la restauració

7. LPOCA DE LA

RESTAURACI BORBNICA

(1875-1898)

http://www.historiasiglo20.org/HE/11a-1.htm

7. LPOCA DE LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898)

Torna el liberalisme censatari

Domini de la burguesia oligarca malgrat

introducci del sufragi universal mascul

Catalunya consolida el catalanisme poltic

Dos partits hegemnics i el rgim no dona pas a

forces emergents

1898 prdua de les darreres colnies espanyoles

Inici del regeneracionisme

1885 mor Alfons XII

Desprs dun any de caos el general Martnez Campos

fa un pronunciament (Sagunt, 29 de desembre de

1874), i proclama nou rei a Alfons XII, fill dIsabel II

Alfons XII de Borb


7.1. EL SISTEMA POLTIC DE LA RESTAURACI

Lartfex de la Restauraci monrquica va ser Antonio Cnovas del Castillo que assumeix la Regncia fins a la tornada del rei.

Cnovas era antic poltic unionista, per aix aquest sistema tamb s conegut com a canovista.

El sistema poltic configurat per Cnovas del Castillo:

Carcter conservador

Bipartidisme i pacificaci del pas

Es fonamentava en un sistema parlamentari bicameral, semblant al britnic

Fort predomini de la monarquia (es pot dir que poc democrtic)

El poder militar va quedar supeditat al poder civil (ordre del 1875: el seu paper es la defensa, seguretat i independncia del pas)

Constituci conservadora, per flexible



LA CONSTITUCI DE 1876

Liberalisme doctrinari: Sobirania compartida

Monarquia com a instituci superior (Poder moderador)

Dret de vet

Potestat de convocar i dissoldre les corts

La Corona t el poder executiu, i pot nomenant el cap del govern i els

ministres.

Corts bicamerals. Senat format per designaci reial i un Congrs .

Vot censatari limitat 1890 sufragi universal mascul

Confessionalitat catlica de lEstat (tolerncia amb altres sempre que

respectin la catlica i es manifestin en la intimitat)

El poder judicial tenia la potestat daplicar les lleis en els judicis i els jutges

selegien mitjanant oposici, igual que ara.

Els ajuntaments i les Diputacions queden sota control governamental, que les

dirigir de manera centralista.



EL BIPARTIDISME: Existeixen dos grans partits (partits dinstics) que salternen pacficament al poder, es renuncia als pronunciaments:

PARTIT CONSERVADOR (Cnovas del Castillo):

Partidaris de: Proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari. (Llei electoral restringida)

PARTIT LIBERAL (P.M. Sagasta):

Representen funcionaris, militars, professions liberals, comerciants. (Llei sufragi universal -1890-,

dret dassociaci, abolici de lesclavitud...)

Cnovas, lder conservador Sagasta, lder liberal

La legalitzaci de tots els partits

no es va produir fins el 1881. Els

sindicats eren tolerats durant els

perodes de govern del Partit

Liberal.


7.3. LES FORCES POLTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA



La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)

Victries com lAlpens (1873) Castellfollit (1874) i altres

1875 lexrcit liberal expulsa els carlins de tot Catalunya, Pas Valenci i

Arag

Febrer 1876 el pretendent Carles travessa la frontera francesa i la guerra es

dona per acabada

El carlisme es converteix en un partit dextrema dreta

Abolici definitiva del rgim foral

1878 sistema de concerts econmics

LA PACIFICACI


7.2 LA VIDA POLTICA

BASES IDEOLGIQUES

DEFENSA DE LORDRE

SOCIAL I LA PROPIETAT

MONARQUIA BORBNICA:

GARANTIA DESTABILITAT

DEFENSA DE LA

CONSTITUCI

UNITAT DE LA PTRIA


7.2 La Vida poltica i lalternana en el poder


7.2. LA VIDA POLTICA I LALTERNANA EN EL PODER

Oligarquia i caciquisme

Manipulaci electoral

Alcaldes, governadors civils i cacics (controlen el poble)

Mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral)

El Rei Nou govern Ministeri de Governaci

Encasellat (llistes de diputats)

Governadors civils

Cacics

Control del vot

Compra de vots

Coacci

Falsejament del sufragi (amb la tupinada)

Consolidava el

poder i control

de la Oligarquia (Classes dominants)

nomena

prepara

nomena

amb

Fan arribar les directrius

del govern als

LA PRCTICA DEL SISTEMA POLTIC 1876 - 1898



El torn es fa amb regularitat

6 torns conservadors

4 torns liberals

Primera crisi amb limpacte del 98

Liberals 1882 Sufragi universal mascul

Cnovas 1885 enfronta la mort del rei

Alfons XII Pacte dEl Pardo



Regncia de Ma Cristina 1885

Govern llarg de Sagasta (85 al 90) inici

obra reformista

Llei dassociacions (1887)

Abolici esclavitud (1888)

Judicis amb jurat, nou codi civil

Reforma dhisenda i exrcit

Sufragi universal mascul



REPUBLICANISME

Amb el fracs de la Repblica, el moviment va haver de fer front a una dura

repressi governamental i al desencs duna part important dels seus seguidors.

Els diferents lders republicans van encapalar diferents i petites forces poltiques

republicanes.

Partit Republic Democrtic i Federal, Pi i Margall.

Retrament electoral i escisions internes, com la de Valent Almirall. 1883

ascens de J.M. Ribot i Serra

Partido Republicano Progresista, Ruiz Zorilla.

No descartava la violncia (cop destat del general Villacampa el 1886)

Partido Republicano Posibilista, Castelar.

Es va integrar al Partit Liberal.

Partido R. Centralista, Salmern.

En 1893 i 1896 la coalici Uni Republicana va obtenir diputats al Parlament

espanyol.

Ms endevant van aparixer daltres moviments com el lerrouxiisme i el

blasquisme.



REPUBLICANISME

Escisions internes Violent

(V Almirall)

Partit

Democrtic

Pi i Margall

Partit

Progressista

Zorrilla

Partit

Possibilista

Castelar

Moderat

Partit

Centralista

Salmern

Coalici Uni Republicana

Escons al Parlament (1893 /

1896)



CARLISME

Desprs de la derrota, molts carlins sexilien i daltres accepten Alfons XII com a rei legtim.

Renovaci del Partit segons els principis liberalistes per mant els principis bsics (Acta de Loredan):

Catolicisme

Pretendent carl

Oposici a la democrcia

Ramon Nocedal va fundar el Partido Catlico Nacional. (Integristes)


7.4. La Guerra dUltramar

La guerra de Cuba: La guerra llarga

Guerra dels Deu Anys

Havia comenat el 1868 amb el Grito de Yara

(Carlos Manuel Cspedes, amb els fams Viva

Cuba libre!)

Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjn

(Martnez Campos).

Promeses damnistia i autonomia

Abolici de lesclavitud.(1888)

Representaci cubana a les corts

espanyoles

Lincompliment daquestes normes porta a un

nou conflicte Guerra Chiquita i la insurrecci

de 1895


7.4. LA GUERRA DULTRAMAR (CUBA I FILIPINES)

A Cuba es creen 2 grans partits

Partido Autonomista (cubans)

Fa petici

1893 Partido Revolucionario Cubano (Jos Mart)

objectiu independncia

Suport EEUU

Cabdils revolucionaris: shavien negat a signar

Pau de Zanjn

Uni Constitucional (espanyolistes)



La Guerra chiquita 1879 - 1898

Antecedent: 1891 Pujada tarifes aranzelries

Rebelli dels mambises a Cuba i Filipines 1895

Cnovas envia Martnez Campos per intentar conciliaci

Repressi espanyola (Valeri Weyler) amb concentraci de

camperols trochas camps de concentraci

Condicions climtiques dures

Falta daprovisionament

Malalties tropicals

7. LPOCA DE LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898) 7.4. La Guerra dUltramar

1897 A la mort de Cnovas del Castillo el nou govern liberal

envia el General Ramon Blanco inicia estratgia de

conciliaci:

Sufragi universal mascul

Igualtat drets illa-pennsula

Autonomia a Cuba

Aquestes promeses arriben massa tard, ells ja

compten amb el suport dels EEUU (fan ofertes per

comprar llla)

Independentisme a Filipines (procs parallel)

7. LPOCA DE LA RESTAURACI BORBNICA (1875-1898) 7.4. La Guerra dUltramar

Abril 1898 Explosi cuirassat Maine. EEUU inicia forta

campanya contra Espanya (1898)

Inici Guerra Hispanonord-americana

Desembre 1898 Pau de Pars

Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i

Filipines (protectorat americ)

Derrota espanyola

Derrotes navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba

Pau de Pars (1898)

Espanya es comprometia a abandonar Cuba,

Puerto Rico i Filipines

Conseqncies

Prdues econmiques i humanes (crisi)

Crisi cultural (Generaci del 98)

Crisi social (Regeneracionisme, Joaquin Costa)



Derrota de 1898 Desencant i frustraci popular Fi de lImperi

La nova imatge d Espanya

El sistema politic

es mant

per

Naci sense vitalitat (vs. imperialismes)

Sistema poltico corrupto

Ineptitud de los polticos

Bellicisme de la premsa

militars i la

poltica

Feblesa de loposici

antidinstica

Retrica regeneracionista

Crisis moral

i ideolgic

No hi va

haver crisi

econmica

Repatriaci

de capitals Generaci del 98

Regeneracionisme

(J. Costa)

Necessitat de

modernitzar la poltica

espanyola

Caciquisme

Manipulaci electoral

contra

Silvela Polavieja

Duran i Bas amb

Poltica reformista

Impostos (Fernndez Villaverde) Fracaso

Supervivncia del rgimen de la Restauraci

Joaqun

Costa

Creixement dels

nacionalismes

per

Krausisme

ILE

amb


7.5. LES CONSEQNCIES DEL DESASTRE DEL 98

El desastre del 1898 va abocar tot lEstat espanyol a una sensaci de desmoralitzaci collectiva. Els efectes econmics, tanmateix, no van ser especialment greus.

Va sorgir el moviment regeneracionista, que defensava la modernitzaci dEspanya amb laplicaci de reformes concretes per damunt dels plantejaments partidistes (el seu principal ideleg fou Joaquin Costa). Instituto libre de Enseanza (Fco Giner de los Rios)

Influncia del krausisme

Un grup dintellectuals, la Generaci del 98, va expressar aquest desencs en la seva obra duna manera crtica.



http://es.wikipedia.org/wiki/Regeneracionismohttp://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_del_98http://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_del_98http://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_del_98http://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_del_98http://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_del_98

Un decret que establia laugment dels impostos va desencadenar una forta protesta a Barcelona (el Tancament de Caixes) i una severa crisi de govern.

Els projectes reformistes van fracassar, i, en el cas de Catalunya, van frustrar les expectatives de collaboraci amb les forces poltiques estatals. La burgesia catalana va retrobar-se amb els sectors catalanistes que defensaven la creaci de partits propis.





Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de

les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, noms hi ha un

sol elector: el ministre de Governaci. Ell, juntament amb els seus governadors de provncia i

linnombrable exrcit dempleats de totes classes, sense excloure els alts crrecs de magistratura

i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons

del seu despatx situat al centre de Madrid.

Per tal de fer les llistes delectors, shi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud

dimaginaris, i sobretot de difunts. La representaci daquests darrers es dna sempre a agents

disfressats de pais per anar a votar. Lautor daquestes lnies ha vist unes quantes vegades que

el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a lurna sota la figura

dun escombriaire de la ciutat o dun policia vestit amb un conjunt prestat.

El sistema deleccions per mitj de la resurrecci dels morts i els agents de policia disfressats

delectors, no s, per, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que

normalment no saturen en aquestes aparences de respecte hum, i el que fan s purament i

senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada lelecci del candidat

addicte.

(...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot s falsejat pels nostres poltics sota la immediata

direcci del governador civil de cada provncia.

(...) s possible lexistncia del rgim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb

aquestes bases?

Valent Almirall, Espaa tal como es. 1889

El frau electoral



El frau electoral

La guerra de Cuba: Lopini de

Martnez Campos

Martnez Campos:

"Los pocos espaoles que hay en la isla slo se atreven a proclamarse tales en

las ciudades: el resto de los habitantes odia a Espaa. Cuando se pasa por los

bohos del campo no se ven hombres, y las mujeres al preguntarlas por sus

maridos o hijos, contestan con naturalidad aterradora: en el monte con

fulano."

A continuaci comenta, amb dolor, que era necessari prendre mesures

drstiques, per que ell no te les condiciones morals per a fer-ho.

"Slo Weyler las tiene en Espaa, porque adems rene las de inteligencia,

valor y conocimiento de la guerra; reflexione usted, mi querido amigo, y si

hablando con l el sistema lo prefiere usted, no vacile en que me reemplace;

estamos jugando la suerte de Espaa."



Exportaciones a ultramar Exportaciones cubanas (1895)

Ao Valor (pesetas) Pas %

1885 5.985.000 Estados Unidos 83

1890 22.431.000 Espaa 11,50

1892 38.267.000 Canad 1,40

1894 50.233.000 Francia 1,03

1896 56.628.000 Alemania 0,93

Gran Bretaa 0,55

La guerra en ultramar



la restauració

Documents