la poblaciÓ de barcelona...la població de barcelona a 01/01/2019 2 [escriviu una cita del document...

1

LA POBLACIÓ DE BARCELONA

Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 01/01/2019

Síntesi de resultats

Juliol de 2019

Oficina Municipal de Dades

Departament d’Estadística i Difusió de Dades

www.daleph.com

La Població de Barcelona a 01/01/2019

0

[Escriviu una cita del document o

del resum d'un punt interessant.

Podeu situar el quadre de text a

www.daleph.com




SUMARI

0 SÍNTESI DE RESULTATS ............................................................................................... 1

1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................................... 3

2 LA POBLACIÓ DE BARCELONA: EVOLUCIÓ I CARACTERÍSTIQUES ....................... 4

2.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA .................................................................... 4

2.1.1 Evolució de la població per Districtes i Barris .................................................................... 5

2.2 POBLACIÓ PER EDAT I SEXE ................................................................................................. 6

2.2.1 Pes de la població infantil i de la gent gran ........................................................................ 7 2.2.2 Edat mitjana de la població ................................................................................................. 8

2.3 POBLACIÓ SEGONS NIVELL D’INSTRUCCIÓ ........................................................................ 9

2.4 NOMS MÉS FREQÜENTS DE LA POBLACIÓ .......................................................................10

3 ORIGEN I NACIONALITAT DE LA POBLACIÓ ............................................................ 11

3.1 POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT ................................................................................11

3.1.1 La població nascuda a l’estranger: evolució i perfil ..........................................................11

3.2 POBLACIÓ PER NACIONALITAT ...........................................................................................14

3.2.1 La població estrangera: evolució i perfil ...........................................................................14

4 DOMICILIS .................................................................................................................... 20

4.1 EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA DELS DOMICILIS DE BARCELONA .......................................20

5 EL MOVIMENT DEMOGRÀFIC DEL 2018 .................................................................... 22

5.1 EVOLUCIÓ DELS MOVIMENTS DEMOGRÀFICS .................................................................22

5.1.1 El moviment natural de la població ...................................................................................24 5.1.2 El moviment migratori i administratiu de la població ........................................................26

La població de Barcelona a 01/01/2019

1




www.daleph.com




0 SÍNTESI DE RESULTATS

POBLACIÓ

La lectura de la població empadronada a Barcelona a 1 de gener de 2019 situa

en 1.650.358 persones els residents a la ciutat, la xifra més elevada des del

1991. La població de Barcelona augmenta al ritme més alt dels darrers onze

anys.

El desplaçament a l’alça de la població de Barcelona és generalitzat.

L’estructura per sexes de la població empadronada a Barcelona és molt similar a

la d’anys anteriors, amb una lleugera superioritat femenina per edats i territori.

L’edat mitjana de la població de Barcelona s’ha mantingut estable en els darrers

anys, al voltant dels 44 anys.

Continua augmentant el nivell formatiu de la població: un 32,8% de la població de

16 i més anys té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior.

Gairebé la meitat dels residents de Barcelona han nascut fora de la ciutat.

Un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan

empadronades 333.516 persones estrangeres de 179 nacionalitats.

La distribució dels estrangers per Barcelona no és homogènia.

La distribució entre homes i dones estrangers és molt equilibrada.

Un 42,2 % dels estrangers que viuen a Barcelona tenen estudis universitaris o un

cicle formatiu de grau superior.

Per continents, els estrangers més representats són europeus i americans. Les

nacionalitats més representades són Itàlia, Xina i Pakistan

DOMICILIS

Els 1.650.358 barcelonins empadronats a la ciutat viuen en 662.787 domicilis.

El nombre de domicilis unipersonals és 205.243, un 31% del total.

En un 77,9% dels domicilis viuen només persones de nacionalitat espanyola, en

un 10,8% només persones de nacionalitat estrangera, i en el 11,3% restant

conviuen persones de nacionalitat espanyola i estrangera.

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

El saldo entre altes i baixes al Padró al llarg de l’any 2018 ha estat positiu a

Barcelona, resultat d’un saldo natural negatiu (-2.349 persones) i d’un de

migratori i administratiu positiu (+24.428 persones)

El saldo vegetatiu és negatiu a tot arreu, amb l’excepció de Ciutat Vella on és

molt baix però positiu (82 persones). Tots els districtes guanyen població pel

moviment migratori.

Barcelona va registrar durant l’any 2018 al padró 12.889 altes per naixement i

15.238 baixes per defunció. El nombre de naixements es va reduir un 4,7% l’any

2018, mentre que la taxa de natalitat es va situar en un 8‰, la més baixa des de

2003.

Quant els noms més freqüents dels nadons, entre les nenes es van imposar

Emma, Júlia/Julia, Sofia/Sofía, Lucia i Martina. Pel que fa als nens, els noms més

posats van ser Marc, Pol, Àlex/Álex, Lucas i Pau.


2




www.daleph.com




Pel que fa a la mortalitat, l’any 2018 van morir més dones (8.077) que homes

(7.161).

Els darrers registres de nupcialitat confirmen un lleu repunt a l’alça del nombre de

matrimonis i de l’edat dels cònjuges.

Principalment, Barcelona importa adults joves procedents de l’estranger.

Del total d’altes per immigració (102.314 persones) un 16,3% tenen origen a la

resta de Catalunya, un 9% a la resta d’Espanya, i el 74,7% procedeix de

l’estranger.

El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van

majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya.

Continua augmentant el nombre de persones que canvien de domicili dins de la

ciutat.


3




www.daleph.com




1 INTRODUCCIÓ

Un cop més, el Departament d’Estadística i Difusió de Dades adscrit a l’Oficina Municipal

de Dades de l’Ajuntament de Barcelona presenta les dades de la població resident a la

ciutat de Barcelona obtinguda de la lectura del Padró Municipal d’Habitants: en aquest

document sintètic presentem la lectura d’aquest Padró a 1 de gener del 20191.

L’informe presenta els indicadors essencials per conèixer la població a partir de les

característiques personals dels inscrits al padró, com el sexe, l’edat, el lloc de

naixement, la nacionalitat, el nivell acadèmic, els anys d’alta al municipi o els noms més

freqüents de la població.

En el segon apartat s’ofereix informació sobre la població de nacionalitat estrangera i la

població que ha nascut a l’estranger i actualment està empadronada a Barcelona. En el

tercer bloc s’exploren les característiques bàsiques dels domicilis on estan empadronats

els residents i, per últim, al darrer apartat es repassen les dades bàsiques dels

moviments demogràfics –vegetatiu, migratori i administratiu- esdevinguts durant el 2018.

A nivell territorial, en aquest informe s’han tractat preferentment les dades a nivell de

ciutat, districtes i Àrees Estadístiques Bàsiques (AEB), però la informació està disponible

també per barris i seccions censals2.

Aquest document sintètic condensa la informació estadística detallada recollida al web

del Departament d’Estadística i Difusió de Dades i recopilat temàticament als següents

informes3:

Característiques de la població de Barcelona segons el Padró Municipal. Gener

2019. Col·lecció Informes estadístics núm. 78.

La població estrangera de Barcelona. La població de Barcelona nascuda a

l’estranger. Gener 2019. Col·lecció Informes estadístics núm. 79.

Característiques dels domicilis de Barcelona segons el Padró Municipal. Gener

2019. Col·lecció Informes estadístics núm. 80.

El moviment demogràfic de Barcelona. 2018. Col·lecció Informes estadístics núm.

81.

_______________

1 La lectura detallada de 2019 i d’anys anteriors la podeu trobar al web d’Estadística i Difusió de Dades de

l’Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.cat/estadistica/catala/index.htm. També trobareu al portal Open Data https://opendata-ajuntament.barcelona.cat/es/ una síntesi d’aquetes dades. Tots els gràfics i mapes continguts en aquest informe s’han elaborat amb informació publicada als mateixos enllaços. 2 Vegeu http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tpob/index.htm

3Tots aquests informes, i els corresponents a anys anteriors, estan disponibles a:

http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/inf/portada/index.htm.

http://www.bcn.cat/estadistica/catala/index.htm

https://opendata-ajuntament.barcelona.cat/es/


4




www.daleph.com




2 LA POBLACIÓ DE BARCELONA: EVOLUCIÓ I CARACTERÍSTIQUES

2.1 Evolució de la població de Barcelona

La població de Barcelona augmenta al ritme més alt dels darrers onze anys. La

lectura de la població empadronada a Barcelona a 1 de gener de 2019 situa en

1.650.358 persones els residents a la ciutat, la xifra més elevada des del 1991.

Dins de la tendència global de relativa estabilitat que caracteritza la població de

Barcelona en els darrers anys, les dades de la lectura 2019 destaquen per enllaçar tres

anys d’augments consecutius i per registrar l’increment interanual més important tant en

termes absoluts (+21.422 persones) com relatius (+1,32%) dels darrers onze anys.

Gràfic 1: Població resident a Barcelona (1900-2019)

L’actual fase de moderat creixement de la població empadronada contrasta amb la llarga

etapa ascendent dels primers vuitanta anys del segle passat i amb la posterior davallada

de les dues darreres dècades del segle. A partir de l’any 2000 la població empadronada

va iniciar una nova etapa de suau ascens alimentat bàsicament pels fluxos d’immigrants

que, amb alguns alts i baixos, es va aturar el 2009.

Des de llavors, les oscil·lacions interanuals de la població han estat molt minses, i no

han superat en cap cap l’1% -ni a l’alça ni a la baixa- fins el 2019. Tot i que 2019 enllaça

un trienni d’augments sostinguts, caldrà esperar encara per determinar si aquest repunt

es consolida. El fet que la població empadronada a Barcelona sense domicili fix s’hagi

apropat a les tretze-mil persones (12.986, la xifra més elevada dels darrers vuit anys)

també invita a la prudència a l’hora de valorar l’evolució de la població, tota vegada que

a més les lectures padronals recullen moviments demogràfics que poden estar no del tot

actualitzats (per exemple, baixes que es comuniquen amb retard) i alhora poden patir

oscil·lacions derivades de canvis en les metodologies dels recomptes.

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2019

Milions de persones

Font: Cens Font: Padró


5




www.daleph.com




Gràfic 2: Evolució de la població resident a Barcelona (2001-2019), taxa interanual (%)

2.1.1 Evolució de la població per Districtes i Barris

El desplaçament a l’alça de la població de Barcelona és generalitzat. A diferència

del que va succeir l’any anterior -quan quatre districtes van registrar lleugeres caigudes-,

les dades de 2019 revelen que en el darrer any tots els districtes han virat a l’alça, amb

augments que van del 0,4% de Sarrià-Sant Gervasi al 3,6% de Ciutat Vella.

Gràfic 3: Població resident als districtes de Barcelona (2001-2019)

Per barris, també els augments han estat generalitzats, amb davallades a només quatre

dels 73 barris. En tots quatre casos -Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou,

Canyelles, les Tres Torres, Pedralbes-, són descensos poc significatius de quatre

dècimes o menys. El barri que més població guanya és el Barri Gòtic (+12,6%), tot i que

si s’exclouen les persones sense domicili fix l’augment és molt inferior (+3,4%). Per

-0,1

1,5

3,6

0,2

1,6

1,1

-1,6

1,6

0,6

-0,5

-0,9

0,2

-0,4 0,0

-0,2

0,1

0,9

0,2

1,3

-2

-1

0

1

2

3

420

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

20

17

20

18

20

19

Variació (%)

105.820

269.095

185.450

82.591

150.446

122.853

172.473

171.290

150.264

240.076

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

200

6

200

7

200

8

200

9

201

0

201

1

201

2

201

3

201

4

201

5

201

6

201

7

201

8

201

9

Persones

1. Ciutat Vella

2. Eixample

3. Sants-Montjuïc

4. Les Corts

5. Sarrià-Sant Gervasi

6. Gràcia

7. Horta-Guinardó

8. Nou Barris

9. Sant Andreu

10. Sant Martí


6




www.daleph.com




Àrees Estadístiques Bàsiques, 201 de les 233 en què es divideix la ciutat han registrat

moviments ascendents, moltes més de les 134 que ho van fer un any enrere.

Gràfic 4: Evolució de la població als districtes de Barcelona, taxa interanual (%)

Mapa 1: Evolució de la població a les AEB de Barcelona, variació interanual 2018-2019 (%)

2.2 Població per edat i sexe

L’estructura per sexes de la població empadronada a Barcelona és molt similar a

la d’anys anteriors: es manté una lleugera superioritat femenina tant per edats

com per territori. En conjunt, les dones representen un 52,6% del total de la població,

una proporció que en els darrers catorze anys ha oscil·lat molt poc. En les edats infantils

i fins als 19 anys, les cohorts masculines superen les femenines, però a partir dels vint

anys la superioritat numèrica femenina és constant -amb l’excepció de la franja de 35 a

44 anys-, per la major supervivència femenina a totes les edats. Per districtes, les dones

són majoria a tots excepte a Ciutat Vella, on representen el 47% de la població.

L’estructura de la població per edats que es visualitza a la piràmide adjunta palesa una

societat madura en la que les cohorts més nombroses són les dels adults joves i en

particular les d’entre 35 i 44 anys. Té una forma pròpia de societats desenvolupades,

amb taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, el que es tradueix en un creixement

natural molt baix. Les cohorts inferiors són poc nombroses, i la franja de 20 a 24 anys té

aproximadament la mateixa població que la de 70 a 74 anys.

Les 779 persones centenàries empadronades –de les quals el 84,6% són dones- s’han

mantingut en valors semblants als de l’any precedent després dels ascensos d’anys

anteriors. Aquests trets generals emmarquen la tendència cap a l’envelliment de la

població amb una esperança de vida elevada.

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

1.

Ciu

tat V

ella

2.

Eix

am

ple

3.

San

ts-M

ontjuïc

4.

Les C

ort

s

5.

Sarr

ià-S

ant

Gerv

asi

6.

Grà

cia

7.

Hort

a-G

uin

ard

ó

8.

Nou

Barr

is

9.

San

t A

ndre

u

10

. S

ant M

art

í

Var (%)

2018 2019


7




www.daleph.com




Gràfic 5: Piràmide de població de Barcelona, a 01/01/2019

2.2.1 Pes de la població infantil i de la gent gran

En línia amb el que es desprèn de l’anàlisi de la piràmide de població, l’anàlisi dels dos

blocs d’edat extrems –població infantil fins a 14 anys i adults a partir de 65 anys-

permeten copsar les grans transformacions demogràfiques que ha viscut Barcelona en

els darrers anys. El gràfic adjunt permet veure com el descens relatiu de la població

infantil es va anar contraposant de manera creixent a l’augment de la d’edat avançada,

fins arribar a l’actual situació de relativa estabilitat.

Gràfic 6: Pes de la població infantil i de la gent gran sobre la població total (%)

La distribució de la població infantil i de la gent gran per Àrees Estadístiques Bàsiques

reflecteix importants diferències territorials. En termes relatius, les zones amb més nens

6 4 2 0 2 4 6

0-4 anys

5-9 anys

10-14 anys

15-19 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65-69 anys

70-74 anys

75-79 anys

80-84 anys

85-89 anys

90-94 anys

95-99 anys

100 anys i més

nens joves adults gent gran

%

Homes Dones

21,3

17,9

14,4

11,9 11,5 11,7 12,3 12,6 12,5 13,3

14,8

17,4

20,7 21,7

20,5 20,8 21,6 21,3

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

1981 1986 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2019

(%)

Població infantil en % (0-14 anys) Gent gran en % (65 anys i més)


8




www.daleph.com




se situen principalment al nord i a l’oest de la ciutat, alhora que les àrees amb més

proporció de gent gran s’ubiquen a Horta-Guinardó, Nou Barris, Les Corts i Sant Martí.

Mapa 2: Població de 0 a 14 anys per AEB (%), a 01/01/2019

Mapa 3: Població de 65 i més anys per AEB (%), a 01/01/2019

2.2.2 Edat mitjana de la població

L’edat mitjana de la població de Barcelona s’ha mantingut estable en els darrers

anys, i el 2019 s’ha registrat un petit retrocés d’una dècima des del màxim de 44 anys

assolit durant el trienni 2015-2017. L’ascens de l’edat mitjana de la població que es va

registrar en les dues darreres dècades del segle passat –gairebé set anys més entre

1981 i 2001- es va frenar a mitjans de la dècada passada a mesura que els fluxos

d’immigrants rejovenien la població. Des que es van afeblir aquests fluxos, l’edat mitjana

de la població s’ha mantingut estable al voltant dels 43-44 anys.

Gràfic 7: Edat mitjana de la població de Barcelona (anys)

37,0

38,7

40,7

42,9 43,6

43,0 43,4

44,0 43,9

32

34

36

38

40

42

44

46

198

1

198

6

199

1

199

6

200

1

200

62

00

72

00

82

00

92

01

02

01

12

01

22

01

32

01

42

01

52

01

62

01

72

01

82

01

9

Edat (anys)


9




www.daleph.com




2.3 Població segons nivell d’instrucció

Any rere any, continua augmentant el nivell formatiu de la població. En la darrera

dècada, la població de setze i més anys que té titulació universitària o un cicle formatiu

de grau superior ha passat del 23,9% al 32,8%, i ho ha fet en una trajectòria ascendent

ininterrompuda.

Un altre tret destacable d’aquesta evolució és la creixent diferenciació entre homes i

dones. Si ja fa deu anys la proporció de dones amb formació universitària (24,2%) ja

superava la dels homes (23,6%), actualment aquesta diferència s’ha eixamplat (33,9%

enfront 31,6%). Aquests dades confirmen una tendència general que també es veu a

Catalunya i Espanya, com és una bretxa de gènere en el rendiment acadèmic a favor de

les dones, especialment en les generacions joves que finalitzen un grau o un màster

oficial.

Gràfic 8: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS (%), a 01/01/2019

Mapa 4: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS per AEB (%), a 01/01/2019

32,8

33,9

31,6

20

22

24

26

28

30

32

34

36

200

9

201

0

201

1

201

2

201

3

201

4

201

5

201

6

201

7

201

8

201

9

Total Dones Homes


10




www.daleph.com




2.4 Noms més freqüents de la població

Els noms més freqüents entre les dones empadronades són Maria, Montserrat, Marta,

Carmen i Nuria. Entre els homes, Antonio, Jose, Jordi, David i Manuel4.

Il·lustració 1: Noms més freqüents de les barcelonines per dècades de naixement

Il·lustració 2: Noms més freqüents dels barcelonins per dècades de naixement

_______________

4 Els noms no estan accentuats perquè la base de dades conté els noms amb majúscula i sense accentuar.

Abans de 1930

• Maria

• Carmen

• Josefa

1930-1939

• Maria

• Carmen

• Josefa

1940-1949

• Carmen

• M Carmen

• Maria

1950-1959

• Montserrat

• M Carmen

• Carmen

1960-1969

• Montserrat

• Nuria

• M Carmen

1970-1979

• Marta

• Cristina

• Monica

1980-1989

• Laura

• Marta

• Cristina

1990-1999

• Laura

• Maria

• Marta

2000-2010

• Maria

• Paula

• Laia

Després del 2010

• Julia

• Martina

• Laia

Abans de 1930

• José

• Antonio

• Francisco

1930-1939

• José

• Antonio

• Manuel

1940-1949

• José

• Antonio

• Francisco

1950-1959

• Antonio

• José

• Francisco

1960-1969

• Jordi

• Antonio

• Jorge

1970-1979

• David

• Jordi

• Daniel

1980-1989

• David

• Daniel

• Jordi

1990-1999

• Marc

• David

• Daniel

2000-2010

• Marc

• Alex

• Pol

Després del 2010

• Marc

• Alex

• Pol


11




www.daleph.com




3 ORIGEN I NACIONALITAT DE LA POBLACIÓ

3.1 Població per lloc de naixement

Que les ciutats contemporànies són cada cop més heterogènies i atreuen població

d’orígens més nombrosos i dispersos no és cap novetat. Barcelona s’emmarca dins

d’aquesta tendència i veu any rere any com la seva població és més diversa.

Gairebé la meitat dels residents de Barcelona han nascut fora de la ciutat. Des que

la forta onada immigratòria de la primera meitat de la passada dècada va suposar una

forta transformació en la composició de la població, el nombre de residents empadronats

nascuts a Barcelona va caure significativament fins a estabilitzar-se al voltant del 52%.

Enguany, amb un 50,1%, s’ha assolit el valor més baix de la sèrie. Les onades

migratòries procedents de l’estranger van empènyer a la baixa les xifres relatives dels

veïns que havien nascut a la resta d’Espanya i a l’alça les dels nascuts a l’estranger, que

el 2019 representen un 26,3% del total d’empadronats.

Gràfic 9: Pes de la població segons lloc de naixement (en %), a 01/01/2019

3.1.1 La població nascuda a l’estranger: evolució i perfil

De les gairebé 434.000 persones residents a Barcelona que han nascut a l’estranger, un

28,7% té nacionalitat espanyola, bé sigui per naixement o perquè l’han adquirit amb

posterioritat.

La distribució de la població de Barcelona segons lloc de naixement presenta moltes

diferències en una visió territorial. Els mapes adjunts mostren per AEB aquesta desigual

distribució en termes relatius. Les AEB en les que proporcionalment hi ha veïns que han

nascut a Barcelona es troben a Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu. Els nascuts a la resta

de Catalunya tenen un pes important a Pedralbes a la zona de la Vila Olímpica del

Poblenou, en tots dos casos està probablement lligat a població universitària. Les AEB

amb un pes important de població nascuda a la resta d’Espanya es troben a Horta-

Guinardó, Nou Barris i Sant Martí, mentre que les proporcions relatives més

50,1%

7,3%

16,3%

26,3%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

1991 1996 2001 2010 2015 2019

Pes (en %)

Barcelona ciutat Resta de Catalunya Resta d'Espanya Estranger


12




www.daleph.com




significatives de nascuts a l’estranger es troben a Ciutat Vella i d’altres zones de Sant

Martí i de Nou Barris que concentren població de nacionalitat estrangera.

Mapa 5: Població nascuda a Barcelona per AEB (%), a 01/01/2019

Mapa 6: : Població nascuda a la resta de Catalunya per AEB (%), a 01/01/2019

Mapa 7: Població nascuda a la resta d’Espanya per AEB (%), a01/01/2019

Mapa 8: Població nascuda a l’estranger per AEB (%), a 01/01/2019

Els principals països d’origen de la població nascuda a l’estranger són: Argentina, Perú,

Equador, Colòmbia, Pakistan, Itàlia i Veneçuela, tots ells amb més de 20.000 persones.

L’abundància de països sud-americans en aquestes primeres posicions es relaciona

amb l’existència de tractats de doble nacionalitat entre Espanya i aquests països.

El gràfic adjunt mostra la població nascuda a l’estranger ordenada segons nacionalitat.

Evidentment, hi ha moltes coincidències entre nacionalitat i lloc de naixement, però

també diferències interesants. Un dels casos més destacats és dels residents

empadronats a Barcelona que han nascut a Argentina: menys d’una tercera part d’ells té


13




www.daleph.com




nacionalitat argentina, gairebé el mateix percentatge dels que la tenen italiana5, alhora

que gairebé un 40% la té espanyola.

Gràfic 10: Població nascuda a l’estranger pels principals països de naixement i nacionalitat, a 01/01/2019

Si atenem als municipis d’origen dels residents que no han nascut a Barcelona, el

principal punt d’origen és la ciutat de Madrid, seguit de grans ciutats de l’entorn

metropolità, de capitals de província catalanes i d’altres grans capitals espanyoles com

Saragossa, València, Sevilla o Granada.

Gràfic 11: Població no nascuda a Barcelona per municipi de naixement, a 01/01/2019

_______________

5 Una tercera part de les persones de nacionalitat italiana empadronades a Barcelona provenen de Sud-

Amèrica –en especial d’Argentina, Uruguai, Veneçuela i Brasil- i van obtenir nacionalitat italiana en demostrar que tenien avantpassats italians. A partir de 2018, les condicions per obtenir la nacionalitat italiana es van endurir.

26.3

38

26.0

72

23.6

28

23.3

75

21.4

38

20.9

26

20.6

50

19.3

18

17.8

09

17.7

39

13.8

76

13.2

73

12.6

52

12.6

02

12.3

58

8.6

20

7.9

51

7.7

95

7.5

86

7.5

28

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

Persones

Nacionalitat igual al país de naixement Nacionalitat espanyola Altra nacionalitat

13.2

66

9.2

71

8.4

76

5.7

75

4.9

99

4.9

97

4.7

49

4.7

02

4.4

15

4.1

51

3.7

57

3.1

42

2.9

67

2.9

62

2.5

79

2.4

87

2.2

75

2.1

62

2.1

48

2.0

93

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

Persones


14




www.daleph.com




3.2 Població per nacionalitat

Un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona constaven

empadronades a 1 de gener de 2019 333.516 persones de nacionalitat estrangera.

Aquesta xifra, que representa un 20,2% de la població resident total- suposa un màxim

tant en termes absoluts com relatius de la història recent de la ciutat.

Gràfic 12: Població de Barcelona per nacionalitat

Gràfic 13: Evolució de la Població de Barcelona per nacionalitat, taxa de variació (%)

Per quart any consecutiu l’evolució de la població empadronada a Barcelona té un

comportament dual atenent a la seva nacionalitat: disminueix la població espanyola i

augmenta l’estrangera. En tots dos casos són tendències que consoliden la trajectòria

del trienni anterior, però tenen intensitats marcadament diferenciades: el 2019 el nombre

d’espanyols cau un 0,8% i el nombre d’estrangers augmenta un 10,6%.

3.2.1 La població estrangera: evolució i perfil

A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangeres de 179

nacionalitats. Com s’ha vist, la població resident de nacionalitat estrangera segueix en

ascens. Barcelona ha passat en només un quart de segle de tenir una població molt

homogènia (l’any 1991 el pes dels estrangers no arribava a l’1,5% del total) a tenir un

20,2% de residents estrangers de 179 nacionalitats. Són deu nacionalitats més de les

presents el 2015 a Barcelona.

La forta onada migratòria de la primera dècada del segle XXI va representar un salt

espectacular en la composició de la població de la ciutat, que va passar de tenir un 4,9%

d’estrangers el 2001 a un 17,5% el 2010. A partir de llavors, aquest pes s’ha mantingut

força estable fins aquest darrer anys, quan s’ha superat el 20%.

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

20

17

20

18

20

19

Milions de persones

Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

12

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

20

17

20

18

20

19

Var.(%)

Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera


15




www.daleph.com




Gràfic 14: Pes de la població estrangera sobre el total (%)

Gràfic 15: Població estrangera segons nacionalitat per continent

Dins de la tendència general a l’alça, són els estrangers amb nacionalitats de països de

la UE els que més creixen. En termes relatius, han passat de representar el 26,5% del

total d’estrangers el 2010 a un 30,9% el 2019.

La distribució dels estrangers per Barcelona no és homogènia, tot i que mica en

mica els estrangers es van dispersant per tota la ciutat. Els barris i les AEB de Ciutat

Vella són les que tenen una major presència relativa d’immigrants entre els seus veïns,

seguits per algun dels barris de Sant Martí que toquen el Besòs, de Sant Andreu, de Nou

Barris, de la part central de l’Eixample central.

Mapa 9: Població amb nacionalitat estrangera a Barcelona per AEB (%), a 01/01/2019

Mapa 10: Variació de la Població amb nacionalitat estrangera a Barcelona per AEB (%),

a 01/01/2019

L’augment de la població estrangera a Barcelona s’ha estès a tots els districtes, a tots

els barris i a totes les AEB menys quatre. En termes absoluts, els increments més

0%

5%

10%

15%

20%

25%

19

91

19

96

20

01

20

06

20

08

20

10

20

12

20

14

20

16

20

18

20

19

Pes (%)

Estrangers extracomunitaris

Estrangers de la UE

Total estrangers

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

20

17

20

18

20

19

Persones

Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania


16




www.daleph.com




importants corresponen a l’Eixample (+5.025 persones) i a Sant Martí (+3.790 persones),

els dos districtes més poblats de la ciutat. En termes relatius, els augments més

significatius són els d’Horta-Guinardó (+11,8%) i Nou Barris (+10,5%).

El gràfic següent ofereix una aproximació a la distribució de la població per districtes i

nacionalitats segons edat, que es complementa amb les piràmides de la pàgina següent.

Es pot veure com la distribució no és homogènia ni per edat ni per nacionalitat. Al

districte de Ciutat Vella (districte 1), per exemple, s’aprecia la gran diferència de volum

d’edats entre la població espanyola i l’estrangera.

Gràfic 16: Població segons nacionalitat per districte i edat, a 01/01/2019

Pel que fa al perfil dels estrangers, la distribució entre homes i dones és molt

equilibrada (167.087 homes i 166.429 dones), amb una mitjana d’edat de 33,8 anys,

gairebé 13 anys menys que la mitjana dels espanyols. Els estrangers comunitaris són,

de mitjana, una mica més grans (34,5 anys) que els extracomunitari (33,5 anys).


17




www.daleph.com




Un 42,2 % dels estrangers que viuen a Barcelona tenen estudis universitaris o un

Cicle Formatiu de Grau Superior. Si només considerem els de la Unió Europea, els

titulats superiors arriben a un 62,8%, una proporció que representa el doble de la

població espanyola. Pel que fa al temps d’empadronament, la meitat dels estrangers que

viuen a Barcelona fa entre un i cinc anys que hi viuen, mentre que un 24,3% ha arribat

en l’últim any a Barcelona.

Gràfic 17: Piràmide de població dels residents estrangers amb nacionalitat europea, a

01/01/2019

Gràfic 18: Piràmide de població dels residents estrangers amb nacionalitat africana, a

01/01/2019

Gràfic 19: Piràmide de població dels residents estrangers amb nacionalitat americana, a

01/01/2019

Gràfic 20: Piràmide de població dels residents estrangers amb nacionalitat asiàtica, a 01/01/2019

Per continents, els estrangers més representats són europeus i americans, tots dos

a la ratlla o per sobre de les 110.000 persones i augments superiors al 10% el 2019.

Segueixen asiàtics (80.946 persones i un increment del 7,9%), africans (22.684

persones, +9,6%) i els originaris d’Oceania, que augmenten un 9,6% i per primer cop

han depassat la frontera de les 500 persones inscrites al Padró.

Les nacionalitats més representades són Itàlia6, Xina i Pakistan –totes amb més de

20.000 residents-, seguides de França, el Marroc, Colòmbia, Hondures, Perú i

Veneçuela, totes amb més de 10.000 veïns. Al llarg del 2019, els col·lectius que més

_______________

6 Com s’ha vist anteriorment, moltes de les persones de nacionalitat italiana empadronades a Barcelona han

nascut a Sud-Amèrica.

12000 8000 4000 0 4000 8000 12000

0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465 i més

Homes Dones

12000 8000 4000 0 4000 8000 12000

0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465 i més

Homes Dones

12000 8000 4000 0 4000 8000 12000

0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465 i més

Homes Dones

12000 8000 4000 0 4000 8000 12000

0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465 i més

Homes Dones


18




www.daleph.com




residents empadronats han sumat són Itàlia (+4.776), Veneçuela (+2.249), Hondures

(+2.202), Colòmbia (2.098) i França (+1.680).

Gràfic 21: Població estrangera segons nacionalitats més freqüents, a 01/01/2019

A tots els barris i a totes les AEB de Barcelona la nacionalitat predominant és

l’espanyola. Però com s’ha vist abans, n’hi ha veïns de 179 nacionalitats més. Aquesta

diversitat es palesa en el mapa adjunt, que recull la segona nacionalitat més freqüent

després de l’espanyola per AEB. Són setze nacionalitats diferents, entre les que

prevalen les d’Itàlia (que és la segona nacionalitat més freqüent a 139 AEB), Xina (32),

Hondures (16) i Pakistan (15).

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000

UcraïnaEstats Units, els

PortugalBangladesh

República DominicanaÍndia

BrasilRússia

RomaniaArgentinaAlemanya

EquadorRegne Unit

BolíviaFilipines

VeneçuelaPerú

HonduresColòmbiaMarroc, el

FrançaPakistan

XinaItàlia

Persones


19




www.daleph.com




Mapa 11: Nacionalitat més freqüent (després de l’espanyola) per AEB, a 01/01/2019


20




www.daleph.com




4 DOMICILIS

4.1 Evolució i estructura dels domicilis de Barcelona

Les dades de les persones residents a Barcelona que consten al full padronal informen

de que els 1.650.358 barcelonins empadronats a la ciutat viuen en 662.787

domicilis, uns dos mil més que un any enrere; la mitjana de persones per domicili és,

així, 2,49, lleugerament superior a la del 2018.

Entre alguns dels trets característics dels domicilis barcelonins destaca que en un 24,9%

d’aquests no hi viu cap home, mentre que només en un 14,9% no hi viu cap dona. Pel

que fa a la presència de menors, a una gran majoria dels domicilis barcelonins -un

76,7%- no hi viu cap menor d’edat.

El nombre de domicilis unipersonals és 205.243, un 31% del total. Aquestes llars

unipersonals tenen un marcat accent femení: un 19% del total de domicilis de Barcelona

estan ocupats per una dona sola, mentre que els ocupats per un home sol només

representen l’11% del total.

Mapa 12 Domicilis unipersonals sobre total de domicilis

per AEB (en %), a 01/01/2019

Mapa 13 Persones de 65 anys i més que viuen soles sobre

població 65 i més anys per AEB(en %), a 01/01/2019

La novetat de 2019 és que per primer cop en els darrers anys les llars unipersonals han

deixat d’augmentar i es mantenen a un nivell similar al de l’any passat. Les persones que

viuen en aquest tipus de llar suposen el 12,4% de la població.

Pel que fa a la resta de domicilis, un 29,1% el composen dues persones, el 18,4% tres i

el 13,7% quatre. Els domicilis en els què conviuen cinc o més persones representen un

7,8% del total.


21




www.daleph.com




Gràfic 22: Domicilis de Barcelona segons nombre de membres, a 01/01/2019

Quant als domicilis segons la nacionalitat dels membres, en un 77,9% dels domicilis

viuen només persones de nacionalitat espanyola, en un 10,8% només persones de

nacionalitat estrangera, i en el 11,3% restant conviuen persones de nacionalitat

espanyola i estrangera. En comparació amb anys anteriors, persisteix la tendència a la

baixa de la primera tipologia de domicilis i a l’alça dels dos darrers.

Gràfic 23: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components, a1.1.2019

També hi ha una marcada diferència en l’edat mitjana dels residents d’aquests domicilis:

en els primers l’edat mitjana és de 48 anys, molt més elevada que els 32,4 anys

que tenen de mitjana els residents en domicilis on conviuen persones que només

tenen nacionalitat estrangera; en els mixtos l’edat mitjana se situa en 35,5 anys. El

nombre de domicilis col·lectius s’ha reduït lleugerament (són 1.516, 56 menys que un

any enrere), però el nombre de residents empadronats en aquest tipus de domicili ha

augmentat fins a prop de 32.000 (un 21% més que l’any anterior).

Pel que fa a les persones residents a Barcelona que no poden demostrar un domicili fix

de residència (SDF) i són empadronades a les seus dels centres de serveis socials de

l’Ajuntament, a 1 de gener de 2019 ascendien a 12.986 persones que es distribuïen en

tretze domicilis col·lectius.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

1991 1996 2001 2006 2011 2016 2019

Nombre de domicilis

1 persona 2 persones 3 persones 4 persones 5 o més

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

Tots els membres espanyols Tots estrangers Domicilis mixtos (espanyols i estrangers)


22




www.daleph.com




5 EL MOVIMENT DEMOGRÀFIC DEL 2018

Les dades que recullen el moviment demogràfic de la ciutat de Barcelona registrat entre

l’1 de gener i el 31 de desembre del 2018 provenen de les variacions de les altes i les

baixes registrades en el Padró municipal d’habitants i dels canvis de nacionalitat

registrats en el Padró.

Els resultats del moviment natural – naixements i defuncions- corresponen als registrats

al Padró segons el lloc de residència de la persona empadronada.

Els fluxos residencials i moviments migratoris –variacions residencials de la població-,

són el resultat de l’explotació dels moviments d’entrada, de sortida, de canvi de domicili i

administratius, que han tingut lloc al municipi de Barcelona durant l’any 2018 i que han

estat recollits en el Padró Municipal d’Habitants.

Cal destacar que una part de les variacions residencials de la població són executades

d’ofici per la administració –altes per omissió i baixes per caducitat en la inscripció al

Padró i/o duplicitat-, són el que anomenem moviments administratius, que tot i no saber

exactament quan s’han produït es comptabilitzen en el moment en què s’ha fet efectiva

la seva inscripció.

5.1 Evolució dels moviments demogràfics

El saldo entre altes i baixes al Padró al llarg de l’any 2018 ha estat positiu a

Barcelona, resultat d’un saldo natural negatiu (-2.349 persones) i d’un de migratori

i administratiu positiu7 (+24.428 persones). L’eixamplament del saldo positiu de 2018

ha vingut totalment marcat per l’evolució del saldo migratori i l’administratiu.

El vegetatiu ha estat més negatiu del que ho va ser un any abans, perquè els

naixements han registrat una forta davallada (-4,7%) que no ha pogut compensar la

davallada (més minsa) de les defuncions. Però, en volum, les forces més potents són

l’emigració i la immigració, ambdues a l’alça (+5,1% la primera, +13,0% la segona).

_______________

7 El saldo migratori correspon a les diferències entre la població que és dona d’alta al padró per canvi de

residència habitual amb origen a l’estranger o a un altre municipi d’Espanya i la que es dona de baixa. Per realitzar una inscripció per un fet migratori és necessari justificar estar inscrit en algun registre d’empadronament.

Quan no es pot justificar un lloc d’origen i/o destinació perquè no es consta inscrit en cap altre Padró d’algun municipi o en el Padró d’espanyols residents a l’estranger, es genera una alta d’ofici administrativa, anomenada alta per omissió.

Les baixes administratives corresponen a les baixes per caducitat en la inscripció en el Padró fruït de l’aplicació de la reforma de la Llei d’estrangeria de 2003 que estableix l’obligació dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent, de renovar la seva inscripció padronal cada dos anys. També s’inclouen les baixes d’estrangers comunitaris que no han comunicat el canvi de residència i les baixes per duplicitat en altres registres.

El saldo administratiu és la diferència entre les altes per omissió i les baixes per caducitat i/o duplicitat. Aquests dos factors es comptabilitzen en el moment en que es registren.


23




www.daleph.com




Gràfic 24: Saldo natural, migratori i administratiu a Barcelona (2001-2018)

El detall dels saldos demogràfics del 2018 per districtes palesa que a tots ells el saldo és

positiu, però amb notables diferències. A Ciutat Vella i a Sants Montjuïc és on la

contribució al creixement ha estat més important; on menys, a Sarrià-Sant Gervasi i a

Les Corts, on la població roman molt estable.

Per components, el saldo vegetatiu és negatiu a tot arreu, amb l’excepció de Ciutat

Vella on és molt baix però positiu (82 persones). Contràriament, tots els districtes

guanyen població pel moviment migratori, amb l’Eixample i Ciutat Vella com a grans

receptors (entre tots dos, absorbeixen el 42,7% del total de nous immigrants del 2018).

El saldo administratiu és negatiu a tot arreu, mentre que en els canvis de domicili dins de

la ciutat són l’Eixample, Ciutat Vella i Gràcia els únics que perden veïns en favor d’altres

districtes.

Gràfic 25: Saldos dels moviments demogràfics per Districtes, 2018

-20.000

-10.000

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Persones

Saldo natural Saldo migratori i administratiu

-10.000

-7.500

-5.000

-2.500

0

2.500

5.000

7.500

10.000

1. CiutatVella

2.Eixample

3. Sants-Montjuïc

4. LesCorts

5. Sarrià-Sant

Gervasi

6. Gràcia 7. Horta-Guinardó

8. NouBarris

9. SantAndreu

10. SantMartí

Persones

Saldo natural Saldo migratori Saldo administratiu Saldo per canvi domicili Saldo Total


24




www.daleph.com




5.1.1 El moviment natural de la població

Barcelona va registrar durant l’any 2018 al padró 12.889 altes per naixement i

15.238 baixes per defunció. D’ençà 1985 Barcelona registra cada any més defuncions

que naixements, però mentre les defuncions es mantenen estables al voltant de les

15.000 anuals, l’evolució dels naixements reflecteix una gran transformació demogràfica

que es completa amb l’evolució dels moviments migratoris. Els gràfics adjunts recullen

aquests moviments durant les cinc darreres dècades.

Gràfic 26: Naixements i Defuncions (1971-2018)

Gràfic 27: Immigrants, Emigrants i moviments administratius (1971-2018)

El nombre de naixements es va reduir un 4,7% l’any 2018, mentre que la taxa de

natalitat es va situar en un 8‰, la més baixa des de 2003. Pel que fa a les dades de

fecunditat, les dades de 2017 –les darreres disponibles- confirmen la tendència

descendent. Per un cantó, la taxa de fecunditat reflecteix un nou retrocés fins el 36,6‰,

lleugerament inferior a la del bienni precedent. Per grups d’edat, el de les dones de 30 a

34 anys és la més alta, amb un 76,1‰, seguida de les de 35 a 39 amb un 73,4‰. La

mitjana d’edat de la mare en tenir el primer fill va ser de 33,6 anys, mig any més que fa 4

anys. Pel que fa a l’Índex Sintètic de Fecunditat, el nombre mitjà de fills per dona en

edat fèrtil va ser de 1,16 fills per dona. Com a Europa (1,59 fills per dona l’any 2017),

està molt per sota del nivell de reemplaçament d’una població.

En línia amb els registres històrics universals que mostren que sempre neixen més nens

que nenes, Barcelona el 2018 va anotar 6.514 naixements de nens i 6.375 de nenes. Els

nadons de nacionalitat estrangera continuen guanyant pes relatiu: el 2018 van suposar

un 23% el total, gairebé quatre punts més que el 2014. Pakistan, Itàlia, el Marroc i Xina

són les principals nacionalitats dels nadons de nacionalitat estrangera registrats al Padró

durant l’any 2018. La taxa de natalitat de la població espanyola va ser l’any 2017 del

7,4‰ i la de l’estrangera del 10,5‰.

Quant els noms més freqüents dels nadons, entre les nenes es van imposar Emma,

Júlia/Julia, Sofia/Sofía, Lucia i Martina. Pel que fa als nens, els noms més posats van ser

Marc, Pol, Àlex/Álex, Lucas i Pau. Amb lleugeres variacions d’ordre, són noms que es

repeteixen en els darrers anys.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

1971 1981 1991 2001 2011

Persones

Naixements Defuncions

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

1971 1981 1991 2001 2011

Persones

Immigrants i altes administratives

Emigrans i baixes administratives


25




www.daleph.com




Pel que fa a la mortalitat, l’any 2018 van morir més dones (8.077) que homes

(7.161), i en una immensa majoria –un 97,9%- van ser persones de nacionalitat

espanyola, en sintonia amb la composició demogràfica i a l’estructura d’edats de la

població. La mitjana d’edat de les persones que van morir va ser de 81,8 anys,

consolidant la tendència a l’alça dels darrers anys.

L’esperança de vida de la població resident a Barcelona, per l’any 2016 –darrera

data disponible- segueix estabilitzada a l’entorn dels 84,2 anys, 81,2 en el cas dels

homes i 86,9 en el de les dones. En ambdós casos s’ha perllongat un lleuger repunt a

l’alça, com en anys anteriors.

Els darrers registres de nupcialitat confirmen un lleu repunt a l’alça del nombre de

matrimonis i de l’edat dels cònjuges. Les darreres dades disponibles –de l’any 2017-

informen de que es van celebrar 6.351 matrimonis de residents, un 3,1% més que un

any enrere. D’aquests matrimonis, un 23,9% va ser entre dues persones de nacionalitat

estrangera, mentre que un 6,4% va ser entre una persona de nacionalitat espanyola i

una d’estrangera. Del total de matrimonis un 83,8% van ser civils; aquest percentatge

puja fins el 88,5% quan un cònjuge és espanyol i l’altre estranger.

Des del punt de vista territorial, tots els districtes excepte Ciutat Vella han registrat

el 2018 un saldo natural negatiu. Per barris, la contribució positiva del saldo vegetatiu

s’estén a 19 dels 73 barris, mentre que en termes d’Àrees Estadístiques Bàsiques són

71 de 233.

Mapa 14: Saldo del moviment demogràfic natural (naixements-defuncions) per AEB, 2018

La taxa de natalitat de Barcelona (naixements registrats al padró per mil habitants) l’any

2018 ha estat del 8,0‰. Les taxes més elevades se situen a l’extrem nord de la ciutat i

algunes zones de Sant Martí, Ciutat Vella o Gràcia. La taxa de mortalitat (defuncions de

residents registrades al padró per mil habitants) l’any 2018 ha estat del 9,6‰. Destaquen

els valors de les AEB de l’extrem muntanyenc d’Horta-Guinardó, amb població força

envellida. Als dos mapes, com passa amb molts altres indicadors, la gran extensió

geogràfica de la Zona Franca està descompensada amb el seu escàs pes demogràfic.


26




www.daleph.com




Mapa 15: Taxa de natalitat per AEB (‰), 2018 Mapa 16: Taxa de mortalitat per AEB (‰), 2018

5.1.2 El moviment migratori i administratiu de la població

Durant l’any 2018 a Barcelona es va registrar un saldo migratori (immigrants menys

emigrants) positiu de 42.839 persones i un saldo administratiu (altes per omissió menys

baixes per inscripció indeguda o caducitat) negatiu de 18.411 persones. En conjunt,

2018 anota un saldo migratori i administratiu positiu de 24.428 persones.

Principalment, Barcelona importa adults joves procedents de l’estranger. Per edats

el saldo ha estat positiu en nens, joves i adults fins les edats avançades; en canvi, a

partir dels 55 anys, els saldos són negatius. El guanys quantitativament més importants

per franges d’edat són els corresponents a adults joves de 25 a 29 anys (+10.051

persones), a joves de 20 a 24 anys (+7.873 persones) i a adults de 30 a 34 anys (+4.038

persones).

Del total d’altes per immigració (102.314 persones) un 16,3% tenen origen a la resta de

Catalunya, un 9% a la resta d’Espanya, i el 74,7% procedeix de l’estranger. Per

municipis, els fluxos més nombrosos amb origen a la resta d’Espanya són els originaris

de l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat

del Vallès i Terrassa. De l’estranger, els principals punts d’origen són Veneçuela,

Argentina, Colòmbia, Itàlia, Hondures, Perú i França.

Pel que fa a les baixes per emigració, les destinacions principals són l’estranger (25.811

persones), resta de Catalunya (24.355 persones) i la resta d’Espanya (9.309 persones).

Tanmateix, cal tenir present que una part important de la població de nacionalitat

estrangera és donada de baixa per caducitat en la inscripció al Padró, sense poder

saber, per tant, la seva destinació. Igualment, desconeixem la procedència dels

moviments generats per les altes per omissió.

El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van

majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya. Com en el cas dels


27




www.daleph.com




immigrants, les franges d’edat d’entre 25 a 29 anys (-7.693 persones), de 30 a 34 (-

8.690 persones) i de 35 a 39 (-7.612 persones) són quantitativament les més importants.

Per nacionalitat, dues terceres parts dels emigrants són espanyols, i els lloc preferits de

destinació són, com en el cas dels immigrants però amb lleugeres variacions d’ordre,

grans ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona i Madrid: per ordre, són l’Hospitalet de

Llobregat, Badalona, Madrid, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès,

Sabadell i Terrassa. A l’estranger van emigrar l’any 2018 5.162 persones, a destinacions

molt disperses, entre les quals les més importants en termes numèrics són Regne Unit,

els Estats Units, Alemanya, França, Equador i Colòmbia.

Mapa 17: Saldo migratori i administratiu per AEB, 2018

Mapa 18: Saldo per canvis de domicili intern (AEB d’alta-AEB de baixa) per AEB, 2018

Continua augmentant el nombre de persones que canvien de domicili dins de la

ciutat. Els 92.410 canvis de domicili que es van registrar el 2018 a Barcelona suposen

un augment del 7,6% en relació amb els registrats un any enrere. Aproximadament la

meitat de les persones que canvien de domicili dins de Barcelona (un 49,2%) opten per

romandre en el mateix districte. Els districtes amb una taxa més alta d’autocontenció són

Nou Barris (57,8%) i Sarrià-Sant Gervasi (55,3%), mentre que Gràcia (37,5%) i Les Corts

(39,8%) són els districtes que menys retenen els seus residents quan canvien de domicili

dins de la ciutat.

L’edat mitjana dels residents que canvien de domicili dins de la ciutat és 33,8 anys,

majoritàriament (un 56,6%) de nacionalitat espanyola. D’entre els estrangers, els que

generen més desplaçaments interns són italians, pakistanesos, xinesos i hondurenys.

Pel que fa als canvis de nacionalitat, durant l’any 2018 ha canviat la nacionalitat de 5.307

residents, dels quals 4.778 n’han adquirit l’espanyola. L’edat mitjana de les persones que

han canviat de nacionalitat és 28 anys.

la poblaciÓ de barcelona...la població de barcelona a 01/01/2019 2 [escriviu una cita del document...

Documents