la pÀtria bonaventura carles aribau
TRANSCRIPT
LA PÀTRIABONAVENTURA CARLES ARIBAU
LA PÀTRIABonaventura Carles Aribau
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,dels núvols e del cel de lluny vos distingia,per lo repòs etern, per lo color més blau.5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.Coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.
Mes, arrancat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.Qué val que m’haja tret una engayosa sort
a veure de més prop las torres de Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia orella,
20 ni desperta en mon pit un generós record?
En va a món dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentinaque fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat
GUIÓ
Explicació del vocabulari Anàlisi del contingut - Tema - Estructura - Informació de cada estrofa - To i intenció del poema Anàlisi de la forma - Mesura dels versos - Rima - Determinar tipus de composició estròfica - Figures retòriques Valoració del poema
VOCABULARI
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,dels núvols e del cel de lluny vos distingia,per lo repòs etern, per lo color més blau.5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.Coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.
Mes, arrancat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.Qué val que m’haja tret una engayosa sort
a veure de més prop las torres de Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia orella,
20 ni desperta en mon pit un generós record?
En va a món dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentinaque fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Conhort: Animar
25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat
Acataren: ManifestarAgravis: Venjar
Llemosí: ValenciàPuix: DoncsIx: Sortir
ANÀLISI DEL CONTINGUTTema
Elogi fonamentat per: - L’enyorament de la llengua catalana com a símbol de la pàtria. - La valoració de la llengua com una forma per expressar els sentiments.
ANÀLISI DEL CONTINGUTEstructura
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,dels núvols e del cel de lluny vos distingia,per lo repòs etern, per lo color més blau.5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,e al mig del mar immens la mallorquina nau
Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
Coneixia també lo so de los torrentscom la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.Mes, arrancat després per fats
perseguidors,ja no conec ni sent com en millors
vegades;15 així d’arbre migrat a terres apartades,son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.
INTRODUCCIÓ AL TEMA
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon pit.
ELOGI I CONCLUSIÓ DEL CATALÀ
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
ELOGI I CONCLUSIÓ DE LA LLENGUA
ANÀLISI DEL CONTINGUTEstrofes
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau
Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos
parents
Coneixia també lo so de los torrentscom la veu de ma mare, o de mon fill
los plors.Mes, arrancat després per fats
perseguidors,ja no conec ni sent com en millors
vegades;15 així d’arbre migrat a terres
apartades,son gust perden los fruits, e son
perfum les flors.
INTRODUCCIÓ RECORD LLENGUA CATALANA
Qué val que m’haja tret una engayosa sort
a veure de més prop las torres de Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia orella,
20 ni desperta en mon pit un generós record?
En va a món dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,que ompliren l’univers de
llurs costums e lleis,la llengua d’aquells forts
que acataren los reis,defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis30 per estranya regió
l’accent nadiu, no plora,que en pensar en sos llars no es consum ni
s’enyora,ni cull del mur sagrat las
lira dels seus avis!
ELOGI A LA LLENGUA CATALANA
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment, puix surten mas raons
del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat
CONCLUSIÓ DE LA LLENGUA
ANÀLISI DEL CONTINGUTTo i intenció
INTENCIÓ - Enyorar - Elogiar
TO - Nostàlgia - Sentiment
A la llengua catalana
ANÀLISI DEL CONTINGUTMetre i rima
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat 12 Q que puga d’home en cor gravar la mà del cel, 12 R
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, 12 Rque em tornes les virtuts de ma innocenta edat. 12 Q
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat 12 QCessarà de cantar de mon patró la glòria 12 S
e passe per ta veu son nom e sa memòria 12 Sals propis, als estranys, a la posteritat. 12 Q
ANÀLISI DE LA FORMA
Consta de: - 6 octaves reials - 8 versos alexandrins (12 síl·labes)
Rima consonant. Masculina i femenina.
ANÀLISI DE LA FORMA Figures retòriques
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,dels núvols e del cel de lluny vos distingia,per lo repòs etern, per lo color més blau.5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,e al mig del mar immens la mallorquina nau
Jo ton superbe front coneixia llavors,10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
Coneixia també lo so de los torrentscom la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.Mes, arrancat després per fats
perseguidors,ja no conec ni sent com en millors
vegades;15 així d’arbre migrat a terres apartades,son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.
Paral·lelismesMetàforesAnàforesHipèrbaton
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
25 Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat
Paral·lelismesMetàforesAnàforesHipèrbaton
VALORACIÓ
Primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics.
Un dels grans exponents de la ideologia dels poetes renaixentistes.
La pàtria, la fe, la llengua, l’amor… són els elements que resumeixen, el que tradicionalment ha representat la identitat catalana.