la plataforma al eco de sitges gener 2015

1
4 9 de gener de 2015 lecodesitges.cat CRÒNICA LOCAL El discurs contra la casta irromp de ple a la política sitgetana De moment, dotze formacions han anunciat el propòsit de concórrer a les municipals de maig WILLIAM CAMERON Encara es desconeixen els mo- viments que els partidaris sit- getans de Podem acabaran fent com a col·lectiu de cara a les eleccions municipals del 24 de maig. Malgrat aquesta incògni- ta, el discurs del partit estrella del moment, el que espanta a les grans formacions clàssiques de dreta, centre i esquerra, ja ha aterrat a Sitges, amb permís de la CUP, l’única formació alternativa que, avui per avui, forma part del consistori. El discurs contra la casta, la re- lativament nova dialèctica entre el nosaltres –els ciutadans– i ells –els polítics de sempre–, impregna els primers passos realitzats per la Pla- taforma Ciutadana per uns Impos- tos i uns Serveis Justos amb l’objec- tiu de constituir-se en una agrupa- ció d’electors que els permeti, per una única vegada, presentar-se com alternativa política a les municipals de la primavera. Cristina Martínez Garcia, líder del col·lectiu, manté un discurs ba- sat en el cansament envers els go- vernants, com explicació principal del pas que la plataforma va decidir fer a mitjan mes d’octubre passat, en conèixer la intenció inicial del govern municipal de deixar el co- eficient de l’IBI en un 0,93 per cent. El discurs de Cristina Martínez i la plataforma ha seguit un argu- mentari que parteix d’una premis- sa: els polítics no han fet cas, du- rant tres anys, de les propostes de la gent que la plataforma represen- ta –moderar la càrrega fiscal i mo- dular l’augment dels impostos. Ni el Govern ni la majoria de l’oposició han estat sensibles a les 4.000 sig- natures presentades el setembre de 2013, en aquest sentit. La rocambolesca cuina dels pres- supostos del 2015, que han acabat amb una rebaixa de l’IBI per part del Govern, que resulta superior a la que demanava l’oposició per De les dotze formacions que han anun- ciat la seva intenció de presentar-se a les municipals, la majoria tenen el can- didat definit, de manera oficial o ofici- osa. Miquel Forns, l'alcalde, repeteix com a cap de llista de CiU i el mateix faran els seus tinents d’alcalde Vinyet Lluís (candidata de SGI) i Lluís Marcé (Nou Horitzó). El PSC promou a l’alcal- dia Ricard Vicente, el seu actual por- taveu, mentre el PP aposta per Ferran Ignasi Llombart, un home de confiança de l'estructura popular. Entre els partits avui al consistori, només la CUP encara ha de decidir en assemblea si el regi- dor Adrià Pet encapçala la candidatura. També ERC, que no és a l’Ajuntament- ha donat suport a la seva anterior can- didata a l’alcaldia, Aurora Carbonell, i MES, si es presenta en solitari, tindrà Jordi Serra com a cap de llista. Ningú dubta que Entesa per Sitges presentarà Armand Paco i Sitges Benestar i Cultu- ra, Marc Martínez. Iniciativa-Verds en- cara no ha fet públic el cap de cartell, com tampoc la futura agrupació d’elec- tors que espitja la plataforma liderada per Cristina Martínez. Candidats a l’alcaldia El saló de sessions de l'Ajuntament variarà la se- va compo- sició el 24 de maig. Podem manté un discurs basat en el cansament envers els governants aprovar-los, ha aportat la segona i la tercera premisses per bastir l’ar- gumentari de la plataforma: la mo- dulació impositiva era factible (és a dir, teníem la raó tècnica) i els par- tits polítics només recorden Santa Bàrbara quan trona: baixen una mi- ca els impostos quan toquen elec- cions. Al final, continua el discurs, a la societat civil no li queda més remei que entrar en política, encara que no en tingui ganes, perquè només des de dins et fan cas. I si cal anar per aquí és perquè la separació en- tre ciutadania i política és ja insal- vable, degut a què la principal pre- com una subespècie de la política institucional. La possible candidatura de la Pla- taforma per uns Impostos i uns Ser- veis Justos a les municipals del 24 de maig –falta que aconsegueixi els 500 avals preceptius– la converteix, per ara, en l’única novetat radical sorgida de l’alternativa rupturista amb les fórmules polítiques esta- blertes el 1979, donat que la CUP es presentarà per segona vegada. La constatació no deixa de ser sorprenent, si tenim en compte que de les dotze formacions que han anunciat la seva intenció de presentar-se, quatre –una tercera part– són noves i ho fan per prime- ra vegada. Dues d’elles són de ca- ràcter clàssic i amb polítics clàs- sics –Entesa per Sitges, que lide- ra l’exregidor Armand Paco– i Sit- ges Benestar i Cultura –capitane- jat per l’actual regidor de Nou Ho- ritzó, Marx Martínez–. Una tercera, MES, defensa amb vehemència el canvi de paradigma en la dinàmi- ca dels partits polítics, però la ma- joria dels seus caps visibles proce- deixen d’una vella militància soci- alista, com és el cas de l’exalcalde Jordi Serra a Sitges. La dinàmica política local es tro- ba farcida d'altres singularitats i, també, paradoxes que converteixen en una incògnita la capacitat de pe- netració d'aquest discurs regenera- cionista. D'una banda, l'oferta àm- plia de partits estrictament locals –un terç dels que, de moment, han anunciat candidatura– i que ocu- pen tot l'arc ideològic: dreta, cen- tre i esquerra. D'altra banda, hi ha el fet que bona part dels partits clàs- sics presenta candidats que difícil- ment poden ser assimilats a la no- ció de casta. L'alcalde Miquel Forns (CiU) es reivindica bibliotecari i és a l'Ajuntament des del 2007; el soci- alista Ricard Vicente, educador so- cial, es va estrenar el 2011 i Auro- ra Carbonell, d'ERC, encara no sap quina és l'escalfor de les catifes que trepitgen els electes. ocupació dels polítics no és la soci- etat sinó el poder públic i la como- ditat privada que ofereix la cadira. El discurs de la plataforma és, en essència, el de Podemos i entron- ca amb el desencís generalitzat que senten els administrats pels seus administradors i, per tant, resulta atractiu perquè més enllà de pro- postes concretes, galvanitza l’estat d’ànim d’una societat desconcerta- da i fastiguejada pels tripijocs de la política tradicional –els eterns can- vis de cromos– i els cada cop més freqüents i escandalosos casos de corrupció que fan aflorar tota una colla de corruptes que ja és vista Un terç dels partits que han anunciat candidatura són estrictament locals

Upload: videopressmedia

Post on 19-Jul-2015

58 views

Category:

Government & Nonprofit


4 download

TRANSCRIPT

4 9 de gener de 2015lecodesitges.catCRÒNICA LOCAL

El discurs contra la casta irromp de ple a la política sitgetana De moment, dotze formacions han anunciat el propòsit de concórrer a les municipals de maig

William Cameron

Encara es desconeixen els mo-viments que els partidaris sit-getans de Podem acabaran fent com a col·lectiu de cara a les eleccions municipals del 24 de maig. Malgrat aquesta incògni-ta, el discurs del partit estrella del moment, el que espanta a les grans formacions clàssiques de dreta, centre i esquerra, ja ha aterrat a Sitges, amb permís de la CUP, l’única formació alternativa que, avui per avui, forma part del consistori.

El discurs contra la casta, la re-lativament nova dialèctica entre el nosaltres –els ciutadans– i ells –els polítics de sempre–, impregna els primers passos realitzats per la Pla-taforma Ciutadana per uns Impos-tos i uns Serveis Justos amb l’objec-tiu de constituir-se en una agrupa-ció d’electors que els permeti, per una única vegada, presentar-se com

alternativa política a les municipals de la primavera.

Cristina Martínez Garcia, líder del col·lectiu, manté un discurs ba-sat en el cansament envers els go-vernants, com explicació principal del pas que la plataforma va decidir fer a mitjan mes d’octubre passat, en conèixer la intenció inicial del govern municipal de deixar el co-eficient de l’IBI en un 0,93 per cent.

El discurs de Cristina Martínez i la plataforma ha seguit un argu-mentari que parteix d’una premis-sa: els polítics no han fet cas, du-rant tres anys, de les propostes de la gent que la plataforma represen-ta –moderar la càrrega fiscal i mo-dular l’augment dels impostos. Ni el Govern ni la majoria de l’oposició han estat sensibles a les 4.000 sig-natures presentades el setembre de 2013, en aquest sentit.

La rocambolesca cuina dels pres-supostos del 2015, que han acabat amb una rebaixa de l’IBI per part del Govern, que resulta superior a la que demanava l’oposició per

De les dotze formacions que han anun-ciat la seva intenció de presentar-se a les municipals, la majoria tenen el can-didat definit, de manera oficial o ofici-osa. Miquel Forns, l'alcalde, repeteix com a cap de llista de CiU i el mateix faran els seus tinents d’alcalde Vinyet Lluís (candidata de SGI) i Lluís Marcé (Nou Horitzó). El PSC promou a l’alcal-dia Ricard Vicente, el seu actual por-taveu, mentre el PP aposta per Ferran Ignasi Llombart, un home de confiança de l'estructura popular. Entre els partits avui al consistori, només la CUP encara

ha de decidir en assemblea si el regi-dor Adrià Pet encapçala la candidatura. També ERC, que no és a l’Ajuntament- ha donat suport a la seva anterior can-didata a l’alcaldia, Aurora Carbonell, i MES, si es presenta en solitari, tindrà Jordi Serra com a cap de llista. Ningú dubta que Entesa per Sitges presentarà Armand Paco i Sitges Benestar i Cultu-ra, Marc Martínez. Iniciativa-Verds en-cara no ha fet públic el cap de cartell, com tampoc la futura agrupació d’elec-tors que espitja la plataforma liderada per Cristina Martínez.

Candidats a l’alcaldia

El saló de

sessions de l'Ajuntament variarà la se-

va compo-sició el 24 de maig.

Podem manté un discurs basat en el cansament envers els governants

aprovar-los, ha aportat la segona i la tercera premisses per bastir l’ar-gumentari de la plataforma: la mo-dulació impositiva era factible (és a dir, teníem la raó tècnica) i els par-tits polítics només recorden Santa Bàrbara quan trona: baixen una mi-ca els impostos quan toquen elec-cions.

Al final, continua el discurs, a la societat civil no li queda més remei que entrar en política, encara que no en tingui ganes, perquè només des de dins et fan cas. I si cal anar per aquí és perquè la separació en-tre ciutadania i política és ja insal-vable, degut a què la principal pre-

com una subespècie de la política institucional.

La possible candidatura de la Pla-taforma per uns Impostos i uns Ser-veis Justos a les municipals del 24 de maig –falta que aconsegueixi els 500 avals preceptius– la converteix, per ara, en l’única novetat radical sorgida de l’alternativa rupturista amb les fórmules polítiques esta-blertes el 1979, donat que la CUP es presentarà per segona vegada.

La constatació no deixa de ser sorprenent, si tenim en compte que de les dotze formacions que han anunciat la seva intenció de presentar-se, quatre –una tercera part– són noves i ho fan per prime-ra vegada. Dues d’elles són de ca-ràcter clàssic i amb polítics clàs-sics –Entesa per Sitges, que lide-ra l’exregidor Armand Paco– i Sit-ges Benestar i Cultura –capitane-jat per l’actual regidor de Nou Ho-ritzó, Marx Martínez–. Una tercera, MES, defensa amb vehemència el

canvi de paradigma en la dinàmi-ca dels partits polítics, però la ma-joria dels seus caps visibles proce-deixen d’una vella militància soci-alista, com és el cas de l’exalcalde Jordi Serra a Sitges.

La dinàmica política local es tro-ba farcida d'altres singularitats i, també, paradoxes que converteixen en una incògnita la capacitat de pe-netració d'aquest discurs regenera-cionista. D'una banda, l'oferta àm-plia de partits estrictament locals –un terç dels que, de moment, han anunciat candidatura– i que ocu-pen tot l'arc ideològic: dreta, cen-tre i esquerra. D'altra banda, hi ha el fet que bona part dels partits clàs-sics presenta candidats que difícil-ment poden ser assimilats a la no-ció de casta. L'alcalde Miquel Forns (CiU) es reivindica bibliotecari i és a l'Ajuntament des del 2007; el soci-alista Ricard Vicente, educador so-cial, es va estrenar el 2011 i Auro-ra Carbonell, d'ERC, encara no sap quina és l'escalfor de les catifes que trepitgen els electes.

ocupació dels polítics no és la soci-etat sinó el poder públic i la como-ditat privada que ofereix la cadira.

El discurs de la plataforma és, en essència, el de Podemos i entron-ca amb el desencís generalitzat que senten els administrats pels seus administradors i, per tant, resulta atractiu perquè més enllà de pro-postes concretes, galvanitza l’estat d’ànim d’una societat desconcerta-da i fastiguejada pels tripijocs de la política tradicional –els eterns can-vis de cromos– i els cada cop més freqüents i escandalosos casos de corrupció que fan aflorar tota una colla de corruptes que ja és vista

Un terç dels partits que han anunciat candidatura són estrictament locals