�

��������������

������������� �������������������������������������������������������������� �

si plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora.Si plou una mica no passa res, però si plou tot el cap de setmana sense pararni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armaridesendreçat.“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!”“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!”“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!”“Mireia, t’has d’endreçar…”L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de malhumor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puctenir tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçar-lo fa mandra.Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor perfer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumengea la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei!El portasol em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com sim’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la midad’una taronja petita o una mandarina grossa .La veritat: em va fer mal. Vaigpensar una paraulota, però no la vaig dir (mai no s’han de dir paraulotes!), i emvaig ajupir a recollir-la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol.De fet, no ho era, una pilota, de cap manera , però jo això encara no ho sabia…Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la bandade darrera vaig veure que hi havia un botó petit i un foradet amb lletres alvoltant. Les lletres deien: “The sun is IN”.A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”,però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra“teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, ique per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava músicaperò no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu. Però comque no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar.A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre siem deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer quecalia fer era apagar la piloteta i després tornar-la a desar dins l’armari, peròmés cap al fons, perquè no tornés a caure . I vaig prémer el botó petit.Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar-se encaramés, i les lletres van canviar.The sun is OFF, posava ara, i l’OFF era de color daurat.I llavors…La pilota va anar fent-se cada cop més i més gran, i va començar a tremolar i abotar per l’habitació.

Donava cops per tot arreu: cop al prestatge, cop a l’escriptori cop.. va donar-neun molt fort a l’armari...les portes es van obrir i quasi bé tot el que hi havia dinsva caure pel terra.

- Oh! Oh!...Necessito l’escombra perquè pujarà la mare i no vull que vegi això!

Mentrestant, vaig sentir que la mare ja pujava les escales.

Cloc! Cloc! Cloc!...Cloc!

- Què puc fer? Ja està aquí! Això és massa! Estic estresada!

Ras, ras,...ras, ras, ras...

Vaig a la porta i això...això no és la mare.

- Galtones! M’havies espantat!

- Hauries d’ajudar-me. Em podries anar a buscar una escombra?

El galtones m’ha entès, ho amagaré a sota del llit. Ara ja no estic sola.

- Però, què em portes? Ara no puc jugar amb el teu os!. No veus que tincfeina!...Ningú m’entén, ni tan sols tu!

- Mireia, ja has acabat?

La mare va obrir la porta i...

- Comptaré fins a cent –va dir la mare- un, dos, tres, quatre,...vint-i-sis...”

Jo, mentre la mare no parava de comptar (ara no sé que li havia agafat amb lesmatemàtiques), vaig començar a donar cops de puny a la pilota que se n’haviaanat cap a la finestra que amb el corrent d’aire s’havia obert de bat a bat.

Pum! Paf! Pof!...Pum!

Cada cop era més gran i es resistia sortir a fora...

- MI-RE-IAAAAA!!!...

Aquell crit el vaig sentir pel cap, per les cames, pels braços...

Va venir la mare i quan va veure que la pilota es va fer tant gran, va dir:

-Què passa aquí? I sent un soroll que sembla una explosió, Brummmmm i surtel sol de dins la pilota.

La mare fa cara de sorpresa i diu:

-Mireia! Com t'ho has fet per portar el sol a l'habitació?

-Mare, em vaig trobar una pilota vermella que feia escalfor i soroll i a l'apretar elbotó ... Es va fer el desastre!

El sol va foradar la paret i va sortir disparat a l'espai com una nau espacial fentun soroll...-Pipipí,pipipí,pipipí...

Oh! es va despertar la Mireia i es va adonar que el soroll era el despertador i vacaure del llit .

Llavors, va veure una llum vermella a sota del llit, que brunzia, i semblavasonar una música...

La Mireia l'agafà i el Galtones li vol prendre, sembla que volia jugar.

Ella no tenia temps per a jugar, l'amaga dintre la motxilla i la porta a l'escola.

És l'hora del pati, tot està núvol, explica als companys què li ha passat iaquests no s'ho creuen.

Llavors la Mireia treu la pilota vermella, pitja el botó i... Oooh!!

El sol surt un altre cop de dins la pilota.

Els companys es queden bocabadats - ara si que et creiem!, quina passada!-

� Així podrem tenir sol sempre que vulguem.

FI