la immigraciÓ al bages, la poblaciÓ estrangera i la … al bages.pdfalguns grups d’edat, la...

LA IMMIGRACIÓ AL BAGES, LA POBLACIÓ

ESTRANGERA I LA SEVA RELACIÓ AMB EL

MERCAT LABORAL

Jordi Bayona i Carrasco

Miquel Valls i Fígols

Centre d’Estudis Demogràfics

‐ 3 ‐

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ........................................................................................................5

BLOC I. L’evolució i les característiques de la població de nacionalitat

estrangera, 1996‐2005. ................................................................................................9

1.1.‐ L’evolució de la població de nacionalitat estrangera a la

comarca, 1991‐2005..........................................................................................11

1.1.1.‐ La població estrangera al Bages l’any 2006.............................22

1.2.‐ Els fluxos de població amb les Estadístiques de Variacions

Residencials......................................................................................................27

1.3.‐ Les principals nacionalitats: estructura per sexe i edat.....................41

BLOC II. La distribució espacial a la comarca ...................................................53

2.1.‐ La distribució en els municipis: evolució i pautes per

nacionalitats .....................................................................................................55

2.2.‐ La mobilitat interna de la població de nacionalitat estrangera a

la comarca del Bages.......................................................................................74

2.3.‐ La població estrangera a nivell inframunicipal ..................................80

BLOC III. El mercat laboral: l’activitat i l’ocupació ..........................................93

3.1.‐ L’ocupació en el Cens de 2001: població estrangera i població

total....................................................................................................................97

3.2.‐ L’evolució de la contractació laboral entre la població estrangera

al Bages ...........................................................................................................107

3.3.‐ La demanda d’ocupació estrangera al Bages....................................121

3.4.‐ L’atur entre els residents estrangers ..................................................125

CONCLUSIONS....................................................................................................137

‐ 4 ‐

La immigració al Bages, la població estrangera i la seva relació amb el mercat laboral

‐ 5 ‐

INTRODUCCIÓ

En la darrera dècada, en els anys compresos entre 1996 i 2006, la comarca del

Bages ha vist incrementar de forma considerable la seva població en més d’un

10%, passant dels 152.586 residents empadronats en el Padró de Població d’1 de

maig de 1996, als 173.236 d’1 de gener de 2006. En aquest creixement, xifrat en

20.650 persones, la irrupció de la immigració internacional hi ha desenvolupat

un paper primordial. De fet, és en els darrers cinc anys on el creixement de la

immigració internacional ha estat més notable, que creix de manera més

significativa la població comarcal, guanyant la comarca divuit mil nous

habitants. Des de 1996 ençà els residents amb nacionalitat estrangera del Bages

han vist multiplicar gairebé per deu el seu nombre, dels 1.243 de 1996 als 12.244

de gener de 2005, amb onze mil nous residents, que a grosso modo han

representat dues terceres parts del creixement poblacional de la comarca fins a

gener de 20051.

El creixement observat de la població entre 2001 i 2006 trenca amb la dinàmica

dels darrers quinquennis, marcada per un lent creixement de la població

comarcal (veure figura 1). L’increment de població dels darrers cinc anys és fins

i tot superior al del primer quinquenni dels setanta, on es guanyaren 10.544

habitants, havent‐nos de remuntar a la dècada dels cinquanta per trobar

creixements amb intensitats similars (on en deu anys s’incrementà en 25.753

persones els habitants del Bages). A diferència d’aquells instants, el creixement

actual es deu única i exclusivament al saldo migratori, ja que el saldo natural

(resultat de la diferència entre naixements i defuncions), és ara per ara

pràcticament nul.

Observant la població que resideix a la comarca a inicis de 2005 segons el seu

lloc de naixement, s’intueix el paper del Bages com a receptor de fluxos

migratoris durant tot el segle XX, que amb un volum elevat s’ha constituït com 1 Comptem amb dades oficials de població per l’1 de gener de 2006, tot i que no disposen de la població segons la nacionalitat. Per aquest grup de població la darrera xifra oficial és a 1 de gener de 2005. Amb dades provisionals, cedides des del Consell Comarcal del Bages, es poden explotar les dades de població de nacionalitat estrangera per 1 de gener i 30 de juny de 2006.


‐ 6 ‐

un dels principals elements del creixement de la comarca (veure figura 2). En

alguns grups d’edat, la població nascuda a la resta d’Espanya arriba fins al 45%

dels efectius presents a 2005. Figura 1. Saldo natural, migratori i creixement de la població al Bages, 1976‐2006.

‐4.000

‐2.000

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

1976‐1980 1981‐1985 1986‐1990 1991‐1995 1996‐2000 2001‐2005

Saldo

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

Població total

Saldo Natural Saldo Migratori Població * la darrera dada de població correspon al Padró continu d’1 de gener de 2006, i a l’any 2005 pel que fa a naixements i defuncions. Font: Censos, padrons i padró continu, diverses dates, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.

Figura 2. Població al Bages segons edat i lloc de naixement, 2005.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

0‐4 5‐9 10‐14 15‐19 20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64 65‐69 70‐74 75‐79 80‐84 85‐89 90‐94 95 imés

Catalunya

Resta dʹEspanya

Estranger

Font: Padró continu de població a 1 de gener de 2005, amb dades cedides des de l’Idescat. Elaboració CED.


‐ 7 ‐

D’aquestes primeres dades es desprèn que l’efecte de la incorporació de la

immigració internacional, tot i que assoleixi xifres inferiors a altres comarques o

al conjunt català, és significativament rellevant. El creixement de la immigració

internacional conviu també amb un moment d’acceleració dels fluxos

migratoris interns originats especialment en les comarques metropolitanes,

essent el resultat d’ambdós fluxos migratoris un fort creixement de la població

comarcal.

Figura 3. Creixement total de la població per municipis i nacionalitat, 1996‐2005.

Població nacionalitat espanyola Població amb nacionalitat estrangera

Població total

Font: Padró de població de 1996 i Padró continu de població a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.


‐ 8 ‐

A nivell municipal, el creixement de la població estrangera, a diferència del que

succeeix entre la població amb nacionalitat espanyola, es produeix de manera

sistemàtica en tots els municipis de la comarca (veure figura 3). En canvi, en els

municipis del nord del Bages, més Manresa, Mura i Sant Vicenç de Castellet,

entre 1996 i 2005 es registra una pèrdua de població amb nacionalitat espanyola.

En els tres darrers municipis, sumant‐hi Avinyó, l’entrada de població

estrangera compensa aquesta disminució, incrementant el nombre total de

residents del municipi en la dècada considerada, en canvi, fins a vuit municipis,

tot i l’arribada d’immigrants internacionals, hi domina la dinàmica negativa,

amb una pèrdua de població entre 1996 i 2005.

Aquest treball centrarà la seva atenció en la població de nacionalitat estrangera

enregistrada a la comarca, resseguint quina ha estat la seva evolució des de

1996, tant a nivell comarcal com en tots els municipis que la conformen.

S’analitzaran els fluxos de població de nacionalitat estrangera que arriben i

surten de la comarca, així com els circuïts de mobilitat intracomarcal que es

puguin haver establert per les diferents nacionalitats. En un segon moment, es

descriuran les estructures per sexe i edat de les principals nacionalitats. A més a

més de la perspectiva municipal, s’inclourà en el cas de la ciutat de Manresa

l’anàlisi a nivell inframunicipal, estudiant quines són les pautes territorials

d’implantació dins del municipi. El tercer gran objectiu d’aquest treball és el de

copsar la relació amb l’activitat de la població de nacionalitat estrangera a la

comarca. L’arribada de residents estrangers es troba estretament lligada a la

possibilitat de desenvolupar una activitat econòmica en aquesta, especialment

quan bona part dels fluxos s’atribueixen a la mobilitat interna d’aquesta

població dins de Catalunya. En aquest sentit, s’analitzaran les dades d’ocupació

del Cens de 2001 per la comarca del Bages, i les de les estadístiques de

contractacions laborals dels darrers anys, estudiant quins són els sectors

d’activitat econòmica on s’implanten els residents estrangers i la seva

localització territorial, així com la relació entre l’evolució de les estadístiques

laborals i el padró continu de població.


‐ 9 ‐

BLOC I. L’EVOLUCIÓ I LES CARACTERÍSTIQUES DE LA

POBLACIÓ DE NACIONALITAT ESTRANGERA, 1996‐2005.


‐ 10 ‐


‐ 11 ‐

1.1.‐ L’evolució de la població de nacionalitat estrangera a la comarca, 1991‐

2005.

A inicis de l’any 2005, fins a 12.244 residents estrangers es trobaven

empadronats a la comarca del Bages, xifra que representava el 7,2% dels seus

169.114 habitants. Tot i la publicació de les xifres oficials dels municipis per a 1

de gener de 2006, a hores d’ara les dades del Padró continu de 2005 continuen

essent les darreres disponibles a nivell municipal amb caràcter oficial que

compten amb la informació sobre les principals nacionalitats. Aquestes dades

ens permeten reconstruir l’agregat continental i analitzar la seva estructura per

sexe i edat. No es troben encara disponibles dades definitives més actuals a

nivell municipal, com serien les del Padró continu de gener de 2006, encara que

aquestes hagin estat ja publicades per al conjunt de Catalunya de forma

provisional. Cal considerar, però, que entre ambdós recomptes l’increment de

residents estrangers a Catalunya ha estat moderat, ja que la darrera revisió de la

Llei d’Estrangeria introduïa modificacions en l’empadronament d’aquells

residents extra‐comunitaris amb permís de residència no permanent, havent

aquests de renovar la seva inscripció al padró de manera bianual. Aquesta

modificació pretén evitar el continu sobreregistre que el Padró continu pot anar

acumulant per no enregistrar de manera correcta les sortides d’estrangers fora

d’Espanya, i està comportant problemes en el seu desenvolupament,

endarrerint la disposició de xifres oficials. El padró de gener de 2006 és el

primer que incorpora aquesta variació, assolint el conjunt de Catalunya els

866.814 estrangers, el 12,2% d’una població que per primera vegada supera el

llindar dels set milions d’habitants. Com a resultat d’aquest procés, en el darrer

any Catalunya incrementa en 67.910 el nombre d’estrangers empadronats, el

menor creixement des de 1999, partint dels 798.904 estrangers presents a inicis

del 2005, l’11,4% de la població. És per aquesta raó, per les importants

variacions introduïdes entre un recompte i l’altre, que les dades municipals no

oficials del Padró de població de 2006, recollides des del Consell Comarcal del

Bages, per 1 de gener i 30 de juny, es tractaran en un capítol a part.

Del percentatge de residents estrangers a Catalunya es desprèn la menor

implantació de la població estrangera a la comarca del Bages. De fet, el Bages se


‐ 12 ‐

situa entre les comarques catalanes amb menor pes de la població de

nacionalitat estrangera, únicament per sobre del Priorat, Pallars Jussà i Anoia

(en totes tres el 6,8%), Berguedà (6,4%) i Ripollès (5,3%), amb valors força

inferiors als trobats a l’Alt Empordà (assolint el 19%) o la Segarra (el 18,7%),

comarques que mostraven les majors proporcions d’estrangers empadronats.

Figura 4. Evolució de la població de nacionalitat estrangers al Bages, 1991‐2005.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

(0,4%)(0,8%)

(0,9%)

(1,0%)

(1,3%)

(2,0%) (2,8%)

(3,3%)

(4,8%)

(5,9%)

(7,2%)

Font: Padró de població de 1996, Cens de població de 1991 i 2001, Padró continu a 1 de gener de 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005, amb dades de l’INE i l’Idescat. Elaboració CED.

Tot i aquesta menor repercussió, el creixement de la població de nacionalitat

estrangera al Bages, com succeeix en el conjunt de Catalunya, ha estat

espectacular, passant en els gairebé deu anys considerats d’un irrisori 0,8% de

la població de la comarca a l’actual 7,2%, amb un intens creixement des d’inicis

de 2001. En comparació a les comarques veïnes (veure taula 1), el Bages

únicament supera les proporcions de l’Anoia i el Berguedà, essent d’aquestes

Osona la comarca amb majors percentatges, l’11,5%, amb un valor similar al del

conjunt català (11,4%), tot i que tradicionalment sempre s’havia situat força per

sobre.

Aquesta menor repercussió de la població de nacionalitat estrangera pot ser

explicada a partir de l’observació de la distribució dels agregats continentals a

Catalunya. Les poblacions amb nacionalitats europees comunitàries, americanes

(majoritàriament llatinoamericanes) i asiàtiques mostren un pes sensiblement


‐ 13 ‐

inferior al Bages en comparació al conjunt català. La preferència per les àrees

litorals turístiques (europeus comunitaris), o el fort paper de porta d’entrada de

la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana davant dels fluxos de

llatinoamericans i asiàtics expliquen la menor representació. Al contrari, la

població de nacionalitat estrangera del Bages destaca pel pes superior que

representen les nacionalitats africanes, i de manera incipient i més recent, les

europees extra‐comunitàries, ambdós grups de població amb una major

dispersió en el conjunt català.

Taula 1. Proporció de residents estrangers al Bages i a les comarques veïnes, 1996‐2005.

1996 2001 2002 2003 2004 2005

Anoia 0,7 2,7 3,0 4,6 5,7 6,8Bages 0,8 2,8 3,3 4,8 5,9 7,2Baix Llobregat 1,5 3,9 4,7 6,3 7,2 8,6Berguedà 0,8 2,8 3,3 4,8 5,3 6,4Osona 1,9 6,1 7,1 8,7 9,9 11,5Solsonès 1,1 3,4 4,8 6,2 7,7 10,3Vallès Occidental 1,3 3,2 3,8 5,5 6,6 8,1Vallès Oriental 1,1 3,9 4,7 6,3 7,4 8,8CATALUNYA 1,6 4,9 5,9 8,1 9,4 11,4

Font: Padró de població de 1996, Cens de població de 2001, padró continu a 1 de gener de 2002, 2003, 2004 i 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.

Figura 5. Evolució de la proporció de residents estrangers al Bages i Catalunya, 1991‐2006.

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

8%

9%

10%

11%

12%

13%

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Catalunya Bages

Font: Padró de població de 1996, Cens de població de 1991 i 2001, Padró continu a 1 de gener de 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i xifres provisionals de 2006, amb dades de l’INE i l’Idescat. Elaboració CED.


‐ 14 ‐

Figura 6. Proporció de residents estrangers a Catalunya. Comarques, 1996‐2005.

Font: Padró de població de 1996, Cens de població de 2001, Padró continu a 1 de gener de 2002, 2003, 2004 i 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.

1996 2001

2002 2003

2004 2005


‐ 15 ‐

Figura 7. Residents estrangers a Catalunya i al Bages segons l’agrupació continental. 1996‐2005.

Catalunya Bages

2002

Àfrica35,0%

Oceania0,1%

Àsia7,9% Resta Europa

7,0%

UE_1515,5%

Amèrica34,5%

2005

Àfrica28,1%

Oceania0,1%

Amèrica38,7%

UE_1512,6% Resta Europa

11,4%

Àsia9,1%

2002

Oceania0,1%

Àfrica66,6%

Àsia2,7% Resta Europa

5,8%

UE_155,7%Amèrica

19,0%

2005

Àfrica53,7%

Oceania0,1%

Amèrica24,5%

UE_154,3% Resta Europa

14,3%

Àsia3,2%

1996

Oceania0,1%

Àfrica35,8%

Amèrica24,7%

UE_1527,8%

Resta Europa3,2%

Àsia8,4%

1996

Amèrica14,2%

UE_1516,7%

Resta Europa1,0%

Àsia3,7%

Àfrica64,4%

Oceania0,0%

Font: Padró de població de 1996, Padró continu a 1 de gener de 2002 i 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.

De totes maneres, malgrat l’alta representació d’africans, l’increment actual de

residents estrangers s’ha de relacionar de forma directa amb l’entrada a la

comarca de nous col∙lectius. El pes dels africans, tot i el constant augment en el

nombre d’efectius, disminueix de manera constant, de representar més de sis de

cada deu estrangers presents des de 1991, amb un màxim en el Padró continu

de 2000 amb el 73,5%, fins el 53,7% del Padró continu de 2005 (veure figura 7).

El creixement de la població estrangera ha estat, per tant, acompanyat d’una

evident dispersió de les nacionalitats presents. Llatinoamericans i europeus no

comunitaris protagonitzen aquest creixement: la població amb nacionalitats

americanes creix de manera significativa a partir de l’any 2000, any on


‐ 16 ‐

únicament 219 estrangers tenien aquestes nacionalitats al Bages, assolint‐se, cinc

anys més tard, les 2.999 persones empadronades. De manera similar, els

europeus extra‐comunitaris2 augmenten dels 305 de gener de 2002 als 1.748 de

2005. Si prenem l’any 2002 com a referència, la meitat del creixement

d’estrangers a la comarca des d’aquesta data s’ha degut a aquests dos orígens,

essent el pes dels africans en aquest creixement al voltant del 40%, atribuint la

resta a europeus comunitaris i asiàtics, que tot i créixer ho fan de forma més

atenuada.

Figura 8. Distribució percentual de la població estrangera al Bages segons l’agrupació continental. 1991‐2005.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Àfrica Amèrica Europa extracomunitaris Unió Europea Àsia Resta Font: Cens de població de 1991, Padró de població de 1996, Padró continu a 1 de gener de 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.

Des de la perspectiva municipal, destaca la forta concentració de la immigració

internacional a la capital comarcal. La ciutat de Manresa agrupa el major

nombre de residents estrangers de la comarca, sobrepassant els vuit mil

estrangers empadronats a inicis de 2005. En tots els anys considerats, sis de

2 S’ha decidit mantenir, sempre que ha estat possible, i per tots els anys considerats, l’agrupació de l’antiga Europa Comunitària dels 15, considerant dins de “Resta d’Europa” les altres nacionalitats europees.


‐ 17 ‐

Figura 9. Evolució dels residents estrangers al Bages segons l’agrupació continental. 1991‐2005.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Àfrica Amèrica Àsia Unió Europea Europa extracomunitaris Resta Font: Cens de població de 1991, Padró de població de 1996, Padró continu a 1 de gener de 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.

Figura 10. Evolució dels residents estrangers al Bages segons l’agrupació continental. 1991‐2005.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Àfrica Amèrica Àsia Unió Europea Europa extracomunitaris Resta Font: Cens de població de 1991, Padró de població de 1996, Padró continu a 1 de gener de 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.


‐ 18 ‐

Figura 11. Proporció de residents estrangers als municipis del Bages, 1996‐2005.


cada deu estrangers de la comarca es troben a Manresa. Monistrol de

Montserrat, l’any 1996, Sant Vicenç de Castellet, el 2002, i Moià en la resta

d’anys analitzats, se situen com el segon municipi segons el nombre

d’estrangers residents. Manresa i Moià són els dos únics municipis on la

1996 2001

2002 2003

2004 2005


‐ 19 ‐

població de nacionalitat estrangera supera el 10% dels seus residents, a 1 de

gener de 2005. Monistrol de Montserrat, Sant Feliu Sasserra i Callús també se

situen per sobre de la mitjana comarcal. Els trenta municipis restants, en canvi,

mostren proporcions d’estrangers l’any 2005 per sota del 7,2%. No obstant,

l’any 2005 tots els municipis bagencs tenen entre els seus residents a població

amb nacionalitat estrangera. En un context català, fins a 214 municipis mostren Taula 2. Proporció de residents estrangers als municipis del Bages, 1996‐2005.

1996 2001 2002 2003 2004 2005Manresa 1,2 4,4 5,1 7,2 8,7 10,8Moià 0,7 4,3 4,2 7,0 8,9 10,2Monistrol de Montserrat 2,2 4,1 4,8 5,5 7,7 9,5Sant Feliu Sasserra 3,6 6,6 7,0 8,6 9,5 9,2Callús 0,9 5,1 5,1 6,8 7,5 8,3Sant Vicenc de Castellet 0,7 1,3 2,5 4,0 5,2 6,7Gaià 1,3 0,7 0,0 0,0 0,0 5,7Castellbell i el Vilar 0,8 3,4 4,7 6,0 5,9 5,7El Pont de Vilomara 0,2 1,6 1,9 2,9 4,2 5,6Castellgalí 0,8 0,7 1,2 1,5 3,3 5,4Artés 0,5 1,6 1,9 2,9 4,4 5,4Avinyó 0,1 2,1 2,7 3,5 4,1 5,1Navàs 0,2 2,3 2,6 3,5 3,9 5,1Sant Fruitos de Bages 0,7 2,5 3,0 4,2 4,6 4,8Súria 0,2 1,0 1,5 2,5 3,4 4,3Sant Joan de Vilatorrada 0,4 1,2 1,2 2,2 3,0 4,0Marganell 0,0 2,6 2,1 3,3 3,3 4,0Navarcles 0,3 1,4 1,6 2,4 2,8 3,8Rajadell 0,3 0,3 0,5 0,7 2,4 3,8Sant Salvador de Guardiola 0,7 2,0 2,4 2,9 3,2 3,6Sallent 0,5 1,1 1,3 2,2 2,8 3,4Cardona 0,5 1,8 1,4 1,6 2,3 2,9Balsareny 0,2 0,6 0,6 1,4 2,0 2,7Santpedor 0,7 0,8 0,7 1,2 1,7 2,7Calders 0,6 0,6 0,5 1,2 1,9 2,2Santa Maria dʹOló 0,1 0,1 0,1 0,9 1,6 2,0Monistrol de Calders 0,2 0,7 1,0 1,6 1,8 2,0Fonollosa 1,0 1,2 1,0 1,3 2,0 1,8Mura 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 1,8Talamanca 0,0 0,0 0,0 4,4 1,8 1,7Aguilar de Segarra 0,0 1,4 0,9 1,3 0,9 1,7Castellfollit del Boix 1,2 1,3 1,3 1,5 1,5 1,5Sant Mateu de Bages 0,4 0,3 0,1 0,1 0,5 0,8Castellnou de Bages 0,3 0,5 0,3 0,6 0,5 0,6lʹEstany 0,0 0,0 0,0 0,2 0,0 0,3BAGES 0,8 2,8 3,3 4,8 5,9 7,2



‐ 20 ‐

Figura 12. Distribució de la població de nacionalitat estrangera als municipis del Bages, 1996‐2005.


percentatges d’estrangers superiors als de Manresa, que se situa lluny dels

màxims de Castelló d’Empúries (43%) o de Guissona (33%), tot i que supera

alguna de les capitals comarcals veïnes, sigui el cas d’Igualada (8,4%), Terrassa

1996 2001

20022003

2004 2005


‐ 21 ‐

(9,8%), Sant Feliu de Llobregat (6,8%) o Berga (10,6%). En canvi, Granollers i

Solsona mostren valors més elevats (13,4 i 13,7%), assolint‐se el 20,2% a Vic

(veure la figura 13 per la distribució municipal de la població estrangera a

Catalunya).

Taula 3. Distribució de la població de nacionalitat estrangera als municipis del Bages, 1996‐2005.

1996 2001 2002 2003 2004 2005Manresa 768 2.820 3.317 4.837 5.960 7.577Moià 28 186 183 324 435 526Sant Vicenç de Castellet 52 88 182 297 389 516Sant Joan de Vilatorrada 31 113 115 211 292 405Sant Fruitós del Bages 38 148 184 266 307 328Navàs 12 127 145 197 222 290Artés 22 73 88 136 214 265Súria 12 59 93 156 212 264Monistrol de Montserrat 55 103 125 140 205 260Sallent 36 74 93 155 199 239Navarcles 16 76 87 133 152 214Castellbell i El Vilar 22 100 144 185 187 188El Pont de Vilomara i Rocafort 5 44 51 83 127 176Santpedor 33 43 40 69 100 163Cardona 27 95 77 87 122 150Callús 12 68 69 96 107 122Avinyó 3 43 56 72 86 106Sant Salvador de Guardiola 11 44 53 70 85 100Balsareny 7 19 20 47 65 89Castellgalí 6 7 12 16 38 69Sant Feliu Saserra 23 43 46 56 62 59Fonollosa 8 13 11 14 23 22Santa Maria dʹOló 1 1 1 9 17 21Calders 4 5 4 9 15 18Rajadell 1 1 2 3 11 17Monistrol de Calders 1 4 6 10 12 13Marganell 0 6 5 8 8 11Gaià 2 1 0 0 0 9Castellfollit del Boix 4 5 5 6 6 6Sant Mateu de Bages 2 2 1 1 3 5Castellnou de Bages 1 3 2 4 4 5Mura 0 0 0 0 1 4Aguilar de Segarra 0 3 2 3 2 4Talamanca 0 0 0 5 2 2LʹEstany 0 0 0 1 0 1BAGES 1.243 4.417 5.219 7.706 9.670 12.244



‐ 22 ‐

Figura 13. Proporció de residents de nacionalitat estrangera als municipis de Catalunya, 2005.

Font: Padró continu de població a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED. 1.1.1.‐ La població estrangera al Bages l’any 2006

S’ha decidit tractar les dades de l’any 2006 en un capítol a part, ja que aquestes

dades a meitats de febrer de 2007 són encara provisionals i no han estat

depurades per l’INE. Comptem amb dos moments d’observació, a 1 de gener de

2006 i a 30 de juny de 2006, amb dades facilitades des del Consell Comarcal del

Bages, i que per tant únicament consideren els municipis d’aquesta comarca.

Com s’ha apuntat anteriorment, a finals de 2005 entra en vigor una de les

darreres conseqüències de la Llei d’Estrangeria, amb un impacte rellevant sobre

les xifres de població estrangera. Segons la Llei d’Estrangeria, aprovada el 21 de

desembre de 2003, s’estableixen revisions periòdiques de la inscripció al Padró

d’aquells residents extra‐comunitaris sense permís permanent de residència,

procés que es portarà a terme de manera bianual i sense caràcter retroactiu.

Així, a finals de 2005 entra en vigor aquesta norma, que no afecta als ciutadans

comunitaris, amb l’1 de gener de 2006 com a primera data on es podrà avaluar

aquest procés. La intenció perseguida amb aquest procediment és la de lliurar el

Padró continu del possible sobreregistre produït per aquells residents


‐ 23 ‐

estrangers que retornin al país d’origen, no enregistrats fins al moment, així

com depurar les possibles duplicacions. Aquest procés, segons les primeres

dades provisionals, produeix que per Catalunya s’hagi experimentat el menor

creixement de la població estrangera des de 1999, i que fins i tot en alguna

comunitat autònoma aquesta xifra hagi descendit (és el cas de les Balears o

Madrid).

Figura 14. Distribució de la població de nacionalitat estrangera als municipis del Bages, 2006.

Gener de 2006 Juny de 2006

Font: Padró continu de població a 1 de gener i 30 de juny de 2006, amb dades del Consell Comarcal del Bages. Elaboració CED.

S’ha de considerar, per tant, que les xifres que es mostraran a continuació

poden patir els efectes d’aquest procés, desconeixent, això sí, si la diferència es

deu a persones que es trobaven empadronades però havien retornat, a possibles

duplicacions, o a població que no ha renovat la seva inscripció però segueix

residint en el municipi. A més, cal tenir en compte que els europeus comunitaris

no passen per aquest procediment, amb unes xifres que poden estar cada cop

més per sobre de les reals. A més, manca la correcció final de l’INE en funció de

les possibles altes i baixes entre municipis i les possibles duplicacions. De fet,

les primeres dades oficials de 2006 (publicades durant el mes de gener de 2007),

que únicament contemplen el total de residents del municipi, aporten per la

comarca del Bages un total de 173.236 residents, 1.408 menys que les dades

provisionals que s’analitzen a continuació.


‐ 24 ‐

Figura 15. Proporció de residents estrangers als municipis del Bages, 2006.

Gener de 2006 Juny de 2006

Font: Padró continu de població a 1 de gener i 30 de juny de 2006, amb dades del Consell Comarcal del Bages. Elaboració CED.

Segons aquestes dades, la comarca del Bages assoliria a 1 de gener de 2006 els

174.644 residents, que sis mesos més tard haurien arribat als 176.786. En un any

i mig, per tant, el Bages incrementaria els seus residents en 7.672, seguint amb la

dinàmica de fort creixement dels darrers anys, fins i tot lleugerament

incrementada. Segons aquests mateixos recomptes, la població de nacionalitat

estrangera arribaria a les 15.404 persones i les 16.491 a 1 de gener i 30 de juny

respectivament.

Per períodes, durant l’any 2005 s’hauria produït un increment de 5.530

persones, que superaria els 3.991 de l’any anterior, un creixement un 38%

superior al de l’any precedent. El creixement de residents estrangers se situa en

3.160 (un 23% més), per 2.370 amb nacionalitat espanyola (un 67% més). En els

darrers sis mesos, entre gener i 30 de juny de 2006, s’haurien incorporat al

Padró 2.142 persones, 1.087 amb nacionalitat estrangera i 1.055 amb nacionalitat

espanyola. El creixement dels estrangers durant els sis primers mesos de l’any

seria més lent que l’observat durant el 2005, i el de la població amb nacionalitat

espanyola es mantindria en nombres similars. El menor creixement dels

estrangers podria relacionar‐se amb els canvis legislatius, en aquest cas no es

podria considerar com a indicador d’un possible canvi de tendència. De tot


‐ 25 ‐

plegat, els percentatges de residents estrangers passarien del 7,2% de 2005 al

8,8% de 2006, assolint un 9,3% a juny de 2006 (veure figura 16).

Figura 16. Evolució de la població de nacionalitat estrangera al Bages, 1996‐2006.

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.00010.00011.00012.00013.00014.00015.00016.00017.00018.000

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

(0,4%)(0,8%) (0,9%) (1,0%)

(1,3%)

(2,0%)(2,8%)

(3,3%)(4,8%)

(5,9%)

(7,2%)

(8,8%)

(9,3%)

Font: Padró de població de 1996, Cens de població de 1991 i 2001, Padró continu a 1 de gener de 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005, amb dades de l’INE i l’Idescat, i Padró continu a 1 de gener i 30 de juny de 2006, amb dades provisionals del Consell Comarcal del Bages . Elaboració CED.

Aquests recomptes ens indicarien, per sobre d’altres fets, la continuació de la

dinàmica ascendent en l’arribada de migrants internacionals, però també el

creixement de la població amb nacionalitat espanyola que arriba principalment

de l’Àrea Metropolitana. La conjunció d’ambdós fenòmens produeix un fort

creixement del nombre de residents a la comarca, que començaria a situar‐se en

valors similars als coneguts durant la dècada dels cinquanta.

Entre gener de 2005, amb dades oficials, i 30 de juny de 2006, el Padró continu

recull 4.247 nous estrangers, xifra que representa un creixement del 34,7% en

relació a gener de 2005. D’aquest guany net de residents estrangers, el 65% s’ha

produït a la ciutat de Manresa (2.747 persones més i un 36% de creixement), que

per primera vegada superaria el llindar dels 10 mil residents estrangers. Altres

municipis que experimenten un fort creixement d’aquesta xifra són Sant Joan de

Vilatorrada (256 persones i un 63% d’increment) o Súria (117 i un 44%).


‐ 26 ‐

Comptem també amb la desagregació per nacionalitats a 1 de gener de 2006, on

s’observa la continuació de les tendències apuntades per 2005. D’aquesta

manera, els africans segueixen representant cada vegada una proporció menor

dels estrangers, ara amb el 51,5%, s’estanca el creixement dels americans (del

24,5% de 2005 al 24,3% un any més tard), els europeus no comunitaris

(considerant l’antiga UE_15) ascendeixen fins al 16,1% (partint d’un 14,3% l’any

abans), i lleugerament els asiàtics (del 3,2 al 3,8%), descendint en canvi el pes

dels europeus comunitaris (del 4,3 al 4,2%). En nombres absoluts és destacable

l’increment de 1.359 africans, o els 735 de la resta d’Europa.

Sis mesos més tard, amb l’explotació de 30 de juny de 2006, els africans arriben

als 8.223 estrangers, amb un 49,9% dels estrangers del Bages, els americans a

4.073 i el 24,7%; els asiàtics a 686 i un 4,2%; els europeus de l’antiga Unió

Europea dels 15 a 727 i el 4,4%, i la resta d’Europeus a 2.775 i el 16,8% (dels

quals 515 ja eren ciutadans de la nova Unió Europea de 24). Així, en l’any i mig

que ens separa l’1 de gener de 2005 i el 30 de juny de 2006, la població

estrangera de la comarca hauria sumat 4.247 nous efectius, amb un increment

del 34,7%. Prenent aquest increment percentual com a referència, els asiàtics i la

resta d’europeus se situarien per sobre (74% i 59% respectivament), els

europeus comunitaris i els americans es trobarien en valors similars al total

(38% i 36%), i els africans, principal origen continental entre els estrangers de la

comarca, creixerien més lentament (el 25%).


‐ 27 ‐

1.2.‐ Els fluxos de població amb les Estadístiques de Variacions Residencials.

Els fluxos de població, és a dir, les entrades i sortides a un municipi, es recullen

en l’Estadística de Variacions Residencials (EVR). Aquesta s’elabora a partir de

l’explotació de les dades relatives a les altes i baixes dels padrons municipals

d’habitants motivades per canvis de residència que comportin un canvi de

municipi. Així, s’obtenen els fluxos migratoris anuals tant interiors, entre els

municipis d’Espanya, com el flux immigratori que té el seu origen a l’estranger.

Els registres informatitzats (des del 1988) dels documents d’alta i baixa

padronal contenen el sexe, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, la data

del canvi de residència, l’origen i el destí del moviment migratori.

Aquesta font d’informació presenta alguns inconvenients a l’hora de registrar el

fenomen immigratori que s’han de tenir en compte. Així, es produeix un fort

descens dels fluxos de l’EVR en els anys censals i padronals (fins 1996), ja que la

inscripció es realitza de manera automàtica en aquests. També manca un criteri

homogeneïtzat a l’hora d’assignar l’arribada d’un estranger com a alta per

migració o com a alta per omissió (que no es publiquen), fet que es corregeix a

partir de l’any 2004, i que afecta el volum total d’entrades de l’estranger en els

anys precedents. D’altra banda, cal considerar que es mesuren moviments, i no

persones, podent una mateixa persona realitzar diferents moviments en un

mateix any. Malgrat la poca fiabilitat del total de moviments enregistrats, les

EVR ens aporten una bona informació sobre la mobilitat interna i les

característiques d’aquells que es mouen, així com en les tendències que

s’observen en el conjunt de la mobilitat.

En aquest apartat ens centrarem en l’anàlisi dels fluxos de població procedents

de fora de la comarca del Bages (que anomenarem com a mobilitat externa), per

deixar pel segon bloc l’anàlisi dels fluxos realitzats a l’interior de la mateixa

comarca (mobilitat interna), és a dir, entre els 35 municipis del Bages. Es tindrà

en compte tant la mobilitat de població de nacionalitat estrangera com la

mobilitat total.

Observant l’evolució del nombre de fluxos d’arribada al Bages, prenent l’any

1996 com a data inicial d’observació fins al recent any 2005, hom s’adona del

fort augment que han experimentat els fluxos d’arribada a la comarca durant


‐ 28 ‐

tot el període. Si a 1996 es van registrar tant sols 1.099 moviments d’entrada al

Bages, aquesta xifra s’ha vist multiplicada per set durant l’any 2005, amb 7.789

noves incorporacions. A més de l’increment de les entrades, durant tot aquest

període podem observar un canvi en l’estructura interna d’aquests moviments.

Així, gairebé la totalitat dels moviments d’arribada al Bages durant l’any 1996

(el 93,5%) foren realitzats per persones de nacionalitat espanyola, mentre que el

6,5% restant foren persones de nacionalitat estrangera. Aquesta dinàmica es

trenca l’any 2000 amb un augment de fluxos d’entrada de població estrangera,

38,7%, vers el 61,3% de la població nacional. Al 2005, els percentatges de fluxos

es troben igualats, doncs de les 7.789 persones que arriben al Bages, 3.898 tenien

nacionalitat espanyola i 3.891 nacionalitat estrangera.

Figura 17. Evolució del nombre total de les entrades a la comarca del Bages, segons la nacionalitat, 1996‐2005.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

EspanyolsEstrangersTotal

Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 1996‐2005, amb dades de l’INE. Elaboració CED.

Si ens fixem en l’origen dels fluxos d’arribada al Bages, s’observa un predomini

de la població procedent de la resta de Catalunya (independentment de la seva

nacionalitat) durant tot el període. Per altre costat, també es veu un increment

del nombre de persones procedents de l’estranger, que arriben al Bages com a

primera destinació. Finalment, hi ha el tercer grup de persones procedents de la

resta d’Espanya que fins a 1999 tenien un nombre força constant d’entrades i


‐ 29 ‐

que des de 2000 ha experimentat un cert increment, degut en gran part, a

l’augment dels fluxos de població de nacionalitat estrangera, població que es

caracteritza per una major mobilitat en el territori.

Figura 18. Evolució dels fluxos d’arribada a la comarca del Bages i a Manresa segons els territoris d’origen, 1996‐2005.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Resta CatResta EspEstranger

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Resta CatResta EspEstranger


Considerant la ciutat de Manresa com a àmbit d’estudi, trobem un patró molt

similar al de la comarca, amb algunes variacions destacables. En els primers

anys considerats, l’estructura és molt similar a la del Bages, malgrat ja es

comenci a intuir un augment de les persones procedents de l’estranger. Per altra

banda, també s’observa com els canvis es produeixen temporalment abans a la

BAGES

MANRESA


‐ 30 ‐

ciutat de Manresa que al conjunt de la comarca. Entre 2000 i 2003 fins i tot els

fluxos internacionals superen els de la resta de Catalunya, tot i que a partir

d’aquesta data es capgira l’ordre entre aquests. Cal remarcar, però, que la

població procedent de la resta de Catalunya (amb origen principalment en

l’Àrea Metropolitana de Barcelona) no necessàriament seran persones de

nacionalitat espanyola. Figura 19. Fluxos d’arribada a la comarca del Bages segons sexe i nacionalitat, 1996‐2005.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Homes Dones

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Homes Dones


Respecte a l’estructura per sexes dels fluxos d’arribada, s’observa una clara

diferenciació segons la nacionalitat. Mentre que la població de nacionalitat

espanyola experimenta un nombre d’entrades similar entre homes i dones, la

població de nacionalitat estrangera es caracteritza per una masculinització dels

Població nacionalitat espanyola

Població nacionalitat estrangera


‐ 31 ‐

fluxos immigratoris, sobretot a partir de l’any 1999, data en la qual

s’experimenta el creixement de la població estrangera a la comarca.

Figura 20. Fluxos d’arribada al Bages segons tipologia de migració i nacionalitat, 1996‐2005.

Resta Catalunya Resta Espanya Estranger TotalEspanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera

1996 863 10 149 2 16 59 1.028 71

1997 1.201 57 246 10 49 80 1.496 147

1998 1.341 54 251 13 56 176 1.648 243

1999 1.485 86 275 17 49 244 1.809 347

2000 1.542 199 297 80 58 918 1.897 1.197

2001 1.690 231 320 169 37 1.466 2.047 1.866

2002 2.318 620 394 268 104 1.788 2.816 2.676

2003 2.695 632 415 333 92 1.597 3.202 2.562

2004 2.859 917 421 387 84 2.050 3.364 3.354

2005 3.378 1.183 425 342 95 2.366 3.898 3.891

1996

Espanyo ls Res t Cat78 ,5%

Esp anyo ls Res t Esp13 ,6 %

Esp anyo ls Es tran1,5%

Es trang ers Res t Cat0 ,9 %

Es t rang ers Res t Esp0 ,2 % Es trang ers Es tran

5,4 %

2005

Esp anyo ls Res t Cat43 ,4%

Es t rang ers Es tran3 0 ,4 %

Est rangers Res t Esp4 ,4 %

Es trang ers Res t Cat15,2 %

Esp anyo ls Es tran1,2 %

Esp anyo ls Res t Esp5,5%

1999

Esp anyo ls Res t Esp12 ,8 %

Esp anyo ls Es tran2 ,3 %

Est rangers Res t Cat4 ,0 %

Es t rang ers Res t Esp0 ,8% Es t rang ers Es tran

11,3 %

Esp anyo ls Res t Cat68 ,9%

2002

Esp anyo ls Res t Esp7,2 %Esp anyo ls Es tran

1,9 %

Est rang ers Res t Cat11,3 %

Es trang ers Res t Esp4 ,9 %

Est rang ers Es t ran3 2 ,6 %

Espanyo ls Res t Cat4 2 ,2 %


Distingint els fluxos segons l’origen i la nacionalitat, queda palès el canvi en la

dinàmica que s’ha donat durant tot el període. Si bé, cada any, es produeix un

increment del nombre de fluxos respecte l’any anterior, la distribució de

percentatges varia constantment. D’aquesta manera, l’any 1996 el 78,5% dels

fluxos eren protagonitzats per població de nacionalitat espanyola que provenia

de la resta de Catalunya; un 13,6% eren d’espanyols que procedien de la resta


‐ 32 ‐

d’Espanya i un 1,5% de l’estranger. Així doncs, la població de nacionalitat

espanyola, amb 1.028 moviments d’entrada, representava més del 93% dels

fluxos comarcals. Al mateix temps, els fluxos de nacionalitat estrangera (71 en

total) només representaven el 6,5% dels fluxos immigratoris, distribuïts en un

5,4% procedent directament de l’estranger, un 0,9% d’algun municipi de la resta

de Catalunya, i tan sols el 0,2% de la resta de l’Estat.

L’any 2005 la situació és totalment diferenciada. Els fluxos de població de

nacionalitat espanyola ja només representen el 50% del total, amb una reducció

percentual molt important dels fluxos procedents de la resta de Catalunya, que

representen el 43,4% del total de fluxos, malgrat ser el grup de població més

important. Els fluxos de població de nacionalitat espanyola resident a la resta

de l’Estat baixa fins al 5,5% i les persones de nacionalitat espanyola procedents

de l’estranger, només representen l’1,2%. Així doncs, hem passat d’una situació

hegemònica dels fluxos d’arribada de població de nacionalitat espanyola, a una

igualació de fluxos entre nacionals i estrangers.

D’altra banda, quatre de cada deu entrades d’estrangers prové d’un altre

municipi espanyol. És una població, per tant, que ja s’ha trobat empadronada

en un altre municipi abans d’arribar a la comarca, essent a més aquesta una

tendència emergent. La redistribució de la població estrangera, bàsicament dins

de Catalunya, no es trobarà tant lligada a l’acceleració dels fluxos migratoris

com a un major assentament, i en relació directa a la demanda laboral generada

des de la comarca.

Entre els estrangers, per tant, cada cop és més important l’arribada des d’altres

punts de Catalunya. Així, els percentatges dels que venen directament de

l’estranger en pocs anys ha descendit des de valors pròxims al 80% fins a xifres

al voltant del 60%. En el conjunt de fluxos, durant l’any 2005, el 58,6% provenen

de municipis de la resta de Catalunya, el 31,6% de l’estranger i tan sols el 9,8%

de la resta d’Espanya. Aquests darrers valors han mantingut una gran

estabilitat durant els darrers sis anys, i refermen el paper de la mobilitat dins de

Catalunya en el conjunt d’entrades a la comarca.

Si considerem la nacionalitat entre els estrangers, s’observa com els majors

fluxos d’arribada són protagonitzats per persones de nacionalitat marroquina,


‐ 33 ‐

que al 2005 es distribuïen en un 60% procedents de l’estranger, un 35% de la

resta de Catalunya i un 5% de la resta d’Espanya. En els darrers anys, els

percentatges de fluxos procedents de l’exterior han disminuït vers un increment

Figura 21. Fluxos de població arribada al Bages segons territori d’origen i principals nacionalitats estrangeres, 2000‐2005.

0 ,0 %

2 0 ,0 %

4 0 ,0 %

6 0 ,0 %

8 0 ,0 %

10 0 ,0 %

2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 50,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5

0 ,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 50,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 50,0%

20,0%

40,0%

60,0%

80,0%

100,0%

2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5

Im m ig ra n ts re s ta E s p a n ya Im m ig ra n ts e s tra n g e r Im m ig ra n ts re s ta d e C a ta lu n ya


Marroc

Romania

Equador

Colòmbia

Xina Total

Espanyols Estrangers


‐ 34 ‐

dels moviments procedents de la resta de Catalunya. La segona nacionalitat

amb més presència en els fluxos d’arribada és l’equatoriana, que ha canviat el

seu patró d’arribada a la comarca. Així, si l’any 2000 el 80% dels fluxos

d’aquesta nacionalitat procedien directament de l’estranger (amb un 10% els

que arribaven de la resta de Catalunya o Espanya, cada un), a partir de 2004 es

capgira aquesta pauta: els fluxos procedents de la resta de Catalunya són els

més importants, amb un fort descens de les arribades des de l’estranger. Entre

els colombians es repeteix aquesta situació, prenent cada cop més força la

mobilitat interna dins de Catalunya, enfront les arribades de l’estranger. Per

aquestes nacionalitats, i després dels anys d’acceleració dels fluxos, s’està

produint una redistribució en el territori, prenent força la mobilitat entre

municipis catalans. Figura 22. Evolució dels fluxos d’arribada al Bages segons les sis nacionalitats més representades. 2000‐2005.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

2001 2002 2003 2004 2005

Marroc Equador Romania Colombia Xina Argentina


Entre els fluxos procedents de Romania (primer país europeu en nombre de

fluxos d’arribada a la comarca del Bages), en canvi, el 75 % dels 448 moviments

enregistrats l’any 2005 procedien directament de l’estranger, i que denoten una

nacionalitat encara en uns estadis inicials d’incorporació, on a diferència de


‐ 35 ‐

llatinoamericans i asiàtics aquesta arribada es produeix de manera més dispersa

geogràficament.

En darrer terme, la cinquena nacionalitat en importància segons el nombre de

fluxos d’arribada al Bages, és la xinesa, amb 173 moviments d’entrada. Si al

2000, gairebé la totalitat de fluxos procedien de l’estranger, des del 2002 també

s’ha produït una igualació dels percentatges al 45%, entre els procedents de

l’estranger i els de la resta de Catalunya.

Figura 23. Fluxos d’arribada de població estrangera al Bages segons l’agrupació continental.

Àfrica78,9%

Resta Europa1,4%

Amèrica7,0%

Oceania0,0%

Àsia0,0%

UE‐1512,7%

Àfrica67,7%

Resta Europa2,0%

Amèrica20,2%

Oceania0,0%

Àsia3,7%

UE‐156,3%

Àfrica44,4%

UE‐154,1%

Àsia2,4%

Oceania0,1%Amèrica

34,5% Resta Europa14,6%

Àfrica45,4%

Resta Europa20,3%

Amèrica25,4%

Oceania0,1%

Àsia5,6%

UE‐153,3%


Per nacionalitats, l’any 2005 els marroquins han estat la principal nacionalitat en

nombre d’entrades (amb 1.473 persones), com de fet ha succeït en tots els anys

considerats. La marroquina és la nacionalitat hegemònica a la comarca, amb

gran diferència respecte la resta de nacionalitats, i amb un creixement constant

del nombre d’entrades, a excepció de la lleu inflexió de 2003. Els fluxos de

nacionalitat equatoriana, que en el període 2001‐2003 mantenien la segona

posició en aquest rànquing, en els últims dos anys han perdut força i han vist

reduït el seu nombre. Els romanesos, en canvi, i que a 2001 tan sols

experimentaven 69 moviments d’entrada, han passat a 2005 a 448. Les tres

1996

2005 2002

1999


‐ 36 ‐

següents nacionalitats amb un major nombre de fluxos d’arribada al 2005 són la

colombiana, la xinesa i l’argentina, que mostren uns valors molt igualats (entre

els 150 o els 180 fluxos anuals), i que experimenten un lleuger increment cada

any, malgrat mantenir una tendència molt estable en els darrers cinc anys.

L’increment de la immigració internacional ha estat acompanyada per una

diversificació de les nacionalitats, que també s’observa amb claredat en els

fluxos arribats. Si a inici d’aquest període la majoria de fluxos (78,9%) estaven

realitzats per persones del continent africà, la seva proporció s’ha anat reduint

amb el pas del temps fins a un 45,4% l’any 2005. Malgrat tot, continua essent, i

amb diferència, l’agrupació continental que aporta més gent a la comarca. En

aquest temps, els dos fluxos continentals que han experimentat unes taxes de

creixement més importants han estat l’americà i el procedent de la resta

d’Europa. El primer ha passat de representar el 7% dels fluxos l’any 1996 al

24,4% el 2005, tot i que s’assolí l’any 2002 el seu màxim percentual amb un

34,5%.

Figura 24. Distribució percentual dels fluxos d’arribada de població estrangera al Bages segons agrupació continental, 1996‐2005.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Àfrica Amèrica Resta Europa Àsia UE‐15 Oceania



‐ 37 ‐

Els fluxos procedents de la resta d’Europa, sobretot dels països de l’Est,

representaven un insignificant 1,4% l’any 1996, que al 2005 s’incrementa

notablement fins el 20,3% del total. A diferència dels fluxos d’origen americà

que van creixent durant tot el període, els fluxos de la resta d’Europa comencen

a prendre importància a partir de 2001. Per contra, els fluxos procedents dels

països que formaven la Unió Europea han anat perdent pes relatiu. D’aquesta

manera, al 1996 representaven el 12,7% dels fluxos al Bages, per tan sols el 3,3%

del darrer any. Finalment, els fluxos protagonitzats per asiàtics també

s’incrementen, però sempre s’han mantingut en uns percentatges inferiors al

5%, a excepció dels dos darrers anys que han superat lleugerament aquest

llindar. Figura 25. Evolució dels fluxos d’arribada de població de nacionalitat estrangera al Bages segons agrupació continental, 1996‐2005.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

UE‐15 Resta Eu Àfrica Amèrica Àsia Oceania


En nombres absoluts, podem apreciar com des de l’inici del període estudiat

totes les agrupacions continentals, any rere any, han anat incrementant la seva

arribada. Els fluxos del continent africà sempre han estat els majoritaris i els

pioners de la immigració estrangera al Bages. És a partir de 2000 quant

experimenten un creixement més important, amb un salt de les 235 arribades de

1999 a les 855 d’aquell any. La darrera dada que disposem és del 2005, amb uns


‐ 38 ‐

fluxos de 1.767 persones. El segon flux en importància és el procedent del

continent americà. Aquest va experimentar uns increments importants entre

2001 i 2002, però que a partir de 2003 es van estabilitzar i fins i tot decréixer.

El cas dels fluxos procedents de la Resta d’Europa, són molt peculiars, doncs la

seva presència notòria al Bages s’inicia al 2001 i des d’aleshores, han anat

creixent fins arribar als 790 moviments. Aquest fluxos estan molt concentrats en

la població de nacionalitat romanesa que al 2005 representava el 57% d’aquestes

entrades.

D’aquests fluxos coneixem també el seu perfil per sexe i edat. Ens trobem

davant d’una estructura força jove, on el màxim nombre d’efectius es troben

entre els 20 i 35 anys, i en la que destaca la població masculina per sobre de la

femenina. Aquesta masculinització dels fluxos immigratoris és deu en gran part

a la importància de la presència de la immigració africana al Bages, que

majoritàriament està realitzada per homes.

La distribució per sexes i edats segons les agrupacions continentals mostren

perfils força diferenciats. La distribució de fluxos procedents de l’antiga Unió

Europea dels 15 (s’ha mantingut aquesta tipologia en tots els anys considerats)

mostra uns valors molt reduïts, però alhora una distribució força uniforme

entre els 25 i 45 anys, sense grans pics i amb una proporció equilibrada entre

sexes. Entre els fluxos procedents de la resta d’Europa, més nombrosos, existeix

un màxim en el grup quinquennal dels 25‐30 anys, però amb la peculiaritat

d’un segon pic entre els homes de 40 a 45 anys, que no es reprodueix entre les

dones.

L’estructura dels fluxos africans és la típica dels fluxos migratoris que arriben

d’aquests països, trobant‐se molt marcada per la masculinització i per la

concentració en les edats entre els 20 i 30 anys. En els fluxos del continent

americà, en canvi, es mostra una lleugera feminització en totes les edats, excepte

les més joves. Aquest fet és molt característic d’aquestes nacionalitats, on la

dona molts cops encapçala el projecte migratori, però a diferència de l’africana

la desproporció entre sexes no és tan elevada. Finalment, els fluxos del

continent asiàtic presenten una estructura completament diferent a la resta, amb


‐ 39 ‐

un pic pels homes entre els 30 i 35 anys i una concentració força homogènia dels

fluxos de població entre els 20 i 45 anys. Figura 26. Distribució per edats i nacionalitats dels fluxos de població arribada al Bages segons agrupacions continentals, període 2001‐2005

Unió Europea (15) Resta d’Europa

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

300

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Homes Dones

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

300

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Homes Dones

Àfrica Amèrica

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Homes Dones

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Homes Dones

Àsia Nacionalitat Estrangera

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

300

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Homes Dones

0

150

300

450

600

750

900

1.050

1.200

1.350

1.500

1.650

1.800

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Homes Dones


Finalment apuntarem l’origen de les persones que arriben al Bages, segons la

comarca i la nacionalitat. D’aquesta manera, en el darrer any pel qual disposem

de dades (2005), com ja hem comentat anteriorment, la meitat dels fluxos

d’arribada al Bages són persones de nacionalitat espanyola (3.898) i l’altra


‐ 40 ‐

meitat de nacionalitat estrangera (3.891). El nombre més important de persones

de nacionalitat espanyola que arriben al Bages, un 28,5% provenen del

Barcelonès, seguides pel Vallès Occidental (21,7%) i el Baix Llobregat (12,9%),

mentre que les persones de nacionalitat estrangera provenen principalment de

l’estranger (60,8%), i dins de Catalunya de la comarca del Barcelonès (9,6%).

Taula 4. Fluxos d’arribada de població al Bages nacionalitat i lloc d’origen, 2005.

NacionalitatEspanyola % Estrangera % Total % estrangers

Estranger 95 2,4% 2.366 60,8% 2.461 96,1%Resta Espanya 425 10,9% 342 8,8% 767 44,6%Barcelonès 1.111 28,5% 375 9,6% 1.486 25,2%Vallès Occidental 845 21,7% 143 3,7% 988 14,5%Baix Llobregat 504 12,9% 129 3,3% 633 20,4%Berguedà 154 4,0% 49 1,3% 203 24,1%Vallès Oriental 155 4,0% 47 1,2% 202 23,3%Osona 85 2,2% 26 0,7% 111 23,4%Maresme 71 1,8% 32 0,8% 103 31,1%Resta Catalunya 453 11,6% 382 9,8% 835 45,7%

Total 3.898 100,0% 3.891 100,0% 7.789 50,0%


En darrer terme, apuntar la creixent importància que prenen els estrangers en la

mobilitat originada des d’altres comarques catalanes: una de cada quatre

entrades del Barcelonès la protagonitza un estranger, amb percentatges que

també superen el 20% al Baix Llobregat, Berguedà, Vallès Oriental o Osona.

El nombre de sortides també es troba disponible amb les EVR, encara que

únicament apuntarem aquelles sortides amb destí a un altre municipi espanyol,

degut a la dificultat d’enregistrar les baixes a l’estranger. Així, entre 2001 i 2005,

per exemple, 3.233 moviments de sortida s’haurien experimentat entre el Bages

i altres municipis espanyols protagonitzats per estrangers, sempre però amb

nombres més baixos que el de les entrades, aportant en tots els anys considerats

un saldo positiu, i en sentit ascendent. Entre 2001 i 2005, el resultat d’aquest

saldo se situaria en 1.849 persones. Aproximadament un 15% de l’increment de

residents estrangers del període s’hauria produït via mobilitat entre municipis

espanyols, percentatge al voltant del 18% en el darrer any considerat.


‐ 41 ‐

1.3.‐ Les principals nacionalitats: estructura per sexe i edat.

La peculiar estructura per sexe i edat de la població de nacionalitat estrangera

és producte dels recents anys d’acceleració dels fluxos migratoris, amb una

elevada proporció de població en les edats protagonistes d’aquests moviments,

i una proporció de majors molt per sota de la del conjunt de la població.

D’aquesta manera, en les edats corresponents als joves, com s’ha vist

preponderants entre els que entren a la comarca, la població de nacionalitat

estrangera arriba a representar valors que superen el 14% dels residents

comarcals, doblant el percentatge que representen entre el conjunt de la

població. Amb alts i baixos, però de manera contínua fins els 44 anys, la

proporció d’estrangers sempre supera el 7,2%, en canvi, per sobre dels 58 anys

és sempre inferior al 2%.

Figura 27. Piràmide d’edat de la població a la comarca del Bages segons la nacionalitat, 2005.

1,% ,8% ,6% ,4% ,2% ,% ,2% ,4% ,6% ,8% 1,%

05101520253035404550556065707580859095

Homes nacionalitat espanyola Dones nacionalitat espanyolaHomes nacionalitat estrangera Dones nacionalitat estrangera

Font: Padró de població d’1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.


‐ 42 ‐

Figura 28. Piràmides d’edat de la població a la comarca del Bages segons l’agrupació continental, 2005.

Unió Europea (15) Resta d’Europa

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐1920‐24

25‐29

30‐34

35‐3940‐44

45‐49

50‐54

55‐5960‐64

65‐69

70‐74

75‐7980‐84

85‐89

90‐94

95 i més

301 homes 224 dones

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐2425‐29

30‐34

35‐3940‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐7475‐79

80‐84

85‐8990‐94

95 i més

992 homes 756 dones

Àfrica Amèrica

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

4.269 homes 2.301 dones

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐2425‐29

30‐34

35‐3940‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐7475‐79

80‐84

85‐8990‐94

95 i més


Àsia Total Estrangers

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

233 homes 161 dones

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐1920‐24

25‐29

30‐34

35‐3940‐44

45‐49

50‐54

55‐5960‐64

65‐69

70‐74

75‐7980‐84

85‐89

90‐94

95 i més




‐ 43 ‐

Així, en el grup d’edat 25‐29 anys, els estrangers representen el 14% de la

població de la comarca, xifra que entre els homes augmenta al 16% en els 30‐34

anys, i entre les dones el màxim se situa en els 25‐29 anys, amb un 12%. De

manera similar, entre els infants, els percentatges assolits són superiors al

conjunt comarcal. Fins el 10,4% dels infants entre 0 i 4 anys de la comarca tenen

nacionalitat estrangera, encara que en un 70% dels casos hagin nascut en

territori espanyol. Entre els menors de dos anys aquest percentatge fins i tot

augmenta a l’11,5%, tot i que en la seva majoria hagin nascut aquí. El

creixement del nombre de naixements amb pares de nacionalitat estrangera és

constant, fet que intervé de manera prou important en el nombre de naixements

en la comarca, amb un efecte sobre el saldo natural que després de quinze anys

de ser negatiu comença a experimentar un canvi de tendència.

Les dades estadístiques que ens permeten conèixer el nombre de naixements

segons la nacionalitat dels pares no es troben disponibles a nivell comarcal. Les

dades que recull i publica l’INE tenen el nivell provincial com a nivell bàsic de

desagregació, tot i que les microdades ens permeten disposar de les xifres pels

municipis de més de deu mil habitants, entre 1996 i el darrer any disponible, el

2004. En aquest cas s’ha analitzat l’evolució per la ciutat de Manresa, que d’altra

banda hauria de concentrar bona part dels naixements de pares estrangers de la

comarca. Són dades que ens remeten als naixements segons el municipi de

residència de la mare, independentment del municipi on s’hagi produït el

naixement. Segons aquestes dades, la contribució dels estrangers en els

naixements és creixent amb el pas dels anys. El nombre total de naixements a la

ciutat de Manresa creix des dels 524 de l’any 1996 als 746 de 2004, amb un

màxim de 774 l’any 2003. La contribució de la població estrangera en aquesta

xifra és creixent: l’any 2004, un 26,7% dels nascuts tenien un o dos dels pares

estrangers, quan a 1996 aquest fet es produeix en tan sols el 5,1% dels

naixements. Així, dels 27 naixements de 1996 es passa als 196 de 2004. En aquest

mateix any, dels 196 nascuts el 75% tenien ambdós pares estrangers, i en el 25%

dels casos restants un dels dos progenitors tenia la nacionalitat espanyola.

Segons la nacionalitat de la mare, majoritàriament són fills de marroquines, tot i

que cada vegada el pes de les altres nacionalitats és major: en la dècada dels


‐ 44 ‐

noranta més del 80% dels naixements de mare estrangera eren de marroquines,

percentatge que l’any 2004 se situa en el 64%.

Retornant al saldo natural, en els setze anys compresos entre 1987 i 2002 el

nombre de naixements és inferior al de defuncions, fet que es capgira en els

recents anys 2003 i 2004. Els 1.724 i 1.793 naixements d’aquests anys superen les

1.692 i 1.629 defuncions, amb un guany de 32 i 164 persones respectivament en

aquest còmput. Es recupera lentament també la proporció de menors de 15

anys, del 12,9% de la població el 2002 al 13,7% de 2005.

Entre la població de nacionalitat estrangera del Bages destaca la seva evident

masculinització, amb un 58,5% d’homes l’any 2005. Aquest percentatge es veu

incrementat entre els africans, fins assolir el 65%, per un 59% entre els asiàtics,

un 57% pels europeus comunitaris i el 56,7% entre la resta d’europeus. Tan sols

els nacionals d’Amèrica mostren un perfil feminitzat, amb un 54,6% de dones,

responent a un flux migratori en forces ocasions encapçalat per dones. La major

masculinització, però, s’havia correspost amb els primers anys d’acceleració

dels fluxos migratoris, assolint la proporció d’homes valors superiors al 60% els

anys 2002 i 2003 (62,3% i 61,1%). De llavors ençà, aquest percentatge

disminueix, en bona part pel pes creixent que van adquirint progressivament

els americans. Tot i això, la proporció d’homes entre els africans disminueix des

de 2003 (on assolien el 68%), amb variacions menys significatives per la resta

d’agrupacions continentals. S’ha d’esperar, però, que un major assentament es

relacioni amb una tendència a la menor masculinització. En el total de residents

del Bages, en canvi, són les dones més nombroses (el 50,3%), assolint un 51%

entre aquells amb nacionalitat no estrangera.

Pel que fa a l’estructura per edats, contrasta especialment, i per tots els grups

considerats, la poca representació de majors de 65 anys. Aquest col∙lectiu, que

entre el total de residents assoleix ja un elevat 19,3%, evidenciant el progressiu

envelliment de la població fruït de l’allargament de l’esperança de vida i del

decreixement en el nombre de naixements, en canvi representa un 1,4% entre

els residents estrangers, amb uns valors que oscil∙len del màxim de 5,9% entre

els europeus comunitaris, al mínim del 0,2% entre la resta d’europeus. És un

percentatge que, a més, evoluciona de manera descendent entre 2001 i 2005 pel


‐ 45 ‐

conjunt d’estrangers de Catalunya (del 3,2 al 2,5%), però que es manté al Bages

en uns valors baixos entre els estrangers (1,3 i 1,4% respectivament).

Aquesta estructura més jove es tradueix en unes edats mitjanes inferiors, amb

diferències entre homes i dones. Els africans serien els més joves, amb 27,5 anys

(28,9 entre els homes i 25,1 entre les dones), seguits per americans (30,0 anys,

amb 29,1 i 30,7 respectivament), la resta d’Europa (30,2; amb 31,7 i 28,2), asiàtics

(32,2; amb 32,9 i 31,1) i europeus comunitaris (36,9; amb 36,8 i 37,0

respectivament).

Taula 5. Evolució de la població estrangera a la comarca del Bages segons la nacionalitat, 1996‐2005.

1996 2001 2002 2003 2004 2005Marroc 781 2.646 3.224 4.207 4.910 5.833Equador 3 367 390 777 1.050 1.143Romania 2 92 85 279 472 793Colòmbia 15 174 181 317 350 422Polònia ‐‐ 31 52 97 188 300Xina 23 74 97 135 177 298Senegal 0 63 60 120 184 290Argentina 23 69 85 189 229 289Ucraïna ‐‐ 73 73 144 206 281Bolívia 0 10 13 40 84 185Itàlia 24 67 71 116 136 178Rússia ‐‐ 32 50 85 119 162Cuba ‐‐ 71 68 99 122 153Perú 15 27 33 55 74 120Uruguai 7 17 25 55 75 111França 97 55 81 93 104 109Brasil 6 40 39 56 75 107Mali 2 22 25 42 68 96Rep. Dominicana 25 42 47 56 69 95Xile 4 28 25 35 62 87


La presència de residents estrangers, ha provocat el fre i descens de la proporció

de majors de seixanta‐cinc anys, que del 20,7% del Cens de 2001 passa al 19,3%

del padró continu de 2005. Aquest fet no és únicament atribuïble a la població

estrangera, ja que la població amb nacionalitat espanyola també mostra un

descens en aquestes xifres, del 21,2% al 20,6%, producte de l’arribada de nous

residents via mobilitat residencial. L’arribada de població estrangera incideix en


‐ 46 ‐

l’estructura per edats del total de població de la comarca, aturant l’envelliment i

iniciant un lent rejoveniment de la seva població.

Trobem, per tant, que l’edat mitjana de la població comarcal descendeix

lleugerament des dels 42,3 anys de 2002 als 42,0 de 2005, amb un valor de 43,0

pels residents amb nacionalitat espanyola, per 29,1 entre els estrangers. Tot i

aquest lleuger descens, la comarca se situa encara per sobre del valor de

Catalunya (40,6). La proporció de majors de 65 anys es trobava en un continu

augment, des del 16,7% de 1991 al 19,2% de 1996 i el 20,7% de 2001. Des d’ençà

aquest percentatge ha reculat fins el 19,3% de 2005, tant per l’entrada de

població estrangera, força més jove, com pel creixement dels fluxos migratoris

de població amb nacionalitat espanyola amb origen a d’altres zones de

Catalunya. D’aquesta manera, el percentatge de majors entre aquests també

decreix, del 21,4% de 2002 al 20,6% de 2005.

La població amb nacionalitat marroquina és en tots els anys considerats la

primera nacionalitat en nombre d’efectius, tal i com succeeix en el conjunt de

Catalunya. En el cas del Bages, els marroquins destaquen encara més per la

seva importància entre els estrangers, un 47,6% enfront del 21,4% català. És a

més, una proporció que descendeix en el temps amb l’entrada d’altres

nacionalitats a la comarca, així, a inicis del 2002 els marroquins eren el 62% dels

estrangers al Bages, percentatge similar al 63% de 1996. És un grup de població

masculinitzat (amb un 63% d’homes), ja que aquests acostumen a encapçalar el

projecte migratori, reagrupant amb posterioritat a les dones. Destaca, enfront

d’altres nacionalitats, per l’elevat percentatge de menors de 14 anys, on

s’assoleix el 21,8%, valor que s’hauria de relacionar amb l’antiguitat del seu

assentament a la comarca. Els majors de 65 anys, en canvi, pesen un 1,3%, tot i

que aquest percentatge s’incrementa lleugerament en el temps. Amb l’entrada

de nous col∙lectius es diversifiquen les nacionalitats, trobant en segon lloc l’any

2005 els 1.143 equatorians (el 9,3%), que experimenten un fort creixement fins a

2004, que s’atenua en el darrer any. És una nacionalitat amb un perfil per sexes

força equilibrat (50,3% de dones) i amb un pes dels menors també important

(22,5%). Com a tercera nacionalitat apareix el col∙lectiu romanès, amb 793

empadronats (i el 6,5%), que creix de manera accelerada en els dos darrers anys.


‐ 47 ‐

Figura 29. Piràmides d’edat de la població estrangera a la comarca del Bages segons la nacionalitat, 2005.

Marroc Equador

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐1920‐24

25‐29

30‐34

35‐3940‐44

45‐49

50‐54

55‐5960‐64

65‐69

70‐74

75‐7980‐84

85‐89

90‐94

95 i més


12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

568 homes 575 dones

Romania Colòmbia

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐1920‐24

25‐29

30‐34

35‐3940‐44

45‐49

50‐54

55‐5960‐64

65‐69

70‐74

75‐7980‐84

85‐89

90‐94

95 i més

438 homes 355 dones

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐1920‐24

25‐29

30‐34

35‐3940‐44

45‐49

50‐54

55‐5960‐64

65‐69

70‐74

75‐7980‐84

85‐89

90‐94

95 i més

183 homes 239 dones

Polònia Xina

16% 14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més213 homes 87 dones

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

174 homes 124 dones



‐ 48 ‐

Figura 30. Piràmides d’edat de la població estrangera a la comarca del Bages segons la nacionalitat, 2005.

Senegal Argentina

22%

20%

18%

16%

14%

12%

10%

8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10%

12%

0‐4

5‐910‐14

15‐1920‐24

25‐2930‐34

35‐3940‐44

45‐4950‐54

55‐5960‐64

65‐6970‐74

75‐7980‐84

85‐8990‐94

95 i més

235 homes 55 dones

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐2930‐34

35‐39

40‐4445‐49

50‐5455‐59

60‐64

65‐6970‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

146 homes 143 dones

Ucraïna Bolívia

16% 14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

173 homes 108 dones

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

74 homes 111 dones

Itàlia Rússia

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐1920‐24

25‐29

30‐34

35‐3940‐44

45‐49

50‐54

55‐5960‐64

65‐69

70‐74

75‐7980‐84

85‐89

90‐94

95 i més

106 homes 72 dones

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 18%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐2930‐34

35‐39

40‐4445‐49

50‐5455‐59

60‐64

65‐6970‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

49 homes 113 dones



‐ 49 ‐

En aquest cas, també predominen els homes (el 55%), però els percentatges de

menors és menys important (12,4%). Com a quarta nacionalitat apareixen els

colombians, que creixeren de manera significativa l’any 2002, frenant el seu

creixement des d’ençà. Entre aquests, les dones són més importants, amb el

56,6%, mentre el percentatge de menors es redueix al 15%. La cinquena

nacionalitat al Bages és la polonesa, amb 300 residents l’any 2005, en la seva

majoria arribats en els dos darrers anys. En aquest cas, i després del Barcelonès i

el Vallès Occidental, el Bages es conforma en la tercera comarca catalana en

nombre de polonesos. Aquestes també mostren un perfil masculinitzat, amb un

71% d’homes, però amb un perfil per edats més gran que en la resta de

nacionalitats: els grups d’edat 40‐44 i 45‐49 anys són els més importants. Com a

sisena nacionalitat apareixen els xinesos, amb una evolució que mostra un

creixement continuat en els darrers anys però de menor intensitat. Entre la resta

de nacionalitats, totes amb menys de 300 residents a la comarca, destacarem la

masculinització entre els senegalesos (amb un 81% d’homes), o el recent

creixement dels bolivians en l’any 2005, de manera similar al que ha succeït en

el conjunt català.

Com a primera nacionalitat comunitària apareixen els italians, amb 178

residents (amb la peculiaritat que el 55% són nascuts a llatinoamèrica), per

davant dels francesos, amb 109.

En darrer terme, en la figura 31 es troben representades les estructures per sexe

i edat de la població nascuda fora d’Espanya, per lloc de naixement i

nacionalitat. La perspectiva del país de naixement s’utilitza també de manera

força habitual en els estudis sobre migracions. Les diferències en l’accés a la

nacionalitat, que oscil∙la entre un mínim d’un any pels cònjuges d’espanyols a

un màxim de deu anys de permís de residència continuat per la majoria de

nacionalitats, passant pels dos anys dels llatinoamericans o filipins, poden fer

desaparèixer d’observació a un grup de població de forma diferencial en relació

a d’altres en l’anàlisi per nacionalitats. En canvi, també apareixen en aquest

recompte els nascuts a l’estranger amb nacionalitat espanyola, com poden ser

els fills d’emigrants després retornats, o també aquells que arribaren mitjançant

una adopció internacional.


‐ 50 ‐

Figura 31. Piràmides d’edat de la població del Bages nascuda fora d’Espanya, segons el lloc de naixement i la nacionalitat, 2005.

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

Homes nacionalitat estrangera

Dones nacionalitat estrangera

Homes nacionalitat espanyola

Dones nacionalitat espanyola


Tot i això, cal destacar el volum de la població amb nacionalitat espanyola

nascuda a un país comunitari, que gairebé duplica el nombre de residents

d’aquestes nacionalitats, ja sigui fruit de nacionalitzacions com de fills d’antics

UE_15 Resta Europa

Àfrica Amèrica

Àsia


‐ 51 ‐

emigrants. En canvi, pels africans la major prolongació de la seva estada a

Catalunya (els marroquins són una de les nacionalitats més antigues a

Catalunya) no es tradueix en xifres significatives de possibles nacionalitzats. El

nombre de residents amb nacionalitat espanyola nascuts a l’Àfrica és menor que

els nascuts en terres americanes. Finalment, entre els nascuts a Àsia destaca per

sobre d’altres fets l’alta proporció de menors amb nacionalitat espanyola, amb

un fort biaix entre les dones, i que es corresponen amb tota seguretat a

adopcions internacionals produïdes a Xina.

Les nacionalitats en els avanços estadístics de 2006

A inicis del mes de gener de 2006 la distribució de les nacionalitats presents al

Bages segueix mostrant una constant diversificació, fins a 107 nacionalitats

diferents es troben representades a la comarca (per 84 nacionalitats en el Cens

de 2001). Els marroquins, amb 6.972 persones, amb un guany de 1.139 residents

en relació a 2005, segueixen essent la primera nacionalitat. Com a fet nou

destaca com els romanesos se situen com a segona nacionalitat, amb 1.260

persones (creixent en 467), per davant dels equatorians (1.226 i tan sols 83

residents més). Amb xifres més reduïdes apareixen els colombians (531 i 109

residents més), o els xinesos (446 amb un creixement de 148 persones).

Polonesos, senegalesos, ucrainians, argentins i bolivians superen els 300

residents (amb un major creixement entre els bolivians, amb 139 noves

incorporacions). S’ha d’apuntar, per tant, el creixement dels romanesos com el

fet més destacat en el darrer any d’observació.

Sis mesos més tard, amb data a 30 de juny de 2006, l’anàlisi de les nacionalitats

ens aporta un rànquing que gairebé no varia en relació a sis mesos enrere. Els

marroquins són ja 7.189, i amb 217 residents més experimenten el major

creixement en nombres absoluts. Segueix el creixement dels romanesos, que ja

són 1.418, 158 més que a gener del mateix any. La tercera nacionalitat, els

equatorians, segueixen amb l’estancament del seu nombre, ara en 1.233, i 7

residents més. Els colombians (546 i 15 persones més), xinesos (507 i 61 nous

residents) i polonesos ( 476 i 86 més) segueixen en aquest rànquing, seguits per

bolivians (442 i 118 nous residents, amb un dels majors creixements),


‐ 52 ‐

senegalesos (418 i més 38), ucrainians (392 i més 30) i argentins (382 i 20 nous

residents).


‐ 53 ‐

BLOC II. LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL A LA COMARCA


‐ 54 ‐


‐ 55 ‐

2.1.‐ La distribució en els municipis: evolució i pautes per nacionalitats

La concentració al municipi de Manresa és una constant en la distribució

espacial de la població de nacionalitat estrangera a la comarca. L’any 2005, la

ciutat de Manresa acull fins el 61,9% dels estrangers del Bages, percentatge que

s’ha situat sempre per sobre del llindar del 60% en els darrers anys, i que a 2002

assolia el seu màxim amb el 63,6%. Aquesta proporció, força superior al 40%

que representa la població de la ciutat dins de la comarca, es repeteix per tots

els orígens continentals, amb un màxim entre els asiàtics del 79%, per un 69%

entre els africans, un 58% entre els americans i un 51% entre els europeus

comunitaris (antiga UE_15). En canvi, els estrangers originaris de la resta de

països europeus mantenen una presència a Manresa similar a la del conjunt de

la població (40,9%). Per la major part de nacionalitats presents a la comarca es

repetirà en major o menor mesura aquesta pauta, amb contades excepcions.

Entre els col∙lectius amb major nombre d’efectius, tan sols els polonesos (més

representats a Súria), els ucraïnesos (a Sant Joan de Vilatorrada), els uruguaians

i els malians (a Moià), els gambians (a Sant Vicenç de Castellet) o els indis (a

Balsareny), no tenen en la ciutat de Manresa la seva principal implantació.

Tot i la desigual distribució territorial, tots els municipis bagencs tenen l’any

2005 entre els seus residents a algú amb nacionalitat estrangera, fet que succeeix

per primer cop segons els registres estadístics disponibles. Diferenciant per

l’agrupació continental i la seva implantació territorial, s’observa com els

col∙lectius americans són els que mostren una major dispersió territorial, tot i la

novetat de la seva arribada. Així, es troben presents en 34 dels 35 municipis (a

excepció de Talamanca), essent en els municipis de la zona de Moià on el seu

pes és major considerant el conjunt d’estrangers. De la mateixa manera, els

europeus comunitaris també mostren una forta presència en la major part dels

municipis bagencs (en 32 dels 35), amb les majors proporcions als municipis de

l’oest de la comarca. També els europeus no comunitaris o dels nous països

incorporats a la Unió tenen una forta presència en els municipis, trobant‐se en

28 dels 35 municipis, amb una major representació en el conjunt d’estrangers a

Sant Joan de Vilatorrada i El Pont de Vilomara i Rocafort. Els africans, en canvi,

tot i representar el 54% dels estrangers empadronats, són presents en únicament


‐ 56 ‐

26 municipis, en una distribució on destaquen els municipis del centre de la

comarca, i els de major població. En darrer terme, els asiàtics es troben en 19

dels municipis, amb una major representació a Balsareny, on els 20 asiàtics

presents són el 22% dels estrangers del municipi.

Figura 32. Distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera, segons el continent d’origen, per municipis, Bages, juny de 2006.

Àfrica Amèrica

Àsia UE(15)

Resta d’Europa

Font: Padró de població de 30 de juny de 2006, amb dades provisionals cedides des del Consell Comarcal del Bages. Elaboració CED.


‐ 57 ‐

Figura 33. Proporció de residents africans segons municipi, Bages, 1996‐2006.

1996 2001

2005 2006

Font: Padró de població de 1996, Cens de 2001, Padró continu a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat, i Padró continu a 1 de gener de 2006 amb dades provisionals cedides des del Consell Comarcal del Bages. Elaboració CED.

Per nacionalitats, els marroquins se situen com a primera nacionalitat en disset

dels municipis, amb proporcions superiors al 50% dels estrangers presents a

Manresa, Sant Salvador de Guardiola, Callús (el 68% dels estrangers), Artés,

Sant Fruitós, Monistrol de Montserrat o Sant Vicenç de Castellet. En altres

municipis, en canvi, són els romanesos (El Pont de Vilomara i Rocafort, on

representen el 66% dels estrangers), els equatorians (a Navarcles, el 45%, o

Moià, el 30%), els polonesos (a Súria, el 30%), o ucrainians (a Sant Joan de

Vilatorrada, amb el 35%), els principals orígens, amb una forta aleatorietat en

aquells municipis amb menor nombre de residents estrangers (veure figura 34).


‐ 58 ‐

Figura 34. Nacionalitat més representada segons el municipi, Bages, 2005.

Font: Padró continu de població, a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.

Figura 35. Origen continental majoritari en els municipis del Bages, 2005.

Font: Padró continu de població, a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.


‐ 59 ‐

En l’evolució des de 1996 fins les dades més recents de gener de 2006 s’observa

el resultat del creixement de la immigració internacional en la comarca,

especialment visible en l’extensió territorial i en la diversificació de nacionalitats

presents.

Figura 36. Proporció de residents americans segons municipi, Bages, 1996‐2006.

1996 2001

2005 2006

Font: Padró de població de 1996, Cens de 2001, Padró continu a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat, i Padró continu a 1 de gener de 2006 amb dades provisionals cedides des del Consell comarcal del Bages. Elaboració CED.

Entre els africans, la tendència a la dispersió únicament s’observa entre 2005 i

gener de 2006, amb una constant pèrdua de significativitat dins del conjunt

d’estrangers degut a l’entrada de nous residents d’altres orígens continentals.

De totes maneres, en onze municipis de la comarca segueixen essent més del

50% dels estrangers presents. Ja l’any 1996, els africans (en un 96% marroquins)

es trobaven en 25 municipis, amb 538 dels 800 residents a la ciutat de Manresa.


‐ 60 ‐

Aquesta primerenca inserció motivava que en força dels municipis on eren

presents constituïssin el principal origen continental, dinàmica que es repeteix

l’any 2001, i que perd força el 2005 i 2006 per l’entrada de nous col∙lectius.

Entre els americans, és a partir de 2001 (i coincidint amb els anys d’increment

d’aquests fluxos) quan s’observa la major dispersió a la comarca. L’any 1996 tan

sols 177 residents americans es localitzaven al Bages, en un 55% a Manresa. Els

anys 2005 i 2006, en canvi, es troben presents en gairebé tots els municipis, amb

una major representació al voltant de Moià, on els 350 americans d’inicis de

2006 són més de la meitat dels 631 estrangers censats.

Figura 37. Proporció de residents asiàtics per municipi, Bages, 1996‐2006.

1996 2001

2005 2006



‐ 61 ‐

Figura 38. Proporció de residents europeus comunitaris (UE_15) segons municipi, Bages, 1996‐2006.

1996 2001

2005 2006


La població amb nacionalitats asiàtiques (en un 75% xinesos l’any 2006) mostra

la menor implantació territorial, encara que el nombre de municipis amb

residents d’aquestes nacionalitats augmenta progressivament, dels sis de 1996

als 15 de gener de 2006. Com s’ha comentat, Balsareny és el municipi on els

asiàtics mantenen una major representació, en aquest cas gràcies a la comunitat

índia. Els xinesos, en canvi, en un 82% es troben residint a Manresa.

Els europeus comunitaris són presents en gairebé tots els municipis, tot i que

representen una part poc important dels estrangers. A gener de 2006, tant sols a

Talamanca i Aguilar de Segarra són més de la meitat dels estrangers, superant


‐ 62 ‐

el 20% en municipis de l’oest de la comarca. A 1996 i 2001, en canvi, en molts

municipis constituïen bona part dels estrangers presents, decreixent la seva

importància al créixer altres orígens continentals.

Figura 39. Proporció de residents de la resta d’Europa segons el municipi, Bages, 1996‐2006.

1996 2001

2005 2006


En darrer terme, els europeus que no pertanyen a l’antiga UE_15, mostren en

l’extensió territorial el resultat del seu fort creixement en el decenni considerat.

L’any 1996, tan sols sis municipis comptaven entre els seus residents a europeus

de fora de la Unió (on encara la meitat dels presents eren andorrans o suïssos).

És l’any 2001 quan es comença a observar el creixement de romanesos (92) o

ucrainians (73), i amb menors xifres russos i polonesos (32 i 31 respectivament).


‐ 63 ‐

En els dos darrers recomptes, assoleixen una extensa distribució territorial,

destacant municipis com Pont de Vilomara i Rocafort, Balsareny o Sant Joan de

Vilatorrada, on arriben al 73%, 58% i 49% dels estrangers presents.

Taula 6. Població de nacionalitat estrangera a la comarca del Bages, segons el municipi i l’agrupació continental, 2006.

Àfrica Amèrica Àsia Unió Europea (15) Resta dʹEuropa Total estrangersAguilar de Segarra 0 1 0 4 1 6Artés 207 56 6 10 55 334Avinyó 75 20 1 6 27 129Balsareny 3 17 27 6 74 127Calders 1 9 1 1 5 17Callús 99 24 12 3 0 139Cardona 140 52 4 17 28 241Castellbell i el Vilar 115 64 2 11 30 222Castellfollit del Boix 1 3 0 2 2 8Castellgalí 61 20 0 11 12 104Castellnou de Bages 2 4 0 1 0 7LʹEstany 0 1 0 0 0 1Fonollosa 10 2 1 7 5 25Gaià 0 7 0 0 0 7Sant Salvador de Guardiola 67 31 2 18 14 135Manresa 5.455 2.191 439 307 1.097 9.491Monistrol de Montserrat 186 32 2 15 72 307Monistrol de Calders 0 14 0 5 0 19Moià 143 350 30 44 63 631Mura 0 2 0 0 2 4Navarcles 50 136 4 19 44 254Navàs 196 77 3 13 95 384Rajadell 1 6 0 4 7 20Pont de Vilomara i Rocafort 18 34 1 6 157 216Sallent 140 59 11 14 80 306Santpedor 75 44 2 19 69 209Sant Feliu de Sasserra 52 5 0 2 1 60Sant Fruitós de Bages 203 86 11 36 43 379Sant Joan de Vilatorrada 190 86 16 17 298 607Sant Mateu de Bages 1 0 1 1 1 5Marganell 1 7 0 7 0 15Santa Maria dʹOló 2 26 0 3 7 38Sant Vicenç de Castellet 370 161 6 20 58 615Súria 65 118 10 11 136 340Talamanca 0 0 0 2 0 2BAGES 7.929 3.745 592 642 2.483 15.404

Font: Padró continu de població, amb dades provisionals a 1 de gener de 2006, cedides des del Consell Comarcal del Bages. Elaboració CED.

Les piràmides d’edat per l’any 2005 dels diferents municipis ens informen del

pes de la població de nacionalitat estrangera entre els seus residents, que per la

peculiar estructura per edats dels immigrants mantindran major repercussió en

els grups d’edats joves. Per exemple, per sobre del 10,8% d’estrangers de la

ciutat de Manresa, entre els 25 i 34 anys la població de nacionalitat estrangera se


‐ 64 ‐

Figura 40. Piràmides d’edat de la població total (segons la nacionalitat) i la població de nacionalitat estrangera als municipis de la comarca del Bages, 2005.

MANRESA Població total Població estrangera

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més


MOIÀ

Població total Població estrangera

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

306 homes 220 dones

SANT VICENÇ DE CASTELLET


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

300 homes 216 dones


‐ 65 ‐

SANT JOAN DE VILATORRADA Població total Població estrangera

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐2930‐34

35‐39

40‐4445‐49

50‐5455‐59

60‐64

65‐6970‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94


SANT FRUITÓS DEL BAGES


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

182 homes 146 dones

NAVÀS


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

158 homes 132 dones


‐ 66 ‐

ARTÉS Població total Població estrangera

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

16% 14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94


SÚRIA


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

156 homes 108 dones

MONISTROL DE MONTSERRAT


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

179 homes 81 dones


‐ 67 ‐

SALLENT


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐2930‐34

35‐39

40‐4445‐49

50‐5455‐59

60‐64

65‐6970‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

123 homes 116 dones

NAVARCLES


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

111 homes 103 dones

CASTELLBELL I EL VILAR


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94



‐ 68 ‐

EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐1920‐24

25‐29

30‐34

35‐3940‐44

45‐49

50‐54

55‐5960‐64

65‐69

70‐74

75‐7980‐84

85‐89

90‐94

95 i més

97 homes 79 dones

SANTPEDOR


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

98 homes 65 dones

CARDONA


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐2425‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐7475‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

74 homes 76 dones


‐ 69 ‐

CALLÚS


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

66 homes 56 dones

AVINYÓ


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

18% 16% 14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

65 homes 41 dones

SANT SALVADOR DE GUARDIOLA


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

48% 44% 40% 36% 32% 28% 24% 20% 16% 12% 8% 4% % 4% 8% 12%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐74

75‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

76 homes 24 dones


‐ 70 ‐

BALSARENY Població total Població estrangera

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14%

0‐4

5‐9

10‐14

15‐19

20‐2425‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐64

65‐69

70‐7475‐79

80‐84

85‐89

90‐94

95 i més

43 dones46 homes

CASTELLGALÍ


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐2930‐34

35‐39

40‐4445‐49

50‐5455‐59

60‐64

65‐6970‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

42 homes 27 dones

SANT FELIU SASSERRA


6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

16%

14%

12%

10%

8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10%

12%

14%

16%

0‐4

5‐910‐1415‐19

20‐2425‐29

30‐3435‐3940‐44

45‐4950‐54

55‐5960‐6465‐69

70‐7475‐79

80‐8485‐8990‐94

95 i més

28 homes 31 dones


Llegenda piràmide total població

Font: Padró continu de població a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.


‐ 71 ‐

Figura 41. Piràmides de població dels municipis amb menor representació de residents estrangers, Bages, 2005.

FONOLLOSA SANTA MARIA D’OLÓ

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

CALDERS RAJADELL

8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

MONISTROL DE CALDERS MARGANELL

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més


‐ 72 ‐

GAIÀ CASTELLFOLLIT DEL BOIX

8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

CASTELLNOU DE BAGES SANT MATEU DE BAGES

8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6% 7% 8%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

AGUILAR DE SEGARRA MURA

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més


‐ 73 ‐

TALAMANCA L’ESTANY

12% 10% 8% 6% 4% 2% % 2% 4% 6% 8% 10% 12%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més

6% 5% 4% 3% 2% 1% % 1% 2% 3% 4% 5% 6%

0‐4

5‐9

10‐1415‐19

20‐24

25‐29

30‐3435‐39

40‐44

45‐4950‐54

55‐59

60‐6465‐69

70‐74

75‐79

80‐8485‐89

90‐94

95 i més


Llegenda piràmide total població

Font: Padró continu de població a 1 de gener de 2005, amb dades cedides des de l’Idescat. Elaboració CED.

situa en valors al voltant del 20% en aquesta ciutat. De la mateixa manera, a

Moià s’experimenten valors similars. Segons el sexe, aquestes xifres molts cops

superen el 20%, a Manresa i Moià, per exemple, el 23% dels homes entre 25 i 34

anys d’edat són estrangers. Entre les dones els valors són menors, i els màxims

superen lleugerament el 15%.


‐ 74 ‐

2.2.‐ La mobilitat interna de la població de nacionalitat estrangera a la

comarca del Bages.

Com s’ha fet referència anteriorment, les Estadístiques de Variacions

Residencials també recullen les altes i baixes entre municipis d’un mateix àmbit

territorial. En aquest apartat, per tant, pretenem observar quina és la dinàmica

de la mobilitat que es produeix en els darrers anys dins de la mateixa comarca,

diferenciant entre els moviments produïts per població amb nacionalitat

espanyola i estrangera, i per aquests darrers, intentar observar la possible

existència de processos de concentració o dispersió territorials. Les dades de

què disposem, però, són poc significatives, doncs el nombre de moviments és

molt reduït per poder‐ne extreure conclusions, sobretot fent referència a la

població de nacionalitat estrangera. Per exemple, durant l’any 2005, en el qual

s’ha produït el major nombre de desplaçaments interns a la comarca (3.317), un

86% d’aquesta mobilitat (2.854) ha estat realitzada per persones de nacionalitat

espanyola, per un 14% protagonitzada per persones de nacionalitat estrangera

(463), xifra que deixa entreveure una major mobilitat entre els estrangers en

comparació al conjunt de residents.

Figura 42. Evolució del nombre total de fluxos de mobilitat interna i nacionalitat a la comarca del Bages, 1996‐2005.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Nacionals Estrangers total

Font: Estadístiques de Variacions Residencials, 1996‐ 2005. Elaboració CED.


‐ 75 ‐

Figura 43. Fluxos de mobilitat interna a la comarca del Bages segons sexe i nacionalitat, 1996‐2005.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

homes dones total

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

homes dones total


Aquests 3.317 moviments representen una mobilitat interna del 19,3 ‰, és a dir,

es realitzen 19,3 canvis de municipi per cada mil habitants de la comarca, amb

un valor que es redueix al 18,1‰ entre els residents amb nacionalitat espanyola,

i augmenta al 33,5‰ entre els estrangers, que gairebé dupliquen la mobilitat

dels primers. El nombre de desplaçaments entre els estrangers és encara poc

important, tot i que s’ha passat dels 7 moviments de 1996 als 463 actuals. En

relació amb el que ha succeït en el conjunt català pel mateix any 2005, trobem

que la mobilitat entre la població de nacionalitat espanyola intracomarcal és

Població nacionalitat estrangera

Població nacionalitat espanyola


‐ 76 ‐

major (18,1‰ contra 13,1‰ en el conjunt català), per una mobilitat entre els

estrangers més reduïda (en aquest cas 33,5‰ contra 42,0‰).

En aquests darrers 10 anys, el creixement de la mobilitat interna de la comarca

ha estat molt inferior als moviments d’arribada de fora, i molt influenciada per

la mobilitat de la població de nacionalitat espanyola, que acaparen gairebé tots

els moviments de redistribució enregistrats.

Si bé l’estructura per sexe de la mobilitat interna de les persones de nacionalitat

espanyola és molt similar a la dels fluxos de persones de nacionalitat espanyola

que arriben de fora de la comarca, la seva evolució global es manté força estable

al llarg del temps amb un cert creixement en els darrers anys, a diferència dels

fluxos procedents de l’exterior que a partir de 2001 incrementen

considerablement el seu volum. Figura 44. Distribució per sexe i edat dels fluxos de mobilitat interna al Bages de la població de nacionalitat estrangera, 2001‐2005.

0

50

100

150

200

250

300

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

total homes dones


Pel que fa a l’evolució de la mobilitat interna de les persones de nacionalitat

estrangera, a part de tornar a remarcar el seu baix nombre de desplaçaments, el

seu creixement ha estat molt més moderat i amb un període de retard d’un any,

en comparació amb els moviments d’arribada de població estrangera

procedents de l’exterior. També, la diferenciació per sexes a favor de la

masculinització dels fluxos, no és tan acusada, malgrat existir grans diferències.


‐ 77 ‐

Taula 7. Evolució dels fluxos interns segons sexe i nacionalitat al Bages, 1996‐2005.

Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangerahomes dones total homes dones total

1996 549 46,8% 608 51,8% 1157 98,6% 9 0,8% 8 0,7% 17 1,4%1997 842 50,1% 784 46,6% 1626 96,7% 30 1,8% 25 1,5% 55 3,3%1998 1.068 49,2% 1.043 48,0% 2111 97,2% 36 1,7% 25 1,2% 61 2,8%1999 986 49,1% 969 48,3% 1955 97,4% 27 1,3% 26 1,3% 53 2,6%2000 1.041 46,8% 1.091 49,1% 2132 95,9% 46 2,1% 44 2,0% 90 4,1%2001 862 44,2% 979 50,2% 1841 94,5% 68 3,5% 40 2,1% 108 5,5%2002 1.217 45,4% 1.247 46,5% 2464 91,9% 134 5,0% 82 3,1% 216 8,1%2003 1.321 45,6% 1.329 45,8% 2650 91,4% 147 5,1% 103 3,6% 250 8,6%2004 1.326 45,4% 1.307 44,8% 2633 90,2% 167 5,7% 118 4,0% 285 9,8%2005 1.415 42,7% 1.439 43,4% 2854 86,0% 272 8,2% 191 5,8% 463 14,0%


La distribució per sexe i edats també reflecteix algunes de les diferències

existents entre la mobilitat interna i la mobilitat procedent de fora la comarca.

Així doncs, la mobilitat interna es caracteritza per una major concentració dels

moviments en el quinquenni 25‐30 anys, i una proporció entre homes i dones,

molt igualada fins als 20‐25 anys, que es va engrandint a favor dels homes en

les edats posteriors fins als 50 anys, però amb menor intensitat que en els

moviments exteriors. També s’observa un descens dels moviments en les edats

compreses entre els 5 i 10 anys.

En la figura 45 s’ha representat el resultat dels saldos migratoris originats en la

mobilitat interna a la comarca, distingint entre població amb nacionalitat

espanyola i població de nacionalitat estrangera, prenent en consideració els

darrers cinc anys amb dades (2001‐2005). En primer lloc, cal apuntar un clar

comportament diferencial entre la mobilitat interna de la població de

nacionalitat estrangera i la població de nacionalitat espanyola, essent aquesta

darrera, pel seu volum, la que manté una major influència en el resultat final.

Per la població amb nacionalitat espanyola apareixen dues pautes de mobilitat.

D’una banda, els municipis del nord de la comarca i bona part dels de l’eix del

Llobregat assoleixen valors negatius, amb pèrdues de població, mentre que la

resta són positius, amb especial representativitat al municipis de Sant Salvador

de Guardiola, Fonollosa, Callús, Castellnou de Bages, Santpedor i Sant Fruitós

de Bages. De l’altre, apareix amb forta intensitat un procés de pèrdua de

població de la ciutat de Manresa, amb destinació preferent cap als municipis


‐ 78 ‐

veïns, on possiblement el mercat de l’habitatge expliqui aquest moviment de

sortida. Figura 45. Saldo de població entre els municipis del Bages, 2001‐2005.

Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera

Total fluxos

* en la mobilitat de la població estrangera, els municipis de Marganell, Mura i Monistrol de Calders no experimenten cap moviment.


Aquesta imatge s’inverteix en el cas de la població de nacionalitat estrangera,

on són els municipis centrals (eix del Cardener i eix del Llobregat) i

especialment la ciutat de Manresa, els que assoleixen saldos positius en la

mobilitat interna. Únicament els municipis de Moià i Sant Vicenç de Castellet,

entre els municipis amb major nombre d’estrangers, mostren un saldo negatiu

en relació a la resta de la comarca. En el primer cas, el nombre de moviments

amb la resta de la comarca és molt baix, especialment les entrades a Moià de la

< ‐100 ‐100 ‐ 0 > 100 0 ‐ 100


‐ 79 ‐

resta de municipis bagencs. En el segon, domina un flux amb destí a la ciutat de

Manresa, protagonitzat per marroquins.

Caldria considerar que la mobilitat interna de la població de nacionalitat

estrangera està lligada a l’oferta de mercat laboral i també als estocs de població

resident en un municipi. Lluny d’observar una redistribució en el territori, la

mobilitat interna de la població estrangera encara remarca més la concentració

d’aquesta població a la capital comarcal, especialment, i als municipis majors.

Taula 8. Nombre de fluxos segons nacionalitat i origen o destí interns a la comarca del Bages. 2001‐2005.

Nacionalitat estrangera Nacionalitat espanyola Total moviments internsarribades sortides saldo arribades sortides saldo arribades sortides saldo

Aguilar de Segarra 1 ‐1 38 11 27 38 12 26Artés 56 51 5 373 317 56 429 368 61Avinyó 19 34 ‐15 121 158 ‐37 140 192 ‐52Balsareny 14 21 ‐7 183 222 ‐39 197 243 ‐46Calders 7 8 ‐1 149 118 31 156 126 30Callús 22 45 ‐23 238 134 104 260 179 81Cardona 17 39 ‐22 80 189 ‐109 97 228 ‐131Castellbell i el Vilar 5 50 ‐45 126 259 ‐133 131 309 ‐178Castellfollit del Boix 4 ‐4 24 17 7 24 21 3Castellgalí 18 13 5 249 192 57 267 205 62Castellnou de Bages 3 1 2 376 150 226 379 151 228Estany, lʹ 1 1 0 26 25 1 27 26 1Fonollosa 1 12 ‐11 309 109 200 310 121 189Gaià 2 ‐2 21 28 ‐7 21 30 ‐9Sant Salvador de Guardiola 10 26 ‐16 461 312 149 471 338 133Manresa 585 388 197 3.466 4.706 ‐1.240 4.051 5.094 ‐1.043Monistrol de Montserrat 12 60 ‐48 82 263 ‐181 94 323 ‐229Monistrol de Calders 26 54 ‐28 26 54 ‐28Moià 10 26 ‐16 119 119 0 129 145 ‐16Mura 10 9 1 10 9 1Navarcles 32 27 5 511 437 74 543 464 79Navàs 55 28 27 242 308 ‐66 297 336 ‐39Rajadell 3 3 0 115 57 58 118 60 58Pont de Vilomara i Rocafort, el 13 21 ‐8 347 281 66 360 302 58Sallent 75 67 8 393 521 ‐128 468 588 ‐120Santpedor 38 17 21 933 542 391 971 559 412Sant Feliu Sasserra 4 16 ‐12 15 29 ‐14 19 45 ‐26Sant Fruitós de Bages 102 92 10 1.388 739 649 1.490 831 659Sant Joan de Vilatorrada 104 101 3 1.056 1.028 28 1.160 1.129 31Sant Mateu de Bages 2 ‐2 62 62 0 62 64 ‐2Marganell 32 37 ‐5 32 37 ‐5Santa Maria dʹOló 5 1 4 53 56 ‐3 58 57 1Sant Vicenç de Castellet 50 117 ‐67 514 658 ‐144 564 775 ‐211Súria 61 45 16 294 292 2 355 337 18Talamanca 3 ‐3 10 3 7 10 6 4

Font: Enquesta de Variacions Residencials 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005. Elaboració CED.


‐ 80 ‐

2.3.‐ La població estrangera a nivell inframunicipal.

Les dades del Padró continu es troben, des de l’any 2005, disponibles també a

nivell de secció censal. Així, l’INE publica en la seva plana web les dades

referents als anys 2004 i 2005, pel conjunt de residents, pels residents de

nacionalitat estrangera, i algunes de les principals nacionalitats. També

comptem, amb el Cens de 2001, amb les mateixes dades a nivell inframunicipal,

que ens permetran observar l’evolució de la població estrangera coincidint amb

els anys amb un major creixement dels fluxos migratoris, i la seva inserció

territorial. En aquest apartat es presenten les dades de la ciutat de Manresa per

les seves 51 seccions censals dels anys 2001 i 2005.

Figura 46. Evolució de la població de nacionalitat estrangera a Manresa, 1991‐2005.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

(0,7%)

(10,8%)

(8,7%)

(7,2%)

(5,1%)

(4,4%)(3,2%)

(2,0%)

(1,6%)

(1,3%)

(1,2%)

Font: Cens de població de 1991 i 2001; Estadística de Població de 1996; i Padró continu a 1 de gener de 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005, amb dades de l’INE. Elaboració CED.

L’any 2005 el municipi de Manresa supera per primera vegada el 70 mil

habitants, amb 70.343 persones, i un creixement notable en els darrers anys, des

de 1998 la seva població s’incrementa en un 10%, amb un guany de 6.276

residents (partint dels 64.067 de 1998). Tot i això, en aquests set anys la ciutat de

Manresa perd 443 habitants amb nacionalitat espanyola, i en canvi en guanya

6.719 amb nacionalitat estrangera, amb una evolució dispar en el temps: mentre


‐ 81 ‐

Figura 47. Districtes de la ciutat de Manresa.

Font: Anuari Estadístic de l’Ajuntament de Manresa, 2006. Elaboració CED.

Figura 48. Barris de la ciutat de Manresa.

Font: Anuari Estadístic de l’Ajuntament de Manresa, 2006. Elaboració CED.


‐ 82 ‐

Figura 49. Distribució territorial de la població de nacionalitat estrangera a nivell de secció censal, en nombres absoluts, 2001 i 2005.

2001

2005

Font: Cens de població de 2001 i Padró continu a 1 de gener de 2005, amb dades de l’INE. Elaboració CED.


‐ 83 ‐

Figura 50. Distribució territorial de la població de nacionalitat estrangera a nivell de secció censal, proporció sobre el conjunt de residents, 2001 i 2005.

2001

2005

Font: Cens de població de 2001 i Padró continu a 1 de gener de 2005, amb dades de l’INE. Elaboració CED.


‐ 84 ‐

la població estrangera augmenta constantment, amb un màxim el darrer any

amb 1.617 nous residents, la població amb nacionalitat espanyola decreix entre

1998 i 1999, i entre 2000 i 2001, arribant a un mínim de 61.907, que després

d’uns anys de creixement se situa a inicis de 2005 en 62.766 residents.

La distribució inframunicipal dins de la ciutat de Manresa ens informa d’una

desigual implantació en el territori de la població de nacionalitat estrangera. Per

sobre del 10,8% que representen el total d’estrangers del municipi, l’anàlisi per

secció censal ens mostra uns màxims del 39,6% (al Barri Antic), per uns mínims

de l’1,5% (al districte V, barri de Cal Gravat), amb dades de gener de 2005. Uns

anys enrere, i utilitzant el Cens de població, aquest interval se situava entre un

mínim del 0,2% (Font del Capellans) i un màxim del 24,6% (Barri Antic).

De fet, en sis seccions censals se supera el llindar del 20% de residents

estrangers. Aquestes són les quatre seccions del Barri Antic (on sempre se

supera el 25%), més una secció del barri Vic‐Remei i una del d’Escodines,

adjacents al Barri antic (veure figura 51). Tretze seccions més superen el 10,8%

del conjunt de la ciutat, per 32 seccions amb valors situats per sota.

Figura 51. Proporció de residents estrangers per secció censal, 2005.

Font: Padró continu a 1 de gener de 2005, amb dades de l’INE. Elaboració CED.


‐ 85 ‐

Taula 9. Població de nacionalitat estrangera a Manresa segons origen continental i secció de residència, en funció de la proporció d’estrangers, 2005.

UE_25 Resta Europa Àfrica Amèrica Àsia TOTAL

47 149 1.637 332 45 2.2102,1 6,7 74,1 15,0 2,0 100,0

107 155 1.532 571 111 2.4774,3 6,3 61,8 23,1 4,5 100,0

151 226 1.133 656 129 2.2966,6 9,8 49,3 28,6 5,6 100,0

44 106 230 188 26 5947,4 17,8 38,7 31,6 4,4 100,0

Més del 20%

Entre el 10,8 i el 20%

Entre el 5,4% i el 10,8%

Menys del 5,4%


Si es considera la proporció de residents estrangers, en les seccions on aquest

valor supera el 20% hi resideixen fins a 2.210 estrangers, en la seva majoria

africans (el 74%), amb una proporció d’americans força inferior a la mitjana,

amb un 15%. Són seccions amb poca representació dels europeus comunitaris i

asiàtics, així com d’europeus extracomunitaris. En qualsevol cas,

independentment del grup de seccions analitzades, els africans són sempre el

primer origen continental, tot i que en les seccions amb menor implantació de la

població estrangera únicament arriben al 38,7% dels presents. Per altra banda,

en les tres primeres categories considerades hi viu un nombre similar de

residents estrangers, fet que descarta l’existència de fortes concentracions de

població estrangera.

Els nacionals de països americans i europeus extra‐comunitaris són més

presents quant menor és la proporció de residents estrangers. En les seccions

situades just per sota de la mitjana, és on s’hi troben més americans, europeus

comunitaris i extracomunitaris, i asiàtics, en nombres absoluts.

Aquest fet es pot observar en la figura 52, on per cada secció es representa la

proporció dels diferents orígens continentals en ella. Els africans sempre se

situen per sobre del 20%, assolint un màxim del 93% dels estrangers en una

secció del Barri Guix‐Pujada Roja, barri però amb poca representativitat dels

residents estrangers (un 6,1%). En 29 de les seccions de la ciutat són més de la

meitat dels estrangers presents, i en tant sols 8 seccions no representen el


‐ 86 ‐

Figura 52. Pes dels grups continentals en la població de nacionalitat estrangera segons la secció censal, Manresa, 2005.

UE_(25) Resta d’Europa

Àfrica Amèrica

Àsia

Font: Padró continu a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat i l’INE. Elaboració CED.


‐ 87 ‐

Figura 53. Distribució territorial de la població de nacionalitat marroquina a Manresa, segons la secció censal. Evolució 2001‐2005.

Font: Cens de població de 2001 i Padró continu a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat i l’INE. Elaboració CED.

primer origen continental. Els americans se situen sempre per sobre del 6,3%

dels estrangers de la secció, amb un màxim del 56,5% (al barri de Carretera de

Santpedor), essent en nou seccions el principal origen continental. Els europeus

comunitaris, en canvi, no es troben presents en quatre de les seccions, i el

màxim tan sols assoleix un 21,5%, en una secció del barri Passeig‐Rodalies. Els

MARROC, 2001

MARROC, 2005


‐ 88 ‐

europeus extracomunitaris tampoc tenen cap resident en cinc de les seccions, i

assoleixen una proporció del 28% en una de les seccions de Mion‐

Puigberenguer‐Miralpeix. Finalment, els asiàtics, tenen la menor implantació

territorial, fins en disset seccions no hi trobem residents. El màxim, del 22%, se

situa en una secció del barri de Poble Nou.

Figura 54. Quocient de localització de la població de nacionalitat estrangera al municipi de Manresa, segons la secció censal, 2001 i 2005.

Font: Cens de població de 2001 i Padró continu a 1 de gener de 2005, amb dades de l’Idescat i l’INE. Elaboració CED.

2005

2001


‐ 89 ‐

L’increment de residents estrangers comporta una extensió de la immigració

internacional a totes les seccions censals de la ciutat. Per plasmar la

concentració o segregació d’una manera cartogràfica, s’ha utilitzat el Quocient de

localització o concentració (QL), que relaciona la proporció d’una població en un

espai determinat amb la del total del grup a la ciutat. Si el valor és superior a la

unitat, la població la trobem per tant sobrerepresentada, essent el cas contrari

amb valors inferiors a la unitat. Es formula de la següent manera:

TX

TX

QL i

i

=

Amb xi= Població del grup X en la unitat espacial i; X= població del grup X al

municipi; Ti= Població total de la unitat i; i T= Població total del municipi.

Un segon indicador que s’ha calculat és l’índex de segregació. Aquest indicador

compara la distribució espacial de dos grups de població (estrangers i població

total), representant, a grosso modo, la proporció de població del grup minoritari

que hauria de canviar d’àrea de residència per distribuir‐se de forma similar al

total de residents. Aquest índex presenta valors situats entre 0 i 1 (o bé entre 0 i

100). El valor 1 indica que la segregació és màxima, i el 0 respon a dues

poblacions que es distribueixen de forma idèntica en el territori. En el primer

cas, els dos grups de població no coincidirien en l’espai, en el segon, la

proporció d’un en relació a l’altre serà sempre la mateixa en tota unitat

considerada. Geomètricament l’índex de dissimilaritat es pot representar en la

corba de Lorenz com la màxima distància vertical existent entre un punt de la

distribució representada i la diagonal. El seu càlcul és simple, ja que únicament

són necessàries les poblacions del grup minoritari i del grup majoritari a nivell

inframunicipal. És l’indicador que s’ha imposat en la literatura científica,

existint un ampli nombre de treballs que l’utilitza en els seus càlculs. Es formula

de la següent manera:

∑= −

−−=

n

i

iii

XTxt

Xx

IS12

1


‐ 90 ‐

On, xi = Població del grup X en la unitat espacial i; X = Població del grup X en

el municipi; ti = Població total en la unitat espacial i; T = Població total del

municipi; i n = Nombre d’unitats espacials del municipi.

Taula 10. Índexs de segregació de la població de nacionalitat estrangera a Manresa, 2005.

TOTAL ESTRANGERS 30,1 Amèrica 23,6UE (25) 26,6 Argentina 38,8Itàlia 38,9 Bolívia 58,7Europeus extracomunitaris 30,6 Colòmbia 37,1Romania 36,5 Equador 35,8Àfrica 39,5 Àsia 44,0Marroc 40,4 Xina 47,9


El càlcul d’aquest indicador ens aporta pel conjunt d’estrangers residents a la

ciutat un valor de 30,1. Aquesta xifra, comparativament se situa en valors

moderats, similar al d’altres ciutats de la província. Així, si es considera els

dinou municipis de la província de Barcelona amb més de cinquanta mil

residents, els valors de segregació del conjunt d’estrangers se situen en un

interval que comprèn un màxim a Badalona amb 40,9 i un mínim a Sant Cugat

del Vallès de 17,5. La xifra obtinguda per Manresa s’igualaria a la de Terrassa

(30,2), per exemple, o seria inferior a la de Mataró (33,7) o superior a la de

Granollers (21,9). El pes de la població marroquina, que acostuma a mostrar

valors més elevats a la de la resta de nacionalitats amb una implantació en

nombre d’efectius similar, hauria arrossegat la xifra total pel conjunt

d’estrangers per sobre d’altres ciutats on el pes dels marroquins dintre del

conjunt d’estrangers és menor.

Si es considera tan sols aquesta nacionalitat, el valor que es troba a Manresa se

situa perfectament dins de la constant observada en les altres divuit ciutats. La

xifra de 40,4 seria inferior a la de Terrassa (46,2), o al màxim de Barcelona (55,8),

per un grup de població que acostuma a presentar una xifra superior a 35, i que

ens mostra la seva major concentració territorial enfront el que succeeix per

altres nacionalitats.


‐ 91 ‐

El conjunt d’americans i els europeus comunitaris serien els que mostrarien una

distribució més similar a la del conjunt de manresans, tot i les baixes xifres

d’aquestes poblacions a la ciutat. El càlcul del propi indicador es troba afectat

pel nombre de residents, essent els resultats poc vàlids en nacionalitats amb

pocs efectius a la ciutat.

En conjunt, tot i la evident concentració de certes nacionalitats al nucli antic de

la ciutat, no s’observen pautes de concentració territorial més intenses que en

d’altres nuclis de similar pes poblacional de la província. La concentració

territorial seria la constant en el cas dels marroquins, on l’accés a l’habitatge es

configuraria, possiblement, amb el determinant de la localització territorial.


‐ 92 ‐


‐ 93 ‐

BLOC III. EL MERCAT LABORAL: L’ACTIVITAT I

L’OCUPACIÓ


‐ 94 ‐


‐ 95 ‐

L’evolució ascendent de la població de nacionalitat estrangera al Bages ha de

trobar‐se necessàriament relacionada amb una demanda laboral continuada des

de la comarca, que possibilita la inserció laboral de la població de nacionalitat

estrangera. És precisament en aquest tercer bloc on s’analitza la relació amb

l’activitat de la població estrangera a la comarca.

Prèviament, però, s’han de comentar les limitacions existents en un anàlisi

comarcal. La major part d’estadístiques disponibles tenen Catalunya o les seves

quatre províncies el nivell d’anàlisi més detallat. És el cas de les estadístiques

d’afiliats a la Seguretat Social o bé el de l’Enquesta de Població Activa, que no

ens permeten aproximar‐nos a la relació amb l’activitat de la població

estrangera al Bages. En canvi, el Cens de 2001 si que ens permet aquest nivell de

desagregació. Al mateix temps, es disposa de les dades del Departament de

Treball de la Generalitat sobre estadístiques de demanda laboral, de

contractació i d’atur, que ens permeten conèixer l’evolució mensual de les noves

incorporacions al mercat laboral segons la nacionalitat i de la incidència de

l’atur. De totes maneres, les dades referents als estrangers són encara

incompletes. L’evolució ascendent d’aquesta població fa que poc a poc el

sistema estadístic es vagi adaptant a les noves necessitats. És, per tant, difícil

elaborar una sèrie estadística sobre els diferents temes considerats.

En primer lloc, s’ha realitzat amb dades del Cens de 2001 una radiografia de la

relació amb l’activitat de la població de nacionalitat estrangera al Bages,

relacionant les seves pautes d’activitat amb la resta de residents a la comarca i

amb el conjunt d’estrangers de Catalunya. Tot i que l’any 2001, tant pel nombre

de residents estrangers com per la distància temporal, sigui ja una referència

llunyana en el temps, el Cens és ara per ara la única font estadística que ens

permet aprofundir en la relació amb l’activitat de la població total i estrangera a

nivell municipal, i alhora l’únic que ens permetrà aprofundir segons la

nacionalitat.

Des de 2001, la contribució a l’activitat de la població de nacionalitat estrangera

ha estat creixent. No en va, en el conjunt de Catalunya, a finals d’octubre de

2006 fins a 422.535 estrangers es troben afiliats a la Seguretat Social, xifra que

representa el 12,6% del total d’afiliats catalans. Aquesta aportació és


‐ 96 ‐

especialment significativa després del darrer procés de regularització, dut a

terme durant els primers mesos de l’any 2005 però amb una visibilització

estadística mesos més tard, procés destinat bàsicament als treballadors

estrangers. En tan sols tres anys, en el període comprès entre gener de 2003 i

gener de 2006, el nombre d’estrangers afiliats a la Seguretat Social a Catalunya

s’ha duplicat, passant dels 184.954 als 396.860, amb el major creixement durant

l’any 2005, com a efecte directe de la regularització.


‐ 97 ‐

3.1.‐ L’ocupació en el Cens de 2001: població estrangera i població total

El Cens de població i habitatges de novembre de 2001 tan sols recollia per la

comarca del Bages un total de 4.417 estrangers, que representaven el 2,8% dels

residents a la comarca. Tot i aquest nombre reduït, que gairebé s’ha multiplicat

per quatre en els darrers recomptes, el Cens de 2001 és el darrer instrument que

ens facilita una anàlisi complerta de la relació amb l’activitat de la població

estrangera de la comarca, que ens permet alhora posar‐la en relació amb la resta

de residents i amb la resta d’estrangers a Catalunya. Aquesta primera

aproximació en servirà com a punt de partida per l’estudi de l’evolució recent

de l’activitat a la comarca.

El Cens ens permet apuntar unes primeres reflexions entorn a una sèrie

d’interrogants al voltant de l’activitat dels estrangers: ¿són més altes les taxes

d’activitat entre els residents estrangers? ¿que succeeix per les diferents

nacionalitats? ¿quines característiques es diferencien de la resta de població?

¿quines són les característiques pròpies del mercat laboral de la comarca? O bé

¿quins són els sectors d’activitat on es troben els estrangers?.

Per una població total de 153.818 persones al Bages residents en habitatges

familiars3, 102.473 es troben en els grups d’edat compresos entre els 15 i 64 anys,

és a dir, un 66,6% es troben en edat de treballar4 . Aquest percentatge inicial és

ja, per si mateix, inferior al del conjunt de Catalunya, on s’arriba al 69,1%, i no

és més que el reflex de l’estructura per edats de la població, més envellida que

al conjunt català. Així, en comparació a les comarques veïnes, aquesta xifra és

inferior a la del Baix Llobregat (72,5%, el màxim a Catalunya) o de l’Anoia

(68,5%) o Osona (67,3%), similar a la del Solsonès (66,4%) i superior, per

exemple, a la del Berguedà (63,7%).

D’aquest conjunt de 102.473 persones, fins a 75.311 es declaren en el Cens com a

actives, representant un 73,5% de les persones en aquests grups d’edat. Aquest

3 La població del Bages segons el Cens és de 155.112 persones. Tot i això, la informació sobre activitat econòmica únicament es troba recollida per la població en habitatges familiars, un total de 153.818. El nombre d’estrangers en aquest cas és de 4.381. 4 No disposem de la desagregació per edats simple, per això s’ha utilitzat el grup d’edat 15‐19 anys. Les taxes d’activitat en aquest grup es veuran, per tant, lleugerament afectades. En canvi, tota la informació referent als ocupats comença en el grup 16‐19 anys.


‐ 98 ‐

és un percentatge més elevat que el del conjunt català (el 71,1%), tot i que

inferior al de comarques veïnes com Osona (75%) o Anoia (74,1%), però en

canvi més elevat que al Baix Llobregat (70,9%), Berguedà (70,2%) o Solsonès

(71,8%), situant‐se com la desena comarca catalana amb major declaració

d’activitat.

Figura 55. Taxes d’activitat per sexe, edat i nacionalitat, a la comarca del Bages i a Catalunya, Cens de 2001.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

15‐19 20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

15‐19 20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64

Dones nacionalitat espanyola Homes nacionalitat espanyolaDones nacionalitat estrangera Homes nacionalitat estrangera

Font: Cens de població de 2001, amb dades de l’Idescat. Elaboració CED.

El Bages destaca especialment, en comparació a la resta de Catalunya, per la

seva activitat femenina: té un 64,3% d’actives, essent la setena comarca catalana

en aquest apartat, per sobre lògicament de les xifres del conjunt (60,8%). També

BAGES

CATALUNYA


‐ 99 ‐

l’activitat masculina és més elevada que al conjunt català (82,4% enfront el

81,4% català), tot i que en aquest cas existeixen forces comarques amb valors

més elevats. Per tant, fins a 42.862 homes i 32.449 dones es declaraven com

actius a la comarca del Bages en el Cens de 2001.

D’aquests, però, un 8,8% es declaren com a desocupats, xifra relativament més

baixa que la catalana (10,2%). L’atur femení dobla el masculí (12,4% i 6,1%

respectivament), amb taxes inferiors a les del conjunt català (13,2% i 8,1%),

respectivament. Així, 6.638 persones residents al Bages declaraven trobar‐se

desocupades en el Cens de 2001, entre les quals destaquen les 4.020 dones, per

2.618 homes desocupats.

Les taxes d’activitat per sexe i edat, entre els residents amb nacionalitat

espanyola i estrangera, per Catalunya i el Bages, són representades en la figura

55. S’observa, d’una banda, la major activitat masculina, que es repeteix per tots

els casos considerats, tot i que en els grups d’edat més joves entre els residents

de nacionalitat espanyola aquests valors són cada vegada més pròxims als que

assoleixen les dones. Entre els estrangers, en canvi, existeix una major distància

entre les taxes d’homes i dones. Generalment, l’activitat d’uns i altres se situa

per sobre de la dels espanyols en els primers i últims grups d’edat considerats,

tot i que en les edats centrals, de major activitat, normalment se situen just per

sota, amb majors diferències entre les dones joves. A grans trets, l’estructura

d’activitat mostrada pels residents al Bages i a Catalunya són força similars.

L’activitat és més elevada al Bages entre la població no estrangera, sobretot si es

consideren les dones, fet que es repeteix en la majoria dels grups d’edat. Entre

els homes, existeix una entrada a l’activitat més primerenca, compensada en els

últims grups d’edat, amb una activitat lleugerament inferior. Entre els

estrangers, succeeix un fet similar entre els homes, comparant el Bages i

Catalunya; entre les dones, en canvi, l’activitat és lleugerament inferior per tots

els grups d’edat considerats.

Entre les dones estrangeres, el pes al Bages de la població amb nacionalitats

africanes, força superior a la del conjunt català, influeix en les baixes taxes

d’activitat. De fet, tan sols les dones africanes i asiàtiques, al Bages, i les

europees comunitàries en el conjunt de Catalunya (veure taula 11), mostren


‐ 100 ‐

activitats inferiors a la resta de dones, fet també força influenciat per una

estructura d’edats entre els estrangers més favorable a l’activitat (és a dir, amb

una concentració en les edats de major activitat). En el cas de les dones

africanes, majoritàriament marroquines, cal tenir en compte que en forces

ocasions arriben reagrupades pels seus marits. Aquest fet incideix en el tipus de

permís que obtenen, que els hi dificulta l’accés al mercat laboral. Amb el pas

dels anys s’ha de contemplar un accés major al mercat laboral d’aquestes dones.

Taula 11. Taxes d’activitat al Bages i Catalunya, segons origen continental, 2001.

Homes Dones Homes DonesÀfrica 87,0 42,5 86,4 41,8Amèrica 83,9 67,5 81,6 67,4Àsia i Oceania 95,8 63,4 83,3 62,9Resta dʹEuropa 95,1 65,3 82,9 60,7Unió Europea 85,7 70,4 81,3 60,5Nac. Espanyola 82,2 64,6 81,2 60,8

BAGES CATALUNYA


És també destacable la forta activitat dels asiàtics i els europeus no comunitaris

al Bages en relació al que s’observa en el conjunt català. Els pocs residents

d’aquestes nacionalitats a la comarca l’any 2001 (48 i 123 respectivament),

declaraven majoritàriament la seva intenció de treballar.

Taula 12. Proporcions d’aturats al Bages i Catalunya, segons el sexe i la nacionalitat, 2001.

Homes Dones Homes DonesÀfrica 19,0 30,1 17,6 25,9Amèrica 16,3 20,8 16,1 16,9Àsia i Oceania 17,4 7,7 14,5 13,6Resta dʹEuropa 15,4 18,8 14,3 20,3Unió Europea 5,2 19,3 10,0 17,1Nac. Espanyola 5,6 12,1 7,6 12,9

BAGES CATALUNYA


Al Bages, fins a 1.852 homes i 736 dones estrangers es declaraven com actius,

sumant 2.588 persones i el 3,4% de la població activa, percentatge que entre els

homes era força superior i arribava al 4,3%. Aquesta major activitat, però, es


‐ 101 ‐

veu molts cops compensada per una taxa d’aturats més elevada, especialment

en les edats més joves, en comparació a la resta de residents. En el còmput

global, les taxes d’atur a Catalunya pel conjunt de residents estrangers són

sempre més elevades, tant per homes com per les dones, i per tots els orígens

continentals (veure taula 12). Els europeus comunitaris, entre els homes, i les

asiàtiques, són els que tenen taxes més similars al total de residents. Els

africans, en canvi, es troben a l’extrem contrari, amb taxes d’aturats que arriben

a doblar la dels espanyols. A la comarca del Bages aquesta pauta més o menys

es repeteix, tot i que el menor nombre d’observacions produeix una major

aleatorietat en els resultats. És significatiu, però, com tant pels homes com per

les dones la taxa global d’aturats és inferior a la del conjunt de Catalunya, entre

la població amb nacionalitat espanyola. Tot i això, els homes europeus

comunitaris tenen encara una taxa d’atur més baixa, de manera similar al que

succeeix entre les poques asiàtiques ocupades. En general, les taxes d’atur entre

els estrangers són lleugerament superiors a les trobades pels mateixos grups

continentals en el conjunt català.

Figura 56. Proporció de treballadors assalariats eventuals entre els ocupats, per sexe, edat i nacionalitat, Bages, 2001.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

16‐19 20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49 50‐54 55‐59



El resultat de la major prevalença de l’atur entre els residents estrangers és un

major pes d’aquests entre els desocupats: dels 6.638 aturats que hi havia a la

comarca segons el Cens, el 7,5% eren estrangers. Aquest percentatge suposava


‐ 102 ‐

l’existència de 501 estrangers aturats, 326 homes (el 12,5% dels aturats homes), i

175 dones (el 4,4% de les 4.20 aturades), tres quartes parts d’ells africans.

Major activitat i major taxa d’atur defineixen la relació amb l’activitat de la

major part d’estrangers, tant al Bages com a Catalunya. A més, quant es troben

ocupats ho faran amb un major grau de temporalitat. Una arribada més recent

al mercat laboral i una estructura per edats més jove fan preveure, d’entrada,

aquesta major temporalitat, que arriba a superar quotes del 50% en la majoria

dels grups d’edat. Si entre el conjunt la temporalitat cau ràpidament a

l’incrementar l’edat, entre els estrangers es prolonga en alts nivells per totes les

edats (veure figura 56). La peculiaritat entre els estrangers, a diferència del total,

rau en unes proporcions menors de temporalitat entre les dones, ja que en certs

sectors d’activitat on es troben majoritàriament contractades (per exemple el

servei domèstic), la temporalitat és menor.

Tornant a l’ocupació, entre els que es troben ocupats la proporció d’estrangers

era més elevada que entre el conjunt de població: el 3,8% dels homes ocupats

són estrangers, per un 2% entre les dones. En alguns sectors d’activitat, donada

la forta segmentació laboral de la població estrangera, els valors assolits eren

força més elevats: en general, el personal domèstic (un 13% dels ocupats al

Bages eren estrangers), l’hoteleria (el 7%), l’agricultura (el 5,8%) i la construcció

(el 7,7%) són els sectors d’activitat on els estrangers representaven una major

proporció dels ocupats. Són exactament els mateixos sectors que al conjunt de

Catalunya mostraven també aquest fet, tot i que aquí els valors eren força més

elevats (un 27% dels ocupats en el servei domèstic, un 11,6% en l’hoteleria, un

5,8% en l’agricultura o un 9,4% en la construcció).

D’aquest fet es desprèn una major concentració en els sectors d’activitat entre la

població de nacionalitat estrangera. El 75% dels homes estrangers es troben

ocupats al Bages en dos sectors d’activitat, Indústria i transport i Construcció, amb

un 37,5% i un 36,6% dels treballadors (veure figura 57). Entre les dones, un 23%

es troba en l’Hostaleria, un 22% a Indústria i transport, i un 17% com a Personal

domèstic, amb una menor concentració.

En relació al que succeeix a Catalunya, els homes estrangers del Bages

destaquen per la major concentració tant a la indústria com en la construcció, fet


‐ 103 ‐

que es deriva de la major implantació dels africans, però també de les

característiques laborals de la comarca. De fet, l’especialització en la indústria és

possiblement el fet més destacat en el conjunt d’ocupats de la comarca, tant pels

homes com per les dones.

Figura 57. Distribució dels ocupats segons sectors d’activitat, segons sexe i nacionalitat, Catalunya i Bages, 2001.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Adm.Pública/Org.

Extraterritorials

Agricultura,Ramaderia,

Pesca

Altres serveis Comerç ireparació

Construcció Finances iimmobiliària

Educació iSanitat

Indústria iTransport

Hoteleria Personaldomèstic

HOMES

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Adm.Pública/Org.

Extraterritorials

Agricultura,Ramaderia,

Pesca

Altres serveis Comerç ireparació

Construcció Finances iimmobiliària

Educació iSanitat

Indústria iTransport

Hoteleria Personaldomèstic

DONES

Catalunya: Estrangers Catalunya: Espanyols Bages: Estrangers Bages: Espanyols


En la figura 58 s’ha representat la distribució per grans sectors d’activitat dels

ocupats estrangers i del total d’ocupats a les quaranta‐una comarques catalanes.


‐ 104 ‐

Figura 58. Diagrama triangular de la distribució dels ocupats totals i estrangers segons grans sectors d’activitat, comarques, 2001.

ESTRANGERS

HOMES

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Terciari

Secundari Primari

0 100

90

60

50

30

20

10

10

20

40

30

40

50

60

70

80

90

100

70

0

80

DONES

-10,0

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Terciari

SecundariPrimari

0 100

90

60

50

30

20

10

10

20

40

30

40

50

60

70

80

90

100

70

0

80

HOMES BAGES DONES BAGES

TOTAL OCUPATS HOMES

-10,0

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Terciari

Secundari Primari

0 100

90

60

50

30

20

10

10

20

40

30

40

50

60

70

80

90

100

70

0

80

DONES

-10,0

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Terciari

Secundari Primari

0 100

90

60

50

30

20

10

10

20

40

30

40

50

60

70

80

90

100

70

0

80


El sector primari recull tots aquells ocupats en l’agricultura, ramaderia i pesca,

el sector secundari la indústria i la construcció, i el terciari la resta d’activitats

econòmiques. S’ha diferenciat segons el sexe, ja que les estructures resultants

són força divergents. Entre els homes de nacionalitat estrangera, els ocupats de

la comarca del Bages destaquen per la seva forta representació en el sector

secundari (el 74%), amb valors similars a les comarques veïnes d’Osona i

Berguedà (78% i 75%), essent la sisena comarca catalana amb major pes de les

activitats industrials entre els estrangers. El Bages destaca alhora per la poca


‐ 105 ‐

representativitat del sector primari, un 4,3% entre els estrangers, de manera

similar a Osona (4,8%) o el Baix Llobregat (3,7%).

Entre les dones, en canvi, tot i que el pes del sector terciari és elevat (74%), es

manté en nivells inferiors al conjunt català (80%). El Bages segueix destacant per

la importància del sector secundari (el 24%) i la poca representació del primari

(0,9%), tot i que les singularitats entre les dones són menors. Taula 13. Proporcions d’aturats en els municipis del Bages, segons el sexe i la nacionalitat, 2001.

Homes (nac. Esp) Homes (total) Dones (nac. Esp) Dones (total)Aguilar de Segarra 1,7 1,7 6,3 5,9Artés 4,0 4,5 15,9 16,4Avinyó 1,7 1,8 13,0 13,0Balsareny 3,9 3,9 12,5 12,6Calders 3,5 3,4 13,3 13,2Callús 4,4 5,4 7,6 8,1Cardona 6,3 6,6 18,0 18,6Castellbell i el Vilar 5,7 6,2 10,3 10,5Castellfollit del Boix 1,1 1,1 10,0 10,0Castellgalí 9,2 9,1 18,6 18,5Castellnou de Bages 3,3 3,3 13,6 13,5Estany, lʹ 2,0 2,0 6,3 6,3Fonollosa 1,8 1,8 8,3 8,2Gaià 7,0 6,8 26,7 26,7Sant Salvador de Guardiola 4,6 4,5 9,9 9,8Manresa 6,1 7,1 11,7 12,1Monistrol de Montserrat 4,3 5,7 6,6 6,4Monistrol de Calders 3,3 3,3 5,9 5,9Moià 2,4 2,8 10,9 10,9Mura 4,2 4,2 22,0 22,0Navarcles 6,3 6,3 13,4 13,5Navàs 6,2 6,3 12,3 12,8Rajadell 2,4 2,4 3,6 3,6Pont de Vilomara, El i Rocafort 7,6 7,6 20,1 20,2Sallent 7,5 7,4 13,7 13,9Santpedor 4,8 4,8 9,0 9,2Sant Feliu Sasserra 1,2 1,1 10,0 9,4Sant Fruitós del Bages 3,9 4,2 10,0 10,3Sant Joan de Vilatorrada 4,2 4,3 11,7 11,8Sant Mateu de Bages 2,9 2,9 14,3 14,3Marganell 6,2 6,0 7,9 10,0Santa Maria dʹOló 4,6 4,6 7,4 7,4Sant Vicenç de Castellet 10,1 10,3 14,3 14,1Súria 3,9 4,1 9,8 10,1Talamanca 11,8 11,8 11,5 11,5BAGES 5,6 6,1 12,0 12,3


En darrer terme, aquesta anàlisi ens permet conèixer que succeïa als municipis

de la comarca, tot i que el baix nombre de treballadors estrangers dificulta


‐ 106 ‐

aquesta operació per la majoria dels municipis. S’ha calculat amb el Cens de

2001 les proporcions d’aturats, tant pels homes com per les dones, en els

municipis de la comarca, distingint entre el total de treballadors i els

treballadors amb nacionalitat espanyola. S’ha realitzat aquesta desagrupació pel

poc nombre de treballadors estrangers que segons el Cens existia en molts del

municipis bagencs, i que ens proporcionava unes taxes força aleatòries (veure

taula 13).

Pel conjunt comarcal, la proporció d’aturats entre els espanyols homes (5,6%)

s’incrementa fins a 6,1% si es consideren els estrangers, entre les dones succeeix

el mateix fet, tot i que l’increment és menor, de 12% a 12,3%. Per municipis, el

cas de Manresa si que té una certa significativitat, pel major nombre de

residents estrangers, tot i que actuen en el mateix sentit: entre els homes la taxa

passa de 6,1% a 7,1%, entre les dones d’11,7% a 12,1%.

Entre els municipis bagencs, Sant Vicenç de Castellet (10,3%) i Talamanca

(11,8%) són els municipis amb majors proporcions d’aturats entre els homes, tot

i que pel nombre d’aturats és evidentment més significatiu el primer cas, al que

segueix el municipi adjacent de Castellgalí (9,2%). En canvi, fins a set municipis

presenten valors inferiors al 2,5%, i catorze més inferiors a 5%.

Entre les dones els valors són més aleatoris, amb màxims força elevats en

municipis petits (Gaià, amb el 26,7%), tot i que en d’altres ocasions aquestes

xifres es mantenen en nivells mínims (Rajadell, 3,6%). Entre els municipis

majors, són elevades les taxes d’atur de Cardona (18%), Sant Vicenç de Castellet

o Sallent (al voltant del 14%) o Artés (del 16%).

Degut al creixement poblacional des de 2001 en endavant, força intensiu, i al fet

que en molts casos la població activa de 2001 es pren com a referència en els

càlculs de taxes d’aturats d’anys posteriors, molts cops aquests percentatges

esdevenen uns mínims en l’evolució, sempre i quant no es projecti la població

en edat activa a partir del Padró de població.


‐ 107 ‐

3.2.‐ L’evolució de la contractació laboral entre la població estrangera al

Bages.

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya publica, en la seva

plana web, estadístiques sobre la contractació a Catalunya, on es disposa

d’informació sobre la població de nacionalitat estrangera. Malauradament, tan

sols disposem de l’agregat de totes les nacionalitats, i no serà possible

diferenciar per nacionalitats.

En aquest recompte s’observa la creixent participació de la població estrangera

en la contractació, assolint cada cop més un nombre més important del total de

contractes realitzats a Catalunya. Si a l’any 2002 el 13,8% dels contractes

efectuats han estat realitzats a persones de nacionalitat estrangera, aquest

percentatge ha anat incrementant‐se any rere any, amb un 16,2% durant el 2003,

un 18,5% durant el 2004, i fins el 23% en l’any 2005, on 613.134 contractacions de

les 2.667.843 que hi hagueren aquell any a Catalunya foren fetes a estrangers. La

darrera dada apareguda recentment, de l’any 2006, ens indica un creixement

d’aquesta xifra fins un valor del 26,7%. Cal considerar en aquest sentit la major

temporalitat que experimenten els estrangers en l’activitat, fet que es reflectirà

sobretot en les estadístiques de contractacions, a major temporalitat major

nombre de contractes efectuats. També cal tenir en compte el procés de

regularització de treballadors estrangers de l’any 2005, que regularitza la

situació d’un nombre important d’estrangers a Catalunya (els permisos de

residència a Catalunya passen de 462.046 a desembre de 2004 a 603.636 un any

més tard, situant‐se a finals de 2006 en 642.829), i que pot tenir un efecte

important en l’increment del nombre de contractacions.

Quan parlem de contractació laboral, ens referim als contractes registrats a les

Oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya. Al realitzar‐se un nou contracte,

l’empresari té l’obligació de comunicar el contingut dels contractes de treball en

l’oficina pública d’ocupació en el termini de 10 dies a comptar des de la seva

concertació. En l’explotació estadística hi consta la informació introduïda en la

base de dades durant el mes en qüestió independentment de quan es van

comunicar els contractes. Per tant, pot incloure contractacions comunicades


‐ 108 ‐

amb anterioritat al mes de referència de la informació que no es van poder

introduir en la base de dades per motius diversos. En la sèrie estadística, des del

mes de gener de 2003 s’ha produït un canvi metodològic: a partir d’aquesta data

no es comptabilitzen els contractes registrats a les OSOC sinó els contractes amb

lloc de treball a Catalunya, independentment de la comunitat autònoma en què

s’hagin registrat.

En el cas de la població de nacionalitat estrangera existeix el dubte de si aquesta

aproximació considera tota la relació amb l’activitat dels residents estrangers,

entenent que la seva participació en l’activitat de manera irregular pot ser força

superior a la de la resta de la població, especialment en un primer moment del

seu procés migratori, o en situacions d’irregularitat administrativa.

Al Bages, a l’igual que al conjunt de Catalunya, l’evolució de la contractació és

clarament ascendent, creixement que s’ha intensificat en els dos darrers anys,

anys on a l’increment de residents estrangers podem sumar‐hi els efectes del

procés de regularització amb la visibilització de l’activitat laboral dels

estrangers.

Figura 59. Evolució de la contractació de la població de nacionalitat estrangera al Bages. 2001‐2006.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006

To tal Ho mes Do nes

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Anys 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006. Elaboració CED.

Entre 2001 i 2006 el nombre de contractes efectuats creix dels 2.493 als 13.556.

Cal recordar que l’any 2001 la població en edat activa de nacionalitat estrangera

al Bages se situava en 3.340 persones, l’any 2005, darrer any amb dades, en

9.817, i que a 30 de juny de 2006 podrien aproximar‐se a les 13 mil persones. A


‐ 109 ‐

més, la taxa d’activitat entre els homes superava el 87%, per una taxa d’activitat

entre les dones del 54% (tot i que amb fortes diferències per nacionalitats).

D’aquestes dades es desprèn que el nombre de contractes efectuats entre els

estrangers per càpita superi, amb tota probabilitat, el contracte anual.

Aquest fet no ens indica altra cosa que l’alta temporalitat de que són objecte els

treballadors estrangers. El 91% dels contractes l’any 2001 i el 85% l’any 2006

efectuats a estrangers són contractes temporals.

Taula 14. Evolució de les modalitats de contractes de la població de nacionalitat estrangera al Bages. 2001‐2006.

Indefinit Temporal Total

2001 217 2.276 2.4932002 502 3.892 4.3942003 477 4.973 5.4502004 668 5.861 6.5292005 861 8.381 9.2422006 1.916 11.640 13.556

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, anys 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006. Elaboració CED.

Taula 15. Contractació indefinida sobre contractació total, segons nacionalitat, 2001‐2006.

Nacionals Estrangers

Homes Dones Total Homes Dones TotalBages 2001 16,0% 13,6% 14,7% 8,2% 10,9% 8,7%

2006 19,9% 17,5% 18,6% 13,8% 15,2% 14,1%

Catalunya 2001 14,9% 13,5% 14,2% 9,0% 11,7% 9,8%2006 18,1% 16,4% 17,2% 14,1% 15,2% 14,4%

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006. Elaboració CED.

De fet, aquesta situació afecta tant a espanyols com a estrangers, tot i que la

temporalitat és més elevada entre els segons. Tot i això, si prenem el conjunt

d’estrangers les xifres de temporalitat assoleixen valors força més elevats que

entre el total, ja que els estrangers majoritàriament han entrat en l’activitat en

aquests darrers anys. Las diferència entre ambdós col∙lectius és la relació entre

sexes: per la població espanyola la temporalitat és major entre les dones, entre

els estrangers la major proporció de contractes indefinits es produeixen entre

les dones, essent la temporalitat major per els homes. Aquest fet entre les


‐ 110 ‐

estrangeres s’explica per l’alta proporció que treballa en sectors de baixa

qualificació laboral com el servei domèstic, on la temporalitat és menor.

Entre el Bages i Catalunya la situació és similar, tot i que entre els nacionals la

taxa de contractes indefinits és major al Bages que a Catalunya, i entre els

estrangers es produeix la situació contrària. Per tant, al Bages les diferències en

la temporalitat entre població amb nacionalitat espanyola i estrangera és, per

ambdós sexes, lleugerament major.

Figura 60. Evolució de les modalitats de contractes de la població de nacionalitat estrangera segons sexe al Bages. 2001‐2006.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Total Homes Dones

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Total Homes Dones


El darrer any 2006 destaca, però, per l’increment de la contractació indefinida

entre els residents de nacionalitat estrangera (veure figura 60). Si el nombre de

contractes en relació a l’any anterior augmenta un 46,7% (d’altra banda el major

Indefinits

Temporals


‐ 111 ‐

creixement percentual des de 2002), la contractació indefinida creix un 122%.

Aquest fet pot ser símptoma tant d’un major assentament dels residents

estrangers com d’una major dificultat en trobar treballadors en certs sectors

d’activitat.

Figura 61. Evolució de la contractació indefinida de població de nacionalitat estrangera segons al Bages i Catalunya, 2001‐2006.

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

2001‐01

2001‐07

2002‐01

2002‐07

2003‐01

2003‐07

2004‐01

2004‐07

2005‐01

2005‐07

2006‐01

2006‐07

2006‐11

indefinit /bagesindefinit / Catalunya


Figura 62. Evolució de la contractació de població de nacionalitat estrangera segons sexe al Bages, 2001‐2006.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

2001‐01

2001‐07

2002‐01

2002‐07

2003‐01

2003‐07

2004‐01

2004‐07

2005‐01

2005‐07

2006‐01

2006‐07

2006‐11

TotalHomesDones



‐ 112 ‐

Al mateix temps, creix la contractació femenina entre els estrangers. Tot i que el

nombre d’operacions encara es troba lluny del realitzat entre els homes, des de

meitats de 2005 el creixement és considerable. La major diversitat entre els

estrangers residents, amb la progressiva entrada de nacionalitats més

feminitzades, pot explicar aquest canvi de tendència.

Es disposa també de les dades segons el sector d’activitat econòmica on s’han

realitzat les contractacions. El Bages, a diferència de Catalunya, destaca per

l’alta contractació en el sector industrial. De fet, la importància del sector

secundari ens apareixia com a determinant en el Cens de 2001. La proporció de

contractacions en aquest sector duplica la proporció experimentada en el

conjunt català. En contrapartida, els altres sectors mostren un pes menor,

especialment l’agricultura. Entre 2001 i 2006, l’evolució tendeix cap a una major

similitud en la contractació entre ambdós àmbits territorials.

Figura 63. Distribució de la contractació de població de nacionalitat estrangera per sectors econòmics, 2001‐2006.

Catalunya Bages

6,87%

10,34%18,11%

64,69%

5,19%

6,75%20,67%

67,40%

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

1,20%

20,82%

22,78%

55,19%

1,59%

14,66% 18,97%

64,78%

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis


El sector d’activitat de la contractació es troba analitzat en major profunditat en

les taules 16, 17, 18 i 19, on es mostren les dades de la contractació realitzada

l’any 2006 a Catalunya i a la comarca del Bages segons el sector d’activitat,

utilitzant la classificació a dos dígits dels sectors d’activitat econòmica que ens

aporta fins a 62 grans sectors d’activitat. Tant al Bages com al conjunt de

Catalunya, el sector majoritari en les contractacions és el d’Altres Serveis

2001

20062006


‐ 113 ‐

empresarials, que agrupa més de nou‐centes mil contractacions a Catalunya, i

gairebé vint mil a la comarca del Bages.

Taula 16. Principals sectors d’activitat econòmica on s’insereixen les contractacions laborals realitzades l’any 2006 a Catalunya i el Bages, segons la nacionalitat.

BAGES CATALUNYAEstrangers Espanyols Total Estrangers Espanyols Total

1 Altres activitats empresarials 5.882 13.617 19.499 248.225 663.099 911.3242 Construcció 2.572 4.287 6.859 158.467 182.199 340.6663 Hoteleria 903 4.753 5.656 94.880 151.159 246.0394 Comerç detall; altres reparacions 437 4.092 4.529 39.731 169.897 209.6285 Sector agrari i caça 90 123 213 37.880 12.154 50.0346 Comerç engròs i intermediaris 337 2.251 2.588 25.196 86.807 112.0037 Sanitat i serv. socials 344 3.774 4.118 22.453 205.628 228.0818 Activitats culturals i esportives 66 1.109 1.175 12.302 88.944 101.2469 Ind. prod. alimentaris i begudes 427 1.033 1.460 11.912 24.199 36.11110 Transp. terrestre i per canonades 148 895 1.043 11.803 39.718 51.52111 Activitats diverses serv. personals 90 819 909 10.137 36.672 46.80912 Prod. metàl.lics, llevat maquinària 343 1.316 1.659 9.078 29.101 38.17913 Immobiliària 75 457 532 8.163 26.253 34.41614 Educació 76 1.235 1.311 7.497 63.563 71.06015 Activitats afins transp.; ag. viatges 21 268 289 7.235 30.626 37.86116 Activitats associatives 35 343 378 4.998 30.149 35.14717 Venda i reparació vehicles motor 89 727 816 4.722 23.143 27.86518 Activitats sanejament públic 70 250 320 4.393 10.619 15.01219 Ind. confecció i pelleteria 26 61 87 3.734 6.037 9.77120 Construcció maquinària i equips mecàni 156 610 766 3.298 13.596 16.89421 Llars que ocupen personal domèstic 14 7 21 2.940 1.888 4.82822 Cautxú i matèries plàstiques 114 658 772 2.872 9.166 12.03823 Correus i telecomunicacions 24 46 70 2.842 9.268 12.11024 Mobles; altres ind. manufactureres 70 520 590 2.675 7.654 10.32925 Adm. pública, defensa i SS obligatòria 123 1.451 1.574 2.600 39.262 41.86226 Activitats informàtiques 17 97 114 2.548 16.956 19.50427 Edició, art gràfica i suports enreg. 24 254 278 2.482 21.769 24.25128 Ind. altres prod. minerals no metàl.lics 141 304 445 2.442 6.257 8.69929 Ind. tèxtils 146 689 835 2.186 8.532 10.71830 Ind. fusta i suro, llevat mobles 92 236 328 2.074 4.239 6.313

Altres 604 2008 2612 14959 82049 97008TOTAL 13.556 48.290 61.846 766.724 2.100.603 2.867.327

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, 2006. Elaboració CED.

Si a Catalunya durant l’any 2006 el 26,7% dels contractes són realitzats a

estrangers, per un 21,9% en la comarca, la variabilitat segons el sector d’activitat

és força major. Entre els 30 principals sectors d’activitat en la contractació

d’estrangers a Catalunya, trobem com en el sector agrari el 75,7% de la

contractació l’any 2006 es produeix entre residents estrangers. També

s’experimenten alts percentatges en les llars que ocupen servei domèstic (el

60,9%), o en la construcció (el 46,5%), constatant que en alguns sectors

d’activitat la nova entrada de treballadors es produeix bàsicament per part de la


‐ 114 ‐

població estrangera. En canvi, en certs sectors d’activitat la presència

d’estrangers és encara limitada, únicament el 6,2% dels nous contractes en

l’Administració Pública, el 9,8% en la Sanitat o el 10% en l’Educació són

realitzats a treballadors estrangers. Al Bages es repeteix aquesta alta diversitat:

des d’un màxim del 66,7% en les llars que ocupen personal domèstic, a uns

mínims per sota del 10% en forces sectors d’activitat més especialitzats. En

comparació a Catalunya, en canvi, en certs sectors d’activitat el pes dels

estrangers és molt inferior, sigui el cas de l’hoteleria (el 16% al Bages i el 38% a

Catalunya), la construcció (37% i 46% respectivament) o el propi sector agrari

(el 42% i el 75,7%).

Taula 17. Distribució de la contractació laboral al Bages i Catalunya l’any 2006, segons el sector d’activitat econòmic i la nacionalitat.

BAGES CATALUNYAEstrangers Espanyols Total Estrangers Espanyols Total

1 Altres activitats empresarials 43,4% 28,2% 31,5% 32,4% 31,6% 31,8%2 Construcció 19,0% 8,9% 11,1% 20,7% 8,7% 11,9%3 Hoteleria 6,7% 9,8% 9,1% 12,4% 7,2% 8,6%4 Comerç detall; altres reparacions 3,2% 8,5% 7,3% 5,2% 8,1% 7,3%5 Sector agrari i caça 0,7% 0,3% 0,3% 4,9% 0,6% 1,7%6 Comerç engròs i intermediaris 2,5% 4,7% 4,2% 3,3% 4,1% 3,9%7 Sanitat i serv. socials 2,5% 7,8% 6,7% 2,9% 9,8% 8,0%8 Activitats culturals i esportives 0,5% 2,3% 1,9% 1,6% 4,2% 3,5%9 Ind. prod. alimentaris i begudes 3,1% 2,1% 2,4% 1,6% 1,2% 1,3%10 Transp. terrestre i per canonades 1,1% 1,9% 1,7% 1,5% 1,9% 1,8%11 Activitats diverses serv. personals 0,7% 1,7% 1,5% 1,3% 1,7% 1,6%12 Prod. metàl.lics, llevat maquinària 2,5% 2,7% 2,7% 1,2% 1,4% 1,3%13 Immobiliària 0,6% 0,9% 0,9% 1,1% 1,2% 1,2%14 Educació 0,6% 2,6% 2,1% 1,0% 3,0% 2,5%15 Activitats afins transp.; ag. viatges 0,2% 0,6% 0,5% 0,9% 1,5% 1,3%16 Activitats associatives 0,3% 0,7% 0,6% 0,7% 1,4% 1,2%17 Venda i reparació vehicles motor 0,7% 1,5% 1,3% 0,6% 1,1% 1,0%18 Activitats sanejament públic 0,5% 0,5% 0,5% 0,6% 0,5% 0,5%19 Ind. confecció i pelleteria 0,2% 0,1% 0,1% 0,5% 0,3% 0,3%20 Construcció maquinària i equips mecàni 1,2% 1,3% 1,2% 0,4% 0,6% 0,6%21 Llars que ocupen personal domèstic 0,1% 0,0% 0,0% 0,4% 0,1% 0,2%22 Cautxú i matèries plàstiques 0,8% 1,4% 1,2% 0,4% 0,4% 0,4%23 Correus i telecomunicacions 0,2% 0,1% 0,1% 0,4% 0,4% 0,4%24 Mobles; altres ind. manufactureres 0,5% 1,1% 1,0% 0,3% 0,4% 0,4%25 Adm. pública, defensa i SS obligatòria 0,9% 3,0% 2,5% 0,3% 1,9% 1,5%26 Activitats informàtiques 0,1% 0,2% 0,2% 0,3% 0,8% 0,7%27 Edició, art gràfica i suports enreg. 0,2% 0,5% 0,4% 0,3% 1,0% 0,8%28 Ind. altres prod. minerals no metàl.lics 1,0% 0,6% 0,7% 0,3% 0,3% 0,3%29 Ind. tèxtils 1,1% 1,4% 1,4% 0,3% 0,4% 0,4%30 Ind. fusta i suro, llevat mobles 0,7% 0,5% 0,5% 0,3% 0,2% 0,2%

Altres 4,5% 4,2% 4,2% 2,0% 3,9% 3,4%TOTAL 100% 100% 100% 100% 100% 100%



‐ 115 ‐

A continuació s’ha analitzat el pes de la contractació dels diferents sectors

d’activitat econòmica al Bages en relació a Catalunya. S’ha de recordar que les

dades ens reporten la informació sobre la contractació l’any 2006 al Bages i

Catalunya, i no pas a l’estructura econòmica o al total de treballadors en un o

altre cas. En aquest sentit, s’observa com la població resident a la comarca ha

realitzat el 2,2% del total de contractes laborals a Catalunya, xifra similar al pes

que representa la població en edat activa de la comarca en relació al conjunt

català. Entre els estrangers aquest valor és de l’1,8%, lleugerament per sobre de

l’1,5% que ens aporta el Padró de població de 2005.

Taula 18. Proporció d’estrangers en la contractació laboral a Catalunya i el Bages segons el Sector d’Activitat Econòmica, 2006.

BAGES CATALUNYA1 Altres activitats empresarials 30,2 27,22 Construcció 37,5 46,53 Hoteleria 16,0 38,64 Comerç detall; altres reparacions 9,6 19,05 Sector agrari i caça 42,3 75,76 Comerç engròs i intermediaris 13,0 22,57 Sanitat i serv. socials 8,4 9,88 Activitats culturals i esportives 5,6 12,29 Ind. prod. alimentaris i begudes 29,2 33,010 Transp. terrestre i per canonades 14,2 22,911 Activitats diverses serv. personals 9,9 21,712 Prod. metàl.lics, llevat maquinària 20,7 23,813 Immobiliària 14,1 23,714 Educació 5,8 10,615 Activitats afins transp.; ag. viatges 7,3 19,116 Activitats associatives 9,3 14,217 Venda i reparació vehicles motor 10,9 16,918 Activitats sanejament públic 21,9 29,319 Ind. confecció i pelleteria 29,9 38,220 Construcció maquinària i equips mecànics 20,4 19,521 Llars que ocupen personal domèstic 66,7 60,922 Cautxú i matèries plàstiques 14,8 23,923 Correus i telecomunicacions 34,3 23,524 Mobles; altres ind. manufactureres 11,9 25,925 Adm. pública, defensa i SS obligatòria 7,8 6,226 Activitats informàtiques 14,9 13,127 Edició, art gràfica i suports enreg. 8,6 10,228 Ind. altres prod. minerals no metàl.lics 31,7 28,129 Ind. tèxtils 17,5 20,430 Ind. fusta i suro, llevat mobles 28,0 32,9

Altres 23,1 15,4TOTAL 21,9 26,7



‐ 116 ‐

En tot cas, al Bages certs sectors d’activitat han registrat una contractació

notablement superior als valors del total. Són generalment els sectors d’activitat

associats a la indústria, on es destacaria per sobre dels altres el 7,8% de la

contractació catalana que representa el sector tèxtil al Bages (veure taula 19).

Entre els estrangers també destaquen aquests mateixos sectors d’activitat,

sobresortint el 6,7% que representa la contractació al Bages d’estrangers en el

propi sector tèxtil.

Taula 19. Pes de la contractació laboral al Bages en relació a Catalunya segons el Sector d’Activitat Econòmica i la nacionalitat, 2006.

Estrangers Espanyols Total1 Altres activitats empresarials 2,4 2,1 2,12 Construcció 1,6 2,4 2,03 Hoteleria 1,0 3,1 2,34 Comerç detall; altres reparacions 1,1 2,4 2,25 Sector agrari i caça 0,2 1,0 0,46 Comerç engròs i intermediaris 1,3 2,6 2,37 Sanitat i serv. socials 1,5 1,8 1,88 Activitats culturals i esportives 0,5 1,2 1,29 Ind. prod. alimentaris i begudes 3,6 4,3 4,010 Transp. terrestre i per canonades 1,3 2,3 2,011 Activitats diverses serv. personals 0,9 2,2 1,912 Prod. metàl.lics, llevat maquinària 3,8 4,5 4,313 Immobiliària 0,9 1,7 1,514 Educació 1,0 1,9 1,815 Activitats afins transp.; ag. viatges 0,3 0,9 0,816 Activitats associatives 0,7 1,1 1,117 Venda i reparació vehicles motor 1,9 3,1 2,918 Activitats sanejament públic 1,6 2,4 2,119 Ind. confecció i pelleteria 0,7 1,0 0,920 Construcció maquinària i equips mecànics 4,7 4,5 4,521 Llars que ocupen personal domèstic 0,5 0,4 0,422 Cautxú i matèries plàstiques 4,0 7,2 6,423 Correus i telecomunicacions 0,8 0,5 0,624 Mobles; altres ind. manufactureres 2,6 6,8 5,725 Adm. pública, defensa i SS obligatòria 4,7 3,7 3,826 Activitats informàtiques 0,7 0,6 0,627 Edició, art gràfica i suports enreg. 1,0 1,2 1,128 Ind. altres prod. minerals no metàl.lics 5,8 4,9 5,129 Ind. tèxtils 6,7 8,1 7,830 Ind. fusta i suro, llevat mobles 4,4 5,6 5,2

Altres 4,0 2,4 2,7TOTAL 1,8 2,3 2,2


Un segon aspecte que ens permet encarar les dades disponibles és el de la

categoria de l’ocupació. Aquestes dades, que responen a la classificació

Catalana d’Ocupació ens desagrega els contractes efectuats en deu categories,

amb informació per comarques i per nacionalitat. Aquest fet també ens permet


‐ 117 ‐

comparar la distribució entre espanyols i estrangers i el Bages amb el conjunt

català.

S’observa clarament, a partir d’aquestes dades, la major proporció dels

treballadors estrangers en la categoria de treballadors no qualificats (veure taula

20). El 59% dels estrangers al Bages es troben en aquesta categoria, i representen

fins al 35,8% dels nous contractes en aquest apartat (veure taula 21). Són valors

que dupliquen el pes mostrat entre els treballadors amb nacionalitat espanyola,

i que al Bages se situen just per sobre del valor català. El segon grup que mostra

una major proporció entre els estrangers és el de treballadors en manufactures,

construcció i mineria, on al Bages es troba el 16,7% dels nous contractes entre els

estrangers. És també una categoria amb major representació entre els

estrangers, i assoleixen fins el 29% dels nous contractats a la comarca. Taula 20. Distribució de la contractació a Catalunya i al Bages segons nacionalitat i grup d’ocupació, 2006.

BAGES CATALUNYA

Estrangers Espanyols Total Estrangers Espanyols Total

Forces armades 0,7% 0,5% 0,5% 0,3% 0,4% 0,4%

Directius administració i empresa 0,1% 0,5% 0,4% 0,2% 0,6% 0,5%

Tècnics i prof. Científics, intelectuals 0,9% 5,2% 4,3% 2,1% 7,9% 6,3%

Tècnics i prof. De suport 1,7% 9,0% 7,4% 2,7% 11,0% 8,8%

Empleats administratius 2,3% 11,6% 9,6% 4,5% 13,5% 11,1%

Treb. Serveis, restauració, personal, comerç 10,9% 23,1% 20,4% 18,5% 22,1% 21,1%

Treb. Qualificats, agraris i pesquers 1,0% 0,3% 0,5% 1,0% 0,5% 0,6%

Treb. Manufactures, construcció i minieria 16,7% 11,3% 12,5% 12,4% 7,7% 9,0%

Operaris instal∙lacions i maquinària 6,6% 8,7% 8,3% 4,8% 6,5% 6,1%

Treballadors no qualificats 59,1% 29,7% 36,2% 53,3% 29,9% 36,2%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%


El tercer sector on la presència d’estrangers supera a la de la resta de

treballadors és el dels treballadors qualificats en l’agricultura i la pesca. De fet,

gairebé la meitat de les noves contractacions en els dos àmbits estudiats es

realitzen a estrangers, tot i que el pes percentual en la distribució assoleix tan

sols l’1%.

En canvi, si l’atenció es fixa en les categories més altes, les dels directius i tècnics,

la presència dels estrangers en la contractació es troba molt per sota de la resta

de categories. Aquest fet, a més, es produeix amb major intensitat al Bages, on


‐ 118 ‐

en certes categories la presència d’estrangers se situa al voltant del 5%. Un

darrer sector on la contractació és força menor al Bages que a Catalunya és el

dels Treballadors de Serveis, Restauració i Comerç: els estrangers són l’11,7% de la

contractació a la comarca per un 23,4% a Catalunya, reproduint els resultats

obtinguts anteriorment en el sector d’Activitat Econòmica. Taula 21. Proporció d’estrangers en la contractació al Bages i Catalunya, segons grup d’ocupació, 2006.

BAGES CATALUNYA

Forces armades 29,4 22,5

Directius administració i empresa 5,4 13,0

Tècnics i prof. Científics, intelectuals 4,6 9,0

Tècnics i prof. De suport 4,9 8,3

Empleats administratius 5,3 11,0

Treb. Serveis, restauració, personal, comerç 11,7 23,4

Treb. Qualificats, agraris i pesquers 45,4 44,5

Treb. Manufactures, construcció i minieria 29,3 37,0

Operaris instal∙lacions i maquinària, muntadors 17,5 21,3

Treballadors no qualificats 35,8 39,4

Total 21,9 26,7


En darrer terme, l’estructura per sexe, edat i nacionalitat de la contractació ens

torna a mostrar la forta representació de la població de nacionalitat estrangera.

En comparació a la resta de treballadors els estrangers destaquen pel major pes

dels homes en relació a les dones, i per una major edat en comparació a la resta

de treballadors contractats. És a dir, tant al Bages com a Catalunya el major

nombre de contractes entre la població amb nacionalitat espanyola es realitza en

el grup d’edat 20‐24 anys, que són els que majoritàriament acaben d’entrar en

l’activitat econòmica. La contractació, a més, és major entre les dones, fet que es

manté en gairebé tots els grups d’edat, tot i que en xifres força similars. La

major temporalitat de les dones és la que marca aquest major nombre de

contractacions, tot i que les dones experimenten una taxa d’activitat més

reduïda.

Entre els estrangers, en canvi, el màxim nombre de contractacions es produeix

en dos grups d’edat, els 25‐29 i 30‐34 anys, essent a partir d’aquesta data el

descens menys pronunciat. Dos fets poden explicar aquesta evolució: d’una

banda, la recent entrada al país i a l’activitat regulada de bona part dels


‐ 119 ‐

estrangers, de l’altre, la major temporalitat, que a diferència de la resta de la

població es prolongaria en l’edat. D’aquesta manera, en algun grup d’edat, sigui

el cas dels 35‐39 anys a la comarca del Bages, les contractacions a espanyols i

estrangers es mantenen durant l’any 2006 en xifres similars. Grups d’edat amb

Figura 64. Distribució de la contractació segons sexe, edat i nacionalitat. Bages i Catalunya, 2006.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

<20anys

20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64 65 i més

Homes estrangersDones estrangeresHomes nac. EspanyolaDones nac. Espanyola

BAGES

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

<20anys

20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64 65 i més

Homes estrangersDones estrangeresHomes nac. EspanyolaDones nac. Espanyola

CATALUNYA


poca representació entre els estrangers, per exemple els superiors als quaranta

anys, encara mantenen una forta proporció en la contractació en aquestes edats.

Un segon fet que ens caracteritza l’estructura dels estrangers és el superior

nombre de contractacions entre els homes, que es produiria fins i tot amb major

intensitat en el Bages. Com s’ha apuntat, les dones, i especialment les africanes,


‐ 120 ‐

encara mantenen una activitat menor que la dels homes, al mateix temps, les

dones estrangeres mostren menor temporalitat que els homes estrangers.


‐ 121 ‐

3.3.‐ La demanda d’ocupació estrangera al Bages.

S’entén per demanda d’ocupació les sol∙licituds de llocs de treball fetes per

treballadors i registrades a les Oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya

(OSOC), que es troben en situació d’alta l’últim dia laborable de cada mes. La

inscripció es formalitza mitjançant una demanda que s’ha de tramitar en

l’OSOC que correspon al domicili del treballador. Aquesta demanda és

necessària per tal que les OSOC gestionin la inserció, reinserció o promoció

laboral del treballador i s’ha de renovar periòdicament per tal que no sigui

donat de baixa. Així doncs, el Departament de Treball facilita un recull mensual

de dades a nivell municipal i comarcal sobre demanda i ocupació. La darrera

dada disponible és a 31 de desembre de 2006, fet que confereix a aquesta

estadística un alt grau d’actualització.

Des del 2001, l’increment de la demanda d’ocupació estrangera al Bages s’ha

més que quadruplicat, passant de les 194 demandes a 31 de desembre de 2000 a

les 851 demandes d’ocupació al 31 de desembre de 2006.

Figura 65. Distribució de la demanda d’ocupació de la població de nacionalitat estrangera al Bages i Catalunya. 2000‐2006.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

2000‐12

2001‐06

2001‐12

2002‐06

2002‐12

2003‐06

2003‐12

2004‐06

2004‐12

2005‐06

2005‐12

2006‐06

2006‐12

Total Homes Dones

* la informació correspon als mesos de desembre i juny de cada any, amb data de l’últim dia de cada mes.

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, 2000‐2006. Elaboració CED.


‐ 122 ‐

Aquest fet, ve donat per l’augment de població de nacionalitat estrangera que

rep el Bages en aquest període i per l’entrada al mercat laboral de les dones de

nacionalitat estrangera. Així, si la demanda d’ocupació masculina manté un

creixement constant durant tot el període, cal destacar l’increment de la

demanda femenina a partir del 2004.

Taula 22. Distribució de la demanda d’ocupació de la població de nacionalitat estrangera al Bages i Catalunya. 2000‐2006

BAGES CATALUNYA

Homes Dones Homes Dones2000 71,1 28,9 64,0 36,02001 77,1 22,9 66,2 33,82002 76,1 23,9 64,0 36,02003 75,9 24,1 62,0 38,02004 67,8 32,2 59,8 40,22005 67,0 33,0 61,0 39,02006 65,2 34,8 59,2 40,8

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Dades a 31 de desembre de 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006. Elaboració CED.

Figura 66. Distribució segons els sectors d’activitat de la demanda d’ocupació de la població de nacionalitat estrangera al Bages i Catalunya. 2000‐2006.

BAGES CATALUNYA 2000

Agricultura

3%Indústria

15%

Construcció15%

Serveis51%

Sense Ocupació Anterior

16%

Agricultura6%

Indústria11%

Construcció13%

Serveis53%


17%

2006

Agricultura

5%Indústria

10%

Construcció15%

Serveis56%


14%

Agricultura4%

Indústria14%

Construcció17%

Serveis44%


21%

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Dades a 31 de desembre de 2000 i de 2006. Elaboració CED.


‐ 123 ‐

Aquest increment també es veu acompanyat per una major representació de les

dones en la demanda d’ocupació: la presència de dones de nacionalitat

estrangera passa del 28,9% l’any 2000 al 34,8% del 2006. Aquesta tendència

també s’observa en el conjunt de Catalunya, encara que aquí els nivells són més

elevats alhora que els increments menors, passant del 36% al 40,8%

respectivament. Malgrat tot, el Bages presenta unes taxes de demanda

d’ocupació masculina superior que la catalana, que s’han anat reduint des del

2000 (71,1% d’homes al Bages, vers el 64% de Catalunya) al 2006, que presenten

un 65,2% de la demanda masculina pel Bages i un 59,2% per Catalunya.

Les dades també ens ofereixen la possibilitat d’observar des de quin sector

procedeix la persona que realitza una demanda d’ocupació. Per l’any 2006, un

de cada cinc demandants (el 21%) no havia tingut ocupació anterior,

percentatge força superior al català (el 14%). Els serveis, de manera similar que

al conjunt de Catalunya, era el principal sector d’activitat (44% al Bages i 56% a

Catalunya), seguit per la construcció (17% i 15% respectivament), la indústria

(14% i 10%) i l’agricultura (el 4% i el 5%). Al Bages, per tant, destaquen els

demandants sense anterior ocupació, i la proporció del sector industrial.

Demanda d’ocupació de la població de nacionalitat estrangera segons sexe i edat.

Durant el període 2001‐2006, la major proporció de persones de nacionalitat

estrangera a la comarca del Bages que demanden ocupació es troben en el grup

d’edat 30‐34 anys, amb un 21%, seguit del grup 25‐29 anys (amb un 17,5%) i un

16,6% en el grup 35‐39 anys. Així doncs, podem observar que la demanda es

concentra en les edats amb majors efectius de població. No obstant, s’observen

diferències en el comportament masculí i femení davant la demanda d’ocupació

en els darrers anys. Aquests canvis podrien estar donats per l’interès de les

dones de nacionalitat estrangera a entrar a formar part del mercat laboral.

En els darrers sis anys s’ha produït un fenomen de feminització i envelliment

de la demanda d’ocupació. D’aquesta manera si a gener de 2001, el 73,6% de les

demanades d’ocupació eren d’homes, aquesta xifra es veu reduïda al desembre

de 2006 fins al 65,2%. D’aquesta manera l’elevada concentració d’homes

demandants d’ocupació entre 30‐34 anys (amb gairebé un 20% de la demanda),


‐ 124 ‐

s’ha vist reduït el seu pes específic fins al 14%, malgrat que continua essent el

grup majoritari de demanda de llocs de treball.

Figura 67. Distribució de la demanda d’ocupació de la població de nacionalitat estrangera al Bages segons sexe i edat, 2001‐2006.

20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0% 5,0% 10,0%

<20

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

<60

Homes

Dones

20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0% 5,0% 10,0%

<20

20‐24

25‐29

30‐34

35‐39

40‐44

45‐49

50‐54

55‐59

<60

Homes

Dones

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Dades a 31 de desembre de 2000 i 2006. Elaboració CED.

Al mateix temps, creix també el nombre de demandes en les edats superiors als

quaranta anys, tendència que es podria relacionar amb l’increment de fluxos

migratoris d’europeus no comunitaris, que mostren una major edat.


‐ 125 ‐

3.4. L’atur entre els residents estrangers

Les dades que ens informen sobre el nombre total d’aturats entre els residents

estrangers es recullen per primera vegada al mes de maig de l’any 2005. Amb

anterioritat es comptava amb les dades abans comentades, referides a la

demanda d’ocupació, que no discriminaven si en aquesta demanda la població

es trobava o no treballant. És amb la implantació d’un nou model de gestió

(sistema SISPE, Sistema d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació), on les

dades d’aturats entre els estrangers es tracten de forma similar a les del conjunt

de la població. Amb anterioritat a aquest canvi, el Departament de Treball

indica que l’atur entre els residents estrangers no es trobava enregistrat

correctament. Al mateix temps, aquests canvis en el recull de dades implica una

millora en l’actualització dels registres, amb el creuament de les dades amb els

fitxers de la Seguretat Social.

Figura 68. Evolució mensual de la població aturada al Bages segons nacionalitat, 2002‐2006.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2002‐01 2002‐07 2003‐01 2003‐07 2004‐01 2004‐07 2005‐01 2005‐07 2006‐01 2006‐07

Total (1)

Total (2)

Estrangers

Espanyols


Aquest canvi de criteri s’observa clarament en la figura 68, on l’evolució

mensual del nombre d’aturats a la comarca registra un salt important en els

primers mesos de l’any 2005. A partir del maig de 2005 les dades es

corresponen a la nova comptabilitat, entre gener i abril de 2005 és possible

observar pel total d’aturats les dues formes d’enregistrar l’atur. És també a


‐ 126 ‐

partir d’aquesta data quan s’incorpora la desagregació per nacionalitats. Com

s’observa, els aturats estrangers representen una part poc important del total

d’aturats de la comarca.

La primera dada recollida a finals de maig de 2005 ens indicava que fins a 454

estrangers residents es trobaven desocupats. Un any i mig més tard, a finals de

desembre de 2006, la xifra d’aturats estrangers s’incrementava fins a 698, amb

456 homes i 242 dones. Tot i aquest increment, la proporció que representen

aquests aturats respecte el total d’aturats de la comarca és força inferior a la

d’altres estadístiques fins ara consultades, sigui el cas de les contractacions. Al

mes d’abril de 2005, el 7% dels aturats del Bages eren estrangers, amb un

creixement constant fins el 10,9% de finals de 2006 (sobre un total de 6.375

aturats).

Figura 69. Evolució mensual de la proporció d’estrangers entre el total d’aturats al Bages i Catalunya, segons el sexe, maig 2005‐desembre 2006.

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

18,0%

20,0%

22,0%

2005‐05

2005‐06

2005‐07

2005‐08

2005‐09

2005‐10

2005‐11

2005‐12

2006‐01

2006‐02

2006‐03

2006‐04

2006‐05

2006‐06

2006‐07

2006‐08

2006‐09

2006‐10

2006‐11

2006‐12

Homes_Bages Dones_Bages Homes_Catalunya Dones_Catalunya

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, 2006. Elaboració CED

Sorprenentment, les primeres dades no difereixen gaire de les del Cens de 2001,

recollides amb més de tres anys d’antelació. En el Cens el 7,5% dels aturats de la

comarca eren estrangers, xifra que representava uns 501 residents estrangers.

Cal considerar la naturalesa d’ambdues fonts: el Cens pot recollir un ventall

més ampli de situacions, on hi consta també el treball no regular. Les dades


‐ 127 ‐

d’aturats analitzades es poden situar, entre els residents estrangers, per sota de

les reals.

La relació entre sexes dels aturats difereix notablement entre la població amb

nacionalitat espanyola i la població de nacionalitat estrangera, tant al Bages com

a Catalunya. Si la feminització de l’atur és el fet més important entre el total,

entre els estrangers seran en canvi les dones qui mostraran un menor nombre

de registres. Per Catalunya, el 57,2% dels 260.749 aturats a desembre de 2006

són dones, percentatge que s’incrementa significativament al Bages fins al

63,7%, amb 4.063 dones sobre 6.375 aturats. Entre els estrangers, en canvi, a

Catalunya un 60,5% dels aturats són homes, per un percentatge més elevat al

Bages, el 65,3%. Aquestes xifres dispars provoquen que la repercussió de la

població de nacionalitat estrangera sobre els aturats segons el sexe sigui

diferent, a Catalunya el 20,6% dels homes aturats són estrangers i el 10,1% de

les dones (per un total del 14,6%), amb percentatges al Bages del 19,7% i 6,0%

respectivament (per un 10,9% en conjunt). Així, un de cada cinc aturats a la

comarca entre els homes és estranger, per una de cada setze dones aturades. Al

mateix temps es desprèn que al Bages el pes dels estrangers entre els aturats és

menor que al conjunt de Catalunya.

La proporció que representen les dones aturades estrangeres al Bages sobre el

total d’aturades se situa en xifres força inferiors al conjunt de Catalunya (veure

figura 69). En aquest cas, caldria conèixer quin efecte té la composició

diferencial per nacionalitats, i aquí la menor activitat que mostren les dones

africanes en relació al conjunt. Malauradament no disposem de cap

desagregació per nacionalitat, ja que les xifres disponibles es refereixen a

l’agregat de residents de nacionalitat estrangera.

D’altra banda, a Catalunya els aturats estrangers mostren una evolució mensual

amb una evident temporalitat, incrementant‐se el nombre d’aturats als mesos

d’hivern, i disminuint a l’estiu, amb una tendència general creixent a mesura

que s’incrementa el nombre de residents estrangers. Al Bages, aquesta

estacionalitat és més difícil de detectar (d’altra banda els casos són inferiors), i

no es produiria entre les dones.


‐ 128 ‐

Figura 70. Evolució mensual de la població aturada al Bages i Catalunya de nacionalitat estrangera segons el sexe, maig 2005‐desembre 2006.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2005‐05 2005‐07 2005‐09 2005‐11 2006‐01 2006‐03 2006‐05 2006‐07 2006‐09 2006‐11

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

2005‐05 2005‐07 2005‐09 2005‐11 2006‐01 2006‐03 2006‐05 2006‐07 2006‐09 2006‐11

Total Homes Dones


Les dades d’aturats ens permeten també aproximar‐nos a la seva estructura per

sexe i edat. Pel conjunt de Catalunya i pel Bages, la població amb nacionalitat

espanyola mostra una estructura per edats amb dos màxims, un als 30‐34 anys

coincidint amb el grup d’edat amb major nombre d’efectius entre la població

activa, i l’altre en el grup 55‐59 anys, en les etapes prèvies a la jubilació i on la

contractació es veu dificultada. Entre les dones aquests valors són força més

elevats (veure figura 71), pels homes el perfil és similar però amb menors

diferències entre els grups d’edat. En el cas de la comarca del Bages, aquesta

estructura es repeteix tot i que entre les dones el pes del grup 55‐59 anys és molt

més elevat: en aquesta franja d’edat gairebé es duplica el nombre d’aturats dels

BAGES

CATALUNYA


‐ 129 ‐

30‐34 anys. Aquesta punta pot trobar‐se relacionada amb el major nombre

d’aturats que provenen del sector industrial, sobretot de sectors com el tèxtil.

Figura 71. Distribució per sexe, edat i nacionalitat de la població aturada, Bages i Catalunya, desembre de 2006.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

< 20anys

20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

< 20anys

20‐24 25‐29 30‐34 35‐39 40‐44 45‐49 50‐54 55‐59 60‐64

Homes nac. Espanyola Dones nac. Espanyola

Homes nac. Estrangera Dones nac. Estrangera


Entre els estrangers, en canvi, l’atur es produeix bàsicament en les edats joves,

amb un màxim entre els 30‐34 anys. De fet, la piràmide d’edats de la població

estrangera es troba molt marcada per una elevada concentració dels efectius en

aquestes edats, tot i que entre els estrangers l’atur afecta als homes en major

nombre. Així, si al Bages l’atur entre el total de residents creix significativament

amb l’edat i afecta sobretot a les dones, entre els estrangers reprodueix

CATALUNYA

BAGES


‐ 130 ‐

l’estructura per edats d’aquesta població i trobem més homes en aquesta

situació.

Entre els estrangers, el perfil dels aturats al Bages i Catalunya és molt similar.

S’ha comparat en la figura 72 l’estructura per sexe i edat dels estrangers de la

comarca i de Catalunya (es llegiria de manera similar a una piràmide de

població). En el Bages destaquen entre els homes una major proporció d’aturats

en edats compreses entre els 40 i 54 anys d’edat, que es podria relacionar amb

una major entrada en els darrers temps de població estrangera de l’Europa de

l’Est (tant extracomunitària com dels nous països incorporats a la Unió), amb

un percentatge d’aturats elevat en uns primers moments d’incorporació. Entre

les dones, en canvi, l’atur és menor al del conjunt d’estrangeres de la resta de

Catalunya, motivat també per una major masculinització de l’activitat entre els

estrangers de la comarca.

Figura 72. Distribució per sexe i edat dels aturats al Bages i Catalunya de nacionalitat estrangera, desembre de 2006.

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

Menorsde 20

De 20 a24

De 25 a29

De 30 a34

De 35 a39

De 40 a44

De 45 a49

De 50 a54

De 55 a59

De 60 a64

Més de64

Dones Catalunya

Home Catalunya

Dones Bages

Homes Bages


En darrer terme comptem amb les dades d’aturats segons sector d’activitat i

d’ocupació. Els estrangers al Bages destaquen per l’alt percentatge dels que

cerquen una primera feina (el 21%), que duplica la proporció entre els aturats

de Catalunya. Aquest fet, a falta de dades que ens creuin aquesta variable amb

d’altres, pot correspondre’s tant als efectes del creixement dels fluxos migratoris


‐ 131 ‐

internacionals en els darrers mesos, com a una major incorporació de les dones

estrangeres a l’activitat econòmica. Al mateix temps, els estrangers del Bages

també destaquen per una major proporció d’aturats en el sector industrial.

En comparació a la població amb nacionalitat espanyola, destaca com aquests

darrers mostren pocs aturats entre els que cerquen la primera ocupació. En

canvi, els desocupats de sectors industrials són força importants (el 34,7% dels

desocupats) en comparació a Catalunya. És significatiu com els aturats en la

construcció són relativament poc importants.

Figura 73. Distribució per grans sectors d’activitat al Bages i Catalunya de la població aturada segons la nacionalitat, desembre de 2006.

ESTRANGERS POB. NAC. ESPANYOLA

Serveis44,0%

Construcció17,3%

Indústria14,2%

Agricultura3,4%Sense

Ocupació Anterior21,1%

BAGES

Serveis54,5%

Construcció5,3%

Indústria34,7%

Agricultura0,6%

Sense Ocupació Anterior4,9%

BAGES

Serveis57,3%

Construcció18,4%

Indústria9,7%

Agricultura4,1%Sense

Ocupació Anterior10,4%

CATALUNYA

Serveis62,1% Construcció

7,6%

Indústria25,4%

Agricultura0,8%

Sense Ocupació Anterior4,0%

CATALUNYA


En darrer lloc, i fent referència de la categoria laboral, s’observa com els aturats

estrangers majoritàriament són treballadors no qualificats (el 56%). És un valor

que duplica al de la resta d’aturats (veure taula 23), en una distribució molt

similar a la de la categoria laboral que mostraven els contractats entre la

població de nacionalitat estrangera.


‐ 132 ‐

Taula 23. Distribució dels aturats al Bages i Catalunya segons la nacionalitat i l’ocupació, 2006.

Bages Catalunya

Nac. Estrangera Nac. Espanyola Nac. Estrangera Nac. Espanyola

Forces armades 1,3% 0,1% 0,0% 0,0%Directius administració i empresa 0,1% 1,4% 1,0% 2,1%Tècnics i prof. Científics, intelectuals 1,1% 3,2% 2,6% 4,6%Tècnics i prof. De suport 1,6% 7,6% 4,2% 9,4%Empleats administratius 2,4% 13,1% 6,3% 16,2%Treb. Serveis, restauració, personal, comerç 11,0% 18,1% 16,8% 18,4%Treb. Qualificats, agraris, pesquers 2,7% 0,5% 1,6% 0,8%Treb. Manufactures, construcció i mineria 18,3% 12,1% 14,1% 11,3%Operaris instal∙lacions i maquinària 5,0% 16,6% 4,5% 11,4%Treballadors no qualificats 56,3% 27,2% 48,7% 25,9%Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%


Finalment manca abordar la relació entre els aturats i la població activa, és a dir,

la proporció d’aturats, el que normalment es coneix com a taxa d’atur.

Usualment pel càlcul d’aquesta xifra s’utilitza com a denominador el nombre

d’actius declarats en el Cens de 2001. En un cas com el de la comarca del Bages,

amb un fort creixement de la població des de 2001 en endavant, aquest càlcul

mantindria una tendència a elevar les taxes d’atur resultants. No cal dir que

seria pràcticament impossible calcular un valor real per la població de

nacionalitat estrangera, vist el seu creixement. D’aquesta manera, s’ha decidit

elaborar un nou denominador a partir de les darreres dades del padró continu

de població.

Aquest fet incorpora certs problemes metodològics. En primer lloc, cal estimar

una taxa d’activitat. S’ha decidit utilitzar taxes diferents per la població amb

nacionalitat espanyola i estrangera, i per sexes. Entre els primers, s’ha emprat

un 83% entre els homes i un 65% entre les dones (per un 82,4% i 64,3% en el

Cens de 2001). Entre els segons s’ha utilitzat un 86% entre els homes i un 55%

per les dones (partint de percentatges similars però inferiors en el Cens, i

considerant que bona part dels estrangers són africans, amb menors taxes

d’activitat per les dones). Aplicant aquestes xifres al Padró continu d’1 de gener

de 2005 (el darrer disponible), s’ha calculat una nova població activa que ens

servirà de base pel càlcul de les taxes d’aturats.


‐ 133 ‐

Un segon problema afegit es refereix a les dates disponibles pel recull d’aturats.

El canvi de metodologia en les xifres d’aturats al mes de maig de 2005

(reconstruint les dades fins a gener del mateix any), provoca que en l’evolució

de les taxes s’observi un salt important en aquest any. De totes maneres, per

l’any 2005 hi haurà un lleuger desfasament entre les dades: aturats a 31 de

gener de 2005 i població a 1 de gener de 2005, que no hauria d’afectar als

resultats obtinguts.

Per la població estrangera la única aproximació disponible és a 31 de maig de

2005. Això farà que haguem d’utilitzar les dades d’1 de gener de 2005 com a

referència, amb cinc mesos de diferenciació. S’han calculat a més a més les

dades a nivell municipal. S’ha decidit cartografiar els resultats, ja que les taxes

obtingudes ens aproximaran a les tendències reals, més que a una xifra o altra

en concret.

Figura 74. Proporcions d’aturats al Bages, segons el sexe, 2002‐2005.

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

10,0

11,0

12,0

13,0

14,0

2002 2003 2004 2005 2005 (novametodologia)

%

HOMES DONES TOTAL

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, 2002‐2005. Elaboració CED.

D’aquests càlculs, obtenim que l’atur entre els homes s’ha mantingut en uns

nivells força baixos, just per sota del 4% entre 2002 i 2005, que amb la nova

metodologia s’incrementaria fins a un 5% per l’any 2005. Entre les dones, els


‐ 134 ‐

valors entorn del 10% s’incrementarien a un 12,5% per 2005. D’ambdós valors

s’obté un 8,2% de taxa d’atur al Bages a inicis de l’any 2005. Fins aquest canvi

metodològic, les taxes d’atur tant pels homes com per les dones

experimentaven un lleuger descens, després d’haver crescut durant l’any 2003.

Els valors entre els residents de nacionalitat estrangera serien lleugerament més

elevats entre els homes, i significativament inferiors per les dones. Així,

utilitzant les primeres dades d’aturats de maig de 2005, els homes estrangers

tindrien una taxa d’aturats entorn del 6%, per una taxa entre les dones d’un

6,9%. D’ambdues, el valor total que en sorgiria seria del 6,3%. Considerant

l’evolució del nombre d’aturats estrangers i de la població estrangera amb

dades provisionals de 2006, la taxa d’aturats es podria situar en valors entorn

del 7% entre els homes i del 8% entre les dones, amb una taxa global just per

sobre del 7%.

Els valors observats entre els estrangers tenen, però, un valor relatiu. En forces

ocasions no es troben apuntats com a demandants de treball, fet que ens

proporciona una taxa menys elevada. La comparació amb el Cens de 2001, on

els estrangers mostraven altes proporcions d’aturats es troba en la base

d’aquesta reflexió, essent menys visible l’atur entre la població de nacionalitat

estrangera. Recordem que les dades del Departament de Treball pel maig de

2005 al Bages recullen menys aturats estrangers que els que es declaraven com a

tals en el Cens de 2001, en un període on els residents estrangers s’han

quadruplicat. Els valors calculats, en canvi, es troben en la línia dels comentaris

efectuats fins ara en les estadístiques del mercat laboral, on les dones

estrangeres tot i mostrar una menor activitat es troben en menys ocasions

aturades, fet motivat en certa mesura per la diferent estructura per edats de les

aturades estrangeres i del total de població. De totes formes, tot i el fort

increment de residents estrangers les seves proporcions d’aturats se situen en

xifres sorprenentment baixes.

S’ha repetit el càlcul a nivell municipal. Pel conjunt de residents, són els

municipis menors els que obtenen taxes més baixes, essent en canvi Manresa i

els municipis del seu entorn els que mostren percentatges més elevats. Entre els

estrangers per la major part dels municipis els valors són inferiors, i en els


‐ 135 ‐

municipis més petits és on s’assoleixen les taxes menors. Destaca per sobre

d’altres municipis el cas de Moià, on tot i el pes important dels estrangers (que

superaven el 10%) el nombre d’aturats entre aquests és molt baix. En canvi,

Manresa i els municipis amb major nombre d’estrangers són els que mostren els

percentatges més elevats, amb una certa continuïtat territorial, i que es podrien

identificar amb les zones de creixement de la immigració, destacant, altra

vegada, l’excepcionalitat de la zona de Moià (amb vuit estrangers en atur al mes

de maig de 2005, o un màxim a desembre de 2006 de divuit, per una població

estrangera que supera els cinc‐cents residents).

Figura 75. Proporcions d’aturats al Bages segons el municipi i la nacionalitat, 2005.

Aturats població total Aturats població estrangera



‐ 136 ‐


‐ 137 ‐

CONCLUSIONS


‐ 138 ‐


‐ 139 ‐

La comarca del Bages, com el conjunt de Catalunya, ha experimentat una forta

acceleració dels fluxos migratoris internacionals des de finals dels anys noranta

en endavant, que han comportat un fort creixement de la població de

nacionalitat estrangera present. En el cas concret del Bages, aquest creixement

s’ha produït amb menor intensitat que al conjunt de Catalunya, assolint

percentatges de residents estrangers inferiors. De totes maneres, aquest fet no

significa que l’impacte en el territori sigui menor: els percentatges d’estrangers

han crescut a un ritme similar, tot i que no s’assoleixin xifres tant elevades. En

pocs anys gairebé s’ha arribat al 10% de residents de nacionalitat estrangera,

partint de percentatges al voltant de l’1% a finals dels noranta al conjunt de la

comarca, o de la inexistència de residents estrangers en força dels municipis

considerats.

Al mateix temps, però, a la comarca del Bages la incorporació d’estrangers

coincideix temporalment amb l’arribada de població de nacionalitat espanyola,

provinent en la seva majoria de l’Àrea Metropolitana barcelonina. De la

conjugació d’ambdós fenòmens l’impacte en el conjunt de la comarca és major,

experimentant el Bages creixements de població que no coneixia des de forces

anys enrere. En termes comparatius l’actual creixement únicament és

equiparable amb el conegut en la dècada dels cinquanta, tot i que encara no

s’han superat els valors d’aquells anys. La immigració com a base d’un fort

desenvolupament de la població del Bages no és, per tant, un fet desconegut. La

principal diferència és l’origen dels migrants, en aquest cas provinents de fluxos

migratoris internacionals, i per tant definits a partir de la nacionalitat, que

alhora mostraran una forta diversitat d’orígens.

En aquestes conclusions es presenten els principals resultats observats, en

funció de l’estructura d’aquest treball. Pel que fa al creixement de la població de

nacionalitat estrangera i a la seva composició s’ha de considerar que:

‐ La població de nacionalitat estrangera al Bages es caracteritza, en relació a

d’altres comarques, per la importància del col∙lectiu africà, en la seva majoria

marroquins, que encara representen la meitat dels estrangers presents. Tot i

això, el ràpid creixement de la immigració dels darrers anys es justifica per


‐ 140 ‐

l’entrada de nous col∙lectius d’immigrants a la comarca, sobretot de

llatinoamericans i d’europeus de l’est, amb una evident dispersió de les

nacionalitats presents.

‐ L’estructura per edats de la població estrangera mostra una evident

masculinització, fruit del pes important de la població africana, però també de

la masculinització dels europeus de l’est i dels asiàtics. En canvi, les dones són

més importants entre els americans. És una estructura per edats força jove, amb

un pes mínim de la població per sobre dels 65 anys, com es correspon a una

migració recent i de tipus laboral. Els pes dels menors, d’altra banda, cada cop

és major, com a producte d’un major assentament i d’una estructura per edats

favorable, sobretot entre els africans, el col∙lectiu més antic a la comarca.

‐ L’anàlisi de les Estadístiques de Variacions Residencials ens indica la

tendència creixent en la incorporació de població de nacionalitat estrangera a la

comarca. De totes maneres el nombre d’entrades d’estrangers i el de població

amb nacionalitat espanyola se situa, ara per ara, en xifres similars. Entre els

estrangers, a més, quatre de cada deu entrades enregistrades es produeixen

amb origen en un altre municipi espanyol fora de la comarca del Bages. La

redistribució de la població de nacionalitat estrangera, sobretot dins de

Catalunya, no es trobarà tant lligada a l’acceleració dels fluxos migratoris sinó a

un major assentament, en relació directa a la demanda laboral generada dins de

la comarca.

‐ Les comarques metropolitanes són el principal origen dels fluxos migratoris

entre la població de nacionalitat espanyola, on l’habitatge pot situar‐se com a

factor explicatiu principal d’aquest procés. Els estrangers cada vegada tenen un

pes més important en aquesta dinàmica, un de cada cinc dels que arriben

d’aquests indrets és estranger.

‐ Per nacionalitats els marroquins segueixen encapçalant els fluxos arribats, amb

romanesos, equatorians, colombians i xinesos com a principals nacionalitats.

Una major proporció d’entrades directes de l’estranger en indica uns estadis

inicials d’incorporació, sigui aquest el cas actual de romanesos o bolivians. Un

major assentament a Catalunya es relaciona amb un major pes de la mobilitat

interna.


‐ 141 ‐

‐ L’arribada de la immigració internacional però també de població amb

nacionalitat espanyola via mobilitat residencial rejoveneix l’estructura per edats

de la comarca, amb un decreixement de l’edat mitjana de la població.

Pel que fa a la distribució espacial de la població de nacionalitat estrangera al

Bages destaquem com:

‐ Territorialment l’impacte d’aquest creixement és notable en tots els municipis

de la comarca. Els trenta cinc municipis del Bages tenen entre els seus residents

a població de nacionalitat estrangera. Tot i això, l’entrada d’estrangers no

compensa la pèrdua de població de nacionalitat espanyola en alguns dels

municipis del nord del Bages, que encara segueixen perdent població si es pren

l’any 1996 com a referència.

‐ La ciutat de Manresa experimenta una forta concentració de la població

estrangera de la comarca. Sis de cada deu estrangers del Bages es troben a

Manresa, i la majoria de les nacionalitats tenen en aquesta ciutat el major

nombre de residents.

‐ La pròpia ciutat de Manresa i Moià són els dos municipis amb una proporció

més elevada de residents estrangers, amb valors per sobre del 10% a inicis de

2005. Únicament tres municipis més mostren proporcions per sobre de la

mitjana comarcal.

‐ La mobilitat interna funciona en direccions oposades entre estrangers i la resta

de població. Si entre la població amb nacionalitat espanyola trobem que els

municipis del nord de la comarca perden població per aquesta mobilitat,

bàsicament en direcció a Manresa, i que aquesta perd població en relació als

municipis del seu entorn, entre els estrangers la mobilitat comporta per sobre

d’altres fets una major concentració territorial a la ciutat de Manresa.

‐ A la ciutat de Manresa la població de nacionalitat estrangera, però sobretot els

marroquins, es concentren en major mesura en el barri antic. Tot i això,

l’increment de població estrangera ha significat una dispersió de la immigració

a totes les seccions censals del municipi.


‐ 142 ‐

‐ Encara que la proporció d’estrangers en certes seccions de la ciutat de Manresa

sigui significativa, els valors assolits comparativament no impliquen altes

concentracions territorials.

En la relació amb l’activitat dels estrangers i en el seu impacte en el mercat

laboral assenyalem com a més destacat:

‐ La població de nacionalitat estrangera mostra una estructura per edats amb un

pes superior dels grups d’edat que es troben actius. Entre els homes les taxes

d’activitat són força elevades, entre les dones en canvi són menors, fruit de la

baixa incorporació de les dones africanes al mercat laboral, tot i que tendeixen a

créixer en el temps.

‐ Una taxa d’atur més elevada, una incorporació al mercat laboral en edats més

joves i una major temporalitat caracteritzen la relació amb l’activitat de la

població de nacionalitat estrangera. La temporalitat, però, i a l’inrevés del total

de població, és menor entre les dones.

‐ Existeix una alta concentració en pocs sectors d’activitat entre els estrangers,

sigui el cas de la indústria i la construcció entre els homes, i del servei domèstic,

l’hoteleria i la indústria entre les dones. A més, en un 60% s’ocupen en llocs de

baixa qualificació laboral.

‐ La major temporalitat s’observa en el creixent pes dins de les noves

contractacions: el 22% dels contractes de la comarca es realitzen a estrangers, tot

i que en un 85% es tracta de contractes temporals.

‐ En els darrers anys entre els estrangers creix lleugerament la contractació

indefinida i la incorporació de les dones al mercat laboral.

‐ En alguns sectors d’activitat la contractació d’estrangers mostra proporcions

força elevades sobre el total de contractacions, amb un màxim al Bages del 66%

de les contractacions en el sector de Personal domèstic.

‐ Pel que fa a l’atur, la proporció d’estrangers en aquesta situació segons les

dades del Departament de Treball és força inferior a les enregistrades segons el

Cens. L’atur entre els homes en situació regular seria lleugerament més elevat

que entre el conjunt d’homes, entre les dones en canvi les xifres obtingudes


‐ 143 ‐

serien menors. D’ambdues xifres en surt una proporció d’aturats menor entre

els residents estrangers.

‐ Estrangers i població amb nacionalitat espanyola mostren una estructura per

sexe i edat diferent en l’atur. Els primers són majoritàriament homes joves,

coincidint amb el perfil de la seva estructura demogràfica. Entre la població

amb nacionalitat espanyola es tracta sobretot de dones, amb un pes dels grups

situats a punt de sortir de l’activitat. Un de cada cinc homes aturats al Bages és

estranger, per una de cada setze dones.


‐ 144 ‐

la immigraciÓ al bages, la poblaciÓ estrangera i la … al bages.pdfalguns grups d’edat, la...

Documents