l ruf. paeaejes... · 2014-01-20 · proa: l delta di ruves lec l test che despiega l mudament...
TRANSCRIPT
1
L RUF
L ruf l’é n cors de èga doucia che nasc da na fontèna
da mont o da n giacé che se deslebia.
L’èga scomenza coscita so lonch viac envers la val e
da na roa se fèsc n pìcol ruf che doventa semper più
gran. L ruf vegn jù semper più en prescia da la costes
del mont e canche l’é n dislivel del teren l’èga fèsc n
saut a chel che se ge disc pisciadoi.
L’alveis l’é l solch olache passa l’èga e a si parees se ge
disc bèrces. Manaman che l va en ju, l ruf doventa
semper più gran percheche l tol ite ruves più pìcoi,
i afluenc. Con so jir coran da sora en jù l’èga di
ruves la magna i crepes e la se tol dò materièl,
sasc e tera.
Canche l ruf rua tel pian, l va più peigher e l
doventa n ruf gran che fèsc outes granes, i
meandres o la anses.
A la fin de so viac, l ruf rua tel mèr te n lech
che à inom sbociament, che pel aer na forma
de orel (sbociament a estuarie) o se spartir te
n muie de canai più pìcoi (sbociament a
delta).
Vèrda la fegura e scrif ti cartelins
l’inom dret anter: sbociament a
delta, giacé, afluent, ruf gran,
ruf pìcol, pisciadoi.
2
RUVES GREGN E RUVES PÌCOI
L RUF PÌCOL fèsc de gregn sbalc ajache l
vegn de sora en jù e sia cantità de èga
pel mudèr tant per la pievia che per la
neif e la giacia che se deslebia. Te vèlch
moment de l’an, soraldut d’istà, l pel
ence restèr zenza èga.
L RUF GRAN passa te n solch dit alveis.
Chesta sort de ruf à na pendenza béleche
semper medema, zenza de gregn sbalc. L
ruf gran à semper èga e l rua te n auter
ruf o te n lech o dret tel mèr.
Osserva l dessegn e scrif tel post giust i inomes RUF GRAN, RUF PÌCOL, MÉR e
SBOCIAMENT e dapò encoloresc.
3
LA PAROLES DEL RUF
FONTÈNA
La fontèna l’é l post olache nasc l ruf.
Vèrdege delvers al dessegn chiò sotite e
proa a entener coche nasc n ruf.
N ruf pel nascer ence da n
giacé.
4
SBOCIAMENT
L sbociament l’é l post olache l ruf rua ite tel mèr.
N pel esser de doi sorts:
a delta: canche l ruf, dant de ruèr tel mèr, se spartesc fora te n muie de
rames;
a estuarie: canche l ruf se slèria a orel dant de ruèr tel mèr.
Segna con X l’órden dret:
� fontèna ruf gran roa pìcol ruf sbociament mèr
� gran ruf roa fontèna pìcol ruf mèr sbociament
� fontèna roa pìcol ruf gran ruf sbociament mèr
5
IMISSARIE E EMISSARIE
L’imissarie l’é l ruf che, dò esser jit inant n trat, rua ite te n lech; l’emissarie l’é
l ruf che vegn fora da n lech.
L ruf Sarca che se trèsc tel lech
de Garda.
L ruf Mincio che vegn fora dal
lech de Garda.
6
Saon jà che l lech de Garda l’é l lech più gran de la Tèlia. Na pèrt de chest bel
lech l’é ence te noscia Region, l Trentin-Südtirol.
Tol fora da la chèrta geografica coluns che pel esser i imissaries e i emissaries
del lech de Garda.
IMISSARIES EMISSARIES
____________________ ____________________
____________________ ____________________
____________________ ____________________
____________________ ____________________
____________________ ____________________
Te n’èste adat che l’emissarie l’é un demò?
7
SPONA
Per entener la posizion de una o de l’autra spona de ruf, se cogn se meter de
spales a la direzion de l’èga, donca de spales a la fontèna del ruf. Demò coscita
ruon a entener se n post l’é a man cencia o a man dreta del ruf tout a
referiment.
AFLUENT
N ruf che rua te n auter ruf l’à l’inom afluent.
Ence la Veisc, l ruf più gran che l’é te Fascia, à desvalives afluenc, tant a man
dreta che a man cencia.
8
LA VEISC E SI AFLUENC
Col didament de la maestra scrif ite l’inom di paìjes e di ruves de Fascia.
PISCIADOI
Canche n ruf rua olache l’é n dislivel l’èga cogn fèr n saut, più o manco gran.
Chest l’é l pisciadoi. Te la foto 1 podon veder i sauc che l’èga fèsc te nesc
ruves, enveze te la foto 2 vedon i gregn pisciadoes del Niagara, che l’é fosc chi
più cognosciui tel mond.
Foto 1 Foto 2
9
BÈRCIA
Per se stravardèr da la egajons e donca percheche no vegne fora l’èga da so
alveis, l’om fèsc sù la bèrces.
Chestes les pel esser de desvaliva sorts:
de tera de sasc tegnui ite de peton
da na ramèda
Vèrdege al dessegn e proa a dir l segnificat de la paroles scrites de brun.
10
PIANTES E BESTIES DEL RUF
L ruf, con sia èghes douces, l favoresc la vita de n muie de sort de piantes e
besties.
Te la èghes fresces e engorsèdes apede la fontèna, noda trotes, giambres e
salmons, te dut l ruf vif luces, persics, carpes, tenches e, più en ju, olache
l’èga la é più chieta, la anghiles.
Enlongia ruf cresc trémoi, saleces, junches e ciuscons olache stèsc ucìe da èga
desche l’aucia, l’ànerla, l fajan, l’airon e l martin pesćiador, n predator de pesc
de nonzech. Se pel veder ence rènes, salamandres, e n muie de insec desche i
moscolons e i becaciavai.
Te so sbociament l ruf scontra l’èga salèda del mèr olache se fèsc zones
tumies, desche laguscìe de èga salèda e doucia.
salecia junches trémoi
11
Met adum vigni retrat con sie inom depenjan la cornisc col color de l’inom dret.
TROTA
LUC
CARPA
PERSICH
TENCA
GIAMBER
SALMON
RÈNA
SALAMANDER
ANGHILA
MOSCOLON
BECACIAVAL
AUCIA
ÀNERLA
FAJAN
AIRON
MARTIN PESĆIADOR
12
VIVER ENLONGIA RUF
Da semper l’om à vivù enlongia i ruves
e l’à durà sia èghes per se parèr la
seit, se lavèr, ge dèr èga ai ciampes e
arlevèr la besties. Amò anchecondì
l’èga di ruves vegn durèda per
sacotenc de besegnes.
Dò l prum toch de ruf, ert e pien de
sauc, l’èga vegn binèda adum te
leghes artifizièi, la dighes, per
produjer energìa eletrica.
Tel pian l’om doura l ruf desche via de
comunicazion per l trasport de
marcianzìes e jent su bèrches e batìe.
Da l’alveis del ruf vegn tout sù co la
draghes giara e sasc che vegn duré
desche materièi da frabica.
Te vèlch toch vegn fat sù cianèi per
menèr èga ti ciampes.
L’èga del ruf, neteèda e che se pel
beiver la vegn manèda ite tel
bòsserlait e da aló la rua te noscia
cèses.
Enlongia i ruves l’é frabiches che desćèria te l’èga i scarc de si prodoc ge fajan
dan ai pesc e de la piantes. De fat se sà che l’é semper de manco giambres e
grostaces da ruf che vif demò te èghes n muie netes. Per chest vigni frabica
cogn aer n depurator, donca n sistem per neteèr la èghes dant che les rue te
ruf.
13
PROA: L RUF
Respon con D (dret) o F (falà).
___ L ruf l’é n element naturèl n muie prezious.
___ La forza de l’èga vegn durèda per produjer energìa eletrica.
___ L’èga del ruf no pel esser neteèda.
___ L ruf, da semper vegn durà desche via de comunicazion.
___ L’èga del ruf no vegn durèda per menèr èga ti ciampes.
___ La giara e l saolon l’é materièi da frabica.
Fegùrete che n ruf conte sia vita. Fenesc de scriver ite con chesta paroles:
gran ruf – mont – alveis – sbociament – val
fontèna – mèr – roa – meandres - pìcol ruf
Son nasciù su n .................... da na ...................... . Timpruma siere na
........................ . Tel vegnir en ju son doventà n ........................... net e
engorsà. É menà con me tera e sasc e dì dò dì é ciavà na ...................... .
Seghitan a passèr te mi ............................ son ruà tel pian olache é scontra
etres ruves e son doventà n ............................... con utèdes che à inom
..................... . Tinùltima, tras l ................... me son ruà tel .....................
Met adum vigni parola con so segnificat per talian.
ALVEIS RIGAGNOLO/RUSCELLO
FONTÈNA ARGINE
PISCIADOI FOCE
BÈRCIA O ROSTA SORGENTE
ROA LETTO
PÌCOL RUF SPONDA
GRAN RUF TORRENTE
SPONA CASCATA
SBOCIAMENT FIUME
Met adum vigni parola con sia spiegazion.
ALVEIS L’é la utèdes che fèsc l gran ruf canche l cor tel pian.
MEANDER L’é l ruf che va ite te n lech.
EMISSARIE L’é l solch olache passa l ruf.
AFLUENT L’é na bèrca che tira sù dal fon del ruf giara e sasc.
IMISSARIE L’é l ruf che rua ite te n auter ruf.
DRAGA L’é l ruf che vegn fora da n lech.
14
PROA: L DELTA DI RUVES
Lec l test che despiega l mudament naturèl de n ruf col sbociament a delta. Dò
fenesc de scriver ite la mapa conzetuèla che rejona del sperlongiament de la
pianura.
L Po l’é n ruf pien de saolon, sasc e detric che se mef dò e dò dai monc a la
pianura, per ruèr tel mèr Adriatich co na velozità de presciapech mez meter al
secont. L saolon e l lim se depojitea dò dut l cors del Po e coscita se forma i
meandres. I ruves che desbocia forinsom na pianura, soraldut se l mèr l’é serà
e manco sotmetù a l’efet de l’erojion de la marees, i forma l delta.
La strisces sotiles de tera che se fèsc tel mèr dedant al delta les é mìngol
dobièdes e les à inom tómboi. I tómboi ceida se tachèr ensema fajan na
parèda naturèla e seran ite na pèrt del mèr dedant al delta. Pian pian i sera ite
la laguna olache se mesceida l’èga doucia di ruves e l’èga salèda del mèr, a
chela che se ge disc salmastra. Col jir del temp la laguna se empienesc de
detric enscin canche la doventa paluf e dò teraferma. La semenzes menèdes
dai ruves e ucìe, les jerf e la reijes tegn permez l teren. Apontin coscita la
pianura se sperlongia e l ruf va inant tel mèr.
L DELTA DEL RUF:
na situazion che
séghita a se mudèr
L’èga depojitea
..........................
.........................
La parèdes
naturèles forma la
.........................
Col jir del temp la
laguna doventa n
................... e dò
..........................
Per chest la
pianura ...............
..........................
..........................
Se forma
..........................
che ceida a se
tachèr e i forma
..........................
olache l’èga la é
..........................
15
PROA: L RUF
Che èl pa l ruf?
1. L ruf l’é ...............................................................................................
2. Co èl pa inom l post olache nasc n ruf?
2. L post olache nasc n ruf à inom ............................................................
3. Co èl pa inom l post olache passa n ruf?
3. L post olache passa n ruf à inom ............................................................
4. Che él pa che ge dèsc èga a n ruf?
4. Che ge dèsc èga a n ruf l’é ...................................................................
5. Che él pa n afluent?
5. N afluent l’é .........................................................................................
6. Co se fèjel a saer se n afluent l’é de dreta o de cencia?
6. Per saer se n afluent l’é de dreta o de cencia se cogn ................................
.............................................................................................................
.............................................................................................................
7. Che fórmei pa i ruves canche i vegn jù dai monc?
7. I ruves che vegn jù dai monc i forma ......................................................
8. Co èl pa inom l post olache l ruf rua tel mèr?
8. L post olache l ruf rua tel mèr à inom ...................................................
e l pel esser ...........................................................................................
9. Colunes él pa la fases de n ruf?
9. Timpruma se fèsc na ........................................................, che dò
doventa .......................................... e tinùltima .......................................
10. Co èl pa inom l ruf che rua ite te n lech? E chel che vegn fora?
10. L ruf che rua ite te n lech à inom ...................................................... e
chel che vegn fora ..................................................................................
11. Che él pa che fèsc sù l’om per se parèr dai ruves?
11. L’om per se parèr dai ruves l fèsc sù .....................................................
.............................................................................................................
16
12. Che él pa che fèsc sù l’om per desfrutèr i ruves?
12. L’om per desfrutèr i ruves l fèsc sù .......................................................
.............................................................................................................
13. Perché éi pa emportanc i ruves amò?
13. I ruves i é emportanc percheche ...........................................................
.............................................................................................................
14. Colunes él pa la besties che vif tel ruf o aló enlongia?
14. La besties l’é ......................................................................................
.............................................................................................................
.............................................................................................................
.............................................................................................................
Scrif ite duta la paroles del ruf che te sès.
17
L LECH
L lech l’é na estenjion de èga doucia, te na buja del teren.
Su la Tera l’é leghes naturèi e leghes artifizièi.
LEGHES NATURÈI
Lech “glacial”: l’é te na buja fata tel
temp da n giacé. L tol l’èga dai ruves
che vegn jù dai monc. L’à na forma
piutost slongèda.
Lech “vulcanich”: l se à fat co la
pievies tegnudes ite tel crater de n
vulcan oramai destudà. L ciapa l’èga
da la pievia. L’à na forma torona.
Lech de “sbarament”: l se à fat co na
meta o con materièl menà da na
egajon. L doventa artifizièl se la parèda
l’é na diga.
Lech “costier”: l se à fat co l’èga del
mèr serèda ite da saolon menà da la
ones. Chest l’é l soul lech che à èga
salmastra.
18
Vèrdege ai retrac e scrif apede coche i se à fat.
....................................................
....................................................
....................................................
.....................................................
.....................................................
....................................................
....................................................
....................................................
....................................................
....................................................
.....................................................
.....................................................
....................................................
....................................................
....................................................
....................................................
....................................................
.....................................................
.....................................................
....................................................
....................................................
....................................................
....................................................
....................................................
.....................................................
.....................................................
....................................................
....................................................
19
LEGHES ARTIFIZIÈI
La diga l’é n resservar artifizièl
che tegn ite na gran cantità de
èga. L’om à fat sù na gran
parèda per tegnir ite l’èga
apontin per sodesfèr si
besegnes. Na diga, de fat, la
vegn durèda per fèr energìa
eletrica.
Vèrda ades su la
chèrta geografica de la Tèlia olache l’é
chisc leghes.
Sèste che …
L maor lech
glacial talian l’é l lech de Garda.
L maor lech vulcanich talian
l’é l lech de
Bolsena.
20
L LECH DE CIAREJA
Vejin a noscia Val de Fascia, te la provinzia de Busan, l’é n lech maraveous: l
pìcol lech de Ciareja.
L lech de Ciareja no à imissaries che se pel
veder, ma l’èga vegn portèda da fontènes che
passa sot tera. Chest lech no l’é n muie slarià
fora o n muie fon: l muda aldò de la sajons,
d’aisciuda tèrt l’é più gran ajache l tol ite l’èga
de la neif che se deslebia sui monc. Ti meisc
che vegn dò, l livel de l’èga chèla, fin canche
entorn a la fin de otober l’èga arjonc l livel più
bas. D’invern l lech se giacia patoch. Te chest
lech no se fèsc l bagn: chest percheche la temperatura maora che l’èga pel
arjonjer tel meis più ciaut la é de 13°, ampò massa pec per se trèr ite l guant
da bagn e se petèr te
l’èga.
L lech de Ciareja
aldidanché l’é n post
turistich de nonzech,
tant d’istà che d’invern.
Chest pìcol lech da
mont l’é cognosciù per
sia èga neta de n bel
color vert e per sie
monts entornvìa: l Grop del Ciadenac e l Latemar.
Al Lech de Ciareja i fascegn ge disc “L lech de l’Ercabuan”. Sèste dir perché?
LA DIGA DE FEDAA
Sun jouf de Fedaa, a 2028 metres, l’é
l pìcol lech naturèl de Fedaa serà da
cedames morenics; a ovest de chest
l’é l lech artifizièl de Fedaa lonch 2
chilometres che dal 1956 produsc
energìa eletrica.
21
BESTIES E PIANTES
Entornvìa l lech cresc n muie de
piantes: leces, zipresc, saleces,
oleandres e pèlmes.
Su la spones, olache l’é èga
chieta, l’é ninfees e ischies che
ge dèsc alberch a n muie de
insec: moscolons, becaciavai,
moscac. Tel lech noda salmerins,
trotes, luces, carpes e tenches.
Sui ores vif rènes e salamandres
e sgola ucìe da èga desche
gabians, ànerles, airons e trampolieres. salmerin
trampolieres
oleander
lec
ischia
22
VIVER APEDE L LECH
L clima del lech l’é temprà te ogne sajon, percheche l calor tout ite da la èghes
d’istà, l vegn pian pian molà fora via per l’invern.
Chest favoresc la coltivazion de
vignes, olives, agrumes e fiores
ence no trop dalonc dai monc.
L lech l’é n post n muie turistich
percheche i paesajes i é n muie
bie e l’é l met de fèr sport da èga,
desche jir co la canoa, coi schi da
èga e col windsurf. Per chest
apede i leghes l’é nasciù n muie
de servijes turistics. L trasport
vegn fat con bèrches, batìe,
traghec e aliscafes che coleea i
paìjes su la spones del lech.
23
PROA: L LECH
Scrif sot vigni retrat de che sort de lech che se trata:
lech glacial, lech de sbarament, lech costier, lech vulcanich
...................................................
...................................................
...................................................
...................................................
Descancela la paroles falèdes.
I leghes vulcanics i é ti crateres / su la costes di vulcans.
I leghes costieres i à èghes salmastres / douces.
I leghes artifizièi l’é leghes de sbarament / glaciai.
I leghes glaciai i à na forma torona / slongèda.
Fenesc de scriver ite duran chesta paroles:
paesaje – fiores – ghesć – temprà – vignes – olives – agrumes – de èga
L clima .......................... del lech dèsc l met de coltivèr ..........................,
..............................., ................................ e ..................................... .
La beleza del ....................................... e la possibilità de fèr sport
................................. tira n muie de ........................................
24
PROA: LA DIGA
Vèrdege al dessegn de la diga, dò fenesc de scriver ite.
N ruf pel esser serà da na .............................. che fossa n mur de sbarament
che ............................... l’èga del ruf coscita da fèr n .................................
Da l’aut vegn jù de lonc ............................ , olache daìte passa l’èga che
croda jù con gran forza. Dut chest per produjer ..........................................
Respon con D (dret) o F (falà).
____ L lech artifizièl l’é fat sù da l’om.
____ L ruf che va ite te n lech à inom emissarie.
____ I meandres l’é piantes che cresc enlongia i ruves.
____ I leghes de orìgin glaciala i é giacé.
____ L’èga di ruves e di leghes la é doucia percheche l’é ite zucher.
____ L turism l’é na bona ressorsa economica per i lesc apede i leghes.
____ L lech costier l’é fat de èga salèda.
____ I leghes glaciai i é te la valèdes ciavèdes dai giacees.
____ L lech vulcanich l’é n vulcan che spuda fech.
____ L’ambient del lech no favoresc la coltivazions ajache l tempram l’é n muie
freit.
____ L sbociament a estuarie l’à la forma de n orel.
____ L sbociament a delta l’à la forma de n èlber.
____ L post olache nasc n ruf à inom festil.
____ I leghes vulcanics i à na forma torona.
____ L lech de sbarament pel esser naturèl e artifizièl.
25
PROA: L LECH
Segna con X demò la responetes dretes.
1. Colun él pa l’element che no à nia da spartir col paesaje del ruf?
� Sbociament. � Afluent. � Spiz.
2. A che sérvei pa i egacèi artifizièi?
� A menèr l’èga enscin tel mèr. � A ge dèr èga ai ciampes. � A vardèr la
televijion.
3. Colun él pa l’element che no à nia da spartir col paesaje del lech?
� Lech artifizièl. � Lech glacial. � Pianura vulcanica.
4. L lech artifizièl l’é fat:
� Da na eruzion vulcanica � Dai feghes � Da l’om
5. I meandres l’é:
� Gran utèdes del ruf te la pianura. � Piantes del lech. � Sauc de èga.
6. N afluent l’é:
� N ruf che rua te n auter ruf. � N lech costier. � N ruf entesseà.
7. N lech costier l’é fat da èga:
� Doucia. � Salèda. � Da zucher.
8. Coluna él pa la parola che no à nia da spartir col lech?
� Mol. � Batel. � Alveis.
9. Coluna él pa la parola che no à nia da spartir col ruf?
� Meander. � Pisciadoi. � Chegadoi.
10. Che fèjel pa n ruf serà ite da na diga?
� N lech costier. � N lech artifizièl. � N lech glacial.
26
PROA: L LECH
Segna con X demò la afermazions che carenea.
� L lech l’é na gran cantità de èga salèda e l pel esser n muie fon.
� L lech l’é na desteneta de èga doucia binèda adum te na buja del teren.
� L clima del lech l’é n muie freit.
� L clima del lech l’é temprà.
� L clima del lech l’é n muie ciaut.
� La tera se sciauda più en prescia che la gran masses de èga.
� L’èga del lech tol ite l calor de l’istà e la l peta fora via per l’invern.
� L’èga del lech se sciauda più en prescia che la tera.
� D’invern l’èga del lech la é più ciauda che la tera e la sciauda l’aria.
� D’istà apede i leghes l’é n muie freit.
� L’èga del lech influenza n muie l teritorie dintornvìa.
� La diga vegn durèda per produjer energìa eletrica.
� L lech de Fedaa l’é fat da n pìcol lech naturèl e da n gran lech de sbarament.
� L lech de Ciareja l’é cognosciù per la vivèna che vif te l’èga.
� L lech de Ciareja no à imissaries.
� L più gran lech talian l’é l lech de Garda.
� L lech de Bolsena l’é n lech vulcanich.
� L’èga di leghes costieres la é salmastra.
� I leghes costieres i é apede l mèr.
� I pesc del lech no i é bogn da magnèr.
Encoloresc demò i inomes che se referesc a l’ambient del lech.
PIANTES: baranchie – olif – lèrsc – zipress – steila da mont – vigna – salecia
BESTIES: stambech – gabian – trampolier – balena – capriol – ègua – salmerin
LURIER: cheler – maester de schi – albergador – pesćiador – boschier – bagnin
27
PROA: L LECH
1 .Che él pa l lech?
1. L lech l’é .............................................................................................
2. Che él pa che ge dèsc èga a n lech?
2. Che ge dèsc èga a n lech l’é...................................................................
3. Co èi pa inom i ruves che va ite e vegn fora da n lech?
3. L ruf che va ite à inom ....................... e chel che vegn fora .....................
4. Che él pa i leghes glaciai?
4. I leghes glaciai l’é chi che se à fat ........................................................
..............................................................................................................
5. Che él pa i leghes costieres?
5. I leghes costieres l’é chi che se à fat ......................................................
..............................................................................................................
6. Che él pa i leghes vulcanics?
6. I leghes vulcanics l’é chi che se à fat ......................................................
..............................................................................................................
7. Che él pa i leghes artifizièi? E a che sérvei pa?
7. I leghes artifizièi l’é chi che ..................................................................
..............................................................................................................
8. Colunes él pa la piantes tipiches che cresc enlongia ruves e leghes?
8. Enlongia ruves e leghes cresc .............................................................
..............................................................................................................
...........................................................................................................
9. Colunes él pa la besties tipiches che vif ti ruves e ti leghes e aló apede?
9. Ti ruves e leghes e aló apede vif ............................................................
..............................................................................................................
...........................................................................................................
10. Perché pa i ruves e i leghes éi scì emportanc per l’om?
10. L ruf e l lech i é n muie emportanc percheche ........................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
28
L MÈR
L mèr l’é na gran spersa de èga salèda. L mèr no l’é fon daperdut valif, ajache
sotite l’èga se pel troèr monts, coi e pians. La sperses n muie granes de èga
salèda les à inom ozeans.
L mèr, ence se net, l pel aer desvaliva gradazions de color, dal brun chièr a
chel scur o più davejin al vert.
L post olache la tera e l mèr se scontra à inom costa.
La costa la é bassa canche l teritorie che rua tel mèr l’é pian, la é auta e da
crep canche i monc o i coi rua tel mèr.
La spiagia l’é n toch de costa bassa corì de saolon o giara.
29
N toch de grosta de la Tera che ciuta sù dal mèr à inom ìsola.
A n grop de ìsoles se ge disc arzipelagh.
Canche la tera à l’èga demò
da trei mans ge vegn dit
penìsola. La Tèlia l’é na
penìsola tocèda da cinch
mères: a partir da dreta l
mèr Adriatich, l mèr Ionie, l
mèr Mediteran, l mèr Tiren
e l mèr Ligur.
Sèste coluna che l’é l’ìsola più grana del mond?
L’é la Groenlandia (che la fèsc pèrt de la Danimarca) corida per sia gran pèrt da giacees!
30
L’ensenadura l’é n rezess de la costa del mèr.
L golf l’é n rezess con na bocia
lèria e la baia l’é n rezess co la
bocia più strenta.
Vèrdege a na chèrta te la Tèlia e dapò scrif i inomes de duc i golfes e de la
baies che te es bon de troèr fora.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
L promontorie l’é na crepa che se
sperlongia tel mèr. Se sent rejonèr
da spes del promontorie del Gargan,
olache n muie de ghesć va a se
goder l mèr ciaut e net.
A na pìcola striscia de mèr che
met en coleament doi mères
desvalives se ge disc strenta. La
strenta de Messina spartesc la
Sizilia da la Tèlia: jà da n trat te
temp i rejona de fèr sù n gran
pènt de coleament, che l passe
sorafora.
golf
31
L TEMPRAM AL MÈR
Sèste percheche al mèr l clima l’é temprà?
L’èga del mèr, desche chela di leghes, se sciauda e se sfreida più pian che la
tera. Via per l’istà l mèr tol ite l ciaut del soreie e l lo lascia fora d’invern a na
vida da fèr doventèr l clima temprà.
Via per l’istà, ajache l mèr l’é più freit che la tera dintorn, l sfreida l’aria. Via
per l’invern, ajache l’èga del mèr la é più ciauda che la tera dintorn, la
destempra l’aria.
32
I MOVIMENC DEL MÈR
L mèr séghita a se mever. I movimenc del mèr l’é la ones, la marees e la
corentes.
La ones les é soscedèdes dal vent. Canche
sofia n vent lijier la ones les é basses e l mèr
l’é chiet, canche sofia n vent fort la ones les é
autes e l mèr l’é agità.
La marees les é soscedèdes da la forza
de gravità metuda en esser da la Luna.
Desche na gran calamita la Luna tira l
mèr envers de ela.
Canche l livel
del mèr se
auza e l’èga
vegn inant su
la costa l’é
l’auta marea.
Dò sie ores,
canche l livel
del mèr se
arbassa e l’èga va de retorn, l’é la bassa marea.
La corentes l’é “ruves” de èga ciauda o freida che se sposta
tel mèr semper te la valiva direzion. Les se mef co la
medema velozità de n om che va en prescia. Vèlch outa la
corentes les é fates da èga ciauda. La corentes ciaudes
tempra l clima di raions olache les passa. Autramenter la
corentes les é fates de èga freida. La corentes freides fèsc
più freit l clima di raions olache les passa.
33
BESTIES E PIANTES
L clima temprà fèsc vegnir sù la spessina
mediterèna, fata de pins de mèr, roveres da sciur,
leces e da ciuscons de oleander, rosmarin, mirt,
jeneiver.
Enlongia la costes se fèsc la coa gabians, airons,
cormorans, e fenicoteres, enveze tel mèr, anter i
perons, vif steiles de mèr, rices de mèr e
cozes.
Ence te l’èga del mèr l’é ite n muie de
organismes vegetèi e animèi. La alghes cresc
te la èghes no massa fones percheche,
desche duta la piantes, les à debesegn de la
lum del soreie che tel mèr rua ite enscin a
200 metres de foneza. Più en ju l’é demò
besties: tons, sardeles, aciughes, solioles,
molusches e grostaces.
Dalonc da la costes se pel veder i gregn mamiferes: balenes, orches, delfins e
capodolies.
34
L COLOR DEL MÈR
La pruma roba che ne fèsc marevea canche jon al mèr l’é zenz’auter so bel
color brun.
Ma se co na mèscra da èga vardon sotite l’èga
podon veder che chesta la é trasparenta. L
color brun vegn cà donca da la lum e da la
capazità de l’èga de la refleter. Coscita se pel
dir, a na vida n muie scempia, che l mèr reflet
l color del ciel. Amò apede, se meton la mans
a bicer e tolon sù mìngol de èga se n’ascorjon
ence a eie, che te chesta se mef de pìcola
partizeles. Pel esser tera o ence resć de
esseres vivenc, che caraterisea l color de
l’èga.
Donca chel che veit nesc eies pel esser
desvalif: l’èga pel ne someèr bruna, ma ence
verda, chécena o roèna. Per chest no l’é
demò n cajo che vèlch ruf à l’inom de n
color.
Per ejempie l RUF ŚAL te la Cina l’à inom
coscita apontin percheche l se porta dò na
sort particolèra de tera da mont śala de inom
“loess”.
L MÈR ROS enveze tol sie inom da na alga de color chécen che l’é sul fon del
mèr, davejin a la costes de l’Africa.
Ence tel LECH RESA, tel Sénegal, cresc alghes particolères che ge dèsc a l’èga
n color resa.
L SÈL
Te l’èga del mèr l’é delegà ite n muie de sèi,
per chest la é salèda. L sèl che l’é de più l’é l
clorur de sodie che l’é chel che se doura a
cojinèr.
L sèl vegn tout fora dal mèr te la salines: l’èga del mèr vegn fata jir ite te gran
vasches, l calor del soreie l la fèsc svampèr e sul fon se enmuia l sèl.
35
VIVER SUL MÈR
Da semper l clima temprà ge à dat l met a
l’om de viver apede l mèr. Tel mèr l’om à
troà da magnèr e sul mèr l’à podù menèr
marcianzìes e jent. Amò anchecondì l mèr l’é
n muie emportant per la vita de l’om.
Col jir per mèr l’é nasciù i porc per fèr pontèr
via e ruèr la naves. Apede i porc gregn l’é i
cantieres navai, olache se fèsc sù e se concia
la naves, e la frabiches per lurèr i prodoc
mené da la naves.
La pesćia vegn fata tel mèr con de gregn
peschereces, olache l pesc vegn lurà fora e
congelà sobito percheche l reste fresch.
L’om à emparà a tor fora dal mèr n
element minerèl n muie prezious per
noscia alimentazion: l sèl. L sèl vegn
tout fora dal mèr te la salines.
N muie svilupà l’é ence l turism.
Su la costes l’é n muie de hotìe,
vilajes turistics e camping per ge dèr
alberch ai ghesć.
36
LA SALINES
Vejin a la costes del mèr, per ejempie te la Sizilia o te la Pulia, se pel veder de
gran vasches de èga. L’é la salines: resservares de èga de mèr da olache se tol
fora l sèl che se doura ence te cèsa da fech a cojinèr.
Ma co végnel pa spartì l sèl da l’èga?
Vèrdege al dessegn.
Te la salina la vasches les é metudes dutes a la medema auteza, una dò
l’autra. L’èga del mèr vegn spenta te la pruma vasca (1) col didament de
machines particolères, a cheles che se ge disc “idrovores” (2). L’èga passa
dapò da na vasca a l’autra (3, 4) e te chisc passajes la vegn sciudèda e la
svampa, fin canche, te l’ùltima (5) l sèl se poja sul fon sot forma de crestèi. Te
chesta vasca i omegn i l tol sù con èrc aposta e i lo mena te la industries
olache l vegn netà e lurà fora, per ruèr dapò te noscia cèses.
Sèste che...
... l sèl ti sécoi
passé l’era
conscidrà più
prezious che l’òr
ajache l vegnìa
durà no demò per
ge dèr saor a la
magnadiva, ma
ence per la
mantegnir.
37
L PORT
L port l’é la “stazion” de la naves e l’é te n post fora dai venc e da la ones, l’é
parà dai moi e l’é endotà de fornimenta modernes.
I moi l’é de gregn mures che pèra la embarcazions
da la furia del mèr.
La banchines l’é pians de ziment olache se taca
ite la naves e la bèrches.
La stazion maritima l’é n ciasament coi ofizies per
i viajadores e la naves.
I fontesc e i capanons frigo l’é de gregn magasins
atrezé per la conservazion de la marcianzìes.
La grues mòboles e
stàboles serf a ciarièr e desćiarièr la marcianzìes.
38
Apede i porc l’é l far. Via per la net l
far, con sia lum che se empea e se
destuda de séghit, l ge serf ai naviganc
desche pont de referiment.
Te vigni port l’é i remorchiatores
che l’é naves spezièles, pìcoles e
n muie potentes, che serf a
trainèr tel port de autra naves
ence n muie granes. I
remorchiatores fèsc ence
intervenc de salvament de
embarcazions tel mèr.
Da spes apede i porc l’é i cantieres navai olache
vegn fat sù la embarcazions. Ti cantieres navai
laora projetisć, dessegnadores, marangons,
mecanics, saldadores, eletrizisć, vernijadores, e
c.i.
N muie de
fojines de l’acèl
les é apede i
porc gregn
olache rua co la naves minerèi de fer e l
ciarbon fóssil che serf ti aucforgn per produjer
l’acèl.
N muie de refinerìes les é su la costes del mèr
olache l’elech minerèl grec rua con de gran
petrolieres. La refinerìes produsc bensina per i auti, gaselech per i camions e
per i impianc de sciudament.
port comerzièl port per petrolieres port per peschereces
39
PROA: LA PAROLES DEL MÈR
Scrif ite ti cartelins i inomes drec:
ìsola – golf – promontorie – strenta – port – arzipelagh
baia – costa bassa – costa auta – penìsola
Segna con X la definizion dreta de mèr.
� L mèr l’é na spersa n muie grana de èga salèda che à la foneza duta
desvaliva aldò del fon.
� L mèr l’é na spersa de èga doucia te na buja del teren.
Met adum vigni element naturèl co l’element antropich che carenea.
PORT BATEL PESCHEREC COSTRUZION AGRUMES E FIORES
saolon e giara
n muie de pesc jent clima temprà
golf
40
PROA: N GOC DE MÈR
Proa a fèr la paroles encrojèdes. Te na colona te podarès lejer coche l’à inom n
moviment del mèr.
Fenesc de scriver ite duran chesta paroles:
ìsoles marees moviment ones corentes fon vents
L ........................... del mèr ge somea a chel de la tera: l’é monc, valèdes,
pianures. La pontes de la crepes che vanza sù da l’èga l’é la .........................
L’èga del mèr la é semper en ........................... Sia pèrt soravìa la é moeta
dai .................................. che fèsc la .......................; sotite, enveze,
“ruves” de èga freida o ciauda, fèsc la .....................................
Amò apede, l livel del mèr se auza e se arbassa regolarmenter tirà da la luna,
desche se chesta fossa na calamita, e se fèsc la .................................. che
te na dì se muda fora te auta e bassa marea.
Vèrdege al dessegn e scrif ite olache te fajesses sù n far e n port. Dò spiega l
perché.
..............................................................................................................
..............................................................................................................
...........................................................................................................
1. Spersa n muie grana de èga salèda più
o manco fona.
2. Sistem de vasches per tor fora l sèl dal
mèr.
3. De chest l’é fat la costa auta.
4. Prozess che muda la costes del mèr.
5. L ge fèsc segnalazions a la naves.
41
PROA: L LENGAZ DEL MÈR
Vèrdege al dessegn e scrif ite te ogne cerchie l numer dret, dò scrif la
spiegazion de vigni parola.
Arzipelagh: ...................................................................................
......................................................................................................
Penìsola: .......................................................................................
......................................................................................................
Ìsola: ............................................................................................
......................................................................................................
Promontorie: ................................................................................
......................................................................................................
Perons: .........................................................................................
......................................................................................................
Golf: .............................................................................................
......................................................................................................
Baia: .............................................................................................
......................................................................................................
42
PROA: L MÈR
Scrif se l’é dret (D) o falà (F).
___ L mèr l’é salà percheche l’om lo empienesc de sèl.
___ L mèr l’é salà percheche i ruves mena mìngol de sèi minerèi.
___ L golf l’é n rezess de la costa n muie gran.
___ L’arzipelagh l’é n toch de tera che ciuta sù dal mèr.
___ La spiagia la é fata da pìcoi grans de saolon mené da la ones e da la
marees.
___ L clima del teritorie no l’é influenzà dal mèr.
___ La marees les é soscedèdes dal moviment de la ones.
___ La costa la é auta e de crep canche l teritorie l’é pian.
___ Se va a pesc con de pìcola bèrches ma ence con de gran naves.
___ L port l’é la stazion de la naves.
Scrif de colun ambient che se trata: ruf (R), lech (L), mèr (M).
___ L’é na gran cantità de èga salèda che séghita a se mever.
___ Sia piantes fèsc la spessina mediterèna.
___ L pel aer l sbociament a delta o a estuarie.
___ Enlongia sia spones cresc ninfees e ischies.
___ L nasc da na fontèna sui monc o da n giacé.
___ So jir l fèsc de gran utèdes che à inom meandres.
___ Aló vif molusches, grostaces, sardeles e solioles.
___ L ciapa sia èga da la pievia, da fontènes sot tera o da ruves.
___ Chel vulcanich de zenza no l’à l’imissarie.
___ Se tol fora l sèl.
Met adum vigni parola con so segnificat per talian.
FOJINA DE L’ACÈL ARCIPELAGO
ARZIPELAGH PESCHERECCIO
MOL CLIMA MITE
REFINERÌA PINO MARITTIMO
ROVER DA SCIUR ACCIAIERIA
PIN DE MÈR OLEANDRO
PESCHEREC QUERCIA DA SUGHERO
CLIMA TEMPRÀ RAFFINERIA
OLEANDER MOLO
43
PROA: L MÈR
L port l’é n element antropich tipich de la costes.
Vèrda delvers coche l’é fat l port, dò fenesc de scriver ite duran chesta paroles:
moi banchines grues magasins remorchiatores
far pescherec traghet petroliera naf da crociera
I .................... e la ........................ ge dèsc l met a la naves de ruèr te n
port e de se fermèr.
L ............................ cèria te sia gran stiva auti de vigni sort.
I .............................. dèsc l met de conservèr la marcianzìes che rua e che
pèrt.
I ............................ mena la naves ite e fora dal port.
La .......................... se ferma te n post resservà per no ge dèr l met a l’elech
minerèl, magari crodà tel mèr, de ciapèr fech.
L ....................... rua tel port per desćiarièr l pesc pesćià tel mèr.
La ......................... serf per ciarièr e desćiarièr la marcianzìes de la naves.
L ........................... serf a moscèr tel scur l’entrèda del port.
La ......................... l’é dassen n alberch che viaja e la mena i ghesć stroz per
l mond.
44
PROA: L MÈR
1. Che èl pa l mèr?
1. L mèr l’é .............................................................................................
2. Coluns éi pa i movimenc del mèr?
2. I movimenc del mèr l’é:
- ................................. che .................................................................
..............................................................................................................
- ................................. che .................................................................
..............................................................................................................
- ................................. che .................................................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
3. Che él pa la costa?
3. La costa l’é ..........................................................................................
4. La costes vegn mudèdes da la ones. Co péleles pa esser?
4. La costes pel esser................................................................................
o ..........................................................................................................
5. Che él pa na ensenadura?
5. Na ensenadura l’é ................................................................................
6. Co èles pa inom la ensenadures più lèries e fones?
6. La ensenadures più lèries e fones à inom .................................................
7. Co èles pa inom la ensenadures più pìcoles e torones?
7. La ensenadures più pìcoles e torones à inom ............................................
8. Che él pa na ìsola?
8. N’ìsola l’é ............................................................................................
9. Che él pa n arzipelagh?
9. N arzipelagh l’é ....................................................................................
10. Che él pa na penìsola?
10. Na penìsola l’é ...................................................................................
..............................................................................................................
45
11. Da che végnel pa cà l color de l’èga del mèr?
11. L color de l’èga del mèr vegn cà ...........................................................
12. Coluns éi pa i prodoc del mèr?
12. I prodoc del mèr l’é ............................................................................
13. A che vida végnel pa ence durà l mèr da l’om?
13. L mèr l’é durà da l’om ence per ............................................................
..............................................................................................................
14. Olà él pa che vegn tout fora l sèl da l’èga del mèr?
14. L sèl vegn tout fora da l’èga del mèr .....................................................
15. Perché pa l sèl era conscidrà n muie ùtol ti sécoi passé?
15. Zacan l sèl l’era n muie emportant percheche .........................................
..............................................................................................................
16. Olà éi pa fac sù i porc?
16. I porc i é fac sù ..................................................................................
..............................................................................................................
17. Olà él pa che vegn concià e fat sù la embarcazions?
17. La embarcazions vegn concèdes e fates sù .............................................
18. Co él pa l clima al mèr?
18. L clima al mèr l’é ................................ e l fèsc n muie ben; ence per
chest l’é dò che cresc semper de più l .........................................................
19. Che él pa la spessina mediterèna?
19. La spessina mediterèna l’é ...................................................................
............................................................................................................
............................................................................................................
20. Che besties vìvel pa tel mèr?
20. .......................................................................................................
............................................................................................................
............................................................................................................
............................................................................................................
............................................................................................................