A la vista d’altres fonts que també han rea-litzat treballs de camp sobre quina és lapenetració de les TIC a les empreses deCatalunya i Espanya és pot afirmar quepràcticament la totalitat de les de més de10 treballadors tenen informatitzada direc-tament o indirectament l’administració dela seva activitat. També està ja molt gene-ralitzat l’ús de la informàtica en les àreesde compres i vendes.

Tot i ser optimista encara hi ha aspectesd’infraestructura física i lògica de la NovaEconomia que encara no s’han ni tan solsdesenvolupat. Manquen unes xarxes decomunicacions amb un ample de banda iuns costos d’utilització adequats, ja siguiper fibra o per l’espectre radioelèctric,manquen llocs de trobada de l’oferta i lademanda per sectors i amb un entorn deseguretat com a mínim similar al dels mer-cats tradicionals, els anhelats marketpla-ces no han estat fins ara més que unaombra del que haurien de ser. Tambémanquen sistemes de pagament segursque arribin a la categoria d’ésser conside-rats universals.

Malgrat tot, tenim els coneixements, elsrecursos, l’empenta i el seny per avançaren la direcció del progrés. Tot i que elritme d’avanç cap a la Nova Economia noserà sempre el mateix, i tot i que s’haurande passar per fases especulatives i d’ex-pectatives irracionals, com ja ha passat,podem estar ben segurs que en pocs anysels canvis introduïts al teixit empresarial isocial del nostre país seran tant significa-tius que ens preguntarem com podíemviure els nostres avantpassats senseaquestes noves TIC.

Quantes més iniciatives en aquest àmbites duguin a terme des de Catalunya con-siderant com mercat objectiu a tot el món,més serà el pes específic d’aquesta dinsdel nou món virtual que s’està teixint deforma paral·lela a l’economia real. Elsnegocis i la comercialització mitjançantentorns com Internet han de ser uns delspilars del nostre futur. La Nova Economia,Economia Digital primer i Economia delConeixement després, serà absolutamentreal, però es decidirà dins uns àmbitstotalment virtuals.

Julià ManzanasEconomista

i consultor de Gedas Iberia, SA

Pensar que la Nova Econo-mia i les seves exigènciesafecten únicament als pro-fessionals directament seriatan simplista com inexacte.

La veritat és que res seràcom abans.

Estem en una nova era que ha estat bate-jada amb diversos adjectius: era de laInformació, era del Coneixement, era de laPersona. Personalment em quedo amb ladarrera perquè la persona és qui utilitza lainformació, l’analitza, la interioritza, lainterpreta, n’obté conclusions i decideix iactua (en conseqüència o no). La personaposseeix el coneixement i constitueix l’a-vantatge competitiu real, que és materialit-zat a través de la seva performance.

En un nou entorn es posen de manifestnoves necessitats que ens afecten a tots.

Els economistes ocupen i desenvolupen,cada vegada amb més proporció, posi-cions més generalistes.

Si bé fins no fa gaire, els economistesestaven associats a funcions relacionadesamb números, és a dir, amb la gestióeconòmica i financera dels nostres nego-cis des de funcions fonamentalment tècni-ques en tresoreria: cash manangement,administració, comptabilitat, control degestió, gestió tributària i fiscal, auditoriainterna, externa..., des de fa alguns anys latendència és la d’evolucionar cap a posi-cions més globals.

D’una altra banda els que van decidir fun-dar el seu propi despatx professional,actuen en realitat com empresaris.

Si bé fins fa uns anys eren els enginyers elsque ocupaven les posicions de més res-ponsabilitat en la gestió de l’empresa, tot

assumint les direccions generals, és cadavegada més freqüent trobar a economistesal front d’àrees i negocis més diversificatsi en altes posicions de management.

La realitat és que actualment els econo-mistes constitueixen una de les principalsprofessions fonts de líders globals en lesorganitzacions.

Molts han estat i són els economistes que“lluiten” per desvincular-se de l’etiquetade “tècnics” i desitgen evolucionar cap aaltres experiències funcionals en lesempreses. I molt caldria dir sobre l’immo-bilisme bi-direccional a nivell actitudinalque pel que fa a l’especialitat funcional ial coneixement sectorial fan banderaencara tant empreses com directius.

No obstant és cert que comença a ser nor-mal canviar diverses vegades d’empresa alllarg de la nostra vida laboral, i això impli-ca moltes vegades, canviar de funció itambé de sector, la qual cosa comença aser valorada com a “políticament correcte”.

Incorporar nous coneixements i/o com-plementar els existents, es fa evident enaquest escenari.

El control econòmic i financer de les com-panyies és crític i clau per al seu posicio-nament pel que fa a la competència.

Una empresa amb un bon producte o unexcel·lent servei, ben posicionada peròeventualment mal gestionada pot entraren “coma profund”. Contràriament unaempresa ben gestionada des d’aquestàmbit, manté un avantatge competitiuamb la resta. Les posicions de directorfinancer han evolucionat cap a l’actualCFO (Chief Financial Officer), una de lesfuncions més clau en les organitzacionsde tall multinacional, i que addicional-ment incorpora altres àmbits de gestió

Informatiu de l’economista núm. 80 Pàg. 5

Una oportunitat per als economistes: actitud davant els nous reptes del mercat

“Re-descobrint el pes específic de la formaciócontinuada: pistes i recomanacions per identificarels coneixements crítics”

com recursos humans, sistemes d’informa-ció, organització, serveis generals, etc., amés de les clàssicament atribuïdes a ladirecció d’administració i finances.

Els economistes no només han estat orien-tats a mantenir el seu perfil tècnic al dia,sinó que aquest job enrichment ha suposatque han hagut d’incorporar nous coneixe-ments i noves eines que possibilitin la ges-tió del seu nou entorn, de forma eficaç.

L’objectiu és ser capaços d’interactuar i dedonar solucions òptimes i eficients en unescenari cada vegada més complex, glo-bal, internacional i multidisciplinar.

Les empreses que han diversificat les activi-tats, han obligat també a diversificar les àreesde coneixement i expertise dels seus executius.La complexa situació fiscal, les operacionscada vegada més freqüents de fusions iadquisicions, la proliferació de sortides aborsa, la necessitat d’acudir a societats decapital risc, la incursió en la Nova Econo-mia, la integració de la tecnologia i de lestecnologies de la informació, la pressióper generar beneficis, la clara orientació al’accionista, revaloritzen i emfasitzen el rolde l’economista a l’empresa.

Pel que fa a l’evolució del mercat laboral,val la pena fer una breu anàlisi dels can-vis en els paradigmes i de cap on van lesnoves tendències.

Avui, en un mercat global, les lleis del quals’assemblen cada vegada més a les de laselecció natural, la clau és ser conscient delpossible nivell d’obsolescència en què podemarribar a incórrer i adoptar mesures orientadesa neutralitzar-lo, amb l’objectiu de mantenirel nivell d’actualització suficient i competitiud’acord amb les expectatives i necessitats decada professional a cada fase o etapa vital ien funció dels condicionants del mercat.

Si en la societat de fa uns anys era sufi-cient ser un bon especialista, avui, ésnomés el principi. No és veritat que ja nonecessitem especialistes i que tots haguemde ser generalites.

Allò que sí és cert és que, malgrat quel’ascendència de l’expert és molt impor-tant, ja no és suficient, cal més.

Dominar, ser expert en un àmbit concret,suposa part del nostre valor diferencial,però..., és condició necessària encara queno suficient.

La clau de l’èxit consisteix en adquirir unavisió transversal de l’entorn en què ensmovem, tenir una visió més global del negoci.

Aprendre a interactuar amb els nostresclients i proveïdors, no només externs,

sinó interns. Negociar i convèncer mésque imposar, gestionar i liderar més quemanar... integrar cultures i models.

El repte dels executius, per tant dels eco-nomistes, que volen mantenir el seu nivellcompetitiu i incrementar el seu nivell d’o-cupabilitat, és a l’actitud i a la voluntat.Actitud i voluntat en primer lloc d’enten-dre i acceptar les noves regles del joc.

Entendre i acceptar que sense una orien-tació a l’aprenentatge continu, poden arri-bar a incórrer en un nivell d’obsolescència,entès com el grau de desajustament o gapque existeix entre allò que la societat, ol’entorn, en necessita i allò que, quan siguiel moment, estan preparats per aportar.

L’orientació a desaprendre i aprendre, aincorporar, de forma continuada nousmodels de gestió, noves estratègies, i finsi tot nous paradigmes, constitueix, junta-ment amb altres qualitats i competènciesque ara esmentarem, una de les més sig-nificatives.

El format de directiu de la Nova Economiahaurà de posseir a més:

Capacitat de lideratge: en termes de comuni-cació efectiva, crear i mantenir equips, identi-ficar i desenvolupar talents, capacitat performar al seu equip tant en les dimensions tèc-niques com humanistes, motivar i cohesionar.

Gestor de recursos: gestionar en termes d’e-ficiència i eficàcia tots els recursos necessa-ris per al desenvolupament de l’activitat,gestionar la diversitat.

Versatilitat: capacitat per actuar en diver-sos entorns i a diversos nivells estratègic,tàctic i operatiu, quan sigui necessari.Resposta ràpida als canvis: capacitat pergestionar i avançar-se als canvis.

Visió global, xarxa de relacions efectives,orientació al client, flexibilitat i adaptació,gestió de la incertesa i l’ambigüitat, innova-ció, pragmatisme i intel·ligència emocional,...

Aquests són alguns dels ingredients mésvalorats i més buscats per les empreses enels executius que assumeixen funcions demanagement i que gestionen negoci i per-sones (equips).

La clau resideix en incorporar els conei-xements i estratègies que demandi el mer-cat a cada moment.

Si bé l’orientació a mantenir al dia elsconeixements tècnics és un pràcticaconeguda i compartida per la majoria,hem de fer extensiva aquesta actitud ad’altres àrees de coneixement i gestióempresarial.

La conclusió és òbvia: només mantenintuna actitud orientada a l’aprenentatge con-tinu, incloses altres disciplines humanistes,així com tècniques pròpies d’altres espe-cialitats que coadjuvin a imprimir-nosaquest coneixement transversal, aconse-guirem no només accedir, sinó mantenir-nos en un món l’única constant del qual ésel canvi i l’única resposta és el reciclatgeen una nova dimensió de la formació inte-gral. En això radica l’oportunitat de l’eco-nomista que desitja assumir nous reptesprofessionals.

Anna RosPartner Signium-Ward Howell Executive Search

Pàg. 6 Informatiu de l’economista núm. 80

Àrees de formació crítica recomanades: algunes píndoles formatives

Gestió del coneixement

Gestió i direcció estratègica per competències

Gestió per valors

Gestió de la diversitat

Lideratge i motivació de persones

Comunicació efectiva: eines, canals i actituds d’última generació

Gestió de l’estrès

Negociació efectiva en entorns matricials

Team building

Gestió del canvi

Orientació al client

Workshops d’auto desenvolupament de competències de personalitat

Coaching: com a coacher i com a coachee

Benchmarking

E-business i e-marketing