la tÈcnica del compostatge 1 - alcoi.org · al contrari els residus del sector terciari, ... tema...
TRANSCRIPT
Tema 1 1
J O SE P R O SE L L Ó I O L T R A
E ST A C I Ó N E X PE R I M E N T A L A G R A R I A DE C A R C A I X E NT . V A L E NC I A .
I V I A
LA TÈCNICA DEL COMPOSTATGE 1
Residus i agricultura.
Coneixem com a residus a aquells materials i productes
generats per l'activitat humana, que no tenen valor econòmic i
que és necessari eliminar per diverses raons, principalment
sanitàries.
Fruit de l'activitat econòmica, els recursos es converteixen en
residus, que s'han de reciclar, per a no comprometre la
capacitat d'emmagatzemament del medi natural i per a no
esgotar els recursos
Tema 1 2
Podem clasificar els residus de moltes formes:
Pel seu origen en els sectors econòmics:
Volum en porcentatge de residus generats a l`Estat
6%13%
34%
30%
17%
actividadesforestales
actividadesagrícolas
actividadesganaderas
sector secundario
sector terciario
Els residus del sector primari tenen com a característica que es
restitueixen, en gran part, als cicles naturals.
Al contrari els residus del sector terciari, la seua producció està
centrada en nuclis urbans en una relació desproporcionada a la
superfície d'aquestes zones
La producció de residus sòlids urbans (RSU) per habitant ha anat
creixent contínuament al llarg del segle XX, és una de les
característiques de les societats industrials, i la tendència és a
continuar augmentant
La gestió dels RSU, i en general dels residus, és un dels temes
centrals de qualsevol política de gestió ambiental
Tema 1 3
.
Evolució i distribució de continguts dels residus sòlids
urbans a l`estat espanyol.
EVOLUCIÓ 1990 1996 2002
Kg/habitant i dia 0.744 1.010 1.280
Tones/any 10.567.700 14.255.923 16.825.400
Matéria orgànica 52% 47% 44%
Paper i cartró 16% 18% 23%
Plàstics 6% 8,50% 10%
Metalls 3% 4% 4.5%
Inerts 6% 7% 8%
Altres 17% 15,50% 15%
El sector agrari és el major productor de residus orgànics, i la
seua gestió afecta directament a les explotacions agràries.
Però l'ús directe d'aquests recursos pot originar problemes:
- L'aplicació de residus orgànics frescos al sòl té efectes nocius, tant
per als cultius com per a les propietats del sòl.(augment de la
temperatura i consum d'oxigen)
- També la incorporació d'un residu orgànic sec no degradat, pot
provocar alteracions en el sòl (retenció temporal del nitrogen)
- Altres residus agrícoles (morques, alperujos, purí, gallinassa,...)
presenten substàncies fitotòxiques que afecten la biologia del sòl
- Poden contindre llavors d'adventícies o restes de plagues i malalties
Tema 1 4
El compostatge
El compostatge apareix com una solució a aquests problemes.
És un procés degradatiu de la matèria orgànica fresca que permet
estabilitzar-la i millorar molts dels seus inconvenients, fins a fer
possible la seua incorporació beneficiosa als sòls productius
Compost de residus agrícoles i
ramaders autoritzats, en
Agricultura Ecològica no està
permés el compost de R.S.U. si no
hi ha separació en orige de la
fracció orgànica
Tema 1 5
Tema 1 6
Tema 1 7
Tema 1 8
Tema 1 9
Tema 1 10
Tema 1 11
El compostatge és una tècnica que ha sigut utilitzada des de sempre
pels agricultors.
En els seus orígens consistia en l'apilament dels residus de la casa,
excrements animals i restes de collita, amuntonats sempre que es
descompongueren i transformaren en productes fàcilment manejables, aprofitables com a adob.
Els materials amontonats
comencen a descompondre`s
En la seua forma primitiva, era un procés lent i no
sempre es conservaven els nutrients continguts en els
residus, i, quasi mai, s'assegurava la higiene de la
mescla.
Hui en dia es contempla d'una altra forma en conéixer-
se els components biològics i les fases de la
degradació de la matèria orgànica
Podem definir el compostatge de forma senzilla com la
descomposició de residus orgànics per unes poblacions
biològiques variades, en un ambient amb oxigen, càlid i humit.
Aquesta descomposició segueix una sèrie de fases, que es
poden reconéixer pels valors que adopten diversos paràmetres
fisicoquímics i biològics al llarg del temps.
Si coneixem els factors que intervenen en el compostatge, i
com es poden regular, estarem en condicions de dirigir
l'evolució dels materials cap a un compost de la màxima
qualitat
Tema 1 12
Així les característiques que defineixen el procés del
compostatge són:
- S'obté un producte higienitzat beneficiós per a la plantes,
- Fruit d'un procés controlat,
- Que duen a terme microorganismes,
- Sobre residus de característiques variables,
- És una oxidació que necessita oxigen,
- En la que es genera calor i es destrueixen fitotoxines
Canvis produïts en els materials durant el compostatge.
1.- En els primers moments els compostos orgànics més senzills,
com a sucres, greixos i proteïnes, són atacats pels
microorganismes.
2.- En les fases intermèdies domina la descomposició de
compostos orgànics complexos i la seua mineralització
3.- El final del procés predomina la polimerització, amb formació
d'humus
Tema 1 13
,
Si tenim en compte que en el procés de compostatge els
responsables són els microorganismes, tots aquells factors
que puguen limitar la seua vida ho seran també del procés.
Són molts els factors que intervenen en qualsevol procés
biològic de degradació, els paràmetres més importants son:
Temperatura
Humitat
pH
Oxigen
Aquestes variables estan influenciades pel tipus de residu a
tractar, i la de tècnica de compostatge.
Temperatura
La temperatura mostra l'activitat dels microorganismes
És el factor més fàcil de mesurar i el que millor indica les
distintes fases per què passa el muntó orgànic.
(Prendre la temperatura al muntó serà una pràctica necessària
per a conéixer l'evolució del mateix).
Quan arranca la degradació
del montó, és fàcil observar
l`increment de la
temperatura per la
generació de vapor d`aigua
Tema 1 14
Prenent com a referència la temperatura, el procés de compostatge
es pot dividir en quatre etapes:
1.- La inicial o mesòfila, amb temperatures en augment, sobre
40ºC,
2.- Li segueix la fase termòfila d'altes temperatures, sobre 65ºC,
d'intensa activitat i degradació dels materials,
3.- Després tenim una fase de descens de temperatures, on és
adequat realitzar el volteig del muntó.
4.- Finalment arribem a la fase de maduració, on la temperatura
s'iguala a la del medi ambient
Si la temperatura del muntó és baixa, no
s'aconsegueix una bona higienització dels materials, que
allarguen la seua permanència en el muntó en transformar-se
lentament.
Si la temperatura és molt alta, molts
microorganismes moren i altres no actuen, la degradació de
la matèria orgànica pren rutes diferents de la humificació i el
producte final obtingut no té la qualitat esperada.
Es consideren temperatures òptimes les de
l'interval 55-65 ºC per a aconseguir l'eliminació de patògens,
paràsits i llavors de males herbes, així com una degradació i
humificació en un temps adequat.
Tema 1 15
Tema 1 16
Humitat.
Els microorganismes necessiten aigua per a les seues funcions vitals
El contingut d'humitat dels materials és crític per a aconseguir un
compostatge òptim
Una de les activitats
necessàries, per que
l`activitat del montó no es
detinga, es reposar l`aigua
perduda per evaporació
Es consideren nivells òptims, humitats del 50-60 %, variant en
funció dels materials.
(Per a materials fibrosos o residus forestals gruixuts la humitat
màxima permissible pot augmentar fins al 75-85 %)
S'ha d'evitar:
una humitat elevada, ja que desplaçaria a l'aire dels espais entre les
partícules del residu i el procés passaria a ser anaeròbic.
una humitat excessivament baixa, perquè disminueix l'activitat dels
microorganismes i el procés es ralentitza
Tema 1 17
pH.
Durant el procés de compostatge se succeeixen diverses
reaccions que fan variar el valor del pH.
En un primer moment el pH del muntó sol baixar pel fet que els
microorganismes ataquen la matèria orgànica més simple
(carbohidrats), produint un alliberament d'àcids orgànics,...
...posteriorment hi ha una pujada a causa de l'alliberament de
l'ió amoni,...
...finalment el valor de compost acabat s'estabilitza sobre els
valors 7- 8.
Contingut en oxigen.
El procés del compostatge és aerobi, i necessita la presència d'oxigen per a
mantindre l'activitat dels microorganismes...
...però també per a:
obtindre un bon compost
de forma ràpida
i evitar al màxim els problemes de mals olors
Hi ha diferents necessitats d'oxigen al llarg del procés de compostatge, en
funció de la fase de temperatures en què ens trobem: la demanda d'oxigen
és màxima en la fase termòfila, mitjana en la mesòfila i es redueix al
mínim en la fase de maduració
Tema 1 18
Amb l'aireig obtenim un doble objectiu, aportar l'oxigen necessari
i evacuar el CO2 format en el muntó.
No obstant convenen evitar la ventilació excessiva ja que podria
provocar una pèrdua de l'aigua, amb la qual cosa abaixaria la humitat i
es detindria l'activitat microbiana, parant el compostatge;
Al contrari, una falta d'aireig ens portaria a situacions anaeròbiques no
desitjades
En els sistemes de compostatge a l'aire lliure és determinant a l'hora
d'assegurar la ventilació:
1.- La forma de la pila
La bona formació del muntó, de secció trapezoïdal, amb una base
d'1.5-2 m, i una alçària d'1,2- 1.5 m, és prou perquè l'aire accedisca a tot el
material.
2.- La grandària de les partícules
Afecta, no sols a la porositat, de la que depenen la retenció de la
humitat i la circulació de l'aire lliure
També a l'activitat microbiana que és més efectiva sobre material
esmicolat
Conclusió: Cal combinar materials més o menys picats amb altres
més grossers, perquè, sent fàcils d'atacar pels microorganismes, al
mateix temps es done una estructura que permeta la ventilació.
Tema 1 19
En els sistemes de compostatge passius o d'aireig natural,
L'oxigen es mou per:
Difusió cap a dins, per que hi ha menys dins que fóra,
igualment, el CO2 es difon cap a l'exterior.
El Vent pot ser un factor important de transferència d'oxigen.
La Convecció és un mitjà potent de renovació de l'aire, així els
gasos calents ixen de la pila, creen un buit i l'aire fresc penetra
No obstant solen ser insuficients, pel que el volteig de la pila
és la forma més ràpida i econòmica de garantir la presència
d'oxigen
Tema 3 pág 15 de 16
En els mètodes de compostatge amb aireig forçat l'oxigen s'aporta a la
pila per succió o per pressió, amb la qual cosa ens trobem davant dels
processos de compostatge sense necessitat volteig
Aspersor d`aigua
Ventiladors
Conducció d`aire
Sensors d`humitat i temperatura
Sistema estàtic de ventilació forçada on els materials no es
voltejen
Poden completar-se amb
sensors de temperatura i
humitat amb el que el procés
s'automatitza i es redueix la
intervenció humana
Tema 1 20
Nutrients.
Tots els organismes necessiten nutrients per a créixer i reproduir-se.
La falta d'alguns elements essencials dificultarà el desenvolupament dels
microorganismes amb el que s'afectarà l'evolució del muntó de compost.
Les quantitats de nutrients que necessiten els microorganismes varien per
a cada element, no obstant es mantenen unes proporcions o relació
constant d'uns nutrients respecte a altres.
El valor d'aquest balanç és especialment important carboni i nitrogen.
Aquesta proporció és coneguda com
Relació Carboni / Nitrogen
El carboni aporta la font primària d'energia i el nitrogen és
necessari per al creixement dels microorganismes
Una proporció C/N de 25-35 és l'adequada en els materials de partida de la
pila de compost, és a dir de 25 a 35 unitats carboni per cada una de
nitrogen
Si la relació C/N del nostre muntó és més alta, el muntó o no arranca o
arranca amb dificultat, ja que falta el nitrogen essencial per a l'alimentació
dels microorganismes.
Una relació C/N molt baixa no afecta tant el procés normal de
compostatge, el muntó arranca convenientment, però hi ha un excés de
nitrogen que es perd en forma d'amoníac. Però no podem permetre aquesta
pèrdua d'un nutrient tan important per a la terra.
Tema 1 21
Població microbiana.
El compostatge és un procés dinàmic a causa de les activitats combinades i
interdependents d'una àmplia gamma de poblacions de bacteris, fongs i
actinomicets
1.- En la primera etapa del compostatge apareixen els bacteris i fongs
mesòfils, amb predomini dels primers.
2.- Quan la temperatura arriba al voltant dels 40 ºC són substituïts pels
bacteris termòfils i els fongs termòfils, a més dels primers actinomicets.
3.- Amb el nou descens a la fase mesòfila, al final de la fase de
temperatures màximes, el muntó és reenvaït per bacteris mesòfiles i fongs, que
havien estat inactives durant la fase termòfila
4.- En la fase de maduració la temperatura continua baixant encara
més, Reapareixen les formes actives de micro i macrofauna, protozous,
nematodes, miriàpodes, etc..., tenen un paper molt important en l'última fase
d'esmicolament dels materials del muntó
Les poblacions comencen a aparéixer, lligades a una successió
d'ambients, marcats per la temperatura i l'aliment, així mentres
unes espècies estan en el seu màxim, altres descendeixen o ja
estan desapareixent, complementant-se les activitats dels
diferents grups de sers vius
Al llarg del procés de
compostatge s`observa
la succesió de
nombrosos organismes
sobre els materials.
Tema 1 22
Confección d`una taula de relacions C/N de subproductes agrícoles
comuns.
La necessitat conéixer la relació C/N dels subproductes agrícoles i ramaders
que s'usen en el compostatge, per a realitzar la mescla en les quantitats
adequades i que la relació C/N en el moment d'arrancar la fermentació siga
l'òptima.
Ens porta a consultar una taula de referències.
- Hi ha valors d'altres taules esmentades en la bibliografia sobre
compost
- Si disposem d'un residu i no trobem la seua relació C/N, podem
prendre una mostra seca i analitzar-la per a obtindre el nostre propi valor
No necessitem una gran
precisió, ja que tenim un interval de
30 a 35 per al valor d'aquesta relació
en el muntó.
A més si analitzem diferents
mostres d'un mateix material,
trobem valors diferents en major o
menor grau, per la qual cosa hem de
considerar el nostre valor com una
referència mitjana
Tema 1 23
Els sistemes més assequibles per a explotacions agrícoles i/o ramaderes
que no es dediquen a la producció comercial de compost, sinó que
converteixen en compost els seus residus, completats amb altres residus
pròxims, són els sistemes oberts...
Sistemes a l'aire lliure amb ventilació natural
Sistema és molt antic, conegut també amb els noms de mètode
Howard o mètode Indore
Consisteix a apilar en muntons els materials a descompondre, humitejant
i voltejant per a aportar oxigen i homogeneïtzar la massa.
Avantatges: - Adequat per a la seua implantació en una xicoteta i
mitjana explotació agrícola
- Amb un bon seguiment de les temperatures i la humitat els
resultats són bons
Inconvenients: - L'oxigenació de la pila només es produeix
adequadament amb els voltejos
- Ocupa una superfície considerable
Tema 1 24
Instal·lacions:
La selecció del lloc adequat per a compostar és determinant per a
moltes etapes del procés, així, des dels accessos per carretera per al
transport de materials, fins a les relacions amb els veïns han de ser
cuidades
Des d'un punt de vista ambiental l'aspecte més preocupant és el tipus
de sòl i la relació amb les aigües superficials i subterrànies
Aigües:
- Distància de separació entre la zona de compostatge i aigües
superficials, corrents o estancades
- Les aigües pluvials i de vessament no han d'entrar en la zona
de compostatg
Tema 1 25
Sòls: La zona de compostatge pot ser de
superfície compacta i impermeable, o al
contrari pot ser un sòl permeable,
ambdós situacions tenen avantatges i
inconvenients
Sòl impermeable: (+) no té risc de
contaminar per infiltració
Necessita inclinació i pouet
d'arreplegada de llavats.
(-) la fauna del sòl no accedeix
al muntó
Sòl permeable: (+) ajuda de la fauna en
la fase de maduració
(-) risc de contaminació per
infiltració
Pouet de recollida delixiviats de la zona decompostatge, per a evitarla contaminació i per areutilitzar-los en el regdel montó
- Si és possible, és molt convenient compostar baixa teulada, ja que,
tant pluja com el sol, poden frenar el compostatge.
(Hi ha solucions intermèdies com cobrir, quan hi ha regs de pluja,
amb un plàstic o lona, que retirarem passada la pluja)
- Devem compostar preferiblement en un lloc amb aigua
disponible per a reposar la pèrdua que es produirà en la fase de
temperatures altes.
Altres condicions de les instal·lacions:
Tema 1 26
Maquinaria
La mecanització de les tasques del compostatge abarateix costos, i
facilita treballs que poden ser penosos.
Dependrà de l'escala de volum a la qual treballem perquè l'exigència de
maquinària siga més o menys urgent.
La principals accions que es poden mecanitzar són:
Moviment de materials: la pala carregadora adaptada al tractor és
polivalent i realitza nombroses tasques d'interés en la planta de
compostatge
Trituradores dels materials: hi ha diversos models de trituradores, des
de les de jardí que són d'utilitat per a restes fresques, herbacis o
llenyosos,, fins a trituradores autopropulsades o adaptades a la presa de
força del tractor
Voltejadores: el volteig dels materials de la
pila és necessari per a introduir oxigen en
l'interior del muntó, també per a
homogeneïtzar i mesclar els materials, que
poden estar encara en capes i poc mesclats,
finalment el volteig que implica trituració afina
i completa la degradació dels materials en
compostatge.
Garbells: la funció de les garbelles és separar
les diferents grandàries del compost per a
millorar la seua presència i, generalment,
eliminar les restes de grans mides que poden
no estar bé compostats
Ensacadores: si el fi és la venda de compost
envasament
Exemple de voltejadoraacoplada a la toma deforça del tractor, estàformada por dos eixosamb i un bastidorportant.
Tema 1 27
¿Cóm crear el montó?
Aquest és un problema pràctic a què s'enfronten molts
agricultors que volen comportar: tenim unes quantitats de
materials adequats per al compostatge i ens decidim a això,
però com procedim...
S'ha d'emprar algun mètode de treball, el que presentem es
desprén de la fórmula de relació de mescla entre els materials,
de manera que se solucionen diverses incògnites del procés
Consisteix a formar el muntó per capes, de manera que
s'alternen materials rics en nitrogen i microorganismes amb
materials rics en carboni, així amb una relativa proximitat es
facilita la seua degradació.
La formació del muntó per capes té com a avantatges:
-Un major control del procés
-Facilita la incorporació de correctors i minerals
-Permet el reg des de les fases inicials, amb la qual
cosa el mullat dels materials és millor.
Tema 1 28
FASE ACTIVITAT DURACIÓ
Preparació Recepció i acumul de materials
Secat i/o picat dels mateixos
Càlculs i correccions per a confeccionar el montó
Fermentació Formació del montó
De 40 a 60 dies
Seguiment de temperatures i aport d`humitat
Primer volteig
Maduració Maduració
De 60 a 100 diesVolteig i garbellat (si es
necessari)
Conservació ensacat i/o incorporació a la terra
PASOS ACCIONS
1 Obtenció dels kg de cada material per la fórmula
2 Dividir els kg de cada material pel número de capes
3 Obtindre una unitat de mesura adequada a cada material(cabaç, carretilla, pala del tractor, remolc,...)
4 Crear la primera capa alternant materials rics en carboni ambels rics en nitrogen
5 Afegir els correctors i minerals autoritzats
6 Regar
7... Repetir el procés tantes vegades com número de capes
Pasos en la confecció del montó de compost
Tema 1 29
Ja hem comentat la gran importància de la relació
Carboni / Nitrogen ( R C/N) per a l'alimentació dels
microorganismes.
la determinació d'aquesta relació per al muntó total, com a
mescla de diversos productes, és fonamental per a
l'arrancada i manteniment del procés de compostatge.
Per tant és necessari perdre uns minuts i ajustar la
relació C / N del muntó.
Hi ha diversos mètodes, més o menys complexos, per a
determinar la mescla dels materials, nosaltres hem triat un
mètode senzill que ens dóna una bona aproximació
Taula per a calcular la relació C/N de la mescla final.
SUBPRODUCTO RELACIÓN C/N (aproximada) Materiales
ricos
en
nitrógeno
Orines 1
Residuos de pesca 4
Gallinaza 12
Estiércol de ovino 11
Purín de cerdo 13
Matas de leguminosas 12
Abono verde 10 - 15
Siega de césped 14
Restos de lechugas 14
Estiércol de bovino con paja 15 - 30
Mezcla de hortícolas 15
Orujo de uva 19
Hierbas 17
Hojas de abedul, roble, sauce 20 - 30
Poda de naranjo 27
Valor deseado 30-35
Materiales
ricos
en
carbono
Restos cultivo del champiñón 30 - 40
Caña de maíz 52
Turbas 30 - 100
Sarmiento de vid 70
Paja de avena / centeno 70
Paja de arroz 100
Paja de trigo / cebada 110
Serrín de caducifolias 160
Papel 150 - 200
Cartón 254
Taula de la
Relació C / N
d` un conjunt
de residus
agraris
Tema 1 30
SUBPRODUCTE RELACIÓ C/N (aproximada)
Materials
rics
en
nitrogen
Orines 1
Residuos de pesca 4
Gallinaza 12
Estiércol de ovino 11
Purín de cerdo 13
Matas de leguminosas 12
Abono verde 10 - 15
Siega de césped 14
Restos de lechugas 14
Estiércol de bovino
con paja
15 - 30
Mezcla de hortícolas 15
Orujo de uva 19
Hierbas 17
Hojas de abedul,
roble, sauce
20 - 30
Poda de naranjo 27
Valor deseado 30-35
Sí que resulta evident
que podem separar els
materials a compostar
en dos grups:
els materials amb
valors del Relació C / N
més baixos que el valor
desitjat per a compostar,
els anomenarem
materials rics en
nitrogen
SUBPRODUCTE RELACIÓ C/N (aproximada)
Valor deseado 30-35
Materials
rics
en
carbonI
Restos cultivo del champiñón
30 - 40
Caña de maíz 52
Turbas 30 - 100
Sarmiento de vid 70
Paja de avena /
centeno
70
Paja de arroz 100
Paja de trigo / cebada 110
Serrín de caducifolias 160
Papel 150 - 200
Cartón 254
Els materials amb
aquesta relació major
que el valor desitjat,
seran materials rics
en carboni
Un compostatge
adequat necessita la
mescla d'ambdós
tipus de materials, és
a dir no és adequat
realitzar compost
sols amb materials
rics en carboni o en
nitrogen
Tema 1 31
L'ajust s'aconsegueix aplicant la fórmula inferior, on, per tanteig, aproximarem la
mescla a la relació adequada.
(Kg 1r material x relació C/N) + (Kg 2n material x relació C/N) + (..x...) .+...
= R C/N
Suma de tots els Kg.
Per a això efectuarem les operacions indicades amb unes quantitats inicials
orientatives, obtingut així un valor provisional.
Si aquest és massa alt o baix, modificarem les quantitats inicials fins que el
quocient se situe en l'interval 30 – 35 per a la relació C / N del muntó.
Ara estem segurs que la mescla s'ajusta a les necessitats del procés.
Queda un aclariment important:
Els valors de la relació C / N dels materials s'obtenen sobre matèria seca,
és a dir sense humitat, i en els materials que utilitzem hi ha diversos nivells
d'humitat.
Hem de descomptar el contingut en aigua abans d'aplicar la fórmula o,
també, podem partir de materials secs a l'ambient.
(en un assecat natural encara queda un percentatge d'aigua, però si tots
els materials estan igual d'eixuts, aquest percentatge es pot menysprear).
Es pot aprofitar la fase d'emmagatzemament per a anar assecant els
materials.
Tema 1 32
EXEMPLE PRÀCTIC
A continuació descrivim els passos i accions
realitzades per a la confecció d'un muntó de,
aproximadament, uns 16.000 kg.
A partir de només tres materials:
- Sarment de vinya ( R C/N = 70)
- Palla de cereal ( R C/N = 100)
- Fem d'ovella. ( R C/N = 12)
Tema 1 33
1.- Secat de la palla de cereal i secat i picat dels sarments de vinya.
Ja sabem de la
importància del
picat per a
facilitar la
degradació dels
materials
(sense
comprometre
l'aireig)
EXEMPLE PRÀCTIC
2.- Càlcul de la mescla:
Primer càlcul:
(3000 kg palla x 100 ) + (5000 kg sarment x 70) + (7000 kg fem X 12) / 15.000 = 48,9
Els valors 100, 70 i 12 són la relació carboni/ nitrogen de la palla, el sarment
i el fem respectivament, com es va veure en les taules i en la fórmula del
tema anterior.
Els quilograms de palla, sarment i fem són una primera aproximació.
El valor obtingut és massa elevat, pel que modifiquem els quilograms.
Segon càlcul:
(2000 kg palla x 100) + (3000 kg sarment x 70) + (11000 kg fem x 12) / 16000 = 33.8
EXEMPLE PRÀCTIC
Tema 1 34
Aquestes serien les quantitats si tots els materials tingueren la mateixa
humitat.
-La palla i el sarment picat i sec poden considerar-se amb el mateix
percentatge d'aigua.
El fem té més humitat, aproximadament un 20 % més, per la qual cosa
incrementem la quantitat de fem en 2000 kg més,
Així el muntó tindrà 18.000 kg d'aquests materials amb les seues humitats
aproximades.
Així mateix es va decidir millorar el muntó amb un 3% de minerals (1% de terra
argilosa, 1% de corrector mineral de ferro i 1% de fosfats naturals) és a dir uns 180
kg de cada material.
2.- Càlcul de la mescla:
EXEMPLE PRÀCTIC
3.- Calcular els materials per capes
Si el muntó l'anem a formar en sis capes ( per exemple), dividirem
les quantitats anteriors entre 6 per a conéixer les materials de
cada capa.
2000 / 6 = 333 kg de palla per capa.
3000 / 6 = 500 kg de sarments per capa.
12000 / 6 = 2000 kg de fem per capa.
180 / 6 = 30 kg de cada mineral per capa.
EXEMPLE PRÀCTIC
Tema 1 35
4 .- Trobar la unitat de mesura.
En el nostre cas:
La palla estava empacada en bales de 20 kg, pel que cada capa
portaria 17 bales de palla.
(20 x 17 = 340)
Una pala del tractor plena de sarments va pesar sobre els 80 kg, pel
que necessitem 6 cassets de tractor per capa.
(60 x 80 = 480)
Es va pesar una pala del tractor plena de fem i va donar la quantitat
de 400 kg, pel que cada capa portarà 5 pal·les del tractor.
(400 x 5 = 2000)
Els 30 kg de cada mineral es mesuraran en cabassos
EXEMPLE PRÀCTIC
5.- Montar la primera capa i regar.
Després de marcar en el sòl dues línies separades 1,5 m, es procedeix,
tal com hem comentat, aportant els materials de manera que el fem
figure entre les sarments i la palla, després s'escampen els minerals i
es rega
Es convenient tindre tots els materials pesats amb antelació
EXEMPLE PRÀCTIC
Tema 1 36
6.- Repertir el procés fins acabar el montó.
Palla,
Sarments,
Fem,
Minerals i
Regar...
EXEMPLE PRÀCTIC
7.- Als dos o tres dias pendre temperatures i reposar aigua evaporada.
Si la temperatura arriba el valor esperat, tot va bé, cal preparar
un sistema per a reposar l'aigua que va a evaporar-se en la
fase de temperatures altes
EXEMPLE PRÀCTIC
Tema 1 37
PASOS ACCIONS
1 Obtenció dels kg de cada material per la fórmula
2 Dividir els kg de cada material pel número de capes
3 Obtindre una unitat de mesura adequada a cada material(cabaç, carretilla, pala del tractor, remolc,...)
4 Crear la primera capa alternant materials rics en carboni ambels rics en nitrogen
5 Afegir els correctors i minerals autoritzats
6 Regar
7... Repetir el procés tantes vegades com número de capes
Pasos en la confecció del montó de compost
Problemes que poden sorgir durant el procés de compostatge.
Encara que el procés no comporta complicacions excessives, fins que
s'adquireix un poc de pràctica, podem trobar-nos amb alguns xicotets
problemes que és convenient conéixer.
El paràmetre que millor defineix l'estat del muntó de compost és la
temperatura, per tant, amb el termòmetre seguirem les fases del
compostatge.
És molt convenient elaborar una gràfica Dies / Temperatura, per a això hi
ha termòmetres digitals amb sensors que es poden “punxar” en el muntó,
també són útils els termòmetres de mercuri usats en enologia, amb escala
fins a 100ºC i protegits en una carcassa de fusta.
La primera lectura es prendrà al segon o tercer dia, la temperatura ha
d'estar ja al punt òptim, si no és així podem pensar que alguna cosa no va
bé.
Tema 1 38
Problema Causa Solució
No alcança la temperatura adequada (65 ºC) al segon / tercer dia
Falta d`humitat Reg
Excés d`humitat Afegir materials secs
Excesiva compactació
Afegir material groser
Tamany insuficient Aumentar tamany del montó (1000 kg mínim)
Relació C / N inadequada
Ajustar novament amb els materials adequats
Temperatura masa elevada (> 70 ºC)
Materials molt energètics
Refredar ambvolteig i/o reg
Causes i solucions quan el montó no evoluciona correctament.
El volteig és l'operació més costosa del procés de compostatge.
Amb els voltejos arriba la pila de complot a la fase de maduresa,
després d'abaixar les temperatures i situar-se entre les màximes i
mínimes ambientals.
Si es realitzen molts voltejos el cost de producció serà elevat, però la
qualitat del compost millora i s'afina amb una millor descomposició.
L'ideal seria mecanitzar el volteig de manera que el seu cost baixara
de forma important.
Es pot obtindre també un compost de qualitat amb voltejos mínims,
amb dos, i fins i tot amb un volteig.
El volteig
Tema 1 39
El compost final depén dels materials de partida, però en el muntó
final s'observen uns canvis comuns i importants respecte a tots els
materials:
Canvis físics:
- Ha disminuït la humitat, aquesta falta d'humitat afavoreix als
organismes de la maduració, alhora que és més adequada per a la
conservació del compost madur.
- El color és més fosc, sol ser marró fosc, terrós o negre, a
causa del nivell d'humificació.
- Les olors desagradables desapareixen ràpidament, els
generen compost volàtils i aquests es degraden en la fase de
temperatura alta. Al final apareix un agradable olor de terra de bosc
Acabat.
El garbellat no cal per a un ús normal del compost.
Però si es pensa vendre o utilitzar en altres fins, per exemple com a substrat
de planters, és necessari un garbellat que elimine els elements més grossers.
En altres aplicacions els elements grossers com a terrossos, pals, etc...no
necessiten ser garbellats ja que en encoixinats, control d'erosió i esmenes al
sòl no són un inconvenient.
Alguns materials com a branques molt lignificades, estelles i altres, no
acaben de descompondre's en el temps normal del procés, aquests materials
s'utilitzen en altres muntons futurs com estructurants i iniciadors.
Els sistemes de garbellat més comú són tamisos vibratoris o d'agitació,
existeixen garbelles giratòries per a sistemes industrials, aquests sistemes
també permeten la classificació per grandàries.
El garbellat.
Tema 1 40
Resultat del garbellat d'un muntó de
compost, a l'esquerra volums resultants
(70 %, 15% i 15%), a la dreta qualitats,
segons el seu pas per dos tamisos.
Qalitat del compost.
Agronòmicament, l'indicador immediat de la qualitat d'un compost és la
resposta de la planta, mostrada pel seu desenvolupament.
Ja hem comentat anteriorment la importància del compost en les funcions
del sòl i de l'agrosistema.
Altres indicadors de qualitat són:
El contingut en nutrients, especialment Nitrogen
El grau de maduresa i l'estabilitat biològica
pH i contingut en sals solubles
Color i olor
Tema 1 41
Ara és el moment de comentar la importància de la fase de maduració, en
la que el producte aconseguirà el grau adequat d'estabilitat.
La maduresa del compost és la fase més subjectiva del compostatge.
En la pràctica, un compost està madur quan ha passat el temps suficient
per a ser utilitzat sense problemes en un determinat ús.
Però és convenient disposar d'indicadors de la maduresa ja que hi ha
altres consideracions que han de ser avaluades com:
Valorar l'èxit del procés de compostatge.
Fixar el temps mínim necessari.
Establir recomanacions d'ús.
I complir les normatives exigibles
Paràmetres de maduresa.
Per aquests motius és important conéixer el grau de maduresa d'un
compost.
Seria desitjable que els mètodes foren ràpids, reproduïbles, segurs i
senzills.
Desgraciadament es necessiten diversos mètodes per a caracteritzar
la maduresa i, sovint, els més segurs són els més lents i cars.
Disposem de mètodes directes i indirecte
Tema 1 42
Mètodes indirectes: basats en l'observació dels canvis produïts en el
muntó, per tant insegurs:
Olor: L'olor d'un compost madur és semblant al del sòl de bosc, la
presència d'olors anòmales indica una fermentació inadequada i hauria de
ser causa de rebuig.
Temperatura: el compost estable té una temperatura igualada a la de
l'ambient, i no s'incrementa pel volteig del muntó.
Color: En la maduresa és color marró fosc, o quasi negre,
independentment dels materials de partida
Mètodes directes: són anàlisis objectives, molts d'ells complexos i de difícil
reproducció, pel que es tendeix a aquells més ràpids i fàcils d'interpretar.
Basats en l'activitat biològica. Suposen que la maduresa i l'activitat biològica
són equivalents: mesures de la respiració, degradació de certs compostos,
activitat enzimàtica, contejos de poblacions de microorganismes, etc.
Basats en la resposta agronòmica. Relacionen el compost amb l'efecte sobre
les plantes, són de llarga duració, encara que són interessants les proves de
germinació de llavors sobre el compost per a detectar possibles substàncies
fitotòxiques.
Paràmetres fisicoquímics. Relacionen l'estabilitat del compost amb uns índexs
de ràpida obtenció: no existeixen encara criteris de validesa total.
Són nombrosos: pH, CIC, cromatografia en paper, potencial redox, però és la
relació C/N el criteri més empleat: madur < 20.