la sabiesa del vell
TRANSCRIPT
Un home de 92 anys, baixet, molt ben vestit es preparava per anar a viure a una residència d'avis.
Feia poc que la seva dona havia mort i no es veia amb forces de continuar vivint sol.
Després d'una llarga espera a la recepció de la residència, l'avidsen que ja té la seva habitació preparada.
Amb l'ajut del seu bastó es dirigí lentament cap a l'ascensor. La persona que l'acompanyava li anava explicant som era la seva habitació amb tota mena de detalls.
- «La meva habitació m'agrada molt», digué alegrement
- «Però, senyor, com ho sap que li agrada? Vostè encara no l'ha vist, esperi un moment més i de seguida la veurà».
«Això no té res a veure», contestà.
«I jo ja fa estona que he decidit que la meva nova habitació m'agrada molt».
«Sóc jo qui tria la meva felicitat. El fet que m'agradi o no la meva habitació no depén de com estigui decorada o de les coses que hi hagi dins, sinó de com la veig jo».
« Jo puc triar: Em puc passar el dia al llit nomenant totes les dificultats que tinc o bé em puc aixecar i donar les gràcies a la vida per tot allò de la meva vida que va bé.»
«Cada dia és un regal, i mentre cada matí pugui obrir els meus ulls, agrairé aquest nou dia que la vida m'ofereix i el viure amb la màxima intensitat que em sigui possible».