Ignacio RomagosaCentre Universitat de Lleida -IRTACentre CONSOLIDER Agrigenomics

La Millora GenLa Millora Genèètica Vegetal:tica Vegetal:AvenAvençç tecnològic o ptecnològic o pèèrdua drdua d’’identitat natural (??)identitat natural (??)

Ramon Albajes i Jaume LloverasRamon Albajes i Jaume Lloveras

En poc més d’un segle s’ha passat de

• Necessitar 400 hores de treball agrícola per cobrir les necessitats d’aliments d’una persona a tan sols 75 minuts/any.

• Gastar dos terceres parts del pressupost familiar en alimentació a un 16% • Cuinar durant 2 hores a pocs minuts al dia

• S'ha perdut varietat de menjar (l'alimentació occidental es basa en 15 plats) • A nivell global coexisteixen problemes de seguretat alimentària amb excés

d'ingesta i mala alimentació que generen despeses extraordinàries en els sistema de salut dels països occidentals.

Paradoxes de la ProducciParadoxes de la Produccióó AgrAgràària i de lria i de l’’AlimentaciAlimentacióó

Mai la societat occidental ha menjat tant i de tanta qualitat però

mai l'agricultura ha tingut tan poc reconeixement social

• Domesticació (@10000 -12000 aC)

• Millora de l’adaptació als nous ambients (Segles XVI-XIX)

• Millora moderna (Segles XX-XXI)

a. Empírica (100 anys)b. Analítica (50 anys)c. Molecular (25 anys)

Historia de la manipulació genètica de les plantes

DomesticaciDomesticacióó de plantes: de plantes:

••250.000 esp250.000 espèècies vegetalscies vegetals•• 50.000 comestibles50.000 comestibles•• 5.000 tenen inter5.000 tenen interèès econòmics econòmic•• 250 conreus alimentaris250 conreus alimentaris•• 90 % de las calories de 15 conreus90 % de las calories de 15 conreus•• 60 % de las calories del blat, arròs i pan60 % de las calories del blat, arròs i panííss

AvenAvençç tecnològic o ptecnològic o pèèrdua drdua d’’identitat natural?identitat natural?

Escala temporal de la domesticació de les plantes

Jules Janick, Purdue University, USAhttp://www.hort.purdue.edu/newcrop/origin-of-fruit_files/frame.htmChrispeels MJ & DE Sadava. Plants, Genes and Agriculture, Jones and Bartlett Publ.

L'avanç social és conseqüència del desenvolupament agrari

El llibre de Confuci cita 44 plantes comestibles, El llibre de Confuci cita 44 plantes comestibles, la Bla Bííblia nomblia noméés 29 s 29

Jules Janick, Purdue University, USAhttp://www.hort.purdue.edu/newcrop/history/

DomesticaciDomesticacióó de plantes:de plantes:va tenir lloc en diferents zones del mva tenir lloc en diferents zones del móónn

Jacob y EsaJacob y Esaúú. Genesis 25:29. Genesis 25:29--3030KK’’ung Fu Tze 551ung Fu Tze 551--470 A.C.470 A.C.

John DoebleyLaboratory of GeneticsUniversity of Wisconsin-Madisonhttp://www.wisc.edu/teosinte/index.htm

Origin of MaizeOrigin of Maize

Hun Nal Ye

• Domesticació

• Millora de l’adaptació als nous ambients (Segles XVI-XIX)

• Millora moderna

a. Empíricab. Analíticac. Molecular

Historia de la manipulació genètica de les plantes

1785 1785 Van MonsVan Mons -- SelecciSeleccióón sistemn sistemáática tica de plantas hortde plantas hortíícolas. En 1825 sus colas. En 1825 sus catcatáálogos muestran 1050 cultivares. logos muestran 1050 cultivares.

17601760’’ss Koelreuter. Koelreuter. Experimentos sisteExperimentos siste--mmááticos de hibridizaciticos de hibridizacióón de plantas n de plantas usando tabaco. Demuestra que los usando tabaco. Demuestra que los hhííbridos se parecen a ambos bridos se parecen a ambos parentales y observa la heerosisparentales y observa la heerosis

1694 1694 CamerariusCamerarius -- De sexum plantaDe sexum planta--rum epistola. rum epistola. DemostrDemostróó el sexo de las el sexo de las plantas. Sugiriplantas. Sugirióó los cruzamientos como los cruzamientos como mméétodo para obtener nuevos tipos. todo para obtener nuevos tipos.

1742 1742 Vilmorin Vilmorin abre un comercio de abre un comercio de semillas y plantas en Paris. semillas y plantas en Paris.

Siglo XVIIISiglo XVIII

http://www.nal.usda.gov/pgdic/Strawberry/history.htm

Maduixot. Duchesne (1764)

• Domesticació

• Millora de l’adaptació als nous ambients

• Millora modernaMillora empírica (100 anys)Biotecnología (75 anys) Molecular (25 anys)

Historia de la manipulació genètica de les plantes

Mendelians vMendelians vs.s. BiometriciansBiometricians

Hugo de Vries(1848-1935)

Francis Galton(1822-1911)

Raphael Weldon (1860-1906)

Karl Pearson(1857-1936)

William Bateson(1861-1926)

Gregor Mendel (1822-1884)

Charles Darwin(1809(1809--1882)1882)

Eduardo Graterol, 2002. Eduardo Graterol, 2002. Mendelians Mendelians vs.vs. Biometricians. Biometricians. http://www.hort.wisc.edu/pbpg/seminar/fall2002/Graterol.ppthttp://www.hort.wisc.edu/pbpg/seminar/fall2002/Graterol.ppt

Blat de moro EUA 1865-2000

Blat 1866-1996

Productivitat dels conreus principalsProductivitat dels conreus principals

Chrispeels MJ & DE Sadava. Plants, Genes and AgriculturePlants, Genes and Crop BiotechnologyJones and Bartlett Publ. USDA-ARS

G Slafer

Agricultura en el Siglo XXAgricultura en el Siglo XX

Years

Adapted from Evans (1997) Phil Trans R Soc Lond B 352, 901-6

Popu

latio

n (b

illon

s)

Whe

at y

ield

(M

g ha

-1)

Arab

le

or ir

rigat

ed

a

rea

(109

ha)

Fert

ilize

r N

(10

6 to

nnes

)

Years

Green RevolutionGreen Revolution

La RevoluciLa Revolucióó verdaverda Norman Borlaug (1914-2009)Premi Nobel de la Pau 1970:

“La persona d'aquesta època que ha proporcionat més pa a un món amb fam”

• Domesticació (@10000 -12000 aC)

• Millora de l’adaptació als nous ambients (Segle XVI)

• Millora modernaMillora empíricaBiotecnología (75 anys):

cultivos in vitro, poliploidía, mutagénesis, ...Molecular (25 anys)

marcadores moleculares, OMG

Historia de la manipulació genètica de les plantes

ADN a diferents organismes

EspècieMbp

EquivalènciaATCG

Virus 0.005 Pàgina de 5000 lletres

Bacteri ( E.coli) 5 Llibre de 1000 pàgines

Llevat 15 3 llibres de 1000 pàgines

Arabidopsis 150 Prestatge 30 llibres

Arròs 420 Prestatgeria de 80 llibres

Blat de moro 2500 Biblioteca de 500 llibres

Home 3000 Biblioteca de 600 llibres

Blat 16000 Biblioteca de 3200 llibres

T T C T G A G C A A C T C C T C A C G G A T T C G C G A T A C T C A C T C C C T T T A G T C C C T TA C A C C C C T C T A A T T C A G C T G A A A T T C T C A T A T T T C A A C C A G C T A A T G A T TC C C T A C A C T C C T C C C A A C C A C A A T A A C C A C T T A C A A G A G C T A A C C C C G C GT C C T T T C T C C T A T C C A A G C C T A T A A A A A C C T T C C C C T T C C T C C C T C T C A TC C T C T A T A A A A T C T A A T T A C C T C T T T A C T A T A C G C T C C C A C C A G C C T G T CT C G A C A A A G T C C A C T C C T A A G A A T A A G T C T C C C C T G A T A C A T A C C A C A C CC T C C T G A A A T C G T C C T C T A T C T C C A T T A C T C G C C C C T C T C A A A C C A A T T AT T T A C A T T C A C A A A G C C T G A G A C G T T T A C A A T C T T C T C C C C A A T A T T C G AC T T T A C C A G G T T C C T T C C T C T A C C A C C A G T C C C G G T T C C T C T C C A A T T A TC A C C T T A A C T C C C C A A G G T G G C T T A T G T C C A T A A T C T C C C A A C A C C G C A GA A T A C T C C G A T A T T T A T C A A C C G C A A T T C T G C A T T A T T C G A A A C A G T C A CC T C A C T C C C G G T T C T A A C G A T C A C T A T C T T C C G C C C A T C A A C T A T A C T G AA T A C T T T A C A C C T A A C C T C T G T C T A A C C G C C C A T A G A A C C A T C A T C C A T CG C A T T A G T A C T A T C G C T C A C T A T C C A T C A C T G T T A A A T G A A T C A A A T C C TT T A A C C T C C T G C A G C C C A T T T A T T C C A C A C T A C C C T T T C T C G T G C C C T A CC A C G C G T C T C C T C C A A T C C C A A G T T T A C T C C T A A T A C T T T C T C T T T C T C GC A C G A C A C A T A T C T C C C A C C A A C C T T T T A C C T G A T C G T C A A C C T A T G C A CC T G C C A T C C T G C T C C A C A G T T T A T C C G A C T C G T G A C G C A C C A T T A C T A T CG A C C T A A C C C A C T C A A G A T C T T C T A C C C T A A T T A T C T T T G G T C T C G A C A CT C A A T C A C T C C A T C C T C C T C A C T C T G A G C C T A A C T A A T G T C A T A C A T C A AT A C A C G C C T T C C T A C T A C T T C C C A C A C C C C C T C C T A T T T A T C A A A C T T T CG A A C A G C C A C T T C C A G C C C C T T C A T C C G T A A T A A G A C C A T A A G C C A T G C CT T G A A T T A T A T C T A T T C C C A A A A T G A T C C C C C G T A C T T G A C C C T C T T T A CG T A T T G C A A T A C G A T C A C G C C T A C C T A C C G A T C G A C C C T C C T A C A G A T A CA A C G T G T T C A T C T T A T C T T A C C A A A C C T G C A C A T T T A T A G A T A C C A C C C CC C A C C A T A T T T C C C T A A C T A C A C A C A T A A G C T G T G A C T C G C T C T T T G A C CC C A G A T G C C T T A T T C C C T T T A C A C T C T C T C A A T T T T C C C C C C T C C G C T T AC T T C T A G C C C A C C A A A C A C G T C A A C C T A T A A C T G C A C T A A C T A C C C A C T GA T G A C C G C A T T C G C T C T C T G T C C T G T T C T T C C T T T C A C T T T A T C C T A T A GC A T C C T C T G C T C T A C A A C T A C C A C A A C C C C C T A T A C A C C C A G C T A T A A C AT T C C A T A G G C T C T A A C C C C C A C T T A C C C A G C G C A A C C C T C A A G A T T T T A CT G C G G T T C C C T A T A G T C G A T C C A A C C C G C T C C A T C A T T G A T T A T C C A C A TT T T T C T T T T C G T A C C C T A C C T T C G T C C C A G C G T T A C T A A C C A C C T A C A T AC G A G A T G T C A G A T T A C T A G C C C T C T T A T C C A C C A C A T T T C T C C A C C C T C CT C T C C T C C C C C C A G T C C A T C A T C C T T A C G C T T G G T T A T G G C C T C T C C T C AA T C A C T C T T T C T A C C A C G A T T C A C C A A A A A T T C T G A G T A A A T C G C A T G A CT C A T C T G T A C A A C C A T A C G T C T C A T T T A C A A C T C A G T C A T G T C T T C C C C AA T T C A T G A C C A C A T A T C C A A A A A A T C C T T C T A C C A T T T T C A C C C C A C T C AC T C A A T T G A A C C T C T G A C T T C G C C C A A T C T T C T C T A T T A A C G T C T T A A A TC T A A G T T C T T C C C C G T T A T T T C G A C A C T T T G G T T C A A G C C G T T T C A C A G CC C T T T T C C T C C T G G C T A C T T A T C T T A C T A G T C T A T C A C G A C C G T A C C T A GT C C T G C A C C C T C C A A C T T C A C A A C C C A C C C C C T T T T C C C T C T A T G C T A T AC A C C T C T C T A G C A A T A C A A A T A A C T T C C A A T C A A C A A C G C A T T A G T C C C TA A G C C C C A C C A T T T C T C C T C C T C T G T A A C A C T A G G C G A A C C G C C T A A C C GA A T A T T A C T C C G G T C T C G C C A C T G C A T G A C C C C C C C A G C A T A T G G C C C C AC A A C A T T G C A T C C G A C A A C T A C G C G T C T C C C T T T A T C C C A C C T A A T C C A GC C A G A C T C A C T C A G C A A C G T C A C A T A A C A G T A T G A G G G T C A G T A C G C A T TC T C C A C C C T A A C T T C C C C C G C T C A T G T G A C T T C T C G C C G T C T A T A C C G A AA C T T C T C T G G T T A C A C G C C T A T T A G A T C C A C C A C C C T C A G A T A C T C C G C TC T A C T T T T C G C C C A A A T A A C T A T T A A C T A C G T A C C C G C T T C A A T T A T T G GT T C T T C T T A T T T C G C C A C T A C T T G G A C A T T C T C T C T C T A C C G C C C T C C A TA C A C T A T T A T A A A A A A T A A C C C T C C G C C A T C G A T G A C C C G A C C G T C T A C AA A T C G C A C C A A C C G T T G C C T C T A T A C C A G T G T A C T C C T A G T C A A C T A T C AC C T A C A T T T A A T A G A G C T A T C T C C A C T G T A T A G T A C T C A T C C A T C T C C A TT C G A C T C C A C C G C C A C G T C C C C G A C C A A C T T T C T A T C G A T A A T T C C T A C GC T A C T C C C C T T A T G G C C C T C A T C T C C C T A C A A C C C T T C A C G T T A A C G A A AA C C A A G G T T C T G G A C A C A C T C C C T C T C T T T T T T A A A T A C A C C A T T C C T G AT A A T T T C T A T G C C C T C C C C T A T A T A A T T C C G C C C C A C C C T C T C C A C C C C GA A G C A T C A A A C T G C C T C C T C T C C T A T C T G C T C A C C C T T C C T C G C C C G C A AG T C T T A T C C A A C A A A T C G T G T G A A C G C T C T C C C C C T G T C T C T C T A T C C T CA G T A A T C T C T C T T C C A T G C T T G C T T T T G C A T C C A G T A C A T T C C C C C T A T AA C A T C G C A A C T T C A A A G C C T T T A C C A C T C T G C T C T C C C A A T T C G C T C C C GA A T T T C G C C C T C C T A C T A T C G A T C T T T T A C C T T C T T A G T C C G T T T A G A C CT A C A A A T A T A A C T A T A T A T A C G C G A T A A T C A A T T C T C C T A T C T G T A C A A TC A G T T A T A A A G A T C T T T A A C C A A A G A C T C A T A A C C C T T A T C T C C T C A A C CA C C T A G C T C A A T C G C T A C A C A C C G A A C A T A T T A T A G A C T C T C T G C G C T A GT A C T G T C T A C C T C T T A T T C C T C C C T C A C C C T G C G A T T T T A T T A C T G T A C TC C C T T C T T C C T T G C T G A C A C T T T C G A A C C C C C T A C A T C C C C A T C C C G C A C

José Luis Molina-Cano

MutagMutagèènesinesi

Mutagénesis

No tiene requerimientos de registro varietal o evaluación de alimentos específicos: principio de ‘Equivalencia substancial’

Nutritional quality

Pathogen resistance

Molecular

Pharming

Crop performance

Transgene

Stabilit

yActivity

Paul Christou, ICREA-UdL. 2004

Transgènesis

Incorporació de l’ADN mitjançant un sistema de transformació

Hitos de la biotecnologHitos de la biotecnologíía recientea recienteChen y Boyer ponen a punto las técnicas básicas de la ingeniería genética: 'cortar y pegar' ADN 1973

1978 Plásmido Ti Agrobacterium tumefaciens

Insulina humana: primer producto de ADN recombinante para la salud humana 1978

Obtención del primer animal transgénico 1981

1983 Primera planta transgénica de tabaco

Chy-Max ® (cuajo). El ADN recombinante entra en la alimentación humana 1986

Primera vaca transgénica (incorpora en la leche proteinas de leche humana) 1986

1989 Maíz transgénico

1995 Tomate Flavr Sav ® primer producto transgénico que llega directamente a los supermercados

Los avances en la ingeniería genética permiten que algunos quesosVEGETARIANOS puedan fabricarse utilizando cuajo obtenido pormicroorganismos genéticamente modificados.

Més de 13 milions d'agricultors , en més de 125 milions ha en 25 països

Global Status of Commercialized Biotech/GM Crops : 2009Global Status of Commercialized Biotech/GM Crops : 2009

James Clive, 2009. Global Status of Commercialized Biotech/GM CrJames Clive, 2009. Global Status of Commercialized Biotech/GM Crops : 2009. ISAAAops : 2009. ISAAA

Paul Christou

Context europeu desfavorable:

• Manca de confiança en les regulacions existents: Contaminació de sang, BSA, dioxines, etc..

• Tema candent en els mitjans de comunicació (desinformació)• Els científics no han participat suficientment en el debat• Tema conflictiu pels governs europeus.

Manca de comprensió de l’opinió pública sobre l’agricultura actual:

• L’agricultura tradicional està altament valorada• L’agricultura moderna produeix una percepció negativa.• Població urbana, % baix de població activa sector primari • % contribució agrícola al PIB molt baixa• Tradició d'una cultura naturalista i excursionista

L’agricultura transgènica a Europa

SPECIFICATIONSGMO-free 100% Organic Cotton fabric cover that's soft and luscious Layers of Pure Wool act as a flame retardant14 gauge Bonnell style coils: Organic Crib Mattress size: 28"x 52" - 117 coils

Biodegradable Cutlery

100% Certified Biodegradable and compostable forks, knives, and spoons are made from potato starch. This high-quality, non-GMO cutlery …

Tire giant Goodyear and Italian eco-bio-chemical firm Novamont have collaborated to produce bio-tires. Using their non-GMO corn starch

Los productos libresLos productos libres--dede--transgtransgéénicos nicos ‘‘vendenvenden’’

¿¿Argumentos para los britArgumentos para los britáánicos euroescnicos euroescéépticos?pticos?

OMG

Es pot incidir sobre l’opinió pública?1. Control independent2. Informació rigorosa3. Anàlisi de riscos: garantint independència, transparència i rigor.4. Llibertat d’elecció al consumidor: etiquetatge clar.5. Agricultura dins del context europeu.6. La segona generació de transgènics aportarà beneficis més

clarament identificables per l’opinió pública.

Futur de l’agricultura transgènica a Europa

NECESITAT DE RIGOR EN LES ARGUMENTACIONS.

• Les afirmacions que es facin sobre els efectes en la salut humana i en el medi ambient s’han de basar en resultats científicament contrastats i d’acord amb la metodologia científica

• La immensa majoria de resultats publicats en revistes científiques conclouen que no hi ha efectes sobre la biodiversitat en les varietats transgèniques avui en dia autoritzades en el nostre país.

• No s’han demostrat efectes negatius sobre la salut humana ni dels animals domèstics malgrat el bon nombre d’estudis duts a terme.

Examen crExamen críític de les fonts d'informacitic de les fonts d'informacióó

• Informació enfront propaganda

• Dades enfront sentiments

• Ciència front alarmisme

• Quina fiabilitat té internet?

• Literatura científica revisada per experts enfront d'altres fonts d'informació

Ante la grave situaciAnte la grave situacióón de falta de alimentos que n de falta de alimentos que afecta a varios paafecta a varios paííses del sur de ses del sur de ÁÁfrica y las frica y las informaciones que han provocado el rechazo de informaciones que han provocado el rechazo de Zambia Zambia -- con 1,3 millones de personas con 1,3 millones de personas afectadas por el hambre afectadas por el hambre -- a la ayuda alimentaria a la ayuda alimentaria con granos de macon granos de maííz procedentes de EEUU (z procedentes de EEUU (el el mismo que comen los norteamericanos) mismo que comen los norteamericanos) por por contener OMG, la Directora General de la contener OMG, la Directora General de la OrganizaciOrganizacióón Mundial de la Salud Dr. Gro n Mundial de la Salud Dr. Gro Harlem Bruntland ha confirmado a las Harlem Bruntland ha confirmado a las autoridades de Angola, Botswana, Lesotho, autoridades de Angola, Botswana, Lesotho, Malawi, Mozambique, Namibia y Zimbabwe que Malawi, Mozambique, Namibia y Zimbabwe que ""no se conocen casos cientno se conocen casos cientííficamente ficamente documentados en los que el consumo de estos documentados en los que el consumo de estos alimentos haya tenido efectos negativos sobre la alimentos haya tenido efectos negativos sobre la salud humanasalud humana""

“Si alguien os cuenta que los transgénicos van eliminar el hambre del mundo, decidles que esto no es cierto. Para alimentar al mundo se necesita una firme voluntad política. No es un problema de producción y distribución”

Steve Smith. Syngenta

“La búsqueda de una solución tecnológica al hambre del mundo es el mayor cuento chino del nuevo siglo”

Dr Richard Horton, editor de The Lancet

LEGISLACIÓ A EUROPA I ESPANYA

Com a resposta a la inquietud i les reticències mostrades per alguns ciutadans s’ha desenvolupat a Europa una estricta legislació que avala la seguretat dels aliments que poguessin contenir productes obtinguts amb varietats transgèniques i en aquest sentit cal destacar la tasca feta per la agència europea de seguretat alimentària (EFSA).

QUINA OPINIÓ TÉ L’AGÈNCIA EUROPEA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA?

Tot i les noticies que sovint han volgut suggerir que la EFSA no abona la seguretat dels cultius transgènics actualment autoritzats, volem convidar a consultar els seus documents -que són a l’abast a la seva web- per a comprovar que les conclusions de la màxima autoritat europea en seguretat alimentària avalen el conreu i consum de les varietats autoritzades.

QUINA OPINIÓ TENEN ELS CIENTIFÍCS?

Les més prestigioses societats científiques – des de la Acadèmia de Ciències dels Estats Units, o la Royal Society of London fins a l’Acadèmia Pontifícia Vaticana - han reconegut l’interès d’aquesta tecnologia en les seves obtencions autoritzades. També són significatives al respecte les postures favorables adoptades per la FAO o una munió de premis Nobel.

TRANSGENIC PLANTS AND WORLD TRANSGENIC PLANTS AND WORLD AGRICULTUREAGRICULTURE

FAO, 2004FAO, 2004

BENEFICIS DEL PANÍS Bt

El blat de moro Bt és l’únic cultiu que ha estat autoritzat per al conreu comercial a Europa. Després de més d’10 anys de conreu a Espanya ha representat per a bona part de pagesos que conreuen blat de moro un augment del rendiment i del benefici a la vegadaque ha permès reduir el nombre de tractaments insecticides al blat de moro tal com ha demostrat un estudi dut a terme per personal expert de la Comissió Europea.

El maíz transgénico no tuvo ningún impacto negativo sobre los insectos no-diana.…No se observaron diferencias en el número de los predadores más relevantes en campos transgénicos y convencionales.

AGRICULTURA, BIOTECNOLOGIA I SOSTENIBILITAT

No es pot defensar que l’agricultura, motor des del seu origen del desenvolupament de les societats, quedi ara exclosa de les innovacions que la biotecnologia està aportant en d’altres camps

És sorprenent que considerem acceptable la importació a Europa de gran quantitat de productes obtinguts amb varietats transgèniques – i per tant el seu consum - i, en canvi, vulguem deixar els nostres pagesos i la nostra agricultura fora dels beneficis potencials de la biotecnologia.

El repte de l’agricultura moderna és guanyar sostenibilitat i tal vegada hauríem de saber veure què poden aportar les plantes transgèniques a aquesta finalitat.

x3

Mejora convencional Mejora convencional vs. vs. Mejora molecularMejora molecular

x169

Mejora convencional Mejora convencional vs. vs. Mejora molecularMejora molecular

ÉS POSSIBLE LA COEXISTÈNCIA DE VARIETATS TRANSGÈNIQUES I CONVENCIONALS?

Existeixen força estudis científics a tot Europa i particularment a Catalunya sobre les distancies de seguretat que caldria guardar entre camps de varietats transgèniques i convencionals i per tant permetre la seva coexistència per a poder legislar sobre bases sòlides sobre aquest tema.

VARIETATS TRANSGÈNIQUES I GLOBALITZACIÓ.

Sovint s'atribueix a les varietats transgèniques els aspectes negatius de la globalització. Es diuen barbaritats com que per primera vegada en la història els agricultors han de comprar llavors. Que genera una dependència absoluta d'unes poques multinacionals en un aspecte clau com és l'alimentació

Tanmateix, i en la línea del que propugna Peter Stiglitz, premi Nobel d’Economia, el que caldria es assegurar-nos que els drets de la propietat intel·lectual –patents- no impedeixin que les millors varietats i les més adaptades a països en desenvolupament siguin accessibles a tots els productors d’aquests països, com s’està demanant per a molts medicaments destinats a mitigar les seves malalties endèmiques.

L’agricultura ha de formar part integral d’un desenvolupament globalment sostenible, on la seguretat alimentària continuï augmentant i que al mateix temps s’incideixi sobre els aspectes socioeconòmics i medi ambientals dels processos productiu:

• garantint als consumidors l’accés a aliments segurs, econòmics i nutritius, • assegurant la competitivitat econòmica de les explotacions agrícoles, • contribuint al desenvolupament rural integrat, al manteniment de l’entorn, al maneig sostenible dels recursos naturals, • possibilitant amb els seus productes la reducció de la fam en totes les regions del món.

Amb aquest context, tenim que analitzar amb independència, transparència i rigor els beneficis i els riscos de les plantes transgèniques cas per cas, sense criminalitzar tota la biotecnologia aplicada a l’agricultura.

ConclusionsConclusions

Agrària

Producció

AgràriaMedi

ambient

Trans-

formació

-1980 1990 2000-

‘Seria innecessari recordar la necessitat de produir aliments si l’opinió pública no estès constantment sol·licitada per la informacióde certes persones o grups, que amb bona voluntat, sense dubte, però molt mal informat, ataquen els adobs utilitzant arguments d’ordre romàntic, filosòfic i fins i tot místic, sense reparar en les desastroses conseqüències de la seva actitud. En una humanitat amenaçada per la fam, utilitzar bé els adobs, obtenir d’ells tot el que són capaços de rendir, és servir a l’interès general’.

André Gros.1957. Adobs. Guia pràctica de la fertilització

ConclusionsConclusions

Agricultura en el seu context socioeconómic

TRANSGÈNICS I CONSUMIDORS

Es possible que els consumidors, la major part dels quals estan allunyats de l’agricultura i de la seva indústria, no sentin els beneficis de les varietats transgèniques com a propis ans com a un perill que cal evitar.

Les properes obtencions de plantes transgèniques que ja s’anuncien probablement tindran beneficis més directes per a la societat en general i tal vegada això faràque la percepció dels cultius transgènics podrà ser més positiva.

• Aliments nutricionalment millorats (eliminació de components alergénics)• Producció d'additius alimentaris• Millora de la fotosíntesi i de l'eficiència de l'ús de l'aigua i del nitrogen• Cultius tolerants a estrès (sequera, salinitat, gelades, altes temperatures,

toxicitat de sòls)• Fàbriques de productes farmacèutics d'alt valor (anticossos, vacunes, ...)• Fàbriques de productes químics bàsics (‘blocks’: bioplástics)• Fitorremediació.• Nous bocombustibles a partir de plantes de fàcil digestió de cel·lulosa / lignina • Flors (tallades) més vistoses i que duren més • ...