la inversio estrangera a l'àrea de barcelona

LA INVERSIOacute ESTRANGERA A LrsquoAgraveREA DE BARCELONA


EdicioacuteAjuntament de BarcelonaAgraverea drsquoEconomia Empresa i OcupacioacuteLlacuna 162 08018 Barcelonawwwbcncatbarcelonacreixement

Elaboracioacute de lrsquoestudi

Equip drsquoinvestigacioacute Esteve Mogas i Jordi Pascual (colmiddotlaboradors drsquoESADE)Amb el suport de Janina Pellegrini i Begontildea Goacutemez (Observatori de lrsquoEmpresa Multinacional Espanyola OEME)

Supervisioacute acadegravemica Pere Puig professor catedragravetic del Departament drsquoEconomia drsquoESADEXavier Mendoza professor del Departament de Poliacutetica drsquoEmpresa drsquoESADE i director de lrsquoOEME

Redaccioacute Esteve Mogas Jordi Pascual i Xavier Mendoza

Correccioacute Xavier Canals

Coordinacioacute Agraverea drsquoEconomia Empresa i Ocupacioacute Ajuntament de Barcelona

Disseny i maquetacioacute Berta Hernaacutendez

ImpressioacuteGam Digital

Dipogravesit LegalB-15992-2012

Abril 2012

Introduccioacute

Resum executiu

Anagravelisi quantitativa

Anagravelisi qualitativa

Recomanacions

Apegravendix Metodologia de lrsquoestudi

Bibliografia

Agraiumlments

10

14

20

34

50

54

60

60

Iacutendex

Des del govern municipal creiem fermament que Barce-lona genera confianccedila Eacutes una ciutat que meacutes enllagrave de la qualitat de vida com a factor per a atraure professionals i empreses drsquoarreu del moacuten compta amb un entorn pro-pici per a la innovacioacute i la creativitat i importants factors que li atorguen un valor afegit excepcional com eacutes la presegravencia drsquouniversitats importants escoles de negoci centres de recerca de primer nivell i cluacutesters empresa-rials molt dinagravemics

Com a capital econogravemica de la Mediterragravenia eacutes tambeacute una de les agraverees metropolitanes liacuteders a Europa En la seva estructura productiva diversificada destaquen sectors econogravemics estrategravegics amb un alt valor afegit i un gran potencial de creixement futur com les tecnolo-gies de la informacioacute i la comunicacioacute la biotecnologia lrsquoenergia els media el disseny i lrsquoensenyament superior entre drsquoaltres

Barcelona srsquoha compromegraves tambeacute a millorar i desenvo-lupar les infraestructures digitals i aplicar la tecnologia i lrsquoeconomia de la innovacioacute urbana per a una gestioacute meacutes sostenible i eficient de la ciutat per a millorar la qualitat de vida de les persones i per a fer-la meacutes competitiva per a les seves empreses Lrsquoobjectiu eacutes fer de Barcelona un referent com a smart city i com a ciutat ideal per a implantar i desenvolupar-hi negocis

Drsquoaquesta manera consolidarem i potenciarem la nostra imatge de prestigi i marca internacional que eacutes un gran actiu per a atraure inversions i captar noves empre-ses Tradicionalment la nostra ciutat ha estat la porta drsquoentrada drsquoinversioacute estrangera i avui Barcelona se situa com una de les deu primeres metrogravepolis del moacuten en recepcioacute de projectes drsquoinversioacute estrangera i tambeacute entre les deu ciutats globals meacutes atractives per a localitzar o establir un negoci segons el recent informe Global Cities Investment Monitor de la consultora KPMG

Barcelona i la seva agraverea ha sigut tradicionalment un entorn atractiu per a la inversioacute estrangera Des de finals del segle XIX nombroses empreses de capital estranger van triar el nostre territori per a instalmiddotlar-hi les seves factories Drsquoaquesta egravepoca destaquen les inversions in-dustrials drsquoempreses franceses alemanyes britagraveniques suiumlsses i belgues i meacutes endavant americanes Aquestes empreses pioneres algunes de les quals encara estan actives i presents entre nosaltres van contribuir a fer que Barcelona fos coneguda com el Manchester catalagrave pel seu perfil industrial

Ja fa degravecades que la tendegravencia ha anat canviat al mateix ritme que ho ha fet la progravepia estructura produc-tiva de la ciutat Avui en dia les grans implantacions industrials han deixat pas a inversions orientades ma-joritagraveriament al sector terciari avanccedilat i a nous sectors emergents amb altes taxes drsquoinnovacioacute i amb un fort creixement

Aixiacute mateix els canvis en lrsquoescenari mundial amb lrsquoapari-cioacute de nous mercats emergents i lrsquoactual crisi econogravemica i financera que pateixen alguns mercats desenvolupats estan afectant els fluxos drsquoinversions internacionals Davant drsquoaquests nous reptes cal aplicar nous enfoca-ments i desenvolupar poliacutetiques per a continuar captant nova activitat exterior aixiacute com fidelitzar lrsquoexistent

I aquest eacutes precisament un dels objectius drsquoaquest estudi aportar pautes i recomanacions uacutetils per a dissenyar les accions concretes de promocioacute atraccioacute i retencioacute drsquoinversions internacionals De les meacutes de 5100 empreses de capital estranger que hi ha a Catalunya la majoria es concentra a lrsquoagraverea de Barcelona Per aixograve volem que aquest nombre es consolidi potenciant les reinversions i la creacioacute de noves liacutenies de negoci i que augmenti captant noves empreses

La ciutat ha de potenciar el seu atractiu per a atraure talent i els millors directius i professionals que soacuten en definitiva els darrers responsables de millorar la produc-tivitat de les seves empreses aixiacute com els emprenedors estrangers que creen riquesa Cal prioritzar els esforccedilos i fixar-se en aquells sectors amb meacutes recorregut i potencial

Aquest estudi srsquoemmarca dins de la iniciativa Barcelona Creixement Aquesta iniciativa liderada per lrsquoAjuntament perograve basada en el treball conjunt dels principals agents econogravemics i socials de la ciutat vol garantir les condi-cions per al creixement econogravemic buscant mesures pragravec-tiques per tal de reprendre el creixement i la generacioacute drsquoocupacioacute i riquesa

Barcelona ha drsquoadoptar una actitud proactiva per a con-vertir-se en la veritable capital mediterragravenia dels negocis que promogui les inversions i lrsquoactivitat econogravemica

Sogravenia RecasensTinenta drsquoalcalde drsquoEconomia Empresa i Ocupacioacute

La captacioacute de nova activitat exterior i la retencioacute de la inversioacute existent ens ajudaragrave a superar la crisi i generar noves oportunitats Per a lrsquoAjuntament de Barcelona una de les seves principals prioritats eacutes la recuperacioacute econogravemica i la creacioacute de llocs de treball

Per a aconseguir-ho eacutes essencial que la nostra ciutat esdevingui un lloc de referegravencia internacional en agravembits estrategravegics i de futur projectant una imatge potent com a metrogravepoli global i afavorint al magravexim la inversioacute estran-gera i lrsquoatraccioacute drsquoactivitat econogravemica

Xavier Trias Alcalde de Barcelona

LA INVERSIOacute ESTRANGERA A LrsquoAgraveREA DE BARCELONA 76


Tinc el plaer de presentar-vos lrsquoestudi La inversioacute estran-gera a lrsquoagraverea de Barcelona que ha estat elaborat per un equip drsquoinvestigadors drsquoESADE per encagraverrec de lrsquoAgraverea drsquoEconomia Empresa i Ocupacioacute de lrsquoAjuntament de Barcelona

El punt de partida de lrsquoestudi eacutes la constatacioacute que som davant drsquoun nou escenari internacional amb significati-ves implicacions per a les empreses i els paiumlsos drsquoarreu del moacuten

La fragravegil situacioacute de les economies meacutes desenvolupades consequumlegravencia de la crisi financera global que va escla-tar lrsquoestiu del 2007 i de la posterior crisi de lrsquoeurozona contrasta fortament amb la puixanccedila de les economies emergents Assistim a una transformacioacute profunda de lrsquoeconomia i la geopoliacutetica mundials consequumlegravencia direc-ta dels processos de globalitzacioacute econogravemica endegats ara fa meacutes de dues degravecades El centre de gravetat eco-nogravemic del moacuten es desplaccedila progressivament dels paiumlsos desenvolupats vers les grans economies emergents Una dada molt significativa respecte a aixograve eacutes que lrsquoany 2010 per primera vegada els paiumlsos en desenvolupament varen atraure meacutes del 50 dels fluxos drsquoinversioacute estran-gera directa (IED) al moacuten

Aquest nou escenari internacional planteja als paiumlsos desenvolupats un desafiament de primera magnitud que obliga a repensar entre altres aspectes importants les poliacutetiques drsquoatraccioacute i captacioacute drsquoinversioacute estrangeraEn aquest sentit els objectius de lrsquoestudi que el lector teacute a les mans soacuten els seguumlents presentar lrsquoestat actual de la inversioacute forana a lrsquoagraverea de Barcelona i a Catalunya identificar els reptes i les principals oportunitats de futur pel que fa a lrsquoatraccioacute drsquoinversioacute estrangera i formular un seguit de recomanacions respecte de les poliacutetiques drsquoatraccioacute i captacioacute drsquoinversioacute estrangera

Voldria destacar una caracteriacutestica especialment relle-vant drsquoaquest estudi Les seves conclusions es fonamen-ten no sols en lrsquoanagravelisi de les dades estadiacutestiques meacutes recents sinoacute tambeacute i de manera especial en un extens treball de camp que ha permegraves als autors comptar amb les aportacions molt valuoses drsquoun ampli colmiddotlectiu de directius drsquoempreses estrangeres implantades a lrsquoagraverea de Barcelona i drsquoexperts vinculats directament amb la captacioacute i lrsquoassessorament drsquooperacions drsquoinversioacute estrangera a casa nostra

Els experts i directius consultats en lrsquoestudi coincideixen a destacar les potencialitats de lrsquoagraverea de Barcelona per a continuar atraient inversioacute estrangera els propers anys El meu desig i el dels autors eacutes que aquest estudi cons-titueixi una contribucioacute uacutetil per a tots els agents puacuteblics i privats implicats a convertir aquest potencial en una realitat

Alfons SauquetDegagrave drsquoESADE Business School

98

Introduccioacute


Objectius

Catalunya i de manera especial lrsquoagraverea de Barcelona compta amb una llarga tradicioacute drsquoatraccioacute drsquoinversioacute estrangera que ha esdevingut un important motor tant de creixement de lrsquoeconomia catalana com de millora de la seva competitivitat Per aquest motiu eacutes interessant analitzar periogravedicament lrsquoevolucioacute drsquoaquest tipus drsquoinver-sioacute aixiacute com els principals frens i impulsors que afecten aquests fluxos

El principal objectiu drsquoaquest estudi eacutes obtenir conclu-sions especiacutefiques sobre lrsquoestat actual de la inversioacute forana a Catalunya en especial lrsquoagraverea de Barcelona i sobre els reptes i les oportunitats als quals srsquoenfronta mitjanccedilant lrsquoanagravelisi de dades actualitzades i de les valo-racions proposades pels mateixos experts i empresaris protagonistes

Lrsquoestudi planteja investigar quin eacutes lrsquoimpacte de la crisi sobre els fluxos drsquoinversioacute estrangera directa (IED) i sobre les empreses estrangeres implantades a lrsquoagraverea de Barcelona i Catalunya i tambeacute identificar tendegravencies de futur pel que fa a la captacioacute drsquoIED

Estructura

Aquest informe srsquoorganitza entorn de quatre grans apartats

Un primer apartat introductori en quegrave es presenten els objectius i lrsquoabast de lrsquoestudi com tambeacute lrsquoestructura de lrsquoinforme

En el segon apartat es presenten els resultats de lrsquoanagrave-lisi quantitativa Es descriuen les principals magnituds relatives a la inversioacute estrangera directa (IED) i la seva evolucioacute en el temps Srsquoha optat per descriure primer la situacioacute de la IED al moacuten i a Espanya per a finalment focalitzar-nos en lrsquoagraverea de Barcelona

En el tercer apartat es presenten els resultats de lrsquoanagravelisi qualitativa Srsquoanalitzen agrupades en vuit grans temes les principals conclusions derivades de la interaccioacute amb directius i experts vinculats amb la inversioacute estrangera directa a Barcelona

En el quart apartat lrsquoequip investigador formula un seguit de recomanacions a partir de lrsquoanagravelisi de les dades esta-diacutestiques i de les principals aportacions recollides en el treball de camp

LrsquoInforme srsquoacompanya drsquoun resum executiu que mira de sintetitzar de manera molt succinta les principals conclu-sions de lrsquoestudi elaborat

Per als lectors interessats en els aspectes meacutes tegravecnics es detallen en un apegravendix els aspectes metodologravegics referits a lrsquoelaboracioacute de lrsquoestudi

Definicionsi abast

La denominacioacute habitual drsquoinversioacute estrangera directa o IED srsquoutilitza per a incloure els fenogravemens seguumlents

Els fluxos drsquoinversioacute mitjanccedilant els quals un inversor estranger adquireix almenys un 10 del capital drsquouna empresa local (es considera que aixiacute srsquoassegura una capacitat drsquoinfluegravencia en la gestioacute si la participacioacute eacutes inferior al 50 del capital o de control si la participacioacute eacutes superior al 50)

Els fluxos drsquoinversioacute mitjanccedilant els quals un inversor estranger procedeix a la constitucioacute de noves empreses amb activitat mercantil o beacute a lrsquoampliacioacute de capital de filials progravepies

Per contra no srsquoinclouen en aquest concepte els preacutes-tecs entre lrsquoempresa matriu i les seves filials ni tampoc la inversioacute en immobles

Eacutes habitual considerar que la IED en nous establiments eacutes lrsquoindicador meacutes fiable per a estimar lrsquoimpacte de la inversioacute estrangera sobre el PIB drsquoun agraverea geogragravefica El motiu eacutes que les operacions de fusions i adquisicions per si mateixes no impliquen generacioacute automagravetica drsquoactivitat econogravemica addicional mentre que una nova implantacioacute productiva siacute que genera nova activitat al territori

Per motius similars sempre que ha estat possible srsquoha desglossat la IED efectuada per mitjagrave de les anomena-des entitats de tinenccedila de valors estrangers (ETVE) ja que no necessagraveriament genera un increment del pro-ducte interior brut dels territoris en els quals aquestes entitats estan registrades1 Malgrat la seva gran impor-tagravencia en volum drsquooperacions els seus efectes poden ser diferents dels drsquoaltres tipus drsquoinversioacute per la qual cosa srsquoha optat per mostrar-los desagregadament

1 Espanya teacute un regravegim fiscal molt favorable per a empreses holding estrangeres (entitats de tinenccedila de valors estrangers o ETVE) enteses com a grups interna-cionals que volen disposar drsquouna base per a gestionar les seves participacions en diversos paiumlsos Lrsquouacutenic requisit eacutes constituir una societat a Espanya i aportar els valors de les empreses participades a lrsquoestranger (amb una participacioacute miacutenima del 5) Aquest regravegim fiscal permet a empreses i persones no residents no tribu-tar pels dividends rebuts de les participades no residents

Pel que fa al seu abast geogragravefic lrsquoestudi se centra en la inversioacute estrangera directa a lrsquoagraverea de Barcelona i a Catalunya Lrsquoanagravelisi de dades quantitatives analitza lrsquoevolucioacute de la IED al moacuten a Espanya i a Catalunya Pel que fa a lrsquoestudi qualitatiu aquest srsquoha centrat exclusiva-ment en lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona entenent per aquesta la ciutat de Barcelona i la seva agraverea drsquoinfluegravencia formada per set comarques (Alt Penedegraves Baix Llobregat Barcelonegraves Garraf Maresme Vallegraves Occidental i Vallegraves Oriental)

1312

Resum executiu


Catalunya i de manera especial lrsquoagraverea de Barcelona compta amb una llarga tradicioacute drsquoatraccioacute drsquoinversioacute estrangera que ha esdevingut un important motor tant de creixement de lrsquoeconomia catalana com de millora de la seva competitivitat La crisi financera global iniciada lrsquoestiu del 2007 ha contribuiumlt a fer visible i alhora ha catalitzat un nou escenari internacional caracteritzat pel creixent protagonisme dels anomenats paiumlsos emer-gents en lrsquoeconomia i la geopoliacutetica mundials

Aquest nou escenari internacional teacute profundes impli-cacions pel que fa a la capacitat drsquoatraccioacute drsquoinversioacute estrangera directa (IED) de lrsquoagraverea de Barcelona i de Ca-talunya Aquest estudi teacute per objectiu analitzar lrsquoevolucioacute recent i la situacioacute actual de la inversioacute estrangera a Ca-talunya conegraveixer els reptes i les oportunitats percebudes per les empreses estrangeres implantades en el nostre territori i identificar tendegravencies emergents de futur i el seu impacte sobre les poliacutetiques de captacioacute drsquoIEDPer a la consecucioacute drsquoaquest objectiu srsquoha efectuat un extens treball de camp fent servir tegravecniques qualitatives tals com grups de discussioacute (focus groups) i entrevis-tes individuals a directius drsquoempreses estrangeres i a experts locals vinculats a la IED que teacute per destiacute lrsquoagraverea de Barcelona Aquesta anagravelisi qualitativa ha estat comple-mentada amb una anagravelisi quantitativa de les diverses fonts estadiacutestiques i bases de dades sobre IED A conti-nuacioacute es detallen de manera resumida les principals conclusions obtingudes

De lrsquoanagravelisi quantitativa feta a partir de diverses fonts es-tadiacutestiques sobre IED destaquen els aspectes seguumlents

1 Despreacutes de lrsquoesfondrament experimentat lrsquoany 2009 la IED bruta rebuda a Catalunya va repuntar fortament el 2010 fins a arribar als 4520 milions drsquoeuros el nivell meacutes alt dels darrers 4 anys i va representar el 19 de la IED rebuda a Espanya

bull No obstant aixograve cal tenir present que en els darrers anys el trienni 2007-2009 el pes de la IED producti-va adreccedilada a Catalunya dins drsquoEspanya va davallar considerablement i es va situar en valors inferiors o lleugerament per sobre del 10 lluny dels del periacuteode 2000-2006

2 Destaca el fet que des del 2006 el nombre drsquoempreses estrangeres instalmiddotlades a lrsquoagraverea de Barcelona ha crescut un 13 i ha arribat a les 3381 lrsquoany 2010

bull Quant a paiumlsos de procedegravencia immediata de la IED a Catalunya els Paiumlsos Baixos Franccedila i Alemanya per aquest ordre han estat els principals paiumlsos emissors drsquoIED a Catalunya i suposen la meitat del total de les inversions rebudes en el periacuteode 2006-2010

bull Per sectors els serveis van concentrar el 53 de la in-versioacute estrangera rebuda a Catalunya lrsquoany 2010 Aquest fet contrasta amb el 41 de la induacutestria i la fabricacioacute que des de lrsquoany 2007 han anat perdent pes relatiu com a sectors receptors drsquoIED

3Lrsquoevolucioacute de la IED rebuda a Catalunya en el periacuteode 2007-2010 ha estat clarament positiva si es compara amb lrsquoevolucioacute de la IED rebuda a Espanya i a la Unioacute Europea (UE) en els mateixos anys

bull Tot i que la IED rebuda a Espanya lrsquoany 2010 va mos-trar una forta recuperacioacute amb un creixement del 169 respecte de lrsquoesfondrament que va patir lrsquoany 2009 en

valors absoluts no va arribar a un terccedil del magravexim assolit el 2008 En termes de quota Espanya ha perdut 2 punts percentuals de la seva participacioacute magravexima drsquoun 4 de la IED rebuda al moacuten lrsquoany 2008

bull La pegraverdua de participacioacute en els fluxos mundials drsquoIED encara eacutes meacutes accentuada quan es considera la Unioacute Europea en el seu conjunt que ha perdut 4 punts per-centuals en els darrers 4 anys

4Despreacutes de tres anys consecutius de davallada el volum total de la IED rebuda al moacuten lrsquoany 2010 va augmentar un 5 respecte de lrsquoany anterior si beacute encara queda lluny del nivell assolit lrsquoany 2007 abans de la crisi finan-cera global Cal destacar que els fluxos drsquoinversioacute dirigits a les economies en desenvolupament amb un augment drsquoun 10 van ser el motor principal

5Per tipologia drsquoIED a nivell mundial es constata que en els darrers quatre anys les inversions de nou establiment o drsquoampliacioacute dels existents (greenfield) han guanyat en pes relatiu i han arribat a representar el 70 dels fluxos totals drsquoIED lrsquoany 2010 Al seu torn les operacions de fusions i adquisicions transfrontereres han experimentat una forta disminucioacute el 2010 fins a un terccedil del valor as-solit lrsquoany 2007 la qual cosa reflecteix lrsquoestreta vinculacioacute amb el cicle econogravemic drsquoaquestes operacions Lrsquoanagravelisi sectorial de la IED al moacuten mostra una recuperacioacute del sector fabricacioacute lrsquoany 2010 respecte a lrsquoany anterior (+ 23) amb un increment del seu pes relatiu dins del total de la IED de fins a un 48

6La consideracioacute de la negativa evolucioacute de la IED rebuda a la Unioacute Europea en els darrers anys consequumlegravencia no sols de la poc favorable conjuntura econogravemica actual sinoacute tambeacute de problemes estructurals de competitivitat conjuntament amb el fort dinamisme dels fluxos drsquoIED adreccedilats als paiumlsos emergents subratlla el canvi estruc-tural drsquoescenari al qual srsquoenfronten els paiumlsos desenvo-lupats pel que fa a la captacioacute drsquoIED envers les seves

economies Estem davant drsquoun canvi que requeriragrave nous enfocaments i noves poliacutetiques

La part qualitativa de lrsquoestudi ha comportat la realitzacioacute drsquoentrevistes en profunditat i grups de discussioacute amb experts i amb directius drsquoempreses estrangeres implan-tades a lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona i a la resta de Catalunya Tambeacute srsquoha dut a terme una enquesta als an-tics alumnes de lrsquoescola de negocis ESADE que treballen fora drsquoEspanya Tot i que la mostra no eacutes significativa els resultats aconseguits estan en consonagravencia amb la resta de lrsquoanagravelisi Les principals conclusions de la part qualita-tiva es resumeixen a continuacioacute

7Les inversions estrangeres directes (IED) a lrsquoagraverea de Bar-celona continuaran procedint a curt termini principalment dels paiumlsos europeus desenvolupats i dels Estats Units drsquoAmegraverica Els paiumlsos emergents continuaran sent encara mercats receptors drsquoIED meacutes que no pas mercats emis-sors pel que fa als fluxos inversors adreccedilats als paiumlsos desenvolupats

bull Franccedila Alemanya el Regne Unit i els paiumlsos del Bene-lux actuaran com a principals motors de la IED dirigida a lrsquoagraverea de Barcelona

bull Des de la perspectiva del nostre paiacutes els paiumlsos emergents es caracteritzen en termes globals pel seu caragravecter receptor meacutes que no pas emissor drsquoIED Tot i aixiacute es considera necessari plantejar des drsquoara mateix poliacuteti-ques de promocioacute i posicionament de lrsquoagraverea de Barcelona adreccedilades a les empreses dels paiumlsos emergents amb forta expansioacute internacional sabedors que la captacioacute drsquoinversions drsquoaquestes empreses eacutes un objectiu a mitjagrave i llarg termini

8Estem davant drsquoun canvi profund en les pautes de localitzacioacute de la IED com a consequumlegravencia de dos fets principals a escala macro es dirigeix majoritagraveriament als paiumlsos emergents i a escala micro es potencia la preferegravencia per ubicacions en ldquociutats hubrdquo

1716


bull A meacutes de destacar el canvi en la destinacioacute de la inver-sioacute estrangera directa que es dirigeix majoritagraveriament als paiumlsos emergents pren transcendegravencia la consta-tacioacute drsquouna pegraverdua de pes dels paiumlsos de lrsquoOCDE amb Europa al capdavant com a destiacute de la IED Aquesta pegraverdua drsquoinfluegravencia i atractiu eacutes encara meacutes accentuada pel que fa referegravencia als paiumlsos del sud drsquoEuropa

bull Es constata tambeacute la preferegravencia per part de les grans empreses de localitzacioacute de les seves filials a ciutats amb un teixit econogravemic potent i dinagravemic connectat amb les xarxes mundials drsquoinnovacioacute i amb bones infraestruc-tures de comunicacions les anomenades ldquociutats hubrdquo amb les seves agraverees metropolitanes Aquesta tendegravencia com es detalla meacutes endavant ofereix a lrsquoagraverea de Barcelo-na unes oportunitats importants que cal saber aprofitar

9 Els principals atractius de lrsquoagraverea de Barcelona es poden resumir en el fet que a meacutes de complir els paragravemetres objectius requerits per a atraure IED gaudeix tambeacute drsquouna percepcioacute molt positiva pel que fa als paragravemetres qualitatius emprats en la valoracioacute drsquoinversions

bull Els paragravemetres objectius meacutes valorats per les empre-ses estrangeres ja implantades en opinioacute dels experts i directius consultats van ser lrsquoatractiu del mercat i el grau de desenvolupament industrial del paiacutes lrsquoacceacutes al talent i el nivell drsquoinfraestructures

bull Si beacute hi ha una satisfaccioacute general respecte del nivell drsquoinfraestructures finalment assolit a lrsquoagraverea de Barce-lona es constaten tres mancances drsquoespecial trans-cendegravencia per a la potenciacioacute econogravemica de lrsquoagraverea de Barcelona lrsquoeix ferroviari mediterrani les connexions intermodals amb el Port de Barcelona com a eix verte-brador i les encara escasses connexions intercontinen-tals existents a lrsquoaeroport de Barcelona

Cal perograve que la bona imatge i operativa assolida en ma-croinfraestructures es vegi corresposta a escala micro en els respectius parcs drsquoempreses i poliacutegons industrials

bull Dins dels paragravemetres qualitatius es destaca lrsquoalt nivell de qualitat de vida les caracteriacutestiques de ciutat

atractiva i cosmopolita que teacute la ciutat de Barcelona i la potencialitat que li doacutena la seva ubicacioacute geogragravefica des drsquoun punt de vist geoeconogravemic

bull Pel que fa al capital humagrave es qualifica lrsquoagraverea de Barcelona de proveiumldora en referegravencia a lrsquoexistegravencia de talent local i a la vegada tractora en referegravencia a la capacitat drsquoatraure talent extern

10 Hi ha coincidegravencia drsquoopinioacute en la idea que cal centrar els esforccedilos a promoure el sector serveis com a gran actiu econogravemic de futur de lrsquoagraverea de Barcelona juntament amb certs sectors industrials de contingut tecnologravegic elevatEls experts i directius consultats han identificat sis sectors en els quals recomanen concentrar els esforccedilos de capta-cioacute drsquoinversions estrangeres

- el sector de la logiacutestica- el sector de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute (TIC)- el sector de la biotecnologia- els sectors vinculats a la creativitat i la cultura- el sector turiacutestic i- els sectors de serveis a les persones intensius en talent

11La tendegravencia creixent de les grans corporacions multi-nacionals a crear centres especialitzats drsquoagravembit global i centres de serveis compartits (CSC) es considera una oportunitat important per a atraure inversioacute estrangera a lrsquoagraverea de Barcelona

La creacioacute de centres especialitzats drsquoagravembit global eacutes fruit de lrsquoestrategravegia de les grans corporacions drsquoopti-mitzar les localitzacions geogragravefiques de les diferents activitats empresarials pel que fa al negoci prioritzant lrsquoespecialitzacioacute funcional io de liacutenia de producte

Un desenvolupament paralmiddotlel eacutes la creacioacute de centres de serveis compartits (CSC) drsquoagravembit corporatiu que cen-tralitzen la prestacioacute de serveis (per exemple sistemes drsquoinformacioacute compres administracioacute) que abans es prestaven localment a cada filial

Lrsquoesperit emprenedor i la credibilitat dels equips di-rectius locals davant de les seves respectives seus centrals soacuten els factors clau per a aconseguir la creacioacute drsquoaquests centres

12Es constata la potent forccedila i el gran valor de la marca Barcelona i la necessitat de reforccedilar-la Lrsquoopcioacute de posi-cionar Barcelona com a ldquocapital mediterragravenia dels negocisrdquo compta amb el suport majoritari dels experts i directius consultats

1918


2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $

400

300

200

100

00

-100

-200

-300

-400

IED mundial (milers milions USD) variacioacute anual

1971 $

1744 $

1185 $ 1244 $5

35

-12

-32

2007 2008 2009 2010

variacioacute anual IED variacioacute anual PIB

40

30

20

10

0

-10

-20

-30

-40

348

39 16

-115

49

36

-321

2007 2008 2009 2010

-20


Els fluxos drsquoinversioacute estrangera directa (IED) rebuda a tot el moacuten lrsquoany 2010 van arribar a un total de 1244 milers de milions de dogravelars xifra que suposa un aug-ment del 5 respecte de lrsquoany anterior despreacutes de tres anys seguits de decreixement

Els fluxos drsquoinversioacute estrangera directa (IED) rebuda a tot el moacuten lrsquoany 2010 van arribar a un total de 1244 milers de milions de dogravelars drsquoacord amb lrsquoinforme World Investment Report 2011 publicat per la UNCTAD (United Nations Conference on Trade and Development) la qual cosa suposa un augment del 5 respecte de lrsquoany ante-rior Tot i que aquesta dada representa una recuperacioacute despreacutes de les successives caigudes experimentades els anys 2008 i 2009 la IED mundial encara eacutes lluny del volum de lrsquoany 2007 que va suposar un magravexim histograveric

1InvERSIoacute ESTRAngERA DIRECTA MunDIAL FLuXoS AbSoLuTS I vARIACIonS AnuALS 2007-2010

Font UNCTAD World Investment Report 2011

La recuperacioacute de la IED contrasta amb el PIb mun-dial el qual ha tornat el 2010 a un nivell de creixe-ment similar al de lrsquoany 2007

2EvoLuCIoacute PERCEnTuAL DEL PIb I DE LA IED A nIvELL MunDIAL 2007-2010

Fonts UNCTAD World Investment Report 2011 United Nations World Economic Situation and Prospects 2011

Despreacutes drsquoun any de recuperacioacute feble i desigual el creixement econogravemic global es va desaccelerar a mitjans del 2010 Segons lrsquoinforme de les Nacions Unides United Nations World Economic Situation and Prospects 2011 srsquoespera que lrsquoalentiment continuiuml durant el 2011 i el 2012 La previsioacute estagrave envoltada drsquouna gran incertesa i amb seriosos riscos drsquoempitjorament

La previsioacute base de creixement de les Nacions Unides per al PIB mundial se situa en un 31 per al 2011 i un 35 per al 2012 per sota dels ritmes de creixement anteriors a la crisi

Drsquoacord amb la UNCTAD els fluxos de la IED mundial el 2011 se situaran en un rang de 1300 a 1500 milers de milions dogravelars augmentaran el 2012 i se situaran entorn dels 1600-2000 milers de milions de dogravelars

1 La IED al moacuten

2322

2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010

economies en desenvolupament (milers milions USD)economies desenvolupades (milers milions USD)

noves inversionsfusions i adquisicions

2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $


Per sectors el sector de la fabricacioacute ha experimentatuna recuperacioacute drsquoun +23 respecte del 2010 i haguanyat pes relatiu dins del total de la IED ha arribata un 48

Amb relacioacute als sectors productius de la IED mundialdestaca amb posterioritat a lrsquoany 2008 el sector de lafabricacioacute el qual ha experimentat una recuperacioacute drsquoun+23 Drsquoaltra banda el sector serveis (-14) i el primari(-30) han disminuiumlt de manera remarcable

La distribucioacute sectorial de la IED lrsquoany 2010 es fonamentaclarament en la fabricacioacute (48) i la resta estagrave repartidade manera similar entre serveis (29) i sector primari(22)

2524

Es recuperen el fluxos drsquoIED a les economies en de-senvolupament fins a arribar a superar el 50 de tota la IED mundial

A les economies desenvolupades (Europa Amegraverica del Nord el Japoacute Israel illes Bermudes Austragravelia i Nova Ze-landa) els fluxos drsquoIED es van mantenir durant lrsquoany 2010 pragravecticament al mateix nivell que lrsquoany anterior Drsquoaltra banda els fluxos en les economies en desenvolupament es van recuperar de manera considerable i van creacuteixer un 10 i van arribar a superar el 50 de la IED rebuda a tot el moacuten per primera vegada des de lrsquoany 2007

3InvERSIoacute ESTRAngERA DIRECTA MunDIAL FLuXoS AnuALS REbuTS PER TIPuS DrsquoEConoMIA 2007-2010


Despreacutes drsquouna forta davallada de la IED mundial lrsquoany 2009 les economies en desenvolupament han crescut per sobre de la mitjana mundial i aixograve ha compensat lrsquoestagnacioacute de la IED a les economies desenvolupades que venien de dos anys consecutius de fort decreixe-ment (-26 lrsquoany 2008 i -38 lrsquoany 2009)

Les noves inversions (greenfield) continuen la dava-llada des del 2008 i es redueixen gairebeacute la meitat Les operacions de fusions i adquisicions (mergers and acquisitions) srsquohan reduiumlt encara meacutes fins a un terccedil del valor assolit lrsquoany 2007

Les operacions de noves inversions van arribar al seu punt meacutes alt lrsquoany 2008 lrsquoany seguumlent van caure de manera dragravestica i meacutes encara el 2010 El volum drsquoopera-cions de noves inversions des del 2008 fins al 2010 ha disminuiumlt en 655000 milions de dogravelars (un 55)

Al seu torn les operacions de fusions i adquisicions van experimentar en el periacuteode 2007-2009 una davallada encara meacutes dragravestica fins a situar-se lrsquoany 2009 en una quarta part del volum assolit dos anys abans En canvi srsquoobserva un canvi de tendegravencia lrsquoany 2010 amb una re-cuperacioacute significativa respecte de lrsquoany anterior (+36) tot i que el volum (339000 milions de dogravelars) continua estant molt distant del de 2007 (1023000 milions de dogravelars)

4oPERACIonS DE novES InvERSIonS I DE FuSIonS I ADquISICIonS DE LA InvERSIoacute ESTRAngERA DIRECTA MunDIAL (MILERS MILIonS uSD) 2007-2010


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $

0 $ EspanyaUnioacute EuropeaMoacuten

2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20


2 La IED rebuda a Espanya

La IED rebuda a Espanya repunta el 2010 malgrat quedar-se a un terccedil del magravexim assolit el 2008

Drsquoacord amb el World Investment Report 2011 de la UNC-TAD la IED bruta rebuda per Espanya va ser de 24500 milions de dogravelars lrsquoany 2010 xifra que representa un augment del 168 respecte de lrsquoany anterior i suposa un marcat canvi de tendegravencia respecte a la forta davallada experimentada lrsquoany 20092

5EvoLuCIoacute DE LA InvERSIoacute ESTRAngERA DIRECTA AL Moacuten A LA unIoacute EuRoPEA I A ESPAnyA (MILERS DE MILIonS uSD) (2007-2010)


La recuperacioacute a Espanya contrasta amb la continuada caiguda de la IED a la Unioacute Europea des de lrsquoany 2008 (-43) 2009 (-29) i 2010 (-12) A escala mundial les davallades drsquoIED han estat menys pronunciades que a la UE -12 (2008) -32 (2009) i +5 (2010)

2 Per tal de poder fer una comparacioacute homogegravenia de tendegravencies al moacuten a la Unioacute Europea i a Espanya srsquohan emprat dades proporcionades per UNCTAD Tan-mateix cal deixar constagravencia que es produeixen disparitats significatives amb les dades proporcionades pel Ministerio de Economiacutea y Competitividad en la base de dades Datainvex que es van actualitzant de manera periogravedica fins a dos anys despreacutes de la data de finalitzacioacute drsquoun periacuteode determinat

La participacioacute drsquoEspanya a la IED rebuda mundial cau dos punts percentuals respecte de lrsquoany 2008

La quota de participacioacute drsquoEspanya en els fluxos drsquoIED re-buda al moacuten va arribar fins al 2 lrsquoany 2010i es va situar a la 16a posicioacute entre els paiumlsos receptors

Els Estats Units van recuperar el 2010 la quota drsquoIED rebuda mundial que tenien lrsquoany 2008 Pel que fa als pa-iumlsos emergents la Xina (incloent-hi Hong-Kong) el Brasil i Ruacutessia han augmentat la seva participacioacute en la IED mundial en els darrers anys Destaca la pegraverdua relativa de pes en aquesta participacioacute de lrsquoIacutendia malgrat haver augmentat lrsquoentrada de fluxos drsquoIED en valor absolut

6RagravenquIng MunDIAL DELS PRInCIPALS PAiumlSoS RECEPToRS DrsquoIED 2010 (En ToTAL IED MunDIAL)


La caiguda de pes relatiu de la unioacute Europea dragravestica lrsquoany 2008 continua una lenta davallada fins a un 24 de participacioacute en la IED rebuda al moacuten lrsquoany 2010

La participacioacute de la UE com a receptora de fluxos drsquoIED ha caigut entre 15 i 20 punts percentuals des de lrsquoany 2008 Lrsquoany 2010 va enregistrar una caiguda del 12 drsquoIED motivada especialment per les economies dels Paiumlsos Baixos el Regne Unit i Itagravelia

7vARIACIoacute En vALoRS AbSoLuTS DE LA IED REbuDA PER LA unIoacute EuRoPEA 2009- 2010 (MILERS DE MILIonS uSD)

Font Elaboracioacute progravepia a partir de UNCTAD World Investment Report 2011

Dins drsquoaquest context Espanya eacutes lluny de la quota assolida lrsquoany 2008 quan amb gairebeacute 77000 milions de dogravelars va arribar a un 44 de la IED rebuda al moacuten Des de llavors ha anat perdent pes relatiu en el repartiment mundial drsquoIED Tanmateix els principals receptors drsquoIED de la Unioacute Europea excepte Irlanda i Alemanya tambeacute han perdut pes en la seva quota mundial

Amb relacioacute als principals paiumlsos emissors drsquoIED a Espa-nya el gragravefic seguumlent mostra els 10 paiumlsos principals les empreses dels quals han efectuat una major inversioacute di-recta a Espanya durant el periacuteode 2006-2010 ordenats en percentatge per ordre drsquoimportagravencia

8quoTA DELS PRInCIPALS PAiumlSoS EMISSoRS DrsquoIED CAP A ESPAnyA 2006-2010 (En )

Font Elaboracioacute progravepia a partir de DataInvex Ministerio de Economiacutea y Competitividad

Cal destacar que Itagravelia i el Regne Unit han aportat un terccedil del total de la IED rebuda a Espanya i juntament amb els Estats Units i Alemanya han suposat la meitat del total

Pel que fa a la distribucioacute sectorial de la IED rebuda a Espanya lrsquoany 2010 mostra una clara orientacioacute cap al sector fabricacioacute i produccioacute de beacutens i en menor mesura cap als serveis

Concretament la induacutestria amb un 59 de la IED rebuda lrsquoany 2010 lidera per davant dels serveis (36) els fluxos drsquoentrada drsquoinversioacute estrangera a Espanya Tot i aixograve la inversioacute en valors absoluts a la induacutestria srsquoha reduiumlt a la meitat respecte dels nivells de 2007 En canvi els serveis estan al mateix nivell tot i el fort increment de lrsquoany 2008

2726

5000 euro4500 euro4000 euro3500 euro3000 euro2500 euro2000 euro1500 euro1000 euro

500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19

inversioacute bruta sense ETVEinversioacute bruta amb ETVE

568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009

inversioacute bruta totalinversioacute bruta sense ETVEinversioacute bruta amb ETVE

1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro

2009 inversioacute bruta totalinversioacute bruta sense ETVEinversioacute bruta amb ETVE

16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro

11778 euro11637 euro

UE-27resta del moacuten

23415 euro


3 La IED rebuda a Catalunya

Despreacutes de lrsquoesfondrament experimentat lrsquoany 2009 la IED bruta rebuda a Catalunya va repuntar forta-ment La inversioacute productiva va representar el 87 del total drsquoIED rebuda

La IED bruta rebuda a Catalunya es va situar en els 4520 milions drsquoeuros el nivell meacutes alt dels darrers cinc anys i va representar el 19 de la IED rebuda a Espanya

9EvoLuCIoacute DE LA IED bRuTA REbuDA A CATALunyA 2007-2010 (En MILIonS euro)

Font Registre drsquoInversions Exteriors Ministerio de Economiacutea y Competi-tividad i Invest in Catalonia - ACC1Oacute

En el primer semestre del 2011 la IED total rebuda a Catalunya srsquoha situat en 1144 milions drsquoeuros un 30 meacutes que el primer semestre de 2010 dada que sembla-ria confirmar un canvi de tendegravencia

No obstant aixograve cal tenir present que en els darrers anys el pes de la IED productiva adreccedilada a Catalunya dins drsquoEspanya va caure considerablement i es va situar en valors inferiors o lleugerament per sobre del 10 lluny dels del periacuteode 2000-2006 tal com es mostra en el gragravefic seguumlent

10EvoLuCIoacute DE LA PARTICIPACIoacute DE CATALunyA En LA IED REbuDA A ESPAnyA 2006-2010 (En )


Lrsquoany 2010 el total de la inversioacute estrangera productiva bruta a Catalunya (aixograve eacutes descomptats els fluxos rebuts per les ETVE) va ser de 3952 milions drsquoeuros (un 87 del total) dada que suposa el millor registre des que es mesura aquesta variable

11DISTRIbuCIoacute DE LA IED bRuTA REbuDA A CATALunyA 2010 (En I vALoRS AbSoLuTS En MILIonSeuro)

Font Registre drsquoInversions Exteriors Ministerio de Economiacutea y Compe-titividad i Invest in Catalonia - ACC1Oacute

El fort increment lrsquoany 2010 de la inversioacute estrangera bruta sense ETVE (entitats de tinenccedila de valors estran-gers) a Catalunya (180) contrasta amb la contraccioacute drsquoaquest indicador a Espanya (-5)

12DISTRIbuCIoacute DE LA IED bRuTA REbuDAA CATALunyA 2009ndash2010 (En MILIonS euro)


13DISTRIbuCIoacute DE LA IED bRuTA REbuDA A ESPAnyA 2009ndash2010 (En MILIonS euro)


El primer semestre del 2011 la inversioacute estrangera bruta productiva a Catalunya ha estat de 937 milions drsquoeuros un increment de lrsquo11 respecte al mateix periacuteode del 2010

Pel que fa a agraverees geogragravefiques lrsquoOCDE eacutes lrsquoagraverea de procedegravencia meacutes important (98) de la IED rebuda per Catalunya La UE-27 va representar el 96 de la IED productiva rebuda lrsquoany 2010

14PRoCEDegravenCIA gEogRagraveFICA DE LA IED PRoDuCTIvA bRuTA REbuDA A CATALunyA 2010

Font Registre Inversions Exteriors Ministerio de Economiacutea y Competi-tividad i Invest in Catalonia - ACC1Oacute

Els Paiumlsos Baixos Franccedila i el Regne Unit van emetre gairebeacute el 80 de la IED productiva rebuda lrsquoany 2010 Cal destacar el fort pes dels Paiumlsos Baixos amb prop de la meitat del total si beacute cal considerar que moltes empreses multinacionals fan servir els Paiumlsos Baixos a causa del tracte fiscal favorable que ofereix als inversors estrangers com a plataforma des de la qual efectuar les seves inversions als paiumlsos de la UE

2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l

agricultura ramaderia i pescainduacutestria i fabricacioacuteconstruccioacuteserveis

0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega

EMPRESES IMPLAnTADES A CATALunyA SobRE ToTAL A ESPAnyA

859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


15PRInCIPALS PAiumlSoS EMISSoRS DE LA IED PRoDuCTIvA REbuDA A CATALunyA 2010


A continuacioacute es mostren els 10 principals paiumlsos emis-sors drsquoinversioacute directa a Catalunya en el periacuteode 2006-2010

16PARTICIPACIoacute DELS PRInCIPALS PAiumlSoS EMISSoRS DrsquoIED PRoDuCTIvA A CATALunyA 2006ndash2010 (En )


Tal com es comentava anteriorment els Paiumlsos Baixos destaquen com a paiacutes emissor amb un total del 22 de la IED rebuda durant el periacuteode 2006-2010 Juntament amb Alemanya i Franccedila suposen la meitat de la IED total rebuda durant el mateix periacuteode

Pel que fa a la tipologia sectorial de la IED rebuda els serveis amb un 53 de la IED total van liderar lrsquoany 2010 per davant de la induacutestria i la fabricacioacute (41) els fluxos drsquoentrada drsquoinversioacute estrangera

17DISTRIbuCIoacute PER SECToRS DE LA IED PRoDuCTIvA REbuDA A CATALunyA 2010 (En )

Font Registre drsquoInversions Exteriors Ministerio de Economiacutea y Compe-titividad

3 Just abans de la impressioacute drsquoaquest document un cop finalitzada la investigacioacute corresponent ACC1Oacute per mitjagrave de lrsquoagegravencia Invest in Catalonia ha publicat noves dades sobre el nombre drsquoempreses es-trangeres a Catalunya de les quals ens fem ressograve Drsquoacord amb ACC1Oacute el nombre drsquoempreses estrangeres a Catalunya a finals del 2011 era de 5061 sensiblement superior a la xifra de 3381 empreses a finals del 2010 proporcionada pel mateix organisme Certament caldragrave analitzar en futurs estudis les causes drsquoaquesta diferegravencia En qualsevol cas en-tenem que aquesta nova informacioacute no altera la validesa de les conclu-sions de lrsquoestudi i clarament reforccedila les recomanacions que srsquoefectuen en especial les que tenen per finalitat la retencioacute i la potenciacioacute de les empreses estrangeres ja implantades a lrsquoagraverea de Barcelona

Les empreses estrangeres tenen un paper molt deter-minant en lrsquoeconomia catalana A finals de lrsquoany 2010 hi havia un total de 3381 empreses estrangeres3 A conti-nuacioacute es mostren les procedegravencies per paiumlsos

18DISTRIbuCIoacute DE LES EMPRESES ESTRAngERES A CATALunyA PER PAiacuteS DE PRoCEDegravenCIA 2010

Font Base de dades Informa - Invest in Catalonia - ACC1Oacute Inclou em-preses amb el 50 o meacutes propietat de capital estranger

Un aspecte important que cal comentar eacutes la forta concentracioacute drsquoempreses estrangeres implantades a Catalunya respecte del total drsquoempreses implantades a Espanya fenomen especialment pronunciat en el cas de les empreses amb participacioacute de capital japonegraves italiagrave nord-americagrave i francegraves tal com es mostra en la taula seguumlent

PERCEnTATgE DE LES EMPRESES ESTRAngERES A CATALunyA PER PAiacuteS DE PRoCEDegravenCIA RESPECTE DEL ToTAL DE LES quE ESTAn ESTAbLERTES A ESPAnyA 2011

Font Invest in Catalonia - ACC1Oacute Inclou empreses amb un 10 o meacutes de capital estranger

3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133

BarcelonaGironaTarragonaLleida

92

341


Si analitzem lrsquoevolucioacute recent de les empreses estrange-res implantades a Catalunya srsquoobserva que en el periacuteo-de 2006-2010 el nombre va augmentar en 381 (un 13 drsquoincrement) Eacutes important perograve subratllar que aquest augment net eacutes el resultat drsquoun nombre prou significatiu drsquoaltes i baixes

19vARIACIoacute DEL noMbRE DrsquoEMPRESES ESTRAngERES A CATALunyA 2006ndash2010

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la base de dades Informa

En primer lloc cal destacar que en aquesta favorable evolucioacute del nombre drsquoempreses estrangeres les que han experimentat un major creixement soacuten les provi-nents de Begravelgica-Luxemburg els Paiumlsos Baixos Franccedila el Regne Unit i de manera meacutes moderada Suiumlssa

Drsquoaltra banda cal destacar la significativa disminucioacute drsquoempreses alemanyes (-133) durant el periacuteode 2006-2010 El nombre drsquoempreses del Japoacute els Estats Units Suegravecia i Itagravelia tambeacute han experimentat una evolucioacute negativa si beacute no tan accentuada

Finalment cal indicar la remarcable concentracioacute geo-gragravefica de les empreses estrangeres a lrsquoagraverea de Barcelo-na que encapccedilala la classificacioacute amb un 92 Seguei-xen Girona i Tarragona amb un 35 respectivament i tanca la classificacioacute Lleida amb un simbogravelic 1

20DISTRIbuCIoacute DE LES EMPRESES ESTRAngERES A CATALunyA PER PRoviacutenCIES 2009

Font Elaboracioacute progravepia a partir de la base de dades SABI

4 La informacioacute de la base de dades SABI procedeix del dipogravesit dels comptes anuals de les empreses en el Registre Mercantil la qual cosa explica el retard de pragravecticament dos anys per tal de poder treballar amb dades agregades fiables

3332

A partir de la informacioacute de la base de dades Sistema drsquoAnagravelisi de Balanccedilos Ibegraverics (SABI) lrsquoequip investigador ha elaborat una base de dades progravepia que conteacute informa-cioacute econogravemica bagravesica (ingressos ordinaris nombre drsquoem-pleats i beneficis bruts) referida al periacuteode 2006-2009 per a un total de 2754 empreses estrangeres domicili-ades a Catalunya4 De lrsquoanagravelisi drsquoaquesta informacioacute es desprenen les conclusions seguumlents

1Els anys 2007 i 2008 van mostrar creixements en les tres variables considerades mentre que lrsquoany 2009 la crisi econogravemica es va fer sentir fortament

2 El total de les vendes drsquoaquestes empreses lrsquoany 2009 va ser un 14 inferior al del 2008 i molt semblant en valors absoluts al del 2007

3Cal esmentar tambeacute que el nivell de beneficis bruts abans drsquointeressos amortitzacions i impostos (o EBIDTA) va experimentar una caiguda lrsquoany 2009 del 13 i va ser en valors absoluts molt similar als nivells de lrsquoany 2006

4Despreacutes de tres anys de creixement en la creacioacute drsquoocu-pacioacute per part de les empreses estrangeres domiciliades a Catalunya lrsquoany 2009 es va enregistrar una caiguda drsquoun 6 en lrsquoocupacioacute total respecte de lrsquoany anterior

Anagravelisiqualitativa

La part qualitativa de lrsquoestudi elaborada mitjanccedilant en-trevistes en profunditat i grups de discussioacute amb experts i directius participants permet extreure conclusions a partir de les opinions expressades majoritagraveriament respecte drsquouna segraverie de temagravetiques vinculades a la IED a lrsquoagraverea de Barcelona

Les temagravetiques plantejades als participants van ser lrsquoestat actual i previsions de futur de la IED a lrsquoagraverea de Barcelona drsquoon procedeix quins soacuten els principals atractius debilitats i frens que incideixen en el proceacutes drsquoatraccioacute i captacioacute quins efectes estagrave provocant la cri-si quin rol desenvolupen les infraestructures i el capital humagrave existents en la presa de decisions sobre IED quins soacuten els sectors que cal promoure de cara a la IED i com perceben les empreses estrangeres la marca Barcelona

1 La inversioacute estrangera directa a lrsquoagraverea de Barcelona i la seva procedegravencia

Els experts i directius consultats en lrsquoestudi qualitatiu portat a terme consideren que les inversions continua-ran procedint dels paiumlsos europeus desenvolupats i dels Estats Units drsquoAmegraverica Dintre dels paiumlsos europeus citen Franccedila Alemanya Regne Unit i Benelux com a motors principals

Segons la seva opinioacute els paiumlsos emergents (entesos com a paiumlsos en vies de desenvolupament que estan experimentant un ragravepid creixement econogravemic) en liacutenies generals continuaran sent clarament mercats receptors drsquoinversioacute estrangera directa meacutes que no pas mercats emissors pel que fa als fluxos drsquoIED dirigits als paiumlsos desenvolupats

Aixiacute doncs esperen que els paiumlsos fins ara tradicionals de la inversioacute estrangera directa continuiumln tenint a curt termini el mateix rol actiu que han tingut fins ara i que conservin el seu pes relatiu dins del total de les inver-sions estrangeres fetes a lrsquoagraverea de Barcelona A partir de lrsquoexpressioacute drsquoaquesta realitat respecte de la procedegravencia de la inversioacute estrangera directa a lrsquoagraverea de Barcelo-na els experts consultats veuen necessari centrar els esforccedilos de captacioacute drsquoinversioacute en lrsquoagravembit del paiumlsos tradicionals a curt termini i orientar i planificar poliacutetiques de promocioacute respecte dels paiumlsos emergents a mitjagrave i llarg termini

Argumenten la idea de planificar poliacutetiques de promocioacute respecte de les empreses dels paiumlsos emergents des de la percepcioacute que les grans empreses dels paiumlsos tradicio-nalment inversors ja soacuten presents a Espanya en general i en bona mesura a lrsquoagraverea de Barcelona en particular Dins drsquoaquestes poliacutetiques de promocioacute cap als paiumlsos emergents prioritzen zones objectiu entre les quals destaca lrsquoAgravesia meacutes desenvolupada com una oportunitat a mitjagrave termini

Els experts consultats aprecien diferegravencies pel que fa referegravencia als aspectes que meacutes valoren actualment les empreses de paiumlsos emergents per a invertir en un paiacutes estranger en comparacioacute amb els que valoren les empreses de paiumlsos desenvolupats emissors tradicionals drsquoinversioacute estrangera En aquest sentit lrsquoacceacutes a tec-nologia i a poliacutetiques de suport a lrsquoR+D juntament amb lrsquoexistegravencia drsquouna certa afinitat cultural-histograverica amb el mercat de destiacute prenen un pes molt important en el proceacutes de presa de decisioacute de les empreses de paiumlsos emergents

En funcioacute drsquoaquesta apreciacioacute els experts consideren que un cop els paiumlsos emergents estableixin fluxos drsquoinversioacute estrangera directa cap a Europa drsquouna manera sistematitzada (no purament ocasional) podran priorit-zar paiumlsos com Alemanya i el Regne Unit com a primers destinataris de la seva IED

Els participants en lrsquoestudi opinen que lrsquoafinitat cultural i idiomagravetica hauria drsquoafavorir la captacioacute drsquoinversions estrangeres de les empreses multinacionals llatinoame-ricanes cap a Espanya En aquest sentit perograve tenen la sensacioacute que per part drsquoaquestes empreses hi ha una preferegravencia per Madrid respecte de Barcelona

Destaquen que Madrid ha tingut fins ara un paper meacutes important en la captacioacute drsquoIED procedent de lrsquoAmegraverica Llatina No obstant aixograve respecte de la IED procedent de mercats asiagravetics i del Mediterrani perceben que Barcelo-na pot gaudir drsquouna major potencialitat

La presa de decisions

Eacutes una opinioacute unagravenime que les decisions drsquoinversioacute en un paiacutes estranger es continuen prenent majoritagraveriament des de la seu central i per part dels directius que hi ha ubicats allagrave

Tanmateix els participants en lrsquoestudi destaquen que la figura del directiu local pren una forta dimensioacute en el proceacutes de presa de decisions de reinversioacute i de noves in-versions dirigides a crear centres especialitzats drsquoagravembit global

Les ajudes puacutebliques

Els experts i directius consultats manifesten que les ajudes puacutebliques a la inversioacute estrangera enteses com a pura subvencioacute econogravemica estan adquirint paulatina-ment un caragravecter meacutes subsidiari i han deixat de ser un factor clau de decisioacute per a les empreses

Hi ha la percepcioacute entre els experts consultats que la poliacutetica de subvencions pot tenir efectes positius inicials perograve que a mitjagrave i llarg termini genera meacutes aviat efec-tes negatius El defineixen com un sistema que ens fa captius i aconsellen definir un nou model econogravemic que permeti substituir-lo

En canvi opinen que allograve que busquen i valoren les em-preses eacutes lrsquoexistegravencia de condicions favorables que sersquols donin facilitats que les ajudin a guanyar temps i estalviar diners en la fase drsquoentrada i implantacioacute

En aquesta liacutenia manifesten que la inversioacute estrangera ha drsquoarribar primordialment per raons intriacutenseques eacutes a dir pels atractius i actius propis que tingui lrsquoagraverea de Bar-celona per a la IED i no nomeacutes per raons extriacutenseques com poden ser les subvencions


2 Els principals atractius i debilitats de lrsquoagraverea de Barcelona per a atraure inversioacute estrangera directa

Criteris de valoracioacute que utilitzen les empreses en el proceacutes de presa de decisioacute drsquouna inversioacute estrangera directa

De les opinions dels participants en lrsquoestudi es conclou que els criteris de valoracioacute no han canviat respecte dels que habitualment srsquohavien considerat

Aixiacute i en general els aspectes objectius que srsquoesmenten com a meacutes valorats per les empreses soacuten per ordre drsquoimportagravencia els seguumlents

bull lrsquoatractiu del mercatbull la capacitat drsquoaccedir a capital humagrave qualificat tant des del punt de vista del talent com de la magrave drsquoobra qualificadabull un teixit industrial desenvolupat en el seu sector bull un nivell drsquoinfraestructures adient bull la seguretat juriacutedica de la inversioacute bull les facilitats inicials en el proceacutes drsquoimplantacioacute i poste-riors en el proceacutes de gestioacute i control de la inversioacutebull un nivell competitiu de costos tant els drsquoentrada (sogravel oficines lloguer de locals comercials) com els operatiusbull un bon nivell de coneixement drsquoidiomes

Principals atractius

Segons lrsquoopinioacute dels experts i directius els principals atractius de lrsquoagraverea de Barcelona es poden resumir en el fet que a meacutes de complir els paragravemetres objectius re-querits per a atraure inversioacute estrangera directa gaudeix tambeacute drsquouna percepcioacute molt positiva en els paragravemetres qualitatius

Consideren doncs que lrsquoagraverea de Barcelona compleix els requisits miacutenims objectius que les empreses valoren per a invertir en un paiacutes I entre aquests aspectes coincidei-xen a destacar lrsquoatractiu de mercat lrsquoacceacutes al talent i el nivell drsquoinfraestructures com els que obtenen una major valoracioacute a lrsquoagraverea de Barcelona

Dintre del paragravemetres qualitatius valorats respecte de lrsquoagraverea de Barcelona els participants en destaquen tres de principals

bull la qualitat de vida que es deriva de la seva ubicacioacute des drsquoun punt de vista geogragravefic destacant la importagraven-cia del clima i la proximitat al mar i a la muntanya

bull les caracteriacutestiques progravepies de la ciutat de Barcelona la qual qualifiquen de ciutat atractiva i cosmopolita amb un alt nivell de serveis i oferta luacutedica-cultural i que teacute una dimensioacute que la fa cogravemoda i accessible

bull la seva ubicacioacute des drsquoun punt de vista geoeconogravemic destacant-ne la ubicacioacute radial respecte del sud drsquoEuropa i de la Mediterragravenia

Principals debilitats

Els professionals consultats coincideixen a destacar que el fet que Barcelona no tingui atributs de capital drsquoestat (per exemple ser la seu drsquoorganismes reguladors drsquoagravem-bit estatal) li impedeix en gran mesura gaudir de lrsquoefecte lobby propi de les capitals poliacutetiques dels estats Afirmen que aquesta realitat lrsquoallunya dels centres de poder i decisioacute en els agravembits poliacutetic econogravemic i financer

Tambeacute remarquen com a debilitat el fet que el capital risc no acudeix de forma fluiumlda a lrsquoagraverea de Barcelona fet que consideren que dificulta lrsquoopcioacute de llanccedilar bones iniciatives drsquoagravembit global

En aquest sentit els genera inquietud la tendegravencia a un efecte dominoacute de trasllat de la seu central de grans companyies multinacionals cap a Madrid

Tot i valorar la fortalesa de ser un destiacute de moda en el sector turiacutestic expressen la preocupacioacute que aquest fet pugui anar en contra del concepte i la percepcioacute desitja-da de Barcelona com a ciutat de negocis

Valoren el cost de la vida a Barcelona com una debilitat pel fet de considerar-la una ciutat cara amb referegravencia a altres ciutats europees

Emfatitzen la realitat no corregida encara drsquoun nivell insuficient de coneixement i drsquoimplantacioacute de lrsquoanglegraves a la ciutat i al moacuten dels negocis

3 Els principals frens a la inversioacute estrangera a lrsquoagraverea de Barcelona

Hi ha unanimitat entre els experts i els directius con-sultats que en lrsquoactualitat el principal fre eacutes la situacioacute econogravemica caracteritzada per la incertesa poliacutetica i per la manca de credibilitat de les poliacutetiques per a fer-li front aspectes que en el seu parer defineixen la conjuntura espanyola

Constaten que des de lrsquoexterior Espanya no eacutes vista actualment com un mercat en creixement fet que li fa perdre atractiu drsquouna manera clara Perceben fins i tot un corrent drsquoopinioacute exterior que afirma que Espanya genera dubtes

Els participants mostren preocupacioacute per la mala imatge transmesa de manera continuada per part dels mitjans de comunicacioacute principalment internacionals fet que suposa una gran dificultat a lrsquohora de procurar atraure inversioacute estrangera

En relacioacute amb aquest fet reclamen mesures de comu-nicacioacute i relacions puacutebliques per part de les institucions puacutebliques amb lrsquoobjectiu de canviar la imatge i la percep-cioacute que actualment es teacute drsquoEspanya a lrsquoexterior

Valoren la manca de presa de mesures estructurals pel cost poliacutetic que pot suposar com un fre de gran trans-cendegravencia

La regulacioacute actual del mercat laboral espanyol lrsquoes-menten com un altre fre que caldria corregir En aquest sentit qualifiquen el model de relacions laborals de poc modern i massa riacutegid ja que no facilita la flexibilitatUn fre que qualifiquen drsquoendegravemic eacutes la burocragravecia i la manca de facilitats per part de les diferents administra-cions Destaquen en aquesta liacutenia que la implantacioacute de les empreses estrangeres es converteix en un proceacutes llarg fragmentat i sovint amb aspectes desconeguts que els suposen costos afegits


De lrsquoestudi es constata que per als inversos anomenats tradicionals (empreses procedents de paiumlsos de lrsquoOCDE) les dificultats drsquoacceacutes a fonts de financcedilament local per a afrontar la inversioacute no suposen en general un fre ja que el financcedilament procedeix normalment de la seu central No obstant aixograve es manifesta que les empreses estran-geres tambeacute pateixen els efectes de lrsquoactual restriccioacute creditiacutecia de manera indirecta com a consequumlegravencia de les dificultats que experimenten els seus clients locals El que siacute que es veu com un fre soacuten els terminis de paga-ment excessivament llargs existents a Espanya en lrsquoagravembit del sector privat Aquest fet determina que certes opera-cions comercials no siguin aprovades per la seu central per una quumlestioacute de condicions i terminis de pagament

Mencioacute apart els mereixen els llargs terminis de paga-ment de les administracions puacutebliques espanyoles Les empreses estrangeres veuen aquest aspecte com un fet inexplicable i inaudit Valoren molt en aquest sentit lrsquoexistegravencia de compromisos per part de certes adminis-tracions de reconduir aquesta problemagravetica i escurccedilar progressivament els terminis de pagament

Els experts han posat egravemfasi en les dificultats que hi ha a lrsquohora drsquoaconseguir permisos i visats per a empleats estrangers extracomunitaris Aquest fet suposa un clar impediment en el proceacutes de captacioacute de talent per part de les empreses i drsquoatraccioacute drsquoemprenedors estrangers que vulguin impulsar a Barcelona projectes empresarials drsquoorientacioacute internacional (les anomenades empreses born global) Aquesta problemagravetica srsquoaccentua en els casos de procedegravencia asiagravetica

4 Lrsquoimpacte de la crisi

5 El pes de les infraestructures

Despreacutes drsquoun llarg periacuteode de reivindicacioacute de les ad-ministracions i de la societat civil catalanes els partici-pants en lrsquoestudi expressen la satisfaccioacute general que hi ha respecte del nivell drsquoinfraestructures finalment assolit a lrsquoagraverea de Barcelona

A lrsquohora de manifestar-ho no ho fan nomeacutes com a expres-sioacute drsquouna opinioacute personal sinoacute que posen lrsquoaccent en el fet que les empreses i els organismes internacionals va-loren positivament les infraestructures que qualifiquen de modernes i avanccedilades

Malgrat aquest nivell de satisfaccioacute general els profes-sionals fan egravemfasi en el que consideren que soacuten encara tres mancances de transcendegravencia econogravemica per a lrsquoagraverea de Barcelona lrsquoeix ferroviari mediterrani les con-nexions intermodals amb el Port de Barcelona com a eix vertebrador i les escasses connexions intercontinentals existents a lrsquoaeroport de Barcelona

Tambeacute es percep una certa urgegravencia per tenir acabada definitivament la connexioacute del tren drsquoalta velocitat amb Franccedila

Hi ha una total coincidegravencia entre els professionals en la problemagravetica de la manca de connexions internacionals especialment intercontinentals a lrsquoaeroport de Barcelo-na ja que segons la seva opinioacute dificulta enormement la creacioacute de centres drsquooperacions Recorden en aquest sentit la importagravencia que les ldquociutats hubrdquo estan ad-quirint en el nou enfocament de la inversioacute estrangera directa

Els directius expressen la seva insatisfaccioacute pel que fa a les connexions domegravestiques tant per les destinacions com per la seva frequumlegravencia Comenten que aquest fet els genera dificultats a lrsquohora drsquoorganitzar reunions drsquoagravembit intern espanyol a Barcelona Segons diuen aixograve fa que en diverses ocasions decideixin fer les reunions conven-cions o actes en una altra ciutat espanyola encara que la seu sigui a Barcelona

Les empreses estrangeres establertes a lrsquoagraverea de Barcelona manifesten estar notant lrsquoimpacte de la crisi directament o indirectament Davant drsquoaquesta realitat inquumlestionable ens interessa esbrinar quin seragrave lrsquoesde-venidor de les inversions estrangeres en un moment de crisi com lrsquoactual

Destaquem la constatacioacute unagravenime per part dels experts i directius consultats que la dificultat actual per a captar inversioacute estrangera es deu a les males perspectives de mercat No obstant aixograve tambeacute hi ha coincidegravencia en la idea que cal continuar treballant amb lrsquoobjectiu drsquoatraure noves inversions estrangeres per tal de no perdre pes ni davant drsquoaltres ciutats o eixos drsquooperacions (ldquociutats hubrdquo concepte que srsquoexplica meacutes endavant) ni davant drsquoaltres filials dels mateixos grups multinacionals

Fonamenten aquesta opinioacute en el fet que les empreses multinacionals decideixen les seves inversions amb una perspectiva de mitjagrave i llarg termini Per tant en aquest sentit creuen que les empreses ja podrien estar planifi-cant noves inversions

Els experts manifesten tenir coneixement drsquoinversions que han quedat ajornades a causa de lrsquoescenari de crisi global i que consideren que en un moment o altre es reprendran

un nou enfocament en lrsquoagravembit de lainversioacute estrangera directa

Els directius i experts consultats afirmen que estem davant drsquoun nou enfocament en lrsquoagravembit de la inversioacute estrangera directa sobre la base de dos fets principals el canvi en la destinacioacute de la inversioacute estrangera i la potenciacioacute de la ciutat com a eix drsquooperacions i con-nexions (ldquociutat hubrdquo) per part de les grans empreses

Respecte del canvi en la destinacioacute de la inversioacute estran-gera els participants coincideixen que es dirigeix majo-ritagraveriament als paiumlsos emergents Ara beacute meacutes que res-saltar lrsquoatraccioacute dels paiumlsos emergents recalquen el que qualifiquen com a pegraverdua de pes dels paiumlsos de lrsquoOCDE amb Europa al capdavant com a destiacute de les inversions estrangeres directes Segons la seva opinioacute aquesta

pegraverdua drsquoinfluegravencia i atractiu eacutes encara meacutes accentuada pel que fa referegravencia als paiumlsos del sud drsquoEuropa

Respecte de la potenciacioacute per part de les grans corpora-cions dels hubs geogragravefics els professionals consultats destaquen que la crisi ha impulsat una tendegravencia pregravevia-ment existent Perceben a meacutes a meacutes que en lrsquoactivacioacute drsquoaquesta tendegravencia les empreses estructuren els eixos drsquooperacions (hubs) entorn del pol o agraverea drsquoinfluegravencia de grans ciutats

Els directius veuen el fet de la potenciacioacute de centres drsquooperacions geogragravefics alhora com una amenaccedila i una oportunitat en funcioacute de les progravepies capacitats competiti-ves de la filial respecte a drsquoaltres del grup

Lrsquoamenaccedila drsquoaquesta circumstagravencia segons manifesten eacutes que aquest fet doacutena lloc a una situacioacute de compe-tegravencia interna entre les diferents filials drsquouna empresa multinacional En aquest sentit expressen que estan ges-tionant lrsquoexistegravencia drsquoun risc real de pegraverdua de determi-nades agraverees funcionals per part drsquoalguna filial que podria quedar-se nomeacutes amb la part meacutes operativa de la venda

Com a oportunitat els directius fan referegravencia a la po-tencialitat de creacioacute drsquounitats especialitzades drsquoagravembit global i de centres de serveis compartits

Els directius consultats ressalten que les seves matrius corporatives assignen el pressupost drsquoinversions entre les respectives filials principalment en funcioacute dels nivells de rendibilitat i retorn previstos Aquest fet comporta per als directius de les filials catalanes la necessitat drsquoestruc-turar i defensar propostes continuades de reinversioacute que resultin competitives davant drsquoaltres filials de la mateixa multinacional


Partint drsquoun estat de satisfaccioacute general respecte de les infraestructures a escala macro les empreses demanen que es posi lrsquoaccent en les infraestructures a escala micro Comenten que la bona imatge i operativa assolida a escala macro no es veu corresposta a escala micro en els respectius parcs de negoci i poliacutegons industrials on estan ubicades Destaquen deficiegravencies en telecomuni-cacions (connexions i cobertura) serveis (bagravesicament transport i restauracioacute) infraestructures (ilmiddotluminacioacute escassa) i inversioacute en manteniment

Consideren insuficient el sistema de transport puacuteblic existent en els parcs de negoci i poliacutegons industrials Opinen que durant lrsquohorari estagravendard de jornada laboral la seva frequumlegravencia eacutes limitada Fora de lrsquohorari estagravendard i en la jornada nocturna el valoren com a pragravecticament inexistent Aquest fet els dificulta els torns de 24 hores que es requereixen per exemple en els centres de ser-veis compartits (CSC)

6 Lrsquoactiu del capital humagrave

Talent tegravecnic i directiu

Respecte del talent els experts i directius consultats opi-nen que la principal caracteriacutestica de Barcelona eacutes ser alhora una ciutat proveiumldora en referegravencia a lrsquoexistegravencia de talent intern i tractora en referegravencia a la capacitat drsquoatraure talent extern

En general expressen una valoracioacute molt positiva pel que fa a la qualitat professional dels directius locals

Atorguen una bona nota al nivell de la formacioacute universi-tagraveria existent a lrsquoagraverea de Barcelona i ressalten les engi-nyeries per sobre drsquoaltres estudis Tambeacute destaquen les bones capacitats en management pel fet que Barcelona compta amb molt bones escoles de negocis internacio-nalment reconegudes

Des del punt de vista dels participants en lrsquoestudi hi ha dues mancances principals del talent local lrsquouacutes limitat dels idiomes en el moacuten dels negocis i lrsquoescassa experiegraven-cia internacional fruit de la poca tendegravencia a treballar i viure a lrsquoestranger

Personal qualificat

Hi ha coincidegravencia entre els experts i directius consultats a lrsquohora drsquoemetre una opinioacute criacutetica respecte del nivell de formacioacute tegravecnica qualificada referint-se principalment al nivell de professionals tegravecnics de grau mitjagrave Consideren que eacutes consequumlegravencia del que qualifiquen com a fortes deficiegravencies de la formacioacute professional Destaca el fet que perceben aquest fet com un tema estructural de paiacutes

Consideren un factor clau per al desenvolupament de les empreses del paiacutes el fet de disposar de personal amb qualificacioacute tegravecnica i per tant un criteri important de valoracioacute a lrsquohora de decidir fer una inversioacute estrangera de tipus industrial intensiva en magrave drsquoobra

7 Propostes de sectors estrategravegics

Consideracions generals

Entre els participants en lrsquoestudi eacutes generalitzada lrsquoopinioacute que lrsquoatractiu inversor pel sector industrial estagrave perdut a Espanya Eacutes a dir veuen poc probable que es pugui donar en el futur un escenari de grans inversions estran-geres de caire industrial a Espanya en general i a lrsquoagraverea de Barcelona en particular

Siacute que veuen una certa opcioacute drsquoatraure induacutestria quan aquesta tingui una forta dependegravencia del factor logiacutestic Consideren que en aquest cas la favorable ubicacioacute de Barcelona respecte de lrsquoarc mediterrani junt amb les infra-estructures logiacutestiques existents li atorguen un avantatge competitiu que les empreses valoraran positivament

Malgrat aquesta visioacute general de no esperar inversions estrangeres de tipus industrial consideren que srsquohauri-en de centrar esforccedilos en lrsquoagraverea dels serveis globals a la induacutestria (destacant la mencioacute a les enginyeries) i en lrsquoopcioacute de captar subcontractacioacute de processos de segon rang per mitjagrave de pimes com a opcions drsquoatraure activitat industrial i inversioacute

Els experts i directius consideren necessari promoure els sectors tradicionals de lrsquoagraverea de Barcelona que estimen que soacuten i poden continuar sent competitius Dintre drsquoaquest sectors tradicionals que cal potenciar enumeren el sector farmacegraveutic el quiacutemic lrsquoalimentari i el tegravextil-moda

Eacutes general lrsquoopinioacute entre els participants que srsquohan de fo-calitzar i prioritzar els esforccedilos en les inversions de futur En aquest sentit fan la proposta de detectar quins seran els sectors prioritaris drsquoagravembit europeu Un cop enume-rats estimen que srsquohaurien drsquoanalitzar a fi drsquoidentificar els que no siguin de fagravecil deslocalitzacioacute i per a aquests valorar si lrsquoagraverea de Barcelona disposa de les capacitats i els recursos per ser competitiva

Promoure la innovacioacute eacutes lrsquoactivitat que destaquen unagravenimement els professionals consultats a lrsquohora de marcar prioritats A aquest efecte consideren necessari desenvolupar una xarxa drsquoinnovacioacute a lrsquoagraverea de Barcelo-na Opinen que Barcelona pot tenir un rol important en lrsquoagraverea de la innovacioacute principalment en el desenvolupa-ment drsquoaplicacions colmiddotlaterals per a productes centrals ja existents

Concrecioacute de sectors que cal promoure

Hi ha coincidegravencia drsquoopinioacute per part dels participants en la necessitat de centrar esforccedilos per a promoure el sec-tor serveis com a gran actiu econogravemic de futur de lrsquoagraverea de Barcelona juntament amb certs sectors industrials meacutes intensius en coneixement Ressalten en aquest sen-tit que se nrsquoha de promoure el desenvolupament amb la idea drsquoassolir lrsquoexcelmiddotlegravencia

Els experts i directius consultats esmenten sis grans sectors com els principals en els quals cal concretar els esforccedilos de promocioacute per a captar inversions estrangeres

El sector de la logiacutestica La ubicacioacute estrategravegica de Barce-lona i la potencialitat del Port de Barcelona encapccedilalen els arguments dels professionals com a gran actiu per a promoure una plataforma logiacutestica a lrsquoagraverea de Barcelona i posicionar la ciutat com el referent mediterrani en el sector logiacutestic Aixograve teacute a meacutes importants implicacions positives per al conjunt del teixit industrial ubicat a Catalunya

El sector de les tecnologies de la informacioacute i la comu-nicacioacute (TIC) En un agravembit meacutes particular centren les prioritats en el sector del programari la induacutestria digital i les induacutestries audiovisuals La ubicacioacute de la Comissioacute Nacional de les Telecomunicacions a Barcelona la pre-segravencia drsquoalgunes importants multinacionals de progra-mari el 22 i la celebracioacute del Mobile World Congress a Barcelona soacuten punts forts esmentats pels experts


El sector de la biotecnologia Dins de la biotecnologia en general aposten per promoure aplicacions en lrsquoagravembit megravedico-farmacegraveutic i de la induacutestria alimentagraveria sectors de gran tradicioacute a Catalunya

Els sectors vinculats a la creativitat i la cultura Dins drsquoaquesta definicioacute es concreten els sectors del disseny de la moda i de les induacutestries culturals

El sector turiacutestic Els participants en lrsquoestudi esmenten lrsquoegravexit assolit per Barcelona com a destinacioacute turiacutestica de primer ordre Perograve a partir drsquoaquesta realitat proposen que es promocioni un turisme drsquoalta qualitat vertebrat en funcioacute de lrsquoeix gastronomia-oci-cultura

Rep una molt bona valoracioacute el desenvolupament del turisme de creuers No obstant aixograve els participants de-manen una reflexioacute respecte de la flexibilitzacioacute drsquohoraris comercials a Barcelona ciutat que permeti maximitzar lrsquoimpacte turiacutestic dels creuers Tambeacute proposen poten-ciar el turisme de negocis

El sector de serveis a les persones intensius en talent Dins drsquoaquesta definicioacute es concreten dos agravembits pro-moure la idea de Barcelona campus universitari i apostar per la sanitat associada al concepte Barcelona centre megravedic Els participants fonamenten les seves propostes en lrsquoexistegravencia a lrsquoagraverea de Barcelona de professionals i drsquoinstitucions drsquoalt nivell i prestigi reconegut

noves empreses internacionals (born global)

Hi ha la percepcioacute entre els experts que lrsquoatractiu de la ciutat de Barcelona com a ciutat per a treballar-hi i viure-hi eacutes un actiu que conveacute utilitzar per a atraure emprene-dors drsquoaltres paiumlsos amb projectes empresarials drsquoabast internacional (les anomenades empreses nascudes globals o born global en anglegraves)

La caracteriacutestica que els experts consultats meacutes des-taquen de les empreses nascudes globals eacutes la seva importagravencia de cara a projectes escalables Les empre-ses nascudes globals en una ciutat creen reputacioacute i soacuten generadores drsquoopinioacute si beacute no creen volums significatius

drsquoocupacioacute en primera instagravencia Consideren que per si mateixes eacutes difiacutecil que puguin generar projectes viables de certa dimensioacute A aquest efecte creuen necessari buscar els mecanismes per a fer que aquests emprene-dors i les grans empreses presents al territori es puguin retroalimentar

Tambeacute veuen necessari involucrar la universitat i les escoles de negocis en el projecte de captacioacute i desen-volupament drsquoempreses nascudes globals a lrsquoagraverea de Barcelona

Proposen poliacutetiques actives de captacioacute de perfils em-prenedors creadors potencials drsquoempreses nascudes globals adreccedilades a estudiants i professionals que passen per lrsquoagraverea de Barcelona ja sigui amb propogravesits acadegravemics o drsquoassistegravencia a congressos

La creacioacute de centres especialitzats drsquoagravembit global

Els participants en lrsquoestudi veuen en la tendegravencia exis-tent per part de les grans corporacions multinacionals a crear centres especialitzats drsquoagravembit global una opor-tunitat per a atraure inversioacute estrangera directa a lrsquoagraverea de Barcelona principalment per mitjagrave de les empreses estrangeres que ja estan establertes

Segons lrsquoopinioacute dels directius i experts consultats la cre-acioacute de centres especialitzats drsquoagravembit global eacutes fruit de lrsquoestrategravegia de les grans corporacions de descentralitzar les inversions dins del propi grup prioritzant lrsquoespecialit-zacioacute funcional o de liacutenia de negoci

Apunten que aquesta descentralitzacioacute va comenccedilar amb certes funcions especiacutefiques dels departaments drsquoR+D perograve que actualment ja srsquoha estegraves a totes les agraverees de lrsquoactivitat empresarial magraverqueting finances logiacutestica atencioacute al client

Segons lrsquoopinioacute dels directius lrsquoevolucioacute del concepte de creacioacute de centres especialitzats estagrave donant lloc fins i tot al desenvolupament de liacutenies de negoci drsquoagravembit global de nova creacioacute

Els directius manifesten que les respectives filials com-peteixen entre elles a fi drsquoobtenir un bon posicionament de cara a eventuals inversions per part de la seu central tant per a crear centres especialitzats drsquoactivitats em-presarials com per a crear noves liacutenies de negoci que es basen en lrsquoexistegravencia de recursos uacutenics i capacitats distintives de les filials locals

A fi de poder optar a rebre inversioacute estrangera estructu-rada en forma de centre especialitzat drsquoagravembit global els directius consultats destaquen la necessitat de crear a lrsquoagraverea de Barcelona les condicions necessagraveries progravepies drsquoun sistema drsquoinnovacioacute oberta (open innovation) per a poder ser considerada una opcioacute competitiva

Dins drsquoaquestes condicions necessagraveries esmenten el desenvolupament de la infraestructura necessagraveria lrsquoatraccioacute drsquoempreses tractores (que tinguin un efecte magnegravetic) i una forta connexioacute empresa-universitat-capital risc

Els directius comenten que per a assolir inversions dirigi-des a crear centres especialitzats drsquoagravembit global tambeacute resulten claus lrsquoesperit emprenedor i la credibilitat dels equips de direccioacute locals davant la seu central de les seves empreses

La creacioacute de centres de serveis compartits (CSC)

Amb relacioacute als centres especialitzats esmenats els directius i experts participants en lrsquoestudi estimen que la creacioacute de centres de serveis compartits (CSC) per part de les empreses multinacionals eacutes una bona oportuni-tat per a captar inversioacute estrangera directa a lrsquoagraverea de Barcelona

Defineixen els CSC com a unitats organitzatives de la corporacioacute que proveeixen suport de back office a les diferents filials (els seus clients interns) i srsquoencarre-guen drsquoexecutar determinats processos i activitats que abans es feien de manera descentralitzada de manera que srsquoeliminen processos i sistemes redundants Per exemple els processos de comptabilitat administracioacute magraverqueting nivells sofisticats drsquoatencioacute a client serveis

de prevenda i postvenda i drsquoaltres acostumen a estar re-petits en les agraverees internes de les diferents filials drsquouna multinacional El que fan els CSC eacutes consolidar algun drsquoaquests processos o activitats en una uacutenica entitat En opinioacute dels professionals consultats els CSC soacuten un model de gestioacute que disminueix costos simplifica proces-sos i genera valor Consideren que la caracteriacutestica de generar valor eacutes un dels elements claus que diferencien els CSC drsquoaltres serveis centralitzats que requereixen personal menys qualificat com eacutes el cas dels centres drsquoatencioacute telefogravenica o call centers

Els participants opinen que en liacutenies generals lrsquoagraverea de Barcelona no eacutes prou competitiva ndashper costosndash pel que fa referegravencia als centres drsquoatencioacute telefogravenica Barcelo-na nomeacutes resulta competitiva per a centres drsquoatencioacute telefogravenica que necessitin captar personal de diverses procedegravencies com a requisit per a assolir una gran ampli-tud de llenguumles En aquest cas el factor drsquoatraccioacute de la ciutat doacutena un gran avantatge

Els directius consultats destaquen la importagravencia de poder aconseguir captar algun tipus de servei compartit de grup cap a la seva filial o unitat de negoci com una manera de conservar pes relatiu dins de la corporacioacute i de mantenir un nivell drsquoinversioacute en la seva unitat de negoci

La realitat analitzada ens mostra lrsquoexistegravencia a lrsquoagraverea de Barcelona de CSC que han crescut despreacutes drsquouna fase inicial de prova fet que ens porta a poder parlar de CSC de segona generacioacute

Els perfils que configuren el personal que compon els CSC eacutes el drsquouniversitaris majoritagraveriament estrangers amb un clar interegraves en la mobilitat geogragravefica i que valoren lrsquoatractiu de lrsquoagraverea de Barcelona com a lloc on treballar i sobretot viure En aquest sentit lrsquoagraverea de Barcelona teacute un doble rol com a factor drsquoatraccioacute inicial i com a element de retencioacute-fidelitzacioacute posterior

Els experts comenten que aquesta fidelitzacioacute ve definida per lrsquoexistegravencia drsquoun menor iacutendex de rotacioacute en els CSC ubicats a lrsquoagraverea de Barcelona respecte dels establerts en altres ciutats fet que implica un servei de major qualitat per a les empreses


8 La marca Barcelona

El seu posicionament global

Hi ha una manifesta unanimitat entre els professionals consultats en lrsquoestudi respecte de la potent forccedila i el gran valor de la marca Barcelona

Tant els experts com els directius consultats afirmen que tothom vol venir a treballar a viure a fer un congreacutes o a assistir a una fira a Barcelona

Aixiacute doncs manifesten que la capacitat drsquoatraccioacute eacutes drsquouna gran fortalesa Perograve a meacutes a meacutes destaquen la percepcioacute de solvegravencia de quegrave gaudeix la ciutat de Barcelona a lrsquohora drsquoorganitzar qualsevol tipus drsquoesdeve-niment internacional la capacitat drsquoorganitzacioacute i profes-sionalitat opinen que no es posa mai en dubte Conside-ren que Barcelona combina lrsquoatraccioacute amb la solvegravencia fet que incrementa les possibilitats drsquoegravexit

Insisteixen no obstant aixograve en la idea que srsquoha de pas-sar de la percepcioacute de ciutat turiacutestica a la percepcioacute de ciutat dels negocis

Eacutes majoritagraveria entre els participants lrsquoopcioacute de posicionar Barcelona com a capital mediterragravenia dels negocis Per mitjagrave drsquoaquest posicionament es buscaria configurar Barcelona com a centre o hub empresarial per al sud drsquoEuropa i lrsquoagraverea mediterragravenia

Per a assolir aquest objectiu consideren clau la voluntat de reforccedilar per a Barcelona els valors de ciutat oberta cosmopolita i moderna

El rol de la marca barcelona

Els participants en lrsquoestudi destaquen la importagravencia de triar una marca que posicioni el territori

En aquest liacutenia manifesten una clara tendegravencia drsquoopinioacute a potenciar la marca Barcelona o Gran Barcelona meacutes que no pas a potenciar la marca Catalunya A lrsquohora de decantar-se meacutes per la marca Barcelona que per la marca Catalunya argumenten els aspectes rellevants seguumlents

bull Barcelona gaudeix drsquoun nivell de notorietat meacutes altbull Barcelona teacute un posicionament meacutes definit meacutes fagravecil de tangibilitzar entendre i percebrebull lrsquoexistegravencia drsquouna certa percepcioacute i tendegravencia a fer que el posicionament de la marca-ciutat integri el de la regioacute

Els participants han indicat lrsquoexistegravencia drsquouna certa opinioacute externa que relaciona la marca Catalunya amb un factor identitari que no eacutes ni ben percebut ni ben entegraves des de lrsquoexterior i que pot arribar a condicionar decisions drsquoinversioacute

En aquest sentit els participants consideren meacutes efectiu vendre sempre en positiu les diferegravencies que es puguin derivar drsquoun factor identitari (cultura idioma) Fan la proposta de portar la diferegravencia al moacuten econogravemic i dels negocis emfasitzant que Catalunya i lrsquoagraverea de Barcelona tenen millors oportunitats per a sortir de la crisi Creuen convenient dur a terme poliacutetiques de comunicacioacute activa en aquesta liacutenia

9 Lrsquoopinioacute dels antics alumnes drsquoESADE

Com a complement a la investigacioacute qualitativa es va llanccedilar amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAssociacioacute drsquoAntics Alum-nes drsquoESADE una enquesta on es demanava entre altres aspectes per lrsquoatractiu de Barcelona com a destiacute drsquoIED Lrsquoenquesta es va adreccedilar al colmiddotlectiu format pels antics alumnes drsquoaquesta escola de negocis que treballen fora drsquoEspanya molt drsquoells estrangers i tots bons coneixedors de Barcelona

Amb totes les reserves necessagraveries pel biaix que pot tenir aquest colmiddotlectiu els resultats que es presenten a continuacioacute soacuten forccedila coincidents amb els obtinguts en el treball de camp drsquoaquest estudi

PRInCIPALS RESuLTATS DE LrsquoEnquESTA ALS AnTICS ALuMnES DrsquoESADE

En quInS SECToRS PEnSA quE hI hA MeacuteS PoTEnCIAL DrsquoATRACCIoacute DrsquoIED PER A bARCELonA (ES PoDIEn TRIAR DuES oPCIonS)

TurismeModaServeis empresarialsProgramari TICBiotecnologia S farmacegraveuticSalut MedicinaProductes de consum

quInS Soacuten ELS PRInCIPALS FACToRS En quegrave RAu LA CAPACITAT DrsquoATRACCIoacute DE bARCELonA (ES PoDIEn TRIAR DuES oPCIonS)

Qualitat de vidaInfraestructures adequadesTalent i qualitat del capital humagraveInnovacioacuteCostos de magrave drsquoobraEstabilitat de lrsquoentorn regulatoriDimensioacute del mercat

CoM AvALuARIA LA CIuTAT DE bARCELonA

Des del punt de vista del directiu ciutat on viure i treballar

Des del punt de vista de lrsquoempresa ciutat on fer negocis

781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t


10 Resum de conclusions de lrsquoanagravelisi qualitativa

A tall de resum srsquohan estructurat les principals conclu-sions de les entrevistes en profunditat i dels grups de discussioacute amb experts i directius drsquoempreses estrange-res en el format drsquoanagravelisi tipus DAFO (debilitats amena-ces punts forts i punts febles) de lrsquoagraverea de Barcelona pel que fa al seu potencial de captacioacute drsquoinversioacute estrangera directa

RESuM DAFo DEL PoTEnCIAL DE CAPTACIoacute DrsquoInvERSIoacute ESTRAngERA DIRECTA DE LrsquoagraveREA DE bARCELonA

AMEnACES

La crisi econogravemica global estagrave suposant una important caiguda dels fluxos mundials drsquoIED principalment dels destinats a mercats desenvo-lupats La caiguda estagrave suposant un alt nivell de competegravencia entre les diferents agraverees i ciutats susceptibles de rebre IED

El fluxos de la IED es dirigeixen principalment cap als paiumlsos emer-gents que apareixen com el gran competidor per a atraure IED Europa ha perdut centralitat i resulta difiacutecil per a les multinacionals justificar noves inversions Aquest fet srsquointensifica pel que fa als paiumlsos del sud drsquoEuropa

Risc de pegraverdua de determinades agraverees funcionals per part de les filials a causa de 1 la tendegravencia a la centralitzacioacute drsquooperacions i 2 lrsquoavaluacioacute de les inversions que cal realitzar per part de la seu central en funcioacute de criteris de rendibilitat i retorn de la inversioacute Com a conse-quumlegravencia srsquoha generat una situacioacute de competegravencia entre les diferents filials a fi de captar IED

La situacioacute drsquoincertesa poliacutetica i econogravemica que viu Espanya aixiacute com el fet de no ser percebut com un mercat en creixement Aquesta amenaccedila es veu augmentada per la mala imatge de lrsquoeconomia espa-nyola mostrada pels mitjans de comunicacioacute internacionals

El cicle drsquoIED per a lrsquoagraverea de Barcelona planificat fa anys estagrave en la fase final de maduresa

oPoRTunITATS

La potenciacioacute del rol de la ldquociutat hubrdquo per part de les grans empre-ses com a pol de creacioacute i desenvolupament de negocis i de xarxes drsquoinnovacioacute

Configurar Barcelona com a centre de direccioacute i de negocis per al sud drsquoEuropa i lrsquoagraverea mediterragravenia Lrsquoexistegravencia drsquouna segraverie de sectors que conveacute promoure per a la IED en els quals Barcelona eacutes especial-ment atractiva i competitiva representa un clar actiu que ho reforccedila

La tendegravencia a la creacioacute per part de les empreses multinacionals de centres especialitzats drsquoagravembit global i de centres de serveis compartits entorn de les ciutats hub

Lrsquoexistegravencia drsquouna predisposicioacute per part dels estrangers a voler venir a treballar a viure a fer un congreacutes o assistir a una fira a Barcelona Aquesta capacitat drsquoatraccioacute de la ciutat pot ajudar a captar a empre-nedors drsquoaltres paiumlsos amb projectes empresarials drsquoabast internacio-nal (born global)

Els paiumlsos emergents es convertiran a llarg termini en mercats emissors drsquoIED

PunTS DegravebILS

La no-capitalitat de barcelona que dificulta gaudir de lrsquoefecte lobby

El capital risc no acudeix de manera fluiumlda a lrsquoagraverea de Barcelona

La regulacioacute actual del mercat laboral espanyol juntament amb la percepcioacute drsquoun entorn regulador drsquoagravembit legislatiu i fiscal no sufi-cientment favorable i estable

Mancances concretes en infraestructures clau eix ferroviari medi-terrani connexions intermodals al Port de Barcelona i encara escasses connexions intercontinentals de lrsquoaeroport

Millor posicionament com a ciutat turiacutestica que com a ciutat per a fer negocis

Percepcioacute de ciutat cara en comparacioacute amb altres ciutats europees

Deficiegravencies en el grau de formacioacute tegravecnica qualificada de grau mitjagrave

Un nivell insuficient de coneixement i domini drsquoidiomes a la ciutat i al moacuten dels negocis

La manca de poliacutetiques de soft landing per a empreses i directius estrangers

PunTS FoRTS

El fort actiu que suposa la marca barcelona

Barcelona com a destiacute de primer ordre turiacutestic i drsquoorganitzacioacute drsquoes-deveniments

Lrsquoalt nivell de qualitat de vida existent en lrsquoagraverea de Barcelona

La combinacioacute entre capacitat drsquoatraccioacute i percepcioacute de solvegravencia organitzativa de la qual gaudeix Barcelona

La singularitat de Barcelona com a ciutat alhora proveiumldora (intern) i tractora (extern) de talent

La qualitat professional dels directius locals i lrsquoexistegravencia drsquoun alt nivell universitari i drsquoescoles de negocis

El nivell satisfactori que srsquoha assolit en termes de grans infraestruc-tures a lrsquoagraverea de Barcelona

Lrsquoexistegravencia a lrsquoagraverea de Barcelona drsquouna segraverie de sectors tradicionals amb base competitiva i capacitat de desenvolupament per a atraure IED

El desenvolupament dels centres de serveis compartits existents fet que ens porta a parlar de CSC de segona generacioacute

Lrsquoexistegravencia drsquouna bona base drsquoempreses estrangeres de renom a lrsquoagraverea de Barcelona amb capacitat per a poder fer noves inversions


Recomanacions

A partir dels resultats obtinguts al llarg de lrsquoestudi recollits en els apartats anteriors drsquoaquest informe lrsquoequip drsquoinvestigacioacute ha elaborat un seguit de recomana-cions relatives a la poliacutetica de captacioacute drsquoIED a lrsquoagraverea de Barcelona El contingut de cadascuna de les recomana-cions ha estat contrastat amb una seleccioacute dels experts participants en lrsquoestudi i hi ha hagut un ampli consens A continuacioacute es detallen aquestes recomanacions

1 Implantar una poliacutetica que reforci lrsquoatraccioacute i captacioacute drsquoinversioacute estrangera directa (IED) a lrsquoagraverea de Barcelona enfocada al llarg termini i des drsquouna perspectiva estrategrave-gica definida

La perspectiva estrategravegica definida hauragrave drsquoalinear el posicionament desitjat de Barcelona davant els ulls dels potencials inversors internacionals els sectors econograve-mics on caldragrave concentrar els esforccedilos de captacioacute drsquoIED els nous valors afegits i diferencials que caldragrave desenvo-lupar i els actors que ho hauran de fer possible

En aquest proceacutes seragrave clau focalitzar els objectius que cal assolir prioritzar els sectors que cal promoure i aglutinar una visioacute comuna integrada i coordinada entre els agravembits puacuteblic i privat sobre el paper de Barcelona al moacuten En siacutentesi som davant de lrsquoinici necessari drsquoun nou cicle de les poliacutetiques de captacioacute drsquoIED a lrsquoagraverea de Barcelona

2 La poliacutetica de captacioacute drsquoinversions estrangeres srsquohauria drsquoorientar a assolir un doble objectiu

A La diversificacioacute de la procedegravencia de la IED a lrsquoagraverea de Barcelona A aquest efecte conveacute orientar i planificar poliacutetiques de promocioacute que busquin lrsquoatraccioacute i captacioacute drsquoinversions respecte dels paiumlsos emergents

Es tracta drsquouna planificacioacute a mitjagrave i llarg termini respec-te de la majoria de paiumlsos emergents No obstant aixograve cal considerar el rol diferenciat de la Xina que siacute que actua com a mercat emissor drsquoIED encara que no ho fa activament cap als paiumlsos europeus tret drsquoexcepcions puntuals

La Xina mostra un important paper com a emissor drsquoIED en el continent africagrave Caldria estudiar la possibilitat drsquooperacions de triangulacioacute que comportin inversions xineses respecte de beacutens o serveis que resultin comple-mentaris a la inversioacute central que fan aquestes em-preses en diferents paiumlsos africans on els resulti difiacutecil obtenir-los Les infraestructures logiacutestiques i la proximitat geogragravefica de Barcelona soacuten actius que cal promoure en aquest sentit

B La gestioacute proactiva de la retencioacute i potenciacioacute de les empreses estrangeres que ja estan ubicades a lrsquoagraverea de Barcelona Aquest element resulta de gran transcendegraven-cia ja que a curt i mitjagrave termini el pes de la IED procediragrave drsquoempreses multinacionals drsquoeconomies desenvolupa-des que majoritagraveriament ja soacuten presents a lrsquoagraverea de Barcelona

La retencioacute srsquoha drsquoestructurar per mitjagrave de lrsquoelaboracioacute de programes de fidelitzacioacute mitjanccedilant la millora de les condicions de lrsquoentorn de negoci

En aquesta liacutenia eacutes necessari tenir especial cura respec-te drsquoempreses multinacionals ubicades a lrsquoagraverea de Bar-celona que desenvolupen les seves activitats en lrsquoagravembit de sectors regulats o dels serveis a les empreses i que tenen una forta dependegravencia respecte de la capitalitat de lrsquoEstat

Lrsquoobjectiu de la retencioacute proactiva requereix activar poliacuteti-ques de palanquejament (leverage policies) orientades a incrementar les activitats de les empreses ja establertes amb potencial inversor En aquesta liacutenia conveacute treballar la dinamitzacioacute a fi de poder detectar oportunitats

Cal definir establir i promoure les condicions drsquoentorn per tal que les filials implantades a lrsquoagraverea de Barcelona puguin optar de manera competitiva a la creacioacute de cen-tres especialitzats drsquoagravembit global o de centres de serveis compartits

En aquest sentit la creacioacute de vincles de comunicacioacute i colmiddotlaboracioacute institucional amb els directius de les filials locals eacutes necessagraveria ja que el seu rol eacutes clau en la presa de decisions drsquoaquests tipus drsquoinversions per part de les seus centrals de les empreses multinacionals

3 Continuar desenvolupant lrsquoestrategravegia de posicionament i gestioacute de la marca Barcelona amb lrsquoobjectiu de reforccedilar la seva reputacioacute i el seu valor a partir drsquouna proposta de posicionament clara i uacutenica per a transmetre-la als inversors estrangers La potenciacioacute de la reputacioacute de Barcelona es basa en els actius i la forccedila de marca ja existents

Aquesta recomanacioacute eacutes fonamentada per la importagraven-cia econogravemica que estagrave adquirint en el moacuten global el concepte de ldquociutat hubrdquo combinat amb el gran actiu que eacutes la marca Barcelona

Respecte de la proposta de posicionament i el valor de marca que conveacute construir srsquohauria de valorar i estudiar la proposta feta pels experts i directius consultats en lrsquoagravembit drsquoaquest estudi de posicionar Barcelona com a capital mediterragravenia dels negocis

4Crear i desenvolupar les condicions necessagraveries progravepies drsquoun sistema drsquoinnovacioacute oberta (open innovation) per tal que lrsquoagraverea de Barcelona pugui ser considerada una opcioacute atractiva i competitiva

Conveacute establir accions de captacioacute drsquoempreses de sec-tors innovadors i de sectors relacionats amb les tecnolo-gies de la informacioacute i la comunicacioacute

La disponibilitat de fons de capital risc orientats a ope-racions drsquoinversioacute estrangera directa facilitaria lrsquoarribada drsquoaquests fluxos de capital Srsquohaurien de proporcionar estris adequats per a facilitar la fase inicial drsquoentrada ndashaportant els avals o garanties que ajudin a poder tenir acceacutes al financcedilament requeritndash i a les fases seguumlents drsquoescalabilitat del projecte

Per a construir aquest sistema drsquoinnovacioacute un aspecte clau eacutes proporcionar confianccedila i seguretat als inversors estrangers mitjanccedilant lrsquoestabliment drsquoun marc legal clar i drsquouna legislacioacute fiscal estable en lrsquoagravembit de la IED

5 Lrsquoelaboracioacute de poliacutetiques actives de captacioacute de talent posant egravemfasi en la idea drsquoatraure i captar el millor ta-lent dins dels sectors estrategravegics que es volen promoure i facilitar el seu proceacutes drsquoarribada i establiment

Hi ha una oportunitat de captar talent i perfils potencials drsquoemprenedors estrangers amb projectes drsquoempreses nascudes globals entre els estudiants i professionals que passen per lrsquoagraverea de Barcelona ja sigui amb propograve-sits acadegravemics o drsquoassistegravencia a congressos i fires

Ara beacute assumint que el talent va on hi ha oportunitats caldragrave crear lrsquoecosistema propici a aquest efecte Desta-quem la importagravencia de concentrar esforccedilos i recursos en lrsquoagravembit de la innovacioacute a fi drsquoassolir dinagravemiques posi-tives que es retroalimentin el talent genera innovacioacute i aquesta actua com a pol drsquoatraccioacute de projectes innova-dors tant en sectors consolidats com en emergents

6 La poliacutetica drsquoatraccioacute i captacioacute drsquoinversioacute estrangera directa (IED) a lrsquoagraverea de Barcelona requereix la creacioacute i formalitzacioacute de sistemes anomenats de soft landing que facilitin el proceacutes drsquoarribada i establiment de noves empreses

Tanmateix la poliacutetica de soft landing no ha drsquoestar fonamentada en la idea de les ajudes puacutebliques Srsquoha de definir un nou enfocament orientat a lrsquoestabliment drsquoun entorn business friendly



Metodologies emprades

La investigacioacute es pot dividir en primagraveria i secundagraveria La investigacioacute primagraveria genera nova informacioacute de manera directa preguntant als actors econogravemics directament protagonistes del fenomen estudiat Hi ha nombroses tegravec-niques drsquoinvestigacioacute primagraveria cadascuna amb els seus avantatges i els seus inconvenients Les tegravecniques quanti-tatives (per exemple enquestes amb mostres representa-tives) ens poden donar una millor estimacioacute de la grandagrave-ria de certes variables encara que poden ser redundants si es teacute una bona informacioacute secundagraveria Al seu torn les tegravecniques drsquoinvestigacioacute qualitatives (per exemple grups de discussioacute o entrevistes en profunditat) permeten apro-fundir en la comprensioacute de fenogravemens complexos enten-dre les causes subjacents i identificar tendegravencies

La investigacioacute secundagraveria per contra fa uacutes de tota la informacioacute ja existent com estudis i informes publicats a partir drsquoestadiacutestiques oficials enquestes bases de dades registres puacuteblics etc Ens pot proporcionar infor-macioacute quantitativa normalment clau per a avaluar un fenomen econogravemic Tanmateix acostuma a estar referi-da al passat meacutes que no pas al futur i no sempre recull lrsquoopinioacute directa dels agents econogravemics implicats

Amb la missioacute drsquoaconseguir els objectius concrets de la investigacioacute aixiacute com identificar oportunitats i generar no-ves poliacutetiques srsquoha optat per combinar lrsquoanagravelisi quantita-tiva a partir drsquoinformacioacute secundagraveria (estadiacutestiques sobre IED) amb lrsquouacutes de tegravecniques drsquoinvestigacioacute principalment qualitatives De fet ategraves que cadascuna de les metodolo-gies presenta fortaleses i debilitats hem decidit utilitzar una combinacioacute adequada als objectius de lrsquoestudi i a la conjuntura actual grups de discussioacute amb directius drsquoempreses estrangeres amb una agravemplia representacioacute de sectors i de paiumlsos de procedegravencia entrevistes en profunditat amb directius drsquoempreses rellevants drsquoaquest colmiddotlectiu i entrevistes amb experts locals vinculats a la IED que rep Catalunya procedents de cambres de comerccedil consolats i empreses de consultoria

A continuacioacute es descriuen de manera abreujada les principals caracteriacutestiques de les fonts drsquoinformacioacute con-sultades i del treball de camp dut a terme per a lrsquoelabo-racioacute drsquoaquest estudi

Anagravelisi drsquoinformacioacute secundagraveria

Lrsquoequip investigador ha consultat diverses fonts drsquoinfor-macioacute sobre la inversioacute estrangera directa dins i fora drsquoEspanya mirant drsquoassegurar ndashsempre que ha estat possiblendashla comparabilitat de les dades

Les principals fonts drsquoinformacioacute han estat la base de dades drsquoInversioacute Estrangera Directa de la UNCTAD i la base de dades Datainvex del Ministerio de Economiacutea y Competitividad Tambeacute srsquohan consultat altres fonts aixiacute com nombrosos estudis i informes entre els quals desta-quen els seguumlents

World Investment Report 2011 UNCTAD (United Nations Conference on Trade and Development)World Investment Prospects Survey 2010-2012 UNCTAD (United Nations Con-ference on Trade and Development)World Economic Situation and Prospects 2011 UNCTAD (United Nations Conference on Trade and Development)Base de dades Informa - Invest in Catalonia - ACC1OacuteBase de dades SABI (Sistema drsquoAnagravelisi de Balanccedilos Ibegraverics) i AmadeusLa inversioacute estrangera a Catalunya i la inversioacute catalana a lrsquoestranger lrsquoany 2010 Ajuntament de Barcelona (Agraverea de Promocioacute Econogravemica)La inversioacute estrangera a Catalunya i la inversioacute catalana a lrsquoestranger el primer trimestre de 2011 Ajuntament de Barcelona (Agraverea de Promocioacute Econogravemica)Nota sobre fluxos drsquoIED rebuts a Espanya lrsquoany 2010 Registre drsquoInversions Exteriors Marccedil 2011 Direccioacute drsquoEstrategravegia i Desenvolupament Invest in Spain Ministerio de Economiacutea y Competitividad

Amb aquesta informacioacute lrsquoequip ha analitzat els valors de les principals variables rellevants per a la inversioacute estrangera a Barcelona especialment lrsquoevolucioacute de la IED al moacuten a Espanya i a Catalunya i Barcelona els seus paiumlsos drsquoorigen i els sectors empresarials de destiacute i el nombre drsquoempreses estrangeres existents

Tot i que es disposa de nombrosa informacioacute estadiacutestica respecte dels fluxos de la IED rebuda cal tambeacute indi-car-ne una limitacioacute important quan ens referim a la seva procedegravencia les estadiacutestiques nomeacutes recullen la proce-degravencia del darrer paiacutes emissor que pot ser diferent a la del paiacutes emissor drsquoorigen El favorable tracte fiscal que determinats paiumlsos ofereixen als inversors estrangers com eacutes el cas de Begravelgica Irlanda Luxemburg els Paiumlsos Baixos o el Regne Unit fa que aquests serveixin de plataforma des de la qual les empreses multinacionals efectuen les seves inversions a Europa La consequumlegraven-cia eacutes doble drsquouna banda les estadiacutestiques oficials no ens permeten saber quins soacuten els paiumlsos drsquoorigen de la inversioacute i de lrsquoaltra els paiumlsos darrer emissor apareixen sobrerepresentats

Respecte de lrsquoanagravelisi dels fluxos drsquoIED lrsquoequip investiga-dor srsquoha beneficiat de lrsquoexperiegravencia acumulada a lrsquoObser-vatori ESADE-ICEX sobre lrsquoEmpresa Multinacional Espa-nyola (OEME) en aquesta mena drsquoestudis Tambeacute srsquoha consultat un estudi recent dirigit pel professor J F Valls sobre la marca Barcelona i la seva projeccioacute exterior

Entrevistes amb experts

En una primera fase els investigadors han dut a terme entrevistes en profunditat amb experts relacionats amb operacions drsquoinversioacute estrangera directa a Barcelona i Catalunya Amb aquesta finalitat es va identificar i seleccionar un nombroacutes grup drsquoexperts representants de cambres de comerccedil consolats estrangers bufets drsquoad-vocats i consultors especialitzats Les entrevistes amb experts van tenir lloc entre els mesos de juny a setembre del 2011

Les entitats participants en aquesta part del treball de camp van ser les seguumlents

Acc1oacuteAmerican Chamber of Commerce in SpainAssociacioacute del Pla Estrategravegic Metropolitagrave de BarcelonaConsolat General britagravenic a BarcelonaBusiness ChinaCambra de Comerccedil Alemanya per a EspanyaCambra de Comerccedil Italiana de BarcelonaCambra de Comerccedil de BarcelonaCasa AgravesiaInstitut CervantesPIMECHong Kong Trade Development CouncilChambre de Commerce et drsquoIndustrie Franccedilaise de BarceloneCushman amp WakefieldConsolat General de Megravexic a BarcelonaConsolat General de Suiumlssa a BarcelonaConsolat Honorari General de lrsquoIacutendia a BarcelonaFira de BarcelonaGarrigues AdvocatsHuniversOficina del Queacutebec a BarcelonaPort de Barcelona

Drsquoaltra banda en lrsquoagravembit de lrsquoAjuntament de Barcelona lrsquoequip investigador es va entrevistar amb responsables de Barcelona Activa i de 22Barcelona

Els resultats drsquoaquesta primera fase de la investigacioacute qualitativa van permetre identificar els principals temes que convenia investigar els impulsors i els frens de la inversioacute estrangera directa i les tendegravencies emergents


grups de discussioacute amb directius (focus groups)

Els grups de discussioacute amb directius drsquoempreses estran-geres han estat molt efectius a lrsquohora drsquoidentificar els principals punts drsquoacord entre les principals tipologies drsquoempreses estudiades Els grups de discussioacute han tingut lloc entre els mesos de juliol i setembre del 2011 Srsquohan organitzat tres tallers mirant que la composicioacute de les empreses representades aporteacutes una certa varietat per tal de recollir perspectives geogragravefiques i sectorials diverses

Paiumlsos desenvolupats tradicionalment emissors drsquoIED a lrsquoagraverea de Barcelona i Catalunya (Alemanya Japoacute Estats Units Franccedila Regne Unit etc)

Paiumlsos emergents potencialment interessants en el futur (Brasil Megravexic Turquia Xina Ruacutessia altres paiumlsos llatino-americans etc)

Sectors tradicionals vinculats a la fabricacioacute serveis empresarials i logiacutestica

Sectors emergents relacionats amb les TIC la biotec-nologia i les empreses nascudes internacionals (born global)

Entrevistes en profunditat amb directius

Aquestes entrevistes personals permeten complementar els grups de discussioacute i assegurar que lrsquoequip investiga-dor obteacute perspectives de tots els sectors i les agraverees geo-gragravefiques meacutes rellevants Perograve a meacutes permeten conegraveixer en profunditat operacions drsquoinversioacute reeixides o fallides aixiacute com explorar millor els mecanismes de presa de decisions amb lrsquoavantatge que aporta la confidencialitat de la informacioacute facilitada en lrsquoentrevista

En el treball de camp amb empreses han participat en els diferents grups de discussioacute o beacute han estat entrevis-tats personalment directius de les empreses seguumlents Adobe Systems Ibeacuterica Akzo Nobel Packaging Coa-tings Amgen Bionexo Ciacuterculo de Lectores Diset DSM Euromadem Geberit Gore Haribbo Harvard University Henkel Ibeacuterica HP Espantildeola Huawei Technologies Espa-nya Lidl Manpower Media Planning Pfizer Ricoh RWE Innogy Aersa Schneider Electric Sysmex Iberia Sysmex Iberia TAPSA BCN Publicitat Timberland i University of Chicago

Temes explorats amb els experts i els directius

En els grups de discussioacute aixiacute com en les entrevistes a directius i a experts srsquohan tractat muacuteltiples temes relacionats amb la inversioacute estrangera directa a Barce-lona Sense agravenim drsquoexhaustivitat es poden esmentar els seguumlents

bull Proceacutes de presa de decisions drsquoinversioacute a lrsquoestrangerbull Inversions aprovades i rebutjadesbull Factors clau en la presa de decisionsbull El rol del directiu localbull Atractius de lrsquoagraverea de Barcelonabull Principals debilitatsbull Ciutats amb les quals es competeix internacionalmentbull Les infraestructuresbull El talent i el personal qualificatbull La ciutat i la seva imatge internacionalbull Lrsquoimpacte de la crisibull Els paiumlsos emergents i el seu nou rol en aquest fenomenbull Oportunitats per a Barcelonabull Sectors clau que conveacute potenciarbull Possibles mesures per a fomentar la IED

Un avantatge de lrsquouacutes de tegravecniques drsquoinvestigacioacute quali-tativa ha estat la possibilitat drsquoadaptar el temari a cada sector i empresa aixiacute com als coneixements i interessos de les persones contactades cosa que permet als inves-tigadors una visioacute de tres-cents seixanta graus sobre la temagravetica estudiada

Enquesta als antics alumnes drsquoESADE

Finalment cal comentar que lrsquoequip investigador va llanccedilar gragravecies a la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAssociacioacute drsquoAntics Alumnes drsquoESADE una enquesta a antics alumnes que treballen fora drsquoEspanya Lrsquoobjectiu era saber la seva opi-nioacute sobre Barcelona amb relacioacute al seu atractiu en mategrave-ria drsquoIED Els antics alumnes molts drsquoells estrangers van tenir lrsquooportunitat de conegraveixer la realitat econogravemica de Barcelona durant la seva estada a la ciutat per a cursar estudis en aquesta escola de negocis i la seva percepcioacute pot complementar les aportacions dels experts Eacutes evi-dent que en aquesta mostra hi ha un biaix clar perograve es va considerar interessant fer-la per mitjagrave de la tramesa drsquoun quumlestionari en liacutenia Es van aconseguir 105 enques-tes respostes que tot i no ser una mostra representati-va siacute que doacutena una idea de les seves percepcions

validacioacute de les conclusions amb experts

A manera de siacutentesi lrsquoequip investigador va dur a terme una nova ronda de consultes amb una seleccioacute dels experts contactats a lrsquoinici del treball de camp amb lrsquoob-jectiu drsquoidentificar agraverees de consens i aixiacute aconseguir un major rigor a lrsquohora drsquoestablir les conclusions de lrsquoestudi i oferir una segraverie de recomanacions

En aquesta fase com srsquoacaba drsquoassenyalar els temes centrals han estat la valoracioacute de lrsquoatractivitat actual i futura de Barcelona els principals frens i impulsors de la IED els sectors i tipus drsquoinversioacute en els quals residei-xen les majors oportunitats per a la ciutat i les mesures prioritagraveries que conveacute adoptar


World Investment Report 2011 ndash UNCTAD (United Nations Conference on Trade and Development)

World Investment Prospects Survey 2010-2012 ndash UNCTAD (United Nations Conference on Trade and Development)

World Economic Situation and Prospects 2011 ndash UNCTAD (United Nations Conference on Trade and Development)

Valls Josep Francesc (2011) Estudi Delphi Turisme Urbagrave ndash Pla Estrategravegic Barcelona 2015 ESADE Business School

Garcia Oscar Stirpe Luigi (2010) ldquoAnaacutelisis Comparati-vo del Atractivo de Espantildea para la Inversioacuten Extranjera Directa 2010rdquo Madrid Invest in Spain i ESADE

Invest in Spain Ministerio de Economiacutea y Competiti-vidad i IESE Business School (International Center for Competitiveness) Baroacutemetro del clima de negocios en Espantildea ndash desde la perspectiva del inversor extranjero Resultados 2011

Santiso Javier (2011) ldquoChina cada vez maacutes cerca de Ameacuterica Latinardquo Economiacutea exterior estudios de la re-vista Poliacutetica Exterior sobre la internacionalizacioacuten de la economiacutea espantildeola nordm 56 pp 91-102

ldquoRestartrdquo Ernst amp Youngrsquos 2011 European attractiveness survey

European Cities Monitor 2011 Cushman amp Wakefield

KPMGs Global Cities Investment Monitor 2011

Bibliografia Agraiumlments

Lrsquoequip drsquoinvestigacioacute vol agrair la participacioacute de tots els directius i professionals que de manera desinteressada i a tiacutetol individual han colmiddotlaborat en el projecte aportant les seves opinions que tan valuoses han estat per a lrsquoelaboracioacute drsquoaquest informe

Tambeacute han sigut uacutetils les aportacions de lrsquoequip de Promocioacute Econogravemica Internacional de Creixement Em-presarial i de Sectors Estrategravegics de lrsquoAgraverea drsquoEconomia Empresa i Ocupacioacute de lrsquoAjuntament de Barcelona

Sr Albert ColladoSr Alfons CalderoacutenSr Alfons Sort Sr Amadeu JensanaSr Carlos Ros Sra Cristina ValintildeaniSr Daniel SanchoSr David MayolasSr Dirk SpangerbergSra Dolors LloverasSra Dolors PobletSr Enric CalabuigSr Enrique ValerSra ECasademontSra Eva BlancoSr Fernando AndreuSr Ferran FigueresSr F SantacanaSr Javier DuraacutenSr Joan Batlle Sr Joan Ferrer Sr Joaquin Aacutelvarez de Toledo Sr Jordi Jornet Sr Jordi Marti Sr Joseacute Emilio SerraSr Joseacute Mordf SaacutenchezSr J Mordf CerveraSra Livia Paretti Sr Lluis BlancafortSr Luis Carlos LacorteSr Luis V GonzaacutelezSr Marc PejoacuteSr Mario Aacutelvarez

Sra Marta CollSr Miguel PozaSr Oriol BarrachinaSr Peter Moser Sra PhilippeSaman

Sra Pilar Calvo Sr Ricard ZapateroSr Robert NavarroSr Roger Santasusana Sr Santi MoreraSra Susan FeitozaSra Susana TintoreacuteSra Sylvia PederziniSra Veacuteronique Oberleacute

Sra Virginia SeoaneSr Victor UgarteSr Xavier Martin

Garrigues AdvocatsOficina de Queacutebec-BarcelonaAdobe Systems Iberica Casa Asia - BarcelonaHuniversConsolat General britagravenic a BarcelonaDSMGeberit Haribo Port de BarcelonaManpowerRicoh Schneider ElectricHuniversHP Espantildeola Sysmex Iberia Lidl SupermercadosPla Estrategravegic Metropolitagrave BCN W L GoreBionexoDISET Ciacuterculo de Lectores Pfizer Olot SL Amgen Schneider ElectricHuawei Technologies EspantildeaCambra de Comerccedil de BarcelonaCaacutemara de Comercio Italiana de BarcelonaPIMEC Henkel Iberica Consolat Honorari General drsquoIacutendia a BarcelonaTimberland EspantildeaHarvard UniversityUniversity of ChicagoMedia Planning - BarcelonaAkzo Nobel Packaging CoatingsCushman amp Wakefield Cambra de Comerccedil Alemana per a Espanya Chambre de Commerce et drsquoIndustrie Franccedilaise de BarceloneBusiness China Fira Barcelona RWE Innogy AersaEuromademHP EspantildeolaAmerican Chamber of Commerce in SpainACC1OacuteConsulado General de MeacutexicoChambre de Commerce et drsquoIndustrie Franccedilaise de BarceloneHong Kong Trade Development Council - BarcelonaInstituto Cervantes - JapoacutenTAPSA BCN Publicidad

Soci - BarcelonaAgregat drsquoAssumptes EconogravemicsDirector generalDirector del Cercle de NegocisDirector de la DivisioacuteDirectora drsquoInversions i ComerccedilDirector de FabricacioacuteDirector generalDirector generalPlanificacioacute EstrategravegicaDirectora generalDirector generalPresident drsquoIberian Zone amp S AmericaSogravecia-directoraDirectora Relacions PuacutebliquesDirector generalDirector general financerCoordinador generalResponsable de DivisioacuteDirector generalConseller delegatDirector generalDirector generalDirector generalDirector de MagraverquetingDirector comercial CatalunyaDirector de lrsquoAgraverea InternacionalitzacioacuteDirectoraDirector de Poliacutetiques SectorialsConseller delegatCogravensol honorariSales Manager IberiaRepresentant a IberiaRepresentant a EuropaDirectora generalSite ManagerSoci-director BarcelonaDirector de la Delegacioacute de BarcelonaDirectora

Sogravecia-directoraIntrsquolBusiness Development - DirectorFinance Managing DirectorDirector generalVicepresident mundialDirectora executivaDirectora drsquoInvest in CataloniaAssumptes Econogravemics i SocialsResponsable de Serveis Empreses

Directora de MagraverquetingRepresentant al JapoacuteDirector general

PARTICIPAnTS













Abril 2012

Introduccioacute

Resum executiu



Recomanacions


Bibliografia

Agraiumlments

10

14

20

34

50

54

60

60

Iacutendex

























98

Introduccioacute


Objectius




Estructura








Definicionsi abast









1312

Resum executiu























1716


















1918


2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $

400

300

200

100

00

-100

-200

-300

-400


1971 $

1744 $

1185 $ 1244 $5

35

-12

-32

2007 2008 2009 2010


40

30

20

10

0

-10

-20

-30

-40

348

39 16

-115

49

36

-321

2007 2008 2009 2010

-20













2322

2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010



2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $





2524











18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS


























98

Introduccioacute


Objectius




Estructura








Definicionsi abast









1312

Resum executiu























1716


















1918


2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $

400

300

200

100

00

-100

-200

-300

-400


1971 $

1744 $

1185 $ 1244 $5

35

-12

-32

2007 2008 2009 2010


40

30

20

10

0

-10

-20

-30

-40

348

39 16

-115

49

36

-321

2007 2008 2009 2010

-20













2322

2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010



2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $





2524











18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS


Introduccioacute


Objectius




Estructura








Definicionsi abast









1312

Resum executiu























1716


















1918


2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $

400

300

200

100

00

-100

-200

-300

-400


1971 $

1744 $

1185 $ 1244 $5

35

-12

-32

2007 2008 2009 2010


40

30

20

10

0

-10

-20

-30

-40

348

39 16

-115

49

36

-321

2007 2008 2009 2010

-20













2322

2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010



2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $





2524











18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS



Objectius




Estructura








Definicionsi abast









1312

Resum executiu























1716


















1918


2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $

400

300

200

100

00

-100

-200

-300

-400


1971 $

1744 $

1185 $ 1244 $5

35

-12

-32

2007 2008 2009 2010


40

30

20

10

0

-10

-20

-30

-40

348

39 16

-115

49

36

-321

2007 2008 2009 2010

-20













2322

2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010



2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $





2524











18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS


Resum executiu























1716


















1918


2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $

400

300

200

100

00

-100

-200

-300

-400


1971 $

1744 $

1185 $ 1244 $5

35

-12

-32

2007 2008 2009 2010


40

30

20

10

0

-10

-20

-30

-40

348

39 16

-115

49

36

-321

2007 2008 2009 2010

-20













2322

2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010



2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $





2524











18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS
























1716


















1918


2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $

400

300

200

100

00

-100

-200

-300

-400


1971 $

1744 $

1185 $ 1244 $5

35

-12

-32

2007 2008 2009 2010


40

30

20

10

0

-10

-20

-30

-40

348

39 16

-115

49

36

-321

2007 2008 2009 2010

-20













2322

2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010



2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $





2524











18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS



















1918


2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $

400

300

200

100

00

-100

-200

-300

-400


1971 $

1744 $

1185 $ 1244 $5

35

-12

-32

2007 2008 2009 2010


40

30

20

10

0

-10

-20

-30

-40

348

39 16

-115

49

36

-321

2007 2008 2009 2010

-20













2322

2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010



2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $





2524











18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS



2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $

400

300

200

100

00

-100

-200

-300

-400


1971 $

1744 $

1185 $ 1244 $5

35

-12

-32

2007 2008 2009 2010


40

30

20

10

0

-10

-20

-30

-40

348

39 16

-115

49

36

-321

2007 2008 2009 2010

-20













2322

2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010



2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $





2524











18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS


2000 $1800 $1600 $1400 $1200 $1000 $

800 $600 $400 $200 $

0 $ 2007 2008 2009 2010



2007 2008 2009 2010

664 $

1307 $

779 $

965 $

582 $

603 $

642 $

602 $

1023 $707 $

952 $

250 $

807 $

339 $

2500 $

2000 $

1500 $

1000 $

500 $

0 $

940 $ 1462 $





2524











18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS


18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

16 16

1110

9

76 5

3 3

2000 $

1800 $

1600 $

1400 $

1200 $

1000 $

800 $

600 $

400 $

200 $


2007 2008 2009 2010

Begravelgica

Espanya

Alemanya

Itagravelia

Regne Unit

Unioacute Europea

Paiumlsos Baixos

-51 $ -31 $ -11 $ 9 $ 29 $ 49 $

-51 $

-42 $

-25 $

-10 $

9 $

15 $

38 $

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Emirats

Agraverabs

00 50 100 150 200

Estats Units

Xina

Hong Kong

Begravelgica

Brasil

Alemanya

Regne Unit

Ruacutessia

Singapur

Franccedila

Austragravelia

Illes Verges

Aragravebia Saudita

Irlanda

Iacutendia

Espanya

184

85

55

50

39

37

37

33

31

2726

25

2321

20

20

























2726


500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS



500 euro0 euro

3128 euro2764 euro

3811 euro

1874 euro

2006 2007 2008 2009 2010

4520 euro Cat sEsp

20

15

10

5

0

22

7

2006 2007 2008 2009 2010

10 11

19


568 euro

3952 euro

4000 euro

3500 euro

3000 euro

2500 euro

2000 euro

1500 euro

1000 euro

500 euro

0 euro145 euro

2010

3807 euro

5000 euro

4000 euro

3000 euro

2000 euro

1000 euro

0 euro

2009


1874 euro

4520 euro

2010

1410 euro

464 euro 568 euro

3952 euro

25000 euro

20000 euro

15000 euro

10000 euro

5000 euro

0 euro


16544 euro

2010

12249 euro

4295 euro



23415 euro
























2928

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS


Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Estats Units

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Suiumlssa

Itagravelia

Andorra

25

20

15

10

5

0

22

1412

10 97

65 3

2

Itagravelia

Regne Unit

Estats

Units

AlemanyaMegravexic

Paiumlsos B

aixos

Franccedila

Luxe

mburg

Canadagrave

Portuga

l


0 100 200 300 400 500 600 700

Franccedila

Alemanya

Estats Units

Itagravelia

Paiumlsos Baixos

Regne Unit

Bel-Lux

Suiumlssa

Japoacute

Dinamarca

Suegravecia

Portugal

Agraveustria

Canadagrave

Irlanda

Noruega

Finlagravendia

Altres

2000 euroeuro

1800 euro

1600 euro

1400 euro

1200 euro

1000 euro

800 euro

600 euro

400 euro

200 euro

0 euro2010

1929

euro

716 euro

388 euro

280 euro

204 euro

112 euro

47 euro

41 euro

38 euro

38 euro

41

2

53

5

346

307

245

205

188

98

65

49

4848

25

24

17

626

572

366PAiacuteS

Japoacute

Itagravelia

Estats Units

Franccedila

Agraveustria

Suiumlssa

Hong Kong

Canadagrave

Alemanya

Begravelgica

Suegravecia

Luxemburg

Paiumlsos Baixos

Dinamarca

Nova Zelanda

Irlanda

Regne Unit

Portugal

Noruega


859

671

630

619

564

501

500

467

451

443

393

358

347

332

313

294

275

257

254

17

135


















3130

Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS


Bel-lux

Paiumlsos Baixos

Franccedila

Regne Unit

Suiumlssa

Itagravelia

Suegravecia

Estats Units

Japoacute

Alemanya

-140 -80 -20 40 100 160

-13

-10

105

107

109

118

77

-33

-50

-133


92

341











3332























































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS



















































































Personal qualificat








































































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS

























































781514343219210171

152

72450546736218112486

00

00

10

58

58

394

433

471

500

77

Mol

t ne

gativ

amen

t

Nega

tivam

ent

Neut

ral

Posi

tivam

ent

Mol

t po

sitiv

amen

t





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS





AMEnACES






oPoRTunITATS






PunTS DegravebILS










PunTS FoRTS












Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS


Recomanacions
























































































PARTICIPAnTS

























































































PARTICIPAnTS


la inversio estrangera a l'àrea de barcelona

Business

leix ferroviari mediterrani

registre dinversions exteriors

partir de datainvex

treball de camp

ministerio de economa

lrea de bar

les economies desenvolupades

la geopoltica mundials