la construcció filosòfica de la ciutadania
TRANSCRIPT
La construcció filosòfica de la ciutadania
ÍNDEX
1.ORIGENDEL CONCEPTECIUTADANIA
3.DIMENSIONSDE LA CIUTADANIACONTEMPORÀNIA
2.CIUTADANIAMODERNA
CIUTADÀ
Habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i els exercita en el país.
Pertany a una comunitat política permanentment.
Gaudeix d’uns drets i pot participar en tasques de govern.
Ciutadà algú dotat d’un conjunt de drets i deures, amb bon nivell econòmic qui defensava la ciutat.
GRÈCIA ROMA
CIUTADANIA EN LA DEMOCRÀCIA GREGA Tradició Política
SER CIUTADÀ…
Participar activament en la política de la polis.
Edat mínima per ser admès trenta anys.
Assistir a l’Assamblea i prendre part en debats públics.
Principis que la regien:-Isonomia igualtat davant la llei.
-Isegoria igualtat de paraula.
-Koinonía cooperació per aconseguir el bé públic.
CIUTADANIA EN L’ANTIGA ROMATradició Jurídica
CIUTADANIA
Reconeixement legal com a membres de ple dret de la república, i de l’imperi.
CIUTADÀ
Títol jurídic que permet reclamar certs drets.
FASES:
REPÚBLICAElecció lliure
IMPERIpoder emperador
LIMITACIONS DE LA CIUTADANIA ANTIGA
TRES LIMITACIONS DESTACADES
Només homes adults Ciutadania excloent
Només lliures i iguals als ciutadans, no a tot ésser
humà
Drets individuals no estaven suficientment
protegits
CIUTADANIA I ESTAT
ESTAT NACIONAL MODERN Institució que s’obliga a defensar la vida, la integritat i la propietat dels
seus membres.
Actual concepte de CIUTADANIA
ESTATOrganització
estable amb els càrrecs i el seu
governant.
NACIONALITATEstatut legal pel qual
una persona pertany a un estat i és reconegut pel dret internacional.
CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT
J.Habermas La inclusión del otro
Relació entre els ciutadans i l’Estat
Concepció liberal, separació entre les llibertats civils i els
drets polítics.
Concepció republicana,
societat formada per membres lliures i
iguals.
Concepció comunitarista, la base del Estat són uns vincles ètnics i culturals
J.Habermas
CIUTADANIA I DRETS HUMANS
DRETS CIVILS
DRETS POLÍTICS
DRETS SOCIALS,
ECONÒMICS I CULTURALS
Drets individuals
que intenten frenar
possibles abusos de
l’Estat i manté la llibertat del
ciutadà.
Drets de participació
política:- Dret
d’associació política.
- Sufragi universal.
-Vot i participació femenina.
DRETS :-A l’educació.
-A l’associació sindical.-A la vaga.
-A les garanties de seguretat i higiene
laborals.
CIUTADANIA SOCIAL
Thomas H. MarshallCiutadania y clase social
Conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat CIUTADANIA
Protegir els drets socials propis de la ciutadania social ESTAT DE JUSTICIA
JUSTÍCIA I PERTINENÇA
JUSTÍCIA PERTINENÇADEMOCRÀCIA SOSTENIBLE
Costat racional per una societat
justa.
Costat sentimental per representar
llaços de pertinença.
IMPLICACIONS DE:
Reconeixement de la ciutadania: responsabilitat de cada societat respecte la seva població.
Exercici de la ciutadania: responsabilitat a cada persona en una societat (deures cívics i voluntariat).
NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA
CIUTADANIA ECONÒMICA
CIUTADANIA CIVIL
CIUTADANIA INTERCULTURAL
CIUDADANIA COSMOPOLITA
CIUTADANIA ECONÒMICA
Som ciutadans econòmics.
Implica:-Ètica empresarial
-Responsabilitat social de les empreses.
Com a consumidors:Ètica del consum just.
Objectiu:Eradicació de la pobresa.
CIUTADANIA CIVIL
SOCIETAT CIVIL Escola de ciutadania.
Participació de les persones en associacions i grups que persegueixen fins legítims és la millor
escola de civilitat.
IMPULS ÈTIC:-Voluntariat o tercer
sector social.-Les professions prenen
ètica professional.-L’opinió pública crítica.
CIUTADANIA INTERCULTURAL
CIUTADANIA vincle d’unió entre grups socials diversos.
ÈTICA INTERCULTURAL
Nova dimensió de la ciutadania.
Principis de convivència justa i feliç.
CIUDADANIA COSMOPOLITA
NOCIÓ DE CIUTDANIA COSMOPOLITA
Ideal que consisteix en construir un món on
tothom sigui considerat ciutadà de ple dret en
qualsevol lloc del planeta.
Cal universalitzar els drets humans de la
primera, segona i tercera generació.
GLOBALITZACIÓ ÈTICA