l’autònoma 209

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA DESEMBRE DE 2007

ESTUDI SOBRE ELSHÀBITS RESIDENCIALS

L’Institut d’EstudisRegionals i Metropolitansde Barcelona ha presentatl’estudi «Habitatgei mobilitat residencial.Primers resultats del’Enquesta de Condicions deVida i Hàbits de la Poblacióde Catalunya 2006». PÀG. 9

DEBATS ORGANITZATSPEL CONSELL SOCIAL

El Consell Social de la UABva organitzar, durant el mesde novembre, les jornadesLa Migració a Catalunya:Reptes i Oportunitats, comtambé un fòrum de debatsobre els actors territorialsen l’àrea d’influènciade la Universitat. PÀG. 4

FESTA ANUAL DELSAMICS DE LA UAB

L’Associació d’Amics dela UAB va celebrar la sevatrobada anual el 16 denovembre. S’hi van lliurarels premis extraordinaris dedoctorat del curs 2006-2007i els distintius als socis quefa deu anys que pertanyena l’Associació. PÀG. 13

L’última sessió del Claustre General de la UAB va tenir lloc el 21 de novembre passat, a la sala d’actes del Rectorat. PÀGS. 2 i 3

ZAMORA

El Claustre aproval’informe del rectorEl Claustre aproval’informe del rector

CAMPUS

El Claustre de la UAB, reunit el 21 de no-vembre, va aprovar, per 59 vots a favor,0 en contra i 15 en blanc, l’informe sobrepolítica general que va presentar el rec-tor. Lluís Ferrer va dedicar la major partdel seu discurs a la nova carrera acadè-mica, al procés d’adaptació a l’Espai Eu-ropeu d’Educació Superior i al nou im-puls que la UAB ha de donar a la recercai a la transferència de coneixements.Abans de tractar aquests temes, però,Ferrer va lamentar que, després de sisanys al Rectorat, encara no hi ha un pro-jecte ben definit de política universitària:«Sempre estem pendents d’un decret,d’alguna normativa, sense temps per ferla feina ben feta». També es va referir alsdesencontres amb l’actual Conselleriad’Innovació, Universitats i Empresa, que

02

El Claustre General de la UAB aprova l’informedel rector sobre política general de la UniversitatL’adaptació a l’Espai

Europeu d’EducacióSuperior va ser undels temes protagonistes

INFORME DEL RECTOR

El 2008 estarà marcatpels nous estudis de grau i perl’impuls de la recerca i de latransferència de coneixement

Referint-se als fets que hanmarcat l’ac-tuació del seu equip l’any 2007, Ferrer vaparlar de la implantació d’una novacarrera acadèmica a la UAB. Va anunciarque s’han creat 206 places de personalinvestigador en formació (PIF) i que, perprimer cop, s’ha fet un concurs públicinternacional en una universitat espa-nyola per oferir les places de PIF ambuna resposta molt bona. Ferrer va agrairels esforços que ha suposat aquest repteper al professorat i el PAS de la UAB.Sobre el futur immediat, les dues líniesque marcaran l’any 2008 seran, segons elrector, la proposta de nous estudis degrau i l’enfortiment de la recerca i de latransferència de coneixements. DolorsRiba, vicerectora d’Ordenació Acadèmi-ca, va exposar l’estat del procés d’elabo-ració dels nous estudis (en trobareuinformació a la pàgina següent) i el rectorva parlar sobre la recerca i la transferèn-cia de coneixements. Ferrer va ma-nifestar: «Tenim una cultura de recercamolt bona que ve de la fundació de lamateixa UAB com a universitat científica,un valor importantíssim que hem sabutcultivar entre tots i que hem de preser-var». Però, segons el rector, hi ha molt a

millorar per apropar-se a la recerca d’altnivell. Per això, proposarà al Consell deGovern un seguit d’accions, com ara«ampliar les autoritzacions de reducciódocent per fer activitat d’R+D, crear unnombre limitat de càtedres de recerca endiferents àmbits estratègics per atreuretalent internacional i instaurar uns premisanuals per resultats singulars de recerca».

UNA EINA FONAMENTALPel que fa a la implicació de la UAB en eldesenvolupament econòmic i el benes-tar social, una bona acció ha estat, se-gons Ferrer, la creació del Parc de Recer-ca UAB, «que ha de ser l’eina fonamentalper respondre a aquesta demanda».Ferrer va acabar advertint que l’anyvinent serà cabdal per consolidar les ac-tuacions endegades per tal d’injectar ta-lent jove a la UAB, per desenvolupar lacarrera professional del PAS i posar enmarxa una titulació pròpia per al perso-nal de la UAB, i per donar una fortaempenta a la recerca «per celebrar elquarantè aniversari de la UAB amb lamàxima salut i amb un projecte col·lec-tiu engrescador: fer universitat públicade màxima qualitat».

presenta una manca de definició en eldiscurs polític amb contradiccions entreel discurs i les actuacions: «Se’ns demanaeficiència i qualitat, però les decisions esprenen d’acord amb voluntats políti-ques», va afirmar, referint-se a l’amplia-ció de Medicina i a la creació de CiènciaAnimal a Lleida. I va afegir: «Està demos-trat que lamanca demetges té arrelsméscomplexes que el nombre de places i quela principal mancança del sistema catalàde salut són els graduats en infermeria,però any rere any s’aparca la demandade la UAB d’integrar infermeria i l’ofertade veterinaris a Espanya és excessiva».

Segons el rector, l’any vinent serà cabdal per consolidar la injecció de talent jove a la UAB.

03

El degà Joaquim Coll va agrairel suport de l’Equip de Govern

«en uns temps difícilsper a la Facultat de Medicina»

En el debat posterior al discurs del rec-tor, van intervenir-hi els professors Joa-quim Coll Daroca, Emilio Luque, JosepOliver, Josep Lluís Solé, Joan Torregrosa,ManuelValiente i PereYsàs, els membresdel personal d’administració i serveisJuan José Bravo, Lluís Perarnau i NeusRubinat, i els estudiants Xavier Castells iDelfina Rossi.Pere Ysàs es va mostrar d’acord en laimportància de donar un impuls a la re-cerca, però va demanar més suport ad-ministratiu. Neus Rubinat va destacar laimportància de la universitat com a cre-adora d’opinió en defensa de la universi-tat pública. El degà de la Facultat de Me-dicina, Joaquim Coll, va agrair el suportde l’Equip de Govern en uns temps difí-cils per a la Facultat de Medicina.

IGUALTAT D’OPORTUNITATSDelfina Rossi va demanar actuacionsconjuntes entre tots el col·lectius de laUAB i va reclamar igualtat d’oportunitatsd’accés a la universitat per a la poblacióimmigrada. Juan José Bravo va lamentarl’escàs tractament que rep el PAS alClaustre i va destacar la importància delrecentment aprovat Estatut Bàsic del’Empleat Públic, que recull tant el dret ala negociació col·lectiva dels funcionariscom el foment de la carrera professional.Lluís Perarnau va demanar més finança-ment per assolir un model de becari

La carrera docent, la recerca i els nous plansd’estudi van centrar el debat del Claustre

sense precarietat i va exigir vetllar per lescondicions del treballadors d’empresesexternes que treballen a la UAB.Joan Torregrosa va dir que la nova car-rera docent no millora gaire l’edat deconsolidació dels docents, va recomanarno encotillar massa les comissions quehan d’elaborar els nous plans d’estudi iva demanar més presència dels grups derecerca al web institucional. Xavier Cas-tells va preguntar si la presència del ca-talà a la UAB perillava per l’afluènciad’estudiants estrangers, va denunciar lacàrrega docent del personal en formaciói va qüestionar que quatre anys siguinsuficients per fer la tesi doctoral. JosepLluís Solé es va mostrar cansat davanttants canvis de plans d’estudi i va recla-mar llibertat per fer els nous plans.Josep Oliver es va preguntar quina deuser la imatge que projecta la Universitat

L’estudiant Delfina Rossi intervé al Claustre.

perquè els polítics en desconfiïn, va feli-citar l’equip pel pas fet en l’oberturainternacional de la UAB per captar elsmillors talents, va advertir del perill quesuposaria que l’adaptació a l’EEES deri-vés en una rebaixa de continguts i va re-clamar assumir amb valentia que el sis-tema actual d’autogovern de les univer-sitats no és l’adequat, ja que penalitza aqui es dedica a la gestió. ManuelValientetambé va denunciar la rèmora que supo-sa per a la recerca el temps dedicat a lagestió i va recomanar mirar sistemescom el de la Universitat Carlos III o el de

La UAB oferirà quatre graus adaptats a l’EEES el curs vinent

ordinar l’oferta de grau amb la de post-grau, ha de ser innovador –«cal ser ago-sarat i diferenciar-se»–, ha de ser flexiblei permetre la connectivitat, ha de sersostenible i eficient i ha d’atendre la de-manda social. Riba va establir tres tipusde titulacions segons les vies d’entradai les de sortida: model túnel –una entra-da i una sortida–, model arbre –unaentrada i diverses sortides– i modelestrella –entrades i sortides diverses.La vicerectora també va explicar elscriteris que s’havien seguit per triar elsgraus que s’oferiran el curs 2008-2009:havien d’haver participat en el pla pilot

Dolors Riba, vicerectora d’OrdenacióAcadèmica, va exposar al Claustre l’estatde la programació dels nous estudis enel marc de l’Espai Europeu d’EducacióSuperior (EEES). Segons va explicar, eldecret de graus que el Ministeri va apro-var el 30 d’octubre dónamés autonomiaa les universitats per dissenyar l’ofertade titulacions i posa poques restriccionsper a la configuració dels estudis. Percontra, exigeix una documentació des-mesurada per al projecte de titulació idóna molt poc temps per elaborar-lo.Segons va defensar la vicerectora, elfutur mapa de graus de la UAB ha de co-

d’adaptació a l’EEES, havien de ser lli-cenciatures, havien de mantenir el nomactual i havien de pertànyer a diferentsàmbits de coneixement. Així, es va optarper oferir Humanitats, Traducció i Inter-pretació, Matemàtiques i Física.Finalment, va repassar el cronogramaque hauran de seguir les diferents co-missions de titulacions per presentar lesseves propostes, que hauran d’estar, atot tardar, en el cas del gruix de titula-cions que s’iniciaran el curs 2009-2010,l’octubre de 2008: «La UAB està prepara-da i té molt bon bagatge per l’experièn-cia de la prova pilot».

la Politècnica de València. Emilio Luque,finalment, va considerar un error barre-jar l’etapa de becari d’investigació ambla carrera docent i va recordar que for-mar doctors és també transferència deconeixements. En la seva resposta, elrector va agrair el to del debat i va reco-llir crítiques i suggeriments.Un cop aprovat l’informe del rector, esva aprovar una condemna pública de lesdeclaracions racistes efectuades pel Dr.James D.Watson el 14 d’octubre passat.

04 CAMPUS

El Consell Social de la UAB va organitzar,els dies 19 i 20 de novembre, les jornadesLaMigració a Catalunya: Reptes i Oportu-nitats, amb la participació de destacatsespecialistes en qüestions d’immigració iamb un seguit de taules rodonesmodera-des per periodistes de diversosmitjans decomunicació, com ara Pepa Masó, JosepPlayà, Rosa Mora i Francesc Bages.En l’obertura de les sessions de treball,tant la presidenta del Consell Social, RosaCullell, com el rector de la UAB, Lluís Fer-rer, van fer referència als nombrosos es-tudis que ja posen de manifest que la viade creixement més important per a Cata-lunya és l’aportació dels nous immigrants.També van manifestar la necessitat que laUniversitat estigui en primera línia perdebatre els reptes de la immigració.El professor d’Economia Josep Oliver vadir que Catalunya necessitava el 1995 unsdosmilions de llocs de treball, mentre queara s’arriba als tresmilions imig.Va defen-

CAMPUS

Especialistes en lamatèriai periodistes van participaren un animat cicle dexerrades sobre la immigració

Van participar-hi membres de la comunitat universitària i membres de diferents organitzacions socials.

El paper de la Universitat en el desenvolupament del territori

En un fòrum de debat sobre els actors territo-rials en l’àrea d’influència de la UAB, que vatenir lloc el 14 de novembre i que va ser mode-rat pel periodista Antoni Franco, es va analitzaramb profunditat i amb molts matisos el paper

que tenen en el desenvolupament del territoriels ajuntaments i altres organitzacions queduen a terme les seves activitats al Vallès.El fòrum, organitzat pel Consell Social de la

UAB, es va iniciar amb una ponència de la pro-fessora Carme Miralles, directora de l’Institutd’Estudis Regionals i Metropolitans, en què esva analitzar la UAB com un agent territorialinserit en una realitat regional i metropolita-na. Una taula rodona amb Isabel Busom, pro-fessora d’Economia de la UAB; Marià Galí,president de la Cambra de Comerç i d’Indús-tria de Terrassa; i Oriol Nel·lo, secretari per ala Planificació Territorial de la Generalitat, vadeixar pas a un col·loqui entre professors, al-caldes dels municipis més propers i represen-tants dels sindicats i de diverses patronals.

sar l’aspecte positiu de la presència delsimmigrants i va apostar per «dissenyar unnou pacte social on tothom pugui sortir-ne beneficiat». La professora Àngels Pas-cual, directora del Grup de Recerca sobreImmigracions, va afirmar: «Ens juguem elfutur de Catalunya intentant que els im-migrants puguin fer una vida digna». Re-presentants sindicals i d’organitzacionsque apleguen immigrants van parlar del’explotació i de la precarietat en què es

troben gairebé tots els immigrants i de lesdificultats per fer una formació ocupacio-nal adient, si bé van estar d’acord en el fetque els que vénen són els més preparats iambmés capacitat de lluita.David Garrofé, de la Confederació Em-presarial Comarcal deTerrassa, va dir ques’ha de suprimir l’economia submergidai va fer una dura crítica de la gestió de laimmigració. La possibilitat de posar bar-reres a la immigració va generar un re-buig generalitzat.

El secretari general de la UAB, RafaelGrasa, va fer les conclusions de les jorna-des, en què es va fer palesa la complexitatdel tema. El perill del paternalisme itambé la necessitat d’escoltar més elsprotagonistes van ser altres de les conclu-sions dels debats, que van aplegar vint-i-set ponents i una nodrida participaciód’alumnes de diverses facultats. Grasa vacloure les jornades recordant una citaciódel poeta Friedrich Hölderlin: «D’on ve elperill, pot venir la salvació».

La presidenta del Consell Sociali el rector van destacar

la necessitat que la Universitatestigui en primera línia del debat

El periodista Antonio Franco va moderar el debat.

El Consell Social porta a la Universitat el debatsobre el paper dinamitzador dels immigrants

jançant la reproducció de models esta-blerts a partir de milers d’equacions ialgoritmes, que requereixen ordinadorsmolt potents, es pot reproduir la realitati intervenir-hi per millorar-la. Va esmen-tar la reproducció de processos quetenen lloc al cos humà, com ara el flux dela sang, i la participació d’aquests en eldisseny del vaixell Alinghi, que va gua-nyar la Copa Amèrica l’any 2004.

CAMPUS 05

Continua l’Any de la Computació

Els dies 12 i 21 de novembre van tenirlloc sengles conferències dins l’Any de laComputació de la UAB, dedicades, res-pectivament, a reflexionar sobre la com-putació en la ciència en general i en labiomedicina. Alfio Quarteroni, professoritalià de Modelització i ComputacióCientífica a l’École Polytechnique Fede-rale de Lausanne (EPFL), va impartir laconferència «La computació en la cièn-cia», a la sala d’actes de la Facultat deVe-terinària. Per la seva banda, FernandoMartín Sánchez, director de l’Àrea de Bio-informàtica Mèdica de l’Institut de SalutCarlos III, va centrar la seva dissertacióen l’aplicació de la computació a la bio-medicina, a la sala d’actes de les facul-tats de Ciències i de Biociències.Alfio Quarteroni va parlar de la relle-vància que l’anàlisi numèrica i la mode-lització tenen en moltes disciplines.Com a exemples, va destacar que mit-

El professor Alfio Quarteroni.

En el futur de la informàticabiomèdica, s’aprofundirà

en els sistemes de modelitzacióde la fisiologia humana

D’altra banda, Fernando Martín Sán-chez va dir que la informàtica és una dis-ciplina «que ja forma part de la mateixaessència de la biomedicina» i que ha con-tribuït a formular avenços com el geno-ma humà.Martín va fer un repàs dels orí-gens de la computació aplicada a la me-dicina remuntant-se als anys cinquanta iseixanta, quan es va començar a desen-volupar la informàtica mèdica i la bioin-formàtica, que més tard es van unir en la

Experts disserten sobreel paper de la computacióen els camps de la ciènciai de la biomedicina

FOTONOTÍCIA

L’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, va impartir una conferència titula-da «Europa, economia i territori», a la sala d’actes de la Facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials de la UAB, el 27 de novembre passat. Durant l’acte, el vanacompanyar el rector, Lluís Ferrer, i el degà de la Facultat, Joan Montllor.

«Canviar l’educació per canviar el món»és el títol de la conferència que el presti-giós doctor Claudio Naranjo va impartirel 21 de novembre a l’aula magna de laFacultat de Ciències de la Comunicació.Es tracta d’una iniciativa conjunta de laFundació Claudio Naranjo i el Gabinetde Comunicació i Educació de la UAB.Naranjo, una de les personalitats mésrellevants del moviment humanista, pio-ner de la psicologia transpersonal i autorde diverses obres, va aconseguir omplirla sala. Després de parlar sobre la sevatrajectòria, va explicar que un canvi deconsciència és imprescindible per can-viar el sistema. Per a Naranjo, l’únicamanera d’aconseguir aquest canvi és através de l’educació. En aquest sentit, vacriticar el model d’educació actual.

Maragall parla d’Europa a la UAB

bioinformàtica mèdica. Aquest conceptedefineix les aplicacions de la computacióen l’anàlisi de problemes biològics.En el futur de la informàtica biomèdicas’albiren tres línies «molt prometedores»:els sistemes de modelització i simulacióde la fisiologia humana; la incorporaciódels factors mediambientals en el conei-xement de les patologies i de la nanome-dicina i la medicina regenerativa.

Claudio Naranjodefensa un canviprofund a l’educació

CAMPUS06

La Universitat signaun conveni de col·laboraciómútua amb la sabadellencaFundació Bosch i Cardellach

La UAB enforteix la seva presència a Sabadell

La incorporació de la UAB a la FundacióBosch i Cardellach de Sabadell es va for-malitzar el 15 de novembre en l’acte designatura d’un conveni de col·laboracióentre el president de l’esmentada Funda-ció, Josep Llobet, i el rector de la UAB,Lluís Ferrer. Llobet va destacar la persona-litat de Bosch i Cardellach, metge, arxivermunicipal i historiador, i destacada perso-nalitat de Sabadell. Ferrer, per la seva ban-da, va fer el discurs d’inauguració del curs2007-2008 de la Fundació, que va tenirlloc a la sala d’actes del Centre Metal·lúr-gic de Sabadell, en un acte on van ser pre-sents empresaris i representants d’entitatsfinanceres de Sabadell, així com també ladirectora de l’Escola Universitària deCiències Empresarials de Sabadell, CarmeCasablanca, i el president de la FundacióUAB, Santiago Guerrero.El rector va introduir la seva presentaciócitant un fragment de Ravelstein, del pre-

El CTESC premia la tesidel professor PauMotaMoya

Antonio López Gay,premiTesis Doctorals 2007

Albert Jovell rep un premi dela Sociedad Española del Dolor

PREMIS

Albert Jovell, director general de la FundacióBiblioteca Josep Laporte, ha estat recentmentdistingit amb el Premio al Compromiso Públi-co, de la Sociedad Española del Dolor (SED), enreconeixement de la seva incansable lluita peraconseguir una medicina més afectiva i huma-nitzada, i també per la seva defensa enèrgicade les associacions de pacients i pel seu exem-ple de superació per a molts malalts i les sevesfamílies. El doctor Jovell, a més de presidir elForo Español de Pacientes i dirigir el projecteUAB–Universitat dels Pacients, és llicenciat enSociologia i Ciències Polítiques i màster en Sa-lut Pública per la Universitat de Harvard.

Josep Llobet, president de la Fundació, i Lluís Ferrer.

Pau Mota Moya, professor del Departament deGeografia, ha estat guardonat amb el segonpremi (accèssit) de tesi doctoral que atorga elConsell de Treball Econòmic i Social de Cata-lunya del 2007, per la seva tesi Migracions i sa-lut: iterrelacions a la immigració estrangera aCatalunya. Les línies de recerca del professorMota, que està acabant els estudis de Medici-na, són les relacions entre les migracions i lasalut i entre les ciències socials i la salut, lesdesigualtats socials en salut, l’epidemiologiasocial i la medicina social. Mota ha investigata la Universitat d’Auckland (Nova Zelanda) i a laUniversitat de Saint Andrews (Regne Unit).

Antonio López Gay, professor del Departamentde Geografia i investigador al Minnesota Popu-lation Center, ha estat guardonat amb el pri-mer premi Tesis Doctorals 2007, del Consell deTreball, Econòmic i Social de Catalunya. La te-si premiada duu per títol Canvis residencials imoviments migratoris en la renovació pobla-cional de Barcelona, i l’han dirigit Anna Cabré iJoaquín Recaño. La principal línia de recercade López Gay és l’anàlisi del filtre demogràficbarceloní, mecanisme que defineix les caracte-rístiques sociodemogràfiques de la poblacióque participa en els fluxos migratoris i resi-dencials amb origen o destinació a Barcelona.

mi Nobel de Literatura Saul Bellow: «Ésestrany que els benefactors de la humani-tat siguin personatges divertits, almenysaquest és el cas de Nord-amèrica. Si algu-na persona vol governar el país ha d’en-tretenir-lo». Ferrer va parlar sobre la Uni-versitat i la seva relació amb Sabadell en laconferència «La UAB: maduresa i somnisdels quaranta anys», que va donar lloc aun col·loqui sobre les possibilitats de launiversitat d’aportar coneixement i dina-misme als sectors productius.A l’atenció de la Fundació per temeshistòrics i culturals, amb cursos i convo-catòries d’investigació històrica, cal afe-

gir-hi un dens historial de participacióciutadana, sobretot pel que fa a projec-tes municipals: la casa Duran, el Pla Ge-neral d’Ordenació, el creixement subur-bial, la qüestió social de la immigració,laMancomunitat Sabadell-Terrassa, etc.Un aspecte que la Fundació ha tingutmolt present és el fet d’honorar figuresrellevants de la cultura catalana, comara Joan Montllor Pujal, Manuel RibotSerra, Narcisa Freixas, Joaquim Fol-guera, Ferran Casablancas o l’arquitecteJosep Renom, sobre el qual es va fer unaexposició completíssima. També van serhonorats l’historiador Ferran Soldevila iel filòleg Joan Coromines.

SEIXANTA ANYS D’HISTÒRIALa Fundació Bosch i Cardellach té elsseus orígens el 1942, quan un grup desabadellencs van crear una instituciódedicada als estudis locals i comarcals.El patronat de la Fundació és presiditper l’alcalde de Sabadell i els vocals sónels representants de les entitats que laintegren. Enguany, la Fundació conti-nuarà els actes de commemoració delcentenari del naixement del polígraf sa-badellenc Miquel Carreras.

CAMPUS 07

La Configuració de la Democràcia a Es-panya va ser el títol del simposi que, du-rant els dies 15 i 16 de novembre, va tenirlloc a la Facultat de Filosofia i Lletres, or-ganitzat pel Centre d’Estudis sobre lesÈpoques Franquista i Democràtica (Ce-fid), que dirigeix el professor Pere Ysàs.Professors, intel·lectuals i periodistesvan participar en els diversos debats quevan seguir a les ponències, on es van ana-litzar les eleccions del 15 de juny de 1977,l’elaboració de la Constitució i el paperque van tenir a la Transició les forces polí-tiques i econòmiques, els militars, l’Es-glésia i els mitjans de comunicació.El simposi va ser, com assenyala el di-rector del Cefid, PereYsàs, un estudi apro-fundit i interdisciplinari d’un període dela història d’Espanya que, avui dia, estracta d’una manera simplista i sota elsinteressos més partidistes, els qual arri-ben a argumentar la impossibilitat de

Debat sobre la TransicióProfessors, intel·lectuals

i periodistes intervenen enel simposi La Configuracióde la Democràcia a Espanya

BREUS

El 20 de novembre, l’aula magna de laFacultat de Ciències de la Comunicacióva acollir la conferència «Système decommunication au Maroc et le ConseilSupérieur de l’Audiovisuel», a càrrecde Mohammed Affaya, professor de laUniversitat Mohammed V i membre delConsell Superior de l’Audiovisual delMarroc. També hi va participar el presidentdel Consell de l’Audiovisual de Catalunya,Josep M. Carbonell. Affaya va dir que, en elsdarrers deu anys, el Marroc viu dinàmiquesd’obertura dins un procés irreversible dedemocratització. Va destacar que el ConsellSuperior de l’Audiovisual del Marroc és laprimera autoritat independent del món àrab.

Al rector de la Universitat, Lluís Ferrer,li ha estat lliurat el diploma ad honoremque atorga l’Asociación de MujeresInvestigadoras y Tecnólogas. Aquestaassociació, sense ànim de lucre i no excloent,pretén ser la veu, el fòrum de discussió i laxarxa de suport per a totes les investigadoresi universitàries. L’associació va néixerel 2002 i promou la igualtat de dones ihomes en l’accés a l’activitat investigadora,vol sensibilitzar sobre situacions dediscriminació, aconseguir la igualtatd’oportunitats al llarg de la carrera, elaborarrecomanacions i col·laborar amb altresorganitzacions internacionals per facilitarl’avenç de les dones en el món de la ciència.

Xerrada sobre la situacióde la comunicació al Marroc

Del 21 al 23 de novembre, a la Facultatde Medicina va tenir lloc la II TrobadaInternacional GRAAL 2007 (Grups de Recercad’Amèrica i Àfrica Llatines), on es van tractartemes com el treball i la violència infantil,migració i salut, tuberculosi pulmonar, etc.La trobada va permetre compartirexperiències entre professionals de diversesdisciplines (salut pública, epidemiologia,sociologia, etc.), i procedències. El GRAALés una xarxa formada per professionalsde la salut, acadèmics i tècnics de païsosd’expressió llatina, la major part dels qualshan fet estudis de postgrau i de doctorata la Facultat de Medicina de la UAB.

La UAB acull la II TrobadaInternacional GRAAL 2007

El periodista Lluís Bassets i el professor Manuel Aznar.

FOTONOTÍCIA

El dia 22 de novembre, el Quartet de Corda de l’Orquestra Simfònica delVallès va ofe-rir un concert a la sala de revistes de la Biblioteca d’Humanitats. Aquesta actuaciós’integra dins el Cicle de Concerts de Cambra a les Universitats, en què s’intenta esta-blir relacions entre la música i la literatura. El concert va incloure peces deTelemann, Britten, Cage, Glass, Riba i Saint-Saëns, entre d’altres.

Música de cambra a Humanitats

modificar la Constitució. El professor iexconseller de la Generalitat Josep MariaVallès va posar com a punt central delprocés de la Transició les eleccions del 15de juny d’ara fa trenta anys, que vanaccelerar el procés de reforma i van per-metre el pas cap a la democràcia.El professor Javier Pérez Royo va parlardels condicionaments de l’elaboració dela Constitució. Ysàs va remarcar el paperprogressista de l’Esglèsia i de la resistèn-cia que van oferir les forces armades enels anys de la Transició. El periodistaLluís Bassets va descriure acuradamentel paper dels mitjans de comunicaciódes d’abans de la llei Fraga de 1962 fins altriomf socialista de 1982, i la posada enmarxa de les primeres televisions auto-nòmiques i privades entre 1984 i 1988.

El rector rep una distinciópel suport a les investigadores

CAMPUS08

Els dies 26, 27 i 28 de novembre van tenirlloc, a l’aula magna de la Facultat deDret, unes jornades interdisciplinàriesdedicades als trenta anys de la llei d’amnistia, dins les jornades que organitzala Diplomatura de Relacions Laborals ique coordina la professora Maria JesúsEspuny. Les jornades proposen el debatacadèmic d’un tema d’actualitat des dela visió d’especialistes de diferents àreesde coneixement.Enguany s’han complert trenta anys dela llei que ha donat peu a les jornades. Esva valorar la llei des de la perspectiva his-tòrica, les seves conseqüències jurídi-ques i els seus efectes socials, i també lallei de la memòria h istòrica.La llei de 15 d’octubre de 1977, aprova-da per les primeres Corts democràtiques,suposa la culminació de les campanyesque reivindicaven diferents sectors de lasocietat i que van ser assolides de mane-ra progressiva. Per aquesta disposició,s’amnistien certes actuacions desenvo-lupades durant l’etapa franquista.L’amnistia té un caràcter marcadamentpolític i depèn de les circumstàncies delmoment en què es concedeix. L’amnistiade 31 de juliol de 1976 va resultar insufi-

Experts debatena la Facultat de Dret ambmotiu del trentè aniversaride l’aprovació de la llei

Jornades sobre la llei d’amnistia

http://www.uab.cat/videos

Ara podeu endinsar-vos en una expedició que segueix la pista d’una ci-vilització perduda a Nicaragua o escoltar una conferència de MiquelMartí i Pol des delweb institucional de laUniversitat.El nouwebEls ví-deos de la UAB recull un material que vol ser una altra finestra obertaper conèixer l’Autònoma. Hi trobareu entrevistes, parlaments i repor-tatges. És un web fàcilment accessible on els vídeos estan agrupats pertemes: ciències experimentals i tecnologies, ciències humanes, cièn-cies de la salut, ciències socials, medi ambient i entrevistes. Cadascund’aquests apartats té una subdivisió més específica. Hi trobareu, perexemple, les lliçons magistrals dels doctors honoris causa de la UAB,l’acte d’inauguració del Parc de RecercaUAB, treballs fets pels grups derecerca, actes d’inauguració de curs, etc.

EL WEB

Nous directors a diferentsdepartaments de la UAB

NOMENAMENTS

Des del dia 1 de novembre i en l’àmbitdel personal docent i investigadorde la Universitat Autònoma de Barcelona,s’han produït els nomenaments que esdetallen a continuació: Jaume Cruz Feliu,professor de l’Àrea de Psicologia Bàsica,es fa càrrec del Departament de PsicologiaBàsica, Evolutiva i de l’Educació; i PilarGiménez Alcover, professora de l’Àrea deFilosofia del Dret, dirigeix el Departamentde Ciència Política i de Dret Públic.

Es presenta un DVD ambdeu films fets per estudiants

El Màster de Documental Creatiu de la UABva presentar, el 19 de novembre, 10d10,un DVD doble amb deu pel·lículesrealitzades pels alumnes del programa.A l’acte, que va tenir lloc a la SocietatGeneral d’Autors i Editors, van ser-hipresents els directors del Màsterde Documental Creatiu de la UniversitatAutònoma de Barcelona, Román Guberni Gonzalo Herralde, la coordinadorade l’Àrea Internacional de Catalan Films& TV, Carme Puig, el director de l’Àreade Creació de l’Institut Ramon Llull,Borja Sitjà, i el director de la SGAEa la Zona Mediterrània, Ramon Muntaner.

BREUS

cient i la seva aplicació, limitada. Es vaampliar per decret el 14 de març de 1977.La més important de totes les amnistiesés la del 15 d’octubre de 1977, de la quales van beneficiar molts funcionaris pú-blics i de l’administració local.L’amnistia, sigui concedida per una lleio per un decret, produeix vertaders efec-tes legals, ja que deroga retroactivamenti transitòriament algunes normes i es-borra condemnes i el caràcter criminald’alguns delictes. Aquests fets quedenipso iureprivats del seu caràcter de puni-bles. La situació de les persones i l’ordrede les coses es restableixen, per una fic-ció jurídica, a l’estat que tenien abans derealitzar-se els fets pels quals havienestat condemnats.Les jornades es van cloure el dia 28 denovembre amb una taula rodona mode-rada per la professora Maria Jesús Es-puny, en la qual van participar els profes-sors Joan Lluís Pérez Francesch, SebastiàSolè i Francesc Pérez Amorós.

S. Solé, M. J. Espuny, F. P. Amorós i J. L. P. Francesch.

09

RECERCA

El 6 de novembre es va presentar el nú-mero 46 de la revista Papers, dedicat a«Habitatge i mobilitat residencial. Pri-mers resultats de l’Enquesta de Condi-cions de Vida i Hàbits de la Població deCatalunya 2006». L’estudi l’han elaboratCarme Miralles-Guasch i Carles Donat,professors del Departament de Geografiade la UAB i geògrafs de l’Institut d’Estu-dis Regionals i Metropolitans de Barce-lona, i Jaume Barnada, arquitecte de l’A-juntament de Barcelona. A l’acte, a mésde la professora Miralles, directora del’Institut, hi van intervenir Antón Costas,catedràtic de Política Econòmica de laUB i director del llibre blanc de l’habitat-ge de Barcelona, i CarmeTrilla, secretàriad’Habitatge de la Generalitat.Aquesta primera part de l’estudi analit-za l’habitatge i la mobilitat residencial a

L’Institut d’EstudisRegionals i Metropolitanspresenta l’última enquestasobre condicions de vida

S’ha estudiat l’evolució de les dinàmiques socials.

Pel que fa a la mobilitat, Miralles vadestacar que, segons l’enquesta, ara«canviemmés que mai» d’habitatge. Elsmotius per canviar són diversos i estanmolt vinculats als cicles vitals. Perexemple, a partir dels trenta-cinc anyspredomina la tendència a canviar pertenir un habitatge millor.Els joves i la gent gran han estat objec-te d’una atenció especial en l’informe.Pel que fa als joves, s’ha constatat uncanvi «radical» en els motius pels quals

En les seves intervencions, Antón Costas iCarme Trillas van exposar dues visions dife-rents sobre com cal orientar les polítiques pú-bliques d’habitatge tot reflectint la complexi-tat de la qüestió.El professor Costas va destacar que «hi ha

hagut un fort augment del nombre de perso-nes amb despeses d’habitatge, sigui pel paga-ment d’una propietat o d’un lloguer», i això«tindrà conseqüències en el cicle econòmic».Costas va afirmar que les polítiques d’habi-

tatge a Espanya «mai no han estat orientadesals més necessitats, sinó a construir un paísde propietaris, sobretot de classes mitjanespropietàries», i va defensar unes polítiques«selectives» (que atenguin els sectors ambmés necessitats) i amb continuïtat.Per a Costas, la política pública d’habitatge

ha d’orientar-se a «legitimar el lloguer com aopció vàlida», evitant que s’associï lloguer

amb inestabilitat. A més, va considerar unaopció «més equitativa» l’oferta pública directade lloguer que les subvencions als llogaters.Per la seva banda, Trillas va explicar que la

Generalitat treballa en l’elaboració del PlaTerritorial Sectorial d’Habitatge i va destacarque aquest informe és «un instrument de pri-mer ordre» per al disseny del Pla.

DIVERSIFICAR LES ACCIONSTrillas va matisar les propostes de Costasassegurant que s’ha de tenir en compte «queel lloguer del segle XXI no és com el del segleXX», perquè el lloguer de llarga durada «buidael parc d’habitatges de lloguer».Per a Trillas, «la propietat continuarà sent

important perquè ha donat molts avantat-ges». També va defensar la política d’ajuts alsllogaters i va apostar per diversificar les ac-cions «perquè la demanda és molt variada».

Es constata que, avui dia, lapoblació de l’Àrea Metropolitana

i la província de Barcelonacanvia d’habitatge més que mai

decideixen emancipar-se. Si, fa vintanys, predominaven els que volien for-mar una parella estable, avui dia lamotivació principal per a l’emancipacióés independitzar-se. D’altra banda, lesdades de l’estudi desmenteixen la ideaque els joves viuen majoritàriament delloguer: tot i que és la franja d’edat mésprocliu a aquest règim, gairebé un 80 %viu en habitatges de propietat.

NECESSITATS PER A LA GENT GRANSobre la gent gran, Miralles va afirmarque la majoria està satisfeta del seuhabitatge, però va destacar també lanecessitat de més equipaments, espe-cialment ascensors (un 47 % no en té) icalefaccions (un 57 %).Una de les sorpreses de l’estudi, se-gons Miralles, és el fet que els canvis demunicipi predominen a la primera i lasegona corona de l’àrea metropolitanade Barcelona, fet que implica un fortcanvi de tendència. La visió segons laqual Barcelona és un focus emissor depoblació i la resta de l’area metropolita-na en rep ha quedat desfasada.

la regió metropolitana i al conjunt de laprovíncia de Barcelona. És la cinquenaedició d’aquesta enquesta, que es va ini-ciar el 1985. S’ha fet, doncs, una valoracióde les dades demanera diacrònica per tald’observar l’evolució de les dinàmiquessocials i territorials al llarg del temps.Segons va explicar Miralles, una de lesconclusions del treball és que Catalunya«continua sent un país de propietaris»,tot i que en aquesta edició augmenten,per primer cop, «les persones que afir-men viure “de lloguer”». També, per pri-mer cop, la gent que diu viure en unacasa de lloguer a termini supera la queviu en un habitatge de lloguer fix.

Debat obert sobre les polítiques públiques d’habitatge

Geògrafs de la UAB elaboren un estudi sobrel’evolució dels hàbits de mobilitat residencial

Aquest grup desenvolupadispositius per a avions,satèl·lits i coets col·laborantamb grups d’arreu del món

Disseny de Circuits i Sistemes Integrats

GRUP DE RECERCA

10 RECERCA

cions: UB, UAB, UPC i CSIC. Això els per-met coordinar les activitats juntamentamb l’Institut de Ciències de l’Espai, ubi-cat també al campus de la UAB. CarlesFerrer també dirigeix el Centre d’Estudis iRecerca de l’Espai, unitat UAB de l’IEEC,a través del qual es vinculen alguns inves-tigadors d’aquest grup de recerca.

UN ENTORN MÉS EXTREMUna de les diferències respecte d’altresgrups similars és que les tecnologies i elsnivells de qualificació requerits per al’àmbit aeroespacial són molt diferents.L’entorn en què funcionen aquests dis-positius és més extrem en tres aspectes:en el rang de temperatura, en el buit i enla radiació, factors que influeixen en elscircuits electrònics i que requereixen quesiguin més robustos.Una recerca recent en la qual ha parti-cipat el grup ha estat la creació del pro-

El grup treballa a l’ETSE sota la direcció del professor Carles Ferrer (el tercer per la dreta).

totip d’un sistema integrat de navegacióinercial, compost per una unitat de me-sura d’acceleració i d’inèrcia. L’objectiuha estat estudiar com esmou aquest dis-positiu en un aparell que, alhora, tambéestà en moviment, com un avió o unsatèl·lit. Processades les mesures obtin-gudes, els investigadors han aconseguitque, combinades amb un GPS, es puguideterminar la posició i la velocitat entemps real. Aquesta recerca, segons Fer-rer, pot ser la base perquè posteriormentun sistema automàtic de navegació pu-gui guiar de manera automàtica aero-naus o satèl·lits no tripulats.

El Grup de Recerca Disseny de Circuits iSistemes Integrats desenvolupa la sevainvestigació en un àmbit físicamentmolt petit, però de vital importància perals sectors aeronàutic i aeroespacial.Avions, satèl·lits i coets són aparells degrans dimensions que incorporen sofis-ticats circuits i sistemes electrònics quehan de funcionar amb extrema precisió.La seva línia d’activitat és relativamentrecent a la UAB i fins i tot a Catalunya. Elgrup es va crear fa set anys, però el seuhistorial de recerca va més enrere. És ungrup hereu de la recerca que es feia tanta la Unitat de Microelectrònica, a l’anticDepartament d’Informàtica, com alCentre Nacional de Microelectrònica(CNM-IMB) (CSIC), al qual estan vincu-lats alguns dels seus membres.El grup, amb seu a l’ETSE, el formenuna desena d’investigadors (quatre sè-niors i sis doctorands). El dirigeix el pro-fessor Carles Ferrer i està integrat al De-partament de Microelectrònica i Siste-mes Electrònics i al CNM-IMB (CSIC).El seu objectiu és desenvolupar meto-dologies per al disseny de sistemeselectrònics heterogenis integrats i per ala fabricació de microinstruments pera aplicacions aeroespacials.A més, el grup forma part de l’Institutd’Estudis Espacials de Catalunya de laGeneralitat, en el qual participen, apor-tant-hi investigadors, quatre institu-

Una de les línies de recercapretén facilitar el mantenimentde les aeronaus mitjançant

sensors en la seva estructura

Una altra línia de recerca és la monito-rització estructural en línia per estudiar,amb sensors, el comportament d’una es-tructura per minimitzar-ne el manteni-ment. Per exemple, en el cas d’avions ohelicòpters, hi ha una forta despesa enmanteniment, ja que s’han de desmun-tar les peces cada cert temps per com-provar-ne el funcionament i el desgastque han sofert en un període de temps.L’objectiu és conèixer les condicions (detemperatura, humitat, acceleració, es-très, etc.) en què ha treballat cada estruc-tura sense haver-la de desmuntar.

El Grup de Recerca Dissenys de Circuits iSistemes Integrats sempre col·labora ambaltres grups, instituts o empreses, a causadel seu àmbit d’aplicació i les enormesdimensions dels projectes. Així, ha dut aterme projectes de l’Agència Europea del’Espai, en què poden col·laborar institutsespacials i empreses provinents de fins aquinze estats. Un dels més destacats és elprojecte PARIS, on també han treballatinvestigadors de l’Institut de Ciències de

Recerca en grans consorcis

l’Espai i de l’empresa Austrian Aerospace.La seva contribució va consistir a establirla metodologia de disseny dels circuitselectrònics digitals programables per im-plementar la part de processament digitalde senyal de l’instrument.Els membres del grup també fan recer-

ca amb CANEUS, una plataforma demicroi nanotecnologia per a aplicacions aeroes-pacials que aplega investigadors i empre-ses del Canadà, d’Europa i dels EUA.

La recerca, publicadaa Nature, també ha aportatel genoma de deu espèciesnoves de Drosophila

11RECERCA

Investigadors del Grup de Genòmica, deBioinformàtica i d’Evolució de la UABhan participat en una recerca internacio-nal que ha permès revelar el genoma dedeu espècies noves de mosques Droso-phila i estudiar l’evolució de les dotze es-pècies conegudes actualment al llargdels últims seixanta milions d’anys.La recerca, publicada a Nature, l’handut a terme dos-cents investigadors d’ar-reu del món i analitza el genoma dedotze espècies de mosca de la fruita(Drosophila). Un d’ells (D. melanogaster)es va seqüenciar el 2000; un altre (D.pseudoobcura) es va seqüenciar el 2005.Els deu restants, seqüenciats recentmenti descrits per primer cop, són: D. simu-lans, D. sechellia, D. yakuta, D. erecta, D.ananassae, D. persimilis, D. willistoni,D. virilis, D. mojavensis i D. grimshawi.

Estudien l’evolució de dotzeespècies de mosca Drosophila

BREUS

El grup de computació quàntica de laUniversitat Autònoma de Barcelona haparticipat en una recerca internacional queproposa un mètode nou, superior als queexisteixen fins ara, per detectar estats«exòtics» de la matèria condensada, de talmanera que la mostra (àtoms ultrafreds)no es destrueixi en ser observada. Aquestmètode s’ha anomenat Quantum nondemolition i és la mesura menys destructivapossible que permeten les lleis de lamecànica quàntica. Aquest treball, publicata Nature, s’ha dut a terme en col·laboracióamb l’Institut de Ciències Fotòniques (Icfo)i el Niels Bohr Institute de Dinamarca.

Detectar estats «exòtics»de la matèria condensada

Fa anys que l’enginyeria ramadera indueixla lactació mitjançant la injecció directad’estrogen i progesterona. Una recerca,publicada al Journal of Dairy Science,en la qual ha participat el professor AhmedA.K. Salama, del Departament de CiènciaAnimal i dels Aliments, ha assolit un nouavenç que podria millorar, en el futur,l’efectivitat d’aquest tractament en cabreslleteres gràcies a la reserpina, un agentinductor de la prolactina. Els resultatsindiquen que és possible la inducció delactació en cabres verges i que la inclusióde la reserpina en el protocol d’inducciómillora la resposta. Tanmateix, la lactacióinduïda no és pràctica a causa dels baixosnivells de producció i fertilitat aconseguits.

Demostren que es pot induirla lactació en cabres verges

Nou mètode per estimarl’edat de les restes humanes

Quina tecnologia s’utilitza per detectar,recomptar i identificar els microorganis-mes presents als aliments? Aquest va serel tema del sisè taller Mètodes Ràpids iAutomatització en Microbiologia Ali-mentària, que va tenir lloc del 20 al 23 denovembre, a la Facultat de Veterinària.Aquesta activitat va ser dirigida pelsdoctors Marta Capellas Puig i JosepYuste Puigvert, professors de Tecnologiadels Aliments de la UAB, i organitzadapel Centre Especial de Recerca Planta deTecnologia dels Aliments i pel Departa-ment de Ciència Animal i dels Aliments.La trobada va incloure tant conferèn-cies com sessions pràctiques. Les xerra-des van tractar sobre diferents qüestionsque afecten el sector: les tècniques perdetectar microorganismes als aliments,la cerca de mètodes microbiològics rà-pids, la miniaturització, els transgènics,etc. A les sessions pràctiques als labora- El doctor Daniel Y. C. Fung.

Trobada sobre seguretat alimentària

L’estimació de l’edat de la mort delmaterial esquelètic és un del primerspassos per a l’anàlisi de restesosteològiques humanes. Malgrat la sevaimportància, l’estimació d’edat adultano està ben resolta; per aquesta raó,recentment s’està explorant l’aplicació denous models matemàtics i nous marcadorsd’edat adulta. Investigadors del Departamentde Biologia Animal, de Biologia Vegetali d’Ecologia de la Universitat Autònomade Barcelona han treballat en l’elaboraciód’un d’aquests nous mètodes. La recercaha aparegut publicada al Journalof Forensic Anthropology.

És la primera vegada que es du a ter-me una comparació dels genomes dedotze espècies estretament relacionades.Aquestes espècies representen diferentsllinatges dins la filogènia del gènere Dro-sophila (que conté unes dues mil espè-cies). La distància evolutiva entre ellesvaria des d’un milió d’anys (entre lesespècies més properes) fins a seixantamilions d’anys (les més llunyanes). Enl’anàlisi comparativa s’han descobert1.193 gens nous i s’han corregit 414 gensprèviament catalogats. També s’ha com-provat que les dotze espècies s’assem-blen en la mida del genoma i en el nom-bre de gens, uns catorze mil.

UN PAS ENDAVANTEn la recerca han participat els investiga-dors del Grup de Genòmica, de Bioinfor-màtica i d’Evolució Alfredo Ruiz, BàrbaraNegre, Mar Marzo i Marta Puig. Segonsells, l’anàlisi comparativa de múltiplesgenomes en un context filogenètic aug-menta molt la precisió de les inferènciesevolutives i és un pas vital per conèixerels secrets de l’evolució dels éssers vius.

toris, es van provar mètodes alternatius ala microbiologia clàssica.Un anymés, al taller va ser-hi present eldoctor Daniel Y. C. Fung, de la KansasState University (EUA), com a ponentprincipal. El doctor Fung és conegut comel «pare» dels mètodes microbiològicsminiaturitzats, perquè va ser pioner enaquest camp i ha aportat un alt nombrede tècniques innovadores.

12 RECERCA

Estudiaran el virus de la influença porcina a Espanya

Terrorisme islàmic:entrendre’lper combatre’l

partir de les soques de virus obtingudes,es farà un estudi filogenètic per determi-nar la relació que existeix entre les so-ques i el seu possible origen.A les granges amb infeccions recur-rents se seguirà la dinàmica de la infec-ció i s’estudiaran els factors de risc quepuguin estar-hi relacionats. Finalment,s’establirà unmodel de simulació epide-miològic per determinar les condicionsen què podria persistir la infecció.

Un nou projecte, concedit pel Ministerid’Educació i Ciència al doctor Jordi Ca-sal, professor del Departament de Sani-tat i d’Anatomia Animals de la UAB i in-vestigador del Centre de Recerca en Sa-nitat Animal (CReSA), permetrà estudiarla prevalença de la influença porcina ales granges espanyoles. S’estudiaran elsbrots amb signes clínics compatiblesamb la malaltia i granges control en quèes durà a terme l’aïllament del virus. A

L’ICTA va organitzarel congrés Canvi Climàtic.Conseqüènciesi Perspectives Futures

Diverses activitats a la UABdurant la Setmana de la Ciència

Els departaments i centres de recerca dela UAB van organitzar diverses activitatsal llarg de la Setmana de la Ciència, queva tenir lloc del 9 al 18 de novembre.Moltes van tenir el canvi climàtic com aprotagonista principal i van estar ober-tes a la participació de la comunitat uni-versitària i del públic en general.Una de les més destacades va ser elcongrés organitzat per l’Institut de Cièn-cies i Tecnologia Ambientals (ICTA) elsdies 13 i 14 de novembre, a la sala d’ac-tes del Rectorat de la Universitat. Amb eltítol Canvi Climàtic. Conseqüències iPerspectives Futures, el congrés va aple-gar experts nacionals i internacionals enaquest àmbit per tal de fer-ne una revi-sió actualitzada i analitzar-ne l’impactemediambiental, econòmic i social.Centrats en el canvi climàtic, tambévan tenir lloc el seminari monogràficNatura i Cultura: les Respostes Humanesa les Crisis Mediambientals, organitzatpel Departament d’Antropologia Social iCultural i l’ICTA; dues conferències acàrrec de Josep Enric Llebot, professordel Departament de Física, sobre l’efec-te hivernacle i el futur del canvi climàtic;unes jornades organitzades pel Servei deMicroscòpia per donar a conèixer «laimportància del plàncton en el canvi

climàtic»; i dues activitats impartides pelDepartament de Geologia titulades «Elriu com a modelador del paisatge» i «Elsminerals són fàcils de reconèixer: n’i-dentifica algun!».Altres activitats que es van organitzarvan ser: Net-Health 2007, conferències,taules rodones i projecció de pel·lículessobre salut i comunicació, organitzadesper l’Observatori de la Comunicació dela Salut InCom; «La química i la vidaquotidiana», organitzada pel Departa-ment de Química per desmitificar posi-tivament aquesta disciplina; i «Fer ar-queologia: detectius del passat», duta aterme pel Centre d’Estudis del PatrimoniArqueològic de la Prehistòria, per fami-liaritzar els participants amb els mèto-des de recerca que es fan servir. El Serveid’Arxius de la Ciència va presentar elsprojectes que té entre mans. I a la seu del’Institut d’Estudis Catalans es va pre-sentar Las ciencias de lo artificial, deHerbert A. Simon, el primer llibre de lacol·lecció «La Razón Áurea», de l’Institutde Dret i Tecnologia de la UAB.

Rainer Zahn, en el congrés sobre canvi climàtic de l’ICTA.

S’estudiarà la relació entre les soques i el seu origen.

L’antropòleg nord-americà Scott Atran iel psiquiatre i professor del Departa-ment de Psiquiatria i de Medicina Legalde la UAB Adolf Tobeña van ser els pro-tagonistes de l’acte Personalitat i Con-text Social del Terrorisme Islamista, quevan organitzar la càtedra UAB El CervellSocial i la Unitat de Recerca en Psiquia-tria de l’IMIM-Hospital del Mar, el 21 denovembre, i que va tenir lloc al Parcde Recerca Biomèdica de Barcelona.L’objectiu de l’acte va ser respondre ala necessitat d’analitzar des de la ciènciales bases biològiques i socioculturalsque envolten els protagonistes del con-flicte. Tant Scott Atran comAdolf Tobeñavan destacar que, en realitat, la respon-sabilitat d’aquest gran canvi recau sobreels actors del conflicte i la realitat socialque els envolta.

GLÒRIA PERSONALScott Atran, professor de la MichiganUniversity, del John Jay College of Crimi-nal Justice de Nova York, i investigadordel Centre National de la RechercheScientifique de París, va dir que els terro-ristes actuals, contràriament a la gene-ració precedent, actuen per tenir «certaglòria personal», sobretot gràcies a In-ternet, encara que també per una «ràbiamoral» acumulada.El professor Adolf Tobeña, per la sevabanda, va parlar dels diferents trets de lapersonalitat dels terroristes, i va desta-car la propensió d’alguns al lideratgeenfront dels que són «adoctrinats» per ala pràctica de la immolació.

13

COMUNITAT

L’escriptor Paco Candel,recentment desaparegut,va rebre el premi Societat-Universitat d’enguany

Els premis anuals de l’Associació d’Amics de laUAB reconeixen el compromís social i acadèmic

la seva carrera, en què ha fet entendre iestimar la literatura a moltes genera-cions d’alumnes. L’interès per l’estudi dela crítica, la novel·la realista i autors comAzorín, Txékhov, Clarín, Salvat Papasseito Narcís Oller ha estat una característicade la seva aportació al món de la recercaliterària. Beser va recordar l’entusiasmei la creativitat dels primers anys de laUAB i la complicitat amb els professors iels alumnes que la van posar en marxa.En David Jou, humanisme i ciència, arti números, poesia i xifres es barregen a laperfecció. És un home càlid i proper queha publicat més de vint llibres de poesiaoriginals i atrevits. Alhora, ha dedicat

L’Associació d’Amics de la UAB s’ha vistafectada enguany per la mort d’un delspremiats, Paco Candel. L’escriptor varebre el Premi Societat-Universitat, quepatrocina el Consell Social de la UAB,pocs dies abans de la seva desaparició.Amb unes paraules de benvinguda deXavier Muñoz, president de l’Associació,i amb la música de Francesc Burrull iLaura Simó, es va fer la trobada anualdels Amics. S’hi van lliurar els premis ex-traordinaris de doctorat atorgats el curs2006-2007 i els distintius als socis que fadeu anys que pertanyen a l’Associació.El premi Col·lectiu UAB va ser atorgat al’Agència de Promoció d’Activitats i Con-gressos que dirigeix Assumpta Cros. Elspremis Amics dels Amics van ser per aSergi Beser, David Jou i Carmina Virgili.Uns vídeos i un text de presentació vanglossar els mèrits dels guardonats.Per a Sergi Beser, íntegre i curiós, la do-cència i la recerca han estat els pilars de

Xavier Muñoz, Assumpta Cros, David Jou, Mònica Terribas, Carmina Virgili, Joan Carbonell i Sergi Beser.

Hamort Paco Candel

El 23 de novembre vamorir l’escriptor Paco Can-del, qui només una setmana abans havia rebut elpremi Universitat-Societat de l’Associació d’A-mics de la UAB, que patrocina el Consell Social.Candel va desenvolupar la seva tasca en diver-sos fronts com a novel·lista, senador, articulista,conferenciant i regidor. Ha estat el representantindiscutible dels qui, sense veu ni vot als anysvint, i als cinquanta i als seixanta, van arribar aCatalunya des d’arreu d’Espanya. Candel ja ésuna part viva de la història de Catalunya.Va recollir el premi en nom seu i en el de la

Fundació Paco Candel la periodista Mònica Ter-ribas, qui va recordar que l’escriptor deixa, entrealtres coses, les tres paraules que esdevenensentències cèlebres i que defineixen una època iuna filosofia social: «els altres catalans».

més de trenta anys a la física. Està espe-cialitzat en termodinàmica i mecànicaestadística. En el seu agraïment pel pre-mi va recitar un poema autobiogràfic enel millor estil dels poetes clàssics.Ja de ben petita, Carmina Virgili es vasentir atreta per la natura i pel seu en-torn. Va convertir la seva passió en la de-dicació de tota una vida: el món de lageologia, que ella entén com un diàlegamb la Terra. Virgili va reobrir el Col·legi

El premi Col·lectiu UAB es vaatorgar a l’Agència de Promoció

d’Activitats i Congressos,que dirigeix Assumpta Cros

d’Espanya a París, el 1987, perquè jovesespanyols de totes les disciplines po-guessin estudiar becats a França. Ha es-tat secretària d’Estat d’Universitats i Re-cerca i ha rebut nombroses distincionsper la seva tasca investigadora.Va cloure l’acte el vicerector d’Estu-diants i de Cultura, Joan Carbonell, quiva felicitar els guardonats i va glossar lacultura i la ciència co m a elements aglu-tinadors de l’humanisme i de la creativi-

Lliurament dels premis extraordinaris de doctorat.

Enguany, la UAB està elaborant el Pla deLlengües, un document marc sobre polí-tica lingüística per al període 2007-2010.El dia 14 de novembre es va obrir el Fò-rum Virtual del Pla de Llengües, en elqual, fins al 17 de desembre, tothom vapoder donar la seva opinió sobre els seusàmbits d’actuació. Durant les tres prime-res setmanes, més de cent vint personesvan donar la seva opinió en relació ambels àmbits d’aplicació del Pla.Properament estarà a disposició de to-ta la comunitat universitària un docu-ment amb els principals resultats d’a-questa fase, tant de la participació al Fò-rumVirtual, com de les intervencions fe-tes a les diferents sessions de treball. Enl’apartat sobre l’Espai Europeu d’Educa-ció Superior (EEES) es podien consultarels webs i els documents relacionats ambel desplegament de l’EEES i les llengües.En el FòrumVirtual, amés de poder opi-nar, s’hi podia trobar els materials i docu-ments destacats que es van generar al llargde les diferents fases del projecte, comtambé documents de treball i el calendari,que, del 2007 al 2010, inclou des del diag-nòstic fins a l’avaluació del Pla.El 23 de novembre, va tenir lloc una jor-nada de debat. El secretari general, Ra-

A més del FòrumVirtual, es va organitzaruna jornada de debatel 23 de novembre passat

Es posa en marxa el Plade Llengües de la UAB

BREUS

COMUNITAT14

Nou material informatiusobre l’embaràs i la lactància

El Servei de Documentació d’Història Localde Catalunya (SDHLC) de la UAB ha fetvint anys. Amb motiu d’aquest aniversari,ha presentat un nou web (http://sdhlc.uab.cat)on es pot consultar el Fons d’Història Localde Catalunya i el Tesaurus d’Història deCatalunya. El SDHLC, dirigit pel professorBorja de Riquer, durant aquests vint anysha desenvolupat, entre altres tasques,una eina bàsica de recerca: el Fons d’HistòriaLocal de Catalunya, una base de dadesque fa de pont entre les fonts documentals(literatura local), els seus dipositaris(biblioteques i arxius) i els usuaris(investigadors, estudiants, etc.).

El Servei de Documentaciód’Història Local fa vint anys

El portal Universia, la xarxa de cooperacióuniversitària formada per 1.056 universitatsd’onze països, ha inaugurat la quarta edicióde la Fira Virtual d’Ocupació i de Formació,una iniciativa que trasllada els avantatgesde la realitat virtual a la cerca de feina.La Fira Virtual d’Ocupació i Formació s’haconsolidat entre els joves com una de leseines que cal tenir en compte en el momentde cercar la primera feina. Les tres edicionsanteriors van rebre tres-cents mil visitants,es van recollir quaranta mil currículumsi es van oferir mil llocs de treball.La principal novetat de l’edició d’enguany ésla presència de la Fira Virtual a Second Life.

IV Fira Virtual d’Ocupaciói de Formació d’Universia

fael Grasa, va obrir la sessió, i els profes-sors David Jou, del Departament de Físi-ca, i David Owen, del Servei de Llengües,van parlar sobre el llenguatge a les pu-blicacions científiques. Després, EstherCrespo, cap de l’Àrea de Comunicació ide Promoció, i Francesc Galera, del Ser-vei de Llengües, van parlar sobre «Multi-lingüisme a la comunicació institucio-nal». L’altre tema de debat va ser «Multi-lingüisme a classe», amb la participacióde les professores Mercè Clariana, LuciNussbaum i Sònia Prats, del Servei deLlengües. El llenguatge en el mercatde treball va ser explicat i debatut perMontserrat Caro, de Treball Campus, iper Enric Serra, del Servei de Llengües.

La Unitat de Salut Laboral del ServeiAssistencial de Salut de la UAB ha posat enmarxa una campanya informativa en la quals’informa els treballadors de la Universitatsobre com gestionar la compatibilitzacióde la feina amb els períodes d’embaràs i delactància. A través d’un tríptic informatiu,el Servei explica quins són els factors derisc a la feina que poden afectar l’embaràso la lactància i quines mesures preventivess’han de prendre tant de manera generalcom en cada cas específic. El tríptic facilitaun número de telèfon i una adreça perfer-hi consultes, com també una llistadels textos legals que regulen els dretsde les persones en aquesta situació.

Mercè Clariana, Sònia Prats i Luci Nussbaum intervenen en una de les xerrades del 23 de novembre passat.

El primer trimestre de 2008tindrà lloc una jornada

per presentar el Pla a totala comunitat universitària

Les quatre sessions van aplegar mésd’una vuitantena de persones dels dife-rents estaments de l’Autònoma, profes-sors, estudiants i personal d’administra-ció i serveis.El primer trimestre de 2008 tindrà llocuna jornada per presentar el Pla de Llen-gües a tota la comunitat universitària. Hiparticiparan experts d’altres universitatseuropees que faran aportacions pràcti-ques pel que fa a la política lingüística deles seves universitats.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

L’ORDINADOR EN PSICOLOGIA. Josep MariaLosilla Vidal i Jaume Vives i Brosa. Bella-terra: Servei de Publicacions de la UAB,2007. Col·lecció Materials.Els autors, professors de la UAB, aporten unconjunt d’eines essencials per a la recerca enpsicologia. El text obeeix a un enfocamentpràctic basat en procediments perfectamentpautats que proporcionen un conjuntd’estratègies i recursos i un programaride vital importància en diverses etapes delprocés d’investigació: la documentaciócientífica i la gestió i l’anàlisi de dades.

INTRODUCCIÓ A L’ÀLGEBRA ABSTRACTAAMBELEMENTSDEMATEMÀTICADISCRETA.Ramon Antoine, Rosa Camps, Jaume Mon-casi. Bellaterra: Servei de Publicacions de laUAB, 2007. Col·lecció Manuals.L’objectiu dels autors ha estat fer més fàcilel pas de la simple manipulació d’expressionsalgebraiques a les estructures abstractes.El contingut i el tractament que s’han donatals temes fan que aquest llibre pugui seradequat també per a un curs de matemàticadiscreta. Els conceptes algebraics ques’hi desenvolupen ens permeten fonamentardeterminats models discrets i aplicacions.Les qüestions combinatòries s’hanmantingut al llarg de tot el text com a einametodològica de concreció.

Dins dels objectius de la UAB per acon-seguir millores socials i avantatges per acol·lectius, l’Oficina de Promoció Econò-mica i Compres ha posat en marxa elprograma HCI-UAB (Hogar Conectado aInternet o Llar Connectada a Internet).Aquest programa, vigent fins al dia 20 dedesembre, s’empara en la legislació vi-gent, que permet a les institucions i a lesempreses facilitar als seus treballadorsl’accés a les noves tecnologies fora del’àmbit laboral.En concret, es vol facilitar a tots elsmembres del PDI i del PAS que s’acullin alprograma d’equipaments informàtics dedarrera generació (inclosos els perifèrics) iuna línia ADSL de 3MB amb trucades na-cionals, provincials imetropolitanes a uns

Un nou pla facilita l’accés a lesnoves tecnologies des de casaEls membres del PDI

i del PAS poden adquirirequipaments informàticsa preus molt avantatjosos

FOTONOTÍCIA

El 30 de novembre, la UAB va oferir, en el decurs d’un dinar, el seu reconeixement acatorze empleats (PAS) que fa vint-i-cinc anys o més que treballen a la Universitat.A l’acte, presidit pel gerent, Gustau Folch, va assistir-hi el cap de l’Àrea de Gestió iAdministració de Recursos Humans, Santiago Hidalgo. En el decurs del dinar, elgerent es va adreçar als companys reconeguts per agrair-los la seva dedicació durantaquests anys. El rector, Lluís Ferrer, es va unir al grup al final de l’acte per brindaramb tots i donar-los les gràcies per la seva feina.

Reconeixement a 25 anys de feina

preus molt avantatjosos respecte als delmercat i que es pagaran al llarg de trenta-cinc mesos, amb un cost de finançamenttambé per sota del preu del mercat.A les persones que aprofitin aquestaoferta se’ls transformarà, durant els tren-ta-cincmesos de pagament, una part delseu sou monetari en un salari en espècieequivalent a la despesa dels equipa-ments que se sol·licitin i que constarà, aefectes fiscals, com una retribució en es-pècie exempta de tributació pel fet de serconsiderada despesa de formació. Així,el treballador pagarà menys impostosdurant aquest període, atès que la basede tributació quedarà minorada en elcàlcul de la retenció de l’IRPF i de lacotització a la Seguretat Social.A causa de la durada del programa detrenta-cinc mesos, només s’hi podenacollir les persones que tinguin un con-tracte indefinit amb la Universitat. Per ala resta dels treballadors de la UAB, l’Ofi-cina de Promoció Econòmica i Compresestà preparant altres avantatges.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest investigador,expert en l’aplicació de labioinformàtica a lamedicina

L’ENTREVISTA16

Què és la bioinformàtica mèdica?La bioinformàtica és l’aplicació de lacomputació a l’anàlisi de problemes bio-lògics. Va ser un dels pilars del ProjecteGenoma Humà, a partir del qual van co-mençar a derivar moltes dades d’interèsper a la medicina. De l’exploració de lesaplicacions de la genòmica en medicinava néixer la bioinformàtica mèdica, unaperspectiva especial de la biocomputacióque vol donar solucions d’ús clínic.

És Internet el primer pas cap a una novamedicina?Estem passant d’una medicina basada enel professional a una altra basada en el ciu-tadà. Els ciutadans han d’estar més infor-mats i han de prendre decisions sobre laseva salut. I el professional de la salut té

FernandoMartín SánchezDes de 1998 és el responsable de l’Àreade Bioinformàtica Mèdica de l’Institut deSalut Carlos III. Allà ha format un equipque s’encarrega d’investigari desenvolupar les eines informàtiquesque facilitaran la comprensió i l’ús delsnous enfocaments de la medicina basadaen la genòmica i la seva aplicació a larecerca, a la pràctica clínica i a la salutpública. Alguns exemples en sónels microxips de DNA, la integraciód’informació clínica i genètica, les einesper a la presa de decisions en medicinagenòmica, els sistemes d’informacióbasats en Internet i la gestió delconeixement científic. Dins l’Any de laComputació a la UAB, el 21 de novembreva impartir la conferència «Computacióen biomedicina: història, perspectivaactual i avenços en investigació».

l’autònomaL’AUTÒNOMA Publicació de la UABEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Victòria Comallonga,María Jesús Delgado, Miguel ÁngelLinares, Octavi López, Antoni Merino,Victòria Salvador, Guillermo Santamaría,Lucas Santos i Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Montserrat Benito,Antonio Zamora, Jordi Paretoi Pierre Caufapé

Desembre de 2007. Núm. 209Les opinions expressades pels entrevistatsreflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció totalo parcial dels continguts d’aquesta revistasense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.prensa@uab.cat

més a mà el coneixement per a la sevafeina, però sap que el pacient té accés a lamateixa informació. S’estreny la separacióentre metge i pacient; en aquest sentit, lacomputació democratitza lamedicina. I jaes parla d’un nou paper del metge com afiltre entre la informació i els pacients.

Què feu al Grup de BioinformàticaMèdica de l’Institut de Salut Carlos III?És un grup multidisciplinari implicat endiversos projectes d’àmbit nacional i eu-ropeu, que aplega investigadors de cièn-cies de la vida i de carreres tècniques,amb l’objectiu de desenvolupar sistemescomputacionals per a la medicina basa-da en la genòmica i, a través d’ella, per ala medicina individualitzada.

A quines dificultats us enfronteu?A vegades, la gent que ha d’avaluaraquest tipus de projectes no aprecia lavàlua de la interdisciplinarietat. I, enl’àmbit educatiu, també és palesa la divi-sió en àrees clàssiques. Per això afavorimles estades dels investigadors en centres

on complementen la seva formació bàsi-ca i aprenen en la pràctica amb profes-sionals excel·lents.

Quins projectes teniu per al futur?Hem detectat noves tendències de re-cerca en medicina, especialment en lananomedicina i en la medicina regene-rativa. En aquestes dues àrees hi ha im-portants reptes per a la computació coma part essencial del procés de recerca.

I quin és el vostre repte?Contribuir al fet que la bioinformàticamèdica es consolidi com una disciplinaindependent, científica i reconeguda.Vo-lemque hi hagi programes educatius queformin les noves generacions d’investi-gadors i que les convocatòries de projec-tes reconeguin el valor de la interdiscipli-narietat. També volem facilitar que lesempreses i el sector industrial tinguinaccés a aquests professionals. I, sobretot,convèncer els dirigents i els gestors queestem molt enrere respecte a la resta delmón i que cal «posar-se les piles».

«Estem avançant cap a unamedicina basada en el ciutadà»

CAUFAPÉ