Corria l'any 1228Corria l'any 1228 Mallorca, igual que més de la meitat Mallorca, igual que més de la meitat

de la península ibèrica estava en de la península ibèrica estava en mans dels anomenats "moros" mans dels anomenats "moros"

La illa es dedicava principalment a La illa es dedicava principalment a l'agricultura el comerç i a la l'agricultura el comerç i a la pirateria pirateria

EN AQUELL TEMPS REGNAVA EN MALLORCA EL EN AQUELL TEMPS REGNAVA EN MALLORCA EL VALÍ “MORO” ANOMENAT ABÚ YAHIA VALÍ “MORO” ANOMENAT ABÚ YAHIA

QUE VIVIA EN EL QUE VIVIA EN EL PALAU DE PALAU DE L’ALMUDAINAL’ALMUDAINA

LA ILLA DE MALLORCA LA ILLA DE MALLORCA CONTROLAVA EL CONTROLAVA EL COMERÇ AMB GRAN COMERÇ AMB GRAN PART DEL PART DEL MEDITERRANI, I ES MEDITERRANI, I ES DEDICAVEN A DEDICAVEN A ASSALTAR LES NAUS ASSALTAR LES NAUS CRISTIANES CRISTIANES

EN LA PENÍNSULA HAVIA UN REI EN LA PENÍNSULA HAVIA UN REI QUE NOMIA JAUME IQUE NOMIA JAUME I

ERA REI D'ARAGÓ I COMTE DE BARCELONA ERA REI D'ARAGÓ I COMTE DE BARCELONA

ELS COMERCIANTS CATALANS ESTAVEN FARTS ELS COMERCIANTS CATALANS ESTAVEN FARTS QUE ELS ATAQUESSIN LES NAUS I DE NO PODER QUE ELS ATAQUESSIN LES NAUS I DE NO PODER

COMERCIAR TRANQUIL·LAMENT PEL MEDITERRANI.COMERCIAR TRANQUIL·LAMENT PEL MEDITERRANI.

Un dia dues naus catalanes van ser atacades i assaltades pels pirates de Abú Un dia dues naus catalanes van ser atacades i assaltades pels pirates de Abú Yahia.Yahia.

Això va empipar molt als catalans de Tarragona i Barcelona Això va empipar molt als catalans de Tarragona i Barcelona que perdien molts diners per culpa dels pirates. que perdien molts diners per culpa dels pirates.

Un ric comerciant i navegant Un ric comerciant i navegant Pere MartellPere Martell va escoltar les va escoltar les queixes dels seus companys i van decidir convidar a queixes dels seus companys i van decidir convidar a sopar al Rei Jaume I.sopar al Rei Jaume I.

EN AQUELL SOPAR AMB EL REI JAUME, CONEGUT COM EN AQUELL SOPAR AMB EL REI JAUME, CONEGUT COM “EL “EL SOPAR DE TARRAGONA”,SOPAR DE TARRAGONA”, ELS COMERCIANTS LI VAN ELS COMERCIANTS LI VAN CONVÈNCER PERQUÈ ES CONQUISTÉS MALLORCA I PODER CONVÈNCER PERQUÈ ES CONQUISTÉS MALLORCA I PODER QUEDAR-SE AMB LES RIQUESES DE LA ILLA I CONTROLAR EL QUEDAR-SE AMB LES RIQUESES DE LA ILLA I CONTROLAR EL COMERÇ MEDITERRANI SENSE PIRATES QUE ELS COMERÇ MEDITERRANI SENSE PIRATES QUE ELS MOLESTESSIN.MOLESTESSIN.

El Rei va reunir les corts catalanes el 23 de desembre de 1228 i va decidir la conquesta de Mallorca ..

Els comerciants i homes de negocis recolçaren la campanya, els nobles catalans també van Els comerciants i homes de negocis recolçaren la campanya, els nobles catalans també van acceptar donar suport l'atac, oferir ajuda econòmica i militar mitjançant l'aport d'un nombre acceptar donar suport l'atac, oferir ajuda econòmica i militar mitjançant l'aport d'un nombre determinat de cavallers i un indeterminat de peons, el cobrament del determinat de cavallers i un indeterminat de peons, el cobrament del bovajebovaje en els seus dominis per en els seus dominis per a sufragar les despeses, i signar un tractat de Treva i Pau en tota Catalunya. A canvi rebrien una a sufragar les despeses, i signar un tractat de Treva i Pau en tota Catalunya. A canvi rebrien una part de les terres conquistades proporcional al suport prestat per a la conquesta. part de les terres conquistades proporcional al suport prestat per a la conquesta.

El rei es va comprometre a nomenar àrbitres per al repartiment de les terres i del botí.

D'entre els nobles i prelats que van contribuir amb homes a la formació de l'exèrcit es pot citar a D'entre els nobles i prelats que van contribuir amb homes a la formació de l'exèrcit es pot citar a alguns nobles de la família real, com el mateix alguns nobles de la família real, com el mateix Nuno SançNuno Sanç qui va aportar 100 cavallers, i el comte qui va aportar 100 cavallers, i el comte Hugo IV d'Empúries i el seu fill Ponce Hugo, que van aportar 60. Guillem Ramón de Montcada, amb Hugo IV d'Empúries i el seu fill Ponce Hugo, que van aportar 60. Guillem Ramón de Montcada, amb 400 cavallers i el seu oncle Ramón. Els membres del clergat també van aportar els seus homes, 400 cavallers i el seu oncle Ramón. Els membres del clergat també van aportar els seus homes, Berenguer de Palou va destinar 100 cavallers a l'empresa, el bisbe de Girona va aportar 30, l'abat Berenguer de Palou va destinar 100 cavallers a l'empresa, el bisbe de Girona va aportar 30, l'abat de San Feliu de de San Feliu de GuixolsGuixols cinc. També van participar l'arquebisbe de Tarragona, cinc. També van participar l'arquebisbe de Tarragona, AspàregAspàreg de la Barca i de la Barca i Guillermo de Guillermo de MontgríMontgrí, i Ferrer Pallarés, prelat de Tarragona, que va proporcionar una galera. , i Ferrer Pallarés, prelat de Tarragona, que va proporcionar una galera.

No només els nobles i prelats es van comprometre amb l'empresa, també els homes lliures i les ciutats, i no només catalanes, van disposar navilis i suport econòmic. Barcelona, que al costat de Tortosa i Tarragona eren les més perjudicades per la pirateria, va tenir un paper protagonista en els preparatius, el que es demostra per la intervenció d'un nombre significatiu dels seus ciutadans.

L'empresa es va presentar com una croada contra els infidels.L'empresa es va presentar com una croada contra els infidels.

Diuen les cròniques que es van reunir 1500 cavallers, 15.000 soldats i 150 nausDiuen les cròniques que es van reunir 1500 cavallers, 15.000 soldats i 150 naus

La conquesta de Mallorca ILa conquesta de Mallorca I Davant els atacs dels pirates mallorquins, els Davant els atacs dels pirates mallorquins, els

mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa van mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa van demanar ajuda al monarca per a acabar amb demanar ajuda al monarca per a acabar amb l'amenaça. Així, en una reunió de Barcelona l'amenaça. Així, en una reunió de Barcelona (desembre de 1228) li van oferir les seves naus, (desembre de 1228) li van oferir les seves naus, mentre que els nobles catalans van acordar mentre que els nobles catalans van acordar participar en l'empresa en canvi del botí i dominis participar en l'empresa en canvi del botí i dominis territorials. territorials.

En altra reunió a Lleida, els nobles aragonesos van En altra reunió a Lleida, els nobles aragonesos van acceptar les mateixes condicions, però van acceptar les mateixes condicions, però van suggerir al rei que l'empresa es dirigís contra els suggerir al rei que l'empresa es dirigís contra els musulmans de València, pel que la seva musulmans de València, pel que la seva participació no seria significativa. participació no seria significativa.

La conquesta de Mallorca IILa conquesta de Mallorca II Encara que un grup de cavallers aragonesos va prendre Encara que un grup de cavallers aragonesos va prendre

part en la campanya a causa de les seves obligacions part en la campanya a causa de les seves obligacions amb el rei, la conquesta de Mallorca seria una empresa amb el rei, la conquesta de Mallorca seria una empresa fonamentalment catalana (catalans serien també fonamentalment catalana (catalans serien també posteriorment la majoria dels seus repobladors). posteriorment la majoria dels seus repobladors).

El 5 de setembre de 1229, l'esquadra catalana, El 5 de setembre de 1229, l'esquadra catalana, composta per 155 naus, 1.500 cavallers i 15.000 composta per 155 naus, 1.500 cavallers i 15.000 soldats, va salpar de Tarragona, Salou i Cambrils, per a soldats, va salpar de Tarragona, Salou i Cambrils, per a conquistar Mallorca a Abú Yahia, el governador conquistar Mallorca a Abú Yahia, el governador almohade semi independent de la illa. almohade semi independent de la illa.

La conquesta de Mallorca IIILa conquesta de Mallorca III Les tropes aragoneses van desembarcar en Santa Ponsa i van vèncer als musulmans en Les tropes aragoneses van desembarcar en Santa Ponsa i van vèncer als musulmans en

la batalla de la batalla de PortopíPortopí (13 de setembre de 1229). Els musulmans es van refugiar després (13 de setembre de 1229). Els musulmans es van refugiar després de les muralles de Palma (de les muralles de Palma (MadinaMadina MayurqaMayurqa) i ) i crucificarencrucificaren a diversos soldats aragonesos a diversos soldats aragonesos a la vista de les tropes de Jaime. Aquestes poc després van prendre i van passar a a la vista de les tropes de Jaime. Aquestes poc després van prendre i van passar a degolla a la població de la ciutat (desembre de 1229) i es van apoderar de la illa en pocs degolla a la població de la ciutat (desembre de 1229) i es van apoderar de la illa en pocs mesos, excepte un petit nucli de resistència musulmana que va assolir mantenir-se en la mesos, excepte un petit nucli de resistència musulmana que va assolir mantenir-se en la serra de serra de TramuntanaTramuntana fins a 1232. Els pobladors musulmans van fugir a Àfrica o van ser fins a 1232. Els pobladors musulmans van fugir a Àfrica o van ser esclavitzats, mentre que la illa va ser repoblada amb catalans. esclavitzats, mentre que la illa va ser repoblada amb catalans.

Després de passar a degolla la població de Després de passar a degolla la població de MadinaMadina MayurqaMayurqa, la quantitat de cadàvers va , la quantitat de cadàvers va ser tal que es va produir una epidèmia que va delmar l'exèrcit de Jaime I. Per afegiment, ser tal que es va produir una epidèmia que va delmar l'exèrcit de Jaime I. Per afegiment, els nobles catalans van intentar quedar-se amb el botí, provocant una revolta que els nobles catalans van intentar quedar-se amb el botí, provocant una revolta que afebliria encara més el poder militar de Jaime I. afebliria encara més el poder militar de Jaime I.

Mallorca es va constituir com un regne més de la Corona d'Aragó sota el nom de Mallorca es va constituir com un regne més de la Corona d'Aragó sota el nom de regnumregnum Maioricarum et insulae adjacents, el qual va obtenir una carta de franquícia en 1230. La Maioricarum et insulae adjacents, el qual va obtenir una carta de franquícia en 1230. La institució en 1249 del municipi de Mallorca (actual Palma de Mallorca) contribuiria a la institució en 1249 del municipi de Mallorca (actual Palma de Mallorca) contribuiria a la institucionalització del regne. institucionalització del regne.

La conquesta IVLa conquesta IV

Els pobladors musulmans acaben fugint a Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l'Àfrica o són esclavitzats, i el 1236 es Menorca, l'Àfrica o són esclavitzats, i el 1236 es comença la repoblació amb pagesos de comença la repoblació amb pagesos de l’Empordà.l’Empordà.

Al segle XIII mateix ja es commemora a Al segle XIII mateix ja es commemora a Mallorca el 31 de desembre la Festa de la Mallorca el 31 de desembre la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard. Al voltant d'aquesta festa, Jaume el l'Estendard. Al voltant d'aquesta festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca.història de Mallorca.