la vaga general de juliol de...
TRANSCRIPT
LA VAGA GENERAL DE JULIOL DE 1855
La Industrialització i el naixement del Moviment Obrer a Catalunya (VII):
Vinyeta de l’Auca “Dos cosas que fan pó”. [1855]. Autor no identificat.
ANC1‐160‐N‐674. Codi doc ANC@ula 4403
2
NOM ALUMNE/A:
GRUP / MATÈRIA:
DATA:
1. INTRODUCCIÓ A L'ACTIVITAT
Començarem una activitat que ens transportarà a la Barcelona de mitjan segle XIX, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la gènesi i evolució del Moviment Obrer al nostre país.
Les vagues són una forma de mobilització central en la història del moviment obrer. En les activitats que us proposem, treballareu la vaga general del juliol de 1855, la primera d’aquest tipus i intensitat a Catalunya i Espanya.
Perquè va esclatar la vaga?
Quins sectors la secundaven?
Què es reclamava?
Com va evolucionar?
Com va acabar?
Per respondre aquestes preguntes dureu a terme un seguit d’activitats centrades en l’observació i contrastació de fonts primàries i secundàries.
Finalment, a mode de conclusions, elaborareu una síntesi de l’episodi fent ús del concepte “conflicte”, esquema de síntesi i anàlisi que us servirà per a d’altres episodis de la història.
3
2. APROXIMACIÓ
2.1. Ens situem: el context
Consulta el Diari de Barcelona, dia 3 de juliol, edició de la tarda (pag 1 i 2)
Segons aquest diari:
Quina és la situació a Barcelona
Què ha passat a Igualada?
Què ordena i què prohibeix el Capità general Zapatero en el seu ban?
4
2.2. Definició de conceptes
Com definiries, sense buscar, què és una vaga? I una vaga general?
Vaga:
Vaga general:
Ara, busca les definicions anteriors a Internet (pots consultar‐ho a l’entrada de laenciclopèdia catalana vaga) i modifica o matisa, si és necessari, les definicionsanteriors.
Vaga:
Vaga general:
Enumera altres vagues generals importants de la Història de Catalunya i Espanya
5
3. ANÀLISI
3.1. Anàlisi de documents: ordres i informes de les autoritats municipals
Tot seguit, consultareu una sèrie de documents que ens aporten informació sobre uns episodis que es van produir entorn el 2 de juliol.
Doc. 1
Ordres del 1r alcalde al comandant de la guàrdia municipal sobre mobilitzacions obreres al barri del Padró. [2 de juliol de 1855] ANC1‐244‐T‐72. Codi doc ANC@ula 4406 Transcripció
Qui escriu el comunicat? A qui va dirigit? De quin dia és?
Quina data té el document? Què passava aquell dia?
A què fa referència?
Què s’hi detalla?
Una pista:
Segons diferents fonts, les banderes eren vermelles i contenien el lema “Viva Espartero! Asociación o muerte. Pan y trabajo”.
6
Doc. 2
Comunicat del comandant de la Milícia Nacional en què informa de mobilitzacions obreres entorn el barri del Padró. 2 de juliol de 1855. ANC1‐244‐T‐72. Codi doc ANC@ula 4401 Transcripció
Qui escriu el comunicat? A qui va dirigit? De quin dia és?
Quina data té el document? Què passava aquell dia?
A què fa referència?
Què s’hi detalla?
7
Doc. 3
Comunicat de l’alcalde al Capità General en el que informa sobre mobilitzacions obrers [2 de juliol de 1855] ANC1‐244‐72. Codi Doc ANC@ula 4407 Transcripció
Qui escriu el comunicat? A qui va dirigit? De quin dia és?
Quina data té el document? Què passava aquell dia?
A què fa referència?
Què s’hi detalla?
8
3.2. Síntesi dels documents
Fes un resum, amb les teves paraules, de l’episodi del que informen els doc. 1, 2 i 3.
Com va acabar l’episodi de les banderes?
Doncs, després que fossin requisades i guardades a l’Ajuntament per membres de la M.N., milers d’obrers es van anar reunint a la pl. St. Jaume reclamant que els les retornessin. Els ànims es van anar encrespant. Finalment, Ildefons Cerdà, regidor de l’Ajuntament i comandant del 3r batalló de sapadors de la M.N., va decidir tirar pel dret i va ordenar que se’ls hi retornessin les banderes, ja que no deien res excessivament subversiu i era una mesura necessària per evitar la violència. Obrers i M.N. van marxar junts a la pl. Del Padró per tornar a plantar les banderes. Aquell episodi, no va degenerar en violència.
Sí que va hi va haver problemes en altres llocs, com a la fàbrica Güell, Ramis i Companyia.
Ves al següent enllaç i resumeix què va passar amb el director de la fàbrica Güell,Ramis i Companyia el 2 de juliol de 1855.
9
4. APROFUNDIM: L’EVOLUCIÓ DE LA VAGA
4.1. Aguantar una vaga
La vaga va estendre’s tot al llarg de la setmana. D’entrada, el capità general Zapatero es va abstenir d’interferir‐hi, deixant el manteniment de l’ordre a mans de la M.N.
De quina manera creus que els obrers podien mantenir‐se en vaga si no treballaven i,per tant, no rebien jornal?
Creus que podrien aguantar gaire temps? Perquè?
4.2. Propostes per solucionar el conflicte
4.2.1. Propostes obreres
Els obrers, van decidir formar una comissió per anar a Madrid a exposar al govern les reclamacions dels vaguistes. N’eren membres Joan Alsina, dirigent de l’Associació de Teixidors de Cotó de Barcelona, Joaquim Molar, de l’Associació de Teixidors de Vels, l’obrer Pere Francesch, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Pere Pons, dos membres de la Diputació i Ildefons Cerdà com a membre de la M.N.
Les seves reclamacions es poden resumir en: ‐ dret d’associació dels obrers. ‐ legislació per regular el treball (prohibir treball infantil, reduir jornada laboral...).
‐ manteniment de les condicions laborals establertes en els convenis abans que el Capità General apliqués l’estat de setge.
Què et semblen les demandes de la comissió que va anar a Madrid? Raona laresposta.
10
La resposta del govern va ser que, primer, els obrers havien d’acatar la llei, desconvocar la vaga i tornar a la feina. Després, ja es veuria.
Finalment, el govern va presentar una proposta de llei, que s’hauria de votar, i que establia:
‐ Es permetien les associacions obreres però només podien oferir assistència filantròpica (per malalties o vellesa, no per fer vagues), no podien tenir caràcter polític i havien de tenir un nombre d’afiliats inferior a 200 treballadors.
‐ S’establia una jornada d’11 hores i que els menors de 12 anys no podien treballar.
‐ No es deia res referent als convenis ni els salaris
.
Què et sembla la llei que va proposar el govern? Difereix de la plantejada pelsobrers? En quins punts?
Més endavant, el 8 d’octubre, es presentava un projecte de llei que haurien d’aprovar les Corts. Les mesures principals eren:
‐ Regular el treball infantil (prohibit als menors de 8 anys i, entre 8 i 12, limitat a 6 hores al dia, i, entre 12 i 18, a 10 hores).
‐ Establir condicions higièniques mínimes en les fàbriques.
‐ Responsabilitats dels empresaris en cas d’accident en el cas que hi haguessin infraccions de reglament, imprudències o manca de previsió per part dels patrons.
‐ Dret d’associació obrera però sota control del govern, associacions de menys de 200 persones i filantròpiques.
‐ Establiment de jurats mixtes (1/2 empresaris, 1/2 obrers) designats pel govern, no per les associacions.
11
Què et sembla aquesta llei? Ambiciosa? Limitada? Comenta els diferents punts.
Tenint en compte que, el que no és contemplat explícitament en una llei, esconsiderava il∙legal, què et sembla que passava amb els convenis col∙lectius? I ambles vagues?
La llei no es va aprovar per l’oposició dels grans empresaris i els partits conservadors, als quals els hi semblava una llei que coartava la llibertat d’empresa.
Ramón Simó i Badia, líder obrer barceloní que llavors residia a Madrid, va publicar un manifest redactat pel republicà federal Francesc Pi i Margall en que es reclamava el dret d’associació obrera per defensar els interessos dels treballadors enfront dels empresaris. Malgrat la repressió, l’empresonament i fugida de molts obrers catalans per part del Capità General –com veureu tot seguit‐, es van recollir 34.000 signatures de suport, 22.000 de les quals recollides a Catalunya i es van entregar les signatures al Congrés, però tot això no va ser suficient perquè s’atenguessin les seves demandes.
12
4.2.2. La proposta de solució del Capità General de Catalunya
El 6 de juliol, el Capità General Zapatero ja havia reunit prou forces i va començar la repressió.
Va ordenar detenir, sense formació de causa, sense interrogatori, sovint sense cap càrrec per imputar, obrers que havien participat en les vagues, líders d’associacions que havien firmat manifestos, obrers que havien participat en un acte d’homenatge a Josep Barceló, les persones que no tenien cèdula d’habitabilitat a Barcelona, membres del partit demòcrata‐republicà, etc.
Molts van ser els perseguits i empresonats. Entre els líders obrers, destaquen Pere Francesch, Pere Puigventós, Pau Barba, entre d’altres; entre els líders republicans, l’alcalde de Figueres Abdó Terrades, que acabaria morint en el seu desterrament a Medina Sidonia, Francesc Sunyer i Capdevila, E. Sarrazin, Ceferí Tresserra, Albert Columbrí, Pau Armengol, Antoni Clavé...
Quina era la proposta del Capità General Zapatero per acabar el conflicte? Quinaopinió et mereix?
Tot seguit veurem un exemple de repressió: el cas dels germans Clavé.
Quan Antoni Clavé va ser citat, sense tenir cap causa processal, davant el Capità General Zapatero, aquest va procedir com de costum: li va dir que, si no volia ser afusellat, que triés una destinació de la península que no fos ni València ni Aragó, i que allà seria desterrat.
Antoni Clavé es va queixar i Zapatero el va escridassar agafant‐lo pel coll de la camisa. Alertats pels crits, van intervenir‐hi els subalterns i el germà d’Antoni, Josep Anselm, que l’havia acompanyat, i els crits van derivar en un sarau.
Els dos germans van ser desterrats.
13
4.2.2.1. Un exemple de la repressió: El cas dels germans Clavé
Doc. 4
Instància dels germans Josep Anselm i Antoni Clavé al Ministre de la Governació des de la presó de Maó. 05.07.1856. ANC1‐700‐T‐380. Codi Doc ANC@ula 4408 Transcripció
Qui són els autors del document?
Des d’on s’escriu?
A qui s’adreça?
Què demanen?
Què denuncien?
Et semblen raonables les seves demandes?
14
4.3. Epíleg
En un context de crisi i malestar popular generalitzat, van sorgir protestes contra el govern arreu de l’Estat (a Castella, València, Saragossa...), que van ser aprofitades pel general O’Donnell i el general Serrano per agafar les regnes del govern després que Espartero es veiés obligat a dimitir. La reina va recolzar O’Donell, que va ser nomenat president el 14 de juliol de 1856 i va declarar l’Estat de guerra a tota Espanya. Davant la tancada que van dur a terme prop d’un centenar de diputats en el Congrés de Diputats, O’Donell va bombardejar l’edifici. Les revoltes contraries a la reacció d’O’Donell van ser reprimides, també a Barcelona, amb bombardejos. El dia 22 de juliol, les diferents revoltes defensives contra O’Donell van ser derrotades.
La repressió va prosseguir, les propostes de legislació i pactes amb els obrers, no.
Busca quin període va seguir al Bienni Progressista (1854‐56). Defineix‐ne lescaracterístiques bàsiques i argumenta, sense entrar en detall, perquè creus que es vaacabar amb les propostes de legislació i pactes amb els obrers1
1 Pots buscar la informació en alguna pàgina general de la Història d’Espanya, com la que ofereix l’entrada de la Viquipèdia
15
5. CONCLUSIONS
Per sintetitzar tot el procés de la vaga general de juliol de 1855, omple, amb la informació que has anat treballant, el següent esquema dels “conflictes” aplicats en la història.
També pots fer la síntesi en format pòster.
Trobaràs més informació per la realització de l’esquema o el pòster a http://sdanc‐recursos.blogspot.com.es/p/blog‐page.html