No tinc la refer ncia de quan es va escriure aquest llibre que, com veieu, jaè anava per la tercera edici per dins d ell vaig trobar aquesta petita hist riaó; ò ' ò que de ben segur us agradar .à

L'autor

Frederic Soler (Barcelona, 1839-1895) dramaturg, poeta i empresari teatral. Màxim representant del teatre romàntic català, revitalitza amb èxit de públic el gènere popular amb obres de caràcter satíric i humorístic com: L'esquella de la torratxa (1864), El castell dels tres dragons (1865), entre d'altres, representades a la societat La Gata, signant amb el pseudònim "Serafí Pitarra". Més endavant, signant amb el seu nom, es decanta pel drama, que té molta acceptació del públic burgès, que s'hi veu representat, amb obres com Les joies de la Roser (1866) o Batalla de reines (1887), que rep un premi extraordinari de la Real Academia de la Lengua Española.. Funda la societat Teatre Català, al Romea, de la qual n'és empresari. També conrea la poesia, tant la satírica com la culta, i és nomenat mestre en gai saber als Jocs Florals.

Més informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Pitarra

L'il·lustrador

El 12 de maig de 1842 neix a Barcelona (Catalunya) el dibuixant, caricaturista i pintor Josep Lluís Pellicer i Fenyé. Realitzà estudis artístics (dibuix, pintura, etc.) i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina, exposant en la Societat d'Artistes. De ben jovenet col·laborà en setmanaris d'humor (Lo Xanquet, Un Tros de Paper, El Tiburón, Barcelona Cómica, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, etc.) i començà a ser conegut com a dibuixant i caricaturista sota el pseudònim de Gabriel Nyapus. En 1867 s'instal·là una temporada a París i escrigué Notas y dibujos sobre la Exposición Universal de París, que més tard publicà per lliuraments en La Vanguardia. En 1872 realitzà la sèrie «La Comuna de París» per a La Ilustración de Madrid. Durant la dècada dels setanta destacà especialment com a il·lustrador de les revistes gràfiques més importats de l'època, fent de corresponsal i d'il·lustrador de les guerres carlines (1872-1876) per a La Ilustración, Le Monde Illustré i The Graphic, entre d'altres. Després cobreix la guerra russoturca com a agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com a corresponsal. En 1878 es traslladà a París, des d'on envià col·laboracions per a La Vanguardia, Diari Català i Renaixença, en les quals introduirà l'impressionisme. De bell nou a Barcelona, destacà com a il·lustrador d'obres literàries (Palacio Valdés, Pérez Galdós, Pitarra, Quevedo, Cervantes, etc.), dibuixà cartells de les exposicions d'arts (1891, 1892, 1894, 1896 i 1898), decorà la Biblioteca Arús, dissenyà capçaleres de periòdics (La Ilustración Artística, Diari Català, El Cohete), dirigí la secció artística de l'editorial Montaner i Simon, participà en l'Exposició Universal de 1888, intervingué en la fundació dels museus Artístic Municipal i de Reproduccions Artístiques, dels quals fou primer director. En 1898 fundà amb Eudald Canivell i Masbernat i amb l'impressor Josep Cunill l'Institut Català de les Arts del Llibre i fou nomenat acadèmic de Belles Arts de Barcelona.Va morir el 15 de juny de 1901 a Barcelona (Catalunya). Més informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Pellicer_i_Feny%C3%A9