la inversió estrangera en l'àrea de barcelona i catalunya

Avís legal:Aquesta obra està subjecta a la llicènciaReconeixement-No Comercial-Compar-tir-Igual 3.0 de Creative Commons.

Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació públicasempre que se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial. Lacreació d’obres derivades també està permesa sempre que esdifonguin amb la mateixa llicència. La llicència completa es potconsultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

EDICIÓAjuntament de BarcelonaSector de Promoció EconòmicaLlacuna 162, 1a planta08018 - Barcelona T. +34 93 256 39 [email protected]

Generalitat de CatalunyaACC1Ó Invest in CataloniaPasseig de Gràcia, 12908008 - BarcelonaT. + 34 93 476 72 [email protected]

PricewaterhouseCoopersPablo López RomeroElena Casas Martínez

COORDINACIÓIsabel Carranza - Ajuntament de BarcelonaImma Rodríguez - Invest in Catalonia - ACC1ÓGiulia Diamante - Planificació i Anàlisi - ACC1Ó

DISSENY I MAQUETACIÓIndex

IMPRESSIÓCevagraf, S.C.C.L.

D.L.:Barcelona, Novembre de 2009Núm. d’exemplars: 1.000

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

La Inversió estrangera a l'àrea de Barcelona i CatalunyaI. Carranza, Isabel, ed. II. Rodríguez, Imma (RodríguezLópez), ed. III. Diamante, Giulia, ed. IV. ACC1Ó V.Barcelona. Sector de Promoció Econòmica1. Inversions estrangeres – Barcelona 2. Inversionsestrangeres – Catalunya339.727.22(467)

LA INVERSIÓESTRANGERAA L’ÀREA DEBARCELONAI CATALUNYA

Dinàmica i oberta, emprenedora i cosmopolita,Barcelona ha estat i continua sent receptiva a lainversió estrangera. L’economia de la ciutat, queestà ubicada en una regió metropolitana densa ide gran vitalitat, es caracteritza per la diversifica-ció de les activitats amb una base industrial signi-ficativa i un predomini del sector serveis. I un delsobjectius de Barcelona és preservar de maneramolt activa aquesta diversificació econòmicaadaptant-la a les noves demandes i superant elsnous reptes per mantenir-ne l'atractiu i la compe-titivitat en un món global.

Al llarg dels segles, la ciutat s’ha anat reinventantper ajustar-se a les necessitats de cada etapa iobrir-se al món. Barcelona, de llarga tradició in-dustrial, aposta amb força per l’economia del co-neixement i la sostenibilitat partint de les basessòlides que ofereix una localització immillorablecom a porta del sud d’Europa i del Mediterrani.Una ciutat atractiva per al desenvolupament em-presarial, la iniciativa emprenedora i el talent in-ternacional, amb una recerca capdavantera, unacreativitat que supera fronteres i una qualitat devida admirada arreu.

La regió metropolitana de Barcelona, que acull 4,9milions d’habitants en una àrea de 3.236 km2, téun arrelat teixit empresarial amb tradició industriali força diversificat que constitueix un nucli molt im-portant d’atracció d’inversió estrangera. La desig-nació, produïda recentment, de Barcelona com aseu del Secretariat de la Unió per la Mediterràniareforçarà encara més el lideratge de la ciutat enaquesta àrea i impulsarà la instal·lació d’empresescapdavanteres que voldran beneficiar-se de lesnoves oportunitats de negoci.

Actualment hi ha més de 2.700 empreses estran-geres a l’àrea de Barcelona, amb un grau de fide-litat i consolidació elevat que les impulsa areinvertir en el nostre territori. Cada vegada hi hamés empreses amb visió de futur que escullenBarcelona per instal·lar-s’hi i que mostren uns al-tíssims percentatges de satisfacció. En aquestsentit, les empreses ja establertes solen fer novesinversions en el marc d’una aposta estratègica decreixement cap a activitats amb més valor afegit.

La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona, de laqual presentem l'estudi en la seva cinquena edi-ció, és una clara aposta de les administracions pú-bliques per fidelitzar i incrementar el flux inversorforà. Avui dia, Barcelona aposta de manera fermai decidida per un model de creixement econòmicbasat en la innovació i la creativitat i plenament in-serit en l’economia del coneixement. D'altrabanda, la nostra ciutat té un clar paper proactiu perpotenciar el talent i la creativitat, l’oferta per anoves activitats econòmiques i la qualitat de vidadels ciutadans i les ciutadanes.

Jordi HereuAlcalde de Barcelona

Tinc el plaer de presentar-vos la 5a edició del’estudi “La inversió estrangera a l’àrea de Barce-lona i Catalunya”, que s’elabora conjuntament, ide manera biennal, entre Invest in Cataloniad’ACC1Ó i Promoció Econòmica de l’Ajuntamentde Barcelona. Sense dubte, la inversió estrangeraal nostre país, i l’opinió dels empresaris al res-pecte, són aspectes clau que han de contribuir ala millora de la competitivitat de les empreses ca-talanes i, en definitiva, de Catalunya.

La situació estratègica del nostre país al sudd’Europa, la qualitat de vida de què gaudim i elnostre esperit emprenedor són factors que con-tribueixen a que Catalunya sigui un dels territoriseuropeus més atractius per a la inversió estran-gera. El fet que més de 3.000 empreses estran-geres hi estiguin establertes i que es generés unflux total d’inversió estrangera directa de 3.458milions d’euros, l’any 2008, confirma la capacitatde Catalunya, i de Barcelona, per atraure inversióestrangera d’alt valor afegit i talent internacional.

Tot i així, en una situació com l’actual, en què l’ac-tivitat econòmica mundial ha experimentat un re-trocés com a conseqüència de la crisi financera i,alhora, la competència és creixent a escala global,Catalunya s’ha d’esforçar per seguir sent una des-tinació atractiva per a la inversió estrangera, apro-fitant al màxim els avantatges que li representa elfet de disposar d’un teixit empresarial diversificat,competitiu i proveïdor de serveis, junt amb un ca-pital humà amb una alta qualificació tècnica.

Paral·lelament, a més de seguir apostant per lainversió estrangera tradicional, Catalunya ha de

seguir endavant amb el seu canvi de model pro-ductiu i liderar l’atracció d’inversió estrangera desectors i països emergents. Les activitats inten-sives en coneixement i d’alt valor afegit prenenespecial importància en les estratègies de crei-xement de negoci per a les empreses i repre-senten, al mateix temps, un factor decompetitivitat per a l’atracció i el mantenimentde la inversió estrangera. La disponibilitat i la in-versió en infrastructures científiques i tecnològi-ques, juntament amb les polítiques i elsincentius públics a la recerca i al desenvolupa-ment, esdevenen alguns dels aspectes més va-lorats per les empreses a l’hora de prendre ladecisió ferma d’establir-se al nostre territori.

Confio plenament en que Catalunya està prepa-rada per fer front als reptes de la globalització i elcanvi tecnològic i, al mateix temps, és capaçd’aprofitar les oportunitats que genera la situacióactual. El Govern català, orientat a fomentar eldesenvolupament de nous projectes empresa-rials, seguirà impulsant la cooperació amb el sec-tor privat per afavorir el creixement del nostreterritori i assegurar, així, el benestar de tots elciutadans i ciutadanes.

Josep Huguet i BioscaConseller d'Innovació, Universitats i Empresa

03

02

04

06

ÍNDEXLA IED EMERGENT A CATALUNYA: CAPTACIÓ DE TALENT I ASSOLIMENT DE MASSA CRÍTICA

5.1 Dinàmiques del teixit empresarial delssectors emergents. Un apunt sobre lesaliances local-global

5.2 Rol dels clústers com a generadors de noves activitats econòmiques

5.3 Avantatges competitius de Catalunya i l’àrea de Barcelona en relació a la IED emergent

5.4 El capital humà

5.5 L’accés a finançament: capital risc i ajuts públics

5.6 Altres elements d’entorn

ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED A CATALUNYA

6.1 Europa i els EUA

6.2 Àsia

6.3 Els països mediterranis

6.4 Comparativa geogràfica en relació ambl’entorn: punts crítics, reptes i oportunitats

ANNEXOS

7.1 Metodologia de l’estudi

7.2 Índex de figures, taules i gràfics

7.3 Fonts emprades

7.4 Glossari de termes

51

52

56

60

61

64

71

73

76

78

84

88

89

91

CONCLUSIONS PRINCIPALS DE L’ESTUDI

INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXT ECONÒMIC

2.1 Introducció a l’estudi

2.2 Enfocament metodològic i marcconceptual de l’estudi

2.3 Oportunitats de la IED per a Catalunya en un entorn de canvi econòmic mundial

SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED AL MÓN I A CATALUNYA

3.1 Situació actual de la IED al món

3.2 L’increment de la competènciaen l’atracció de la IED

3.3 Situació actual de la IED a Catalunya i l’àrea de Barcelona

LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA: CONCENTRACIÓ EN PUNTS CLAU DE LA CADENADE VALOR

4.1 Dinàmica del teixit empresarialen els sectors madurs. L’aposta per les activitats d’alt valor afegit i intensives en coneixement

4.2 El model de negoci de les empresesdels sectors madurs. L’oportunitat de la R+D+i

4.3 Avantatges competitius de Catalunya i l’àrea de Barcelona en relació a la IED tradicional

4.4 El capital humà

4.5 Altres elements d’entorn

06

12

13

15

20

22

23

31

34

36

41

42

01

07

05

01CONCLUSIONSPRINCIPALSDE L’ESTUDI

Els resultats fruit del treball de camp dels grups de discussió,de les entrevistes a actors rellevants i de l’anàlisi de diversesbases de dades especialitzades en la IED han permès reco-llir les consideracions més destacades pel que fa a la situa-ció actual i prevista de la IED, als reptes que presenta per al’àrea de Barcelona i Catalunya en termes de competitivitati als aspectes que ens fan ser optimistes per posicionar Ca-talunya com a territori d’atracció d’inversió preeminent enels propers anys.

01Catalunya i l’àrea de Barcelona són cap-davanteres en els rànquings de localitza-cions més atractives per fer negocis. Noobstant això, la disminució del volumd’IED a escala global que s’ha registrat enel darrer any implica més competènciaentre els territoris per a la seva captació,consolidació i manteniment.

02Les estratègies de foment de la competi-tivitat a Catalunya i a l’àrea de Barcelonaes produeixen en un entorn de compe-tència creixent a escala global i en unmarc de canvi de model productiu a es-cala local. En aquest sentit, es constatenlínies d’actuació diferenciades:

• Mantenir la IED tradicional en els sectorsmadurs, i apostar per activitats de valorafegit i intensives en coneixement.

• Captar i consolidar la IED emergent enels sectors de la nova economia i en l’em-prenedoria.

Catalunya i l’àrea de Barcelona disposen d’unteixit empresarial de sectors madurs queestà apostant per l’R+D+i, la tecnologia i lalogística. Aquests sectors han de constituirla llavor per a l’atracció i consolidació de laIED dels sectors emergents, com ara la bio-tecnologia, les energies renovables o les TIC. Per afavorir aquesta dinàmica, les adminis-tracions públiques incideixen en factors decompetitivitat de l’entorn local, particular-ment: les infraestructures, el capital humà,l’accés a finançament, el marc normatiu i laqualitat de vida, entre d’altres.

1003A Catalunya hi ha més de 3.100 empresesestrangeres instal·lades i va comptar ambun flux total d’IED de 3.458 milions d'eu-ros el 2008. L’àrea de Barcelona aglutina de mitjana alvoltant del 75% dels projectes d’IED a Ca-talunya, i el 2008 en va assolir el 87%.En els darrers 5 anys, els projectes rela-cionats amb les TIC representen més del20% del total i, juntament amb els ser-veis a les empreses i productes de con-sum, sumen el 50% dels projectes d’IEDdesenvolupats.

04En els sectors madurs, l’R+D+i constitueixuna estratègia de creixement del negociper a les empreses, i també un factor decompetitivitat per a l’atracció i manteni-ment de la IED a l’àrea de Barcelona i Ca-talunya. El 2008 la inversió industrial vacréixer un 2,2% i el 38% del total de la IEDrebuda a Catalunya ha anat destinada a la in-dústria. Així, l’aposta de Catalunya per man-tenir la producció ha d’actuar com un factord’arrossegament de l’activitat d’R+D+i de lescompanyies dels sectors madurs.

05Els avantatges competitius de Catalunya il’àrea de Barcelona en relació amb la IEDtradicional es concentren en:

• La preparació tècnica del capital humà.Un 75% de les empreses estrangeres desectors madurs consideren alt o molt alt elnivell dels tècnics i universitaris.

• Polítiques i incentius relacionats ambl’R+D+i i la inversió en infraestructurescientífiques.

• L’accés a infraestructures de transport ilogística d’alta capacitat. El 63% de les em-preses estrangeres de sectors madurs parti-cipants en l’estudi manifesten que el nivell deles infraestructures i l’accessibilitat és l’adequat.

• La cooperació público-privada.

06La IED emergent a Catalunya i a l’àrea deBarcelona està consolidant sectors de lanova economia com la biotecnologia, lesenergies renovables i les TIC, al voltant declústers orientats a l’assoliment de massacrítica d’inversió i de talent emprenedor.En biotecnologia, l’àrea de Barcelona està es-devenint un referent internacional en creacióde noves empreses amb un ritme de creixe-ment del 30%, per sobre de la mitjana europea.

07Els avantatges competitius de Catalunya il’àrea de Barcelona en relació amb la IEDemergent es concentren en:

• La disponibilitat d’infraestructures tec-nològiques.Un 59% de les empreses estran-geres dels sectors emergents consultadesconsideren adequades les infraestructures tec-nològiques a Catalunya.

• L’existència d’una xarxa d’empreses re-lacionades a escala local i global i proveï-dores de serveis.

• Un estil de vida atractiu per a professio-nals qualificats i emprenedors internacio-nals. Les empreses dels sectors emergentsparticipants presenten uns nivells de satis-facció del 90% respecte de l’oferta cultural,esportiva i lúdica de l’àrea de Barcelona i Ca-talunya.

• Una administració orientada a propiciarel desenvolupament de nous projectesempresarials.

08El capital humà disponible a l’àrea de Bar-celona i a Catalunya constitueix un factor decompetitivitat per si mateix, i presenta unsnivells de satisfacció del 87% per part de lesempreses consultades pel que fa al grau dequalificació universitària i preparació tèc-nica. Es tracta, a més, d’un element d’entornsobre el qual poden incidir les administra-cions pel que fa a la creació de sinèrgiesentre el món empresarial i l’acadèmic.

09Les empreses europees i nord-americanesposen l’accent en un conjunt d’oportuni-tats per a l’àrea de Barcelona i Catalunyaorientades a continuar augmentant el seuatractiu:

• La contribució pública al desenvolupamentde la nova economia a través d’iniciatives fo-calitzades en els factors més rellevants per ales empreses provinents d’aquests països ique inverteixen en sectors com la biotecno-logia, la nanotecnologia, etc.

• L’aposta pels valors de l’emprenedoria i l’in-tercanvi internacional com a diferenciació iposicionament del territori dins d’Europa.

• La major difusió de l’oferta disponible deserveis i ajuts a l’abast de les empreses es-trangeres en procés d’implantació a Cata-lunya.

10Les empreses asiàtiques destaquen elsavantatges competitius de Catalunya queintervenen en les decisions d’inversió deles companyies d’aquesta àrea:

• L’existència d’un teixit empresarial com-petitiu que ofereix suport i proveïment deserveis afins a les seves activitats, com a fac-tor altament determinant per a aquestes em-preses. Més d’un 80% de les empresesasiàtiques participants es declaren satisfeteso molt satisfetes amb el grau de concentra-ció d’empreses de sectors relacionats.

• La disponibilitat d’informació sobre els as-pectes diferencials de Catalunya i Barcelonapel que fa a cultura del treball, valors, la im-plicació de l’administració en el clima de ne-gocis, etc., a causa de la seva percepciód’Europa com a unitat homogènia.

• La divulgació de casos d’èxit de llançamentde negocis amb capital asiàtic, la qual cosaaporta experiències de referència per a nousinversors.

0908

PRINCIPALS CONCLUSIONS

02INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXTECONÒMIC

13

LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI I CONTEXT ECONÒMIC

13

02

12

L’àrea de Promoció Econòmica Internacional del’Ajuntament de Barcelona i Invest in Catalonia(Generalitat de Catalunya - ACC1Ó) han emprèsl’elaboració de la 5a edició de l’estudi “La inversióestrangera a l’àrea de Barcelona i Catalunya”amb la col·laboració de PricewaterhouseCoopers.

La present edició, a diferència de l’anterior, de junydel 2007, veu la llum en un context d’incertesa pera la Inversió Estrangera Directa (d’ara endavantIED) i per a les economies catalana i mundial. Par-tint d’aquesta premissa, l’estudi posa l’accent enaquells aspectes diferencials de l’economia cata-lana que han fet i han de seguir fent del nostrepaís i la ciutat de Barcelona un referent mundial al’hora d’atraure projectes empresarials i fluxosd’IED d’arreu del món.

Malgrat la situació conjuntural esmentada, les ten-dències apuntades els darrers anys en relació ambla producció industrial, la convergència de les eco-nomies més avançades envers la nova economiai l’organització en xarxes complexes mantenen elseu vigor i la seva vigència.

Amb tots aquests elements sobre la taula, el po-sicionament de l’economia de l’àrea de Barcelonai, per extensió, de tot Catalunya, com a pol d’a-tracció d’IED presenta importants reptes de futur,i també un horitzó d’oportunitats. En aquest sen-tit, tal com tracta l’estudi en les seves diversesseccions, Catalunya ha de fer compatible, en elfutur més immediat, la seva capacitat per mante-nir els fluxos d’entrada d’IED en els sectors deno-minats tradicionals i al mateix temps apostar, demanera decidida, pels sectors denominats emer-gents i que protagonitzaran l’impuls de l’economiamundial en els anys que vénen.

Pel que fa pròpiament a la publicació, ACC1Ó i l’Àreade Promoció Econòmica Internacional de l’Ajuntamentde Barcelona han optat per donar un gir notable tanta la metodologia de realització de l’estudi, que es co-menta més endavant, com a la seva estructura. Així,el cos de l’informe, presenta les parts següents:

• Una part inicial en què es presenten les conclu-sions principals de l’estudi, i on es desglossenaquelles fortaleses i potencials de creixement del’economia catalana com a pol d’atracció d’inversióestrangera directa.

• Una secció de tipus quantitatiu sobre les gransxifres en l’àmbit macro del context actual i re-cent de la IED a Catalunya i al món i els seustrets definitoris.

• Un apartat dedicat a la IED tradicional a Cata-lunya, entenent com a tal, aquella originada perempreses de sectors consolidats amb una madu-resa contrastada i per part de països amb una pre-sència a Catalunya perllongada en els anys.L’èmfasi, en aquesta part, s’ha posat en els prin-cipals reptes per tal de consolidar la inversió i elspunts de la cadena de valor que tenen un majorrecorregut en els propers anys: l’R+D+i i la logís-tica i distribució.

• Una secció dedicada a la IED emergent a Cata-lunya, sobretot tenint en compte els sectors dela nova economia que estan cridats a protagonitzarel futur econòmic a Catalunya i al món: biotecno-logia, energies renovables i TIC, particularment.Dins d’aquesta secció, la figura de l’emprenedo-ria internacional hi té una menció destacada.

• Per últim, s’inclou un apartat que inclou l’anàlisigeogràfica de la IED a l’àrea de Barcelona i Ca-talunya, on es tracta, d’una banda, la inversió delspaïsos amb una presència històrica i consolidada aCatalunya i, de l’altra, aquells amb una importànciacreixent en l’economia catalana i, de manera es-pecial, els països del continent asiàtic i els de lariba mediterrània. En darrer lloc, es comparen elstrets definitoris i les oportunitats diferenciadesque plantegen.

2.1Introducció a l’estudi

2.2Enfocament metodològic i marc conceptual de l’estudi

D’acord amb el cens d’empreses estrangeres aCatalunya, actualment hi ha més de 3.100 com-panyies estrangeres establertes al territori català,que representen aproximadament un terç de lesempreses estrangeres existents a Espanya1. Entermes de concentració geogràfica a Catalunya,cal dir que, aproximadament, el 90% de les em-preses estrangeres de Catalunya es troben dinsl’àrea de Barcelona. A efectes d’aquest estudi, l’à-rea de Barcelona fa referència a la realitat me-tropolitana de Barcelona, entenent com a tal elslímits administratius de la ciutat més les 7 comar-ques que l’envolten: el Barcelonès, el Maresme,el Garraf, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, elVallès Occidental i l’Alt Penedès.

L’estudi sobre la IED a Catalunya parteix d’unmarc conceptual propi ideat per a aquesta ediciói al qual s’adapta l’estructura de capítols presen-tada anteriorment. Aquest marc conceptual par-teix de la hipòtesi (vegeu figura 1) que podemdefinir diferents tipologies d’IED segons el graude maduresa dels sectors productius i empresesque estan implantades al territori. A cadascuna deles tipologies d’IED se li pot associar un objectiuprincipal, i un focus d’actuació específic. Aques-tes diferents estratègies associades perseguei-xen en termes agregats l’increment de projectesi fluxos d’IED en tot el territori.

1 El juliol del 2009, hi havia censades un total de 3.124 empreses. Invest in Catalonia.

FIGURA 1.MARC CONCEPTUAL DE LA IED

NOTA: S’entén per escala local, en contraposició a global, l’àmbit objecte de l’estudi: l’àrea de Barcelona i Catalunya.Font: Elaboració pròpia PwC.

ELEMENTS DE L’ENTORN RELACIONATS AMB LA IED DONATS A ESCALA GLOBAL> Evolució de la conjuntura macroeconòmica mundial> Evolució dels inflows i outflows de la IED al món> Estratègies de captació/manteniment de la IED per part dels competidors de Catalunya

ELEMENTS DE L’ENTORN AESCALA LOCAL SOBRE ELSQUALS INCIDIR

> ROL DE LES ADMINIS-TRACIONS PÚBLIQUES

> CAPITAL HUMÀ

> ACCÉS A FINANÇAMENT

> INFRAESTRUCTURES

> MARC NORMATIU

> OFERTA DE SERVEIS IQUALITAT DE VIDA

> CLIMA DE NEGOCIS

TIPOLOGIA IED

TRADICIONAL

EMERGENT

EMPRENEDORIAINTERNACIONAL

OBJETIU PRINCIPAL

MANTENIMENT

CAPTACIÓ I CONSOLIDACIÓ

CAPTACIÓ

FOCUS D’ACTUACIÓ

CONCENTRACIÓ ENPUNTS CLAU DE LACADENA DE VALOR

ASSOLIMENT DE MASSA CRÍTICA

TALENT

+ MADUR

- MADUR

GRA

U DE MADURE

SA DELS SE

CTORS

PRO

DUCT

IUS

15


15

02

14

• Entrevistes en profunditat a 8 agents facilitadors. Han estat cambres de comerç, consolats es-trangers i altres institucions de referència en l’àmbit de la IED.La funció d’aquests agents ha estat de contrast de l’enfocament del treball i de identificació delsaspectes diferencials que caracteritzen la IED a Catalunya.

• Realització de grups de discussió o workshops sectorials i geogràfics, agrupant-los en dosgrans grups, segons si es tracta de sectors o mercats de la IED de tipus tradicional o bé emer-gent. En total, s’han realitzat 6 workshops, amb la presència agregada de 45 empreses:

IED SECTORS TRADICIONALS1. Punt de la cadena de valor R+D+i: tendències i reptes de futur 2. Punt de la cadena de valor Logística i Distribució: tendències i reptes de futur3. Aspectes diferencials de la IED de les empreses dels EUA i el Canadà

IED SECTORS EMERGENTS4. Aspectes diferencials de la IED de les empreses asiàtiques5. Aspectes diferencials de la IED en els sectors emergents6. Emprenedors internacionals

Aquests grups de discussió s’han estructurat de la següent manera:

PART 1 Aspectes diferencials dels sectors i geografies concernits, com ara:• El dinamisme del teixit empresarial• Els factors clau de competitivitat de l’economia de Catalunya i l’àrea de Barcelona• L’aposta per les activitats de valor afegit• El rol dels clústers• Les experiències en el camp de la col·laboració público-privada

QUADRE 1.METODOLOGIA ABREUJADA DE L’INFORME

PART 2Recollida de dades primàries a través de qüestionaris a les empreses participants, dividits enels següents 8 eixos d’entorn i un total de 32 variables, valorades segons el nivell d’importàn-cia atorgada i el grau de satisfacció en l’actualitat:• Entorn de la inversió• Costos de la inversió• Capital humà• Cultura de l’entorn de treball• Infraestructures• Oferta de serveis• Entorn legal i fiscal• Finançament

• Entrevistes personalitzades a empreses per tal de complementar els grups de discussió i realitzarestudis de cas.

Per últim, s’ha mantingut l’anàlisi de les dadessecundàries present en altres edicions i queaporta una perspectiva de context rellevant des

del punt de vista de les tendències sectorials igeogràfiques d’evolució de la IED al llarg deltemps.

2 OCDE: Benchmark Definition of Foreign Direct Investment, 4th Edition, abril del 2008.

L’entorn en el qual les empreses prenen decisionsrespecte a la IED a Catalunya és un context que téun doble vessant, i que està format per elementsque podem considerar d’escala local. El rol de-senvolupat a escala local té implicacions directesen aspectes tan decisius com la disponibilitat detot tipus d’infraestructures, el grau d’excel·lènciadel capital humà del territori o l’existència d’un de-terminat clima de negocis. D'altra banda, a escalaglobal també hi ha factors que poden incidir demanera determinant en la presa de decisions es-tratègiques per part de les companyies en relacióamb la futura IED, com ara les estratègies més omenys agressives i innovadores que altres territo-ris puguin exercir de cara a atreure nova IED.

Com s’ha apuntat anteriorment, un punt diferen-cial de l’estudi respecte a edicions prèvies haestat l’enfocament innovador de la seva metodo-logia de treball. En aquest sentit, el recurs a l’en-questa via qüestionari a una mostra representativad’empreses ha deixat pas a l’ús de tècniques quepermeten captar amb més sensibilitat aspectesmés qualitatius de la situació actual, reptes i opor-tunitats que encaren empreses estrangeres signi-ficatives a Catalunya. Els elements principalsd’aquesta nova metodologia són:

2.3Oportunitats de la IED per a Catalunya en un entorn de canvi econòmic mundial

La IED constitueix un element clau en la ràpida in-tegració econòmica que hem viscut els darrersanys a escala mundial. La IED representa unmitjà per crear vincles estables, directes i dura-dors entre economies. Així mateix, la IED esdevéun instrument important per al desenvolupamentdel teixit empresarial local, i pot ajudar a millorarla posició competitiva tant de l’economia d’aco-llida com d’aquella que inverteix més enllà de lesseves fronteres.

En concret, la IED facilita la transferència detecnologia i de know-how entre les econo-mies. En el mateix sentit, proporciona oportuni-tats a l’economia del país que emet la inversióper a la promoció dels seus productes de ma-nera més extensa en els mercats internacionals.

El creixement significatiu en el volum de la IED du-rant les dècades recents i la seva extensió plane-tària reflecteix tant un increment de la grandàriacom del nombre de transaccions i projectes d’IED,i també un increment de la diversificació de lesempreses en diverses economies i multiplicitat desectors. Tradicionalment són les grans empreses,corporacions i holdings multinacionals els quedesenvolupen un rol predominant en les esmen-tades transaccions globals. Tanmateix, els darrersanys hi ha el consens que les empreses de petitai mitjana grandària han tingut un rol de rellevànciacreixent en el camp de la IED2 .

17


17

02

16

L’any 2007, els fluxos emissors i receptors d’IEDmundial van incrementar-se en més d’un 50%respecte de l’any 20063. Igualment, el nombrede projectes d’IED a tot Europa va incrementarun 5% amb relació al 2006, i un 95% amb rela-ció al 20024. Pel que fa al moment actual, caltenir en compte que l’evolució en el temps deles xifres globals de la IED va estretament re-lacionada amb l’evolució de la situació eco-nòmica i financera. Així doncs, una vegadas’hagin produït els ajustos necessaris en el pa-norama macroeconòmic mundial, una recupe-ració de certa magnitud en els diversosindicadors, que les principals institucionspronostiquen per al 20105, hauria de portarassociats increments dels fluxos i dels pro-jectes d’IED arreu. Aquest entorn d’ajust eco-nòmic global coincideix amb un altre procés, que

no és ni nou ni recent, segons el qual totes leseconomies avançades estan protagonitzant unaevolució accelerada dels seus sistemes produc-tius envers la nova economia. Catalunya, en qua-litat d’economia avançada, no és una excepció,i protagonitza la seva pròpia evolució en relacióamb els seus sectors productius.

L’economia catalana, de forta empremta indus-trial, està esdevenint al llarg de les darreres tresdècades una economia cada cop més basada enel coneixement, i la societat catalana depèn demanera més directa de la producció, la difusió il’ús massiu del coneixement i la informació. Enaquest sentit, s’estan produint moviments defons des de la perspectiva de la terciarització deles activitats industrials i de la “industrialitza-ció” de les activitats de serveis.

3 www.oecd.org4 European Investment Monitor 2008 Report.5 El Fons Monetari Internacional pronostica per al 2010 un creixement mun-dial del 2,5% del PIB, respecte a una contracció de l’1,4% per al 2009.

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/update/02/pdf/0709.pdf

En aquest context, les estratègies envers la cap-tació, el manteniment i la consolidació de la IEDhan d’adaptar-se a les noves necessitats de con-sum, pautes productives i condicionants d’entorn,energètics i mediambientals, principalment.

Catalunya i I’àrea de Barcelona en particular afron-ten el doble repte d’augmentar la seva competiti-vitat com a pol d’atracció d’IED i, alhora, manteniri millorar el grau de satisfacció dels empresaris jaestablerts al territori.

El document que s’introdueix aquí pretén seruna eina de treball per donar compliment alsobjectius acabats d’enunciar i reflectir el posi-cionament de Catalunya com a pol d’atracció dela IED en el context global. Per això, l’Àrea de

Promoció Econòmica Internacional de l’Ajunta-ment de Barcelona, Invest in Catalonia (ACC1Ó)i PricewaterhouseCoopers volen agrair a totesles persones, empreses i institucions que hanparticipat i col·laborat al llarg de les diferentsfases del projecte amb les seves opinions i laseva bona predisposició.

03SITUACIÓ ACTUALDE LA IED AL MÓN I A CATALUNYA

Després d’experimentar un augment molt notableen els primers anys del segle XXI, i que la xifraagregada de fluxos d’inversió estrangera directagenerats o rebuts a les diferents regions mundialsarribés al seu màxim l’any 2007, les darreres dades

publicades per UNCTAD revelen una xifra agre-gada dels fluxos d’IED d’1,6 bilions de dòlars, laqual cosa representa una reducció del 10% res-pecte de l’any anterior.

03

20 21

LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • SITUACIÓ ACTUAL DE LA IED A CATALUNYA I AL MÓN

L’evolució temporal de la IED no resulta aliena a la progressió del’activitat econòmica en el temps, sinó més aviat una conseqüènciad’aquesta. En aquest sentit, el present capítol fa un breu repàs a lesdades més actualitzades dels fluxos d’IED que els diferents territorisi regions mundials reben de forma individual i també agregada.Aquesta anàlisi és fonamentalment de tipus quantitatiu. Segueix unabreu reflexió sobre les tendències descrites recentment en les dife-rents estratègies existents al món per atreure IED, lligades o no al’evolució macroeconòmica. Per últim, una anàlisi aprofundida de larealitat de Catalunya aporta les conclusions principals i esbossa elsdiferents rostres que presenta la inversió feta al territori per part deles empreses estrangeres.

3.1Situació actual de la IED al món

Com a fet rellevant, cal destacar que la disminucióde la IED ha estat més acusada en el cas de leseconomies desenvolupades. En canvi, en els paï-sos en vies de desenvolupament o en transició,l’impacte ha estat, per ara, molt més reduït.

De cara a l’exercici 2010, hi ha un notable consensentre les principals institucions de referència a es-cala mundial a l’hora d‘afirmar que la situació ma-croeconòmica reiniciï la via del creixement, la qual

cosa repercutirà en la recuperació dels fluxosd’IED en termes mundials.

Una anàlisi tant de la inversió originada com de larebuda per part de les diferents regions reflecteixel domini d’Europa, que representa al voltant dela meitat dels fluxos d’entrada i sortida d’IED. Pelque fa estrictament als fluxos de recepció d’IED,la regió d’Àsia i Oceania en rep gairebé una cin-quena part, quasi el doble de la que origina.

(1) Europa: Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre,República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg,Lituània, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovenia, Espanya, Suècia, Gran Bretanya, Gibraltar, Islàndia, Noruega i Suïssa(2) Altres països desenvolupats: Austràlia, Israel, Japó, Nova Zelanda(3) CEI: Comunitat d'Estats Independents (Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Moldàvia, Rússia,Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan)

GRÀFIC 01. LA IED AL MÓN PER REGIONS (2008)

Font: base de dades UNCTAD FDI/TNC

INVERSIÓ A L’EXTERIORINVERSIÓ DE L’EXTERIORÀfricaLlatinoamèricaÀsia i OceaniaSud-est Europa i CEI (3)Altres països desenvolupats (2)Nord d’AmèricaEuropa (1)

100%

75%

50%

25%

0%

2,9%

6,9%

17,5%

4,7%

9,1%

13%

46%

2,6%0,3%

2,6%

9,8%

8,1%

16%

61%

GRÀFIC 02. DISTRIBUCIÓ DE LA CAPTACIÓ DE LA IED A NIVELL GLOBAL (2003-2008)

Font: base de dades OCO MonitorXina EUA Índia Gran Bretanya

França Rússia Alemanya Espanya Polònia Romania

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

(En nombre de projectes)

03

23

Catalunya desenvolupa un rol de lideratge en l’a-tracció de la IED global, tant dins del context es-panyol com en el panorama europeu. Així hocorroboren diversos estudis, com l’European In-vestment Monitor 2008, que situava el territori deCatalunya com la 4a localització més atractivaper ubicar un negoci, en una classificació que en-capçala la regió de Greater London. Específica-ment, en relació amb l’àrea de Barcelona, unestudi9 recent de Cushman & Wakefield situa laciutat al 4rt lloc d’un rànquing de 34 ciutats euro-pees de referència per fer negocis i que avalua unaàmplia gamma de factors d’entorn.

Històricament, Catalunya ha estat una destinaciód’alta prioritat per a les empreses estrangeres enrecerca de noves localitzacions per als seus ne-gocis. Els projectes d’IED que s’hi duen a termees desenvolupen en una alta diversitat de sec-tors, des dels més tradicionals als més innova-dors, la qual cosa demostra l’habilitat del territoriper acollir iniciatives empresarials estrangeresd’un ampli espectre.

Per països, més d’una quarta part dels projectesd’IED de tot el món procedeixen dels EUA, men-tre que Alemanya en genera una dècima part. Pera l’agregat acumulat dels anys 2003-2008, Es-panya origina una quota del 2,5% mundial.

La Xina, els EUA i l’Índia ocupen les 3 primeresposicions pel que fa al nombre de projectes re-

buts, fet que explicita la transcendència delsnous països emergents en el panorama econò-mic mundial. En aquesta classificació, Espanyaocupa el 8è lloc.

En canvi, pel que fa al volum d’IED, Espanya ocupala setena posició a nivell mundial, i la quarta aEuropa, amb una quota del 3,9% del total.

22


No tota la IED presenta les mateixes caracterís-tiques. Diferents tipus de companyies presentendiferents raons per invertir més enllà de les fron-teres en què estan establertes. Igualment,aquestes mateixes companyies valoren la deci-sió inversora de diverses maneres i tenen dife-rents prioritats a l’hora de seleccionar lalocalització de la inversió. De fet, aquestes raonsi prioritats han canviat molt en els darrers anys.

Molts governs consideren la IED en termes delnombre de llocs de treball creats; en canvi, la IEDpot tenir un elevat nombre d’impactes importants,tant directes com indirectes. Aquests impactesvarien segons el tipus d’IED que s’atrau, el nivellde desenvolupament econòmic del país, els vin-cles entre la IED i l’economia domèstica i la me-sura en què la promoció de la IED està integradaen l’estratègia de l’economia del país receptor dela inversió.6

El fet que la porció de la IED al món es redueixiprovoca automàticament un augment de la com-petència per a un nombre menor de projectes. Enaquest context, l’habilitat dels diferents governs i,dins d’aquests, dels organismes de promoció, pertal d’influir en les decisions d’inversió a través dedonar informació puntual del país i dels sectorsproductius, així com de fer els esforços necessa-ris en l’acompanyament a empreses, serà méscrucial que mai.7

Tot això és rellevant tant per a la captació de novainversió com per al manteniment de la IED ja im-plantada al territori, en què la millora dels serveisd’atenció i seguiment per part dels governs lo-cals poden assegurar la retenció de llocs de tre-ball en l’economia.

Per últim, nous enfocaments més eficients delstradicionals serveis de promoció a la inversió, laprovisió d’informació i serveis diversos d’acom-panyament poden assegurar l’èxit de les oficinesde promoció de la IED en un moment en què lesdiverses administracions públiques han d’afrontarajustos pressupostaris importants.

Altres consideracions fruit de diversos estudis8

apunten al fet que, independentment de la ten-dència de l’activitat econòmica global, per a la qualla IED constitueix un pilar fonamental, les com-panyies d’arreu del món estan estenent la sevarecerca envers nous mercats i avantatges com-petitius. En altres paraules, l’amplitud geogràficaen la destinació dels fluxos de la IED, sense con-sideracions sobre la magnitud d’aquests, va enaugment, juntament amb la creació de riquesa inoves oportunitats en parts del món que fins araeren poc receptores d’inversió.

3.2L’increment de la competènciaen l’atracció de la IED

3.3Situació actual de la IED a Catalunyai l’àrea de Barcelona

6 Foreign Investment Promotion Center – World Bank7 Global Investment Promotion Benchmarking 2009: Summary Report. World Bank Group8 IBM Plant Location International9 Cushman & Wakefield: European Cities Monitor 2009

23

L’atractiu de Catalunya com a àrea d’atracciód’IED es recolza en una força laboral amb unaelevada capacitació professional i una de-manda molt sofisticada, d’elevada capacitat ad-quisitiva. A més, Catalunya s’ha posicionat coma plataforma d’accés privilegiada per a altresmercats de l’Amèrica Llatina, l’Europa conti-nental o l’Orient Mitjà, no solament per factorsculturals i de situació geogràfica, sinó també perles oportunitats estratègiques que ofereixen em-preses catalanes i espanyoles presents enaquests territoris.

Pel que fa al nombre d’empreses estrangeres es-tablertes a Catalunya el 2008, aquest era de mésde 3.100. Com reflecteixen la taula i el gràfic se-güents, els països amb major presència a Cata-lunya quant al nombre d’empreses són França,Alemanya, els EUA i Itàlia.

03

2524


GRÀFIC 04. EVOLUCIÓ DE LA IED BRUTA A CATALUNYA (2003-2008)

Font: Ministerio de Industria, Turismo y ComercioNota: Inclou les inversions en ETVEs i no ETVEs

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

(En milions d’euros)

Font: Invest in Catalonia

PAÍS D’ORIGEN

Alemanya

França

Estats Units d'Amèrica

Itàlia

Holanda

Japó

Regne Unit

Suïssa

Bèlgica - Luxemburg

Dinamarca

Suècia

Portugal

Àustria

Canadà

Finlàndia

Noruega

Altres

Total

2006

705

519

399

356

198

148

140

111

87

67

62

46

44

28

20

15

55

3.000

2008

537

671

392

360

224

153

147

107

90

73

58

53

58

25

19

18

139

3.124

TAULA 01.

NOMBRE D’EMPRESES ESTRANGERES ESTABLERTES A CATALUNYA

En línia amb l’evolució agregada mundial i les prin-cipals economies desenvolupades, la catalana hapresentat una pauta de comportament similar enrelació amb els fluxos d’inversió estrangera directa

rebuda la darrera dècada. En aquest sentit, els flu-xos totals d’IED adreçats a Catalunya el 2008 vanser de 3.458 milions d’euros10.

GRÀFIC 03. EVOLUCIÓ DEL CREIXEMENT DE LA IED MUNDIAL I LA IED A CATALUNYA EN ELS DARRERS 10 ANYS

Font: base de dades UNCTAD FDI/TNC i Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

0,0%

5,0%

0,0%

5,0%

0,0%

IED a CatalunyaIED Mundial

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

10 Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

El 90% de la inversió estrangera rebuda a Cata-lunya prové de la UE-27, un 4,4% de la resta del’OCDE i un 5,6% de la resta del món. Segonsel criteri d’inversions provinents de països d’o-rigen últim, França, amb 627 milions d’euros iun increment del 219,8%, encapçala el rànquingd’inversors amb més d’una quarta part (29,5%)del volum assolit el 2008. En segon lloc se si-tuen els Països Baixos (amb un 19,1%) seguits

dels EEUU (9,8%), el Regne Unit, Alemanya iItàlia que aporten cadascun el 6%.

La inversió bruta estrangera a Catalunya el primertrimestre de 2009 (dades provisionals) assoleix160,4 milions d’euros i representa el 7,5% deltotal registrat el 2008 i el 14,5% de la inversiórealitzada a Espanya en aquest període.

2003 2004 2005 2006 2007 2008

27


26

En línia amb la importància creixent dels sec-tors emergents, cal dir que els actius que l’àreade Barcelona i Catalunya ofereixen a la IED estanevolucionant. Actualment, hi destaquen activitatsi niche markets que van en consonància amb el ni-vell avançat del seu desenvolupament. Així esta-

ríem parlant de sectors d’alt valor afegit i apor-tació tecnològica, amb un elevat component dequalitat, diferenciació, R+D+i o disseny.

D’altra banda, en analitzar el nombre de projectesd’IED iniciats a Catalunya durant els darrers 5 anyssegons el sector, veiem que el software i les TICprotagonitzen més del 20% d’aquests i que, jun-tament amb els serveis a les empreses i els pro-ductes de consum, representen la meitat delsprojectes d’IED desenvolupats.

Per últim, segons la tipologia d’IED, i discernintentre l’originada per les Entitats de Tinença de Va-lors Estrangers (ETVE) i les no ETVE o IED pro-ductiva, l’anàlisi mostra com el 2008 a Catalunyaes va produir un augment notable en la proporcióde la inversió via ETVE, i es va arribar a constituirmés d’un terç del total de la IED rebuda.

GRÀFIC 07. SECTORS AMB MAJOR CAPTACIÓ D’IED A CATALUNYA (2003-2008)

Font: base de dades OCO Monitor

60

40

20

0


Serveis Empresarials

Productesde Consum

Software iTIC

Alimentaciói Tabac

Farma-cèutic

Químic Tèxtil Transport ServeisFinancers

Automoció

GRÀFIC 08. INVERSIÓ ETVE I NO ETVE A CATALUNYA

Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

100

75

50

25

02006 2007 2008

Volum d’inversióen ETVE (mM€)

ETVE (milions d’euros)No ETVE (milions d’euros)

(En %)

15%

85% 94%

6%

63%

37%

0,5 0,2 1,2

03La comparativa entre els anys 2006 i 2008 denotauna pauta d’estabilitat pel que fa al nombre agre-gat d’empreses. No en va, el 40% d’aquestescompanyies han estat desenvolupant activitatsa Catalunya durant més de 10 anys, la qual cosamostra una alta fidelització de les inversions en-vers el territori i el manteniment de la competitivi-tat de la zona.

En relació amb l’àrea de Barcelona, l’anàlisi delnombre de projectes d’IED captats any rere any,reflecteix que aquests representen almenys un75% del total de projectes a Catalunya i l’any2008, aquesta tendència va arribar a una proporciódel 87%.

Atenent al nombre de projectes captats segons labranca d’activitat, ens trobem que el 57% delsprojectes desenvolupats des del 2003 al 2008

s’han centrat en les activitats de fabricació, màr-queting, comerç minorista i logística.

GRÀFIC 05. DISTRIBUCIÓ DELS PROJECTES D’IED A L’ÀREA DE BARCELONA I CATALUNYA (2003-2008)


100

75

50

25

02003 2004 2005 2006 2007 2008

(*) Barcelonès, Maresme, Garraf,Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Alt Penedés

Resta de CatalunyaÀrea de Barcelona (*)


GRÀFIC 06. LA IED A CATALUNYA PER BRANCA D’ACTIVITAT (2003-2008)


120

80

40

0


Comercial i Màrqueting

Comerç Minorista

Fabricació Logística Head-quarters

Serveis Empresarials

R+D ContactCentres

Altres Disseny Construcció

04LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA: CONCENTRACIÓEN PUNTS CLAU DE LA CADENA DE VALOR

31

Els subapartats següents mostren la relació entrel’evolució de l’economia catalana en els seus di-ferents sectors productius i els canvis que la IEDtradicional està protagonitzant quant a la redefini-ció de la estratègia i les noves necessitats de lesempreses. Igualment, també tracten aquelles ac-

cions que s’impulsen per part de la resta d’actorseconòmics del territori per tal d’assegurar i reteniramb garanties la inversió de caire tradicional.

LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA04

30

La inversió estrangera tradicional a Catalunya és originada per em-preses de negocis i sectors consolidats. En aquest sentit, sol prove-nir fonamentalment d’economies avançades. La IED tradicional escaracteritza també perquè les empreses que s’instal·len al paíshoste, en aquest cas, l’àrea de Barcelona i Catalunya, solen respon-dre a un esquema tradicional de casa mare-filial, per la qual cosa elcentre decisori radica lluny del país receptor de la IED. Un altre as-pecte propi de la IED tradicional té a veure amb el fet que el know-how que requereix està igualment consolidat i és disponible ambuna certa facilitat en un ventall ampli de localitzacions.

Per al cas català, històricament la raó principal d’atracció de la IEDhavia estat el cost com a factor competitiu. Amb tot, si aquest esce-nari va ser perfectament vigent al llarg de bona part de la segonameitat del segle XX, la competència més gran en el si de la UE i laprovinent d’altres localitzacions més exòtiques ha fet que, en l’ac-tualitat, deixés de ser-ho en gran part.

31

Així doncs, en el cas de la IED tradicional a Cata-lunya, s’està apostant per aquells punts de la ca-dena de valor que permeten mantenir iincrementar la competitivitat del país com a pol

d’atracció d’inversió, com poden ser l’R+D+i o lalogística. Per aquest motiu, s’han dut a terme dosworkshops amb empreses focalitzats en aquestsdos aspectes.

FIGURA 3. ELEMENTS I ACTORS CLAU EN LA IED TRADICIONAL

L’àrea de Barcelona i Catalunya en general pre-senten una evolució pròpia d’economia industrialenvers una economia basada en el coneixement.Aquest procés, iniciat ja fa dècades, s’està ac-celerant de manera decisiva els darrers anys grà-cies als importants avenços tècnics i a altres

tendències de fons, fonamentalment un canviestructural progressiu en favor de la terciarit-zació de l’economia, l’increment del capitaltangible i, especialment, la major i creixent re-llevància dels processos lligats a la innovació.

4.1 Dinàmica del teixit empresarial en els sectors madurs. L’aposta per les activitats d’alt valor afegit i intensives en coneixement

Font: Elaboració pròpia PwC

ELEMENTS D’ENTRADA> Acceleració del procés de terciarització de la indústria> Aposta per la competitivitat basada en el coneixement i el valor afegit

SECTORS MADURS

OBJECTIU PRINCIPAL:MANTENIMENT

FOCUS D’ACTUACIÓ:CONCENTRACIÓ ENPUNTS CLAU DE LACADENA DE VALOR

ÀMBITS PRIORITARIS PER A LES EMPRESES GENERADORES DE LA IED TRADICIONAL

> INCENTIUS EN RELACIÓ A L’R+D+i

> INFRAESTRUCTURES

> AGILITAT I EFICÀCIA EN LA RELACIÓAMB LES ADMINISTRACIONS

> FÓRMULES DE PARTENARIAT

> CAPITAL HUMÀ CAPACITAT

OFERTA DE CATALUNYA I L’ÀREA DE BARCELONA

> INFRAESTRUCTURA DE TRANSPORT

> CAPACITACIÓ PROFESSIONAL

> eADMINISTRACIÓ

> INCENTIUS I AJUTS

> COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA

> INFRAESTRUCTURA TECNOLÒGICA

R+D+i

LOGÍSTICA

FIGURA 2. LA CADENA DE VALOR I LA IED TRADICIONAL


R+D

COMPRES I APROVISIONAMENT

LOGÍSTICA I DISTRIBUCIÓ

MARQUETINGI VENDA

POSTVENDA

OPERACIONS

33

LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA

33

04

32

Com a fet rellevant cal dir que, tot i que la indús-tria tradicional continua tenint una importànciacabdal en la creació de riquesa, la seva pèrdua depes relatiu, sobretot en termes d’ocupació, cal

entendre-la en clau de creació de noves sinèr-gies entre les funcions manufactureres i les fun-cions de serveis.

El sector “integrat” –de manufactura i serveisdestinats a la producció– representava, el 2005,el 55,7% de l’ocupació total de Catalunya, un8,5% per sobre de la mitjana espanyola.

L’exitosa complementarietat entre les activitatsintensives en coneixement, tant dels sectorsindustrials com dels terciaris, i les noves tec-nologies han produït efectes en les economiesoccidentals avançades com la catalana. Quant alteixit empresarial en destaquen les següents11:

GRÀFIC 12. LA IED A CATALUNYA PERSECTORS TRADICIONALS (2003-2008)

Aquesta dada és rellevant, tenint en compte l’im-portant pes de la indústria en la IED tradicional.

En aquest sentit, el 38% de la IED total rebudaa Catalunya pertany al sector industrial.

Agricultura i pescaConstruccióServeis destinats al consumServeis destinats a la produccióIndústries manufactureres

ServeisAgriculturaIndústriaConstrucció

100

75%

50%

25%

0%

DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL

TAXES DE VARIACIÓ ANUAL EN %

GRÀFIC 10. EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ PER A GRANS SECTORS ECONÒMICS: CATALUNYA I ESPANYA

GRÀFIC 11. INVERSIÓ INDUSTRIAL A CATALUNYA

Font: Secretaria d’Indústria i Empresa

Font: INE, Contabilidad Regional de España

1995 2005 1995 2005CATALUNYA ESPANYA

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

6,5%

1,5%

-3,5%

La inversió industrial a Catalunya es manté el 2008 en taxes positives

Una nota destacada del 2008 va ser l’evolució de la inversió industrial, ja que va continuar creixent per sisèany consecutiu, i va arribar al 2,2%. Aquest fet demostra l’aposta de la indústria per la renovació dels seusequipaments, els sistemes de producció i la tecnologia com a factors clau per mantenir la competitivitat.

2,2%2,9%

6,7%5,3%

3,5%

1,7%

-0,9%

• La internacionalització dels processos de pro-ducció i la seva repercussió sobre l’organitzacióde les empreses.

• Els importants canvis en la naturalesa i la dinàmicadels mercats i en l’estratègia de les empreses.

• Les característiques de la creixent interrelacióentre les activitats manufactureres i les activitatsde serveis, tant en l’àmbit de la firma o de la ca-dena de valor, com en l’àmbit de les seves inter-dependències tecnològiques i econòmiques.

Aquesta tendència que es descriu al llarg delsdarrers anys té en la reforma dels processos delogística i la distribució de les empreses delssectors madurs un dels principals exponents pelque fa a l’aposta per la major tecnificació enpunts clau de la cadena de valor. Així, per alsdiferents sectors madurs en què el componentlogístic constitueix un aspecte rellevant dels seusresultats econòmics, tota inversió en infraestruc-tures de distribució o sistemes d’informació potredundar en beneficis molt rellevants per a la filiali, en última instància, per a la casa mare.

11 “La nova indústria: el sector central de l’economia catalana”. Papers d’economia industrial núm. 26. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria. Secretaria d'Indústria i Energia.

Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercioi anàlisi PwC (excloses ETVE).

41,8%

37,9%

12,0%

8,3%

ServeisConstruccióIndústria i EnergiaAgricultura

100

75%

50%

25%

0%

DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL

GRÀFIC 9. DISTRIBUCIÓ TRADICIONAL DEL PIB DE CATALUNYA PER SECTORS

Font: IDESCAT2000 2005 2008

EN % SOBRE EL TOTAL D’IED

-2.0%

15%

10%

5%

0%

35


35

04

34

Fruit de les diferents entrevistes i grups de dis-cussió portats a terme amb les empreses estran-geres dels sectors madurs, s’ha constatat queaquestes estan realitzant un esforç notable pel

que fa a la inversió en R+D+i, a la modernitzacióde les seves estructures productives i a la inte-gració amb proveïdors i clients al llarg de tota lacadena de valor.

FIGURA 4. PUNTS FORTS DE LA R+D+I A CATALUNYA

4.2El model de negoci de les empreses dels sectors madurs.L’oportunitat de la R+D+i

En conseqüència, Catalunya està reforçant el seuatractiu com a pol d’atracció de la IED per alssectors madurs posicionant-se per oferir avan-tatges competitius en aquells punts de la cadenade valor que presenten millors perspectives pera les empreses de cara als propers anys.

El nombre d’empreses innovadores entre elsanys 2005 i 2007 va ser de 10.470, dada que re-presenta el 27,4% del total d’empreses12. Segonsel tipus d’innovació, es mostra una major tendènciapel procés, seguit de la innovació de producte.

L’àrea de Barcelona disposa d’una base sòlidaen l’àmbit de la recerca i la innovació i l’impulsinversor tant privat com públic que s’està fent alrespecte està essent determinant per esdevenirpunt de referència internacional.

A Catalunya s’origina gairebé l’1% de la pro-ducció científica mundial (com Finlàndia o Es-còcia), el 2,5% de la UE-15 i més del 25% del’Estat espanyol13.

L’aposta per l’R+D de les empreses estrangeresradicades a l’àrea de Barcelona es perfila com unade les vies de manteniment dels fluxos d’IED. Enaquest sentit, atès que en els sectors tradicionals(electrònic, automobilístic, farmacèutic etc.) l’R+Destà notablement lligada a la producció, l’apostade Catalunya per mantenir o atraure la partproductiva ha d’actuar de palanca d’arrosse-gament també per a l’activitat d’R+D.

EN % SOBRE EL TOTAL D’IED

GRÀFIC 13. LA IED A CATALUNYA PER BRANQUES ECONÒMIQUES (2003-2008)

Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio i anàlisi PwC (excloses ETVE)


Químic

Immobiliària/Construcció

Comerç majorista i distribució

Financer

Agroa

limentari

Metal·lúrgia

Activitats empre

sarials

Aigua i Energia

Venda al deta

ll

Transport

Hostaleria

Maquinària

Activitats culturals i esportiv

esTèxtil

Plàstics

Arts grà

fiques/Editorial

Autom

oció

Activitats inform

àtiques

Paper

Elèctric/Electrònic

R+D+iSEGURETATJURÍDICA

CAPITAL HUMÀPREPARAT

DISPONIBILITAT D’INFRAESTRUCTURES

KNOW-HOW CONSOLIDAT

D’altra banda, i en relació amb el capital humà de-dicat a les tasques d’R+D, per bé que tradicional-ment Catalunya s’ha centrat més en activitats dedesenvolupament que no pas de recerca, es dis-posa d’una posició competitiva respecte d’altreslocalitzacions. Així, la dotació de personal espe-cialitzat, juntament amb aspectes com la millorpreservació de la propietat intel·lectual, fan quel`àrea de Barcelona sigui competitiva enfront depossibles deslocalitzacions en aquest àmbit es-pecífic. En conseqüència, Catalunya és un terri-tori més competitiu, per exemple, que Àsia, perla seguretat oferta pel marc jurídic, la bonapraxi professional o el rigor dels estàndards iprocessos a seguir, aspecte especialment cert ensectors com el farmacèutic.

Per últim, en l’àmbit de la cooperació público-pri-vada, l’estratègia per potenciar la participació deles empreses en el funcionament dels centresde recerca i tecnològics podria passar per incen-tivar la comunicació i participació del sector privaten l’orientació de les decisions sobre les grans in-versions en matèria d’R+D+i, incloent fórmules departenariat público-privat o la inclusió d’empresesde referència del sector, la qual cosa reforçaria elcompromís i implicació del teixit empresarial en elsresultats d’aquests partenariats.

12 Idescat.13 Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

37

IMPULS DE LA XARXA TECNIO A CATALUNYA

TECNIO15 és la xarxa que aglutina els principals centres i agents de transferència tecnològica deCatalunya amb l'objectiu d'acostar-los a l'empresa i afavorir així la competitivitat i la projecció in-ternacional del teixit empresarial català. Aquests centres són en l’actualitat: Ascamm, Leitat, CTM,Cetemmsa i CIBM.

Les dues missions que se li encomanen consisteixen en:

• Consolidar i potenciar el model de transferència tecnològica per generar un mercat tecnològiccatalà que aporti competitivitat a l'empresa. La nova xarxa disposa de més de 100 agents espe-cialitzats del sistema de transferència tecnològica de Catalunya. Actualment integra centres tec-nològics, centres de difusió tecnològica i grups universitaris i té prevista la incorporació de nousagents com fundacions de recerca hospitalàries i centres de recerca.

• Dotar de tecnologia les empreses per aportar valor afegit als seus projectes i esdevenir un tram-polí de projecció exterior. Amb l'objectiu d'augmentar la competitivitat empresarial, TECNIO detectales necessitats de l'empresa catalana i li acosta les capacitats tecnològiques dels agents de la Xarxa.L'empresa ja pot trobar el seu aliat tecnològic per desenvolupar projectes d'R+D i d'innovació, perresoldre les seves necessitats tecnològiques i per rebre suport en la gestió d'ajuts i projectes.


37

04

36

Tots els governs de les economies avançades iemergents procuren any rere any incrementar elsseus fluxos receptors d’IED a través de la milloradel seu clima empresarial, desenvolupant diversesgaranties per als inversors i oferint diverses tipolo-gies d’incentius.

Segons l’Organització per a la Cooperació i elDesenvolupament Econòmic (OCDE), entre elsfactors més importants considerats pels inversorsquan decideixen implantar-se en una localitzaciódeterminada, hi ha:

• Un entorn regulatori previsible i no discriminatorii una absència de traves administratives injustifica-des als negocis.

• Un context macroeconòmic estable, incloent fa-cilitats envers el comerç internacional.

• Recursos suficients i accessibles, incloent lapresència d’infraestructures rellevants i de capi-tal humà14.

Com a resultat dels grups de discussió i les en-trevistes realitzades entre el col·lectiu d’empre-ses generadores de la IED tradicional, s’hanidentificat aquells aspectes que centren el seu in-terès en relació amb les necessitats de les em-preses i els avantatges competitius quepresenten l’àrea de Barcelona i Catalunya enaquests àmbits respectius:

• L’existència de polítiques, incentius i inversió enunes infraestructures de transport d’alta capacitatper al desenvolupament de les activitats logístiques.

• Una relació fluïda i àgil amb les institucions en ter-mes de tramitació administrativa.

• La potenciació de noves formes de col·laboraciópúblico-privada.

• Un capital humà capacitat i a uns costos raona-bles (vegeu capítol 4.4).

R+D+i: l’aposta per les xarxes i els ajuts públics

Una de les principals apostes que s’està fent al’àrea de Barcelona per tal de millorar l’oferta entermes d’atracció potencial d’IED té a veure ambles infraestructures tecnològiques. En aquestsentit, les empreses reconeixen l’esforç que lesdiferents administracions estan fent en matèriade creació de centres tecnològics i l’incrementd’incentius i programes. Com a resultat, un 81%de les empreses dels sectors madurs consul-tades consideren adequat el nivell de les in-fraestructures tecnològiques a Catalunya, i un13% n’estan molt satisfetes.

Catalunya disposa d’un nombre elevat deparcs de recerca tecnològica, que operen en unentorn de competència dins del territori. Aques-tes actuacions estan obtenint resultats en labona direcció per tal d’esdevenir centres ambvalor referencial. Una de les vies per aprofundiren aquesta estratègia rau en la cooperació entrecentres (en l’àmbit català, espanyol i internacio-nal) per tal d’oferir especialització i disponibilitatd’infraestructures que facin atractiva aquesta co-operació per a les grans empreses, també les decapital internacional.

Així, els parcs tecnològics poden actuar de pa-lanca d’atracció de nous fluxos d’IED en matè-ria d’R+D, ja que són espais amb xarxes virtualsi tecnologia d’última generació i que, acompan-yats de directrius sobre les diferents línies d’in-vestigació a desenvolupar, d’incentius en termesd’eficiència i productivitat, i d’un plantejament es-tratègic a llarg termini, poden constituir un valordiferencial per al territori.

D’altra banda, en les activitats d’R+D+i que de-senvolupen les empreses estrangeres a Cata-lunya es constata que una de les condicionsbàsiques que necessiten per desenvolupar la sevaactivitat és una xarxa de petites empresesexcel·lents en camps molt concrets (consultoria,fabricació de components i prototips, disseny…).

En l’àmbit institucional, cal destacar la posada enmarxa del Pacte Nacional per a la Recerca i laInnovació (PNRI), full de ruta en matèria de re-cerca i innovació en l’horitzó dels 15 propers anys.Amb aquest pacte es pretén, entre d’altres, posi-cionar la recerca i la innovació al capdavant de l’a-genda política, social i econòmica, millorar elsmecanismes de col·laboració entre universitat i

empresa i establir els passos necessaris per a unagovernança en recerca i innovació més eficient ieficaç.

En una línia complementària, l’Acord Estratègicper a la internacionalització, la qualitat de l’o-cupació i la competitivitat de l’economia cata-lana, 2008-2011 planteja diverses mesures per tald’augmentar la productivitat de l’economia. L’a-cord s’estructura en 8 grans àmbits: infraestruc-tures, polítiques d’ocupació i formació, R+D+i,polítiques socials, relacions laborals, finançamentde l’activitat econòmica, entorn afavoridor de l’ac-tivitat empresarial i internacionalització.

4.3Avantatges competitius de Catalunya i l’àrea de Barcelona en relació a la IED tradicional

14 Checklist for Foreign Direct Investment Incentive Policies. OCDE. 15 www.acc10.cat/tecnio.

39


39

04

38

LA POTENCIACIÓ DELS INCENTIUS PER A L’R+D+i

Actualment, les empreses establertes a l’àrea de Barcelona i a Catalunya tenen accés a una àmpliavarietat d’ajuts i incentius orientats al foment de la innovació16. A grans trets podem diferenciar lanaturalesa dels ajuts entre:

• AjutsAjuts per incentivar projectes de valorització de la tecnologia, programes de suport a la innovacióde PIMES o la incentivació de projectes de recerca industrial i desenvolupament experimental,entre d’altres.

• Línies de préstecs tousAtorgats en condicions avantatjoses respecte del mercat, l’aposta dels préstecs tous com a suport ales diverses iniciatives empresarials s’està consolidant. Així, per exemple, cal destacar les línies depréstecs per a projectes d’empreses a pols d’innovació o per a l’R+D+i i la modernització industrial. ELS PORTS DE BARCELONA I TARRAGONA COM A PORTA D’ENTRADA

DE MERCADERIES DE L’EUROPA MERIDIONAL

Un punt fort de les infraestructures catalanes es troba als ports i, sobretot, a les instal·lacions deBarcelona, considerades la principal porta logística del sud d’Europa i que canalitzen el 24% del co-merç exterior d’Espanya i el 78% de Catalunya18.

Per atendre els increments de tràfic i situar-se com a port euromediterrani de referència, s’estancreant nous espais portuaris per doblar la seva capacitat i millorar l’accessibilitat als mercats. L’am-pliació del Port de Barcelona, amb una inversió de 3.586 milions d’euros, assolirà una superfíciede fins a 1.300 hectàrees.

D’altra banda, s’ha adjudicat la primera terminal de l’ampliació a l’empresa Terminal Catalunyaamb participació del grup Hutchison Port Holdings, el primer operador de terminals del món, i elposicionament del qual s’entén com una plataforma clau en el flux de mercaderies entre Àsia, Eu-ropa i Amèrica. En aquest sentit, l’Autoritat Portuària de Barcelona treballa per captar el creixenttràfic marítim entre Europa i Àsia, especialment amb la Xina.

Per la seva banda, el port de Tarragona, amb una superfície terrestre de 613 ha19 i que el 2007 vaassolir un tràfic de mercaderies de 36,3 milions de tones, està situat a una hora de Barcelona i ésuna infraestructura clau per a l’àrea formada pel clúster petroquímic, el més gran de la seva cate-goria del sud d’Europa. En aquest sentit, més de la meitat del tràfic de mercaderies és de natura-lesa química.

Les empreses estrangeres constaten que totes dues instal·lacions aporten una capacitat de gestióamb un volum de mercaderies més gran i també en destaquen l’oferta extensa de rutes diàries aun nombre important de països.

Després de les ampliacions portades a terme en aquestes dues infraestructures, un dels principalsreptes que afronten té a veure amb la intermodalitat del transport, és a dir, la integració dels dife-rents mitjans de transport (aeri, ferroviari, marítim i per carretera) per arribar a una utilització rendi-ble i eficaç del sistema. Actualment, el 3% de les mercaderies que mou el port de Barcelona ho faper transport ferroviari, està creixent a un ritme del 25% anual i es pren com a objectiu arribar al 30%.

GRÀFIC 14. LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa

Molt satisfet Satisfet Adequat Poc satisfet Insatisfet

Punts forts de CatalunyaPunts on concentrar-se per a millorar la competitivitatVisió de les empreses estrangeres

Disponibilitat i qualitat de telecomunicacions

Oferta i qualitat d’oficinesInfraestructura tecnològica Accessibilitat de les vies principals

17 www.aena.es 18 Autoritat Portuària de Barcelona.19 Autoritat Portuària de Tarragona.

16 www.acc10.cat

Infraestructures

Per a les empreses generadores de la IED tradicio-nal, poder disposar de bones connexions, espe-cialment aeroportuàries i portuàries, que permetintrasllats planificats amb poca antelació, és un as-pecte d’alta prioritat. A més, en tractar-se d’em-preses amb component logístic, els avenços en elcamp del transport de mercaderies, els punts d’a-rribada i distribució o l'increment de la capacitat deles diferents vies de comunicació són claus per mi-llorar l’atractivitat del territori.

La percepció de les empreses dels sectors de laIED tradicional respecte de les infraestructures enun sentit ampli (de comunicació, tecnològiques, detelecomunicacions, de capital físic) es reflecteix enquè un 75% d’ells consideren que el seu estat ésadequat o satisfactori en termes agregats.

Com a elements destacables, un 87% de les em-preses estan satisfetes o molt satisfetes quant a ladisponibilitat i la qualitat de les infraestructures detelecomunicacions, i un 56% opina en el mateixsentit respecte a l’oferta de les oficines i centresde negoci, especialment a l’àrea de Barcelona.

Des del punt de vista de les infraestructures re-llevants per a la captació de la IED tradicional,cal destacar les aeroportuàries en què, gràcies a larecent inauguració de la terminalT-1 a l’aeroportdel Prat es disposarà d’una major connectivitat en-vers ciutats clau dels 5 continents i s’ha posicionatBarcelona al mateix nivell d’altres grans hubs aero-portuaris europeus.

L’any 2008, l’aeroport de Barcelona va acollir untrànsit de més de 30 milions de passatgers i s’hivan realitzar més de 320.000 operacions. Pel que faa les mercaderies, van passar per les seves ins-tal·lacions més de 100 milions de tones17. Conjun-tament amb el Prat, cal destacar la importànciacreixent que han tingut els aeroports de Girona iReus, amb un trànsit de viatgers de 5,5 milions i1,3 milions el 2008, respectivament.

41


41

04

40

A Catalunya estan proliferant experiències de cooperació público-privada. Així, cal destacar ini-ciatives com: el model innovador de la gestió de la Fira de Barcelona (capital públic i gestió privada)o l’entrada de capital públic i privat sota una societat de capital risc en l’accionariat de la com-panyia Spanair, amb seu a Barcelona. Addicionalment, la CPP també impulsa de manera genèricasectors estratègics amb la marca de Barcelona.

Entre els responsables de les empreses dels sec-tors madurs, hi ha unanimitat a reconèixer la prio-ritat que representa el nivell de coneixements ihabilitats dels professionals a Catalunya i, de fet,3 de cada 4 empresaris es mostren satisfets omolt satisfets amb la preparació tècnica i uni-versitària del capital humà. La mateixa proporcióes manté respecte de l’oferta en termes d’univer-sitats i escoles de negocis. A més, els empresarisestrangers consideren, en base a experiències decooperació amb universitats en matèria d’R+D,que la qualitat de la investigació a la universitat ésd’un nivell molt elevat. Així doncs, en relació ambles activitats d’R+D+i, la competència profes-sional és clarament un punt fort de Catalunya.

Com a factors en els quals cal concentrar els es-forços per mantenir la competitivitat del territori,les empreses identifiquen amb un 62% la inte-gració universitat-empresa i amb un 50% la inte-gració de les universitats amb les institucionshomòlogues a l’estranger.

En canvi, destaca el fet que el nivell d’idiomes,un dels aspectes que solen ser identificats com aprincipals punts febles del capital humà a Cata-lunya, és considerat per un 62% dels directiusd’empreses dels sectors madurs com a ade-quat o satisfactori.

4.4El capital humà

Des del punt de vista de l’espai físic en què lesempreses estrangeres radicades a l’àrea de Bar-celona desenvolupen les seves activitats, s’arribaa la conclusió que l’oferta de polígons industrialsés l’adequada, amb una xarxa ben equipada, laqual cosa ha d’anar acompanyada en el futur de laintegració de l’àrea metropolitana de Barcelona ala marca Barcelona com a pol d’atracció de la in-versió, i fer-ho possible amb unes bones infraes-tructures de connexió.

D’altra banda, el transport de mercaderies ésun dels factors clau per a les empreses dels sec-tors madurs per acabar determinant el grau deproductivitat dels seus processos. Així, si bé laxarxa viària ha mantingut un nivell d’oferta forçaestable en els darrers anys, cal destacar l’apostade les autoritats pel que fa al transport de mer-caderies per ferrocarril. En aquest context, s’em-marca la iniciativa recentment ampliada deltransport de components, peces i vehicles aca-bats entre les factories de SEAT a la Zona Francai Martorell i entre aquest darrer centre i el Portde Barcelona, en una clara aposta per el deno-minat transport de mercaderies sostenible i queafavoreix la descongestió de la xarxa viària con-vencional. Aquest és un exemple de com la in-versió en la millora o ampliació de l’oferta eninfraestructures pot repercutir en la retenció delcapital productiu i dels fluxos d’entrada d’IED enels sectors madurs. A més, la necessària ambi-ció per seguir progressant en aquest camp hacomportat els darrers anys un consens remar-cable entre els diversos agents econòmics i po-lítics implicats pel que fa a la necessitatd’impulsar un gran corredor mediterrani pera la circulació de mercaderies, la qual cosa as-seguraria altes quotes de competitivitat als prin-cipals centres logístics a escala continental.

La modernització administrativa: impuls de l’eAdministració

Pel que fa al model de relació entre les adminis-tracions i les empreses per a aspectes com la tra-mitació fiscal o laboral, hi ha el consens queexisteixen vies per incrementar la competitivitaten aspectes com la realització de tràmits similarsen diferents dependències (de les mateixes o di-

ferents administracions) i del temps d’espera queporten associats. El recent informe Doing Busi-ness 2009, que compara diferents indicadorssobre la facilitat amb què es poden realitzar ne-gocis sobre una mostra de 181 economies, situael cas espanyol a la posició 49, fet que dóna re-llevància dels guanys potencials d’eficiència desdel punt de vista de la gestió i l’administració as-sociada als tràmits que tota empresa necessitaportar a terme20 .

L’aposta per la finestreta única, l’impuls deci-siu de l’eAdministració, la interoperabilitatentre administracions públiques o la superacióde dificultats com l’obtenció de visats per partde professionals es plantegen com a iniciati-ves en desenvolupament de cara al futur im-mediat que obtindran molt bona rebuda entrel’empresariat estranger establert al territori. Enaquest context, estan cristal·litzant iniciatives ambel concurs de diverses administracions que per-meten agilitar notablement els tràmits per posaren marxa un negoci a Catalunya.

D'altra banda, s'han multiplicat les experiènciesde col·laboració amb les diferents administra-cions autonòmiques i estatals (com ara l'Agèn-cia Estatal d'Administració Tributaria o laGeneralitat de Catalunya), per tal d’agilitar i mi-nimitzar l'impacte de tramitació a les personesfísiques i jurídiques. Com a element facilitador,s'ha posat en funcionament una plataformad'interoperabilitat, que gràcies a la participaciód'ens especialitzats (com el Consorci per a l'Ad-ministració Oberta de Catalunya), possibilita l'ac-cés electrònic a documents i certificats en poderd’altres administracions.

La cooperació público-privada

La cooperació público-privada (CPP) designa di-verses formes de cooperació entre les autoritatspúbliques i els diversos agents econòmics.Aquesta cooperació té per objecte finançar, cons-truir, renovar o explotar una infraestructura o elsubministrament d’un servei. La CPP està presentals transports, la salut pública, l’educació, la se-guretat, la gestió dels residus i la distribució d’ai-gua o d’energia21.

Una concepció més àmplia de la CPP per a l’es-tudi que ens ocupa ens porta a considerar totesaquelles accions que se solen portar a terme sotaels auspicis de les administracions públiques i quedisposen del partenariat més o menys actiu de laresta d’actors econòmics i, també, de l’empresa-riat estranger establert al territori.

Els directius de les companyies estrangeres desectors madurs a l’àrea de Barcelona consta-ten la importància de continuar avançant en laflexibilització per a la formalització d’acords decol·laboració a escala local entre multinacionals ientitats públiques per obtenir ajuts, la qual cosafacilitarà clarament la cooperació entre el sectorprivat i el sector públic.

Per últim, pel que fa a la CPP en el marc de lesrelacions casa mare-filial, l’existència de coope-ració entre empreses i administracions públi-ques i entre les administracions mateixes éspercebuda favorablement per les empreses ma-

trius. En aquest sentit, un bon clima de col·labo-ració en aquesta doble dimensió permet posi-cionar l’àrea de Barcelona i Catalunya com unadestinació preferent per a la recepció de nousfluxos d’IED.

20 Doing Business 2009. World Bank Group (www.doingbusiness.org). La metodologia emprada per a la construcció de l’índex esmentat analitzatotes les administracions espanyoles, tant la de l’estat com a escala autonòmica i local.

21 Llibre Verd sobre la Cooperació Público-Privada a la Unió Europea [COM (2004) 327].

43

Com es pot comprovar, respecte a la pràctica tota-litat de variables contingudes dins de cada eix, elsresponsables de les empreses es posicionen ator-gant un nivell de satisfacció alt o molt alt. Única-ment en el cas de 3 variables inserides en els eixosde capital humà i entorn legal i fiscal, es consideraque existeixen oportunitats de millora. Aquests ele-ments fan referència al grau d’integració amb lesuniversitats estrangeres, el grau d’integració uni-versitat-empresa i tots els aspectes relacionatsamb la tramitació dels permisos de treball i de re-sidència a Catalunya per al personal expatriat.

Aspectes com la qualitat de vida, la ubicació geo-gràfica i estratègica, la proximitat a mercats poten-cials, clients i proveïdors o el nivell de concentració

d’empreses de sectors relacionats són rellevantsper als directius de les empreses estrangeres delssectors madurs a Catalunya.

Més d’un 80% de les empreses estrangeresconsideren alts o bé òptims els estàndards dequalitat de vida que ofereixen l’àrea de Barce-lona i Catalunya. Igualment, un 75% opina quela situació geogràfica és un dels punts forts de Ca-talunya i la posiciona davant d’altres localitzacionscaptadores d’IED tradicional.

D’altra banda, un 44% de les empreses es consi-deren satisfetes pel que fa al grau de concentraciód’empreses de sectors afins als seus, i un altre44% el considera adequat.


43

04

42

Quant a la retenció del talent, l’atractiu de la marcaBarcelona actua com a vector decisiu per atraureexecutius i professionals estrangers, i les empre-ses consideren que cal centrar els esforços enconsolidar la disponibilitat del capital humà local.

La disponibilitat de professionals d’arreu del mónamb un bon nivell de preparació i domini d’idiomesfan de l’àrea de Barcelona un nucli atractiu per al’establiment de centres de serveis compartits(shared services centres) i una mostra del posi-cionament del territori envers les noves formesd’organitzar el treball.

Alguns dels punts que els directius estrangersdels sectors tradicionals jutgen com a prioritarisenvers el capital humà són:

• L’increment de la predisposició envers la mobi-litat geogràfica en general, i del personal científicen particular, ja que consideren interessant unacerta rotació en aquestes posicions i l’enriquimentfruit d’estades en empreses d’altres països.

• Pel que fa al personal vinculat a l’R+D, optimitzarla vinculació entre recerca i rendibilitat/pro-ductivitat també en l’àmbit públic pot incremen-tar l’atractiu dels centres investigadors per part depersonal qualificat internacional, i reforçar la per-cepció que tenen les empreses estrangeres sobreels professionals radicats a Catalunya.

TAULA 2. LES DIVERSES EMPRESES RESPONSABLES DE LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA DAVANTDELS DIVERSOS ELEMENTS D’ENTORN: PRIORITAT I GRAU DE SATISFACCIÓ

4.5Altres elements d’entorn

GRÀFIC 15. EL CAPITAL HUMÀ A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Preparació tècnicai universitària

Oferta universitària id’escoles de negocis

Nivell d’idiomes

Integració universitat-empresa

Grau d’integració amb universitats estrangeres

ELEMENTS D’ENTORN MOLT SATISFACTORI SATISFACTORI MILLORABLE

PRIORITATMITJANA

· Qualitat de vida· Situació geogràfica· Proximitat mercatsi clients

PRIORITATALTA

· Concentraciód’empreses

· Oferta universitària i escoles de negoci

· Preparació tècnica i universitària· Nivell d’idiomes

· Grau d’integració ambuniversitats estrangeres· Integració universitat-empresa

· Disponibilitat i qualitatde telecomunicacions

· Accessibilitat de les vies principals· Oferta i qualitat d’oficines· Infraestructura tecnològica

· Entorn fiscal · Entorn legislatiu

· Permisos de treball iresidència

· Costos de mà d’obraqualificada· Costos de producció

· Costos de mà d’obrano qualificada

· Clima cultural i laboral· Grau d’integració

· Organització del treball· Productivitat/eficiència dela mà d’obra· Absentisme laboral· Pedagogia sobre el català

· Oferta cultural, esportiva i oci

· Transport públic· Horaris comercials

· Ajuts públics directes· Ajuts públics indirectes · Finançament bancari· Capital Risc

Entorn imercat

Capital humà

Infraestructures

Entorn legali fiscal

Costos

Cultura i entorn

Oferta de serveis

Finançament

Els responsables de les empreses estrangeresdels sectors madurs i consolidats manifesten,com a regla general, una opinió altament sa-tisfactòria quant als diferents elements d’en-torn considerats.

La taula 2 resumeix de forma agregada, d’unabanda, el nivell de prioritat atorgada pels directiusentrevistats a cadascun dels 8 eixos d’entorn en elseu conjunt i, de l’altra, el nivell de satisfacció que

tenen respecte a les diverses variables inclosesen cadascun dels eixos esmentats.

En aquest sentit, les empreses estrangeres con-sideren crucials l’entorn i el mercat en el qualdesenvolupen la seva activitat, el grau de capaci-tació del capital humà que ocupen, les infraes-tructures i el marc normatiu i fiscal al qual s’hande sotmetre.

Font: Qüestionaris individualitzats a empreses i anàlisi PwC.

45


45

04

44

En referència als costos en què incorren les em-preses en el seu establiment a Catalunya i en eldesenvolupament de les seves activitats regulars,és important remarcar que gairebé 7 de cada 10empreses estrangeres consideren satisfactoriso molt satisfactoris els costos de producció deforma genèrica.

En relació amb la mà d’obra, hi ha una certa dico-tomia entre la percepció que hi ha respecte a laqualificada i la no qualificada. Així, si més d’un80% de les empreses estan satisfetes o molt sa-tisfetes amb els costos de la mà d’obra qualifi-cada, aquesta proporció es redueix a un 43% pera la no qualificada.

Sobre les especificitats de l’organització del tre-ball a Catalunya, els aspectes que valoren millorles empreses estrangeres dels sectors madurssón, d’una banda, el clima laboral i la cultura labo-ral existents –un 62% es considera satisfet o moltsatisfet— i de l’altra el grau d’integració ofert perla població d’acollida —56% de satisfets o molt

satisfets. La productivitat és considerada l’ade-quada per la meitat de les empreses. En canvi, el50% dels empresaris consideren millorables lestaxes d’absentisme laboral present als seus sec-tors d’activitat.

GRÀFIC 16. ENTORN I MERCATS A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Proximitat clients i mercats

Concentració d’empresessector relacionats

Qualitat de vida Situació geogràfica

GRÀFIC 17. ELS COSTOS DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Costos de mà d’obrano qualificada

Costos de mà d’obra qualificada

Costos deproducció

GRÀFIC 18. LA CULTURA I ENTORN LABORAL A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Productivitat /eficiènciade la mà d’obra

Absentisme laboral

Pedagogia sobre el català

Organització de treball

Clima i cultura laboral

Grup d’integració amb els autòctors

GRÀFIC 19. L’OFERTA DE SERVEIS A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Transport públic

Oferta culturalesportiva i oci Horaris comercials

En relació amb l’oferta de serveis a la ciutat deBarcelona i Catalunya, si bé les empreses ator-guen més prioritat a l’oferta i a la qualitat de laxarxa de transport públic, la variable que millor

puntua té a veure amb l’oferta cultural, esportivai d’oci, que un 81% considera satisfactòria omolt satisfactòria.

L’entorn normatiu i fiscal o la facilitat per inter-actuar amb les administracions públiques sóntots ells aspectes que les empreses estrange-res consideren d’alta prioritat.

Un 62% de les empreses estan satisfetes ambl’entorn normatiu general que hi ha en l’àmbit del’àrea de Barcelona, en particular, i a Catalunya, engeneral. D’altra banda, un 44% considera ade-quats els incentius fiscals existents en l’actualitat.

En canvi, la meitat de les empreses advoca per lamillora i l’agilitació en la tramitació dels permisosde treball i de residència.

47


47

04

46

GRÀFIC 20. L’ENTORN LEGAL I FISCAL A CATALUNYA I LA IED TRADICIONAL

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Permisos de treballi residència

Entorn legislatiuEntornfiscal

GRÀFIC 21. EL FINANÇAMENT DE LA IED TRADICIONAL A CATALUNYA

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Ajuts públics directesFinançament banca

Ajuts públics indirectes

Capital risc

Les empreses estrangeres també es posicionenen relació amb les diferents tipologies d’ajutspúblics i les especificitats pròpies de l’accés alfinançament privat. Pel que fa als ajuts públics,un 68% de les empreses els consideren ade-quats. Aquesta mateixa proporció es manté res-

pecte a l’accés al finançament privat per vies tra-dicionals, és a dir, el sistema bancari. Quant al ca-pital risc, les empreses dels sectors madurs liatorguen una prioritat moderada, ja que aquestaés una via secundària d’accés a finançament per aaquest tipus de sectors consolidats.

05LA IED EMERGENT A CATALUNYA: CAPTACIÓDE TALENT I ASSOLIMENTDE MASSA CRÍTICA

05La IED emergent presenta unes característiques ben diferenciadesde la IED tradicional. Fa referència a aquella inversió produïda ensectors productius de nova generació, amb una implantació a es-cala global encara modesta o bé per part de sectors productius ambun component altament innovador. Aquesta inversió, per tant, no esprodueix en sectors madurs, sinó que és en el marc de la nova eco-nomia i de les noves demandes de consum que aquesta inversiótroba el seu context adequat. Els sectors considerats emergents pre-senten un alt grau d’heterogeneïtat pel que fa al grau de consolida-ció dels seus mercats, per la diferent priorització que se’ls atorga aescala local o global o pel nivell de desenvolupament del know-howque requereixen. D’altra banda, a diferència de la IED tradicional, estrenca el vincle tradicional entre la central de la multinacional i lesrespectives filials, i els nuclis de decisió de les empreses solen lo-calitzar-se als països hostes de la inversió.

Aspectes com les aliances local-global, el rol desenvolupat pels clús-ters com a pols d’atracció d’IED emergent, els aspectes consideratsclau per a les empreses inversores i la manera com els actors eco-nòmics hi poden donar resposta constitueixen el contingut fona-mental d’aquest capítol.

50

LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • LA IED EMERGENT A CATALUNYA

FIGURA 5. ELEMENTS I ACTORS CLAU EN LA IED EMERGENT

5.1Dinàmiques del teixit empresarial delssectors emergents. Un apunt sobre lesaliances local-global

Una de les característiques que defineixen l’em-prenedoria i, en general, el teixit empresarial delssectors emergents és la gran expectativa de crei-xement de cara als anys que vénen, a causa delfet que porten associats uns guanys potencials deproductivitat molt elevats, així com un grau de tec-nificació notable.

Un altre aspecte diferencial té a veure amb el tre-ball en xarxa i col·laboratiu. En un entorn basat enla confiança, les empreses estan orientades acol·laborar amb els altres agents del mercat —ins-titucions, competidors i proveïdors— per desen-volupar negoci i establir partenariats amb lafinalitat d’aprofitar sinèrgies potencials i contactesentre elles per tal de créixer.

Es considera que en l’àmbit dels sectors emer-gents, el model de referència es basa en unacombinació entre les aliances locals i globals.En general, com a pas previ a l’establiment d’a-liances internacionals cal, però, que una empresahagi assolit un cert estatus d’arrelament en l’àm-bit local. L’existència d’aquest tipus d’aliances potexercir de factor d’atracció d’inversió internacio-

nal, atès el millor posicionament de l’empresariatlocal i el fet que aquest estigui habituat a coope-rar a escala global.

En aquest sentit, la col·laboració entre compan-yies locals i internacionals resulta positiva perquè,per una banda, els empresaris locals poden facili-tar molt el contacte amb possibles inversors i, del’altra, la part internacional pot aportar expertesagràcies al coneixement sobre el llançament denous negocis a l’estranger.

Moltes de les connexions es produeixen perquèprèviament hi ha hagut un vincle personal. És im-portant que les estratègies dels emprenedors lo-cals i dels internacionals puguin trobar campscomuns de desenvolupament. D’altra banda, su-perar una visió de negoci local i fer que la visió glo-bal impregni el territori de Catalunya constitueixun dels reptes importants de cara a posicionar-secom a nucli important de negocis amb gran po-tencial de futur. Fer-ho permetrà millorar el posi-cionament del teixit productiu propi i atraure nousfluxos d’inversió.

Font: Elaboració pròpia PwC Font: Elaboració pròpia PwC

ELEMENTS D’ENTRADA> Potenciació de l’organització dels sectors emergents en clúster> Les aliances local-global com a alternativa a l’esquema tradicional de competència

SECTORS EMERGENTSI EMPRENEDORIA INTERNACIONAL

OBJECTIU PRINCIPAL:CAPTACIÓ I MANTENIMENT

FOCUS D’ACTUACIÓ:ASSOLIMENT DEMASSA CRÍTICA

ÀMBITS PRIORITARIS PER A LES EMPRESES GENERADORES DE LA IED EMERGENT

> INSTITUCIONS COL·LABORADORES

> SERVEIS PROFESSIONALS

> XARXA D’EMPRESES RELACIONADES

> INFRAESTRUCTURES

> TALENT

> CAPTACIÓ DE CAPITAL

> QUALITAT DE VIDA

OFERTA DE CATALUNYA I L’ÀREA DE BARCELONA

> INFRAESTRUCTURES

> GOVERN PROEMPRESARIAL

> INCENTIUS I SERVEIS D’ASSESSORIA

> CENTRES DE SERVEIS COMPARTITS

> SUPORT AL CAPITAL RISC

> QUALITAT DE VIDA

FIGURA 6. LES ALIANCES LOCAL-GLOBAL EN LA IED EMERGENT

> PROVEÏDORS GLOBALS

> COMPETIDORS GLOBALS

> PROFESSIONALS GLOBALS

> INVERSORS GLOBALS

> INSTITUCIONS GLOBALS

ÀMBIT GLOBAL

> PROVEÏDORS LOCALS

> PROFESSIONALS LOCALS

> COMPETIDORS LOCALS

> INSTITUCIONS LOCALS

> INVERSORS LOCALS

ÀMBIT LOCALOU

TFLO

WS IED

INFLOW

S IED

51

05

53

De l’estudi de camp realitzat es desprèn que undels reptes que tenen plantejats l’àrea de Bar-celona i Catalunya per a la captació i mante-niment de la IED emergent consisteix en quèles empreses establertes disposin de la massacrítica necessària per tal de seguir desenvolu-pant les seves activitats al territori. La massa crí-

tica en aquest context fa referència tant a laxarxa d’empreses relacionades en certs sec-tors, com al capital humà qualificat necessario, molt notablement, a la disponibilitat de capi-tal risc suficient per seguir donant suport a la ini-ciativa empresarial. Aquests dos últims aspectesels desenvoluparem més endavant.

52


5.2Rol dels clústers com a generadorsde noves activitats econòmiques

L’aposta de l’àrea de Barcelona i Catalunya enversels sectors econòmics emergents, amb un altcomponent d’innovació, testimonis del pas cap ala nova economia i que actuen com a motors dedesenvolupament i també com a jaciments d’o-cupació, té una de les seves principals plasma-cions en els clústers. De fet, la distribució mateixade les diverses indústries catalanes respon a la re-alitat del clúster. En aquest sentit, per a molts sec-tors ja hi ha una concentració geogràficad’indústries d’un mateix negoci o de la seva ca-dena de valor, múltiples proveïdors i empreses deserveis interdependents, així com associacions,centres de formació, centres tecnològics i espe-cialitzacions de recerca.

Tanmateix, els governs no solament procuren pelsclústers ja existents, sinó que també promouenaquells que seran rellevants en el futur, atès el seupotencial de creixement o pel seu valor estratègicpel territori.

La posada en marxa d’un clúster només és unpunt de partida. En altres paraules, identificarles fortaleses competitives d’un clúster reque-reix un diàleg continu amb les companyies i laresta d’actors econòmics implicats. Per bé queel sector públic no pot ser el motor exclusiud’un clúster, sí que pot desenvolupar un rolcentral de facilitador.

22 “Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya”. Papers d'Economia Industrial 21. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria. Secretaria d'Indústria i Energia.

En l’actualitat, hi ha moltes iniciatives per fomen-tar l’entorn emprenedor i la formació de clústers aCatalunya a través de l’oferta d’espais on implan-tar-se. La irrupció dels esmentats parcs científics

i tecnològics com a espais de desenvolupamentde clústers, d’una banda, o els nous instrumentsde suport a espais i entorns per facilitar la innova-ció, de l’altra, cal entendre’ls en aquest sentit.

FIGURA 7. MAPA DE LOCALITZACIÓ D'ALT IMPACTE

En efecte, una de les maneres de què disposael nostre territori per posicionar-se en el pano-rama econòmic internacional és a través de laconcentració d’empreses i organismes i actorsrelacionats que, gràcies a aquesta proximitatentre els uns i els altres i a les relacions mútues,generen sinèrgies i dibuixen escenaris d’avan-tatge competitiu.

Pel que fa als clústers és important tenir encompte que constitueixen una unitat organitza-tiva de gran valor per a l’enteniment i la milloradel rendiment de les economies avançades enl’àmbit regional. D’altra banda, l’aproximació cap

a l’economia a través dels clústers permet orien-tar les polítiques de desenvolupament econòmicd’una regió envers un grup d’empreses en llocd’empreses individualitzades, la qual cosa per-met treballar amb problemàtiques i interessoscomuns. Al voltant de Barcelona Activa, perexemple, s’ha establert un gran nombre d’em-preses de sectors emergents i s’ha generat unaxarxa que influeix positivament en el seu desen-volupament i que promou la interacció entre dis-ciplines diverses.

Per a l’àrea de Barcelona específicament, s’hanidentificat diversos clústers de sectors estratègics

LES GRANS XIFRES DELS CLÚSTERS A CATALUNYA22

• 42 clústers o sistemes de producció locals• 9.000 establiments industrials• 235.000 treballadors• 45.000 milions d’euros de volum de negoci

L’empresariat estranger establert a Catalunya,en general, considera interessant l’organització declústers per fomentar el clima de confiança i decooperació. D’altra banda, molts consideren queles administracions han de centrar la seva inter-venció a exercir de catalitzadores entre els ne-gocis que estan en fase incipient i l’entorn en elqual es realitzarà tot el seu potencial.

És important recordar en aquest punt la impor-tància del talent, la seva generació i captació,com a creador d’activitat econòmica. Aquest cer-cle virtuós, precisament, s’està materialitzant a l’à-rea de Barcelona i Catalunya gràcies a laconsolidació de certs clústers sota els auspicis deles administracions.

POL DE LA INNOVACIÓ 22@ TIC-ENERGÈTIC-BIO-AUDIOVISUAL -DISSENYBARCELONA

POL DE LA MOBILITAT I LA LOGÍSTICAVILADECANS-CASTELLDEFELS-ST. BOI-EL PRAT

POL DE LA QUÍMICATARRAGONA

POL DE L’ALIMENTACIÓFUNCIONALREUS

POL DEL CONEIXEMENT I DE LES TECNOLOGIESAVANÇADESCERDANYOLA-ST.CUGAT

POL DELS MATERIALS I LES TECNOLOGIESNETES - MANRESA

POL DE L’ÒPTICA I LA SALUTTERRASSA - SABADELL

POL DE LES TICS EN LA SALUT - MATARÓ

POL DE L’ALIMENTACIÓGIRONA

POL AGROALIMENTARILLEIDA

Font: Invest in Catalonia - ACC1Ò

05

55

i emergents entre els quals cal destacar el biotec-nològic. En efecte, aquest constitueix un dels sec-tors amb més potencial de creixement a escalaglobal en els propers anys, i l’àrea de Barcelona i

Catalunya, tot i trobar-se encara en un estadi dedesenvolupament, presenten taxes de creixementen nombre d’empreses d’una magnitud notable.

54


LA BIOTECNOLOGIA COM A SECTOR LÍDER I DE FUTUR A CATALUNYA

• Barcelona és el principal hub biotecnològic a Espanya i, de fet, el 24% de les empreses bio-tecnològiques23 espanyoles hi estan establertes.• Catalunya lidera el rànquing espanyol en l’àmbit de les noves patents.• El sector biotecnològic a Catalunya creix a un ritme del 30% en termes de creació de noves em-preses, per sobre de la mitjana europea.

Des de les institucions s’ha fomentat l’entorn i lainfraestructura tecnològica destinada a la biotec-nologia a Catalunya i l’existència d’una xarxa pú-blica de nivell per a la potenciació d’aquest clúster.En l’actualitat, hi ha 9 parcs científics i tecnològicson es desenvolupen activitats de biotecnologia ibiomedicina amb una ocupació de més de500.000 m2. D’altra banda, dels 900 grups de re-cerca reconeguts a Catalunya, 400 es dediquen ales ciències de la vida, proporció que es manté enidentificar 60 centres de recerca sobre ciències dela vida del total de 150 centres catalans. Per últim,a Catalunya hi ha un total de 215 hospitals, 6 delsquals estan situats al capdavant d’Espanya en ter-mes de productivitat pel que fa a la producciócientífica.

Un altre sector amb un fort potencial de creixe-ment i amb una presència contrastada en el terri-tori català és el de l’energia. Històricament, aCatalunya hi ha hagut empreses d’entitat del sec-tor energètic que en l’actualitat desenvolupen ungran nombre de línies i projectes d’R+D en campscom les energies renovables o la climatització.En l’actualitat, a Catalunya hi ha censades més de1.750 empreses24 dedicades al camp de les ener-gies renovables. Aquest sector, que es troba enuna situació de fort auge a causa de l’aposta glo-bal a favor de les energies renovables, requereix,més enllà d’un clima empresarial favorable, unanormativa que generi els incentius adequats ala inversió i a la producció en el territori local, es-pecialment quan hi ha una competència notableper part d’altres economies, molt actives enaquest camp.

El Pla de l’Energia (2006-2015) i el Pla de Mi-llora Energètica de Barcelona (PMEB) confor-men el marc estratègic del sector energètic aCatalunya i a la ciutat de Barcelona per als propersanys, i pretenen donar un fort impuls a les ener-gies renovables i a les noves infraestructures ener-gètiques. Així, es preveu que el percentatge departicipació de les energies renovables en el ba-lanç d’energia primària passarà del 2,9% l’any2003 al 9,5% l’any 2015. En aquest context, calentendre la construcció del Parc de l’Energia,amb una superfície d’uns 25.000 m2 i que aple-garà centres educatius, centres d’R+D i empre-ses del sector energètic.

En el sector de les TIC també hi ha hagut els da-rrers anys una aposta decidida, sobretot per re-forçar la base tecnològica, d’una banda, i de l’altra,per crear l’oferta necessària de professionals es-pecialitzats. Catalunya s’ha caracteritzat per sercapdavantera a l’Estat espanyol pel que fa a la pe-netració de les noves tecnologies i a l’ús d’Internettant en el sector empresarial com per part de lapoblació general. Prova d’això és que actualmentmés d’un 96% de les empreses catalanes tenenconnexió a Internet, una proporció que es mantéen el cas de les PIME.

En aquest context, cal destacar la creació deBarcelona Digital Centre Tecnològic com aens de referència de les TIC a Catalunya, i queté en la seguretat, la salut i la mobilitat les sevesàrees d’especialització. Els seus serveis abasten

principalment la investigació aplicada i el desen-volupament tecnològic, la valorització de la re-cerca, l’assessorament tecnològic, la formació ila promoció i divulgació de l’ús de les TIC. Igual-ment, cal destacar Microsoft Pre-Incubation

Program, programa d’acompanyament per a lacreació i el creixement de noves empreses dedesenvolupament de programari, sota els auspicisde Barcelona Activa, Osborne Clarke i Microsoft.

BARCELONA COM A PIONERA DELS CLÚSTERS URBANS: EL CAS DEL 22@

A través del districte 22@, Barcelona ha pres la iniciativa de liderar un clúster urbà que respon auna visió estratègica de futur.

L’atracció d’inversions en sectors clau, la captació de talent vinculat als nous clústers, la poten-ciació de l’emprenedoria i aconseguir massa crítica en sectors d’alt creixement són els principalsreptes als quals s’enfronta Barcelona, en competència amb la resta de grans capitals europees.

La transformació urbana de la ciutat, que integra la doble realitat econòmica i social, ha contribuïta posicionar Barcelona com una ciutat innovadora i al creixement econòmic de la ciutat.

L’especialització en àmbits com les TIC, els media, les tecnologies mèdiques, l’energia o el dis-seny, o les inversions en nous centres de suport a les empreses en aquestes tecnologies i negociscom els denominats centres de serveis compartits són la constatació de la materialització de nousclústers en àrees de creixement potencial que seran cabdals per a la competitivitat de Catalunya iel posicionament de Barcelona en el mapa de les ciutats innovadores.

23 www.biocat.cat24 Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE).

05

57

5.3Avantatges competitius de Catalunyai l’àrea de Barcelona en relació ambla IED emergent

56


L’OCDE identifica les diverses estratègies quesolen tenir les entitats governamentals de capta-ció de la IED i les eines per portar-les a terme. Així,es distingeixen dues grans estratègies: les quetenen en compte els incentius de tipus genèric iaquelles que s’adrecen a uns objectius determi-nats de manera segmentada25.

En el cas de l’economia de l’àrea de Barcelona ide Catalunya s’estan portant a terme estratègiesde tipus mixt pel que fa a la IED emergent, entremesures de caire general per a la millora de l’en-torn i el clima empresarial al país, i altres tipusd’incentius més específics per a sectors mésconcrets i en els quals es considera que l’eco-nomia local disposa d’avantatges competitiuspotencials.

La situació estratègica de Catalunya fa que constitueixi una plataforma ideal per a l’entrada al’Europa continental, així com a l’Amèrica Llatina, el nord d’Àfrica i els mercats de l’Orient Mitjà.

Barcelona, per la seva banda, ofereix una imatge de marca mundialment reconeguda, amb unaubicació privilegiada de gran accessibilitat a tot el Mediterrani. És, a més, una ciutat cosmopo-lita, i gaudeix d’una gran diversitat d’expressions culturals.

25 OCDE. Checklist for Foreign Investment Incentive Policies.

La situació geogràfica i estratègica de Cata-lunya és considerada bona o molt bona per un59% de les empreses. Igualment, un 41% té unaopinió satisfactòria o molt satisfactòria sobre la

proximitat a mercats potencials, clients i proveï-dors que els permet la ubicació dels seus negocisa l’àrea de Barcelona i Catalunya.

GRÀFIC 22. ENTORN I MERCATS A CATALUNYA I IED EMERGENT

Un dels principals atractius de l’àrea de Barcelonai de Catalunya segueix essent l’alta qualitat devida, fet que suposa un avantatge molt importantper a la captació de negocis davant d’altres loca-litzacions competidores. Catalunya ofereix una re-lació cost-qualitat de vida molt competitiva per alsemprenedors durant la fase de llançament de lesseves empreses. En aquest sentit, la generacióde les condicions òptimes per tal que aquestesiniciatives empresarials identifiquin avantatgescompetitius al llarg de tot el cicle del projecteés un dels reptes que es plantegen.

Una de les principals conclusions que els grups detreball posen a la llum pel que fa a les necessitatsde les empreses generadores d’IED emergentés que allò que requereixen prioritàriament per ini-ciar i consolidar els seus negocis ha d’incloure:

• Unes institucions receptives i col·laboradores du-rant tot el procés empresarial: una administracióproempresarial.• Assessorament expert en matèria fiscal, legal i fi-nancera: els serveis professionals.• Una xarxa d’empreses relacionades i proveïdorsde serveis.• Un espai físic on establir-se amb unes condicionsadequades: infraestructures.• El talent necessari en forma de capital humà ca-pacitat (vegeu capítol 5.4).• Suport en la captació del capital inicial a travésde venture capital amb coneixement sectorial(vegeu capítol 5.5).• Altres factors diferencials: la qualitat de vida deBarcelona i Catalunya.

Administració proempresarial com a catalitzador de l’activitat econòmica

L’atracció de nova IED per a Catalunya implicaimplementar estratègies que mostrin l’apostadel territori per acollir iniciatives empresarials detota mida i oberta als sectors de més alt risc.

Per als emprenedors internacionals en procésd’establiment a l’àrea de Barcelona i Catalunya re-sulta crucial poder disposar d’un suport específici efectiu des de les fases més inicials de constitu-ció i llançament.

Cal destacar serveis específics com la localitza-ció empresarial, d’una banda, i l’assessoramentd'incentius, de l’altra, que l’administració catalanaa través d’Invest in Catalonia posa a la disposiciód’empreses locals i de capital estranger.

D’altra banda, els emprenedors internacionalsconsideren molt útil disposar d’un manual en múl-tiples idiomes amb les principals accions a portara terme, així com l’existència d’assessors per a latramitació administrativa, de permisos de treball,residència, etc.

La política del govern de Catalunya impulsa l'activitat empresarial i el canvi estratègic fomentantla qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia, a més de reforçar aspectes com la re-cerca i el desenvolupament, la innovació, la transferència tecnològica i la internacionalització deles seves empreses.

D’altra banda, Promoció Econòmica Internacional i Invest in Catalonia ofereixen assistència tècnicaadaptada a les necessitats de les empreses amb projectes d'inversió, reinversió o ampliació, entotes les etapes del projecte, des de l'optimització del pla d'inversió inicial fins a la posada enmarxa de l'activitat i actuacions de seguiment. D’altra banda, Barcelona Activa disposa d’un pro-grama d’atracció i retenció de talent internacional anomenat “Do It in Barcelona”.

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Proximitat clientsi mercatsQualitat de vida

Situaciógeogràfica

Concentració empreses sectors relacionats

05

59

Per últim, cal fer menció especial dels projectesamb un alt component tecnològic per als qualsla interlocució amb agents especialitzats conei-xedors de la matèria i familiaritzats amb els as-pectes més tècnics resulta crucial.

Els serveis professionals

Un altre dels pilars bàsics per a la posada en marxade l’activitat i el funcionament habitual de les em-preses té a veure amb el grau de professionalitza-ció de serveis professionals existents al territori.

En aquest sentit, un dels factors als quals les em-preses dels sectors emergents i, en especial, l’em-prenedoria internacional atorguen gran prioritatcom a factor clau a l’hora d’establir-se a Catalunya,és el nivell d’oferta de serveis professionals, es-pecialment en l’àmbit jurídic i d’assessorament em-presarial. Igualment, resulta un factor determinantpoder disposar d’una oferta suficient de serveis degestió de la propietat intel·lectual, mitjançant ex-perts coneixedors del sector o bé a través de laconsulta a professionals.

Una xarxa d’empreses relacionades i proveïdores de serveis

Una altra prioritat per als inversors estrangers al’hora d’establir un negoci relacionat amb un sec-tor emergent és l’existència del coneixement es-pecífic necessari per desenvolupar l’activitatcorresponent. Per tal d’atraure centres de com-petència en un país, cal demostrar a la seu centraldel grup al qual pertany l'empresa que es té el po-

tencial i el know-how local que permetran aportarvalor a l’activitat de la companyia i, per tant, re-sulta imprescindible demostrar que es disposad’un teixit d’empreses relacionades en el terri-tori. En aquest sentit, un 55% de les empresesdels sectors emergents consideren que hi ha unnivell satisfactori i adequat de concentració d’em-preses relacionades amb els seus sectors.

A més, s’observa que les empreses petites s’au-toorganitzen ràpidament i s’adapten a les ne-cessitats de les noves companyies ques’implanten al seu voltant i es generen sinèrgiesi complementarietats entre el teixit local i les em-preses recentment establertes al territori.

Infraestructures

De mitjana, tots els executius empresarials consi-deren que les infraestructures tenen uns estàn-dards satisfactoris. En relació amb l’oferta i laqualitat del parc d’oficines i centres de negocis,un 51% de les empreses consideren que és sa-tisfactòria o molt satisfactòria. D’altra banda, lesempreses consideren bona, com a regla general,l’accessibilitat de la xarxa viària i la mobilitat en elseu conjunt.

Els responsables de les empreses dels sectorsemergents i els nous emprenedors internacionalsatorguen rellevància especial a les connexionsaeroportuàries de què disposa Barcelona i consi-deren molt positives les accions realitzades peraugmentar l’oferta d’enllaços a un nombre crei-xent de destinacions mundials.

58


Les telecomunicacions i les infraestructures dedades a Catalunya es troben en un nivell avançat,amb alta cobertura i fiabilitat de servei, amb unainversió en infraestructures de telecomunicacions,en termes agregats, de prop del 6% del PIB na-cional. Aquest fet, juntament amb unes polítiquesde preus en progressiva convergència a la mitjanaeuropea per part dels diferents proveïdors, situaràl’àrea de Barcelona i Catalunya com una de leszones amb millor oferta en aquest camp, un fetd’importància vital per a la inversió estrangera. Defet, són les infraestructures de telecomunica-cions i de dades les que obtenen una millorconsideració per part dels empresaris dels sec-tors emergents: un 87% les considera bones omolt bones.

La qualitat de vida de Barcelona i Catalunya

L’àrea de Barcelona i Catalunya s’han caracteritzatdurant les dues darreres dècades per ser conside-rades una de les zones amb més qualitat de vida aescala mundial. Ho constata el fet que nombrosespublicacions especialitzades s’hagin fet ressò pe-riòdicament de la manera de viure característica ipròpia de la ciutat de Barcelona pel que fa a la qua-litat de la gastronomia, a la bona oferta d’art i cul-tura, al cosmopolitisme dels seus carrers, al seudisseny avantguardista i, en definitiva, a la maneracom els seus habitants viuen la quotidianitat.

Any rere any, Barcelona consolida la seva posiciócom la millor ciutat europea en qualitat de vida.

Segons un estudi de Cushman & Wakefield26 , Bar-celona manté aquesta posició des de 1996, i hasuperat altres ciutats europees, com París, Lon-dres i Dublín.

Un 80% de les empreses dels sectors emer-gents consideren que el nivell de qualitat devida de l’àrea de Barcelona i Catalunya és sa-tisfactori o molt satisfactori.

La qualitat de vida de Barcelona, i per extensió,de la seva àrea d’influència, és un dels factorsque l’empresariat estranger dels sectors emer-gents té més en compte a l’hora de consideraraquest territori com una base sòlida per establiri consolidar la seva activitat. Els empresaris con-sideren que els actius dels quals disposa Barce-lona quant a qualitat de vida acaben resultantclau per atraure professionals dinàmics que ini-ciïn projectes interessants i d’alt valor afegit, oque passin a formar part de les plantilles d’a-questes iniciatives empresarials.

En relació amb l’atracció de la IED emergent, perals emprenedors internacionals, la qualitat de vidabarcelonina i catalana s’erigeix com a punt clauper a la captació del talent.

Per últim, cal dir que el 65% dels responsablesde sectors emergents i emprenedors conside-ren que l’oferta cultural, esportiva i d’oci de Ca-talunya, i de l’àrea de Barcelona, en particular,és bona o molt bona.

26 European Cities Monitor, Cushman & Wakefield.

GRÀFIC 23. LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA I LA IED EMERGENT

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Disponibilitat i qualitatde telecomunicacionsOferta i qualitat

d’oficinesAccesibilitat de lesvies principals

Infraestructuratecnològica

05

61

5.4El capital humà

60


Els empresaris constaten l’aposta decidida de Ca-talunya i l’àrea de Barcelona envers l’atracció decentres d’R+D i centres d’excel·lència i conside-ren que Barcelona també s’ha de promourecom a hub d’entrada al continent europeu ambl’objectiu de captar la implantació de divisionsrellevants d’empreses de sectors emergents.

En aquest context, el talent vinculat als clústersi a les activitats econòmiques emergents és unrecurs valuós pel qual lluiten les economiesavançades.

S’està constatant de manera progressiva la con-centració a l’àrea de Barcelona de candidats ex-perts en sectors molt especialitzats, fet clau pertal de contribuir al creixement continuat i a la con-solidació de les empreses dels sectors emergents.

L’alta concentració de centres educatius de quèdisposa Catalunya permet oferir un espectre amplii sòlid d’estudis que responen als estàndards deles economies més avançades. Així, Catalunyaconstitueix una destinació líder en nombre d’uni-versitats, itineraris formatius i nombre d’estu-diants. A més, Barcelona ha esdevingut una de lesprincipals destinacions a Europa per cursar tottipus d’estudis. D’aquesta manera, el curs 2007-08 un total de 6.561 alumnes van cursar estudis a

les universitats catalanes. A més, 4.368 estu-diants catalans van fer part dels seus itineraris forade Catalunya27.

D’altra banda, el reconeixement d’escoles de ne-goci com ESADE i IESE en diverses publicacionsi rànquings internacionals fa de Barcelona uncentre receptor important per a executius es-trangers amb voluntat de millorar els seus co-neixement de gestió.

En l’actualitat hi ha un consens en relació amb ladisponibilitat de mà d’obra qualificada: els em-prenedors consideren que el nivell dels engin-yers i de la resta de perfils tècnics en general ésmolt elevat. Les empreses dels sectors emer-gents i de l’emprenedoria internacional conside-ren en un 59% que la preparació tècnica iuniversitària del capital humà disponible aCatalunya és bona o molt bona. L’oferta uni-versitària i de les escoles de negocis també obtéuna bona puntuació.

Quant al grau d’integració de les universitats lo-cals i estrangeres, i de les universitats amb elmón de l’empresa, consideren de forma majori-tària que aquest és l’adequat en ambdós casos.

27 Idescat.

En aquest sentit, les empreses considerenmolt important la recerca de sinèrgies entreel món empresarial i l’acadèmic per tal de dis-posar de professionals millor preparats i mésespecialitzats. Amb aquesta premissa, resultaclau continuar aprofundint en l’adquisició perpart dels alumnes d’habilitats pròpies de l’entornempresarial, la qual cosa garantiria un millor po-sicionament del capital humà també envers lesempreses generadores d’IED en els sectorsemergents. En aquest mateix àmbit, els em-prenedors internacionals advoquen per asso-lir un major vincle entre l’àmbit acadèmic i lesnecessitats de l’empresa i consideren que idearprogrames concrets d’emprenedoria en es-coles de negocis podria resultar interessantper atraure fluxos d’inversió estrangera mésgrans, talent emprenedor i incrementar l’interèsde la població local envers l’emprenedoria.

L’àmbit on les empreses consideren que hi ha unmajor potencial de millora és en el coneixementd’idiomes estrangers, en especial de l’anglès: un75% dels directius preguntats es manifesten enaquest sentit. És important fer èmfasi en el fetque les empreses dels sectors emergents ator-guen molta més prioritat al coneixement d’i-diomes que no pas els seus homòlegs delssectors consolidats. Aquest fet s’explica perquèen la nova economia la presència de l’anglès té unpes determinant, així com en el context esmentatde les aliances globals.

Per últim, els responsables dels sectors emer-gents i emprenedors consideren molt importantla potenciació de les polítiques endegades pertal de millorar els tràmits més quotidians dels ex-patriats de les diverses empreses establertes aCatalunya.

GRÀFIC 24. EL CAPITAL HUMÀ A CATALUNYA I LA IED EMERGENT

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Oferta universitària id’escoles de negocis

Grau d’integració amb universitats estrangeres

Preparació tècnicai universitària

Integració universitat-empresa

Nivell d’idiomes

5.5L’accés a finançament: capital risc i ajuts públics

Pel que fa als diferents models d’inversió asso-ciats a la IED emergent, el més comú consisteixen la coparticipació d’un inversor local amb un odiversos inversors estrangers que, al seu torn,atrauen noves inversions foranes.

Es fa palès que una de les necessitats bàsiquesdels sectors emergents i de l’emprenedoria in-ternacional és accedir a diferents alternatives decapital risc, tant en els estadis inicials com quanaquestes companyies intenten assolir cert graude consolidació. Per tal que això sigui possible,són necessaris almenys dos requisits:

• L’existència d’un capital risc especialitzat sec-torialment.• El compromís per part de les administracions,les agències de desenvolupament local i la restad’actors de l’àmbit financer.

Els inversors estrangers posen de manifest laimportància de l’accés al capital risc local espe-

cialitzat. Per tal de llançar un negoci relacionatamb un sector emergent es constata que el tramde finançament inicial resulta difícil d’aconseguirper la percepció d’alt risc de la inversió i, per ales start-ups especialment, aconseguir capital demanera ràpida resulta una mica crític.

D’aquesta manera, cal assenyalar que els businessangels solen destinar el capital provinent desectors tradicionals a activitats més maduresi consolidades. Aquest fet ve causat pel desco-neixement per part dels inversors amb un back-ground empresarial i sectorial molt més convencionalrespecte de les activitats impulsades per les em-preses de sectors emergents, de caràcter innova-dor i altament tecnològic.

05

6362


FIGURA 8. EL CERCLE VIRTUÓS DEL CAPITAL RISC EN RELACIÓ AMB SECTORS EMERGENTS I LA IED EMERGENT

Amb aquestes premisses, els empresaris es-trangers representats en els grups de discussióresponen en un 50% que una de les àrees enquè Catalunya pot incrementar la seva competi-tivitat és en l’accés al finançament a través delcapital risc i l’accés al finançament per via de les

institucions clàssiques –bancs i caixes–, tot i serconsiderat menys prioritari per a l’emprenedoriainternacional.

Pel que fa al rol de les administracions, els em-presaris dels sectors emergents consideren quecal seguir apostant, d’una banda, per la flexibilit-zació dels requisits i per l’agilització dels tràmitsper a l’atorgament de les diferents línies de finan-çament i, de l’altra, per la potenciació d’estratè-gies orientades a les necessitats de les empresesi amb un alt nivell de coordinació entre les diver-ses administracions en la seva tasca de foment.

Tenint en compte el volum d’ajuts disponibles iles iniciatives actualment en desenvolupamentper fer-los arribar als projectes empresarials, es fapalesa la importància de posar en marxa accionsde comunicació i divulgació de les diferentsalternatives de finançament disponibles i, d’a-questa manera, optimitzar la captació del finan-çament disponible per part de les empreses.

GRÀFIC 25. EL FINANÇAMENT DE LA IED EMERGENT A CATALUNYA

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa


Punts forts de CatalunyaPunts on concentrar-se per a millorar la competitivitatVisió de les empreses estrangeresAjuts públics

indirectes

Ajuts públics directes

Finançament bancari

Capital Risc


CASOS D’ÈXIT

EMPRESESSECTORS

EMERGENTSASSEGURA

MASSA CRÍTICA

CREA

INCENTIVEN

GENERA

NECESSITEN

NOUS EMPRENEDORS I CAPITAL RISC

CAPITAL RISC ESPECIALITZAT

Amb tot, cal dir que a Barcelona l’activitat de lacomunitat de capital risc i de family offices estàincrementant en l’actualitat. Els experts enaquest àmbit consideren que, quan Barcelona as-soleixi un cas d’èxit del capital risc amb prourellevància global, això podria constituir un re-llançament decisiu d’aquesta via de finançament.

Així, una de les principals conclusions delsgrups de treball desenvolupats en el marc del’estudi apunta que, per tal de crear les dinàmi-ques favorables a l’expansió dels sectors emer-gents a Catalunya i, per extensió, d’empresesamb capital estranger, és fonamental disposar

d’un entorn financer adequat per a aquestes in-versions. Cal que l’entorn afavoreixi l’apariciód’un nombre suficient d’empreses de sectorsemergents, que fomenti el sorgiment de fonsde capital risc especialitzats en el sector, i quejuntament amb l’aparició dels esmentats casosd’èxit, permeti crear un cercle virtuós i les di-nàmiques positives desitjades.

AVALS, CAPITAL RISC, MICROCRÈDITS I PROJECTES DE COINVERSIÓ A TRAVÉS DE L’IFEM

En l’actualitat, a Catalunya hi ha diverses iniciatives i programes28per facilitar l’accés al finança-ment a les empreses. Entre aquestes, cal destacar la creació d’una nova societat, vinculada a l’Ins-titut Català de Finances (ICF)29, que proporcionarà a les petites i mitjanes empreses catalanes(PIMES) diverses eines per finançar projectes innovadors que comporten un nivell elevat de risc.Es tracta d’“Instruments Financers per a Empreses Innovadores” (IFEM), una companyia a la qualel govern de la Generalitat destinarà 50 milions d’euros per portar a terme les diverses línies ded’acció fins al 2013.

L’IFEM desenvoluparà la seva activitat en quatre àrees: la promoció de fons de capital risc, l’ator-gament de garanties i avals, la concessió de microcrèdits, i la coinversió amb xarxes d’inversorsprivats. La companyia s’adreça especialment a les PIMES perquè aquest col·lectiu empresarial estroba sovint amb dificultats per accedir al finançament aliè, i més encara a l’hora de finançar pro-jectes innovadors que suposen un risc elevat .

Aquesta iniciativa té el suport de la Unió Europea i part dels recursos que el govern aportarà al’ICF seran fons FEDER vinculats al programa JEREMIE (Joint European Resources for Micro toMedium Enterprises).

28 www.cidem.com/cidem/cat/suport/financament/index.jsp29 www.icfinances.com

5.6Altres elements d’entorn

Aquesta secció recull de forma concentradaaquells aspectes de l’entorn a escala local quepoden determinar la inversió dels empresaris es-trangers dels sectors emergents i de l’emprene-doria internacional. Els responsables de lesempreses estrangeres manifesten, com a regla ge-neral, una opinió altament satisfactòria respectedels diferents elements d’entorn considerats.

La taula 3 resumeix, d’una banda, el nivell deprioritat que els executius i dirigents empresa-rials entrevistats han atorgat a cadascun dels 8

eixos d’entorn en el seu conjunt i, d’altra banda,el nivell de satisfacció que tenen respecte a lesdiverses variables incloses en cadascun delseixos esmentats.

Les empreses estrangeres dels sectors emer-gents consideren com a aspectes més relle-vants per al desenvolupament dels seus negocisa Catalunya: l’accés a finançament, l’entornlegal i fiscal i les infraestructures.

ELEMENTS D’ENTORN MOLT SATISFACTORI SATISFACTORI MILLORABLE

05

6564


És important posar de manifest que el 41% deles empreses dels sectors emergents conside-ren òptims els costos associats a la mà d’obraqualificada, i que un 28% els considera igual-ment bons. Aquests percentatges baixen fins al

4% i el 17% respectivament quan es refereixenals costos de la mà d’obra no qualificada. Perúltim, els costos de producció genèrics són con-siderats satisfactoris o molt satisfactoris per un60% de les empreses.

TAULA 3. LES DIVERSES EMPRESES RESPONSABLES DE LA IED EMERGENT A CATALUNYA DAVANT DELSDIVERSOS ELEMENTS D’ENTORN: PRIORITAT I GRAU DE SATISFACCIÓ

· Ajuts públics directes· Ajuts públics indirectes

· Finançament bancari· Capital risc

· Entorn legislatiu· Permisos de treball iresidència

· Entorn fiscal

· Oferta i qualitat d’oficines

· Accessibilitat de les viesprincipals· Disponibilitat i qualitat detelecomunicacions· Infraestructura tecnològica

· Proximitat clients i mercats· Concentració d’empreses

· Qualitat de vida· Situació geogràfica

· Nivell d’idiomes· Preparació tècnica i universitària

· Integració universitat-empresa· Oferta universitària i escoles de negocis· Grau d’integració ambuniversitats estrangeres

· Absentisme laboral· Grau d’integració

· Clima cultural i laboral· Organització del treball· Productivitat/eficiència de la mà d’obra· Pedagogia sobre el català

· Costos de mà d’obraqualificada· Costos de producció

· Costos de mà d’obra noqualificada

· Horaris comercials · Oferta cultural, esportiva i oci· Transport públic

Finançament

Entorn legal i fiscal

Infraestructures

Entorn i mercat

Capital humà

Cultura i entorn

Costos

Oferta de serveis

PRIORITATMITJANA

PRIORITATALTA

Font: Qüestionaris individualitzats a empreses i anàlisi PwC.

05

67

Les especificitats de l’organització del treball a Ca-talunya en termes d’horaris, de cultura de treball iclima laboral, de la productivitat i de l’absentismelaboral són objecte d’interès preeminent per alsresponsables dels sectors emergents. En aquest

sentit, destaca el fet que un 59% dels empresarisestigui satisfet o molt satisfet amb els nivells d’ab-sentisme laboral de les seves firmes i que un 55%consideri que la productivitat i l'eficiència de la màd’obra és bona o molt bona.

66


Més enllà del que l’àrea de Barcelona i Catalunyaofereixen en termes d’oci i cultura, un 52% deles empreses aprecien l’oferta i la qualitat dela xarxa de transport públic i la consideren bonao molt bona. D’altra banda, en relació amb la fle-

xibilitat dels horaris comercials, un 40% la consi-dera adequada, un 25% bona o molt bona, i un35% millorable.

Finalment, un 40% de les empreses considerenque l’entorn fiscal existent a Catalunya és adequato bo i un de cada 3 ho pensen respecte del marc

normatiu en el qual han de desenvolupar les sevesactivitats.

GRÀFIC 26. ELS COSTOS DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA I LA IED EMERGENT

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Costos de producció

Costos de mà d’obrano qualificada

Costos de mà d’obra qualificada

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Productivitat/eficiènciade la mà d’obraGrau d’integració

Absentisme laboral Clima i cultura laboralOrganització del treball

Pedagogia sobreel català

GRÀFIC 27. LA CULTURA I L'ENTORN LABORAL A CATALUNYA I LA IED EMERGENT

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa


Punts forts de CatalunyaPunts on concentrar-se per a millorar la competitivitatVisió de les empreses estrangeresTransport públic

Horaris comercials

Oferta cultural,esportiva i oci

GRÀFIC 28. L’OFERTA DE SERVEIS A CATALUNYA I LA IED EMERGENT

Prioritat alta

Prioritat mitjana

Prioritat baixa



Entorn físicPermisos de treball i residència

GRÀFIC 29. L’ENTORN LEGAL I FISCAL A CATALUNYA I LA IED EMERGENT

Entorn legislatiu

06ANÀLISI GEOGRÀFICADE LA IED A CATALUNYA

06

71

La metodologia emprada per a l’estudi, i que s’ha reflectit durant eltreball de camp, ha permès segmentar les tendències i particularitatsque presenten les diverses zones geogràfiques quant a la tipologiad’inversió feta, les necessitats objectives de les seves empreses i lesperspectives de futur.

Així, s’han realitzat workshops geogràfics específics per als EUA i elCanadà, d’una banda, i per a les empreses asiàtiques establertes aCatalunya de l’altra. Les empreses procedents dels països europeushan estat presents de manera transversal a la resta de workshopssectorials, amb la qual cosa s’ha disposat d’informació suficient decompanyies per tal de considerar-les amb entitat pròpia en aquestapartat. Per últim, en relació amb els països mediterranis, s’han re-alitzat diverses entrevistes que han permès constatar que presen-ten suficients trets diferencials per rebre un tractament propi enl’anàlisi geogràfica.

70

LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED A CATALUNYA

A banda dels diferents workshops i entrevistes re-alitzats amb les empreses representants de cadazona, les entrevistes amb els diferents facilitadors

han proporcionat conclusions rellevants i comple-mentàries per a la redacció d’aquest capítol.

6.1Europa i els EUA

Els països d'Europa Occidental així com els EUA iel Canadà, han estat els països originadors delsprincipals fluxos d’IED de tipus tradicional que hanrebut l’àrea de Barcelona i Catalunya en les darre-res dècades. Les empreses que procedeixen d’a-

questes zones solen pertànyer a sectors madurs iconsolidats, com ara el químic, l’automobilístic, elfarmacèutic, el de fabricació de maquinària o elbancari, entre d’altres.

GRÀFIC 30. VOLUM D’IED A CATALUNYA PER ZONES DE PROCEDÈNCIA

Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (2003-2008, exclòs ETVE)

(*) Els països de la Mediterrània inclouen: Algèria,Tunísia, Marroc, Líbia, Egipte, Líban, Israel, Jordània,Síria, Palestina i Turquia.

100

75

50

25

0Europa Amèrica

del NordÀsia

(En %)

78,9%

15,4% 1,6%

Mediterrània*

1,3%

Altres

2,7%

13%12%

7%5%

5%

20% 21%

17%

GRÀFIC 31. PRINCIPALS PAÏSOS INVERSORS A CATALUNYA PER NOMBRE D’EMPRESES (2008)

Font: Invest in Catalonia

França, Alemanya i els EUA constitueixen el paísd’origen de més de la meitat de les empreses es-trangeres establertes a Catalunya. D’altra banda,Catalunya és la base d’operacions per al 60% deles empreses dels EUA presents a Espanya, peral 62% de les companyies franceses, el 61% deles alemanyes, el 47% de les britàniques i per al54% de les italianes i belgues.

L’elecció d’establir-se a l’àrea de Barce-lona i Catalunya per part de les empreseseuropees i dels EUA: factors diferencials

Les companyies d'Europa Occidental valoren moltpositivament les millores en la comunicació depassatgers per via aèria gràcies a l’augment devols transoceànics directes i de línies regulars amborigen als principals països inversors, cosa que,juntament amb les noves infraestructures, ha tin-gut un impacte notable.

En el cas de les empreses amb un fort componentlogístic, i en això les empreses de sectors madurssón protagonistes, les condicions del territori esconsideren fonamentals: entre d’altres, la seva lo-calització, els costos de l’emmagatzematge, la ca-pacitat i proximitat del port i el bon estat de lesinfraestructures en general.

En aquest sentit advoca la Cambra de Comerçfrancesa en atorgar a Catalunya un gran potencialcom a centre logístic. D’una banda, perquè garan-teix l’accés al mercat espanyol, al nord d’Àfrica i alsud d’Europa. De l’altra, perquè disposa de dosports amb gran capacitat, d’una xarxa de carrete-res desenvolupada i de bons operadors logístics.

En el cas de grans multinacionals, la qualitat de vidaes considera rellevant per a l’atracció del capitalhumà i en decisions sobre expatriació d’executius,però no per a la presa de la decisió de la ubicació

FrançaAlemanyaEstats Units d’AmèricaItàliaHolandaJapóRegne UnitAltres

73

LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANÀLISI GEOGRÀFICA DE LA IED A CATALUNYA06

72

de la filial, factor que es considera més lligat a l’es-tratègia d’internacionalització de la companyia.

Si bé la gran majoria d’empreses estrangeres es-tablertes a l’àrea de Barcelona i Catalunya pertan-yen a sectors madurs, en el cas de les empresesprovinents dels EUA, es constata que s’està po-tenciant la inversió en els camps de la nano-tecnologia, la biotecnologia, les TIC i mésrecentment les energies renovables. En el cas

alemany, cal destacar un augment significatiu dela presència d’empreses en el sector del retail, laqual cosa contrasta amb un cert estancament ensectors industrials. Així, de l’aproximadament unmiler d’empreses alemanyes implantades a Cata-lunya, la majoria pertanyen al sector dels serveis ila distribució. Per la seva banda, la presència fran-cesa, per la seva proximitat, es desenvolupa en lapràctica totalitat dels sectors productius.

Reptes de futur per al manteniment i cap-tació de la IED provinent d’Europa i elsEUA i les estratègies associades

Des del punt de vista de les empreses europees id’actors com la Cambra de Comerç americana, hiha el convenciment que, amb l’actual quadre ma-croeconòmic a escala global, cal prioritzar mésque mai des dels poders públics les actuacions ne-cessàries per aconseguir mantenir la IED d’a-questes empreses. També des dels mateixosfòrums es considera que, si bé hi ha iniciativesmolt interessants al voltant de l’aposta per sec-tors innovadors i estratègics per a l’economia ca-talana, també cal continuar reforçant àmbits comla comunicació, la divulgació i el màrqueting i fer-les arribar a tots els seus destinataris potencials.

Respecte dels incentius per retenir i augmentarels nivells de captació de la IED a Catalunya, els

empresaris europeus i americans advoquen perles següents vies:

• Definir programes d’ajuts públics molt compe-titius que permetin seleccionar aquells projectesde més valor afegit per a Catalunya, i assegurar-neen tot moment el màxim nivell d’interlocució entreempreses estrangeres i administracions.

• Continuar apostant per la transmissió a la societatcatalana dels aspectes positius dels valors de l’em-prenedoria, de l’intercanvi internacional en totsels aspectes i de la importància del coneixement d’i-diomes en un món globalitzat i interconnectat.

• Seguir incrementant l’oferta de sòl industrial a l’àreade Barcelona i els equipaments que hi donen servei.

• Explorar vies per millorar l’accés a l’habitatge peral personal expatriat.

6.2Àsia

Els últims anys ha resultat significativa l’aparicióde certes economies emergents com a nous paï-sos inversors a escala global. Així, els països delsud-est asiàtic, la Xina o països exportadors de pe-troli han aprofitat el superàvit per compte correntde les seves economies per passar de l’estatusde receptors nets de capital a emissors nets.

A Europa s’ha constatat que diverses empreses xi-neses i índies han tancat grans operacions de com-pra. Es tracta de multinacionals que busquenexpandir-se al territori europeu a través d’adquisi-cions, ja que resulta la manera més ràpida d’acce-dir a les xarxes de distribució. El recurs a les fusionstambé és una solució per a les economies d’escalaque es generen (TATA Motors en seria un exem-ple). En canvi, les empreses provinents del Japó ide Corea del Sud, amb una importació més sòlidai de llarg termini a Catalunya, prefereixen implantar-se al continent amb les seves pròpies marques.

A tall d’exemple, Catalunya s’estableix com a based’operacions per al 70% de les firmes japonesesa Espanya, la qual cosa dóna una idea que, mésenllà de la captació de nova IED procedent dezones poc tradicionals del continent asiàtic, hi hauna presència molt consolidada i històrica de la in-versió estrangera a Catalunya.

L’elecció d’establir-se a l’àrea de Barce-lona per part de les empreses asiàtiques:factors diferencials

En el cas de Catalunya, la majoria d’empreses asià-tiques que hi arriben per implantar-s’hi, amb l’ex-cepció del Japó, són de dimensions mitjanes. En elcas de les empreses japoneses, tot i produir-se unamajor reinversió en sectors madurs i consolidats,també es constata darrerament l’arribada d’em-preses implicades amb les energies renovables através de divisions d’empreses ja establertes.

Entre els factors que determinen la seva elecciódestaca la projecció de mercats potencials queofereix l’àrea de Barcelona. En aquest sentit, la si-

tuació estratègica de Catalunya es consideraun dels principals atractius de cara a establirels headquarters i, des d’aquest emplaçament,les empreses asiàtiques poden expandir el negocia Espanya i Portugal, a l’Europa Occidental i, demanera creixent, abastar territoris com el nordd’Àfrica o el sud del continent americà.

L’existència de clústers o sectors amb una pre-sència d’empreses i centres productius i d’in-dústria auxiliar consolidada, com és el cas delsector de l’automòbil i del tèxtil, era un factor degran rellevància quan les localitzacions per a laIED eren relativament restringides i, en els da-rrers temps, tot i mantenir la seva importància,ha anat perdent força.

En relació amb els costos d’implantació, Cata-lunya disposava de costos operatius tradicional-ment baixos, amb la qual cosa disposava d’unabona posició de competitivitat. Aquest factor haanat perdent pes, i ha deixat pas a aspectescom l’existència d’un entramat empresarial iteixit productiu competitius, factors que per-meten donar garanties sòlides que les em-preses estrangeres que s’estableixin alterritori disposaran de tota la xarxa de suporti proveïment necessaris.

Els dirigents de les empreses nipones percebenBarcelona com una ubicació geogràfica estratè-gica amb uns estàndards molt elevats de qualitatde vida, dinamisme, atractiu de ciutat i uns nivellsconfortables de seguretat. Aquests aspectes que,en principi, no presenten una diferència significa-tiva respecte a la percepció d’empreses provinentsd’altres territoris, prenen especial protagonismequan es tracta del clima empresarial i la manerade fer negocis a l’àrea de Barcelona, ja que consi-deren que és molt semblant a la seva pròpia ma-nera de desenvolupar-se en l’àmbit empresarial.D’altra banda, la facilitat per identificar-se amb al-tres cultures, la comprensió de les jerarquies i ladisciplina en el treball són aspectes que els direc-tius d’empreses japoneses apunten també com afactors diferencials de la cultura catalana respecte

EL CAPITAL HUMÀ I LES EMPRESES EUROPEES I DELS EUA

Els responsables de companyies americanes i europees consideren que Barcelona disposa d’unamolt bona oferta d’escoles de negocis que vinculen en el sentit adequat els móns acadèmic i em-presarial. Així, les empreses solen trobar un gran suport en les esmentades escoles i es duen aterme col·laboracions freqüents entre els uns i els altres.

Cal destacar el bon grau de satisfacció que atorguen els empresaris americans a l’oferta universi-tària i d’escoles de negocis, ja que la meitat d’aquests la considera satisfactòria o molt satisfactò-ria. En contrast, un 60% considera que hi ha oportunitats de millora en la integració entre universitati empresa.

Al seu torn, més del 50% de les empreses europees mostren un nivell de satisfacció alt o molt altrespecte a la preparació tècnica i universitària del capital humà.

75


74

d’altres localitzacions. Altres punts forts apuntatscontemplen el fet que les taxes d’absentisme del’àrea de Barcelona són relativament baixes, que lapuntualitat es respecta i que els serveis d’atencióal client gaudeixen de bon nivell.

Per aquests motius, Catalunya, malgrat presentarcostos en certs casos majors que altres regionsde l’Europa de l’Est, aglutina l’interès de moltesde les empreses asiàtiques amb voluntat d’esta-blir-se al sud d’Europa.

Pel que fa a la tipologia d’empreses asiàtiquesamb presència a l’àrea de Barcelona, cal dir queun dels aspectes més destacats sobre el modelde negoci és que hi ha un fort concepte de grup ique les filials solen compartir les mateixes políti-

ques. D’altra banda, la idea de globalització quetenen les empreses multinacionals asiàtiques di-fereix del concepte occidental. Així, se sol tractard’una internacionalització únicament en l’àmbit dela producció (com és el cas de Sony, Toyota o Nis-san) i, per a la resta d’àmbits, mantenen la filoso-fia i la forma de treballar del país d’origen.

Un altre punt interessant respecte a la forma d’o-perar d’algunes empreses asiàtiques fa referènciaal model de divisió del treball, en el qual el nivelld’implicació dels càrrecs gerencials sol ser moltelevat en tots els àmbits d’activitat, fins i tot pelque fa als processos productius en sectors comel manufacturer, a diferència del que ocorre a lamajoria d’empreses d’origen occidental.

EL CAPITAL HUMÀ I LES EMPRESES ASIÀTIQUES

La disponibilitat d’una mà d’obra preparada, especialment d’enginyers, és percebuda molt positi-vament, així com la presència d’escoles de negocis capdavanteres.

Igualment, hi ha unanimitat a considerar satisfactori o molt satisfactori el grau de preparació tèc-nica i universitària de l’empleat tipus a Catalunya, d’una banda, i de l’oferta universitària i d’esco-les de negocis, de l’altra. En aquest sentit, els responsables d’empreses asiàtiques enquestats hanconsiderat que el nivell d’excel·lència en aquests dos àmbits era alt o molt alt.

Com a factor de situació important, cal tenir present que, per a la cultura asiàtica, el treball no re-presenta únicament una font d’ingressos, sinó que és una activitat social en què es fomenten iprenen especial relleu l’educació i els valors i no existeix, a diferència de les societats més occi-dentals, una ruptura entre vida personal i professional.

Entre les empreses japoneses hi ha el consens que, un cop les empreses s’han establert a Cata-lunya, ofereixen ocupacions estables i segures. No obstant això, es constata una notable rotaciódels perfils tècnics, especialment d’enginyers, com a conseqüència d’uns nivells retributius mésmodestos que en altres companyies.

Reptes de futur per al manteniment i cap-tació de la IED asiàtica i les estratègies as-sociades

Un dels principals reptes als quals s’enfronta l’e-conomia catalana per atraure nova IED asiàtica éspoder estar en condicions de competir amb les lo-calitzacions on solen dirigir-se habitualment les in-versions asiàtiques. Així, per Catalunya, Alemanya

i el Regne Unit són els principals competidors coma destinació prioritària per a les empreses de paï-sos asiàtics. A més, per a aquelles empreses quebasen la seva competitivitat en els costos de pro-ducció baixos, els països de l’est d’Europa s’estanerigint com a destinacions a l’alça.

Les empreses asiàtiques establertes a Cata-lunya encaren el futur apostant per l’oferta de

productes originals d’alt valor afegit i per l’ex-pansió de la venda a altres mercats. En aquestamateixa línia, dins de les tendències que es dibui-xen, cal distingir entre les experiències de les em-preses japoneses de les de la resta de païsosasiàtics. En el primer cas, la inversió provinent delJapó es produeix fonamentalment en empresesde sectors madurs que creixen més moderada-ment, com l’electrònica de consum o l’automoció.En canvi, les economies del sud-est asiàtic d’unabanda, i de la Xina i l’Índia, de l’altra, segueixencreixent i les perspectives quant a la IED a Cata-lunya continuen essent optimistes.

Pel que fa a les estratègies, accions i eines queutilitzen les administracions competents a l’àreade Barcelona per a l’atracció i la retenció d’IEDprovinent de països asiàtics, i la percepció quetenen aquestes empreses, cal posar de manifestl’esforç desenvolupat des de les administracionscatalanes en termes de suport a les empreses ca-talanes que volen instal·lar-se al continent asiàtic,per exemple des de l’oficina de Xangai. Per a lesempreses asiàtiques radicades a l’àrea de Barce-lona, les oficines de promoció econòmica perassessorar les diverses candidates a establir-se en sòl català es percep com una prioritat.

Les empreses asiàtiques tenen un gran interès adisposar d’informacions sobre l’entorn de cara alprocés d’establiment d’una empresa a Catalunya,on es detallin les condicions d’inversió com ara enmatèria impositiva, permisos laborals, la disponibi-litat del parc d’oficines o el preu de diversos factorsproductius, entre d’altres. D’altra banda, les com-panyies asiàtiques atorguen una alta prioritat a l’ob-tenció de visats de treball, a causa de l’alt volumd’empleats que han d’expatriar en molts casos.

Amb aquesta premissa de base, algunes de les viesque es consideren rellevants per tal de poder se-guir potenciant el posicionament de Catalunya coma referent de localització empresarial asiàtica són:

• La potenciació i bona comunicació dels avan-tatges competitius que ofereix el territori a travésde campanyes extensives en el temps i centradesen la promoció del valor afegit de Catalunya, percomparació a altres localitzacions competidores.En aquest sentit, cal dir que l’empresariat asiàtic,abans d’establir-se aquí, percep Europa com unbloc unitari, sense diferències remarcables entreels estats que la conformen. En conseqüència, esderiva una oportunitat per a la promoció del territoride l’àrea de Barcelona basada en els aspectes di-ferencials de la nostra economia: l’existència d’unaelevada concentració d’empreses i activitats rela-cionades o complementàries als negocis que volenestablir-se o la bona oferta de l’educació superior.

• També es considera una bona iniciativa, per talde contribuir a la potenciació de les relacions em-presarials entre Catalunya i Àsia, donar a conèi-xer l’àrea de Barcelona i Catalunya a lapoblació universitària asiàtica. Es constata queels joves asiàtics que decideixen desenvolupar elsseus estudis superiors a l’estranger es decantenmajoritàriament pels EUA i, en el cas indi, tambépel Regne Unit. La posada en valor de l’ofertaformativa de qualitat així com de les oportuni-tats professionals de l’àrea de Barcelona hauriade revertir aquestes dinàmiques en favor del terri-tori català, i consolidar així una massa crítica depoblació asiàtica ben formada. Aquest col·lectiu depoblació amb alt nivell de capacitació podria exer-cir de palanca per a noves inversions provinentsdels seus respectius països d’origen.

77


76

Tradicionalment, la trajectòria dels fluxos d’inver-sió estrangera en el cas dels països mediterranisera majoritàriament de Catalunya cap enfora. Undels factors que situa l’àrea de Barcelona i Cata-lunya en una bona posició competitiva es derivadel fet que molts territoris de la riba mediterràniaperceben el nostre territori, i Espanya en ge-neral, com a plataforma d’entrada a l’AmèricaLlatina, una regió amb la qual no han mantinguthistòricament relacions econòmiques o culturalsdestacables.

Recentment, els països de la riba mediterrània, es-pecialment els països de l’Orient Mitjà, estan de-mostrant una alta sensibilitat i interès per lesempreses relacionades amb les energies reno-vables, que a Espanya estan adquirint, com s’havist, un protagonisme notable.

Per a aquests països també, la imatge que pro-jecta Barcelona i el seu caràcter mediterrani i cos-mopolita resulta un dels atractius fonamentals perconsiderar futures inversions.

Les empreses dels països mediterranis posen unèmfasi especial en l’aspecte de l’obtenció dels vi-sats i permisos de treball, sobretot quan es tractade l’entrada a Catalunya de persones procedentsde l’Orient Mitjà. L’accent posat en aquesta qües-tió respon al fet que, a consideració d’aquestesempreses, l’agilitat en aquest tipus de tràmits potfacilitar l’arribada d’oportunitats de negoci.

Com a fet d’entorn rellevant, cal mencionar ques’espera que la ubicació del Secretariat de laUnió per la Mediterrània (UpM) a Barcelona ge-neri activitat comercial addicional a l’àrea. Si bé nos’espera que aquest fet aporti un desplegamentmassiu d’inversions, sí que es creu que aquestestindran un fort caràcter estratègic. L’objectiu, desdel punt de vista de l’àrea de Barcelona, és apro-fitar aquest fet per tal de promoure l’establimentd’oficines de representació, d’agents comercials,distribuïdors, etc. D’altra banda, el fet que Turquiaobri consolat a Barcelona i que Egipte plantegi fer-ho en un futur, els quals se sumarien a l’existentdel Marroc, són senyals en positiu que poden res-pondre a l’estímul de la presència de la UpM.

EL CAS DE BASF SONATRACH

• El 20 de gener del 2000 es constitueix la joint venture BASF SONATRACH PropanChem S.A, ambseu social a Tarragona. BASF hi participa amb un 51% i l’empresa estatal algeriana de petroli i gasSONATRACH amb el 49% restant.

• L’empresa mancomunada realitza la construcció i operació d’una unitat de deshidrogenació depropà amb l’objectiu de produir propilè.

L’ELECCIÓ DEL TERRITORI

• El pes de l’àrea petroquímica de Tarragona va ser el driver per atraure la inversió conjunta deBASF i SONATRACH cap a Catalunya.

• L’empresa alemanya BASF té centres de producció a molts països d’Europa. Es va establir a Ca-talunya l’any 1968 amb la implantació de petites plantes de producció. L’objectiu principal de BASFera abastar el mercat espanyol i una petita part del mercat italià.

6.3Els països mediterranis

• Fins l’any 2000, l’activitat de BASF se centrava en la fabricació i la comercialització de plàsticsde gran consum. Dins d’aquest context, BASF va planificar una gran inversió destinada a la cons-trucció d’una planta de polipropilè, un plàstic amb usos molt diversos, a Tarragona. El fet de nodisposar de la matèria primera—el propilè— necessària per a la síntesi de polipropilè, va provo-car que BASF optés per construir una altra planta dedicada a la producció de propilè.

• Per a la construcció d’aquesta segona planta, BASF es va associar amb SONATRACH, que bus-cava un soci amb tecnologia pròpia que li permetés posicionar la seva activitat més endavant enla cadena de producció. Al seu torn, BASF necessitava un soci estratègic amb fonts pròpies d’e-nergia i accés als pous de petroli a la zona sud.

OBJECTIUS DE LA INVERSIÓ I RESULTATS

• BASF SONATRACH té el centre de decisions operatiu a Catalunya i el seu comitè executiu estàformat per quatre professionals de Tarragona.

• Cal dir que altres firmes del sector químic estan replicant el mateix model de joint venture queva adoptar BASF SONATRACH fa uns anys i que ha demostrat tenir èxit: l’aliança entre una mul-tinacional i un soci local. Així, actualment s’estan construint a l’Orient Mitjà plantes de propilè decapacitats comparables.

LA PRESÈNCIA DEL SECRETARIAT DE LA UNIÓ PER LA MEDITERRÀNIA (UPM) COM A OPORTUNITAT

• Els responsables de BASF SONATRACH consideren que l’establiment del secretariat de la UpMpot ser una oportunitat molt positiva a l’hora de potenciar els contactes entre empreses de lesdues bandes de la Mediterrània. Els països de la ribera sud de l’arc mediterrani estan molt inte-ressats a establir negocis amb els països europeus i establir col·laboracions a llarg termini. Siexisteix una entitat que serveixi de catalitzador d’aquestes vincles serà, sens dubte, molt enriqui-dora.

• Els països de l’Orient Mitjà i Aràbia disposen d’un potencial inversor important a causa de les reser-ves naturals del seu subsòl. Amb tot, en l’actualitat es constata per part d’aquests països la recercaactiva de socis europeus per avançar cap a l’estabilitat interna i deixar de dependre paulatina-ment de la venda del petroli i el gas natural. El flux d’inversió amb aquestes zones es produeix enels dos sentits ja que, a més de realitzar inversions a l’estranger, també s’esforcen per atraure flu-xos de capital envers les seves economies. D’altra banda, cal destacar també Turquia com a des-tinació per a l’emissió i recepció de fluxos d’inversió.

ENTORN DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA

• BASF-SONATRACH considera convenient, en paral·lel a la consolidació de la UpM, la potencia-ció d’unes bones connexions amb l’altre costat de la Mediterrània, ja que es considera que l’in-crement del nombre de vols setmanals a les principals capitals del Magrib facilitaria l’establimentde les esmentades relacions entre totes dues zones.

79


78

Aquest apartat final té per objectiu facilitar la com-paració entre els aspectes més rellevants de lesgrans àrees geogràfiques generadores de laIED rebuda a Catalunya en relació amb les va-riables clau d’entorn que els països considerenmés importants per a la decisió d’establimento permanència al territori. En aquest sentit, l’ob-

jectiu consisteix, d’una banda, en identificar elspunts comuns de les empreses estrangeres esta-blertes a Catalunya independentment del seu ori-gen geogràfic i, de l’altra, identificar les diferènciesmés destacables atribuïbles precisament a la pro-cedència geogràfica.

6.4Comparativa geogràfica en relació amb l’entorn: punts crítics, reptes i oportunitats

TAULA 4. POSICIONAMENT GEOGRÀFIC PER EIXOS D’ENTORN: EUROPA, EUA I ÀSIA

ELEMENTS D’ENTORN EUROPA EUA ÀSIA

· Qualitat de vida · Situació estratègica· Qualitat de vida

· Situació estratègica· Entremat empresarial iteixit productiu

· Costos mà d’obra qualificada

· Prep. tècnica capital humà· Oferta d’escoles de negoci

· Productivitat dels professionals· Clima cultural i laboral

· Clima cultural i laboral· Absentisme laboral

· Oficines i centresde negoci

· Oficines i centres de negoci · Infraestructures tecnològiques

· Oferta cultural i esportiva· Oferta i qualitat del transport públic

· Oferta d’oci i cultura· Oferta i qualitat del transport públic

Entorn imercat

Costos

Capital Humà

Cultura i entorn

Infraestructures

Oferta deserveis

· Costos genèrics de producciò

· Costos mà d’obra no qualificada

· Costos genèrics de producciò

· Costos mà d’obra no qualificada

· Prep. tècnica capital humà· Oferta d’escoles de negoci· Oferta universitària

· Vinculació universitat-empresa

· Organització del treball(flexibilitat horària)

ELEMENTS D’ENTORN EUROPA EUA ÀSIA

· Seguretat jurídicaEntorn legali fiscal

Finançament

· Incentius i ajuts · Accessibilitat als ajutspúblics directes

· Obtenció de visats ipermisos

· Obtenció de visats ipermisos

· Accés al capital risc

Font: Qüestionaris individualitzats a empreses i anàlisi PwC

· Prep. tècnica capital humà· Oferta d’escoles de negoci· Oferta universitària

· Vinculació universitat-empresa

· Perspectives de l’oferta de millors connexions per via aèria· Oficines i centres de negoci

· Oferta d’oci i cultura

Fent una anàlisi agregada de les empreses peràrea geogràfica, es constaten alguns aspectesque generen consens per part dels directius i em-presaris, tant des del punt de vista dels avantat-ges competitius que ofereixen l’àrea de Barcelonai Catalunya, com, de manera especial, dels àmbitsen els quals incidir especialment per a la milloradel posicionament estratègic del territori.

• Hi ha unanimitat entre els diferents països al’hora d’identificar com a factors clau de compe-titivitat de Catalunya i l’àrea de Barcelona, d’unabanda, la qualitat de vida i, de l’altra, la situacióestratègica com a porta d’entrada a nous mercats.

• Especialment els països europeus i els asiàticsidentifiquen una menor competitivitat pel que faals costos laborals de la mà d’obra menys qualifi-cada, en coherència amb la focalització de l’eco-nomia de Catalunya envers sectors productius demajor valor afegit i més intensius en coneixementi tecnologia.

• Respecte als aspectes en els quals l’àrea de Bar-celona i Catalunya han de centrar-se per millorarel seu posicionament en el marc de la competèn-cia per a l’atracció de la lED, hi ha un consens ge-neralitzat per als directius d’empresesasiàtiques, americanes i mediterrànies en laimportància d’agilitar i optimitzar la gestió pera l’obtenció de visats per a expatriats o en latramitació de permisos de treball i residència.

• L’estat actual de vinculació entre la universitati l’empresa a Catalunya presenta encara oportu-

nitats de millora segons els responsables d’em-preses europees i americanes. Tot i que es reco-neix l’esforç realitzat en aquest sentit en elsdarrers anys, opinen que cal seguir incidint en lavia de l’optimització de sinèrgies i comple-mentarietats. En aquest aspecte, entorns en elsquals aquest vincle es desenvolupa de forma exi-tosa, com succeeix de forma generalitzada alsEUA, poden constituir una via d’ensenyament iaportar casos de bones pràctiques per a l’àrea deBarcelona i Catalunya. A més, el fet de disposarde directius d’alt nivell i emprenedors americans id’altres països de referència, juntament amb elconcurs d’altres institucions com escoles de ne-gocis o grups de reflexió mixtos, hauria de poderaportar know-how envers el procés d’optimitzacióde l’esmentat vincle entre empreses i universitatsa Catalunya.

Per últim, els països de la Mediterrània atorguenuna alta prioritat a la situació estratègica de l’àreade Barcelona i Catalunya de cara al futur establi-ment d’empreses del Magrib i, notablement del’Orient Mitjà, com a porta d’entrada als mercatseuropeus i de l’Amèrica Llatina. Igualment, la qua-litat de vida que ofereix el territori és una altra deles fortaleses que els directius de les companyiesdels països mediterranis identifiquen per a Cata-lunya. Quant a les oportunitats de millora de lacompetitivitat hi identifiquen, d’una banda, unamajor oferta de connexions per via aèria amb lesprincipals capitals del Magrib i, de l’altra, l’agilita-ció per a l’obtenció de visats i altres tipus de per-misos per a expatriats.

Punts forts de CatalunyaPunts on concentrar-se per a millorar la competitivitat

La NEGRETA indica un grau de prioritat atorgada major

PricewaterhouseCoopers agraeix l’oportunitat que Invest in Catalo-nia-ACC1Ó i l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Bar-celona ens han atorgat per a contribuir en l’elaboració de l’estudi“La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona i Catalunya”.

L’àrea de Barcelona i Catalunya compten amb una posició compe-titiva diferencial en l’atracció de la Inversió Estrangera així com unalt grau d’obertura de les seves economies a l’exterior.

En l’actual context macroeconòmic mundial, els fluxos d’inversiótransnacional agregats han experimentat una tendència decreixentdes dels màxims dels anys 2007 i 2008, fet que incrementa la com-petència per a l’atracció de capitals.

Per tant, per a l’àrea de Barcelona i Catalunya, els esforços per amantenir la inversió estrangera actualment establerta en el territorii l’atracció de noves oportunitats prenen especial rellevància. Per afer possible aquest objectiu, aquest estudi ha servit per identificarles següents línies d’actuació:

1.Mantenir la Inversió Estrangera Directa tra-dicional en els sectors madurs, a través de:

• Recolzar el teixit empresarial que aposta per ac-tivitats d’alt valor, basades en el coneixement apartir d’aquells subsectors ja consolidats i queestan invertint en tecnologia, logística, etc.

• Realitzar un esforç per a mantenir la produccióde les actuals empreses de capital estranger, coma mitjà per ubicar a Catalunya activitats de R+D+i.

• Auspiciar la col·laboració público-privada en unmajor ventall d’àmbits: finançament d’infraestruc-tures tecnològiques, de transport, logístiques, etc.

2.Captar i consolidar la Inversió EstrangeraDirecta emergent, a partir de:

• La focalització en un màxim de 2 o 3 sectorsclau, en els quals l’àrea de Barcelona i Catalunyadisposen d’una posició d’avantatge competitiucontrastat a nivell internacional.

• Seguir apostant des de les institucions peratraure IED vinculada a la nova economia, particu-larment en sectors com la biotecnologia i les TIC,a través de:

• Incidir en els factors de competitivitat de l’en-torn notablement en: infraestructures, capaci-tació del capital humà i un marc normatiuproempresarial.• Posar els mitjans per fer un pas més enllà iassegurar l’assoliment d’una massa crítica su-ficient per a fer créixer els negocis de la novaeconomia una vegada implantats a Catalunya i,especialment, gràcies a la disponibilitat de ta-lent i de l’accés al finançament.• Fomentar l’emprenedoria i reforçar el vincleuniversitat-empresa.

3.Facilitar una interlocució fluïda entre lesAdministracions i les empreses a travésd’agents amb amplis coneixement del ne-goci i dels sectors específics, a través de:

• Dur a terme un acompanyament integral en elsprocessos d’implantació i d’inversió estrangerades de l’establiment de l’activitat, passant per l’ac-cés a finançament, etc.

• Assegurar una gestió adequada de les deman-des d’empreses ja radicades en territori català, es-pecialment en termes de: màxima rapidesa en laresposta, disposició d’un interlocutor únic o de for-niment d’informació fiable i de valuosa.

4.Combinar una visió global amb les espe-cificitats d’una anàlisi geogràfica de la IED.En aquest sentit, posar l’èmfasi en les con-clusions de l’estudi, que advoquen per:

• En el cas de les empreses de capital europeu inord-americà: millorar la divulgació de l’oferta exis-tent d’incentius, la potenciació del valor de l’em-prenedoria i, sobretot, dels partenariats público-privats en els sectors emergents.

• En el cas de les empreses asiàtiques: redoblarels esforços en la comunicació dels aspectes di-ferencials que ofereix Catalunya i la divulgació decasos d’èxit per a provocar un efecte de reclam.

• En general, comunicar de forma clara els puntsforts dels quals disposa Catalunya, com ara: uncapital humà capacitat, seguretat jurídica, un ni-vell òptim d’infraestructures i un know-how com-petitiu tant en els sectors productius tradicionalscom emergents.

Pablo LópezDirector de Sector Públic a Catalunya

PricewaterhouseCoopers

Elena Casas Sènior Manager de Sector Públic

PricewaterhouseCoopers

81

LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • RECOMANACIONS DE POLÍTICA PÚBLICA EN L’ÀMBIT DE LA IED.

8180

RECOMANACIONSDE POLÍTICA PÚBLICAEN L’ ÀMBITDE LA IED

07ANNEXOS

07

85

7.1Metodologia de l’estudi

84

LA INVERSIO ESTRANGERA A L’AREA DE BARCELONA I CATALUNYA • ANNEXOS

L’estudi sobre la Inversió Estrangera a l’àrea deBarcelona i Catalunya s’ha abordat des de ladoble perspectiva d’un treball de camp exhaus-tiu orientat a l’obtenció d’informació qualitativa

de les empreses estrangeres de Catalunya, i del’anàlisi complementària de diverses bases dedades secundàries.

La denominació genèrica “Inversió Estrangera Directa” es coneix tècnicament com a IED o “InversióEstrangera Bruta” i comprèn els següents elements:

• Els fluxos d’inversió en societats que no cotitzen a borsa• Els fluxos d’inversió en societats cotitzades en què l’inversor estranger adquireix almenys un10% del capital de l’empresa (amb la qual cosa, convencionalment es considera que assoleix unarelació permanent en la gestió de la companyia)• La constitució de noves empreses amb activitat mercantil i l’ampliació de capital d’aquestes

No es consideren els préstecs entre matriu i filial, ni la inversió en immobles.

S’ha considerat la Inversió Estrangera Directa d’Establiment (o IEDE) ja que és l’indicador mésfiable quan es vol considerar l’impacte que té la inversió estrangera sobre el PIB del país o regióreceptora. La raó és que les fusions, adquisicions o l’intercanvi de titularitat no generen PIB persi mateixes. En canvi, una nova activitat productiva sí que incrementa el PIB del territori que repla inversió.

L’apartat 2.2 Enfocament metodològic i marc con-ceptual de l’estudi explicita l’àmbit geogràfic del’estudi, així com les principals novetats des delpunt de vista de la captura i recerca d’informa-cions en el treball de camp respecte d’edicions an-teriors. En aquest sentit, la metodologia s’haestructurat en 3 fases:

a) La identificació i entrevista dels agents facili-tadors (cambres de comerç estrangeres, conso-lats, etc.)

b) La celebració de workshops temàtics i geogrà-fics amb empreses

c) L’anàlisi de dades secundàries

a) Identificació i entrevista en profunditatdels agents facilitadors

Els agents facilitadors són aquelles institucionsi actors clau a Catalunya des del punt de vista dela inversió estrangera. Per a aquests agents,s’han desenvolupat entrevistes en profunditatamb l’objectiu de:

• Identificar aquells sectors i empreses més re-llevants i representatives de la IED a Catalunyades del punt de vista dels principals reptes i pers-pectives de futur.

• Analitzar casos de tendències de la IED a Catalunya.

• Definir, validar i acordar el contingut dels work-shops, fent una adequada segmentació temàtica,sectorial i geogràfica.

b) Workshops geogràfics i sectorials amb empreses

D’acord amb les prioritats, les estratègies i el marcconceptual definit per PwC, s’han celebrat 6

workshops sobre IED, agrupats en dos gransgrups, segons si es tracta de sectors i mercats tra-dicionals o emergents.

Les entrevistes realitzades a agents facilitadors per l’elaboració d’aquest estudi han estat:

INSTITUCIÓ PERSONA CÀRREC DIA/HORAENTREVISTADA

Cambra de ComerçAmericana

Casa Àsia

Institut Europeu dela Mediterrània

Cambra de Comerç i Indústria Francesade Barcelona

Cambra de ComerçAlemanya per a Espanya

Cambra de Comerçde Barcelona

Consolat General deSuïssa a Barcelona

Consolat General delJapó a Barcelona

01

02

03

04

05

06

07

08

Glynis Andrews

Amadeu Jensana

Xavier Albarracín

Véronique Oberlé

Philippe Saman

Peter Moser

Josep M. Cervera

Silvia Gluber

Yoshihiko Sato

Directora Executiva

Director del Cerclede Negocis

Coordinador

Responsable de Serveis a EmpresesDirector

Director Gerent

Director de l’Àread’Internacionalització

Sotsdirectora

Cònsol

18/3/2009, 11h

19/3/2009, 12.30h

20/3/2009, 10h

19/3/2009, 9h

31/3/2009, 16h.

23/3/2009, 9.30h

23/3/2009, 13h

24/3/2009, 10 h

3/4/2009, 10h

IED TRADICIONAL

WORKSHOP 1Punt de la cadena de valor “R+D+i”: tendències ireptes de futur

6 EMPRESES PARTICIPANTS:

SonyYahoo!

7/5/2009, 16 – 18H

General ElectricSEAT

BayerNovartis

07

8786


Per últim, cal assenyalar que també s’ha entrevis-tat un responsable de l’empresa Basf-Sonatrach,que ha estat objecte d’un estudi de cas, com aexemple de la inversió estrangera procedent depaïsos de la riba mediterrània.

Qüestionari a empreses

Totes les empreses participants en els workshops,així com les empreses a les quals s’han realitzatles entrevistes personalitzades, han respost unqüestionari únic relatiu al posicionament del’àrea de Barcelona i Catalunya en diversos eixosi variables d’entorn. Les dades capturades enaquests qüestionaris han estat la base per a l’a-nàlisi quantitativa que exerceix de suport al fil ar-gumental de tot l’estudi.

c) Anàlisi de dades secundàries

En relació al tractament de dades secundàries,s’han emprat fonts de dades comparables i quesegueixen les mateixes pautes de comptabilitza-ció de la inversió a dins i fora d’Espanya:

• La base de dades d’Inversió Estrangera Directade l’OCDE.• La base de dades del Registro de Inversionesdel Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. • La base de dades d’OCO Monitor, en relació alnombre de projectes d’IED desenvolupats a l’àreade Barcelona i Catalunya.• El World Investment Report de la UNCTAD,per a obtenir dades dels fluxos mundials i per paï-sos d’IED.

Es remet al punt 7.3 per a la llista en detall detotes les fonts consultades per a l’elaboració d’a-quest estudi.

ACC1Ó i l’Ajuntament de Barcelona, per la sevabanda, han aportat valuosos materials i publica-cions per a completar les informacions mencio-nades, entre els quals destaquen:

• Why Catalonia. Ten reasons to invest in.• Informe anual sobre la indústria a Catalunya.• El sector energètic a Barcelona i Catalunya.

Finalment, al llarg de la redacció d’aquest docu-ment, PricewaterhouseCoopers s’ha servit dediversos documents propis a través dels quals haaportat la seva expertesa. En destaquen les se-güents publicacions:

• Supercluster. Ideas, perspectives, and trendsshaping the global impact of the Massachusettslife science industry.• Cities of opportunity. Business-readinessindicators for the 21st century.• Cities of the future. Global competition, localleadership. • Innovating through the downturn.

1 Entrevista personalitzada amb Renato Senta, Director General, realitzada el 15/6/2009, 9h2 Entrevista personalitzada amb Eric Lejeune, Director General, realitzada el 22/7/2009, 11.30h

WORKSHOP 2Punt de la cadena de valor “Logística i Distribució”:tendències i reptes de futur


Akzo NobelHenkel Ibérica

11/5/2009, 16H – 18H

Media MarketLeroy Merlin

Pierre Fabre IbéricaScheider Electric España

WORKSHOP 3Aspectes diferencials de la IED de les empresesdels EUA i Canadà


Delphi Diesel SystemsHP

12/5/2009, 10H – 12H

CitigroupLeroy Merlin

Whirlpool1

Levi Strauss & Co2.

IED TRADICIONAL

WORKSHOP 4Aspectes diferencials de la IED de lesempreses asiàtiques


CoscoDenso

13/5/2009, 10H – 12H

Cox & KingsShinning Air Conditioner

WORKSHOP 5Aspectes diferencials de la IED en elssectors emergents


CPMNurun EspañaRobert BoschSensing & ControlSystems

NTT Europe Online spainSiemensVisual Century ResearchSitec Consulting

YisiosFon YouSustainable EnergySenseit

29/5/2009, 10H – 12H

WORKSHOP 6Emprenedors internacionals


Barcelona DeluxeGigleLinqiaPeace RepublicProcept

The Bright CoBarcelona Minicar ToursEnormoTaxijetKinamik Data Integrity

4/6/2009, 10H – 12H

IED EMERGENT

07

8988


FONT PUBLICACIÓ / CONTINGUTS ENLLAÇ WEBBANC DE DADES

7.3 Fonts emprades

AENA

Autoritat Portuària de Barcelona

Autoritat Portuària de Tarragona

Banc Mundial

Biocat

Cambres de Comerç i/o OficinesComercials

Comissió Europea

Cushman & Wakefield

European Investment Monitor

fDi Intelligence

Fons Monetari Internacional

• Doing business 2009.Measuring business regulations.• Foreign InvestmentPromotion Center• Global Investment Promotion Benchmarking2009: Summary

Base de dades d’empreses dels païsosd’origen

Llibre Verd sobre la coo-peració público-privada ala Unió Europea [COM(2004) 327].

Cushman & Wakefield:European Cities Monitor

European InvestmentMonitor 2008 Report

OCO Monitor

Magnituds de trànsit depassatgers i mercaderies

Dades de trànsit demercaderies i capacitat

Dades de trànsit demercaderies i capacitat

Dades estadístiques dela normativa per fernegocis a 181 estats.

Dades relatives al sector biotecnològic a Catalunya

Empreses establertes aCatalunya segons el paísd’origen

Nombre de projectesd’IED

Previsions d’evoluciómacroeconòmica

www.aena.es

www.apb.es

www.porttarragona.es

www.worldbank.org

www.biocat.cat

www.cushwake.com

www.eyeim.com

www.ocomonitor.com

www.imf.org

2. Introducció a l’estudi i context econòmicFigura 1. Marc conceptual de la IED Quadre 1. Metodologia abreujada de l’informe

3. Situació actual de la IED al món i a CatalunyaGràfic 1. La IED al món per regions (2008)Gràfic 2. Distribució de la captació de la IED a escala global (2003-2008)Gràfic 3. Evolució de la IED mundial i la IED a Catalunya en els darrers 10 anysGràfic 4. Evolució de la IED neta a Catalunya (2003-2008)Taula 1. Nombre d’empreses estrangeres establertes a CatalunyaGràfic 5. Distribució dels projectes d'IED a l’àrea de Barcelona i Catalunya (2003-2008)Gràfic 6. La IED a Catalunya per branca d’activitat(2003-2008)Gràfic 7. Sectors amb major captació d’IED a Catalunya (2003-2008)Gràfic 8. Inversió ETVE i no ETVE a Catalunya

4. La IED tradicional a Catalunya: concentracióen punts clau de la cadena de valorFigura 2. La cadena de valor i la IED tradicionalFigura 3. Elements i actors clau en la IED tradicionalGràfic 9. Distribució tradicional del PIB de Catalunya per sectors Gràfic 10. Evolució de l’ocupació per grans sectors econòmics: Catalunya i EspanyaGràfic 11. Inversió industrial a CatalunyaGràfic 12. La IED a Catalunya per sectors tradicionals (2003-2008)Gràfic 13. La IED a Catalunya per branques econòmiques (2003-2008)Figura 4. Punts forts de l’R+D+i a CatalunyaGràfic 14. Les infraestructures a Catalunya i la IED tradicionalGràfic 15. El capital humà a Catalunyai la IED tradicionalTaula 2. Les diverses empreses responsables dela IED tradicional a Catalunya davant dels diversoselements d’entorn: prioritat i grau de satisfaccióGràfic 16.Entorn i mercats a Catalunya i IED tradicionalGràfic 17. Els costos de la inversió a Catalunya i laIED tradicional

Gràfic 18. La cultura i l’entorn laboral a Catalunyai la IED tradicionalGràfic 19. L’oferta de serveis a Catalunya i la IEDtradicionalGràfic 20. L’entorn legal i fiscal a Catalunya i laIED tradicionalGràfic 21. El finançament de la IED tradicional aCatalunya

5. La IED emergent a Catalunya: captació de ta-lent i assoliment de massa críticaFigura 5. Elements i actors clau en la IED emergentFigura 6. Les aliances local-global en la IED emergentFigura 7. Disponibilitat de superfície i infraestructura tecnològica a CatalunyaGràfic 22. Entorn i mercat a Catalunya i IED emergentGràfic 23. Les infraestructures a Catalunya i la IED emergentGràfic 24. El capital humà a Catalunya i la IED emergentFigura 8. El cercle virtuós del capital risc en rela-ció amb els sectors emergents i la IED emergentGràfic 25. El finançament de la IED emergent a CatalunyaTaula 3. Les diverses empreses responsables dela IED emergent a Catalunya davant dels diversoselements d’entorn: prioritat i grau de satisfaccióGràfic 26. Els costos de la inversió a Catalunya i laIED emergentGràfic 27. La cultura i l'entorn laboral a Catalunyai la IED emergentGràfic 28. L’oferta de serveis a Catalunya i la IED emergentGràfic 29. L’entorn legal i fiscal a Catalunya i la IED emergent

6. Anàlisi geogràfica de la IED a CatalunyaGràfic 30. Volum d’IED a Catalunya per zones de procedènciaGràfic 31. Principals països inversors a Catalunyaper nombre d’empreses (2008)Taula 4. Posicionament geogràfic per eixos d’entorn: Europa, EUA i Àsia

7.2Índex de figures, taules i gràfics

07

9190


7.4 Glossari de termes

Àrea de Barcelona

Clúster

ETVE

IED o IEB

Nova economia

PIB

R+D+i

Àrea geogràfica que comprèn la ciutat de Barcelona i les comarquesadjacents: el Barcelonès, el Maresme, el Garraf, el Baix Llobregat, elVallès Oriental, el Vallès Occidental i l’Alt Penedès.

Concentració geogràficament delimitada d’empreses similars, rela-cionades o complementàries, que disposen de canals actius amb la fi-nalitat de realitzar transaccions comercials, comunicar i dialogar entreelles. Aquestes empreses també comparteixen, dins de l’àmbit delclúster, infraestructures especialitzades, el mateix mercat de treball iserveis, i s’enfronten a oportunitats i amenaces similars.

Les Entitats de Tinença de Valors Estrangers són societats establer-tes a Catalunya, l’objectiu principal de les quals és la tinença de parti-cipacions de societats situades a l’exterior. Les ETVE són societatsinstrumentals l’existència de les quals respon a estratègies d’opti-mització fiscal dins d’un mateix grup empresarial i, en molts casos, lesseves inversions no produeixen efectes econòmics directes en limitar-se a la transferència d’immobilitzats financers.

IED o IEB: Inversió Estrangera Directa, també denominada InversióEstrangera Bruta. Es poden classificar en dos tipus:• IEDE. Inversió que provoca un augment de la capacitat productiva d’unpaís incloent l’establiment i les ampliacions de capacitat instal·lada.• Fusions i adquisicions. Inversió en fusions i adquisicions que supo-sen un flux de capital, però no varien la capacitat productiva del país.

També coneguda com economia del coneixement o economia digital,dominada per la informació. En aquest nou context, les empreses sónmés ben valorades per les seves idees, informació o know-how queno pas pels seus actius materials.

Producte Interior Brut. Valor monetari dels béns i serveis finals pro-duïts per una economia en un període determinat.

Recerca, Desenvolupament i innovació tecnològica. Despesa enactivitats de recerca, desenvolupament i innovació tecnològica.

FONT PUBLICACIÓ / CONTINGUTS ENLLAÇ WEBBANC DE DADES

IBM Plant LocationInternational

Institut Català de Finances (ICF)

Institut d’Estadísticade Catalunya (IDESCAT)

Instituto para la Diversificación yAhorro de la Energía(IDAE)

Instituto Nacional de Estadística (INE)

Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

Organització per a la Cooperació i elDesenvolupamentEconòmic (OCDE)

Papers d’economiaindustrial

UNCTAD

Directori d’empresesd’energies renovables

Contabilidad Regional de España

Registre d’inversions

• Benchmark Definitionof Foreign Direct Investment, 4th Edition• Checklist for ForeignDirect Investment Incentive Policies

•“Mapa dels sistemesproductius locals industrials a Catalunya”.Papers d’economia industrial núm. 21•“La nova indústria: el sector central de l’economia catalana.” Papers d’economia industrial núm. 26

World Investment Report 2008

Estadística bàsica de Catalunya

Fluxos d’inversió estrangera bruta i neta

Fluxos d’inversió estrangera mundials

www.ibm.com/bcs/pli

www.icfinances.com

www.idescat.cat

www.idae.es

www.ine.es

www.oecd.org

www.gencat.cat/diue

www.unctad.org