la nova ordenació del sistema educatiu: eso, fp, pqpi

��

��

��

��

��

��

��

��

��

La nova ordenació del sistema educatiu:

ESO, PQPI i FP

La nova ordenació del sistema educatiu: ESO, PQPI I FP 2

Resulta difícil en aquest país fer una diagnosi amb consens sobre els temes educatius i, encara més, posar-se d’acord sobre les reformes necessàries. Després de la LOE i els seus desenvolupaments, va venir la LEC a Catalunya, i ara la Llei d’economia sostenible ha obert camí a nous canvis que afecten l’ESO i la formació professional.

Són noves reformes en un marc en què la comunitat educativa demana estabilitat i continuïtat. Des de CCOO treballarem per tal que una aplicació coherent i amb condicions permeti un impacte positiu sobre la qualitat educativa als centres i les condicions laborals dels professionals de l’educació.

Els canvis que expliquem en aquesta publicació estan orientats a generar més flexibilitat i passarel·les entre els diversos itineraris formatius. L’objectiu d’inserir novament en la formació el jovent que avui és expulsat del sistema sembla que pot tenir en les noves reglamentacions una resposta adequada.

La certificació de competències per a l’alumnat que no assoleix el graduat entenen que facilitarà posteriorment la superació d’aquestes competències i la titulació d’aquest alumnat. La modificació del quart de l’ESO i els PQPI integrats entre l’escolarització obligatòria i la formació professional hauran de servir per millorar l’oferta dels centres i per inserir cada alumne o alumna en l’itinerari formatiu que millor resulti per al seu èxit educatiu.

2


Som davant de la necessitat d’incrementar substancialment l’oferta d’estudis postobligatoris de formació professional i de programes de qualificació professional. Caldran recursos humans i materials importants per aconseguir que els centres donin respostes adequades al nou marc.

L’organització dels recursos per atendre les diverses mesures tindrà una forta incidència en l’organització i la gestió dels centres educatius. Poden sorgir noves regulacions horàries, perfils professionals, cooperació entre centres, etc., que ens portaran cap a models organitzatius més flexibles, que tindran un efecte sobre les condicions de treball. Les possibilitats són àmplies i només poden abordar-se des de la participació i la negociació.

Els professionals de l’educació som agents fonamentals per al canvi. S’ha d’establir un marc de negociació i acord per millorar les condicions laborals i professionals que ens permeti donar resposta efectiva a les noves expectatives.

Montse Ros i Calsina. Secretària General de la Federació d’Ensenyament de CCOO

3


Després de la reforma iniciada amb la Llei d’economia sostenible (LES), amb els reials decrets de modificació dels ensenyaments mínims de l’ESO i de l’ordenació de la formació professional inicial, el Govern central completa la reforma del sistema educatiu abans d’esgotar la legislatura.

Durant el present curs 2011-2012, tots els centres hauran d’emetre el nou certificat oficial d’estudis obligatoris que ha de certificar el nivell de competències bàsiques adquirides a aquells alumnes que finalitzin l’ESO sense obtenir el graduat.

S’implanta el nou quart de l’ESO orientador amb la incorporació de tres matèries optatives noves i la corresponent assignació a les diferents especialitats docents.

S’amplia la durada dels programes de qualificació professional inicial a dos anys i s’avança l’edat d’inici dels programes als 15 anys.

La superació dels mòduls obligatoris del PQPI dóna accés directe als CFGM.

Es creen els cursos d’accés directe a l’FPGM I a l’FPGS per tal d’accedir a la formació professional sense haver de fer prova.

S’incorporen al sistema els nous cursos d’especilització per als titulats de la formació professional.

Es creen programes formatius per a les persones majors de 17 anys sense qualificació professional.

El curs 2012-2013 és la data límit perquè el Departament d’Ensenyament incorpori les modificacions legislatives a Catalunya.

4


1. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (RD 1146/2011) Modificació del Reial decret 1631/2006

1. Modificació de l’article 5

Organització del quart curs Tots els alumnes hauran de cursar les matèries següents:

- Educació ètica cívica. - Educació física. - Ciències socials, geografia i història. - Llengua castellana i literatura i, si n’hi ha, llengua cooficial i

literatura. - Matemàtiques. - Primera llengua estrangera.

Matèries optatives A més, els alumnes hauran de cursar tres matèries més. Podran triar les tres matèries d’una de les opcions següents o dues matèries d’una de les opcions i una tercera de les matèries comunes a totes les opcions o de les altres matèries que ofereixi el centre de les altres dues opcions. Opció 1: - Educació Plàstica

i Visual. - Llatí. - Música.

Opció 2: - Biologia i

Geologia. - Física i Química. - Tecnologia.

Opció 3: - Alimentació,

nutrició i salut. - Ciències aplicades

a l’activitat professional.

- Tecnologia. Matèries comunes a totes les opcions: - Informàtica. - Orientació Professional i Iniciativa emprenedora. - Segona Llengua Estrangera.

5


Disposem d’un itinerari orientador, que abans no existia, que ha de millorar l’orientació acadèmica de l’alumnat; però l’oferta de les tres noves matèries optatives resulta restringida atès que exclou un gran ventall de perfils professionals (la formació professional inclou 26 famílies professionals i més de 140 títols), no es relacionen amb competències professionals ni s’imparteixen preferentment per especialitats docents de l’FP. Aquestes condicions poden limitar la finalitat per a la qual es van crear: tenir un veritable efecte orientador cap a la formació professional del sistema educatiu. Oferta mínima dels centres Els centres han d’oferir les tres opcions, amb un mínim de dues matèries de cada opció i almenys una de les matèries comunes a totes les opcions. Només es podrà limitar l’elecció de l’alumnat quan hi hagi un nombre insuficient d’estudiants per a alguna de les matèries o opcions a partir de criteris objectius establerts prèviament per les administracions educatives. Modalitats de les matemàtiques Les administracions educatives poden disposar que la matèria de Matemàtiques s’organitzi en dues modalitats. Nivell de competències bàsiques L’alumnat ha de poder assolir el nivell d’adquisició de les competències bàsiques establert per a l’educació secundària obligatòria per qualsevol de les opcions. 2. Modificació de l’apartat 6 de l’article 15 del Reial decret 1631/2006

Tots els alumnes que finalitzin els estudis corresponents a l’educació bàsica sense obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria rebran del centre educatiu, en finalitzar l’últim curs escolar en què hagin estat matriculats, un certificat oficial de l’escolaritat i el nivell d’adquisició de les competències bàsiques, i un informe orientador sobre les seves opcions acadèmiques i professionals.

6


3. Afegiment de l’article 15 bis: Certificat oficial d’estudis obligatoris. El certificat oficial d’estudis obligatoris serà emès pel centre educatiu en què l’estudiant estigués matriculat en l’últim curs escolar i ha de consignar, almenys: a) Les dades oficials identificatives del centre educatiu. b) Nom i document acreditatiu de la identitat de l’estudiant. c) Data de començament i finalització de la seva escolaritat. d) Les matèries o àmbits cursats amb les seves qualificacions

obtingudes en els anys que ha estat escolaritzat en l’educació secundària obligatòria.

e) Informe de la junta d’avaluació de l’últim curs escolar en què hagi estat matriculat, en el qual s’indiqui el nivell d’adquisició de les competències bàsiques, així com la formació complementària que hauria de cursar per obtenir el títol de graduat en ESO. A aquests efectes, les administracions educatives posaran a disposició dels centres els instruments necessaris per realitzar aquest informe.

Les administracions educatives determinaran les parts de les proves per a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria o per a l’accés als cicles formatius de grau mitjà que tenen superades, en funció del contingut dels apartats d) i e). Els certificats emesos pels centres educatius a què es refereix aquest article tenen caràcter oficial i validesa a tot Espanya i són d’implantació obligatòria el curs 2011/2012! Dóna valor acadèmic a la part de l’ESO que els alumnes aconsegueixen superar i facilita el coneixement i l’orientació de l’alumne per poder establir la seva continuïtat al sistema. És una mesura adequada i molt positiva de cara a l’alumnat. Cal preveure els dispositius necessaris per millorar la tasca avaluadora i orientadora dels docents i professionals dels centres i

7


fixar molt bé els criteris perquè l’avaluació sigui estàndard a tots els centres i tingui en compte tots els aspectes. Els equips docents no han rebut encara instruccions ni orientacions respecte d’aquest nou instrument. 4. Modificació de l’annex II S’incorporen els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de les matèries: Alimentació, nutrició i salut, Ciències aplicades a l’activitat professional i Orientació professional i iniciativa emprenedora, que es recullen en l’annex d’aquest Reial decret, així com la contribució d’aquestes matèries a l’adquisició de les competències bàsiques. 5. Modificació de l’annex III S’incorpora l’horari escolar, expressat en hores, corresponent als continguts bàsics dels ensenyaments mínims de les matèries de 4t curs de la manera següent: Alimentació, nutrició i salut: 70 Ciències aplicades a l’activitat professional: 70 Orientació professional i iniciativa emprenedora: 70

8


2. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (RD 1146/2011)

Modificació del Reial decret 1834/2008 1. Modificació de l’annex III Assignació preferent de les matèries a les especialitats docents del professorat:

Alimentació, nutrició i salut Biologia i Geologia

Ciències aplicades a l’activitat professional

Física i Química

Orientació professional i iniciativa emprenedora (per

ordre de prelació)

Economia Orientació Educativa Formació i Orientació Laboral Geografia i Història

2. Modificació de l’annex V Assignació de les matèries a altres especialitats docents del professorat:

Alimentació, nutrició i salut Processos sanitaris

Ciències aplicades a l’activitat professional

Anàlisi i Química Industrial Biologia i Geologia

Orientació professional i iniciativa emprenedora (per

ordre de prelació)

Administració d’Empreses Formació i Orientació Laboral

9


3. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (RD 1146/2011)

Modificació del Reial decret 860/2010 1. Modificació de l’annex

S’incorporen les matèries noves i es determinen les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per impartir-les. Alimentació, nutrició i salut s’afegeix al bloc de Biologia i Geologia, Biologia i Ciència de la Terra i mediambiental i queda vinculada a les condicions de formació inicial que ja s’havien establert per aquestes tres matèries. Ciències aplicades a l’activitat professional s’afegeix al bloc de Ciències de la Naturalesa i Ciències per al Món Contemporani i queda vinculada a les condicions de formació inicial que ja s’havien establert per aquestes dues matèries. Orientació professional i iniciativa emprenedora s’afegeix al bloc de Ciències Socials, Geografia i Història, Geografia, Història d’Espanya i Història del món Contemporani i queda vinculada a les condicions de formació inicial que ja s’havien establert per aquestes quatre matèries. Orientació professional i iniciativa emprenedora també s’afegeix al bloc d‘Economia i Economia de l’empresa i queda vinculada a les condicions de formació inicial que ja s’havien establert per aquestes dues matèries. S’actualitzen les condicions de formació inicial per poder impartir la matèria d’Informàtica: llicenciat o enginyer en Informàtica. Qualsevol títol d’enginyer, arquitecte o llicenciat de l’àrea dels ensenyaments tècnics o de Ciències Experimentals i de la Salut o qualsevol altre títol oficial de graduat de la branca de coneixement d’Enginyeria i Arquitectura, o de ciències, o qualsevol

10


titulació declarada equivalent a efectes de docència per impartir les matèries de tecnologies i acreditar una experiència docent o una formació superior adequada per impartir el currículum de la matèria.

4. PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL

(RD 1146/2011) Modificació Reial decret 1631/2006

1. Modificació de l’article 14

Edat dels alumnes Els PQPI estan destinats als i les alumnes majors de 15 anys, o que els compleixin en l’any natural d’inici del programa, sempre que es consideri que és la millor opció per assolir els objectius de l’educació secundària obligatòria. La incorporació de l’alumnat als programes Es realitzarà, d’acord amb els criteris que estableixin les administracions educatives, a proposta de l’equip docent responsable de l’avaluació de l’alumne, amb un informe dels serveis d’orientació, l’acord de l’alumne i dels seus pares o tutors legals i l’aprovació de la direcció del centre. Els centres que imparteixen els programes Les administracions educatives han de determinar els requisits que han de reunir els centres i el professorat per ser autoritzats a impartir els diferents tipus de mòduls que configuren aquests programes, tenint en compte que: a) Quan els mòduls obligatoris del programa de qualificació

professional inicial no s’imparteixin en un centre educatiu, les administracions educatives han de determinar el centre educatiu al qual estan adscrites aquests ensenyaments.

b) Els mòduls voluntaris seran impartits en centres educatius.

11


El professorat Els mòduls formatius de caràcter general i els mòduls voluntaris s’organitzaran al voltant de tres àmbits: àmbit de comunicació, àmbit social i àmbit científic-tecnològic i seran impartits pel professorat d’ensenyament secundari amb atribució docent en qualsevol de les matèries de referència dels àmbits en centres educatius autoritzats per les administracions educatives. El personal funcionari del cos de mestres podrà impartir docència en els mòduls formatius de caràcter general dels PQPI. Durada dels programes Tindran una durada de dos anys i poden adoptar modalitats diferents amb la finalitat de satisfer les necessitats personals, socials i educatives de l’alumnat. Excepcionalment, per als alumnes de 16 anys, les administracions educatives podran autoritzar programes d’un any en funció del nivell d’adquisició de les competències bàsiques que tingui l’alumnat que es proposa incorporar al programa. Acreditacions oficials Els alumnes que cursin un PQPI obtindran les següents acreditacions oficials: a) El certificat o certificats de professionalitat de nivell 1 del Catàleg

Nacional de Qualificacions Professionals, que corresponguin, en funció dels mòduls professionals específics superats.

b) Un certificat acadèmic emès pel centre educatiu en què s’hagin superat el mòduls obligatoris que permetrà l’accés als cicles de Grau Mitjà de Formació Professional.

c) El certificat del Programa de Qualificació Professional Inicial emès pel centre educatiu en què l’estudiant hagi superat els mòduls voluntaris, si supera tots els mòduls del programa. En aquest cas, s’obtindrà també el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

12


Una durada més gran del programa i l’autonomia en l’organització de la modalitat permeten espaiar i organitzar estratègicament els continguts i adaptar les metodologies a les necessitats professionals, personals i socials de l’alumnat, condicions necessàries per augmentar la probabilitat de continuïtat en el sistema educatiu. Poden ser un instrument eficaç contra l’abandonament i el fracàs escolar. L’oferta actual és clarament insuficient per cobrir les necessitats a Catalunya. Aquests canvis poden generar un increment important de la demanda. Caldrà preveure la formació, selecció del professorat i l’organització dels recursos necessaris, ja que l’èxit dels programes requereix un alt nivell de preparació en tècniques d’atenció a la diversitat i d’atenció tutorial qualificada, tant als alumnes com a les famílies. A CCOO pensem que la combinació del programa amb fórmules contractuals en alternança garantiria encara més la qualitat del procés d’aprenentage i augmentaria les probabilitats d’èxit. Consulta aquí el text del RD: http://www.boe.es/boe/dias/2011/07/30/pdfs/BOE-A-2011-13117.pdf

5. FORMACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (RD 1147/2011). Estableix l’ordenació general de la formació professional inicial del

sistema educatiu i deroga el RD 1538/2006.

Ordenació de la formació professional La formació professional, a més dels cicles formatius de grau mig i els del grau superior, comprèn els mòduls professionals específics dels PQPI i els cursos d’especialització. L’etapa educativa incorpora ensenyaments nous: els mòduls professionals dels PQPI (que no els programes) i els nous cursos d’especialització. Precisaran de més professorat.

13

ESO

1r

2n

3r

4rt

Mòduls obligatoris:

• Mòduls A (específics professionals)

• Mòduls B (formatius, de caràcter general)

Mòdulos voluntaris C: (formació complementària par obtenir el títol d’ESO)

Matèries comunes (7)

MON LABORAL

CCFFGM (ESP)

GRADUAT EN ESO

Mòduls voluntaris (mòdul C)

PQPI 1 ANY (16 a) (mòduls A i B)

PQPI 2 ANYS (organització

autònoma dels mòduls A, B i C)

Supera mòduls A i B (2) Supera mòduls A,B i C

BATXILLERAT

CURS D’ACCÉS DIRECTE

CCFFGS (5)

CCFFGS (ES)

CURS D’ACCÉS DIRECTE

CCFFGM (4)

PROVES D’ACCÉS (6)

PROVES

D’ACCÉS (3)

NOVA ORDENACIÓ FP

ACCÉS A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

15 A

14 A (1)

(1) S’accedeix als 15 a o si es compleixen el l’any natural d’inici del programa.

(2) Amb qualificació mitja de 5.

(3) 17 a complerts en l’any de realització de la prova.

(4) No es poden reunir altres requisits d’accés als CCFF.

(5) Només si es disposa del títol de Tècnic (GM).

(6) 19 a complerts en l’any de realització de la prova o 18 si es posseeix títol de tècnic.

(7) El Tècnic de GM pot obtenir el Batxillerat si supera les matèries comunes.

(8) Per completar les competències dels titulats d’FP.

(9) 17 a complerts en l’any d’inici del programa, sense cap qualificació professional.

CURSOS ESPECIALITZACIÓ (8)

PROGRAMES FORMATIUS

(9)


Accés als cicles formatius de grau mitjà Es podrà accedir als cicles formatius de grau mitjà havent superat els mòduls obligatoris d’un programa de qualificació professional inicial (a partir de la qualificació acadèmica de “5”) o havent superat el curs de formació específic per a l’accés a cicles de grau mitjà en centres públics o privats autoritzats per l’administració educativa (sense haver de fer prova d’accés posteriorment). Es faciliten els requisits d’accés a l’FPGM. A Catalunya s’exigia una valoració d’un “8” per accedir al CM. A CCOO pensem que la importància rau en què el procés permeti garantir que els alumnes disposen de les competències que els han de permetre abordar amb èxit les exigències dels CFGM. La via d’accés pot variar, però no el nivell que els alumnes han de tenir. Hi ha la tendència generalitzada a pensar que aquestes exigències són fàcilment assolibles, però la realitat és que un alt percentatge d’alumnes que inicïa un CFGM a Catalunya l’acaba abandonant en el primer curs i aquesta és una situació insostenible per al sistema. Curs específic per accedir directament als cicles formatius de grau mitjà Tindrà una durada mínima de 600 hores. El currículum se centrarà en les competències bàsiques de l’educació secundària obligatòria que permetin cursar amb èxit els cicles de formació professional de grau mitjà i s’organitzarà al voltant dels següents àmbits: àmbit de comunicació, àmbit social i àmbit científic-tecnològic. Serà necessari obtenir un mínim de 4 punts en cada un dels àmbits per realitzar la mitjana per obtenir la qualificació acadèmica de “5”. Els àmbits indicats en l’apartat anterior seran impartits per professorat amb atribució docent en les matèries que els integren. Les administracions educatives han de determinar els centres públics que podran impartir aquests cursos. També podran impartir els centres privats que tinguin autoritzats els ensenyaments d’educació secundària obligatòria que determinin les administracions educatives.

16


Accés al grau superior Es podrà accedir als cicles formatius de grau superior quan es posseeixi el títol de grau mitjà i se superi un curs de formació específic per a l’accés als cicles de grau superior en centres públics o privats autoritzats per l’administració educativa. Curs específic per accedir directament al grau superior El curs d’accés als cicles de grau superior tindran una durada mínima de 700 hores i constarà de dues parts: una part comuna i una altra específica. La part comuna té caràcter instrumental i desenvoluparà com a mínim els objectius de la llengua castellana i idioma estranger del batxillerat. La part específica s’organitzarà, almenys, en dues opcions: ciència i tecnologia, i humanitats i ciències socials. Dins de cada opció les administracions educatives desenvoluparan com a mínim dues matèries. Aquestes matèries seran impartides per professorat amb atribució docent en aquestes. Caldrà obtenir un mínim de 4 punts en cadascuna de les matèries per realitzar la mitjana. Per realitzar el curs serà necessari estar en possessió d’un títol de tècnic de formació professional. Les administracions educatives han de determinar els centres públics que podran impartir aquests cursos. També podran impartir els centres privats que tinguin autoritzats els ensenyaments de batxillerat que determinin les administracions educatives. És una mesura adequada. L’avaluació que es pot fer durant un curs sobre les competències necessàries per accedir als CF pot ser, sens dubte, prou qualificada per determinar la idoneïtat en l’accés sense haver de fer una prova. Els dubtes se centren en l’organització i gestió dels recursos necessaris per donar resposta a la demanda, que es preveu molt important. Les noves fórmules d’accés i qualificació poden incrementar considerablement el nombre d’alumnes que sol·licitin incorporar-se als cicles formatius. Cursos d’especialització

17


Tenen per objecte complementar les competències dels que ja disposin d’un títol de formació professional i facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida. El Govern, mitjançant un reial decret, després de consultar les comunitats autònomes i al Consell General de la Formació Professional, podrà crear cursos d’especialització. La durada, amb caràcter general, queda fixada entre 300 i 600 hores de formació. Versaran, dins del seu mateix nivell de formació, sobre els aspectes i àrees que impliquin aprofundiment en el camp de coneixement dels títols de referència, o bé una ampliació de les competències que s’inclouen en aquestse. El reial decret que reguli el curs d’especialització ha d’especificar els títols de formació professional que donen accés. Les administracions educatives han de determinar els requisits que han de complir els centres docents que puguin oferir aquests cursos d’especialització en règim presencial la distància. Entre aquests requisits hi haurà el d’impartir algun dels títols que donin accés en aquests així com els requisits específics que es defineixin en el reial decret que reguli el corresponent curs d’especialització. És una bona proposta en tant que incrementa la qualificació dels titulats i permet un disseny del seu contingut en funció de les necessitats detectades en el mercat de treball. Queda sense resoldre quina validesa pot tenir aquesta ampliació de la qualificació si els alumnes volen tenir continuïtat a la universitat i, per suposat, la qualificació del professorat que les haurà d’impartir. Altres programes formatius Les administracions educatives podran organitzar programes formatius que tinguin com a objectiu formar les persones majors de 17 anys complerts l’any d’inici del programa, que van abandonar prematurament el sistema educatiu sense cap qualificació professional per facilitar l’ocupabilitat i l’obtenció d’un títol de formació professional.

18


Estaran configurats per alguns dels mòduls professionals dels títols de formació professional o dels programes de qualificació professional inicial associats a unitats de competència del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals i s’impartiran al centre que ja estigui autoritzat per impartir els títols o programes de qualificació professional inicial de referència. Podran també incloure formació complementària no referida al Catàleg Nacional. La durada serà variable segons les necessitats dels col·lectius als quals vagin destinats i als mòduls professionals inclosos en aquests. Els mòduls professionals superats tindran caràcter acumulable per a l’obtenció d’un títol de formació professional. Aquests programes formatius es podran desenvolupar en dues modalitats: en un centre docent públic o privat autoritzat per l’Administració educativa o bé en alternança amb l’activitat en l’empresa. Incorpora al sistema educatiu un tipus de programa clarament dirigit a la reincorporació de nou al sistema a alumnes que el van abandonar per tal que obtinguin una qualificació que els permeti millorar la seva inserció laboral i, si escau, capitalitzar-la per a l’obtenció d’un títol. És una mesura que haurà d’anar acompanyada d’un bon dispositiu d’orientació acadèmica i professional i de la previsió necessària en l’organització dels centres, atès que implica la incorporació d’alumnes a grups classe organitzats en funció d’altres necessitats. Modalitat d’alternança Podran desenvolupar programes formatius en alternança en col·laboració amb empreses per a aquelles persones que disposin d’un contracte de treball, un contracte per a la formació, una beca de formació en empreses o entitats públiques o la condició de voluntari. Serà necessària la subscripció d’un conveni entre l’empresa i l’Administració educativa on s’establirà el compromís formatiu que correspongui a l’empresa, la durada del programa i la participació i

19


informació als representants legals dels treballadors en l’empresa que ha subscrit el corresponent conveni. El programa haurà de comptar amb un tutor al centre docent i un tutor a l’empresa. Tots els mòduls tindran assignat un professor responsable, encarregat de la programació, supervisió de la formació i el progrés dels alumnes, així com de l’avaluació de l’alumnat. En els supòsits de contracte de formació, es tindrà en compte que quan el treballador contractat per a la formació no hagi finalitzat l’educació secundària obligatòria, la formació tindrà per objecte prioritari l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria. Per a CCOO la modalitat en alternança s’hauria d’anar consolidant en els ensenyaments professionals, En aquest cas és una possibilitat per a persones que ja disposin de contracte de treball i puguin combinar-lo amb els estudis. No és per tant un model d’alternança en sentit estricte. Ha estat una oportunitat perduda per dimensionar d’una forma adequada aquesta modalitat en els ensenyaments professionals. Efectes dels títols El títol de tècnic permetrà l’accés a qualsevol de les modalitats de batxillerat així com a les convalidacions de les matèries del batxillerat que determini el Govern. L’alumne que hagi obtingut un títol de tècnic de formació professional obtindrà el títol de batxiller si supera les matèries comunes del batxillerat. Aquesta és una mesura que intenta facilitar l’accés als estudis de batxillerat a aquells alumnes que poseeixen matèries aprovades dels CFGM. Es desconeix quines seran aquestes convalidacions i, malgrat que la idea de flexibilitzar l’accés entre les etapes és molt interessant, la realitat és que la naturalesa dels ensenyaments i els objectius i finalitats d’aquestes etapes educatives són clarament

20


diferents, de manera que una convalidació generalitzada esdevindria poc real des del punt de vista del valor acadèmic. Pensem que hi ha altres mesures, com ara els cursos preparatoris o programes formatius, més eficients per garantir que els alumnes tinguin la preparació adequada per abordar el batxillerat. Oferta dels ensenyaments Les administracions educatives, en l’àmbit de les seves competències, han d’establir les mesures necessàries per programar i organitzar l’oferta dels ensenyaments de formació professional amb la col·laboració de les corporacions locals i dels agents socials més representatius. Valorem molt positivament que un ordenament del sistema educatiu consolidi la participació dels agents socials en la programació i l’organització dels ensenyaments. La instrumentació d’aquesta participació però, malgrat que està prevista en l’ordenació de l’FP a Catalunya, no s’ha materialitzat encara amb èxit. Hauria de ser una de les prioritats, ja que és un dels eixos fonamentals d’una oferta eficient. Oferta modular Amb la finalitat de facilitar la formació permanent, la integració social i la inclusió de les persones adultes amb especials dificultats d’inserció en el mercat de treball, les administracions educatives podran oferir, excepcionalment, en règim presencial o a distància, mòduls professionals inclosos en títols i associats a unitats de competència del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals a persones amb experiència laboral que no tinguin les condicions establertes per a l’accés als cicles formatius. Aquesta formació serà acumulable per obtenir un títol de formació professional, sent necessari, aleshores, acreditar els requisits d’accés corresponents. La regulació catalana ja permetia aquesta mesura en determinades circumstàncies i col·lectius, sembla que aquesta previsió es

21


generalitza a tot el sistema estatal. Cal plantejar com a possible hàndicap l’analfabetisme digital de les persones amb especials dificultats. Accions formatives desenvolupades a les empreses Les administracions educatives han de regular els requisits per impartir en les empreses accions formatives destinades a facilitar als seus treballadors majors de 18 anys l’obtenció d’un títol de formació professional. L’avaluació es realitzarà per mòduls professionals del cicle formatiu corresponent i, si s’escau, per unitats formatives dels mòduls professionals i es durà a terme per centres de formació professional degudament acreditats. Els requisits que estableixin les administracions educatives per impartir les accions formatives i les proves d’avaluació han de garantir l’adquisició dels resultats d’aprenentatge en les condicions de qualitat establertes per a l’obtenció dels títols de formació professional. Centres que imparteixen formació professional Els centres públics i privats concertats que ofereixin de forma integrada ensenyaments de formació professional del sistema educatiu i per a l’ocupació: a) Gaudiran d’autonomia d’organització i de gestió dels recursos humans i materials, en els termes que reglamentàriament estableixin les administracions educatives i laborals en l’àmbit de les seves competències. b) Podran accedir als recursos pressupostaris destinats al finançament de les accions formatives per a l’ocupació que desenvolupin de conformitat amb els mecanismes de cooperació que concertin les administracions educatives i laborals. En l’oferta de mòduls professionals específics de programes de qualificació professional inicial podran participar les corporacions

22


locals, les associacions professionals, les organitzacions no governamentals i altres entitats empresarials i sindicals en les condicions que determinin les administracions educatives. A Catalunya l’organització i la gestió dels centres es cada cop més complexa. La incorporació de programes experimentals i l’aplicació de diverses mesures flexibilitzadores sense preveure canvis de caràcter orgànic i funcional fan molt poc compatibles determinades funcions amb els centres educatius. Respecte d’aquestes previsions, fa dos anys que CCOO reclama:

La definició clara, amb el consens dels agents socials, d’un model flexible i dinàmic que permeti la integració real de la Formació Professional Inicial del Sistema Educatiu en el Sistema Integrat de Formació Professional de Catalunya. Governança autònoma del sistema. La nostra participació garanteix l’adequació al mercat de treball i el respecte als drets de les persones treballadores.

Un marc específic de regulació per als centres que imparteixen ensenyaments professionals, que respongui a les necessitats d’organització, flexibilització i gestió singular d’aquesta etapa educativa. Gestió autònoma i independent, amb criteris generals de funcionament que garanteixin la qualitat en l’oferta dels ensenyaments professionals a tot Catalunya.

Un acord laboral específic per l’FP, que garanteixi unes condicions de treball dignes per al professorat i el dret a ser representats legalment en el marc de qualsevol pacte o conveni específic que pugui condicionar o modificar les condicions de treball del professorat.

Capacitació professional per afrontar les noves competències que els centres i els docents de la formació professional necessiten per donar una resposta de qualitat a un sistema de qualitat.

23


Admissió al centre de formació professional Quan no hi hagi places suficients al centre demanat, i atès que hi ha diferents vies d’accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, les administracions educatives han d’establir reserves de places atenent els següents criteris: a) Accés als cicles formatius de grau mitjà: - Entre el 60% i el 70% de les places per a l’alumnat que tingui el

títol de graduat en educació secundària obligatòria. - Entre el 20% i el 30% de les places per a l’alumnat que hagi

superat els mòduls obligatoris d’un programa de qualificació professional inicial.

- Entre el 10% i el 20% de les places per a l’alumnat que accedeixi per les altres vies que preveu el present reial decret.

b) Accés als cicles formatius de grau superior: - Entre el 60% i el 70% de les places per a l’alumnat que tingui el

títol de batxiller. - Entre el 20% i el 30% de les places per a l’alumnat que hagi

superat el curs d’accés als cicles formatius de grau superior. - Entre el 10% i el 20% de les places per a l’alumnat que accedeixi

per les altres vies que preveu el present reial decret. En cas que no es cobreixi la reserva en alguna de les opcions, les vacants s’adjudicaran de forma proporcional a la resta de les reserves. Col·laboració entre la formació professional de grau superior, les empreses i la universitat. Les administracions educatives, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure el desenvolupament de projectes d’actuació conjunts entre els centres de formació professional que imparteixin cicles formatius de grau superior, la universitat i empreses dels corresponents sectors productius. El desenvolupament d’aquests projectes conjunts permetrà la

24


generació d’entorns integrats de treball conjunt entre els diferents ensenyaments de l’educació superior. Els centres de formació professional que participin en aquests entorns tindran la dependència orgànica i funcional establerta actualment a la normativa vigent per als ensenyaments de formació professional del sistema educatiu i han de complir, quant a l’estructura dels ensenyaments i el seu desenvolupament, amb el que estableix aquest reial decret. A CCOO sempre hem defensat que la relació entre els CFGS i la universitat havia de ser més i millor. Malgrat que algunes forces sindicals han volgut veure aquesta relació com una amenaça, la realitat és que pot representar una oportunitat per a alumnes i professors, que es poden beneficiar d’aquesta relació. S’ha de fer un esforç per determinar el termes d’aquesta relació i assignar funcions i responsabilitats a totes les parts, de manera que quedi clara l’aportació d’institucions, empreses, professorat i estudiants. El debat generat amb aquesta llei no ha servit per resoldre un tema de gran importància, l’itinerari dels CFGS a la universitat, que segueix regint-se per normes d’accés universitari poc realistes que no tenen en compte que ambdós estudis pertanyen a l’EEES (Espai Europeu d'Ensenyament Superior).

Equivalència de títols Els títols de tècnic auxiliar de la Llei 14/1970, de 4 d’agost, general d’educació i finançament de la reforma educativa que no tinguin declarada l’equivalència a efectes professionals a un títol de tècnic en la corresponent professió, a més de tenir els efectes acadèmics que el títol de graduat en educació secundària obligatòria establert a la Llei orgànica 2 / 2006, de 3 de maig, d’educació, tindran els mateixos efectes professionals que corresponguin al títol genèric de tècnic de formació professional del sistema educatiu.

25


Els títols de tècnic especialista de la Llei 14/1970, de 4 d’agost, general d’educació i finançament de la reforma educativa que no tinguin declarada l’equivalència a un títol de tècnic superior en la corresponent especialitat, tindran els mateixos efectes acadèmics i professionals que el títol genèric de tècnic superior de la formació professional del sistema educatiu.

PER A SABER-NE MÉS… Resum de les modificacions més importants de la LES i de la LOC, que encara podeu trobar aquí: http://conc.ccoo.cat/ensenyament/publica/fp/arxius/resum_les.pdf Versions definitives de la Llei orgànica d’educació (LOE) i de la Llei orgànica de qualificacions (LOQFP) un cop incorporades les modificacions de les lleis anteriors: http://conc.ccoo.cat/ensenyament/publica/fp/arxius/loe_trasles.pdfhttp://conc.ccoo.cat/ensenyament/publica/fp/arxius/fp_trasles.pdf Consulta aquí el text del RD 1146: http://www.boe.es/boe/dias/2011/07/30/pdfs/BOE-A-2011-13117.pdf Consulta aquí el text del RD 1147: http://www.boe.es/boe/dias/2011/07/30/pdfs/BOE-A-2011-13118.pdf

26


La Federació d’Ensenyament de CCOO:

Reclamem un acord laboral específic per a l’FP. Els canvis que es proposen tenen fortes implicacions en l’organització del treball. Especialment per a la formació professional. Cal un acord sindical laboral que garanteixi els drets laborals i la qualitat de les innovacions proposades.

Cal garantir unes condicions de treball dignes per al professorat i el dret a ser representats legalment en el marc de qualsevol pacte o conveni específic que pugui condicionar o modificar les condicions de treball.

Les competències professionals del professorat són cada cop més diverses i complexes: cal definir el perfil professional del professorat d’FP i adequar-lo a les seves tasques reals per poder dissenyar i planificar adequadament els llocs de treball necessaris i les seves funcions.

Reclamem un pla de capacitació professional per afrontar les noves competències que els centres i els professionals necessiten per donar una resposta a un sistema de qualitat.

Incentivar les jubilacions de professionals per renovar plantilles. Som davant d’una nova reforma del sistema que hauria d’afavorir la renovació dels professionals; s’hauria de prorrogar la incentivació de la jubilació prevista en la LOE.

Nou mapa escolar. Revisar el mapa. Preveure l’increment de la demanda que aquestes modificacions han de provocar en programes de qualificació (PQPI), cicles formatius, escoles d’adults, etc. Es fa imprescindible una planificació de centres i recursos que permetin donar respostes des de diferents centres i modalitats formatives (ensenyaments professionals, escoles d’adults, altres entitats formatives…).

27


28

la nova ordenació del sistema educatiu: eso, fp, pqpi

Documents