la nostra comunitat comunitat... · 2018-08-14 · parròquies mare de déu del carme sant joan...

Parròquies Mare de Déu del Carme

Sant Joan BaptistaSant Pere Apòstol

9La Nostra Comunitat

REVISTA DE LA NOSTRA UNITAT PASTORAL - Any 2010

Grup de joves del Carme,amb la creu de la JMJ, a laportalada de l’església de Sant Joan.Aquesta Creu, de 3,8 m d’altura,havia estat lliurada als joves perJoan Pau II en la jornada de 1984 aRoma, després de culminar l’AnySant de la Redempció. El Papa vaencomanar als joves la tasca deportar-la pel món «com a símbolde l’amor de Jesús a la humanitat»

Grup de joves del Carme,amb la creu de la JMJ, a laportalada de l’església de Sant Joan.Aquesta Creu, de 3,8 m d’altura,havia estat lliurada als joves perJoan Pau II en la jornada de 1984 aRoma, després de culminar l’AnySant de la Redempció. El Papa vaencomanar als joves la tasca deportar-la pel món «com a símbolde l’amor de Jesús a la humanitat»

PÒRTIC2

50 +1... Un nou impulsen el procés de formació de la fe

Amb molta intensitat vàrem viure l’any 2009 el cinquantenari de l’actual templeparroquial. Ja comptem cinquanta anys més ú. Aquella fita ens invitava a viure ambmés intensitat una nova etapa parroquial, amb un esforç de vida interior i d’expansióevangèlica.

En aquest pòrtic de la nova revista de la nostra comunitat voldria remarcar aquestimpuls que no ha de minvar sinó tot la contrari; necessita una nova vitalitat. En aquestaruta ens hi ajuda el nou Pla de Pastoral que s’està coent a nivell diocesà: la iniciaciócristiana. No es tracta solament de constatar si hem rebut els tres sagraments de lainiciació, el baptisme, la confirmació i l’eucaristia, sinó si ens mantenim en el procés deformació, que hauria de ser una formació permanent de la nostra fe. Aquesta formacióno es redueix, tanmateix, a un desig de rebre coneixements o a rebre uns conceptes quehem d’aprendre, sinó que pretén assegurar un reforçament per a viure la vida comadults, la maduresa pròpia d’un cristià del nostre temps.

Els pastors de les parròquies, que són els qui vetllen perquè els seus feligresos siguinacompanyats i instruïts en el seu camí cristià, bé saben que la formació permanent de lafe és l’acció de la comunitat parroquial i de l’Església. Són conscients que han d’oferirla possibilitat de participar en grups de fe, de lectura creient de catequesis d’adults. Elsqui han entrat en aquesta dinàmica agraeixen haver donat aquest pas a la necessàriaformació que els ha proporcionat molts elements nous per aprofundir la seva vida desde la perspectiva de la fe.

El Papa Joan Pau II ens deia que «una ‘minoria d’edat cristiana i eclesial’ no potsuportar les envestides d’una societat creixentment secularitzada». La qual cosa ensrecorda que hem d’optar per una ‘majoria d’edat cristiana’.

Ens podrien ajudar a reflexionar les tres preguntes següents:1.- ¿Dono importància a la formació permanent de la fe? ¿Quins fets ho demostren?2.- ¿Quins buits de formació experimento en aquest moment de la meva vida i és

necessari solucionar?3.- La meva formació religiosa, ¿es queda al nivell de les idees o m’ajuda a trobar-

me amb Crist i amb la comunitat i a «donar raó de la meva esperança» a les personesdel meu entorn?

Mn. Joan Mora, rector

Contraportada: Eladi Miquel RomeroMaquetació: Raquel Contreras i Jesús Fernández

BAPTISMES

ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL 3

Tot rememorant la Presentació de Jesús al Temple per Josep i Maria, els pares dels nens i nenesbatejats durant l’any 2009 a la nostra parròquia van ser presentats a la Mare de Déu. És la festa de laCandelera. Al caure en dimarts, aquesta celebració van poder viure-la els infants de la catequesi.

Al Carme hi va haver la sempre emotiva cerimònia dels baptismes catecumenals la Nit de Pasqua. Elsvuit catecúmens adults, de Nigèria, Gambia, Guinea Bissau, Equador, Santo Domingo van rebre els tressagraments de la iniciació cristiana. Posem a continuació els noms de tots els batejats a les tres parròquies.

Parròquia de la Marede Déu del Carme

Alcaraz Cantos, YerayAlejandro Arévalo Quinto, DiegoAles Zapater, GabrielAltagracia Zalazar, YajairaAmartei Llovet, RebecaAnghelus, LauraArce Rolo, HaizeaArmendáriz Yugcha, Thalia FernandaArmendáriz Yughcha, Noelia EstefaniaAsawalam, Rachel ChinonyeBadía Ionita, JoelBalde, Bubacar BonifacioBarahona Seidi, Jordán DuvanBenedetti Jaureguiberrz, Shanaia AliceBernal Jaramillo, MadelieenBonilla Gonzáles, Alba PaolaBueria Barberà, PauCamacho Barragán, AndreaCárdenas Galarza, Richard StuardCárdenas Galarza, Drake GerardCastro Palacio, Hannah SofiaChelsey Ejemhenare, EbhozeleCirera Bergua, Adrià

Crespo Pérez, MartinaDasca Dasca, MarioDe La Torre González, MartaDelgado Caldero, JulenDiallo Llovet, IsumailaDiedhiou Moreno, SofiaDumitrache Bidana, Alexandra MaríaEbhozele, Conrad OsamudiamenEnaçoaie, MartaEnaçoaie, PaulaEspañol Cañamás, AnnaEstruch Sáez, BielEstupiñán Castro, Nelson HernánForrolla Buetas, AriadnaGamba Pérez, JoanGherghel, Eric ÁlvaroIstoc Istoc, Paul AntonioJaenes Navas, DavidJanclares Gutiérrez, Víctor SantiagoJohana Quintero Rivero, LauraLagua Coca, MeritxellLowe, Nicolás YoumbiMassot Ponsoda, BlancaMassot Ponsoda, MiquelMelé Carrera, JordiMendoza Estrada, Miguel Angel Joan

Montaño Torres, WilberOmo’s, Praises EfosaOmo’s, Julie MariaOmo’s, Stanley MustafaPal, Ruben-PaulPerea Rosero, Brian SmithPrim Alves, Alicia MariaQuintana Ruiz, IzanRamos Quer, EstrellaRey Bosch, XaviRiascos Riascos, Juan EstevenRuiz Fernández, AlbaSabogal Escobar, Luis AdrianSolana Bedoya, KaremTaru Iancu, AdriánTorales Bsittes, FlorenciaTorres Perlaza, Yilsi Nicol

Parròquia deSant Joan Baptista

Aguilar Espinoza, Stivali NayeliAlba Herrero, AresAlbir De Nova, AriadmaArcos Cazador, AlejandroAris Barrachina, Jan

PRIMERES COMUNIONS

Parròquia de la Mare deDéu del Carme

Arroyos Sorando, GonzaloGasol Abomo, FroilánKwasnica, Yamila AyelenLozano Martín, AndreaMartínez Sanjuán, DiegoPiedrahita Moscoso, Allison NicoleValios Corporán, SoniaAndrade Lozano, FabiánGutiérrez Chambi, Jhonatan

ELS SAGRAMENTS EN LA UNITAT PASTORAL4

Cabero Pachón, AlbaCliment Turmo, EloiCosta Romero, MinervaEstela Illa, PaulaFargues Burdallo, RogerGarcés Álvarez, JuliaGherghel, Denis-MarcelinGiraldo Ramírez, Gisela

Gómez Cardona, SamuelAlejandroGort Vila, GerardIborra Bonet, CristinaMartin Rodríguez, MartinaMestre Reig, JoanQuintero Garcia, Juan JacoboRibal Herrera, Paola

Rosell Campanera, ErikSáez Krasnova, Elsa MarilenaSalazar Rodelo, Marta NataliaSalazar Rodelo, AnastasiSánchez Ordoñez, MartíSerra Albana, JordiTorres Romero, NoaVillota Bonilla, Jean Pierre

El mes de maig és un mes de joia. Després del’alegria de la Pasqua del Senyor ve el moment decelebrar les Primeres Comunions. Enguany hanestat 24 infants i tres adolescents els qui han obert elseu cor a Jesús, els dos darrers diumenges de maig.

Són dies de festa a la parròquia i a les famíliesd’aquests infants, que s’han preparat durant dos cur-sos rebent formació a la catequesi. Tant de bo quetots siguin constants en anar a la Missa del diumen-ge per continuar sent amics de Jesús, escoltant laseva Paraula i rebent el seu Cos en l’Eucaristia.

Moreno Victoria, KevinMosquera Torres, José FernandoMontaño Torres, WilberPerea Rosero, Ana MariaPerea Rosero, GeraldineTorres Perlaz, Yilsi NicolTorres Riasco, Jessica PamelaAlmazán, RaquelBarbo di Siqueira, GonçalloFerreira, Jazmín del RosarioFerreira, Zacarías AlejandroGiménez Serrano, Nieves Georgina

Jaenes Navas, JesúsJuárez Rubia, DesiréeMobngua Mandje, Joana BelénRodón Flores, XeniaRodríguez Hernández, Alison TatianaSánchez Maliba, EladiSangrà Aragonés, Albert


Santiago Roig, Vivian

CONFIRMACIONS

Parròquia de la Mare de Déu del CarmeAbad Bolaños, OriolAbadías Cortada, Francisco JavierAltagracia Zalazar, YajairaAngue Micó Mikué, IsabelArca Boulangger, ÁngelaBalde, Bubacar BonifacioBorraz Trepat, DeniseClemente Gómez, PauEmeke Ibude, EmmanuelEspaña Taboada, AnabelEstupiñán Castro, Nelson Hernán

Garcíaa Reina, Fabián AndrésGil Bolívar, AlexGonzales Custodio, VanessaLimpias Céspedes, VivianLópez Tugues, MercéLorenzo Jerez, GloriaLowe, Nicolás YoumbiMiko, Jesús EbangMora Boada, JordiMuoebonam Nwosu, Peter

El 8 d’abril la parròquia va acollir amb molta joia la confirmació de 22 joves, alguns dels quals hi estanvinculats molt estretament des del seu baptisme i, més especialment, des de la preparació per a la primeracomunió. Altres formen part del grup de joves de la parròquia. El senyor Bisbe també va confirmar en la fede Crist un grup d’alumnes del col·legi de la Sagrada Família; d’altres eren adults. Tots eren conscientsque celebraven un gran esdeveniment: la vinguda de l’Esperit Sant damunt d’ells, que els dóna la força perviure sempre com a cristians enmig del món.

Vuit nigerians de parla anglesa el passat 24 d’octubre van rebre el sagrament del baptisme de mansdel nostre Bisbe, Monsenyor Joan Piris. La cerimònia es va caracteritzar pel to distès i proper del senyorBisbe i l’alegria amb què han viscut aquesta fita tan important en les seves vides els vuit neòfits, així comla vistositat dels vestits típics del seu país amb què anaven abillats.

Mustafa Omos, Stanleey JoanNkechi Omos, MaureenOmos, Julie MariaOrellana Lorenzo, Carla JessicaPonsoda Aguilera, EduardSaavedra Hernández, Victoria MariaSánchez, Gregorio ErnestoSánchez Camacho, CarlosSolano Gutiérrez, Cristian IvanVall Lanaspa, NataliaZabala Flores, Leonil

BODES

Parròquia de la Mare de Déu del CarmeVidal Malagarriga, Jordi amb Pedrós Vidal, Adrianna

Coplin Peguero, José Julio amb Gonzales Báez, PatriciaNotario Gallego, Sebastián amb Aparicio Granero, María Jesús

Fort Palau, Enric amb Vidal Marsol, CristinaSerna Oliveros, Hugo Román amb Carbonell Solano, Yomaira Sofia



Fontanet Jaria, Manel amb Paysan Esteve, AlexandraEstupiñán Castro, Nelson Hernán amb Martín Reina, Eva

Perez Carbelo, Oscar amb Batlle Rozales, SoniaPalau Codinach, Francisco amb Soldevila Miró, Silvia

Do Nascimento, Janilson amb Braviz Rodríguez, LorenaCapdevila Ribes, Lluís amb Ledezma Gonzáles, Diana Lorena

Abotsi, Koffi Jean amb Sánchez Garcia, Sara LuciaGarcia Reina, Fabián Andes amb Cardona Cataño, Claudia

Coca Melgar, José Miguel amb Ledezma VillarroelL, VanessaNevado Pérez, Antonio amb Marín Riera, Luz MarinaRaya Gonzales, Rafael amb Monclús Vila, Nuria

Bedoya Gómez, Jeyson Andres amb El Maghouza Sánchez, JadijaBravo Jaenes, José María amb Pérez Ramal, Natalia

Niña Gomis, José María amb Fabián Salazar, AnaMendoza Somarriba, Geralt Antonio amb Estrada Zapater, Zobeyda del Socorro

Rodríguez Pichardo, Juan José amb Gomes Díaz, Isabel CristinaArroyo Rojas, Freddy amb Marmol Carrión, Alicia

Martínez Rodríguez, Guillermo Antonio amb Segura Pineda, AddiaFrancisco Pérez, Marino amb Rosa Paulino, Jesusita

Igbinedion, Lawson Nosa amb Eunice, AghaYerinmwire

Parròquia de Sant Joan BaptistaXavier Ardiaca López amb Maria Teresa Pineda Grau

Vidal Malagarriga, Jordi Domingo amb Pedrós Vidal, AdriannaFort Palau, Enric amb Vidal Marsol, Cristina

Figuera Tomás, Miquel Ramon amb Cazorla Pérez, EvaRomero Sánchez, Raúl amb Casasus Chorques, Cristina Ester

Sánchez Soler, Sebastián amb Peinado Rodríguez, LauraMora Boada, Jordi amb López Tugues, Mercè

García Parrot, Gerard amb Sánchez Yeguas, MyriamJiménez Martin, Miguel Angel amb Vila Castillo, Mónica

Llovet Ros, Xavier amb Vidal Riart, EvaPolina Roca, Albert amb Justicia Rodríguez, Eva

López Sánchez, Angel amb Lozano Mir, EstherGarzo Manrique, Francisco Jesús amb García Hurtado, Gladys

Gracia Latre, Miguel Ángel amb Jurado Suñer, RaquelPico Costa, Josep Maria amb Macià Paquico, Meritxell

BrocaL Gómez, Josep Xavier amb Teixidó Bernet, Rosa MariaConde Barjola, David amb Petit Cerezo, Gemma

Escolà Ribes, Jonatan amb Gamero Díaz, María del MarRodríguez Magrí, Enrique Alberto amb Farré Roure, Raquel

Espílez Urbón, Oscar José amb Giménez Ruiz, PatriciaJiménez Sánchez, David amb Roselló Pérez, Sandra

Sánchez Camacho, Carlos amb Rodríguez Mereles, Liliana MabelLorente Román, Miguel Angel amb Bravo Andres, Raquel

Somas Gil, Francisco amb Sánchez Llovet, BertaIborra Módol, Marc amb Bonet Descarrega, Montserrat

NOCES D’OR

Mateo Santos, Eduardo amb Benítez Iglesias, LeticiaGalindo Solé, Alexandre amb Pascual Díaz, Mónica

Parròquia de Sant Pere ApostolFortuño Vives, Ernesto amb Lana Oliveira, Janaina CarolinaCurcó Pestaña, Ignacio amb Pérez Puyo, María Teresa

Quintillá Quintillá, Javier amb Solanes Galofre, María Victoria

L’Església recorda la Sagrada Família de Natzaret i la proposa com a model a les famílies cristianes elprimer diumenge després de Nadal. El calendari d’enguany ha fet coincidir aquesta festa amb SantEsteve, l’endemà de Nadal.

A la parròquia aquesta festivitat és una ocasió de retrobament i de celebració compartida amb elsmatrimonis que al llarg de l’any han celebrat les seves noces de plata o d’or. Aquest dia renoven lesseves promeses matrimonials. La seva fidelitat és un exemple i un motiu de joia per a tota la comunitat.Moltes felicitats i per molts anys!


García García, Máximo A. amb Canales Solana, Mª JosefaCasanovas Alcoberro, Marcel amb Masip Torruella, Roser

Gracia Martínez, Enric amb Pérez Alarcón, PaquitaBaiget Casals, Dionisio amb Piqué Hervera, Regina

Casas Caselles, Rosendo amb Rius Montañola, CarmenEls següents, també ho han celebrat d’una manera familiar:Guillaumet Oriol, Anastasi amb Lausin Cubero, Irlinda

Villanueva Molta, Adolfo amb Salla Lofita, RosaCamarasa Comes, Josep amb Guitart Mas, Angelina

Castillo Figueras, Juan amb Solé Maymir, Mercedes


DEFUNCIONS

Parròquia de laMare de Déu del Carme

Abizanda Figuerola, Enrique ManuelÁlvarez Ramos, RosauraAndreu Semente, María JosefaArgany Satorra, Maria del CarmeArmengol Grau, RamonaBadía Melé, TeresaBanzo Andreu, ArmandoBorrós Ysac, MiquelCantos Lara, SegundoCardiel Laplana, ManuelaCarré Lladó, MariaCastelló Burgués, JaimeCatalá Seuma, JoseCebrià Clua, JoséConcepción, Tolo VerdenyCuadrat Farré, Roser MariaCudjoe, ErnestCurcó Claverol, CasildaDomènech Alcobé, TeresaDomínguez Pons, Jorge JaimeEdu Beka, Antonio GustavoEnrich Roure, PilarFalcó Solsona, MariaFreixes Flix, JosefaGarcía del Busto Zalduendo, María del CarmeGarcia Téllez, MercedesGiles Saavedra, Agustina

Holgado Rojas, JuanVolta Gili, Juan,Latorre Millán, PilarLendinez Muñoz, JoséLorenzo Páramo, TrinidadMarqués Puigpinos, RoserMasero Triano, MaríaMazarías Murillo, OriolMelé Arios, JuanMortes Solans, NatividadMostany Novell, MercedesMoya Ortega, DoloresPelegrín Pérez, DoloresPeña Ortega, FernandoPifarré Barqué, JoséPons Macià, CarmenPrat Vergé, EmilioVilaltella Roure, Ramon,Reimat Montull, EmilioRico Castro, BenitoRoch Dalmau, AlfonsoRuiz Recio, Matilde JosefaSabaté Balcells, JosefaSabaté Muro, PabloSafont Montané, BuenaventuraSalazar Sauret, JosefaSanahuja Salafranca, JuliaSánchez Abellanas, Maria JosefaSarto Val, José

Siurana Latorre, VenturaSoler López, AndrésTiell Castro, RamonaTorremorell Puñet, DoloresVidal Riera, NuriaVilaginés Ribó, MariaVilaltell Roure, RamonVillabona Velillas, Antonia


Ardèvol Masip, PilarBarrull Flix, JaumeFerrando Armengol, ÁngelesJené Egea, SantiagoPenella Blanch, ManuelTorres Graell, Maria Carmen

Parròquia deSant Pere Apòstol

Alcobé Curiá, Pablo DomingoBellmunt Saura, ConcepciónFranci Montull, JuanMiravete Escuer, DanielPiñol Fort, Joaquín JoseVilella Florensa, Francisca

NOCES D’ARGENT

Rubiella Janis, Carlos amb Mata Ballarin, EvaMora Justo, Rogelio amb Josefina Bea Soldevila

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 1.040Quotes col·laboradors 1.150Col·lectes i donatius ordinaris 4.830Donatius per obres extraordinàries 11.500Col·lectes especials a entregar 1.498TOTAL INGRESSOS 20.018

DESPESES:Articles per culte i combustible 6.008Reparacions i conservació 1.009Reparacio teulada, millora calefacció 6.430Comunicació i telèfon 1.138Aigua gas i electricitat 1.617Activitats parroquials 1.014Aportació Bisbat 2.763Taxes Ajuntament 258Despeses bancàries 119Col·lectes especials entregades 1.498TOTAL DESPESES 21.852

Existències a 31 de desembre any anterior 12.247Existències a 31 de desembre 10.412

COL·LECTES ESPECIALSSanta Infància 447.50Mans Unides 484.50Seminari 576.50Terra Santa 154.00Caritas 289.00Domund 1266.50Germanor 2888.50Haití 1370.50Pakistan 667.50TOTAL 8.144.00

COL·LECTES ESPECIALSSanta Infància 101.00Mans Unides 155.00Seminari 252.50Terra Santa 100.00Caritas 112.00Domund 215.00Germanor 200.00Haití 242.00Pakistan 120.50T O T A L 1.498.00

Comptes ParròquiaMare de Déu del Carme

Comptes ParròquiaSant Joan

LA UNITAT PASTORAL I L’ECONOMIA 9

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 4.490,00Quotes col·laboradors 7.300,00Col·lectes dominicals 16.350,25Donatius ordinaris i busties 13.891,15Donatius per obres extraordinàries 7.565,00Col·lectes especials a entregar 8.144,00Subvencions teatre 4.100,00Novena Mare de Déu del Carme 1.734,50Donativos para Cáritas 5.200,00Interessos bancaris 13,69TOTAL INGRESSOS 68.788,59

DESPESES:Articles per culte i combustible 13.213,80Reparacions i conservació 532,54Obres extraordinàries 12.688,49Comunicació, telèfon, material oficina 4.600,60Aigua, gas i electricitat 6.830,83Primes assegurances 504,89Activitats pastorals, teatre 9.300,12Activitats assistencials-CARITAS 5.050,00Aportació Bisbat 11.197,06Taxes Ajuntament 366,27Despeses bancàries 227,61Col·lectes especials entregades 8.144,00TOTAL DESPESES 72.656,21

Superàvit o dèficit a 31 de desembre -3.867,62Existències a 31 de desembreany anterior 70.594,63Existències a 31 de desembre 66.727,01

LA UNITAT PASTORAL I L’ECONOMIA10

Comptes ParròquiaSant Pere

Des del bisbats’ha encomanat la realització

de l’inventari de les obresd’art, de la indumentària i dels

objectes sagrats o de culte.L’aixovar litúrgic del Carme es

va fer en temps de la Sra.Pepita Isanta amb l’equipcorresponent, que encara

continua col·laborant el roberamb noves incorporacions.

TOTAL DESPESES 35.717

Superàvit o dèficit a 31 de desembre -10.233Existències a 31 de desembreany anterior 10.357Existències a 31 de desembre 123

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 839Quotes col·laboradors 1.883Col·lectes i donatius ordinaris 4.133Donatius per obres extraordinàries 8.783Col·lectes especials a entregar 3.751Interessos bancaris 94Prèstec particular 6.000TOTAL INGRESSOS 25.484

DESPESES:Articles per culte i combustible 3.378Reparacions i conservació 2.233Obres extraordinàries 17.058Comunicacio i telefon 298Aigua gas i electricitat 4.422Activitats parroquials 975Aportació Bisbat 3.223Taxes Ajuntament 258Despeses bancàries 120Col·lectes especials entregades 3.751

COL·LECTES ESPECIALSSanta Infància 410.00Mans Unides 558.00Seminari 240.00Terra Santa 85.00Caritas 235.00Domund 800.00Germanor 640.00Haití 648.00Pakistan 135.00T O T A L 3.751.00

INVENTARI DE LES PARRÒQUIES

La parròquia és una gran família que viu amb emoció els esdeveniments importantsen la vida dels seus feligresos. Quan es tracta de la mort, es el trànsit de la vida al món a la vida ambDéu, l’emoció s’intensifica pel dolor, especialment quan es tracta de persones que han deixat una fortaempremta en les nostres comunitats. Amb l’esperança del retrobament en la pau definitiva, els recor-dem amb tot l’afecte.

Tres mesos després de la mortdel seu espòs Romà Sol, CarmeTorres va deixar aquesta vida eldia 9 de febrer als 78 anys d’edat,després d’una llarga malaltia quehavia anat minvant les seves for-ces. Va viure aquest darrer tramde la seva vida amb molta pau iserenor, amb l’alegria de poderacceptar i compartir amb el seuespòs Romà les limitacions del’edat i la malaltia.

La Missa exequial va tenir lloca l’església de Sant Joan. Va es-tar presidida per Mn Ramon Prat,

Maria del Carme Torres ja reposa en la Pau del Senyor († 09.02.10)Vicari general, i concelebrada perMn. Joan, rector, i altres sacerdots.El seu enterrament fou una mani-festació de dol ciutadà en reco-neixement de la intensa i prolíficaactivitat de la Carme com a histo-riadora i en l’exercici de les sevesresponsabilitats polítiques al ser-vei de la Generalitat de Catalunya.Però encara més, el seu amor al’Església i a Lleida, que va com-partir amb el seu espòs. Ara la Car-me s’haurà retrobat amb Romà inovament junts reposen en la Paudel Senyor.

Mn. Josep Antoni Brugulat aLleida el dia 8 d’octubre de 1924.Va ser rector de la parròquia delCarme des del 29 de juliol de 1982fins el 25 de juliol de 1995. En jubi-lar-se va ser Adscrit a la Parròquiade sant Llorenç, propera a la CasaSacerdotal on continua residint.

Com a rector del Carme vapromoure la participació delslaics en responsabilitats parro-quials, constituint el Consell So-cial de la Parròquia el 30 de marçde 1992. Va donar impuls al Con-sell parroquial d’Economia, talcom demanava el nou Codi deDret Canònic (1983) a totes lesparròquies.

Bon coneixedor de la música,i entusiasta del cant a l’Església,promocionà molt aquest aspec-

te tan important en les celebra-cions. Conreà també la visita alsmalalts, personalment i a travésd’un grup de persones quel’ajudaven. Va fer repintar eltemple.

Un accident a la Rambla deFerran fou causa que es veiésun xic minvada l’activitat deMossèn Brugulat per impossibi-litat; és per això que lliurementva demanar al Sr. Bisbe, el Dr.Malla que pensés en rellevar-lodel càrrec.

Des d’aleshores va viure moltdelicat de salut a la Casa Sacer-dotal. El dia 3 de juliol a la 1 delmigdia ha lliurat la seva ànima alSenyor a l’edat de 86 anys.

La Catedral va acollir la ceri-mònia del seu enterrament i el

Mn. Josep Anton Brugulat, († 03.07.10)Rector de la Parròquia del Carme des de 1982 fins 1995

de Mossèn Martí Martí Sabaté,que va morir el mateix dia.

La parròquia del Carme totrecordant amb afecte els anys enquè la va servir com a rector, vacelebrar un funeral per la sevaànima el diumenge 11 de juliol.

ENS HAN DEIXAT... 11

Jaume Castelló († 20.01.2010)Sempre estaves necessitat del Pade Vida, comunió diària, si no po-dies a la parròquia en alguna altraesglésia.La pregària era una constant enla teva vida.El manament de l’amor va ser lateva bandera.Gran lector de lectures espirituals.Vas ser pacífic i pacificador.Bon germà de tots.Has estat persona, més que ca-llada, estalviadora de xerrameca,parlaves si tenies quelcom d’im-portant a dir pels altres.Mai et vaig sentir queixar-te de resni criticar ningú, tampoc vas serdonat a xafarderies de cap tipus.Vas col·laborar abastament a laDelegació de Missions.Entre d’altres activitats parroquials,

que recordi, vas participar en:* L’animació missionera a la

parròquia.* Càritas parroquial.* El Grup de Bíblia i Pregària.* El grup de Catequesi d’adults.* En el Consell parroquial pas-

toral.I qualsevol col·laboració que etdemanessin a la parròquia eraben rebuda per tu.Al meu parer i crec que de totsels que t’hem tingut a vora nostreJaume Castelló has estat un Ser-vent de Déu.Gràcies per haver estat en lesnostres vides.

Jordi Pifarré i AmenósExtracte del text llegit en el seu co-miat a la Parròquia de la Mare deDéu del Carme de Lleida, 20 de ge-ner de 2010.

Jaume Barrull († 21.6.2010)equip, dels pares i mares quees comprometien amb l’escola,perquè sempre va pensar quel’escola era una comunitateducativa.

El pare va ser un pioner enla defensa dels drets dels dis-capacitats, sobretot dels disca-pacitats psíquics, que l’estatassumís la seva responsabili-tat en aquest camp. I, potsersobretot, la defensa del dret aviure plenament la diferència.

El pare, finalment, va ser fi-del al país. Sobretot a la llenguai la cultura.

Jaume Barrull i PelegríExtracte de les paraules pronuncia-des al funeral pel seu pare celebrata l’església de Sant Joan.

Recordatori deJaume Barrull FlixLleida, 1919-2010Morí fill de l’EsglésiaAmics meus, si hagués de deixar-vos aquesta nit i em preguntéssiuquè és allò que més m’ha commogut d’aquest món, us diria: el pasde Déu entre el cors dels homes. Tot es difon en l’amor i és ben cerque serem jutjats en l’amor. Però ens queda una esperança certa:Serem jutjats per l’Amor. Qui ens jutjarà serà l’Amor. Julien Green

El meu pare ha tingut, commolts de vostès saben, una in-tensa activitat pública, que almeu entendre va girar al voltantde quatre grans eixos.

En primer lloc i sobretot, vaser fill de l’Església.

El pare era un apassionatde l’escola. Sempre va estarmolt orgullós dels mestres i deles mestres amb qui va fer

Recordant Jaume CastellóBurguésGaudies del teu amor per Jesús ila seva Mare.També per la seva Església i totsel que en formem part.

ENS HAN DEIXAT...12

Manel Bono († 05.08.10)Un altre amic que se’ns n’ha anat

hem pogut compartir, o bé ell haparticipat activament .

Meravellós organista tant al’estimada Parròquia del Carme,com a Sant Jaume o a la pròpiaCatedral entre altres llocs, com-ponent incansable de les activitatsque es programaven a l’estimadaParròquia del Carme, al grup tea-tral ATC, al TOAR, membre delPetit Cor de la Catedral amb elbo de Mossèn Joaquim Mesalles,en la seva participació com amembre dels Armats dels Dolorsdurant moltíssims anys, actor,rapsode, i persona donada sem-pre al seus amics.

Et puc garantir Manel que etrecordaré a les representacio-ns que tots els anys hem fet deEls Pastorets de Lluis Millà in-terpretant sempre el paper de«Yago».

Manel, ens deixes de debò ungran buit, a tots els que mai ha-guéssim pensat que un trist acci-dent et segues la teva meravello-sa vida. Gràcies per tot els quehas aportat en el teu pas per laterra; la teva música, les tevesrecitacions , la teva participació alteatre i en la vida social de Lleidai el teu esperit cristià.

Cosme García i Mir

La missa funeral per l’ànimad’Emilio Reimat Montull va ésseruna celebració cristiana pel dode la seva vida. Així ho va ex-pressar en una homilia molt sen-tida Mossèn Joan Ramon Ez-querra, que presidí aquestacelebració juntament amb tretzesacerdots, entre ells Mn. JosepAnton Jové, Vicari Episcopal dePastoral, i un diaca.

L’església del Carme estavaplena a vessar de familiars,amics i feligresos que van voleracompanyar aquest Gran Homed’Església i de la cultura i la so-cietat de Lleida.

Al final de la celebració EnricCastells, president de l’Agru-pació de Teatre TOAR, s’adreçàals assistents fent una ressenyabiogràfica molt emotiva del finat.

D’ell va subratllar la seva granhumanitat i l’interès i dedicaciópel teatre, com a director deTOAR que va reorientar la sevaactivitat. També va recordar ambagraïment el llegat d’obres tea-trals que els havia deixat.

Emilio Reimat († 21.08.10 )El seu fill Emilio Reimat Bur-

gués feu una semblança del seupare, destacant-ne el domini dela raó en la seva activitat profes-sional i cultural, i la seva timi-desa.

Finalment va intervenir Mn.Josep Anton Jové, Vicari de pas-toral, en representació del sen-yor Bisbe, valorant i agraint lagran aportació d’Emilio ReimatMontull a l’Església.

Després de la celebració delfuneral, el cos d’Emilio Reimat,que havia estat traslladat des deSantander on havia mort dissab-te passat, va rebre sepultura alCementiri de Lleida.

La Parròquia del Carmeagraeix tot el que ha fet perl’Església.

ENS HAN DEIXAT... 13

El Manel Bono, un lleidatà decap a peus, que donava gust deestar al seu costat en les diferentsparcel·les de la vida en les que

A REVEURE, MIQUELLa cerimònia de funeral per

l’ànima de Miquel Borrós va es-tar presidida per Mn. Joan Mora,rector de la Unitat Pastoral i con-celebrada per Mn. Joan RamonEzquerra, Mn. Jordi Pardell, Mn.Norbert Estariol, Mn. Robert Lo-uan, i els diaques Genis Sán-chez, ofm, Santiago Mataix i Lu-cas Francisco Evung. També hieren presents Mn. Adrián Burcai el P. Daniel Simón, sacerdotsromanesos. Mn. Joan CarlesMandje, sacerdot també molt vin-culat a les nostres parròquies,amb molta pena no hi ha pogutparticipar per trobar-se a Valèn-cia seguint els seus estudis ecle-siàstics.

L’església del Carme eracurulla fins a vessar de familiars,amics i feligresos de les tres par-

MIQUEL BORRÓS († 18.10.10)

ròquies. Tota la celebració esti-gué amarada dels bons senti-ments que Miquel Borrós ha des-pertat sempre entre tots els quil’hem conegut, i de l’admiracióque ha suscitat la seva dedicaciócompetent, generosa fins al’extrem, plena de bonhomia i sen-zillesa revestides d’una alegriaque s’encomanava fàcilment.

Amb L’hora dels adéus ensacomiadàrem tots del nostre bonamic Miquel Borrós, confiant enretrobar-nos al cel: «No és unadéu per sempre, tan solsl’adéu per un instant... El nos-tre comiat diu A REVEURE SIA DÉU PLAU!»

En nom de tots els feligresosde les parròquies de la UnitatPastoral volem agrair tot el queel nostre estimat Miquel ha fet,durant més de 10 anys, al servei

de l’Església. Ha estat, per alsmossens i per a tots els que l’hantractat, un exemple constantd’esperit de servei, de fidelitat enel treball, de tracte amable i bonhumor..., virtuts aquestes quesorgien espontàniament d’unafont: la fe i la pregària que ama-rava la seva vida, la participaciódiària en l’Eucaristia, i les bonesamistats que sempre l’han envol-tat i que ha sabut cultivar.

A reveure!

ENS HAN DEIXAT...14

Festa de ReisCada any els Reis d’Orient arriben puntualment

a la parròquia del Carme, carregats d’il·lusió i deregals per a tots els nens i nenes.

Un cop van rebre els jocs, Mn. Joan va convi-dar al col·lectiu gitano a un tortell que ens haviafet arribar el senyor Bisbe.

GENER

La Jornada de l’immigrant tingué lloc a Lleida eldiumenge 17 de gener. La primera part de la cele-bració va consistir en una eucaristia a l’església dela Mare de Déu del Carme presidida pel senyor Bis-be i concelebrada per Mossèn Joan Mora, rector;Mossèn Joan Carles Mandje, vicari; i Mossèn AdriàBurca, sacerdot de la comunitat romano catòlica;també hi va participar Mossèn Lucas Evung, diaca,

Jornada de l’immigranti el seminarista colombià Juan Ignacio. Tot cen-trant l’interès en els Drets de l’Infant el lemad’enguany era «Avui acollim, demà compartim».Uns infants van presentar visualment amb cartellsi una pancarta mentre entonaven una cançó dedi-cada a la família.

La segona part del matí va consistir en un festi-val folklòric i festiu a l’Auditori municipal, presentatper Wilson Castro, i que comptà amb la participacióde col·lectius de diferents ètnies i nacions, i de totesles edats, amb molts joves i infants. El nombróspúblic multicultural va gaudir d’un ampli i magníficrepertori de ritmes vibrants de tres continents, Eu-ropa, Amèrica i Àfrica. El marc noble de l’Auditorise’ns dubte engalanà aquest acte festiu que any rereany va cohesionant el col·lectiu d’immigrants a lanostra ciutat. En acabar les actuacions Mossèn Joantingué unes paraules d’agraïment per a les autori-tats municipals que havien cedit generosament l’úsd’aquestes instal·lacions. També va fer un agraïment

NOTÍCIES DE LA UNITAT PASTORAL 15

especial al senyor Bisbe, que volgué compartir ambels immigrants tots els actes programats, i a tots elsallí presents «units i animats per una mateixa fe».I va afegir: «Amb aquests actes intentem que aquestfenomen intercultural es converteixi en un fenomenmulticultural». Després hi va haver un aperitiu a basede degustacions d’aliments de diferents països al’exterior de l’Auditori.

dels Cristians. L’acte central va tenir lloc a l’esglésiade Santa Maria de Gardeny, el dia 19. A més desumar-se a aquest acte, la parròquia del Carme, moltsensible a l’ecumenisme per la convivència que hiha entre diferents confessions cristianes, va organi-tzar una pregària ecumènica el dilluns 25 de gener,com a clausura de la Setmana de Pregària per laUnitat dels cristians.

En un presbiteri decorat amb una escenografiade totxanes, com a símbol de la unitat cristiana enprocés de construcció, els diferents representantsde les esglésies cristianes van aportar símbols re-presentatius de cada confessió i alhora comuns atotes: la Creu, la Icona, la Bíblia i el Ciri pasqual.

La pregària estava seqüenciada a partir de la in-tervenció del representant de cada Església, amb

Sota el lema «...de tot això, vosaltres en sereutestimonis» (Lluc 24,48), entre el 18 i el 25 de generLleida va viure la Setmana de Pregària per la Unitat

Pregària ecumènica al Carme

Aniversari de Mossèn Joan

Celebració especial preparada pels immigrants.

NOTÍCIES DE LA UNITAT PASTORAL16

la lectura d’un fragment de la Paraula de Déu seguitd’un cant amb els seus feligresos. L’acte va acabaramb la pregària conjunta del Parenostre amb lesmans enllaçades. No podia ser d’una altramanera. Tots som cristians, tots som seguidors de

Jesús, Fill de Déu, que vol i ens demana el camí dela unitat. Per això ens vam reunir i per això vampregar tots junts l’oració que ens agermana i enscompromet a fer-ho sempre per a «construir» la uni-tat dels cristians.


Festivitat de la Mare de Déu de L’ArcadaLa festivitat de la Mare de Déu de l’Arcada, pa-

trona dels comerciants i veïns del carrer Major iplaça Paeria, se celebra el darrer diumenge de ge-ner a l’església de Sant Pere.

L’eucaristia d’enguany estigué presidida pelsenyor Bisbe Joan Piris. Hi van acudir nombro-sos feligresos del carrer Major i de les parrò-quies de la Unitat Pastoral; entre ells hi figura-ven molts infants; alguns d’ells van portar lesofrenes a l’altar.

Després de la celebració, l’Associació deComerciants va fer una ofrena floral a la imatgede la Mare de Déu de l’Arcada que hi ha en unafornícula a l’exterior del mur lateral del templeque mira al carrer Major. Aquesta és una obramoderna de l’escultor Innocenci Soriano-Mon-tagut.

L’acte es va acabar amb un pica-pica als baixosde l’església, habilitats després d’una primera fasede les obres d’acondicionament (pp. 55-59).


(Foto Jordi Curcó)

L’Any Sacerdotal i el Sant Rector D’ArsDel 19 de juny de 2009 -Sagrat Cor de Je-

sús- al 19 de juny de 2010, el Sant Pare BenetXVI va decidir cele-brar un especial AnySacerdotal per a con-tribuir a la perfeccióespiritual dels sacer-dots, de la que tantdepèn l’eficàcia delseu ministeri. SantJoan Maria Vianney(Dardilly,1876 - Ars,1859), patró dels rec-tors de parròquia detot el món ha estat la

figura central de l’Any Sacerdotal al coincidir ambel 150è aniversari de la seva mort.

El nostre bisbat va recolzar aquesta celebra-ció amb nombroses iniciatives. La més reeixidaha estat el pelegrinatge diocesà a la «Village duCuré d’Ars», prop de Lyon, el poble sant JoanMaria Vianney, del 5 al 18 de març.

A les parròquies de la nostra Unitat Pastoralel Sant Rector d’Ars va estar el protagonista deles reflexions dominicals del temps de Quares-ma. Amb aquesta finalitat es van preparar uns tex-tos explicatius de la vida de sant Joan Maria Vian-ney, el seu servei pastoral i el seu amor a Déu i a laVerge Maria com a font de la seva extraordinàriafecunditat espiritual. Sota el títol «Quaresma ambel sant rector d’Ars», les reflexions s’han organitzaten cinc temes:1. Una vida cristiana viscuda en plenitud.2. El camí de la vocació: guanyar ànimes per a Déu.3. El servei pastoral: «jo t’ensenyaré el camí

del cel».4. La confessió: «diàleg de salvació».5. Pregar i estimar: la clau de la felicitat.

També Mn. Martín Bravo, sacerdot de Fragaperò nascut al carrer del Carme i per tant molt vin-culat a la nostra parròquia, ens va obsequiar ambuna conferència sobre el Rector d’Ars, personatgemolt estudiat per ell per ser el tema de la seva tesi-na de llicenciatura en Teologia. Aquesta conferèn-cia la podeu llegir a la plana web de la parròquia.

IXè aniversari de la beatificació deFrancesc Castelló

L’església de Sant Pere de Lleida, que fou envida la parròquia del Beat Francesc Castelló, vaacollir l’11 de març i com ja és costum una Eucaris-tia d’acció de gràcies commemorativa de la sevabeatificació, que feu el papa Joan Pau II, un 11 demarç de l’any 2001 a Roma.

La celebració fou presidida enguany pel francis-cà P. Ramon Domènech, vicari judicial del TribunalEclesiàstic de Barcelona i membre de la fraternitatde Sant Francesc d’Assís de Sabadell. El franciscà,que és fill d’Alcarràs i que durant una bona collad’anys va ser director de la residència d’estudiants«Sant Antoni de Pàdua».

El P. Domènech va manifestar la seva joia percompartir amb els lleidatans aquest aniversari. Hofeu a l’inici de la celebració i en la seva vibrant ho-milia, on digué que avui més que mai l’església i elmón necessiten exemples d’homes com FrancescCastelló, coherents amb la fe i la vida: «Aquest Beatés l’home de joventut eterna, només va conèixer lajoventut que va viure amb plenitud, naturalitat i fe.Ell és feliç i va pel carrer Major de Lleida amb laseva núvia, amb la satisfacció de qualsevol jove deLleida, però en la seva vida hi ha coherència amb lafe que professa fins la mort i fins i tot en aquell mo-ment la proclama amb un ‘Sí’ i amb el perdó».

A la celebració s’hi va sumar també l’Hospitalitatde la Mare de Déu de Lourdes, amb la seva Coral iuna bona representació d’hospitalaris, que dirigirenel Rosari que va presidir la celebració i on es pregàper les víctimes i damnificats del terratrèmol de Xile.També és tingué un record per les víctimes del’atemptat de l’11 de març a Madrid, del qual es com-memorava el sisè aniversari. Jordi Curcó

FEBRER – MARÇ – ABRILTemps de Quaresma i Pasqua

Dijous Sant: Escenificació del Lavatori de peusi de la Santa Cena de Jesús amb els seusdeixebles, pel grup de joves de la parròquia.


Dissabte Sant: el silenci de Maria.

Divendres Sant: Viacrucisi Ofici de la Passió.

Celebracions de la Setmana Santa

Diumenge de Rams.

Missa de Frater al CarmeEl 25 d’abril, es va fer entrega dels premis del 29è concurs de Narracions Frater. Frater és una asocia-

ció cristiana de persones malaltes i amb discapacitat. L’acte va consistir primerament en una Eucaristia al’església del Carme amb l’assistència del Regidor d’Educacio i Atenció a la Infancia, Jesús Castillo, i laRegidora de CiU Montse Bertran. Després hi va haver un dinar de germanor al Restaurant la Masia.

La coincidència en la data de la Pasqua va ferpossible una celebració conjunta de la Vetlla Pas-qual per part de la comunitat romano ortodoxa, laucraïnesa de ritus greco-catòlic, la romana catòlicai la nostra comunitat de la Unitat Pastoral de lesparròquies de San Joan, Sant Pere i la Mare deDéu del Carme. Era la segona celebració conjuntaa la plaça de sant Joan; aquesta vegada la va pre-sidir el senyor Bisbe. La pluja no va deslluir l’acte enuna nit de lluna nova, la Seu Vella il·luminada i, so-bretot amb el foc nou que encenia el ciri Pasqualper a il·luminar les nostres celebracions de tot l’anyamb la llum de la fe en Crist ressuscitat.

L’ecumenisme del cor que es viu a les nostresparròquies es va plasmar en aquesta cerimòniacelebrada al cor de la nostra ciutat. Després cadacomunitat va anar en processó als temples on con-tinuaria la celebració de la Vetlla Pasqual. Els or-todoxos a Sant Joan, els ucraïnesos de ritus ro-mano-catòlic a Sant Pere, la comunitat romanocatòlica als franciscans, i la nostra, amb els dife-rents grups, llatinoamericans, africans i autòctons,a l’església del Carme.

Pasqua ecumènica al cor de la ciutat


Els diumenges 9 i 16 de maig els Hospitals deLleida van celebrar la Pasqua del malalt. Amb unatrajectòria des de fa vint-i-cinc anys, aquesta jor-

nada organitzada pel Servei Religiós i la Direcciódels centres hospitalaris, va comptar enguanyamb la col·laboració de la parròquia del Carme.Va ser una iniciativa que Mn. Àngel Escales, ca-pellà de l’Hospital universitari Arnau de Vilanova,va fer a Mn. Joan. Molt generosament el Cor afri-cà de Sant Joan, Fàtima, de Nicaragua, i RosaRojas, del Perú, van interpretar cants i balls ambl’acompanyament a la guitarra de Wilson i Alou.El dia 16 de maig també s’hi van sumar els jovesdel Grup de Confirmació que amb les seves gui-tarres van participar en l’Eucaristia i van animarels pacients ingressats a l’Hospìtal de Santa Maria.

Tots plegats van fer agradable per un dia a cadaHospital el món del dolor.


L’estudi del fet religiós i del patrimoni espirituali cultural de les religions monoteistes centra el con-tingut bàsic de la Cultura Religiosa, una matèriaque cursen alguns alumnes de primer d’ESO del’Institut Gili i Gaya. Una de les activitats organit-zades enguany que procuren un acostament mésdirecte a la realitat religiosa de la nostra ciutat haestat la visita a la parròquia del Carme. Aquí vanpoder copsar la realitat de la diversitat de cultesreligiosos i de formes de vida que s’hi relacionen.

En primer lloc la visita es va centrar en la pa-rròquia romana ortodoxa, situada al local parro-quial del Carme. A través d’un ampli diàleg seqüen-ciat amb preguntes formulades al P. DanielSimón, sacerdot ortodox, i Mn. Joan Mora,rector de la parròquia del Carme, els alum-nes perceberen la singularitat del culteperò el fonament comú de creences delscristians ortodoxos i catòlics.

La segona part de la visita tingué llocal temple parroquial del Carme, ons’acullen grups religiosos de diferentsètnies i nacionalitats. Les explicacionsde Mn. Joan i els elements artístics deltemple van posar en evidèncial’ecumenisme de cor que es viu al

Ens visiten uns alumnes de l’Institut Samuel Gili i GayaCarme, i la convivència harmoniosa de les dife-rents «Esglésies» en l’espai parroquial.

Finalment, tot el grup, acompanyats per Mn.Joan i el P. Daniel, en adreçarem al Monestir delSagrat Cor de la Caparrella. La visita a un mones-tir de carmelites descalces va causar més sorpre-sa als alumnes, especialment per la dificultatd’entendre la clausura com a forma de vida. A tra-vés del diàleg animós intercalat amb cants, a tra-vés de les reixes d’un espai petit i senzill, anàcreixent una atmosfera d’admiració i afecte vers lacomunitat de les tretze germanes que amb tantajoia ens van acollir.

MAIGCelebració de la Pasqua del Malalt als Hospitals

Foto:Bisbat Lleida

Trobada Arxiprestal Mariana a L’Ermita de GrenyanaEl darrer diumenge de maig els sacerdots i fe-

ligresos de les parròquies de l’arxiprestat Seu Ve-lla vam poder participar en una trobada a l’ermitade Grenyana. Mn. Antoni Porta, arxiprest, va ex-plicar el doble motiu que ens aplegava: estrènyermés els vincles entre les parròquies i entre totsnosaltres i la Mare de Déu. Després va cedir laparaula a Mn. Lluís Sallàn, qui va fer una extensadissertació sobre la història de Grenyana.

Tot seguit ens vam disposar a participar en la

Romeria. La imatge de la Mare de Déu de Gren-yana, una talla de fusta de l’escultor Jaume Gort,ja esperava a la cova on, segons la tradició, vatrobar-la un pastor estranyat de veure un bou ques’hi agenollava al davant. El curt recorregut fins al’ermita tot resant el Rosari mostrava la proximitatde l’espai sagrat construït per a donar culte a laMare de Déu. Un espai molt transformat amb eltemps, i molt ben cuidat actualment.

Les meditacions marianes dels sacerdots Mn.Antoni Porta, Mn. Lluís Sallán, Mn. Josep Moré iMn. Joan Mora, subratllades per la pregària visualdel Magníficat contemplada silenciosament, lespoesies i ofrenes a la Mare de Déu, i el cant delsGoigs de Nostra Senyora de Grenyana van unirels cors de tots els allí presents.

Després, en tornar a l’envelat del prat vam po-der compartir la coca amb xocolata.

Una encomiable iniciativa que esperem es pu-gui repetir.

Como grupo pastoral juvenil de la Parroquia delCarmen la invitación a participar en «L’Aplec del’Esperit» fue una noticia muy atractiva, porque veniaa impulsar intereses, compromisos y organizacióndentro del grupo, además de la preparación y partici-pación de éste. Esta preparación la realizamos enlas reuniones de los viernes a lo largo del curso.

Y llegó el día del encuentro en Terrassa. Comen-tábamos entre nosotros/as «quéprivilegio el nuestro» poder par-ticipar en «L’Aplec de l’Esperit».En el autocar ensayamos el can-to del encuentro: «Amb vosaltrescada día» que, además, era ellema de la Jornada. Tan prontollegamos a Terrassa, después deinscribirnos, nos dirigimos a laplaza central donde escucha-mos, cantamos y hasta bailamosel himno de «L’Aplec». Escucha-mos las palabras de bienvenida de parte del señorObispo y demás autoridades y vimos unas danzastradicionales.

Luego de esta experiencia, nos reunimos todoslos grupos en la iglesia del pueblo. Ahí compartimospor medio de una dinámica con el resto del grupo,

escuchamos tres testimonios y tuvimos un momen-to de oración muy especial en la iglesia. Con fuer-zas espirituales y físicas renovadas nos traslada-mos al parque de les Sensacions de Vallparadís, enel centro de Terrassa, donde celebramos la misa.La solemnidad de la procesión de los sacerdotescon la Cruz de las J MJ y el Ícono de María impreg-nó una atmósfera de acogida del Espíritu Santo.

Hacia el final de la misa la her-mana Glenda nos sorprendió ycaptó la atención con un canto.Todos nos veíamos y en verdadestábamos emocionados.

La misa terminó con momen-to de fotos y recuerdos; y… aesperar el concierto final donderecuerdo que fue un momentode júbilo y de compartir con to-dos mis hermanos y hermanas.No importaba al lado de quién

estábamos; lo importante era celebrar juntos y jun-tas «L’Aplec de l’Esperit» impregnados de ese sen-timiento de compartir y celebrar. Partimos con el co-razón rebosando de alegría, con el compromiso deque este fuego dado no se apague sino que estécon nosotros cada día. Pedro Hueso

Los jóvenes inmigrantes de la parroquia en l’Aplec de l’Esperit


seus treballadors. Les ofrenes van constatarl’agraïment a Déu pel curs que s’acaba i l’agraïmentpel nou projecte a punt d’endegar-se.


L’església del Carme va acollir el diumenge 6de juny l’Eucaristia de fi de curs de «La Torxa».Sempre hi ha hagut molta cordialitat entre la pa-rròquia del Carme i aquest col·lectiu, des que vaestablir la seva seu al carrer Comerç.

L’Associació d’Ocupació i Esplai de Catalunya,La Torxa, és una entitat creada el 1987 amb lafinalitat d’atendre persones discapacitades psíqui-ques. Promociona el treball, la integració i el su-port a les famílies. La celebració va estar presidi-da per Mn. Joan Mora. I va comptar amb laparticipació activa de la direcció de La Torxa i dels

Eucaristia de fi de curs de la Torxa

La Solemnitat del Corpus Christi, celebrada a laSeu Vella des de 1984 i que en els darrers sis anyshavia rebut l’encertat impuls depromoure la participació dels in-fants de Primera Comunió, en-guany ha canviat el seu escenari.L’exposició de la singular col·leccióde Tapissos de la Seu Vella vadesplaçar la celebració cristianadel Corpus a la Catedral Nova, enuna organització conjunta amb elGrup Cultural Garrigues que desde fa dotze anys ha vetllat per laconservació dels elements tradi-cionals vinculats a la festa.

Els infants de Primera Comu-nió van tenir un protagonisme es-pecial durant la celebració. La pro-

cessó, amb la Custòdia monumental de plata de 1867sota pal·li, ha resseguit el carrer Major i la plaça de la

Paeria fins arribar a la plaça deSant Joan. Tot el recorregut esta-va revestit de catifes de flors. Elseguici anava precedit pels ele-ments de cultura popular, que fe-ren un ball en arribar a la plaça deSant Joan: l’àguila, el lleó, els ge-gants i els cavallets.

L’acte va finalitzar ambl’adoració a Crist Eucaristia i el tras-llat de la Custòdia a l’església deSant Joan. Allí el senyor Bisbe i elsinfants de Primera Comunió hanposat per a la foto de grup com arecord d’una jornada profundamentsignificativa per als cristians.

Sant Joan, escenari privilegiat del Corpus Christi

JUNY

La Delegació de Pastoral de la Sa-lut va escollir enguany l’església de SantPere per a la celebració del Dia delMalalt a nivell diocesà. La solemne eu-caristia va estar presidida per Mn. Ra-mon Prat, vicari general, i concelebra-da per Mn. Joan Mora, rector, i Mn.Josep Martí. Un nombrós grup de per-sones van rebre el sagrament de laUnció dels Malalts. Entre elles hi figu-rava Na Isabel Vidal Bota a qui, discre-tament, s’havia previst fer-li un sentit homenatge.

La Sra. Isabel Vidal és Auxiliar d’Infermeria, jubila-

Celebració del dia del malalt a Sant Pereda, de la Clínica de Ponent. Ha estat du-rant més de vint anys Tresorera de la De-legació de Pastoral de la Salut. Una per-sona molt formada i implicada en lapastoral a qui actualment una malaltia im-pedeix continuar oferint el seu servei. Ésper aixó que, des de la Delegació, s’hapromogut el merescut homenatge que seli ha fet, amb el lliurament d’un pomellde flors. En acabar la cerimònia reli-giosa van convidar a un suculent pis-

colabis als baixos de l’església de St. Pere, que hanestat recentment rehabilitats.

Festa Major de Barri de NoguerolaLa missa del diumenge 13 de juny a l’església

del Carme va acollir la celebració religiosa de laFesta Major del Barri de Noguerola amb una euca-ristia d’acció de gràcies a Déu. Presidida pel rectorMn. Joan Mora i concelebrada per Mn. Antoni Balla-rín, comptá també amb la presència de la Junta del’Associació de Veïns i els Regidors Oriol Yuguero iIsidre Gavín.

A la vegada la celebració es va compartir ambJosep Camarasa i Angelina Guitart, que van reno-var les promeses matrimonials en el 50è aniversaridel seu matrimoni. Finalment, tots els feligresos


felicitaren amb un aplaudiment a Mn. Antoni Balla-rín per celebrar-se, en la festivitat de Sant Antoni dePàdua, el dia del seu sant.

Festa del Sagrat Cor a la CaparrellaEl santuari de les Carmelites Descalces de la

Caparrella està dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Eldivendres després del Corpus celebren la festivi-tat amb una Missa solemne i un refrigeri per alsassistents. Des de fa uns anys la nostra comunitatparroquial s’uneix a la celebració organitzant unautocar per a facilitar el transport dels assistents.Les germanes que viuen en clausura agraeixenaquesta mostra d’afecte i de simpatia.

La Creu de la JMJ ha estat entre nosaltres i, lògi-cament, no ens ha deixat indiferents. Ben al contra-ri. Plantada al llindar de la porta de Santa Marta del’església de Sant Joan, la Creu, gran i nua,interpel·lava tothom qui passava pel seu davant.

Era la tarda del dimecres 15de juny, i la plaça de la Sal eraun riu de gent que anava i ve-nia al llarg de l’Eix comercial.La majoria miraven estranyatsaquella presència majestuosai silenciosa. Un bon grup de jo-ves de diferents nacionalitats,distingits amb panyoletes ver-melles, repartien octavetes in-formatives i entonaven cants a Jesucrist al ritme deles guitarres de Josevi i Wilson.

A les 9 del vespre van traslladar la Creu al’interior del temple per a presidir la vetlla de pre-gària i adoració que tot seguit s’iniciaria. En primerlloc es va projectar un audiovisual explicatiu delsignificat profund de la Creu de les JMJ, tot pre-sentant el seu pas per tots els continents i el rastre

de llum que ha deixat en les vides d’un bon nom-bre de joves testimonis. Tot seguit es va iniciar l’actede pregària, estructurat en tres parts simbolitza-des pel símil de l’erupció del volcà d’Islàndia ambla Història de la Salvació: Déu és amor, tot un for-

nal o volcà etern d’amor.La primera erupció, en

l’obra de la Creació. La sego-na, en enviar-nos el Fill de Déufet Home: Jesús, com un riu delava vessat sobre tota la Hu-manitat per a redimir-nos. Entercer lloc, una crida a la joven-tut: «Jove, pren la teva creucada dia i segueix-me».

L’acte va finalitzar amb el cant del Parenostreamb les mans enllaçades, el cant de la Pau en dife-rents idiomes i un cant de lloança a la Mare de Déuque també presidia la celebració, representada enla icona que sempre acompanya la Creu. La ceri-mònia va acabar, amb un bes d’adoració personal ala Creu. Una petita creu repartida entre tots els assis-tents serà el record material d’aquesta jornada.

La creu de la JMJ ha estat entre nosaltres


HOMENATGE A MIQUEL BORRÓS

El passat 19 de juny les parròquies de laMare de Déu del Carme, sant Joan i SantPere van retre un sentit homenatge a MiquelBorrós, que ha estat el seu secretari des dela seva constitució l’any 2001 com a UnitatPastoral, igual que an-teriorment ho era de laparròquia del Carme.

Fidelitat, dedicació isimpatia són algunesde les moltes qualitatsque a través de la sevaeficàcia professional haesmerçat Miquel Borrósa les parròquies des deltemps de la seva jubi-lació com a Director deLa Caixa. Tot un exem-ple de servei generósen la seva tasca, ama-rada d’un tracte amablei un particular sentit del’humor.

Defugint tota menade protagonisme, dis-cret i amic de la senzi-

llesa, l’homenatge va consistir en un dinar al’Acadèmia Mariana amb Mn. Joan, Mn. JoanRamon Ezquerra, Mn. Joan Carles Mandge,Mn. Lucas Evung, diaca, i el grup de perso-nes més vinculades a l’activitat del despatx

parroquial. Tots els queno hi eren presents tam-bé es van sumar al me-rescut i sentit homenat-ge de reconeixement ala seva dedicació fidel al’Església en la celebra-ció del final de cursd’activitats pastorals lavetlla de Sant Joan.

Com a obsequi se liva lliurar una imatge dela Mare de Déu ambl’Infant Jesús, feta alMonestir de Sigena, com a símbol de la sevaestimació per la Marede Déu, a la que tant haservit des de la parrò-quia de la Mare de Déudel Carme.

Com cada any la comunitat de les parròquies dela Unitat Pastoral de Sant Pere, Sant Joan i la Marede Déu del Carme ens reunírem la vigília de SantJoan per a celebrar amb una Eucaristia el fi de cursd’activitats pastorals.

La Missa d’acció de gràcies va estar presididaper Mn. Joan Mora, rector, i concelebrada per Mn,Joan Carles Mandje, vicari, Mn. Adrián Burca, sa-cerdot de la comunitat romana catòlica, i els dia-ques Fra Genís Sánchez, franciscà, i Antonio Ruiz.

Celebració de la Vetlla de Sant Joan

En l’homilia Mn. Joan va agrair el treball pastoral i ladisponibilitat dels agents de les parròquies de laUnitat Pastoral. També ressaltà que el final de cursde les activitats pastorals no suposa fer vacancesen la nostra vida cristiana.

La trobada va continuar amb un to més festiuamb un sopar fred al Saló parroquial, on vam fer unrepàs visual de les activitats realitzades al llarg del’any i vam felicitar de tot cor els nostres mossenstot celebrant el dia del seu sant.


Festa patronal de Sant Joan

La parròquia de Sant Joan baptista va celebrarjoiosament la seva festa patronal. La Missa so-lemne fou presidida pel seu rector, Mn. Joan, con-celebrant amb Mn. Josep Miarnau, Mn. Joan Car-les Mandge i Mn. Adrián Burca.

El Cor del Carme, la Coral dels romanesos i el Cor africà de Sant Joan han acompanyat ambcants l’Eucaristia, i al finalitzar van fer una petitaactuació molt aplaudida.

La celebració va continuar al carrer, als Porxosde Dalt, on el Jesús i l’Anna de la família Roig ofe-rien coca de Sant Joan i una beguda refrescantque havien preparat.

Va estar una estona molt agradable de conver-sa animada entre els feligresos de les parròquiesde la Unitat Pastoral que es van sumar a la cele-bració de la parròquia i del sant del seu rector,Mn. Joan. Felicitats!

La comunitat romana ortodoxa celebra la festa de Sant Joan,amb el seu bisbe Mons. Timoteo

El quartet Terres de Ponent, colofó musical de la festa de Sant PerePer segon any consecutiu el Quartet Terres de

Ponent va actuar a l’església de Sant Pere ambmotiu de la celebració de la festa patronal de laparròquia. Són Fernando Barranco, Ramon Mar-só, Joan Mallafré i Josep Maria Serrando, amb elsseus instruments: guitarra, llaüt, mandolina i ban-dúrria. El concert d’enguany va tenir lloc el diu-menge 4 de juliol. El programa que va interpretarel quartet de corda consistí en catorze peces mu-sicals d’autors clàssics i actuals; algunes del propiJosep Maria Serrando, que també dirigeix la CoralSol Naixent i Amics de l’Art del Club Sant Jordi.

Festivitat patronal de Sant PereQuasi en un ritme de contrapunt, en molts pocs

dies celebrem els patrons de les tres Parròquies dela nostra Unitat Pastoral: Sant Joan, Sant Pere i laMare de Déu del Carme.

Aquest any la festa de Sant Pere ha vingut mar-cada per la inauguració de la restauració que s’haestat fent últimament, i que en arxiu a part s’exposaràen detall (pp. 55-59). Restauració dels altars del tem-ple i col·locació de la pila baptismal a un costat delpresbiteri; restauració senzilla del local parroquial icom a colofó de les obres la pintura de les façanes,tant la del carrer Major com la de la plaça sant Fran-cesc, regal de la comunitat ucraïnesa en agraïmentde la prestació del temple per al seu culte.

Va presidir la cerimònia Mn. Joan Mora, rector,acompanyat per Mn. Josep Martí, Mn. Joan Car-les Mandje i el Padre Yuri, sacerdot de la comuni-tat greco-catòlica.

En acabar l’eucaristia es va agrair als diferentsgrups que han participat d’una manera altruista enmolta part de tot aquest treball. I completàrem lafesta amb coca i beguda fresca que ens prepara-ren el matrimoni Jesús i Anna Roig.



Processó de la Mare de Déu del CarmeEl darrer dia de la Novena del Carme va presidir

l’eucaristia Mn. Joan Mora, rector. L’homilia es vacentrar en el tema «Maria, humil i creient, exalça elshumils», tot completant el tema de la predicació de laNovena sobre el Magnificat, que havia anat desgra-nant els dies anteriors Mn. Joan Carles Mandje, vica-ri de la parròquia. La celebració estava concelebradatambé per Mn. Adrian Burca, sacerdot romanès.

Tot seguit, una trentena de nens i nenes queenguany han fet la Primera Comunió van acompan-yar la Mare de Déu del Carme en la tradicional pro-cessó recuperada des de l’any 2004 gràcies a lainiciativa i l’esforç de Mn. Joan Mora, recolzat pertota la comunitat.

Amb els gegants del Grup Cultural Garrigues iles creus processionals que duien els escolans hacomençat a avançar el seguici fins a la plaça de SantJoan. S’hi han sumat el P. Joaquim Recasens ofm, elP, Daniel Simon, sacerdot ortodox, i Mn. Casildo Ro-dríguez, sacerdot colombià. També hi eren presentsregidors de la Paeria, Dolors Arderiu, en represen-tació de l’Alcalde, Isidre Gavín, Mª José Horcajada,Bea Obis i Montse Bertrán; l’Associació de Veïns ide Dones del barri de Noguerola; representants dela Casa de Aragón i de la Casa de Andalucía, laAgrupación de Tambores, Bombos y Timbales de laCofradía de la Casa de Aragón. Havent assistitprèviament a la Missa, van fer una ofrena floral a la

Mare de Déu del Carme a la plaça de Sant Joan.L’ofrena la van continuar els diferents comuni-

tats i grups de la parròquia del Carme que tambéacompanyaven la Mare de Déu pels carrers de lademarcació en la vigília de la seva festa. La comu-nitat romana catòlica, la romana ortodoxa, els llati-noamericans i africans, i la comunitat autòctona, es-pecialment representada pel grup de Confirmació, elCor del Carme, i els infants de Primera Comunió.Cada grup va fer un cant i una ofrena-pregària sim-bòlica a la Mare de Déu.

La processó continuà pel carrer Magdalena i De-mocràcia fins a retornar novament al temple,il·luminat amb els ciris encesos que duiem a la mà.Amb un cant a la Mare de Déu es completà l’acte deveneració en la vigília de la Festa del Carme.

Joiosa celebració de la Festa Patronal del CarmeEn una jornada caracteritzada per una gran

afluència al temple de feligresos que ofrenaven ci-ris, flors i, sobretot, pregàries a la Mare de Déu delCarme, van tenir lloc les tres celebracions eucarísti-ques anunciades.

La Missa de les 11:30 va estar presidida per Mn.Casildo Rodríguez i acompanyada per la música delCor africà. Després arribá el moment de fer la fotode família de «les Carmes», que ja s’ha convertit enuna tradició. Mn. Joan les ha obsequiat amb un es-capulari, que representa el vestit espiritual de la Marede Déu i ha d’ajudar a imitar-la, servir-la i estimar-lacom a bona mare nostra.

A les 8 del vespre va tenir lloc la solemne euca-ristia presidida per Mn. Joan Ramon Ezquerra i con-celebrada per Mn. Joan Mora, Mn. Joan CarlesMandje i Mn. Adrián Burca, sacerdots de la parrò-quia. També hi van participar el P. Daniel Simon,sacerdot de la comunitat romano ortodoxa, i Anto-

nio Ruiz, diaca. Hi va assistir l’alcalde de Lleida Sr.Àngel Ros. El Cor del Carme i la Coral romanesarealçaren la celebració amb els seus cants.

La presència de Mn. Joan Ramon Ezquerra pre-sidint l’Eucaristia, en la que ha estat durant catorzeanys la seva parròquia, va alegrar molt la nostracomunitat. Va estar una joia compartida. Mn. Ez-querra va iniciar l’homilia expressant que li suscita-


ven sentiments i records molt entranyables de laseva vida sacerdotal. Després es va centrar en lafigura de Maria que «tenim la sort que és Mare nos-tra. Maria és Mare de tots: ‘els altres’ són els nos-tres germans, cosa que ens compromet en la nostrarelació». Va continuar ressaltant la humilitat i petitesade Maria que van despertar la predilecció de Déu perella, i de la influència de la seva educació en la mane-ra de ser de Jesús. Finalment ens va animar a imitar-la i servir-la, i a posar en ella la nostra confiança.

La processó de les ofrenes va comptar amb laparticipació de les comunitats del Carme. Acabadala Missa es va fer la imposició de l’escapulari de la

Mare de Déu del Carme als infants, i el grup de Con-firmació va cantar «Virgen del Carmen bella», ambl’acompanyament de guitarres i flautes.

2n Aniversari Sacerdotal i nou destí de Mn Joan Carles MandgeDos dies després de la celebració de la festivi-

tat de la Mare de Déu del Carme, la nostra comu-nitat va viure una nova i animosa celebració do-ble: el segon aniversari de l’ordenació sacerdotalde Mn. Joan Carles Mandje, el nostre vicari, i laPrimera Comunió de la seva neboda, Joana Be-lén. L’acte ha comptat amb el protagonisme espe-cial dels tres cors guineans: el Coro Trinidad, de laparròquia de Sant Andreu, el Cor africà de SantJoan i el Cor africà del Carme.

L’eucaristia fou una acció de gràcies. Això és pre-cisament el que vol dir la paraula eucaristia. Aquestaexpressió la va reiterar, ressaltant-la, Mn. Joan Car-les. Acció de gràcies, especialment, pel regal de lavocació al sacerdoci, rebuda de Déu gratuïtament, ial que s’ha mantingut fidel i es vol mantenir fidel du-rant tota la vida. També va tenir paraules d’agraïmenta la seva família, als cors, i a la parròquia del Carmeque a través de Mn. Joan el va acollir quan va arribar

a Lleida i on va iniciar, amb l’ordenació diaconal, ja faquatre anys enrera, la seva vida sacerdotal. Mn. JoanCarles continuá seguidament l’homilia sobre l’evangelidel dia, centrat en la figura de Marta i Maria, i en lesdues actituds bàsiques i complementàries del cristià,l’oració i el servei.

Acabada la celebració fou Mn. Joan qui felicitáMn. Joan Carles per la vocació del sacerdoci re-buda i acollida com el gran regal de la seva vida,tot desitjant que sigui per sempre. També va re-cordar el temps passat a la parròquia des de laseva acollida inicial... Després felicitá a Joana Be-lén per haver rebut Jesús per primera vegada. Totreferint-se a les camisetes que duien els cors gui-neans, va dir: «Lleváis a Joana Belén en el pecho;pero ella, desde hoy, lleva a Jesús en el corazón».

Finalment Mn. Joan Carles, ens va convidar auna celebració entorn de la taula als baixos del’església de Sant Pere.


Miniturno para inmigrantes de l’Estel. SENET ANETO

Desde el 25 de julio al 1 de agosto se realizó la segunda edición del Campamento de verano de losniños ortodoxos de España. Lo compartimos con los chicos y chicas inmigrantes de la parroquia delCarme de Lleida. En Senet - Aneto, Pirineo catalano-aragonés, han participado veintitrés niños ortodoxosde varias localidades de España.

Mons. Timoteo, obispo de las comunidades rumano ortodoxas de España y Portugal, ha estado entrenosotros durante cuatro días. Se han hecho talleres de pintura de iconos sobre cristal, y el taller de música

Campamento de verano del Obispado Ortodoxo Rumano de España y Portugal

Hemos realizado el sexto miniturno de inmigrantes de la Parróquia del Carmen de Lleida. Un turnoespecial y… sensacional. En Aneto-Senet, las estribaciones del Aneto, el gran gigante de los Pirineos. Del25 de julio al 1 de agosto.

Si nos paramos a repasar unos momentos nos daremos cuenta que ha sido un campamento distinto,no sólo por el lugar sino por las actividades que hemos realizado y por los momentos tan entrañables quehemos compartido, porque en el trasfondo de este campamento, en lo escondido, hay alguien que velapara que los talleres, las olimpíadas, las excursiones al Beciberri, a Vielha y al Valle de Boí, los ratos parareflexionar… no sean unas simples actividades en las que todos nosotros lo único que hacemos es pasar elrato haciendo cosas que no son muy usuales en otros momentos del año.

Es verdad que el campamento puede servir para desconectar y experimentar sensaciones nuevas enmedio de la naturaleza, para disfrutar y pasarlo bien porque las actividades están diseñadas para quecada uno disfrute dando lo mejor de sí mismo, pero esto no nos hace olvidar que también debemosencontrarnos con Jesús, el que, en lo escondido, vela por nuestras actividades. Y el encuentro con Jesúsconlleva la alegría de compartir con los demás lo que tenemos, el gozo de haber sido generosos connuestro esfuerzo, la superación ante las dificultades que hay para hacer lo que toca en cada momento y noen lo que me apetece. Todas estas cosas son en realidad lo que hemos hecho para pasárnoslo bien ydisfrutar en las actividades.

Como conclusión, y para acabar, decir que este campamento nos ha servido para crecer en la amistadconociendo a gente nueva, amigos nuevos.

La despedida gozosa del día 1 de agosto, domingo, que este año tuvo por primera vez la participa-ción de algunos padres, respiraba una sensación de tristeza por lo que dejábamos y un sentimiento deesperanza marcado por el «Arreveure» del próximo año. Antonio Caro

Parroquia del Carmen con el turno de immigrantes. Reflexiones de un monitor


eclesiástica enseñó tres cánticos litúrgicos, que se cantaron en la liturgia dominical del 1 de agosto presi-dida por el Sr. Obispo. El taller de excursionismo y deporte lo coordinó Gheorghe Ciprian Marcu,siendo la actividad extraordinaria la excursión al lago Beciberri. Visitamos, junto con el grupo deinmigrantes, el Valle de Boí, donde pudimos visitar el centro de interpretación del románico ubicadoen Erill la Vall, seguido de la visita de Caldes, Taüll, Boí.

El último día se celebró la liturgia presidida por el Sr. Obispo y a continuación se presentó un sencilloespectáculo o festival con los números que se habían preparado durante el miniturno.

No hace falta decir que la despedida fue emocionante y con un «hasta pronto», pensando en el próximo año.

Una de les tradicions més arrelada a Lleida ésla celebració de la vigília de Sant Jaume amb laRomeria dels Fanalets.

El punt de trobada fou l’església del Carme ones va celebrar una Missa presidida per Mn. VicençAlfonso, consiliari de l’Agrupació Ilerdenca de Pes-sebristes, i concelebrada per Mn. Joan Mora, rec-tor. Hi van participar Montse Parra, Regidora deCultura, en representació de l’Alcalde de Lleida, ialtres autoritats municipals i parlamentàries, i laJunta de l’Agrupació de Pessebristes, entitat or-ganitzadora de l’acte.

En acabar la celebració es van beneir els fana-lets que duien els nombrosos infants que havienparticipat en la Missa i es va cantar la Cançó delsFanalets. Tot seguit s’iniciá la Romeria, presidida perla imatge de sant Jaume de la Capella del Peu delRomeu, de Jaume Gort.

A continuació tingué lloc a l’IMAC l’acte de lliu-rament de Premis del LXIX Concurs dels Fanaletsde Sant Jaume. El Grup de Catequesi del Carmeva recollir el guardó concedit per la Delegació Te-rritorial de la Generalitat de Catalunya al millor con-junt de fanals presentat. Enhorabona!

El Carme, amb els fanalets de Sant Jaume


Nous nomenaments

Una tarda alegre per a «celebrar la vida». Aixíresava la invitació a la festa d’inauguració del «Cen-tre Beat Francesc Castelló», un espai per a jovesubicat en el local parroquial de l’església de SantPere, que ha estat rehabilitat recentment.

A les 17:30 h. va començar un festival amb mú-sica, ball, humor, rifa... organitzat pel grup de jovesde la parròquia del Carme, amb la col·laboració de lesDelegacions diocesanes de Pastoral de jovens i

d’Atenció pastoral als immigrants, el grup de confirma-ció i les parròquies del Carme, Sant Joan i Sant Pere.

Va ser una tarda memorable apta per a tots elspúblics. Una experiència molt alegre i gratificant queva tenir un bon ressò i que fa preveure noves troba-des joves en aquest espai acollidor i cèntric de lanostra ciutat. I, encara més, un espai amb la immi-llorable referència testimonial del nostre jove beatmàrtir, Francesc Castelló i Aleu.

El Centre Beat Francesc Castelló

SETEMBRE, OCTUBRE

Mn. Joan Carles Mandje, queha estat tot l’any entre nosaltres,deixa la nostra parròquia per aservir l’Església com a Rector deLa Granadella, Bellaguarda iBovera. Recordem amb afecte elseu servei a les comunitats par-roquials de la Unitat Pastoral.

A la vegada hem rebut ambmolta satisfacció el nomenamentde Mn. Santiago Mataix, que finsara ha col·laborat pastoralment ala parròquia del Santíssim Salva-dor de Pardinyes, com a Diacaadscrit a la nostra Unitat Pastoral.


Sant Joan viu la festa del Pilar

El Carme acull la Trobada de TragonersHa estat el tercer diumenge d’octubre, una data que ja és tot un punt de referència per al col·lectiu

d’habitants del poble de Tragó de Noguera que el 1962 van haver de deixar les seves cases i terres acausa de la construcció del pantà de Santa Anna. Famílies ampliades amb noves generacions, alhoraque d’altres hi serien presents des de la Glòria.

Enguany ha estat la tercera de les trobades realitzades per iniciativa de Mn. Joan Mora, fill d’aquestpoble. Com les dues anteriors va tenir lloc al Saló parroquial del Carme. Any rere any han congregat unnombre creixent de tragoners que esperen aquest dia amb gran il·lusió.

Després de les salutacions efusives dels que feia més temps que no es veien, es procedí a visionarun vídeo elaborat per Miquel Aige, de Balaguer, que recull imatges històriques del poble anegat per lesaigües. Després va ser l’hora de compartir un berenar que havien preparat amb molta il·lusió unessenyores col·laboradores de la parròquia. I finalment, la celebració de l’eucaristia a l’església, presidintel presbiteri la imatge de la Mare de Déu del Castell, venerada des de temps antic a l’ermita construïdaa la part alta del poble i que actualment es conserva en un domicili particular. Després de la Comunió, elstragoners van entonar els goigs de lloança a la Mare de Déu del Castell. En acabar la Missa, no podia faltarla foto de família amb la que recordaran més vivament la tarda en què el seu poble, Tragó de Noguera, haviaemergit amb força del fons del seu cor.

Fins l’any vinent, si a Déu plau. I amb la il·lusió de poder celebrar el 2012 el cinquantè aniversari deldia en què van haver de deixar el seu poble.

Amb l’església de Sant Joan plena de gom a gom i molts aragonesos abillats amb el vestittradicional, continuava la jornada festiva iniciada amb la processó de la Mare de Déu del Pilar pels carrersde Lleida des de la Casa de Aragón. La celebració solemne de l’eucaristia estigué presidida per Mn. VicençAlfonso i concelebrada per Mn. Joan Mora i Mn.Amable Rendón, sacerdot aragonés; també hi vaparticipar Mn. Santiago Mataix, diaca, i Pedro, se-minarista.

L’ofrena floral fou molt participada i vistosa perla combinació de les flors dels devots de totes lesedats amb els seus vestits típics mentres’adreçaven a la imatge de la Pilarica, situada enun altar lateral de l’església.

Acabada la Missa tingué lloc el festival folklòric.


Gràcies, Mossèn Joan!NOVEMBRE, DESEMBRE

Aquesta és una expressió ben sincera que bro-lla espontàniament del nostre cor en la celebraciódel 44è aniversari de l’ordenació sacerdotal deMossèn Joan.

En la Solemnitat de Tots Sants, Pedro i el grupde joves de la parròquia que es preparen per arebre el sagrament de la Confirmació, van volertransmetre en nom de tota la comunitat una felici-tació agraïda al nostre rector:

«Hoy no queremos dejar pasar la oportunidadde expresar nuestro agradecimiento a Dios por per-mitirnos celebrar 44 años de vida consagrada deun hombre que nos acompaña en nuestra parro-quia, demostrándonos que el camino del éxito enla vida es seguir el camino de Jesús siempre ycuando estemos dispuestos dejarnos moldear porsu amor.

Ahora queremos decirle a este hombre consa-grado a la vida sacerdotal ‘mil gracias’ por ese ‘SI’a esa llamada de servicio y de amor reflejado enel trato con nosotros, por su ejemplo, su entrega ytenacidad en el trabajo pastoral, y por estar connosotros compartiendo su felicidad».

Tot seguit, els joves van presentar unes ofre-nes al·lusives a la vida consagrada: la creu, la te-rra i les llavors, les sandàlies, les flors i uns cirisencesos. El cant «Color esperanza» que van in-terpretar, reforçava l’expressió dels sentiments quetots compartíem reunits al voltant de l’altar.

Enmig d’un ambient jove i alegre es desenvo-lupá l’eucaristia iniciada amb una reflexió sobreles Benaurances, el programa de vida que ens pro-posa Jesús, i del qual Mossèn Joan ens n’ofereixun modèlic testimoni dia a dia. Gràcies!

El cor parroquial de Carme celebra la festa de Santa Cecília

Primera trobada de dones cristianesDones de la nostra Unitat Pastoral han participat

al «Primer Encuentro Internacional de Mujeres cris-tianas» que tingué lloc a la Llotja els dies 29 i 30d’octubre. Va estar organitzat per l’Església Evan-gèlica «Biblia Abierta» de Lleida.

Un espai, un ambient i unes celebracions joio-ses extraordinàries. Les participacions musicals deBlanca Renedo amb l’acompanyament orquestral icor i la veu de Toñy Pérez van donar a l’encontre uncaire festiu. En una trobada d’aquest calibre no hipodien faltar les xerrades formatives. En aquestaocasió l’estil directe i penetrant de la ponent Ber-narda Collazo, de Colòmbia, ha estat un bon instru-ment en les mans de Déu per endinsar-se en els es-perits de les 400 dones que s’hi havien fet presents.

L’eslògan que presidí i animà tota la convivènciafou: «Veremos su gloria».

Que aquesta iniciativa oberta a l’ecumenisme,

per tant als seguidors de Jesús, sigui un nou pascap al gran dia, somniat per tots, del gran encontreen una sola família, la unió de l’Església de Jesús.Aquest era el desig del Pastor Ferran Jové en lesparaules de cloenda d’aquest esdeveniment.

El Cor del Carme, dirigit actualment per RosaFabregat, participa habitualment en les celebracionseucarístiques del Carme. Per la seva gran vincula-ció i estima amb el del Santuari de Sant Antoni dePàdua, solemnitza amb els seus cants les festesfranciscanes més celebrades: Sant Antoni de Pàdua(13 de juny) i Sant Francesc d’Assís (4 d’octubre).

També col·labora amb el grup de teatre TOARen la representació de la Passió. A més, enguanyha tingut una participació molt afectuosa enl’homenatge a Manel Bono en la representacióde Els Pastorets.

Un «Crucificat» de Leandre Cristòfol per a la ParròquiaLa festa de Crist Rei coincideix a la parròquia del Carme amb la festivitat

del Crist del Sant Crucifix, imatge venerada des de l’any 1589. La celebracióeucarística d’enguany, solemnitzada amb la música d’orgue del mestre LluísCliment, tingué una connotació especial i ben entranyable. Es tracta del’obsequi d’un Crucificat de Leandre Cristòfol que la parròquia va rebre d’unafamília de feligresos, i que un grup d’infants de la catequesi van portar com aofrena a l’altar.

La imatge és una talla de boix de l’any 1961. És una peça que forma partde la col·lecció de «Crucificats» en petit format que va realitzar l’escultor llei-datà Leandre Cristòfol (Os de Balaguer 1908 - Lleida 1998) durant la dècadadels cinquanta i seixanta. És una obra figurativa que s’acosta als cànonsexpressius de les majestats catalanes, admirablement reinterpretades perCristòfol. La parròquia se sent molt satisfeta d’incorporar aquesta obra en elseu patrimoni, i agraeix de tot cor a la família de feligresos la seva donació.


Enguany la Coral va viure la festa de Santa Ce-cília amb una celebració original. Una invitació delorganista Lluís Climent a visitar la seva nova casade Granyena de les Garrigues ha estat el tret desortida per dirigir-nos la tarda del dilluns, 22 de no-vembre, a aquesta població. En la sala polifuncio-nal del seu domicili poguérem escoltar les pecescreades i interpretades pel nostre organista y grancompositor Lluís. No hi faltaren melodies interpreta-

des, dins d’ un clima familiar, pel nostre grup musi-cal parroquial.

La trobada del cor ens va propiciar la oportunitatde beneir la casa que en Lluís ha adquirit última-ment. Els dos esdeveniments els vàrem celebraramb pastissos i cava.

Tarda de música, alegria i germanor. Mentre tor-nàvem a la ciutat ens delectàvem paladejant el bongust de la trobada.

Entronització Divina MisericòrdiaDissabte 13 de novembre, a la missa vespertina de 2/4 de 8 del vespre

de la parròquia de Sant Pere i, al començament de l’Eucaristia, Mn. JosepMartí procedí a la benedicció del quadre de la Divina Misericòrdia queestava col·locat al costat dret del presbiteri adornat amb un ram de flors.En acabar la missa es va traslladar el quadre en processó fins al seu llocdefinitiu. Al davant l’Alícia portava el ram de flors, a continuació, el quadrede la Divina Misericòrdia portat en alt i, darrera, Mn. Martí. Durant tot elrecorregut de la processó es va cantar el cant «La bondat i l’amor del Sen-yor» i en acabar, Mn. Martí va dir unes paraules d’agraïment.

A la celebració hi vàren assistir representats de l’Associació de la Divi-na Misericòrdia.

Aquest quadre és una donació d’un grup de persones devotes de laDivina Misericòrdia.


P. Mariano Martín, nou Guardià dels «frarets»Des de fa uns mesos el Santuari de Sant Antoni de Pàdua compta

amb un nou Guardià de la comunitat franciscana. És el P. MarianoMartín. A més de lliurar-se a l’atenció litúrgica, pensa dedicar temps,generositat i paciència a les classes socials més humils i marginadesa través de l’obra de sant Antoni de Pàdua, popularment conegudacom «pa dels pobres».

Amb Maria, ferms i itinerants en la fe(Vetlla de la Immaculada)

Aquest ha estat el lema de la Vetlla de la Im-maculada, en la celebració de la vigília de la Solem-nitat de la Immaculada Concepció. Per tercer anyconsecutiu les comunitats de la nostra unitat pasto-ral ens vam reunir a l’església de Sant Joan per re-cordar, admirar i pregar Maria, «la més bella obrad’art de Déu, després del seu Fill Jesús, fill tambéde Maria.» Amb aquestes paraules Mossèn Joanva ressaltar el valor de la vetlla de pregària que es-tàvem realitzant.

La celebració s’havia iniciat amb l’entrada solem-ne del nostre rector i de Mossèn Adrián Burca, sacer-dot romanès, acompanyats per Erik, acòlit, preceditsper una gran icona de Maria que duien tres germansde la nostra parròquia. Una projecció d’imatgesil·lustrava la pregària introductòria als cinc quadresde la Paraula: aquí estic, faci’s la vostra voluntat; «ple-na de gràcia», concebràs un fill i el Magnificat.

Isabel Biosca i el romanès Daniel van tenir curade les lectures. Mn. Santiago Mataix, diaca, va pre-sentar les ofrenes que portaven a l’altar represen-tants de llatinoamèrica, Romania i Àfrica. Mn. Joanva fer una reflexió sobre la grandesa de Maria, convi-dant-nos a imitar la seva actitud d’escoltar la Paraulade Déu i fer la seva voluntat. Ens recordava la frased’un cant tradicional: «Mira l’Estrella , invoca Maria».

Les nostres peticions particulars s’uniren en unasola veu amb les lletanies marianes, el res del Pare-nostre amb les mans enllaçades, i el cant de la pau. I,molt especialment, amb el cant de l’Ave de Lourdes.Les espelmes que dúiem enceses a les nostres mansles deixaríem als peus de la imatge de la Immaculada,que lluïa esplendorosa des de l’altar.

Que Maria vagi guiant els nostres passos cap alseu Fill que ens espera pel Nadal.

La nostra Unitat Pastoralprega per les vocaciones

El novembre ens recorda, ja fa uns anys, unmes dedicat a la pregària per les vocacions cris-tianes: concretament vocacions al sacerdoci, ala vida religiosa i a la vida apostòlica.

Dimarts dia 3 de novembre va tenir lloc a SantPere una Hora Santa amb meditació davant delSantíssim sobre la gran necessitat de vocacionsque té l’Església actualment.

Dissabte dia 13 el grup de joves de la parrò-quia es va unir a la convocatòria de l’acte de pre-gària per les vocacions presidit pel senyor Bisbea l’Acadèmia Mariana.

Dimarts dia 23 la parròquia de Sant Joan vaacollir l’eucaristia de pregària per les vocacionspresidida per Mossèn Adrian Burca, sacerdot ro-manès. També hi va participar Mn. Santiago Ma-taix, diaca. S’hi van unir les comunitats romanacatòlica i la nostra comunitat. Als peus de l’altarhi havia la icona de la Mare de Déu de la Unitat.

El mateix dia, a les 10 del vespre, va tenir llocl’acte d’Adoració nocturna amb exposició del San-tíssim i res del Rosari a l’església de la Mare deDéu del Carme. Una hora i quart de pregària apartir de textos del papa Joan Pau II i Benet XVIsobre les vocacions.



«En Madre Esperanza la pro-moción de la mujer marginaday la acción educativa conniñ@s y jóvenes se fundamen-tan en su gran corazón, queardía de amor a Cristo Crucifi-cado, al Inmaculado Corazónde María y a la Iglesia.»

Madre Juana, nos gustaría que trazase a gran-des rasgos aspectos significativos de su fun-dadora.

Sí, con mucho gusto. Nuestra fundadora es laVenerable Madre Esperanza González Puig, na-ció en lleida el 19 de mayo de 1823. Y pronto sele reveló su vocación de fundadora y será el 19de junio de 1862 cuando fundela congregación de MisionerasEsclavas del Inmaculado Cora-zón de María.

Tuvo que superar muchas ygrandes dificultades pero elcelo de la gloria de Dios y lasalvación de las almas la sos-tuvo en medio de ellas. Tam-bién es verdad que la apoya-ron personas de gran virtudintuyendo que esta obra iba adar muchos frutos a la Iglesia.Entre estos apoyos se cuentael de su hermano Franciscoque fue sacerdote.

¿Cuáles son los objetivosque Dios inspiró a Madre Es-peranza al fundar esta congre-gación?

Podemos señalar dos gran-des objetivos: La promoción dela mujer marginada que acogíaen casas de acogida que ella ibaabriendo, y la educación de laniñez y juventud.

En cuanto a la mujer marginada se dice en subiografía que cuando veía a las jóvenes mujeres engrave peligro de perder su dignidad de personasdecía: «Se me parte el alma, las considero como ahijas propias a quien tengo que ayudar» Se preocu-paba de promorcionarlas y que pudieran de-senvolverse dignamente en la vida.

En cuanto a la educación cristiana de la niñez y

juventud decía Madre Esperanza: es mejor preve-nir que curar. Por ello abrió también colegios coneste fin: prevenir.

¿Podría describirnos las experiencias educa-tivas de su fundadora tanto para las chicas mar-ginadas como para los colegios y que ustedes,sus hijas, habrán heredado?

Madre Esperanza educabaamando y con esperanza, ha-ciendo honor a su nombre. Pri-mero recurre a las medidas deamor y sin olvidar esta primeramedida a veces hay que ir al cas-tigo, siempre ejemplar, y sobretodo orar ya que es obra de Dios,y Él y la Virgen la protegen.

Además la Madre potencia ycultiva aquellas actitudes quedebe tener todo educador, y porello no escatimaba medios paraque sus hijas fueran siempre edu-cadoras cualificadas.

¿Dónde está presente hoy laobra de Madre Esperanza?

Se encuentran casas de aco-gida para menores y mujeres sintecho, centros educactivos, misio-nes y otros en España, en Argen-tina y en Paraguay.

Las Misioneras Esclavas delInmaculado Corazón de Maríanos sentimos portadoras de la an-torcha que hace más de un siglouna mujer catalana prendió en la

Iglesia y deseamos ser presencia del amor miseri-cordioso allí donde el niño, la joven o la mujer, ne-cesiten de una mano que enseñe, acoja, animeoriente y acompañe.

¿Cuándo muere Madre Esperanza?Muere en 1885, y el 28 de abril del año 2006 fue

declarada venerable por S.S. el Papa Benedicto XVI.

125è Aniversari de la mort de la Venerable Mare EsperançaAmb motiu de la celebració del 125è aniversari de la mort de la Venerable Mare Esperança, entrevis-

tem a la Madre Juana Sorribes, Missionera Esclava del Cor de Maria, recentment nomenada superioradel convent de Lleida, per a que ens parli de la seva fundadora.


d’Advent, per sensibilitzar els nostres alumnes ambles necessitats del qui ens envolten.

També, entre altres activitats, oferim els dies 21 i22 de desembre de portes obertes a totes les perso-nes que desitgin gaudir del Pessebre Vivent organit-zat pels alumnes i mestres d’Educació Primaria, In-fantil, ESO i Batxillerat i la col·laboració de I’AMPA.

Col·legi Sagrada Família

Missa solemnitzada per la coral Sant AnastasiEn el quart diumenge d’Advent l’església del

Carme va acollir la Coral de Sant Anastasi del’Esplai Lleida – SantAnastasi, de l’Obra So-cial de la Fundació LaCaixa. Aquesta Coralcompta ja amb uns vintanys de dedicació. Ac-tualment està integradaper unes vint-i-cinc per-sones dirigides per An-

Concert de Nadal de l’Acadèmia de les Arts MusicalsL’Acadèmia de les Arts Musicals ha escollit en-

guany l’església del Carme per a fer el seu concertde Nadal. Ha estat el dijous 23 de desembre,

a les vuit del vespre. Al llarg de la tarda havienrealitzat els preparatius i el darrer assaig. L’esglésiaestava plena de gom a gom d’un auditori entusias-mat que també va entonar algunes melodies i acom-panyà alguns ritmes de la Dixie Band.

Va ser una actuació molt viscuda que va mostrarel treball afanyós i entusiasta de l’equip de profes-sors i dels alumnes de l’Acadèmia de les Arts Musi-cals, dirigida per Elena Pallarés.

Mossèn Joan Mora, rector, va agrair la sevapresència a l’església del Carme i va elogiar la sevaactuació. «Però qui està més contenta d’escoltar-vos és la Mare de Déu del Carme, des de dalt delcambril», va ressaltar.

Tasques pastorals del col·legi Sagrada Famíliavinculades amb les tasques pastorals de la

Parròquia del Carme

El nostre Centre Educatiu ofereix, ja fa temps,als alumnes que cursen el 3r i 4t curs d’EducacióPrimaria la possibilitat de fer la catequesi de la Pri-mera Comunió i més endavant de la Confirmació.Fem servir el Catecisme de la Conferència Episco-pal Espanyola «Jesús és el Senyor».

Enguany uns 65 alumnes han demanat fer la ca-tequesi al col·legi, dels quals 38 faran enguany laPrimera Comunió a principis del mes de maig, i 27han iniciat el primer any. Des de fa anys comptemamb la collaboració en la nostra tasca pastoral delsPares Franciscans.

Les nostres programacions inclouen les activi-tats que ajudin a viure els temps forts de l’Any Litúr-gic, entre aquestes, cada any, col·laborem amb laParróquia del Carme recollint els aliments, en temps

tonieta Melé. Una d’aquestes «veus» és la dePilar Lafuente, vicepresidenta de l’entitat que re-

presentava en nomd’Octavi Perenya, pre-sident i membre tam-bé de la Coral.

Mossèn Joan vaagrair en nom de laparròquia del Carme laseva presència i els vadesitjar un Bon Nadal.


Hem celebrat el NadalLa celebració del Naixement del Senyor sempre

comporta un doble retrobament: amb Déu fet home iamb els nostres germans, els fills de Déu. És una festafamiliar a les nostres llars i a la gran llar de l’Església,amb la gran família de les nostres comunitats. Així hohem viscut a la parròquia del Carme.

La Nit de Nadal, a la Missa del Gall, el grup de jovesde la parròquia va reviure l’adoració dels pastors. Lamissa del Dia de Nadal va estar solemnitzada per laCoral dels romanesos catòlics. Els infants de la cate-quesi van ser els protagonistes de l’escenificació de

l’ofrena dels pastors a Jesús a la cova de Betlem; tam-bé van interpretar una nadala. El final de la celebraciófou el moment escollit per a compartir les felicitacionsde les comunitats dels romanesos catòlics, amb Mn.Adrián Burca; dels romanesos ortodoxos, amb el P.Daniel Simon; i la comunitat parroquial del Carme,amb Mn. Joan Mora. Les corals de cada comunitatvan felicitar el Nadal interpretant una nadala.

No hi podia faltar l’adoració de tots els feligresosa Jesús Infant, al Déu amb nosaltres que ens portala salvació i el desig de ser millors.

«La Torxa» rep la visita del nostre Sr. BisbeMons. Joan Piris, el dimarts dia 21 de desem-

bre, visità el centre especial de treball i centre ocu-pacional de l’Associació La Torxa, ubicat en el com-plex de la Caparrella. La nostra parròquia sempreha estat molt unida a aquest centre des que tenia laseva seu al carrer Comerç. El fil afectiu continuaencara molt viu entre los dues institucions.

Acompanyà al Sr. Bisbe el nostre rector Mn.Joan Mora. El Sr. Bisbe va anar passant per totesles taules de treballs saludant personalment als 72usuaris que hi ha en el centre. No cal dir que hi va veruna resposta afectiva i cordial de tots el nois i noiesque treballen en el centre. En finalitzar la visita hi ha-gué una cordial tertúlia amb la directora i el president

del centre i part de la Junta que s’havien personatper aquest encontre. No hi podia faltar la firma al lli-bre de visites de personatges importants que han pas-sen a visitar-lo. Des de la nostra parròquia ens ale-grem de la visita a la Torxa del nostre Pastor.

NOTÍCIES CULTURALS: LA PARRÒQUIA I EL TOAR 41

Toar i la parròquia del Carme fan un homenatge aFrancesc Pané

La solemnitat del pòrtic de la Setmana Santa es va revestir per latarda d’un lirisme profund i dramàtic. El grup TOAR va unir novamentart i sentiment a través d’un recital de poemes a l’església del Carme.L’acte fou presentat per Mari Cruz Nevot. La primera part s’ha centraten el poema de José Zorrilla «A buen juez mejor testigo, basat en lallegenda toledana del Cristo de la Vega.

A continuació, una selecció de disset poemes de Francesc Panédel seu llbre Hores d’olivera va protagonitzar l’homenatge que el grupTOAR i la parroquia del Carme li dedicava. Tot referint-se a Horesd’olivera i en paraules de Mossèn Ramon Prat, actual vicari general,extretes del pròleg que li va dedicar, Mari Cruz Nevot va dir que elpoemari és una reflexió simbòlica i contemplativa al voltant del sofri-ment humà en la seves múltiples manifestacions: físic, psíquic, social,espiritual... Seguint la passió de Jesús des de l’Hort de les Oliveresfins a la muntanya del Calvari, Francesc Pané fa una elaboració per-sonal del Misteri de Crist com una expressió de l’amor i del dolor a larecerca del sentit de la vida.

Enmig d’aplaudiments Francesc Pané agraí un a un als nou rap-sodes: Mari Cruz Nevot, Marisol Lavin, Pepita Ruestes, Cristina Gua-llar, Joan Justribó, Carmelo Guallar, Albert Llorens i Alejandro Olmo; aEnric Castells, director del TOAR, qui li lliurá el llibre commemoratiudels cinquanta anys del grup teatral; i a Lluís Climent, organista de laparròquia del Carme, que va posar música de creació pròpia per al’espectacle poètic. Pané també ressaltá la seva especial satisfaccióper l’homenatge rebut. Finalment expressá el seu agraïment a la pa-rròquia del Carme per les activitats culturals i sobretot solidàries ques’hi realitzen. Mossèn Joan va agraïr a Francesc Pané la deferència iles paraules entranyables vers la parròquia del Carme, que consideracom casa seva, i li va lliurar un diploma emmarcat.

La Passió de Lleida

La magnífica recreació de laPassió de Crist que per tretze-na vegada consecutiva TOARposa en escena a l’església delCarme ha comtat enguany ambsingulars millores. Entre ellescal destacar la magistral actua-ció de Joan Bellostes, encar-nant el paper de Ponç Pilat.

I l’espectacular posada en es-cena de la crucifixió, el dava-llament de la creu i la pietat,amb una expressiva càrregade dramatisme interpretatiu iambiental.


El grup Teatral TOAR va posar en escena unany més Els Pastorets en versió de Borrego i Car-quinyoli, del barceloní Lluís Millà. La parella còmi-ca va estar magistralment encarnada per CosmeGarcía, periodista, i Agustí Guasch, comerciant. Amés de la inestimable col·laboració de AEM Tea-tre i «el Grup Sardanista Montserrat», la represen-tació d’enguany comptà amb dues convidades es-pecials: Mari Pau Huguet i Pepita Ruestes. Tambéhi van participar infants de la Catequesi de la pa-rròquia del Carme, alguns com a pastors i la majo-ria com a dimoniets.

Al final de la funció es va fer un sentit homenat-ge a l’actor del TOAR Manel Bono, mort en tràgicaccident el mes d’agost. Un quadre amb fotografiesd’algunes representacions de Els Pastorets, de laPassió de Lleida i d’altres obres en les que va parti-

cipar el finat a la parròquia del Carme, va serl’obsequi que van recollir de mans de Mn. Joan elseu nét i gendre, Jordi i Pau Ricart. Ells mateixoshavien format part del repartiment d’aquest any. EnPau que des de ben petit ja actuava amb el seu aviestava molt emocionat, i no va poder contenir el seuplor d’infant en recordar-lo. El Cor del Carme va in-terpretar dues nadales. Finalment no hi podia faltarl’agraïment a Enric Castells, veritable impulsor del’activitat teatral a la parròquia.

Com cada any el local parroquial del Carme esva quedar petit. El públic gaudí molt de l’obra, pelsdiàlegs divertits actualitzats amb nous acudits i pin-zellades humorístiques dels dos protagonistes. Dosdies després l’èxit es repetiria a l’escenari de la fun-dació ADESMA, del Santuari de Sant Antoni dePàdua dels Pares Franciscans.

Homenatge a Manel Bono a Els Pastorets

L’any passat els Pastorets van comptar amb Mari Pau Huguet i FrancescPané com a public distingit. També Pepita Ruestes va acollir a la parellacòmica de Borrego i Carquinyoli al seu espai a la Manyana Televisió.

Diada de Reis a la parròquia del Carme. Sortida a la neu a Port Ainé.

El grup de catequistes amb Mn. Joan. Fira de la Infància Missionera a l’Acadèmia Mariana.

La Candelera

Trobada de nens de primera comunió amb els seuspares a l’Acadèmia Mariana. Arxiprestat Seu Vella.Celebració de la Candelera.


Trobada de catequistes a la Delegació de Catequesi. Mes de Maria: poesia i música a la Mare de Déu.

CATEQUESI D’INFANTS

Foto: Bisbat Lleida

Teatre «Sant Jaume ve de Galícia» a l’IEI. Processó de la Mare de Déu del Carme.


Ofrena floral a sant Anastasi. Final de curs de catequesi.

Corpus Christi a la Catedral.

Premis del Concurs Bíblic. Premis del Concurs dels Fanalets de Sant Jaume.

Processó del Corpus Christi.

Inici de curs de catequesi. Celebració de l’Advent a l’església del Pilar.

Taller de pessebres.

Ofrena dels pastors el dia de Nadal. Els Pastorets infantils.

Concurs de pessebres.


Van funcionant al seu ritme normal:- Grup de formació d’adults: dijous 20-21 h- Vida creixent: 1r divendres de mes, a les 17h- Grup de viudes: 2n dimecres de mes, a les 17h- Cor del Carme: Dimarts i divendres, a les 20 h- Atenció als malalts: 3r dimecres de mes,

a les 17h- Caritas

Grups de la Parròquia- Borsa de treball: tots els dies, a les 18h- Banc d’aliments: tots el dies, a les 11h- Missions- Taller litúrgic: els dimecres de 16 a 20h- Grup de joves: els divendres, a les 20h- MIJAC: dissabtes, a les 17h- Catequesi de 1ª comunió: el dimarts de 18-19h- Catequesi de confirmació: dissabtes a les 11h

Als campaments Aneto-Senet.


Festa de la Mare de Dèu del Carme

Assajant cants amb la guitarra. Celebrant una onomàstica.

Ball bolivià a la Romeria de Graus

Jornada de l’Immigrant.Pasqua del Malalt a l’Hospital de Santa Maria.

CATEQUESI DE CONFIRMACIÓ

Peregrinació a Lourdes

A Torrefarrera amb Mn. Ezquerra.

Amb el Papa a Barcelona.

Sortida a la neu a Port Ainé


Preparant el Nadal.

Un dia esplèndid a Port Ainé, de gaudir dels paratges nevats del Pirineu, i un dia de convivència entre totsels que hi vam participar. A la tarda, a l’església parroquial de Tremp, la Santa Missa d’acció de gràcies.

EXCURSIONS

44è aniversari sacerdotal de Mn. Joan.

EXCURSIONS48

Del 28 de abril al 1 de mayo de 2010Día 28, un día normal para muchos y no muy

normal para otros. Era un día diferente. En fin, cua-renta peregrinos, entre lleidatans, latinos y ruma-nos con el Padre Adrián, emprendíamos la granaventura que el Padre Juan había organizado espec-tacularmente para que los interesados se embarca-ran con los «Jose Marías» (Chóferes del autocar)rumbo a las tres citas insinuadas anteriormente.

Hacia las 6 de la tarde llegan los peregrinos feli-ces a la Parroquia del Carme. Unos por conocer, otrospor volver y otros porque no tenían más que hacer.Pero todos con el deseo de colocar su maleta prontoy buscar el mejor asiento. Acomodaditos damos labienvenida acompañada de oraciones, cantos y ala-banzas bajo la mirada de María, rumbo a Fátima.

Fue una noche de viaje en autocar. Para unos,una velada larga; para otros, una siesta corta… perosuperamos bien la prueba. Al final durmiendo to-dos, menos «José María», alias «el Xema».

La luz del sol nos saluda con un bello amaneceren el país vecino, Portugal, donde la Reina Madrequiso saludar a los tres humildes pastorcitos. De-seo de ir a Cova de Iria… visita de la basílica… en-cuentro en el lugar de la aparición, lugar propiciopara un silencio contemplativo y de una espirituali-dad reconfortante. Todo eso interrumpido por el can-to del «trece de mayo» entonado por las melodio-

sas campanas de la hermosa basílica. Conmociónprovocó en nuestros espíritus las tumbas donde re-posan los restos de los tres videntes, niños humil-des y santos, cuyos ojos contemplaron elrostro de la Virgen Madre. Sólo nos quedaba con-templar al Señor en la mesa de la Eucaristía com-partida con el grupo de peregrinos de Lleida quehabían salido antes que nosotros, acompañados porMn. Ezquerra. Teníamos la sensación de experimen-tar la unión de una gran familia acompañada porMaría que nos aunaba a todos como «la gallina re-úne a sus polluelos». Intenso y repleto de fervor fueel «viacrucis» o el camino de la cruz, donde palpá-bamos el valor del sufrimiento redentor de Cristo.Colofón de este día fu el rezo del santo rosario y laprocesión del Santísimo a la luz de las velitas queeran promesa de un vivir más rejuvenecido.

En fin, un día que fue como un trampolín quenos lanzó con renovada energía hacia Galicia don-de ganaríamos el jubileo compostelano.

El viernes día 30 de abril. Viaje por la mañana ytarde de recreación en el Grove i la Toja. Paseo tu-rístico con el tren por toda la isla. Misa en la parro-quia de Sanxenxo, presidida por el párroco de 93años y que es el promotor del maravilloso temploparroquial de piedra.

Día 1 de mayo, Santiago de Compostela. Comoperegrinos llegamos caminando el último trayecto.

Puerta Santa, Abrazo del San-to y Eucaristía culminada porel «botafumeiro».

Día 2. Y …para Covadon-ga marchar. Pero, antes enGijón descansar. Ya el do-mingo junto a la «Santiña»,la cascada todos pudimosmirar y en la gruta una ora-ción elevar. Todos a la misaparticipar y después un tiem-po libre se da. Los rumanosen la parada esperarán. y loscolombianos tarde llegarán.Un largo viaje de vuelta nosespera … y a las once de lanoche, la Seu Vella, Ilumina-da, en lontananza esperan-do está.

Juan Ignacio

Recuerdos de un viaje a Fatima, Santiago de Compostela y Covadonga

A la plaçadel Santuaride Fàtima

EXCURSIONS 49

Excursió a Ivorra, Cardona i Sant Ramon

La sortida de fi de curs dels agents de pasto-ral de les parròquies de la Mare de Déu del Car-me, Sant Joan i Sant Pere s’organitzat, com enels darrers anys, conjuntament amb la parròquiadel Pilar. Fou el 17 de juny, una jornada molt agra-dable de convivència en què s’anaren refermantels vincles d’amistat dels col· laboradorsd’aquestes parròquies, a través d’una sèrie devisites culturals que han enriquit el nostre coneixe-ment del territori, de la religiositat dels seus habi-tants i del seu art.

L’activitat central programada era la visita alSantuari del Sant Dubte d’Ivorra, situat en una peti-ta població entre Cervera i Torà, que enguany cele-brava el Mil·lenari del Sant Dubte. L’actual santuaries va edificar el 1663 en el lloc on hi havia l’esglésiaprimitiva. Aquí els mossens que ens acompanya-ven, Mn. Joan Mora, Mn. Xavier Jauset i Mn. JosepLluis Molet van concelebrar. Prèviament havíem vi-sitat la nova església parroquial, dedicada a SantCugat, bastida el segle XI a l’interior del recinte em-murallat d’Ivorra. Aquí es conserven el retaule i elreliquiari, gòtics del s. XV, època en què el rei Alfonsel Magnànim autoritzà la Confraria de Santa Mariad’Ivorra a donar difusió del miracle per tota la Coro-na d’Aragó.

La segona etapa del viatge era Cardona. Allí vamvisitar l’església parroquial de Sant Miquel, guiatspel seu rector. Després de dinar vam pujar fins alcastell dels Cardona, una destacada família de lanoblesa catalana, habilitat parcialment com a Para-

dor de Turisme, i la Col·legiata de Sant Vicenç, obraunitària del segle XI i de les més excelses del romà-nic llombard català.

Finalment, ens vam adreçar al Monestir de SantRamon Nonat, dedicat al sant mercedari del segleXII. Segons la tradició Ramon havia nascut al Por-tell, després de la cesària practicada al cos ja mortde la seva mare pel propi vescomte Ramon Folc Ide Cardona, del qual era parent. Abans de dedicar-se a redimir captius Sant Ramon pasturava el bes-tiar pels camps de l’ermita de Sant Nicolau del Por-tell. Va morir al castell de Cardona, anant de camícap a Roma per a ser investit cardenal. Conta latradició que la seva fama de santedat va portar alsCardona i als habitants del Portell a disputar-se elseu cos sense vida. Una mula cega va arbitrar en elconflicte a favor de l’ermita de Sant Nicolau, prece-dent del santuari que visitàvem, l’anomenat Esco-rial de la Segarra.

El frare mercedari que ens havia situat en l’origendel monestir va mostrar-nos, després, l’església i lacapella de l’urna on es conservaven les restes delsant. Després ens va guiar pel claustre i per algu-nes dependències del monestir regentat per unacomunitat de mercedaris. Són de destacar l’ampliacol·lecció d’exvots pintats, des del segle XVII finsl’actualitat, i els magnífics cantorals de música gre-goriana pròpia.

La bonança del temps i dels cors va presidir lajornada d’un viatge, curt però intens, que va enri-quir-nos com a persones i com a cristians.

EXCURSIONS50

Croàcia, una nova fita en les excursions del Carme

Aquest any, del 23 al 30 d’agost hem viscut unanova experiència: Croàcia... i una curta intromissióal país Bosnià: Mostar i Metjugorje. Entràrem aaquesta nació per Pula.

Croàcia és un dels països petits d’Europa, peròencantadors. Ha passat de ser una desconeguda,per convertir-se en un dels destins preferits en elsúltims anys. La seva costa és una de les més be-lles de la mediterrània. Les ciutats que la jalonen,especialment Split i Tragir, les dos les varem visi-tar, són autèntiques joies arquitectòniques on handeixat empremtes les diverses cultures i domina-cions que han imperat al llarg dels segles en aques-tes terres.

Una història pròpia, on predomina l’empremtamedieval important. L’interior, no deixa de ser menysturístic i formós. Allí s’hi troba la capital, Zagreb, idiversos parcs nacionals, entre els quals vam visi-tar el més conegut: el de Plivitce. Amb els seus 16llacs connectats entre si, amb nombroses cascadesi una magnífica xarxa de senders i camins. Està in-clòs al Patrimoni Natural de la Humanitat per laUNESCO, el 1979.

Mostar va deixar una empremta forta en els nos-tres esperits, com forta va ser l’empremta de la gue-rra dels Balcans en els seus monuments i en lespersones. El regal que se’ns va fer d’un quadre delpont destruït, i tornat a construir posteriorment se-gons la seva forma original, ha estat un momentimportant de la nostra excursió. Tant de bo queaquest poble ferit per les armes i l’odi pugui recupe-

rar plenament la pau interior i, sobretot, l’exterioramb la reconstrucció de tot el seu patrimoni, expo-nent de la seva història. La visita de Mostar no ensdeixa indiferents.

Medjugorje. Centre religiós on la Verge Mariaes fa present per fer-li al món una trucada nova a laconversió. Allí la fe hi entra pels cinc sentits. S’hainiciat un moviment de pelegrinatge. Un movimentde pau. Pau que experimenten les persones al seuinterior, especialment a través del sagrament de laReconciliació, i que, també, es transmet cap al’exterior. La Mare de Déu es presentà davant elsvidents: «Zo soz la Reina de la Pay». Com a pele-grins, ens vam unir al gran grup de fidels de diver-ses parts del món que s’havia reunit allà per pregari sentir la presència propera de Maria.

Dubrovnik. Va ser l’última fita del nostre peripleper terres dels Balcans. Ciutat totalment restaura-da dels atacs contra Sèrbia. Van caure unes 2.000bombes deixant impactes importants. Està total-ment restaurada. Impressionant els seus 1.900metres de muralla que tanca la ciutat medieval. Al’església de Sant Blai demanàrem la seva bene-dicció i protecció.

Una experiència inoblidable. Amics i exploradorsaficionats ens va fer del viatge una experiència quemarcarà la nostra vida.

Bona direcció la de guia, Isabel. Incansable i ama-ble, Jenko, el xófer. I sobre tot, el degoteigd’amabilitat de tots i cadascun que no ens va deixaren tota la ruta.

EXCURSIONS 51

Peregrinació a LourdesDies 26 i 27 de juny amb l’Hospitalitat. Cap de

setmana en pelegrinatge guiats per Mn. Joan Ra-mon Ezquerra. Dissabte missa a l’església parro-quial moderna d’El Pont de Suert, preludi d’altresmostres d’art de l’itinerari.

Poc després de Les (Vall d’Aran), ja en terra fran-cesa i enmig d’un paisatge de verd intens, augmental’anhel dels pelegrins per veure la Mare de Déu deLourdes i posar als seus peus les inquietuds decadascú.

Arribada a Lourdes al migdia i després d’un breudinar visita al Santuari de la Mare de Déu. Els di-versos espais, pintures i mosaics del Santuari, bendescri ts pel guia del grup, invitaren a fer una pre-gària personal. Deprés, camí cap a la cova de Ma-sabiela on la imatge de la Verge adossada a lespedres de la muntanya, de les que sempre regali-ma l’aigua recorda el lloc on la Bernadeta veié laVerge Maria, qui li confià la seva identitat: «Sóc laImmaculada Concepció». Impressiona el seguit depelegrins que esperen confiats banyar-se en lesaigües del manantial.

A la tarda: pregària a la Basílica de Pius X, edi-fici amb una capacitat de 25.000 persones. La ce-lebració fou dirigida pel nostre bisbe MonsenyorJoan Piris. Tot seguit: el Rosari amb torxes presi-

dit també pel nostre Sr. Bisbe, qui en clogué l’acte.Aquí els protagonistes foren els malalts de diver-sos paisos, el rostre deIs quals expresava unaimmensa emoció, devoció i confiança en la Mare.

Aquesta peregrinació coincidí amb el 25è ani-versari de la formació, a Lleida, de l’Hospitalitat deLourdes, grup al que es van unir els pelegrins delCarme, i així ho recorda una fotografia conjunta alpeu del Santuari.

El diumenge es participa en la Missa Internacio-nal, en aquesta ocasió presidida pel Cardenal Ar-quebisbe de Barcelona, Monsenyor Lluís MartínezSistac i concelebrada per més d’un centenar desacerdots. Barcelona commemorava així el cinquan-tenari de l’Hospitalitat de Lourdes a la ciutat.

Un Via Crucis resseguint les figures de mar-bre d’un estil classic, instal.lades a la ribera delriu canalitzat, va cloure l’estada a Lourdes. Esta-da que fou testimoni dels nombrosos fidels d’arreudel món que veneren l’advocació de la Mare deDéu de Lourdes, molts amb l’esperança de mi-llorar la seva malaltia, d’altres buscant assumir-la i tants d’altres mancats de fe que cerquen enla Mare llum per a trobar l’estel del nord en la nitfosca de la seva vida.

Maria Dolors Milà

Peregrinació d’immigrants

La Sagrada Família: un pont per a la glòriaUna jornada memorable per als feligresos de la

parròquia del Carme, majoritàriament joves i immi-grants, que ens vàrem unir a la nombrosa expedicióorganitzada pel bisbat de Lleida per a participar aBarcelona en la cerimònia de Dedicació del TempleExpiatori de la Sagrada Família pel Sant Pare Be-net XVI.

El nostre autocar formava part dels sis que inte-graven l’expedició. La sortida de Lleida realitzada ales 5 del matí ens permeté situar-nos en molt bonlloc dins dels espais que teníem reservats la majo-ria, en les immediacions de la façana del Naixe-ment. Des d’allí vàrem poder seguir la cerimònia a

La ja tradicional peregrinació d’immigrants a Lo-urdes va tenir lloc el darrer diumenge de juny, coin-cidint amb l’organitzada per l’Hospitalitat de Lour-des, presidida pel senyor bisbe, de quatre dies, i lade la parròquia del Carme, de dos.

Els tres autocars de la nostra expedició van efec-tuar una parada a El Pont de Suert per esmorzar.Prop de migdia arribàvem a l’esplanada de la Basí-lica del Rosari on ens vam fer la foto de grup. Se-guint ja l’horari previst, vam participar en la celebra-ció de l’eucaristia a la Basílica Superior.

Després d’un dinar de pícnic vam creuar Le Gaveper adreçar-nos al prat, punt de trobada amb elsaltres grups de pelegrins lleidatans. La creu que pre-

sidí el Via Crucis es deixaria, després, al peu de laCreu de l’Esplanade, prop de la porta de Sant Mi-chelle, junt amb les altres creus de totes les Hospi-talitats que enguany han peregrinat a Lourdes.

Després de la processó dels malalts fins al’espectacular basílica subterrània de Pius X, vamassistir una estona al festival preparat perl’Hospitalitat de Lourdes en celebrar-se el 25è ani-versari de la seva constitució. L’ambient i les dife-rents actuacions expressaven la joia i l’esperit degermanor que presidia l’expedició.

Amb l’impacte visual i emotiu del Rosari de torxesrecuperaríem, però, l’esperit que ens havia impulsata viatjar fins a l’avantsala del cel. Hi tornarem!

EXCURSIONS52

través de pantalles gegants, amb una extraordinàriaqualitat d’imatge i so. La proximitat física al recinte il’ambient d’entusiasme i devoció van contribuir a par-ticipar vívament en la celebració de l’eucaristia deconsagració del temple. Un dels moments de mésintensitat que vàrem viure va estar el cant del Viro-lai. Igualment la sortida del Papa a l’exterior al’esplanada on ens trobàvem per a resar l’Angelus.

Seguidament sortírem del recinte i ensadreçàrem al Col·legi Maristes Immaculada, pròxima la Sagrada Família. Allí s’hi havien aplegat grupsde joves de diferents diòcesis catalanes. Els repre-sentants de la Delegació de joventut de Barcelona i

Romeria a la Ribagorça: GrausLa XXXII Romeria de la Ribagorça va congregar

novament persones de tots els pobles de la comarca id’altres indrets. De Lleida hi anaren tres autocars, und’ells de la parròquia del Carme que com cada anys’ha volgut sumar a la trobada mariana que ininterrom-pudament s’ha celebrat en distintes poblacionsd’aquesta comarca catalanoaragonesa travessada per

la Noguera Ribagorçana, riu que li dóna el nom i ladivideix entre les dues terres germanes: Aragó i Cata-lunya. Enguany la població amfitriona ha estat Graus.

Abans d’arribar a Graus vàrem fer una breu visi-ta a Torreciudad, el santuari dedicat a Nuestra Se-ñora de Torreciudad, venerada des del segle XI al’ermita, i des de 1975 a aquest Santuari, situat

del SIJ (Servei Interdiocesà de Catequesi de Cata-lunya), i uns joves testimonis, van compartir algunsdels sentiments viscuts durant el matí. També vaninformar als nombrosos joves concentrats sobre laJornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a Ma-drid el proper mes d’agost, animant-los a participar.

En conjunt va estar una històrica jornada de co-munió eclesial que sempre recordarem, marcada perla visita del Papa i la consagració de l’obra d’AntoniGaudí, l’arquitecte de Déu, dedicada a Sant Josep i

a la Sagrada Família de Natzaret, model d’humilitati fidelitat. Una majestuosa catequesi en pedra queexpressa plàsticament i simbòlica totes les veritatsde la nostra fe.

Des d’aleshores la nova basílica de la SagradaFamília resta oberta al culte de lloança a Déu. Laseva Glòria es fa present resplendent a travésd’aquesta obra excelsa i sublim, inspirada per laprovidència i feta per amor a Déu. El somni de Gaudís’ha fet realitat, gràcies a Déu.

EXCURSIONS 53

EXCURSIONS54

Núria i CerdanyaDies 10 i 11 d’octubre. Una nova experiència de

convivència amb ocasió de la visita del Santuari deNúria. Dos autocars. Un solament a Núria i l’altreamb l’extensió a la Cerdanya catalana i francesa.

A tots el qui pugem a Núria, ens encisà. Ensamaràrem de la devoció a Maria. Es cert que peltemps plujós no vàrem poder resseguir els prats iles fonts de la vall.

Tinguérem l’oportunitat de venerar aquella imat-ge petita que amb paraules del Mn. Manuel Pal ensla defineix així:

«Mireu-la, al tron com una reina seu,Mantell de porpra sobre les espatlles porta,

Corona al cap..., té mans d’una dona fortaPosat seré i humil calçat al peu.Tot el seu tresor ens l’ofereix.El té a la falda. És Rei i és el que regna.Un llibre té a la mà. De llum impregnatot l’univers i els cors quan beneeix»Desprès d’un dia intens per les dependències del

Santuari ens abocarem de nou cap a Ribes de Fres-ser davallant amb el majestuós i senyorial tren cre-mallera. En aquesta població ens separàrem delspelegrins d’un dia i els de dos dies. La prolongacióde l’excursió es feu cap a la Cerdanya, concreta-ment passàrem la nit a Puigcerdà. Amb l’ascensorens remuntarem a la part antiga de la població. Nu-cli antic amb les dues places i interessants comerços.

El segon dia ens traslladàrem a la Cerdanya fran-cesa, concretament a Vilafranca de Conflent, po-blació acordonada per una imponent muralla. Molta prop d’aquesta ciutat visitàrem les coves prehis-tòriques de «Les caneletes», el Versalles subterranidel Pirineu i una simfonia al centre de la terra. Lasala blanca, el temple d’Angkor... i altres dependèn-cies meravelloses i incloses a la llista del PatrimoniMundial de la UNESCO. Un matí de somni remullatper la pluja intensa.

De tornada cap a Lleida no podríem deixar defer una parada a la Seu d’Urgell. Una bona acollidadel Sr. Rector, Mn. Parés, a qui hem d’agrair lesfacilitats prestades i la explicació molt competent dela catedral.

Amb cants i alegria arribàrem de nou a Lleida,on la vida transcorre amb el mateixos paràmetres.

a mig camí de El Pilar de Zaragoza i Lourdes, queva promoure San Josemaría per a difondre la devo-ció a la Mare de Déu i per a encomanar-li la conver-sió i la pau de moltes ànimes.

Com és habitual, la trobada tingué un vessantreligiós amb la romeria de les marededéus dels po-bles de la Ribagorça, i d’altres indrets que s’hi hansumat, com Fraga (Mare de Déu del Pilar),Llardecans (Mare de Déu de Loreto), Lleida (VergeBlanca)..., i la celebració de la Missa. El dinar degermanor i el festival li van conferir un vessant mésfestiu. Els actes programats després de la romeriava tenir lloc al pavelló esportiu de Graus i van a ple-gar més d’un miler de persones.

L’Eucaristia va estar presidida per Monseñor Al-fonso Millán, bisbe de la diòcesi de Barbastro-Mon-

zón, i concelebrada per una vintena de sacerdots,entre els quals hi havia Mn. Juan Nzé, sacerdot dela diòcesis de Bata (Guinea Equatorial) que pas-sava uns dies de descans a Lleida, i Mossèn San-tiago Mataix, diaca. Mons. Millán ha centrat l’homiliaen el lema de la Romeria «Haced lo que él os diga».

El festival va comptar amb un ampli repertori decants i melodies populars de la zona, molt ben aco-llits per part del públic assistent. Un grup de jovesde la parròquia del Carme va representar una dan-sa boliviana que havien assajat durant l’estiu sota ladirecció de Doly Flores, catequista de la parròquiadel Carme. Ho van fer molt il·lusionats i reberem unfort aplaudiment. Per a ells i per a tots, la jornada vasupossar una experiència de fe i de convivència moltgratificant i enriquidora.

Resum de les obres i restauracions que s’han dut a terme al’església de Sant Pere Apóstol

RESTAURACIÓ DE SANT PERE 55

Als baixos de l’església:- S’han repicat totes les parets

deixant-les a pedra vista. Elslavabos s’han fet tots nous.

- La instal·lació elèctrica s’hafet tota nova i tot el sistemad’il·luminació és ambfluorescents.

- S’han enguixat i pintat els tre-bols, com també s’ha fet un re-pàs general a l’escenari i de-coració de l’arc.

- Decapar per fora i per dins laporta del carrer que dóna ac-cés al baixos; fer una cura enles parts afectades per la que-ra; envernissar-la. Pintar lesparets de l’escala, així comtambé s’ha tornat a posarl’antiga barana de ferro pin-tant-la de color gris.

- Als finestrals que donen al car-rer Major, s’hi han ficat fines-tres d’alumini de color or vellamb doble vidre.

- A l’escala interior que dóna alsbaixos, s’hi han pintat les pa-rets i la barana de fusta, comtambé totes les portes quedonen a diferents accessosdels baixos.

A l’església:- Decapar la porta lateral de

l’església que dóna al carrerMajor i envernissar-la.

- Decoració de la capella delSant Crist imitant els mateixoscolors de marbres que hi havia,daurant algunes parts afectades.També s’ha tret el damasc de co-lor vermell que hi havia als fons,pintant-ho de nou del mateix co-lor. Renovació de la instal·lacióelèctrica de les làmpades de forjaque hi ha als costats.

- A l’altar de la Puríssima,s’ha decorat la part baixa del re-taule - o sòcol inclòs la taula del’altar imitant els mateixos colors;daurat de les parts afectades.

Enguany l’església de Sant Pere ha estat restaurada. Tota la restauració, decoració i pintura ha estatrealitzada per Jorge Sánchez Benites. Nascut a Santiago de Chuco (Perú). Amb els anys es va traslladara Trujillo (Perú); allí va fer el seus estudis en dibuix i pintura. Desprès s’especialitzà en restauració. Vatreballar durant uns anys en reproduccions, en ceràmica, d’art precolombí i posteriorment en resines.

El procés de restauració s’ha realitzat en diferents fases. La primera es va inaugurar amb motiu de lafesta de la Mare de Déu de l’Arcada (veure pàgina 54); la segona en la patronal de Sant Pere (veurepàg. 27). En la festa de la Mare de Déu de l’Arcada que celebrarem el mes de gener de 2011 escompletarà tota l’obra amb l’entronització de la imatge de la Mare de Déu de l’Arcada ja restaurada alcostat dret de l’altar major.

Amb aquesta obra l’església de Sant Pere ha recobrat el seu esplendor, tant pel que fa a l’espaidedicat al culte com a la rehabilitació dels baixos com a lloc de reunions i d’esbarjo: el Centre BeatFrancesc Castelló.

- Decoració de l’altar de SantAntoni, recuperant els dibuixosoriginals. Neteja de les làmpadesde llautó del mateix altar i fer-hi la

instal·lació elèctrica nova. Repara-ció d’un dit de Sant Antoni.

Per aquesta restauració del’altar de Sant Antoni, la parròquiaha rebut la quantitat de 230 eurosen donatius.

RESTAURACIÓ DE SANT PERE56

- Decoració de l’altar del Sa-grat Cor, que ha consistit en fertres arcs, realitzats amb resines ifibra de vidre formant un tríptic,ocupant tota l’amplada de la pa-ret. Per a les columnes, els capi-tells i els arcs s’ha seguit la ma-teixa línia del altar que hi ha depedra, decorant-ho imitació mar-bre de color gris. L’arc central ésmés ample i una mica més alt i elfons s’ha decorat amb pinturadaurada brillant. El fons de cadacostat s’ha decorat amb pinturadaurada mate i s’hi ha penjat unalàmpada. Per a la qual decoraciós’ha recollit en donatius l’importde 1.200 euros.

reconstrucció dels pinacles, i de-coració de les parts malmeses.Fer de nou els ancoratges de fe-rro de la paret per a la base de lafornícula.

Instal·lació elèctrica nova acada costat de l’altar per posar en-dolls.

Reparació de dos dits de laimatge; decoració de la palma demàrtir amb pa d’or amb uns filetsverds i amb pa d’or i pa d’argentel plat que porta a l’altre costatamb els ulls.

- Decoració íntegra del re-taule de Sant Josep que consis-teix en imitar de tres colors dife-rents de marbre roig alacant, perfer ressaltar les diferents partsartístiques del retaule, així comtambé daurar els capitells i lesbases de les columnes, pilastres,etc. els raigs del coronament delretaule amb pa d’argent; decora-ció dels querubins. A la ornamen-tació de la part baixa o predel·la,s’hi han ressaltat tots els estrisque hi ha de fuster, (pagat ínte-grament per uns particulars).

Neteja de les làmpades de llau-tó que s’han posat a l’altar i fer totala instal·lació elèctrica nova.

S’ha portat a terme una cura afons de la peanya de la imatge,que estava molt malmesa per laquera, refent les parts dolentes,decoració de la mateixa imitantmarbre, decorar amb pa d’or leslletres J H S i la ornamentació dela part baixa.

A la imatge del Sagrat Cor,s’han tapat les esquerdes de labase, decorant de nou el cel, elsnúvols i les ales dels querubins.

- Decoració de la paret delfons de Santa Llúcia, on s’hi hafet un esponjat amb una orla dau-rada; curar la peanya de la quera,decorant-la imitació marbre i ficarpa d’or a tota la ornamentació.

Fer de nou els ancoratges deferro per la paret.

- A la fornícula de l’altar dela Mare de Déu del Carme, s’hafet una cura a fons de la quera,

L’altar de marbre, de color cre-ma, també s’hi ha fet una recons-trucció de les parts malmeses dela taula de l’altar, columnes etc.amb la seva decoració correspo-nent.

La imatge de la Mare de Déués de talla, s’hi ha fet també unacura a fons i algun retoc a la coro-na de la Mare de Déu i del nenJesús. «Va ser donada per la fa-mília Serra - Xam-mar l’any 1.957,i va ser feta per l’escultor Fausto»

- Pintar la fornícula de SantPancraç, amb un esponjat decolor verd i una neteja a fons detot el zócal de fusta.

- Retaule de marbre de l’altarmajor, netejar-lo, encerar-lo i po-lir-lo, recuperant els diferents co-lors que hi ha de marbres i repara-ció de algunes parts afectades dela fornícula de Sant Pere.

- Canvi d’ubicació de la pilabaptismal, col·locant-la al costatdret del presbiteri, netejar-la, po-lir-la, etc.

X (despullen a Jesús) i la XV (laResurrecció), seguint la mateixalínia de les que hi ha.

- Altar del Beat F. Castellò,netejar, encerar i polir el sòcol il’altar d’alabastre.

- Escultura en ferro forjat deSant Francesc d’Assís, obra del’argentí Miguel Angel González.Mostra la nuesa del sant simboli-tzant l’alliberament de qualsevollligam material. Donació que re-

Polir, pintar i envernissar la ta-rima de l’ambó i la de l’altar major.

Pintar de color gris tot el sòcolde l’església.

Restauració d’una pilastra defusta, pintar-la donant-li els efec-tes de marbre de color roig ala-cant, refer algunes motllures idaurar-les.

Netejar, pintar i decorar la làm-pada de forja que hi ha davall delcor; canviar la il·luminació ambbombetes de baix consum.

- Viacrucis, Restauraciód’algunes estacions del viacrucisque estaven malmeses pel pasdel temps, així com també s’hanfet dos estacions que faltaven: la

RESTAURACIÓ DE SANT PERE 57

corda l’església del convent fran-ciscà, nom que encara perdura enla «placeta» de Sant Francesc.Fusteria:

- Confessionaris: netejar-los,fer una cura a fons, refer algunapart malmesa, envernissar-los,entapissar els agenolladors, etc.

- Porta principal: ficar unesplanxes de ferro d’uns 25 cm.aproximadament a la part baixade la porta, repassar, restaurar, irefer els forrellats, panys i anco-ratges de ferro de la porta, adap-tar una de les portes petites perpoder entrar amb cadira de rodes,netejar, tapar les fissures, enver-nissar-la per fora i pintar de colornegre els claus que adornen laporta i pintar-la de color marron perdins i de negre els ancoratges.

- Cancell: netejar-lo, decaparles parts baixes que estaven mal-meses i envernissar-lo, refer el

passador de les portes grans; fi-car dos plafons de metacrilat, pelscartells; recuperació d’un anticplafó de fusta, decapar-lo, pintar-lo del mateix color que la fusteriadel cancell, decorant l’escut deSant Pere que hi ha al damunt.Aquest plafó te com a finalitat fi-car-hi els cartells de culte que esfan a Sant Pere.

- Pintar i envernissar la restade portes que hi ha a l’església.

- Escala interior que dóna a lapart alta de l’església: rascar lapart malmesa, tapar les esquer-des, pintar les diferents portes ifinestres, pintar tota l’escala dedalt a baix, el barana de ferro,instal·lació nova de la llum, etc.A la façana:

- Pintura de les façanes prin-cipal i lateral i neteja de la pe-dra. Aquests treballs han estatrealitzats i sufragats per la Comu-nitat ucraïnesa.

Jorge Sánchez Benites ha fet l’obrade restauració de Sant Pere.

Antoni Miquel i Lourdes Solà

LA RESTAURACIÓ DE LA MARE DE DÉU DE L’ARCADA58

La imatge de la Mare deDéu de l’arcada d’InnocenciSoriano Montagut

La imatge restauradaMuseu de Lleida-ArxiuSarrate-Torres

La Mare de Déu de L’ArcadaLa imatge estaba ori-

ginàriament situada enuna capelleta damunt del’arc de la Porta o Arcadade Castro. La imatge ha-via estat descobertadins l’argamassad’aquesta porta del’antiga muralla romana.La devoció va néixer enagraïment per haverd’atribuir-li la protecció dela Mare de Déu als habi-tants d’aquest rodal de laciutat de la pesta de 1349.

L’any 1802 fou ende-rrocat l’arc i els veïnscol·locaren la imatge dinsd’una fornícula d’unafaçana del Carrer Major.Fou amagada amb mo-tiu de la Guerra del

Francès, i retirada en eltemps de la revolució de

setembre de 1868. Tornà a la seva ubicació durantla restauració monàrquica fins l’any 1936. Les ger-manes Filo i Dolors Alcaine i Gabaldà, «les tonye-tes», la protegiren durant la guerra civil. Acabat elconflicte es va situar a l’església de Sant Pere.

Actualment el temple té dues imatges amb aques-ta invocació. A l’interior, l’escultura po-licromada dels segles XVI-XVII, d’unssetanta centímetres d’alçada, entro-nitzada a la dreta de l’altar major. I al’exterior, en un nínxol del lateral deltemple que dóna al Carrer Major, hiha la nova imatge de la Mare de Déude l’Arcada. Obra d’Innocenci Soria-no-Montagut (1893-1979), un escul-tor nascut a Amposta i afincat a Llei-da, és una interpretació postmodernistad’un model clàssic. Amb la convoca-tòria d’un concurs públic es va recu-perar la presència de la Mare de Déuvenerada al Carrer Major.

La imatge de la Mare de Déu del’Arcada que es conserva i es venera

a l’església parroquial de Sant Pere de Lleida, ésuna talla de fusta policromada i daurada de 74 cmd’alçada. Segons explica Jordi Curcó a «Fets, cos-tums i llegendes», l’any 1959 l’associació de veïnsdel carrer Major i plaça Paeria, va declarar la «Ver-ge de l’Arcada» patrona de l’entitat i del carrer. Ori-ginal del segle XVI, aquesta «Imagen anterior a lainvasión sarracena» fou «restaurada por José Bal-cells y Sendil, escultor. Barcelona Abril, 1.888», se-gons consta en un pergamí enganxat al darrera.Devia estar molt malmesa ja que, segons Curcó,«des de temps immemorials havia estat a l’exterior,en diferents ubicacions», i ni que fos a recer de«nínxols i fornícules», hauria patit llargament les va-riacions i inclemències del clima. En aquestes con-dicions, la fusta del suport, degut a la seva higros-copicitat, sofriria moviments considerablesproduint-se escletxes i fissures que afectarien, deforma considerable, els estrats superiors, l’estuc depreparació, també molt higroscòpic, i la policromia idaurats. Nombrosos claus que s’hi clavaren per re-forçar i lligar el suport, ho confirmen. També estavaafectada per una important infecció d’insectes xi-lòfags que juntament amb les humitats, debilitarieni descompondrien la fusta, principalment en la base,comprometent la seva estabilitat, per la qual cosase li afegí la peanya.

La intervenció a que fou sotmesa la imatge foumolt exhaustiva: s’estucà pràcticament tota la imat-ge -en alguns llocs amb gruixos considerables- i es

repintà sobre les restes de policro-mia original, desvirtuant la volume-tria i l’estètica originals, com quedapalès en diferents trets de la imatgeque no corresponen a la tipologia dela seva època.

Després de 122 anys, la imat-ge necessitava una altra interven-ció i la inquietud de mossèn JoanMora aconseguí que aquesta esrestaurés en el Taller de Restau-ració del Museu de Lleida, Diocesài Comarcal. Aquesta restauració haconsistit en:- Eliminació mecànica de deposicio-ns orgàniques.- Desinfecció preventiva.

ELS ROMANESOS CATÒLICS 59

Un any sacerdotal i ... unnou any per les famílies

Comencem un nou any li-túrgic sota el lema del SantPare Benet XVII escollit peral dia de l’immigrant: una granfamília humana, la famíliadels que entren a l’esglésiadel Carmen, sense tenir encompte la raça, la nacionalitat o la cultura , perimplorar la benedicció de Déu. No podem pensard’una altra manera si ens hem proposat seguir elconsell del nostre bisbe de Iasi, Romania, PetruGherghel, perquè totes les comunitats catòliquesde Romania, però també les de fora del país, el depregar enguany per les famílies, la família coma petita església, que té com a model la SantaFamília de Nazaret. I si l’any passat vam pensaren els nostres sacerdots, vam resar per ells, sotala protecció del Rector d’Ars, Sant Joan Maria Vian-ney, no podem començar l’any d’una altra maneraque no sigui resant per al nostre estimat padre Mi-hai que va cuidar la Nostra comunitat i que pen-sem que pot ser un model d’entrega tan per als

Els romanesos catòlicscapellans com per a tots elsfidels.

La nit de PasquaI la oració més solemne la

vam fer a la nit de Pasquaquan ens hem trobat tots ple-gats a la Plaça de Sant Joanper proclamar la fe en la re-surrecció de Crist amb els

nostres germans greco-catòlics i ortodoxos.El nostre bisbe peregrina a Fàtima amb un

grup de feligresosUn altre fet memorable és la gran sorpresa que

ens va fer el nostre bisbe al maig, quan durant laperegrinació a Fàtima va fer una parada a la nos-tra ciutat. Va ser com una força fresca que ens vadonar per a les activitats que estàvem fent, sentinten primera persona que ens té presents al seu cori a la seva oració a tots els que formem les comu-nitats de fora del país.

Diada de Romania. Cap al final de l’any vamcelebrar la Diada de Romania, perquè així ensés donat, ser romanesos. I la majoria de les vega-des som orgullosos de ser-ho.

- Eliminació de les gotes de cera amb mitjans físics.- Fixació de la preparació i la policromia.- Eliminació de l’òxid dels claus i de l’argolla de lapart posterior i aplicació de desinhibidor del rovell.- Enganxat de la mà dreta del Nen que estava solta.- Estucat d’algunes llacunes per igualar alguns des-nivells i com a consolidació de la preparació i poli-cromia.- Farciment de les escletxes.La pàtina que ha adquirit la imatge té zones molt

ennegrides, per la qual cosa s’han igualat amb el togeneral de la resta de policromia i daurat amb mit-jans fisicoquímics.

S’han retocat, amb criteri il·lusionista, les zonesestucades de la cara, la resta amb tintes neutres iuna veladura en el vestit del Nen per igualar el color.

Com a protecció final, i com a consolidant se liha aplicat una resina sintètica.

Mariàngels Torres, J. Lluís Sarrate,Tardor 2010

PÀGINA PER A MALALTS60

[HOMILIA SANT JAUME (Mt 20,20-28)]Quan el Quico es va assabentar que m’havien

detectat un càncer em va dir: «Fins ara has escrithomilies, a partir d’ara tu seràs l’homilia». El Qui-co m’estima molt i per això diu aquestes coses.Però he de dir que sempre he mirat de «ser»l’homilia, abans, durant i després d’escriure-la. Es-pero mirar de ser-ho també abans, durant i des-prés de la malaltia.

No ho entengueu malament: no és que jo «si-gui» l’homilia per coherència personal amb el quepredico (ni la malal-tia, per ella mateixa,em donarà més co-herència); el que elQuico volia dir ésque la meva malaltiaserà a partir d’ara ellloc des del quall’evangeli es pot con-vertir en Bona Notí-cia de Jesús per a mii per als altres.

Mai fas l’homiliades del llimb, semprela fas des d’un llocdeterminat: el lloc onvius, on et fas preguntes, on trobes respostes, onet relaciones amb la gent i amb Déu, és a dir, el llocon estàs existencialment ubicat. Ara escric aquestahomilia, per primera vegada, ubicat a l’Hospital deDia d’Oncohematologia, altrament anomenat «Salade la Quimio».

Els meus nous companys estan en silenci, al-guns veuen la tele, altres dormen o llegeixen opensen o preguen. Jo ara escric l’homilia. La vidaés ben simple a la sala de la quimio. Hi ha tantagent malalta de càncer que no escriu homilies!Molts d’ells són l’homilia, malgrat no n’hagin escritmai cap.

I pensar que jo havia demanat insistentment unaltre lloc, jo volia la dreta o l’esquerra, al costat deJesús, en plena acció. He vist Jesús predicant, cu-rant els malalts, lluitant pels més febles, acollint els

ASSEGUT A LA SALA DE LA QUIMIOHomilia d’un jesuïta català de 45 anys, Marc Vilarasau

pecadors, fent el bé, desfent el mal... però no l’haviavist mai a la sala de la quimio, assegut en unacadira, esperant... Sense predicar, sense fer co-ses, sense donar, sense curar, sense ajudar elsaltres, sense tirar del carro, sense salvar el món.Esperant.

Fins ara he seguit Jesús en l’activitat, ara emtoca aprendre a seguir-lo en la passivitat i la pa-ciència. De cop, travesses una porta que ni tansols sabies que existia i entres en un lloc del quèno tenies la més remota notícia. Ahir, a aquesta

mateixa hora, joera al lloc de la hu-manitat agent;avui, sóc al lloc dela humanitat pa-cient. Ahir, Jesúsera a Galilea pre-dicant, curant, de-nunciant i profetit-zant; avui és aJerusalem patint iesperant. Qui hihavia ahir a laseva dreta i es-querra? Qui hi haavui?

Em preguntes si puc beure el calze que tu hasde beure? Vull respondre el mateix que va res-pondre l’apòstol Jaume, sabent que jo, com ell, noacabo de saber el que demano (potser si ho sa-bés no ho demanaria). «Sí que puc»,

Senyor, m’atreveixo a dir-ho, perquè Tu ets laforça de la meva debilitat i l’eficàcia de la mevapassivitat.

«Em sento ple de fe, per això goso parlar», iescriure homilies des del lloc on les paraulesno venen avalades per la força i la seducció delmissatger, sinó per la consistència del missat-ge, com un tresor que no deixa de refulgir permolt que les gerres que el contenen siguin deterrissa.

24 de juliol de 2010Marc Vilarasau

PÀGINA PER A NENS 61

La ciudad de Rascanubes era la másmoderna del mundo. Era tan modema queya no quedaba nada por inventar Sólo seveían robots por la calle. Allí no queda-ban médicos, ni maestros, ni bomberos,ni electricistas... Eran robots los que sededicaban a hacer todos los trabajos.Si alguien caía enfermo, iba un robot-médico a curarle. Si tenían que compraralgo, enviaban a un robotcompradot: Losniños tenían un robot para estudiar yotro para jugar: lo que necesitaban lotenían dentro,bueno, casi todo.Había una cosaque no tenían ytodos necesita-ban: la alegria. Laenfermedad típi-ca de esta ciudadera la tristeza.Los robotmédi-cos no sabíancómo curar/a. Detan tristes queestaban, ya no sabían reír. Así era la ciu-dad de Rascanubes.

Un día llegó a la ciudad un joven. Veníade un pequeño pueblo llamado Rascasue-los. Le habían enviado a la ciudad paraque aprendiera de sus inventos y podermodernizar el pueblo. Pero el joven noencontraba a ninguna persona para pre-guntar: Estuvo todo un día recorriendosus calles, pero todo eran robots. No vioa nadie. Ya estaba hartándose de tantorobot y de tanto invento. ¿Dónde esta-rían las personas de esta ciudad?

Comenzó a comprender que aquellaciudad era tan moderna, que las máqui-

nas se habían apoderado de ella, y laspersonas estaban dominadas por suspropios inventos.

Caminando por la calle escuchó a al-guien que estaba llorando. iEra una per-sona! Fue corriendo hacia allí. Se asomópor una ventana y vio a un niño llorando.El joven comenzó a hablarle. Entró por laventana y se pusieron a jugar: El niño em-pezó a sonreir; luego a reír, y al final yaeran carcajadas que se escuchaban portodo el vecindario.

Aquello tuvo unefecto mágico.

La ciudad de Rascanubes

tiempo, la calle se llenó de gente venidade todas partes. Pronto la risa empezó acontagiarse.

Al poco tiempo, todos estaban riendojuntos. Nadie podía parar de reír. Todala ciudad estuvo riendo sin parar duran-te una semana. La enfermedad de la tris-teza desapareció por completo. La ciu-dad dio las gracias al joven por haberlesdevuelto la alegría.

Luego, muy contento y satisfecho, vol-vió a su querido pueblo, porque había des-cubierto que en Rascasuelos siempre ha-bían tenido el mejor invento de todos: laalegría compartida.

Todas las perso-nas que estabanencerradas ensus casas se aso-maron por lasventanas. Hacíaaños que no reíaun niño. Comenza-ron a salir a lacalle para veraquello. Al poco

«La alegría compartida, es la plenitud de la vida»

Erase una vez..., de José Real Navarro

PÀGINA PER A JOVES62

El regalo de la palabra…y algo más

Un joven muchacho estaba a punto de terminar la universidad. Le encantabanlos coches, sobre todo los deportivos, y... hacía mucho tiempo que quería tener uno.Como sabía que su padre podía comprárselo, le dijo que era lo único que queda comopremio por acabar la carrera. Cada día que pasaba esperaba ansioso una señal de supadre que le diera a entender que ya le había comprado el coche.

Finalmente, la mañana del día que supo que por fin había aprobado todo, elpadre lo llamó y le dijo lo orgulloso que se sentía de tener un hijo tan bueno y lomucho que lo amaba. El padre tenía en sus manos una hermosa caja que le tendió conuna sonrisa. Curioso y decepcionado por el tamaño del regalo, el joven la abrió y

encontró una Biblia con tapas de piel y su nombre grabado con letras deoro. El joven, enojado, le gritó a su padre diciendo: «¿¡Con

todo el dinero que tienes y lo único que me das esesta Biblia!?» Y dando un portazo, se fue de casa.

Pasaron muchos años durante los cua-les el joven se convirtió en un hombre denegocios con mucho éxito. Tenía una casagrande y una mujer de la que estaba muyenamorado y dos preciosas hijas. Claro, losaños también pasaron para su padre, queya era un anciano muy enfermo. Entonces,pensó en visitarlo: no le había vuelto a verdesde el día en que terminó la universidad.Pero, el mismo día que pensaba ir a verlo,recibió una llamada: su padre había muerto

y él había heredado todas sus posesiones.Tenía que ir urgentemente a la casa de

su padre para arreglar todos los trámites de laherencia. Cuando llegó, empezó a buscar documen-

tos importantes y, en uno de los cajones, encontró la biblia que hacía años su padrela había querido regalar. Con lágrimas en los ojos, la abrió y empezó a hojear suspáginas. Su padre, cuidadosamente, había subrayado una frase en Mateo 7.11: «y sivosotros siendo malos; sabéis dar cosas buenas a vuestros hijos, cuanto más nues-tro Padre celestial dará a sus hijos aquello que pidan».

Mientras lo leía, un sobre cayó de la Biblia al suelo. Lo cogió, lo abrió ydentro encontró unas llaves de coche y la factura de un concesionario. En ellaestaba escrita la fecha del día que terminó su carrera y las palabras: «TOTAL-MENTE PAGADO».

Autor desconocido, recogido por F. Cerro, Cuentos y parábolas

PÀGINA PER A GRANS 63

No es preciso hacer grandes obras. A veces un gesto sencillo, una pequeña acciónvale más que mil grandes cosas que pueda uno hacer. Muchos de los santos llegarona serlo, no por haber realizado grandiosas proezas sino por haber hecho pequeñascosas por amor.

Es importante poner especial atención en las pequeñas cosasde cada momento, en hacerlas bien, en hacerlas con amor: laspalabras que pueda decir en las visitas a las casas, las ta-reas que le toquen a mi patrulla, los pequeños gestos deamabilidad que pueda tener con la gente... todo, todo he-cho bien, con alegría y con amor.

«Trabajaba yo en una fábrica de juguetes, cuando senos anunció la visita del dueño de una importante cade-na de jugueterías, que estaba a punto de realizar unaoperación bastante grande. Obviamente, apenas entróel hombre a nuestra oficina, todos nos desvivimos poratenderlo lo mejor posible, sabiendo lo importante queera esta operación para la fábrica. Había venido consu pequeño hijo de tres años, y al entrar al despachodel gerente, nos pidió que cuidásemos al niño mientras ellos hablaban.

Apenas quedamos solos, el niño empezó a llorar a los alaridos. Preocupados por-que esto pudiera afectar el resultado de la negociación, nos dispusimos a hacer loque fuera necesario para calmar al pequeño. Uno de mis compañeros salió corriendoy volvió al instante con una gran pelota de plástico y se la ofreció. Contrariamente alo esperado, esto aumentó algunos decibeles el llanto del niño. Inmediatamente,otro desapareció rápidamente y volvió trayendo una voluminosa camioneta a pilascon control remoto, y la hizo funcionar. Nada. El llanto continuaba su rítmica melo-día in crescendo. Un tercer comedido trajo una bibicleta con bocina y todo y se laofreció, logrando tan sólo que a los alaridos agregase pataleo y manotazos descon-trolados al aire. Un cuarto llamó a los cuatro payasos que hacían la promoción de losjuguetes de la fábrica, los que vinieron con globos y caramelos para hacer jugar a lacriatura. ¡Para qué! El niño se asustó con tanto movimiento de gente y comenzó acorrer por todos lados y a gritar.

Ya estábamos todos con los nervios de punta cuando una de las chicas se levantótranquilamente de su silla, se acercó al niño, lo alzó, le dio un beso en la mejilla y losentó en su regazo. Inmediatamente el niño cesó de llorar y se durmió en sus brazos».

Miguel Angel Lopez Mena

En la fábrica de juguetes

Totes les notícies que surten a la revista que teniu a les vostres mans les trobareuampliades a la plana web: http://www.lleidaparticipa.cat/parroquiacarme

Parroquia de Sant Pere Apòstol - Lleida

la nostra comunitat comunitat... · 2018-08-14 · parròquies mare de déu del carme sant joan...

Documents