la necessitat de la lògica
DESCRIPTION
Per què és útil la lògica?TRANSCRIPT
La necessitat de la lògica
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògica
“L´home només de forma molt irregular es compromet amb la racionalitat ...., amb el coneixement, amb la mirada, amb l´aprenentatge, amb el coneixement. Del que realment està orgullós és de les seves creences.”
Martin Amis, en Josep Ramoneda, Sin la razón todo está permitido, El País, 19/09/2009
Martin Amis
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaEls beneficis de la forma dialogada
d´arribar a la veritat neixen d´una fe en què tothom que participa en una lliure confrontació d´opinions comparteixen un seguit d´imperatius morals: he de jugar net, no he d´amagar res, no he de posar cap entrebanc al descobriment de la veritat, no he de vèncer peti qui peti, he de sacrificar els meus interessos personals als interessos de la veritat.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaTanmateix, aquesta confiança en la
bona fe de tothom és amenaçada per aquells que són hàbils en l´ús partidista i interessat del llenguatge, en el joc de fer passar per verdader allò que és fals sota l´encant de paraules encisadores.
D´aquí neix, en el fons, la necessitat de la lògica: el de desemmascarar l´ús pervers, retòric i enganyador del discurs.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògica
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaEl sentit instrumentalista
del diàleg desvirtua el seu objectiu últim: la veritat deixa de ser la meta, sinó el triomf sobre els que defensen opinions diferents.
L´ús instrumentalista del diàleg pretén transformar l´argument més dèbil en la raó més forta.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògica
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaLa cultura occidental ha fet de la creença
en els beneficis de l´argumentació racional un dels seus pilars bàsics.
La política, l´aparell jurídic i la ciència, tres institucions capdals d´occident, han fet de la confrontació dialèctica de les idees una forma de vida.
Polítics, advocats i científics necessiten convèncer els altres que tenen raó.
El ciutadà, directa o indirectament, està condemnant a argumentar.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògica Aquesta forma d´encarar les
relacions humanes té un origen: l´Atenes democràtica del segle Vè a. de C.
Fou aquí on es descobrí que la veritat podia ser el producte d´un acte social.
La veritat ja no es considerà només com el resultat d´un esforç intel·lectual individual sinó de la cooperació de diferents subjectes que s´interrogaven i replicaven recíprocament.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaLa veritat, per tant, havia de ser el
resultat d´un diàleg no d´un monòleg.La veritat ja no s´imposava des del
poder del sacerdot o del rei, sinó que començava a sorgir de l´enfrontament de les opinions d´éssers humans considerats iguals entre si.
Ningú ja no es podia atribuir el monopoli de la veritat, tot era criticable i discutible.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògica Com l´escriptura no era massa usual
en la comunicació d´idees, l´única forma de contacte intel·lectual fou el trobament entre els ciutadans. De fet, Atenes oferia la possibilitat d´aquest trobament. Es reflexionava al carrer, al gimnàs, a l´àgora. Es pensava en veu alta. Tot pensament era inevitablement transformat en llenguatge per a algú; un pensament compartit, tot i esperant l´assentiment o el rebuig, però creixent sempre entre aquells que hi participaven.
Emilio Lledó, Introducción general a los Diálogos de Platón, pàgina 12
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaEn el règim democràtic d´Atenes la
paraula (logos) i no la força ni la pertinença a una nissaga especial esdevingué l´eina més poderosa en les pugnes polítiques.
El ciutadà eloqüent, aquell que demostrava habilitat en l´ús del discurs, sovint era un ciutadà poderós, en una societat on les assemblees decidien qui havia de governar
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaD´altra banda, la justícia era impartida
per jurats populars, compostos per ciutadans escollits per sorteig.
Tothom estava obligat a portar personalment els seus litigis, fent tant el paper de fiscals o d´advocats defensors de les seves pròpies causes.
A la ciutat d´Atenes no existien els professionals de la justícia (ni jutges ni advocats)
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaAquest context social afavorí l
´aparició d´uns professionals de la paraula, els sofistes, que a canvi de diners ensenyaven a conèixer i practicar les tècniques d´elaboració de discursos, tant en l´àmbit polític com en el jurídic.
L´art que ensenyaven els sofistes s´anomenava retòrica.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaDels sofistes destacaren Protàgores i Gòrgies com els exponents més rellevants de la manera instrumentalista d´entendre el diàleg, tot i ensenyant als seus deixebles les tècniques més eficaces i útils per vèncer en una confrontació dialèctica.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaTots dos eren mestres de retòrica: l´art del bon discurs.
Protàgores presumia de l´eficàcia de les seves tècniques, tot i dient que era capaç d´elaborar discursos dobles, primer defensant la veracitat i després la falsedat d´una mateixa afirmació.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaGòrgies, per la seva banda, deia que ja que
el llenguatge no servia per expressar la veritat, calia aprofitar-se de la seva capacitat de manipulació i domini.
La paraula és un gran sobirà que amb un cos petitíssim i totalment invisible realitza accions divines. Amb la seva força encisa l´ànima, la persuadeix i
la dirigeix amb el seu poder de seducció.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaQuelcom havia de sortir al pas
de les manifestacions perverses del diàleg.
A la llarga les confrontacions dialèctiques deixaren de ser una recerca comuna de la veritat, per esdevenir excuses per posar a prova l´eficàcia seductora de les opinions enfrontades.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaEl filòsof Aristòtil en els
seus Tòpics i en Sobre les refutacions sofístiques formulà les regles de la bona argumentació que havien de contrarestar el paranys dels mètodes sofístics.
Fou el primer que presentà un catàleg d´arguments incorrectes, de fal·làcies, també anomenades sofismes.
Aristòtil
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaInspirant-se en Aristòtil, el
filòsof anglès Jeremy Bentham (1748-1832) va escriure un llibre, Fal·làcies polítiques, una mena de manual crític on es recullen un seguit de sofismes habituals que fan servir els membres dels parlaments per defensar les seves opinions, que sembla que avui en dia continua sent aplicable.
Raonament 1Raonament 11. Tots els membres
de l´oposició critiquen el govern.
2. Tots els terroristes critiquen el govern.
C. Tots els membres de l´oposició són terroristes.
Tot A és B
Tot C és B
Tot A és C
Raonament 2Raonament 21. Tots els gossos
són mamífers
2. Tots els gats són mamífers
C. Tots els gossos són gats
Tot A és B
Tot C és B
Tot A és C
ConclusióConclusióLa forma lògica:
1.Tot A és B2.Tot C és BC.Tot A és C
és una fal·làcia sil·logística.
Aquesta forma lògica és la forma d´un argument deductiu (un sil·logisme).
El fet que A i C comparteixin una propietat comuna (B) no significa necessàriament que s´hagin d´identificar totalment.
A i C poden ser classes del mateix institut (B), però A és 1r de Batxillerat i C és 2n de l´ESO.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaBentham mantenia una visió
força negativa dels polítics, més disposats a defensar l´interès privat que l´interès públic.
L´ús generalitzat de fal·làcies en els discursos dels polítics només feia que confirmar la seva opinió crítica davant la classe política del seu temps.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògica
Per als polítics el recurs a la raó és sempre tan odiós
com la llum del sol ho és per als talps.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaMés proper en el temps, en
1830 el filòsof alemany Arthur Schopenhauer redactà un breviari sobre els trucs, enganys, verins i antídots verbals per derrotar els rivals. Va ser publicat a l´any 1864 amb el títol de L´art de tenir sempre la raó.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògica
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògicaL´estudi de la lògica es pot entendre
si el comparem al de la medicina.Igual que l´estudi de les malalties
pot resultar necessari per conèixer el funcionament de l´organisme sa, l´estudi de les fal·làcies, les malalties del raonament, és necessari per conèixer el funcionament del raonament correcte.
La necessitat de la lògicaLa necessitat de la lògica
No es pot argumentar amb
qui nega els principis de l
´argumentacióNomés es pot
argumentar amb qui abandona el reducte privat i es planta en el terreny públic