la crisi de la restauraciÓ (1902-1931)

16
TEMA 12: LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

Upload: onamenorca

Post on 10-Jul-2015

1.602 views

Category:

Education


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

TEMA 12:

LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ(1902-1931)

Page 2: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

1. SITUACIÓ POLÍTICA.

1.1 DINÀSTICS

2 : Alfons XIII intent de modernització.

Però es manté el torn dinàstic.

Regeneracionistes:

Maura (conservador) Revolució des de dalt.

Canalejas (liberal) Limiten poder de l’església

Impost progressiu.

Millores laborals.

Llei Mancomunitats

Page 3: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

1.2. ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ

No van saber aprofitar la crisi renovació interna.

REPUBLICANS

Unió Republicana (Salmeron) dissidències:

Partit Radical (Lerroux)

Blanquisme (Blasco Ibáñez)

SOCIALISTES

S’alia amb els republicans P. Iglesias diputat

Page 4: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

2. SINDICALISME (punt 3)

Més militants però poca influència política vagues

Socialisme

UGT: acull els que rebutgen la lluita anarquista

Anarquisme

Solidaritat Obrera CNT

Els sindicats impulsen l’educació i ateneus

transformació i alliberació obrera

Page 5: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ A BALEARS

A principis de segle:

Bipartidisme amb caciquisme.

A Menorca aliança de liberals i republicans.

Crisis

Disputes internes dels liberals i conservadors.

Dos grups a Eivissa i Mallorca:

verguisme: Joan March (nou caciquisme)

anti March: conservadors, militars, liberals.

A Menorca domini dels republicans .

Page 6: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

3. GUERRA DEL MARROC (punt 2.1)Conferència d’Algesires

Protectorat francoespanyol al Marroc

Beneficis econòmics iRestaurar el prestigi dels militas.

Atacs contra l’ocupació

resposta militat amb reservistes (casats)

Protestes

Semana Tràgica

Page 7: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

LA SETMANA TRÀGICA (punt 2.2)Revoltes amb sentiment antimilitar i anti Església.

Es convoca una vaga però abans esclata la revolta popular.

Enfrontaments

Repressió

Conseqüències

Protestes a Europa Dissolució Corts Desengany

republicans

Poder als liberals Cap a

l’esquerra i CNT

Page 8: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

4. ESPANYA I LA 1ª GUERRA MUNDIAL (punt 4)

Neutralitat al marge del sistema d’aliances

no tenia força militar.

Però a la societat:

Pro aliats: progressistes, republicans

Pro germans: classes altes, militars...

- Afavoreix a l’economia espanyola

preus inflació nivell de vida

vagues

Page 9: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA i CRISI DEL 1917- Rev. Russa “els treballadors” signen la pau.

- La Pau de Versalles modificació de fronteres reconeixements d’autodeterminació

Reforça als nacionalismes (independentistes)

- Fi bonança econòmica més diferencies socials tensió

- Protestes antigovernamentalsvaga general (crisi social -punt 4.6-)

repressió de l’exèrcit

Page 10: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

Crisi militar (punt 4.4)

Excés d’oficials amb baixos salaris descontents

Demanen ascens per antiguitat, no per mèrits.

Demanen renovació política per interès propi.

Crisi política (punt 4.5)

Dato suspèn la Constitució, les Corts, censures...

Lliga Regionalista exigeix un govern provisional per restaurar l’Estat (descentralitzat).

Conseqüències (punt 4.7)

Restauració sobreviu però s’afebleix per ser

incapaç de democratitzar-se.

Page 11: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

5 LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923)

- Es torna al bipartidisme però sense majories.

Constant supressió de drets constitucionals.

Exèrcit, solució per salvar la monarquia.

- L’oposició no va saber presentar un programa alternatiu.

Republicans fragmentats.

Més afiliats als socialistes.

PCE (1921).-Sindicats : CNT

Vagues importants a Catalunya i Andalusia

Page 12: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

La conflictivitat laboral radicalitza als sindicats i patronals.

Repressió de l’exèrcit atemptats

(estat d’excepció 1919-1922)

Federació Patronal

Pistolerisme (1916-1923)-Problema del Marroc (Annual):

Poc interès econòmic i polític (i menys social).

Però accions per controlar el territori

Atac per sorpresa als espanyols.

En evidència la mala organització de l’exèrcit

Page 13: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

C0NSEQÜÈNCIES D’ANNUAL

Descontent del poble culpen als militars.

Govern dimiteix i es forma un govern concentrat amb

tots els partits de la Restauració.

Informe sobre responsabilitats militats.

Socialistes i republicans culpen al Rei i exèrcit.

Cop d’estat de Primo de Rivera

Page 14: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

6. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)

Causes

Règim constitucional bloquejat i perill de rev. Social.

No donar explicacions d’Annual.

O evitar que el règim es democratitzés.

Fi al bandidatge polític, indisciplina social i a les

amenaces de la unitat nacional.

El rei li demanà la formació d’un govern militar.

Directori militar: autoritarisme; supressió constitució,

Directori civil: escollits per sufragi directe.

Page 15: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

-Bonança econòmica.

Nacionalisme estatal; intervencionisme; obres públiques ; monopolis.

endeutament de l’estat

6.4 OPOSICIÓ A LA DICTARURA

- Consevadors i liberals-Sectors de l’exèrcit.

Conspiracions Militars - Els intel·lectuals. -Republicans: Aliança republicana.- Comunistes i anarquistes: CNT, divisió interna (+ radicals)

PSOE: pro república.

- Catalans: la supressió de la Mancomunitat i altres fets tingueren un gran impacte.

Page 16: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

6.5 CAIGUDA DEL DICTADOR.

-No conciliava interessos civils amb els militars.

-Alfons XIII va retirar el suport al dictador per no malmetre la seva imatge

Berenguer el substitueix però la normalitat

constitucional tarda en arribar.

Republicans, PSOE, catalans d’esquerra Pacte S. Sebastià,

proposen una alternativa monàrquica revolucionària.

Però van ser les eleccions (primeres en 8 anys) les que van donar la victòria a les forces republicanes.