L A C I U T A T R O M A N A

Tipus d'urbanismeA l’Antiguitat, com avui, distingim dues formes d’organització urbana:

● Urbanisme orgànic: El trobem quan l’estructura d’una ciutat s’ha anat

desenvolupant a mesura que aquesta creixia de forma natural, sense una

panificació prèvia (seria el cas de Roma i del barri Gòtic de Barcelona). ● Urbanisme hipodàmic (d’Hipòdam de Milet, arquitecte grec del s.VaC): Es

caracteritza per una planificació del territori urbà, amb carrers i solars traçats de

forma ordenada i no improvisada (seria el cas de la majoria de ciutats romanes i

de l’Eixample de Barcelona).

L ' U R B A N I S M E

Estructura urbanaEls romans van organitzar les seves ciutats igual com ho feien amb els campaments

militars (castra): una planta rectangular travessada per una retícula de carrers entre

els quals s'instalaven les tendes, amb una plaça de reunió on es trobaven la tenda

del general i l'armeria.

Dibuix d'un castra romà amb el traçat adoptat per a les ciutats.

La ciutat s'organitzava a partir de dos grans carrers: el cardo maximus (de nord a

sud) i el decumanus maximus (d'est a oest). En el moment de la fundació, un àugur

consultava els presagis per saber si els déus aprovaven l'elecció del lloc, i si era així

dibuixava a terra una creu, els braços de la qual marcaven la direcció del cardo i

del decumanus. Més endavant es traçaven altres cardines i decumani paral·lels als

principals fins que es formava una trama en forma de retícula.

El traçat dels carrers no acabava dins del nucli

urbà sino que s'extenia als camps (ager) del

voltant que eren creuats per camins que eren

prolongacions del cardo i del decumanus.

Planta d'una possible ciutat romana: el cardo i decumanus maximi es distingeixen en vermell; en paral·lel a ells hi veiem les vies secundàries de color taronja; els solars destinats a l'edificació estan marcats en groc. Àugur observant el

vol de le aus

Els carrers eren molt semblants als de les ciutats modernes i

disposaven de voreres per a vianants i indicacions de sentit.

Carrers de Pompeia

Senyals de sentit d'un carrer

de Pompeia i d'un altre de

Leptis Magna (Líbia)

Les ciutats, a més, estaven dotades d'una xarxa de clavegueres que corria per sota

dels carrers. Les clavegueres recollien les aigües impures de cases, carrers, termes i

latrines públiques i les abocaven en un riu.

Claveguera de Badalona Reconstrucció d'una claveguera

Final de la Cloaca Màxima de Roma; construïda en temps dels reis per dessecar els turons quan plovia.

Latrina pública(Sicília)

Les ciutats solien estar envoltades per fortes muralles, les quals servien per protegir

la població de possibles atacs i estaven proveïdes de torres i bastions; en períodes de

pau constituïen també un símbol de prestigi.

Les muralles eren travessades per quatre gran portes que es trobaven als punts en que

acabaven el cardo maximus i el decumanus maximus. Aquestes portes solien estar

flanquejades per torres circulars. A part, hi havia altres portes de menor temany

repartides per les muralles.

Muralles romanes de Lugo Porta de la muralla de Trèveris

Espais públicsTotes les ciutats romanes disposaven d’un fòrum situat a l’encreuament del cardo

maximus i del decumanus maximus o a la vora. El fòrum era la plaça principal,

sovint envoltada de porxos que servien de lloc de mercat i de refugi contra el mal

temps. Els personatges importants, especialment emperadors, tenien el dret de

tenir-hi estàtues i bustos dedicats.

Allí trobem els edificis principals de la ciutat: el temple, la basílica i la cúria.

També s'hi podien trobar biblioteques, columnes honorífiques i altres tipus de

monuments.

Fòrum d'Empúries Fòrum de Pompeia

Edificis públicsSón els que es trobaven al fòrum i servien com a seu d'actes públics i dels diversos

organismes administratius de la ciutat:● La basílica: Era un edifici destinat a la celebració de judicis i al mercadeig.

Tenia una planta rectangular, dividida en diverses naus per columnates i

arcades. La més antiga va ser la basílica Pòrcia (s.IIaC), al fòrum de Roma, però

la més important va ser la basílica de Majenci i Constantí (s.IVdC), també al

fòrum de Roma. Aquest tipus de construccions van inspirar les basíliques

cristianes modernes.

Alçat de la basílica Emília (Roma) Planta de la basílica de Constantí i Majenci (Roma)

Restes de la basílica Emília (Roma)

Aspecte actual de la basílica de Majenci i Constantí (Roma) on es poden distingir les tres naus en què està dividit l'edifici.

● La cúria: era el lloc on es reunia el consell municipal

(també anomenat cúria); a Roma la més antiga va ser

la Cúria Hostília, una de les seus del Senat romà.● Mercats (macella) i botigues (tabernae) i altres establi-

ments on es duien a terme intercanvis de tota mena.

Thermopolium (botiga de menjar calent) de PompeiaMacellum (mercat) de PompeiaPistrina (fleca) de Pompeia

La Cúria Hostília al fòrum de Roma

Reconstrucció de l'aspecte de l'antiga Bàrcino on es distingeixen, en primer pla, les muralles i la porta nord

del cardo; al centre s'hi veu el fòrum, presidit pel temple, a l'encreuament del cardo i el decumanus.

E L T E M P L E

El temple, centre de culteEl temple romà era considerat la llar de la divinitat i estava destinat només a

allotjar-ne l'estàtua perquè els romans li dirigissin les pregàries i les ofrenes. Les

cerimònies se celebraven a fora i els sacrificis es realitzaven en un altar que es

trobava en front de l'edifici.

La ciutat de Roma comptava amb centenars de temples dedicats a totes les

divinitats de l'imperi; la majoria de ciutats disposaven almenys d'un temple, situat

al fòrum. Els temples solien estar dedicats a la Tríada Capitolina (Jupíter, Juno i

Minerva) però també n'hi havia dedicats al culte als emperadors, com el temple

d'August de Tàrraco.

EstructuraEls temples romans derivaven dels temples etruscos i estaven molt influenciats per

l'arquitectura dels temples grecs. Les seves parts eren:

● El pòdium: Era una base elevada sobre la qual s'alçava l'edifici.

● L'escala frontal: donava al fòrum i era l'únic accés al temple; tenia un nombre

imparell de graons. ● El porxo o pronaos: servia de vestíbul al

temple i solia estar adornat de columnes.

● La cel·la: era la sala on es guardava la

imatge del déu; s'hi accedia per una porta

que era sovint l'única font de llum a

l'interior. Les parets solien estar decorades

amb mosaics i frescos.

Mur posterior del temple de Portumne (Roma)

Temple d'Antoní i Faustina (Roma)Maison Carrée (Nîmes)

Maqueta del temple de Claudi (Roma)

Temple d'August (Pula)

La majoria de temples tenien una planta rectangular, tot i que hi ha exemples

notables de temples de planta rodona com el temple de Vesta i el Panteó d’Hadrià a

Roma.

Temple d'Hèrcules Víctor (Roma)

Exterior frontal del Panteó d'Hadrià

Dibuix de l'interior del Panteó d'Hadrià