La restauració ecològica,la mineria

iel projecte EcoQuarry

La restauració ecològica,la mineria

iel projecte EcoQuarry

Josep Mª Ninot / Montse JorbaDepartament de Biologia Vegetal

Facultat de Biologia

Josep Mª Ninot / Montse JorbaDepartament de Biologia Vegetal

Facultat de Biologia

Algunes reflexions prèvies......

els espais severament degradats no es recuperen espontàniament

Tampoc es tracta de plantar arbres com si fossin cols per recuperar els

avals aviat

La restauració intenta assemblar totes les peces d’un ecosistema

RelleuHidrologiaSòlVegetacióFauna

y……que funcionin

L’estratègia……imitar la natura

i la natura funciona amb processos

però, per què restaurar?

Per llei?9/11/2006

Begues vol fer aturar definitivament l'activitat a la pedrera Montau.

La pedrera Montau tenia llicència municipal d'explotació fins a finalsde l'any 2000 i dos anys més per restaurar la muntanya i cessartotalment els treballs, cosa que, segons l'ajuntament, no ha fetperquè havia d'atendre la forta demanda que tenia.

Per millorar la imatge de l’empresa?

Com a mesura compensatòria perl’impacte que es genera? Per donar un servei ambiental recreant hàbitats?

Però cada ecosistema té els seus patrons de funcionament...

Mosaic de vegetacióirregular

Poc volum de sòlMàquies i espinars

Com pot ajudar el projecte EcoQuarry a millorar els resultats de les restauracions?

Cost total projecte: 960.417 €

Aportació CE:480192 €

Aportació socis:480225 € Administració2%

Investigació13%

Extractives35%

CE50%

“ECOQUARRY”

LIFE-Medio ambiente

LIFE04 ENV/ES/000195

Clima:secPrecipitació: 525

Clima:subhumItPrecipitació:625-725

LOCALITZACIÓ DE LES PARCEL·LES EXPERIMENTALS

Clima:semiàridoPrecipitació:350

Clima:termomediterràni subhumid

Precipitació:675

EXPERIÈNCIES PILOT

COMPOST + rebuigs o terres externes

REGCOMPOSICIÓDE LES SEMBRES

CONVENCIONALS POC AGRESSIVES

NATIVES

CONVENCIONALSAGRESSIVES

PLANTACIONS D’ESPÈCIES AUTÒCTONES

SUBARBUSTIVES

Tractaments

NA--

NA-C

ARC

NARC

NRC

NAR-

N – Natives

A- Comercials

NA- NoAgressives

R - Reg (2006)

C - Compost

Dorycnium pentaphyllumHelichrysum stoechas Santolina chamaecyparyssusBupleurum fruticosumAnthyllis cytisoides

Arbustives

Medicago sativaLolium multiflorumDactylis glomerataOnobrychis sativa

Dactylis glomerataLotus corniculatusPsoralea bituminosaSanguisorba minor

Psoralea bituminosaSanguisorba minorBrachypodium phoenicoidesBrachypodium retusum

ComercialsPoc AgressivesNatives

REFERENCIAS (ENTORN)

Pinedes amb sotobosc de màquia i matollar escleròfil.le

Espinars de margallò i arçot

Garrigues

110 parcel.les: Condicions habituals

70101218Nº parcel.les

> 30º< 30º> 30º< 30ºPendent

Terres o barregesEstèrils

Entorns immediats variables

OBJECTIUS “EcoQuarry”(2004-2007)

Implementar a escala real les novetats en restauraciód’extractives en condicions Mediterrànies

Millorar els resultats de les intervencions de restauraciódesenvolupant processos de control de qualitat

Fomentar un ús racional dels recursos naturals

Transferir directament els procediments a les empreses del sector extractiu

OBJECTIUS segona fase

(2010-1011)

Analitzar l’evolució del sistema 5 anys després (període de garantia ) i determinar quin tractament pot ser més rentable

Evolució de les espècies sembrades segons el tractament

Colonització d’espècies espontànies

Supervivència i estat de les espècies plantades segons el tractament

Estabilitat del terreny a gran i petita escala

Control de la erosió superficial gradual i progressiva en el temps

Substitució de les espècies estàrter de les sembres per espèciesespontànies del sistema de referència

Estabilitat de la coberta vegetal amb reducció en el temps de l’abundanciad’espècies anuals

Similitud estructural i funcional amb l’entorn (Societat de RestauracióEcològica)

Què buscariem a curt i mig termini?

Potser la pregunta que ho resumiria podria ser….S’estandesenvolupant o s’han desenvolupat els processos adequats perquèl’ecosistema evolucioni vers la referència establerta?

Segons això els criteris d’avaluació essencials podrien ser:

Nº d’espècies lenyoses ambcicle biològic completat

Presència d’espècies de l’ecosistema de referència

Disminució d’espècies anuals

Estructura i permanència

Característiquesdel sistema

Superior al 50% per a cada espècie% Supervivència

lenyoses

Disminució d’espèciessembrades estárterIncrement d’espèciessembrades autòctones

Germinació i desenvolupament de les

sembresCobertura específica

40% mínimCobertura total

Rendimentrevegetació

absènciaMovimients en massa

absènciaRegueralls i càrcavesEstabilitat

Mig terminiCurt termini

CRITERIPARÀMETREASPECTE

Escenarisinicials

110

23 % dels escenaris van presentar moviments en

massa

Pendent > 30ºSense protecció superior

18% dels escenaris van presentar regueralls

Sense protecció superiorCunetes deficients

Escenarisestables

65

ESTABILITAT

Rendiment de les sembres a curt terminiUB

espontáneassembradas

banco semillas inerteSUBSTRATO

500

1000

1500

2000

2500

Kg

bio

mas

a / h

a

REBUIGTERRES EXTERNES BARREGES

A curt termini (1 any) :La cobertura és superior al 40% en la majoria d’escenaris. La situació més crítica es dóna en els estèrils sense compost

A mig termini (5 anys) :La cobertura és superior al 40% en tots els escenaris.

Les espècies autòctones augmenten la seva cobertura

fenas

NC

NC

C

C

però són herbàcies cosmopolites

Existeix una entrada d’espècies des de l’entorn immediat

Substitució d’espècies en el temps

Al rebuig entren menys espècies

noves, ocupació de l’espai?

Evolución de la vegetación

0

20

40

60

80

100

nativ

as

conv

enci

onal

es

com

post

no c

ompo

st

nativ

as

conv

enci

onal

es

com

post

no c

ompo

st

poco pedregoso pedregoso

% P

arce

las

Reducción abundancia especies estárter Incremento de especies nativas

Reducción abundancia espcies anuales

Als 5 anys : Les espècies estárter desapareixen en la majoria d’escenaris.

Les anuals formen part de la vegetació i existeix una entrada des de l’entorn immediat

Les natives (especialment arbusts sembrats) augmenten en especial en els sòls pedregosos

Canvis de la vegetació segons el tipus de sòl

TERRES EXTERNES

C

C

C

C

C

REBUIG

En terres de bona qualitat, l’addició d’esmenes orgàniquesno determina cobertures vegetalssuperiors

En el cas dels rebuigs minerals, afegir esmenes orgàniques potser recomanable

25 t/ha matèria seca

1:15-1:18 Compost:sòl

2004-2007

Rendiment global (totes les pedreres) escàs, inferior al 50% però això varia en funció del tractament i del tipus de sòl

Rendiment de les plantacions

L’aplicació d’esmenes orgàniques provoca major morta litat de les llenyoses plantades

25 t/ha matèria seca

1:15-1:18 Esmena:sòl

La presència d’una coberta herbàcia molt densa pot fer fracassar les plantacions

Les sembres amb espècies herbàcies autòctones, de creixement més lent, determinen una major supervivència de les llenyoses

Als 5 anys, la presència de llenyoses (càdecs, llentiscles, savines, aladerns i arçots) és important, si la vegetació és oberta. Els sòls pedregosos afavoreixen cobertes amb poques herbàcies

Composicións florístiques similars a l’entorn

Rebuig sense esmena

llentiscle

càdec

Totes les espècies llenyoses assajades són presents, és a dir, la seva introducció és viable.

Únicament cal millorar el rendiment de les plantacions vigilant amb els tractaments que

s’hi fan

L’addició de compost determina un major creixement en totes les especies llenyoses plantades

S’han vist plántules de romaní

Gairebé totes les espècies llenyoses han florit i fructificat

aladerns

arçots

coscolls

La fauna ha començat a visitar les zonesrestaurades.

Això vol dir que hi troben refugi i aliment

L’ecosistema ha començat a funcionar

Als 5 anyss (final del període de garantia):Els sòls pedregosos promouensotoboscos diversosÚnicament un 14 % d’escenarispresenten una composició de lenyoses similar a les referències

Plantación a los 5 años

0

2

4

6

8

10

12

14

16

sin leñosas Pino Pino+ 1arbusto

Pino+ 2arbustos

Pino+ 3arbustos

Pino + 4arbustos

Pino+ 5arbustos

Pino + 6arbustos

Nº

de p

arce

las

poco pedregoso nativas poco pedregoso convencionales

poco pedregoso compost poco pedregoso no compost

pedregoso nativas pedregoso convencionalespedregoso compost pedregoso no compost

Únicament un 7% d’escenaris inicialsha promogut que quasi totes les espècies lenyoses completin el seucicle biològic

Plantaciones a los 5 añosEspecies con flores o frutos

0

5

10

15

20

25

30

35

sin frutos pino 1 arbusto 2 arbustos 3 arbustos 4 arbust os 5 arbustos

Nº

parc

elas

poco pedregoso nativas poco pedregoso convencionales

poco pedregoso compost poco pedregoso no compost

pedregoso nativas pedregoso convencionales

pedregoso compost pedregoso no compost

Identificació de processos

rebuig mineralo sòls pedregosos

Mulch de pedresnatural

Major infiltració

Menor evaporació

Reserva aiguapetita però subsòl

Pedregós

Poquesherbàcies

Poca competencia

davant la sembra

Introducciód’espècies

natives mésviable

Inert

Creixementmés lent

Majorsupervivència

llenyoses

PROTOCOL DE RESTAURACIÓ

POSSIBLE

Substratamb esmena

o no

Sembra + plantació

Periode de garantia

RetornAval

1 any

Identificació de processos

Competencia davant la sembra

Introducciód’espècies

natives menysviable

Banc llavors

terres conreuo de campsabandonatso molt adobats

Major erosió

Menor infiltració

Reserva aiguamicroporositat

Textura fina

Sembresconvencionals

Moltesherbàcies

Fertilitatelevada

Menor supervivència

llenyoses

PROTOCOL DE RESTAURACIÓ

POSSIBLE

Substratamb esmena

o no

SembraPeriode de

garantia

RetornAval

2-3 anys

Plantació

EVALUACIÓ DELS RESULTATS:

conclusions globals després de 5 anys

Es necessari millorar l’estabilitat estructural del s talussos (nucli compacte, pendent inferior a 30º) i el manteniment durant la fase inicial de la restauració (canalització superior, bermes inte rmèdies) o promoure models geomorgològics similars als naturals

En substrats amb qualitat suficient (fertilitat, ba nc de llavors) la necessitat d’afegir esmenes orgàniques i/o sembrar s’ha de val orar. En els materials de rebuig és necessari afegir matèria orgànica i se mbrar

Incrementar la diversitat de llenyoses és possible però una coberta herbàcia densa i l’addició d’una esmena orgànica poden limita r la supervivència de les plantacions.

Cobertures discontínues (barreges amb espècies autò ctones no agressives) o poc denses poden protegir suficientment el sòl i afavorir la instal·lació i desenvolupament de les espècies llenyoses

En 5 anys es poden aconseguir sistemes diversos i funcionals similars als naturals

Les intervencions de restauracióhan d’estar dissenyades considerant el funcionament de l’ecosistema concret que es vol reproduir

El coneixement actual permetmillorar els resultats de les restauracions

Algunes reflexions

En el conjunt d’escenaris avaluats, la majoria de situacions han generat sistemes poc estables amb vegetacions molt diferents a la referència.

S’acceptarien aquestes restauracions ecològicament poc eficients i tant diferents?

Quins haurien de ser els llindars i els criteris ecològics per a poder acceptar una restauració amb garanties de què aquestes zones arribaran a ser com la referència?. Cal aplicar els mateixos llindars i criteris per a cada situació?.....

En canvi, existeixen escenaris que han desenvolupar vegetacions similars a les referències en 5 anys i que demostren que és possible obtenir restauracions a curt termini amb certes garanties de permanència i evolució per això….

La definició de criteris ecològics i llindars especí fics per a cada ecosistema és la clau per a obtenir restauracions funcionals i integrades en el seu

entorn...però depenent de com s’estableixi això es poden afavorir precisament resultats de poca qualitat

Perspectives de futur

S’està preparant la implementació d’aquestsplantejaments a:

• 2 projectes europeus (2 empreses, UPC, UCM, UZ)

• 1 projecte nacional (1 empresa)• 1 conveni amb Gremis

irBio

Estem a la vostra disposició

Moltes gràcies

irBio