleek ez dakite zergatik joan diren pert-sona horiek hara, eta alf iorren baten bi la dabi l tzala oent-satzen dute. Baina kanpotarrek herr ia uztean, herr i tarrenustea izango da ez dutela aurkitu bi latzen ari zirena.

20:1 5 H oBAs1B:00 HoBAs

0steguna0stirala

2003-28-022003-0r -03

CINEMATECA

20:1 5ETAN1 8:00rrn¡r

Viernes 28-02-2003Sábado 01 -03-2003

A.B.c. Áfr ical rán - F ranc ia ,2001

D.: Abbas Kiarostami; G.: Abbas Kiarostami; Mont.:Abbas K ia ros tami ; F . : Se i fo l lah Samadian ; Son ido :Mohammad Reza Delpak; Pr.: Kiarostami Productions,MK2 Produc t ions ; l . : Abbas K ia ros tami , Se i fo l lahSamadian ; Co lor . 85 '

A.B.C. Árnrcn

Test¡monios acerca de los devastadores efectos delS i d a r e c o g i d o s e n K a m p a l a ( U g a n d a ) , a d o n d eKiaros tami v ia jó en e l año 2000 inv i tado por laFundac ión In te rnac iona l para e l Desar ro l lo Agr íco la ,deDend ien te de Nac iones Un idas . -

A.B.C. Áfr ical ran - F ran tz ia ,200 l

Z . : Abbas K ia ros tami ; G. : Abbas K iaros tami ; Munt . :Abbas K ia ros tami ; A . : Se i fo l lah Samadian ; So inua:Mohammad Beza Delpak; Pr.: Kiarostami Productions,MK2 Produc t ions ; l . : Abbas K ia ros tami , Se i fo l lahSamadian ; Ko lo re tan . 85 '

A.B.C. A¡nrcn

lHESaren ondor io lazgar r ie i buruz Kampalan (Uganda)jasotako test igantzak. Kiarostami 2000n bidaiatu zenhara , Naz io Batuen menpe dagoen Nekazar i tzaGarapenerako Nazioarteko Fundazioak gonbidatuta.

FILMOGRAFIA1970 NAN vA KourcHEH (EL pAN y EL CALLEJóN)1972 ZANG-E TAFRIH (LA HORA DEL RECREO}1973 TADJROBEH {LA EXPERIENCIA,1974 MOSSAFER (EL VIAJEBOiI975 DOW fiAHEHAL BARAYE YEK MASSALEH

{Dos s0LUcr0NEs A uN PRoBLEMA}MANAM MITUNAM {VO TAMBIEN PUEDO)

1976 RANGHA (COLORES}

LEBASSI BARAYE AROSSI (EL TRAJE DE BODA)191'1 KAAJ.E YAHAN.NAMA {EL PALACIO DE YAHAN-NAMA)

MOALEM {EL MA€STRO)AZ OGHAT-E FARA6HAT.E JOD ESTEFADE KONIM? RANG-ZAN¡{¿C0M0 EMPLEAR ELTIEMP0 LIBRE? LA PINTURA)GOZARESH {EL TNFORME)

1978 RAH HAL-E yEK {S0LUCt0N NUtvtEB0 i}Ig79 GHAZIE.YE SHEKL.E AWAL, GHAZIE-YE SHEKL-E DOWOM

(PBIMER CASO, SEGUNDO CASO}1980 DANDAN DARO {DOLOR DE MUELAS}198I BE TARTIB YA BEDOOUN-E TARTIB

(CON DISCIPLINA O SIN ELLA)1982 HAMSABAYAN {EL CORO)r983 HAMSHAHBT{C0NCTUDADAN0S)1984 TARS VA SUEZAN (EL t\4tED0 y LA S0SPECHA)1985 AVALIHA(PARVULOS)I987 KHANEH-YE DOUST KODJAST?

{¿ DÓNDE ESTÁ LA CASA DE MI AMIGO?)1989 MASHGH.E SHAB {LA TAFEA DEL COIEGIO)1990 KLOZAP/NEMA-YE NAZDIK {PRIMER PLANO}I992 VAZENDEGI EDAI\4E DARAD {Y LA VIDA CONTINUA)I994 ZIRE DAñAKHTAN ZETTON (A TRAVÉS DE LOS OLIVOS)19s5 r-uH¡rÉRe rt coupne ue {¡-utr¡rERe y cotr¡pañía}

REpÉRAGES (LocALtzActoNEs)1997 TAVALOD-E NUR {EI NACIMIENTO DE tA LUZ)

TABH (EL PROYECÍO)TAM E GU|LASS (Et SAB0R DE tAS CEREZAS)

r999 BAD rvrA RA KHAKHAD BoRD {EL vlENTo Nos LLEVABÁ)2001 A.B.C. AFBTCA200r AU TRAVERS DE LA F¡ruÉrR¡ {n rRnvÉs DE LA |M0NTAñAI2oo2 oAH (DtEZt

PARTICIPACIÓN Ef{ PETICUTAS DE OTROS DIEECTOBES

1979 ZANG.E DARS, ZANG.E TAFRIH{LA HOFA DE LA CLASE, tA HORA DEt RECREO),de lrach Karimi. M0NTAJE

1980 RANANDEHIEL CoNDUCToB), de Nasser Zeraat;. GUI0N Y M0NTAJE

1985 N€GAH{l¡ MIBADA). de Ebrahim Foruzesh. MoNTAJE

1985 LAHZEHA{M0MENTOSi, de lrach Karimi. l\40NTAJE

1985 JODAM, MAN JODAM(Y0, Y0 lvllSM0l, de Ebrah¡m ForuTesh. GUtÓN Y N40NIAJE

1987 KELID(LA LLAVE), de Ebrahim Foru/esh. GUI0N Y IVI0NTAJE

1989 ZANBAGHA-YEVAHSHI{tlRl0S SILVESIRES}, de Ebrahim Foruzesh. GUI0N Y M0NTAJE

I989 SE SHEHRE AZ YEK MOBASER (LAS TRES CARAS DE UNDELEGAD0 0E CLASEI, de Hassan Agha Ka'imi. GUI0N

1993 SAFAR BE DIAF.E MOSAFER{VIAJE A LA TIERRA DEL VIAJEB0), de Bahman K¡arostami.PBODUC1OS Y ACTOR

1995 BADKONA('E SEFIOlEL GL0B0 BLANC0) , de Yafar Panah i . GUI0N

1995 SAFARiEL VIAJE) , de A l i Reza Ra is ian . GUIÓN

1999 BID VA BADlEL SAUTE Y EL VIENT0), de Mohamrnad AIi Talebi. GUIóN.

2OO1 DASHTAN VA NAI}ASHTAN{TENEF O NO TENERI, de NiK¡ Kar¡m¡. PROOUCTOR

2OO2 ISTGAH.E MATEUK(ESTACIÓN ABAND0NADAI. de Al¡ Feza Raisian. Arg. Orig.

PELíOUIAS DEDICADAS A ABBAS KIAROSTAMI

1994 ABBAS KIABOSTAMI: VÉRITÉS ET SONGES{ABBAS KIAROSTAMI, VEROADES E ILUSIONES},de Jesn"Pierre Limosin -\

1996 IL GIORNO ÚELLA PRIMA DI "CLOSE UP"{EL DIA OEL ESTRENO DE "PRIMEN PLANO"I,de Nanni Mórett¡

1999 VOLTE SEMPRE, ABBAS!(TVUELVE SIEMPRE, ABBAS!).de Renata de Almeida y Leon Cakoff

2OOO CLOSE UP K¡AROSTAMI(PRIMEF PLAN0: KIABo$TAMI), de Mahmud Behraznia

2000 KIARoSTAM¡ 101, de Yamsh¡d Akrami

BIBTIOGRAFIA

AGHIGHI, Saied, -Ta¿m-e guilas" {El sabor de la€ cerezas), Teherár, oatreh, 1999BAHAR[U, Abbas, 'Abbas Kiar0stami", Teherár, 2000DALLA GASSA. Marco, "ll di6poshivq rivelatoi ara¡isi e riflession¡ sul ruolo del cinena nell'opera di Abbas Xierostami, Tesis Doctoral, Universidad de Tuún, l99gDFLLA NAVE, Mafco, "Abbas Ki¿rostam¡", Mi lán, l l Castofo, Ig98DELLA NAVE, Marco (editorl, "ll cinema secondo Kiarostami", Associazio¡e Cioemarografiche Marchigiaoe-Fedemziooe ltaljana Circot¡ del Cincma, lg94ELENA, Alberto, "Abba$ Kiaroslam¡", Madrid, Ed¡cio¡es Cátedra; Coleccién Signo e lmageq/CineaÉtas, Z00Z.GHUKASSIAN. Zaven. "Machnueh

maghalat dár nághd va moarrefi-e asár-e Abbas Kiarostami" 1A¡tológía de críticas y ensavos sobre ta obra de AbbasKiarostami). Teheran, Nash"e Didar, 1996GlGLl, Benianino, MASSA, Patr¡z¡a C0PPABI, Paolo leditoresl.

"Lo schemo oltre la siepe. Inco¡tru con il cinema di poesia: Abbas Kiarostani", Reca¡€ti.

: e o t # H T l t ; í # : ' t r o b t o m a t i q u e d e I i n l e r u e n r i o n c h e z A b b a s K i a r o s l a m i " , T e s i s d o c t o . a t , u n , v e r s i d a 0 d e p a n s t i l . l s s 5

ISHAGHP0U¡, Youss€l "Le féef, face et pils ¡e cinéma d'Abbas Kiarosrami , Tours, Edrtions Farrag0, 2000KA.BlMl, kaj, "Abbas Kiarostami. fim$az-e rcaliste" {Abbas K¡arost¿mi, ur cineasta rea ista), Teherán, Nashre Ahu. I 986NANCf Jean-Luc, " févidence du f i lm: Abbas Kisrostam;", Brusetss, Yves Gevaen Editeur 2001P0URAHMAD, K¡umsrs (editorl, "Ján€-ye

dust koyast?' {¿üénde €stá la casa de mi amigo?), Teherán, Kanun e Parvaresh-e Fekr¡ (lkadan va Nuyava¡an, lgg0.Versión japonesa: "Soshite

aiga wa tsuzuku" {Y sl üif,e contirúai, T0kio, Sh0obunsha, t9g4PRICE Micha€|, "Conrtruct¡ng Fahh: Tb€ filns ofAbb?s Kiarcstam¡", tesis Destoral, U¡¡versidad de Bosron, 2001R0BERTI, Bruno {editor} , "Abbas K¡arotam¡", Boma, Din0 Audino Edirore,1996SAE€D-VAFA, Méhrna? y F0SEñBAUM, Jonathan, "Abbas l(iarostami', LJrbana, University 01 lllynois Press, en prensaSANDRINI, Luca y SCAND0LA, Albeft {edi toresl , "sent ier i incrociat i t i l c¡nema di Abbas K¡arostami", Verona, C¡err8 Edi l ioni , lg98SCAÍAFASSI, Benedett¿, "fqcchio, lo sguardo. In viagqio con Kiarostam¡", Fsma, Menexa, 2001SHABAN,I.PIR-POSHTEH,.I\4oh¡mmad, "Tarhi sz dustl negshi beh zandegi va asr-e filüsaz-e andishmand Abbas K¡arosraai" (Retrato ds !n amigr; l¿ vida y laobrs de Abbas Kiarostámi), Teherán, Entesharat-e Ro?aneh, 1997VILALL0NBA, 6abriel. "Abbas Ki¿r6tami, el poéta de lo cotid¡ano", Madrjd, Minor Network, Z00AWAA., "Abb¿s Kiaroslami: lextes, entret iens, f i lmographie complete", Paris, Édit ions de l 'ELoi le-Cahiers du Cinéma; Col lect ion Pethe bibl iothéoue des Cahiersdu ciném4,199?.

Entrada - Sarrera:2,20€ por Sesión - Emanaldi BakoitzekoAmigos del Museo: 25% de descuento - Museoaren Lagunentzat %25 merkeago

Museo de Bellas Artes de Bi lbaoBilboko Arte Eder Museoa

Plaza del Museo, No248011 - Bi lbao

Tfno" 94 439 60 60Fax. 94 439 61 45

www. museobilbao.com

El auditorio se abrirá al públic0 l5 minutos antes de la proyección de la películaSe ruega a los espectadores acudir con unos m¡nutos de antelación para ev¡tar colas en taquil la

lkusk¡zun gela fi lmea ¡gortzen hasi ba¡no I 5 m¡nutu lehenago zabalduko dugu gure ikusleentzakoMo¡urlo¿, rinea eskertuko genuke ikusleak minutu batzutako aurrerapenarekin helduko bal¡ra, sarrean iende-hilarak sortu es daitezen

Coru ruu¡srno AGRADEcTMTENTo A

KANOON FILMS. TEHERANFARABI FILMS FUNDATION, TEHERAN

ABTIFICIAL EYE, LONDBESMK2, PARIS

VERTIGO, MADRIDCONTRACAMPO. BUENOS AIRES

CIVITE, MADRIDALBERTO ELENA, MADRID

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DE GIJON (JOSE LUIS CIENFUEGOS. FRAN GAYO)SUBTITULA'M

Esr¡nnrr Asrot . r l ¡ r rod[rrdo 0n colaboración con - 0ndokoen landidetzarek¡n

o ' c " " ^ ' � . 6 : . . ] lV>Cr tF i lmo tecars*n¡our L fflll,3fl,tll! FrrmotecaErpañola@,(Ja GH a.0ll0¡ rrsÍTur valErcr¡ 0E cttEMATocnaFra RrcARo0 MUñ¡o¿ suAy

Pnóxruos Crclos - Hunnrrue o zrKLoAKConceptos Teóricos del Cine - Zinearen kontzeptu teorikoak

lV. Dal decorado al cine fantástico - Dekoratutik zine fantastikoraV, El guión, base del género - Gidoia, generoaren oinarria

Vl, El documental - DokumentalaVll, Cine de poesía contra cine de prosa - Poesia-zinea prosa-zinearen aurka

Er ic Eohmer

Stonley Kubr ick

Luis 8uñuel

Rosceles del c ine eurooeo

Mox 0phüls

Joon-Luc Godard

Roborto Rossell ini

f l droma am€r icano de los años 50

metro bilbao