l’ecosistema de les empreses socials a catalunya · 2018-02-01 · l’ecosistema de les empreses...
TRANSCRIPT
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Gener de 2018
L’ecosistema de les
empreses socials a
Catalunya
Estratègia i Intel·l igència Competitiva
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya*
RealitzacióTANDEM SOCIAL
Coordinació i supervisió
Unitat d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’ACCIÓUnitat d’Internacionalització d’ACCIÓ
*Aquest estudi s’emmarca dins del projecte europeu RaiSE (PGI02238) liderat per ACCIÓ i cofinançat pel programa Interreg
Europe.
ACCIÓGeneralitat de CatalunyaBarcelona, gener 2018
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Resum executiu 04
Antecedents i objectius del projecte 06
Definició d’empresa social 09
Metodologia de l’estudi i variables que defineixen
l’empresa social catalana 16
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya 23
Tendències de l’empresa social catalana 39
Dificultats, necessitats i reptes de l’empresa social 41
Conclusions 48
Annexos 52
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 4
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Resum executiu
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 5
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Resum executiu
• Aquest estudi s'emmarca dins del projecte europeu RaiSE Interreg Europe, liderat per ACCIÓ, que té l’objectiu de millorar la
competitivitat de les empreses socials. Una de les activitats que preveu el projecte RaiSE és l’elaboració d’un estudi per
conèixer l’ecosistema d’economia social de Catalunya i identificar barreres, necessitats i reptes
• L’empresa social és aquella organització que neix com a conseqüència de la detecció d’una necessitat social i, mitjançant
una activitat empresarial, vol produir un impacte positiu, transformant així la situació inicial
• No obstant, hi ha elements de debat, especialment la participació (propietat i decisió privades o col·lectives) i el lucre (amb
ànim de lucre o sense ànim de lucre)
• En aquest estudi s’entén l’empresa social com aquella amb la missió d’assolir un impacte positiu en la societat, amb una
política de reinversió de beneficis del 100% i amb més d’un 50% d’ingressos originats per la facturació de productes i/o
serveis
• D’una base de 519 potencials empreses socials se’n van identificar 293 que complissin els anteriors criteris. 80 van
contestar una enquesta quantitativa
• La majoria de les empreses socials es concentren a la vegueria de Barcelona
• Es tracta d’un sector madur, on més de la meitat d’empreses es van crear abans del 2007, i feminitzat
• El principal àmbit d’impacte identificat és el d’inserció laboral; com a sector d’activitat principal destaquen els serveis a les
persones
• L’àmbit principal de comercialització és Catalunya. Gairebé un 25% ha iniciat les seves vendes fora de l’Estat Espanyol
• Els Centres Especials de Treball i les Empreses d’Inserció suposen gairebé la meitat de totes les empreses socials
• La forma jurídica predominant al sector és la cooperativa
• Les principals dificultats identificades són els problemes de mercat i comercials. Les principals necessitats estratègiques
identificades giren al voltant del màrqueting i el model de negoci
• Els reptes que tenen les empreses socials a Catalunya han de donar resposta a problemes d’acompanyament,
finançament, comercials, de coneixement i de sostenibilitat
ESTUDI SOBRE L’ECOSISTEMA DE LES EMPRESES SOCIALS A CATALUNYA
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 6
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Antecedents i objectius del
projecte
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 7
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
El projecte europeu RaiSE, liderat per ACCIÓ, té l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses socials.
RaiSE és un projecte Interreg Europe finançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional.
7 socis europeus amb contextos polítics diferents han unit esforços per millorar conjuntament el suport que cada regió dóna a les empreses socials. Durant 2 anys i mig (gener 2017 a juny 2019), els socis compartiran experiències per millorar i incidir en la governabilitat i en les polítiques públiques de suport a l’empresa social de cada regió.
Una de les activitats previstes en el projecte RaiSE és l’elaboració de 6 estudis regionals i 1 anàlisi interregional per conèixer els diferents ecosistemes d’economia social i identificar barreres i necessitats.
Els estudis, i també una guia de bones pràctiques que es prepararà posteriorment, serviran per elaborar Plans d’Acció, que els socis presentaran als seus Governs i que inclouran una proposta d’accions per millorar les polítiques públiques de suport a l’empresa social.
Els 2 últims anys del projecte (juliol 2019 a juny 2021) es dedicaran a supervisar la implantació dels Plans d’Acció.
(Trobareu més informació del projecte RaiSE a www.interregeurope.eu/raise)
Antecedents del projecte
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 8
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
L’objectiu de l’estudi que es presentarà és l’elaboració
d’un mapeig d’empreses socials a Catalunya, a més de la
detecció de gaps existents entre les necessitats de les
empreses i les facilitats proveïdes pel sector públic. Això
permetrà la posterior elaboració de polítiques públiques
que cobriran aquestes mancances.
L’emprenedoria social és un fenomen que es pot
categoritzar com a relativament nou, amb les
corresponents conseqüències que això implica. Tot i que
el primer intent de definició d’empresa social com a tal es
va fer per primera vegada fa uns 50 anys, realment no
existeix un consens clar que englobi a totes les empreses
socials. L’objectiu del primer punt és fer una proposta de
definició d’aquest concepte que permeti una delimitació a
l’hora d’elaborar l’estudi prèviament mencionat.
Objectius del projecte
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 9
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 10
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Es focalitza la figura de l’emprenedor social com a eix vertebrador de l’emprenedoria. Ell/a és el/la
líder, i existeix una individualitat entorn la seva figura.
La definició es focalitza situant l’empresa social com a eix vertebrador de l’emprenedoria. L’empresa
social actua com un conjunt, amb col·lectivitat i participació entorn a aquesta figura.
Els dos corrents de l’emprenedoria social
EMPRENEDOR/A SOCIAL VS EMPRESA SOCIAL
L’emprenedor/a social com a eix de la definició (corrent 1)
L’empresa social com a eix de la definició (corrent 2)
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 11
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Requisits comuns: termes
ELS TERMES POSTERIORMENT DEFINITS SÓN COMUNS ALS DOS CORRENTS I RESULTEN
VITALS PER ENTENDRE LA CONSEQÜENT DEFINICIÓ
Necessitat social: situació en la qual una comunitat de persones es veu afectada per una manca d’accés en un àmbit
social, per un greuge en l’ecosistema a nivell mediambiental o per la desprotecció o manca d’accés a un àmbit de caire
cultural.
Activitat empresarial: Procés a través del qual s’obtenen productes, béns o serveis que cobreixen les necessitats de les
persones. L’activitat empresarial ha de ser sostenible i permetre a l’empresa social competir en el mercat.
Impacte positiu: Alteracions, canvis o transformacions que pretenen revertir la situació inicial de necessitat social i que
es produeixen com a conseqüència de l’actuació de l’empresa social.
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 12
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
PARTICIPACIÓ
LUCREÀnim de lucre Sense ànim de lucre
Ànim de lucre limitat +-
Propietat i decisió
privades
Propietat i
decisió col·lectives
+-
Elements de debat
NO HI HA CONSENS SOBRE ELS SEGÜENTS ELEMENTS EN ELS DIFERENTS CORRENTS
ANALITZATS
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 13
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social
L’EMPRESA SOCIAL ÉS AQUELLA ORGANITZACIÓ QUE NEIX COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA
DETECCIÓ D’UNA NECESSITAT SOCIAL I, MITJANÇANT UNA ACTIVITAT EMPRESARIAL, VOL
PRODUIR UN IMPACTE POSITIU, TRANSFORMANT AIXÍ LA SITUACIÓ INICIAL
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 14
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Elements mínims per definir l’empresa social
AMB L’OBJECTIU D’ESTABLIR EL CONCEPTE D’EMPRESA SOCIAL PER A L’ELABORACIÓ DE LA
BASE DE DADES QUE CONFORMARÀ EL NUCLI D’AQUEST ESTUDI, ES PRESENTEN LES
CARACTERÍSTIQUES QUE DELIMITARAN LES ORGANITZACIONS ANALITZADES
Missió:
Assolir un impacte positiu en la societat
Política de reinversió de beneficis:
100%
>50% dels ingressos provenen de la
facturació de productes i/o serveis
EMPRESA
SOCIAL
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 15
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Elements de millora qualitativa
MÉS ENLLÀ DELS ELEMENTS MÍNIMS ESTABLERTS, EN EL SEU AFANY PER TRANSFORMAR
NECESSITATS SOCIALS, LES EMPRESES SOCIALS HAN DE PROMOURE I POTENCIAR
DETERMINATS VALORS ASSOCIATS ALS PRINCIPIS DE L’ECONOMIA SOCIAL
Criteris que incrementen l’impacte positiu i la capacitat de transformació social de les empreses socials
Els següents criteris no es prenen en consideració a l’hora de fer l’actual mapeig de les empreses socials a
Catalunya, però es manifesten en aquest espai amb l’objectiu que les empreses socials existents i futures els vagin
assumint paulatinament. Aquests principis organitzatius, que diferencien les organitzacions enfocades a la
transformació social d’aquelles tradicionals mercantils, queden recollits en la definició europea de l’Economia Social
(la Comissió Europea inclou les empreses socials en l’univers de l’economia social; veure annex pàg. 56)
1. La persona i l’objectiu social prevalen sobre el capital
2. Adhesió voluntària i oberta
3. Govern democràtic
4. Combinació dels interessos dels membres, usuaris i de l'interès general; reforçat per un fort ancoratge territorial
5. Defensa i posada en pràctica dels principis de solidaritat i responsabilitat
6. Autonomia en la gestió i independència respecte dels poders públics
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 16
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Metodologia de l’estudi i
variables que defineixen
l’empresa social catalana
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 17
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Metodologia de l’estudi
• Es va construir una base de dades inicial amb 519 potencials empreses socials catalanes
• Les dades es van extreure a partir de fonts primàries i secundàries, com ara informació disponible a les xarxes de segon
grau de l’Economia Social a Catalunya o la pròpia expertesa de Tandem Social
• Es va enviar una enquesta a les 519 potencials empreses socials identificades a la fase prèvia
• D’aquestes 519 potencials empreses, 128 van respondre l’enquesta, cosa que suposa un 24,08% de respostes
• Les preguntes plantejades buscaven obtenir tant dades com informació quantitativa amb l’objectiu de realitzar una
caracterització de l’empresa social a Catalunya
• L’enquesta enviada es pot veure a l’Annex 1
• Posteriorment es van realitzar un total de 12 entrevistes qualitatives a empreses socials situades a Catalunya amb
l’objectiu d’obtenir informació qualitativa respecte a les seves necessitats
• Les empreses a les quals se’ls va realitzar l’entrevista eren de diferents sectors, impacte social, mida i territori
• La diversitat de tipologia entre les empreses a les quals se’ls va realitzar l’entrevista qualitativa va permetre obtenir
informació variada i una visió tant global com específica sobre les necessitats del sector de l’empresa social a Catalunya
• Hi ha 293 empreses socials a Catalunya
CONSTRUCCIÓ D’UNA BASE DE DADES, ENVIAMENT D’UNA ENQUESTA I REALITZACIÓ
D’ENTREVISTES QUALITATIVES
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 18
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Variables que defineixen l’empresa social
• Més de tres quartes parts de les enquestades factura per vendes més del 50% dels seus ingressos, complint una de les
variables que les identifica com a empresa social
• Més de la meitat d’empreses facturen per vendes del 81% al 100% dels seus ingressos
• Al no tenir una política de reinversió de beneficis del 100%, un 20,3% d’organitzacions han quedat descartades per a aquest
estudi
• La política de reinversió es determina de forma majoritària pels estatuts de l’organització. Un quart de les empreses no recull
formalment la seva política de reinversió, però és la política aplicada per l’organització
• Es van obtenir un total de 123 respostes a l’enquesta. D’aquestes 123 respostes, 80 eren d’empreses socials que complissin
els criteris establerts per a aquest estudi
SÍNTESI
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 19
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Variables que defineixen l’empresa social
NOMBRE D’EMPRESES SEGONS EL SEU PERCENTATGE DE FACTURACIÓ PER VENDA DE
PRODUCTE O SERVEI SOBRE EL TOTAL D’INGRESSOS DE L’ORGANITZACIÓ
15,6%
10,2%
19,5%
54,7%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
<50% 51% a 60% 61% a 80% 81% a 100%
• El 84,4% de les organitzacions
enquestades factura per vendes més
del 50% dels ingressos, per la qual
cosa serien considerades empreses
socials
• Partint de la base de les 519
organitzacions inicials, podríem
estimar entorn a 437 empreses socials
a Catalunya segons aquest criteri
• La majoria d’organitzacions (54,7%)
facturen per vendes del 81% al 100%
dels seus ingressos
*En base a una mostra de 128 organitzacions
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 20
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Variables que defineixen l’empresa social
NOMBRE D’EMPRESES SEGONS LA SEVA POLÍTICA DE REINVERSIÓ DE BENEFICIS
8,6%
3,9%
7,8%
79,7%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
90,0%
<50% 51% a 60% 61% a 80% 81% a 100%
• El 20,3% d’organitzacions
enquestades no té una política de
reinversió de beneficis del 100% i
queden descartades com a empreses
socials
• Partint de la base de les 519
organitzacions inicials, podríem
estimar entorn a 412 empreses socials
a Catalunya segons aquest criteri
• El 79,7% reinverteix completament els
seus beneficis
*En base a una mostra de 128 organitzacions
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 21
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Variables que defineixen l’empresa social
NOMBRE D’EMPRESES SEGONS LA SEVA FONT D’ESTABLIMENT DE LA POLÍTICA DE REINVERSIÓ
25,0%
7,5%
67,5%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
No queda formalmentrecollida, però és lapolítica aplicada per
l'organització
Establerta al pacte depersones sòcies de
l'organització
Definida als estatutsde l'organització
• La política de reinversió es determina
de forma majoritària (67,5%) pels
estatuts de l’organització
• El 25% d’empreses socials no recull
formalment la seva política de
reinversió, però és la política aplicada
per l’organització
*En base a una mostra de 80 empreses
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 22
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Variables que defineixen l’empresa social
SELECCIÓ D’EMPRESES SOCIALS SOBRE LES ORGANITZACIONS ENQUESTADES
*En base a una mostra de 80 empreses
Després d’elaborar una base de dades de l’empresa
social a Catalunya i enviar l’enquesta a 519
organitzacions identificades com a possibles
empreses socials, un total de 128 organitzacions van
contestar l’enquesta.
Seguint els criteris que defineixen l’empresa social:
50% dels ingressos han de provenir de la facturació
de productes/serveis
100% reinversió dels beneficis en la pròpia activitat
o en activitats que cerquin el mateix objectiu
d’impacte social
Identifiquen com a mínim un àmbit d’impacte social
Es van identificar a la base de dades 293 empreses
socials que combinessin els 3 criteris mencionats
prèviament respecte a les 519 potencials.
80 empreses d’aquestes 293 van contestar
l’enquesta.
Aquestes 80 empreses són les que s’han pres com a
referència per elaborar l’anàlisi que es presentarà a
continuació.
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 23
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de
l’ecosistema de les empreses
socials a Catalunya
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 24
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de
les empreses socials a Catalunya
FOTOGRAFIA DE L’EMPRESA SOCIAL A CATALUNYA
A Catalunya hi ha
293 empreses socials
El seu àmbit principal d’impacte és
la inserció laboral, especialment de
persones en risc d’exclusió social
Un 70% són
proveïdores de
serveis
El 56% ingressa menys
de 500.000 € l’any
És un sector feminitzat
Majoritàriament tenen
més de 10 anys
La majoria comercialitza
principalment a
Catalunya
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 25
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
EXEMPLES IL·LUSTRATIUS D’EMPRESES SOCIALS CATALANES
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 26
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
DISTRIBUCIÓ DE L’EMPRESA SOCIAL A CATALUNYA PER VEGUERIES
*En base a una mostra de 293 empreses
4(1,3%)
219(74,7%)
11(3,8%)
21(7,2%)
22(7,5%)
14(4,7%)
2(0,68%)
La majoria d’empreses socials es concentren a la
vegueria de Barcelona amb un 74,7% del total de
Catalunya
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 27
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
NOMBRE D’EMPRESES SEGONS EL SEU ÀMBIT PRINCIPAL D’IMPACTE
1,3%
1,3%
2,5%
2,5%
2,5%
2,5%
3,8%
3,8%
3,8%
5,0%
6,3%
8,8%
10,0%
17,5%
28,8%
Desenvolupament rural
Habitatge social
Comerç just
Mobilitat sostenible
Necessitats bàsiques
Sociocultural
Energia sostenible
Protecció ambiental
Reciclatge
Sociosanitari
(Inserció) Salut mental
Socioeducatiu
Altres
(Inserció) Persones amb discapacitat
(inserció) Risc d'exclusió social• L’àmbit principal d’impacte de les
empreses socials a Catalunya és la
inserció laboral, amb 52,6%
d’empreses. Destaca especialment la
inserció de persones en risc d’exclusió
social, amb un 28,8%
• Els àmbits d’impacte amb menys
incidència són l’habitatge social i el
desenvolupament rural, amb un 1,3%
els dos
*En base a una mostra de 80 empreses
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 28
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
NOMBRE D’EMPRESES PER ANTIGUITAT
12,5%
18,8%
16,3%
38,8%
13,8%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
0-2 anys 3-5 anys 6-10 anys Més de 10anys
Més de 25anys
• El sector de l’empresa social a
Catalunya està format majoritàriament
per organitzacions amb una trajectòria
superior a 10 anys, pel que estem
parlant d’un sector madur
• El 12,5% d’empreses socials van
néixer en els darrers dos anys, per la
qual cosa s’identifica una necessitat de
recolzament per a la seva consolidació
*En base a una mostra de 80 empreses
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 29
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
NOMBRE D’EMPRESES PER PROPIETAT DE L’ORGANITZACIÓ
33,8%
2,5%
63,8%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
Persones físiques Persones jurídiquesamb afany de lucre
Persones jurídiquessense afany de lucre
• La majoria (63,8%) dels emprenedors
d’empreses socials són entitats sense
afany de lucre
• El 2,5% són propietat de persones
jurídiques amb afany de lucre
• El 33,8% són propietat de persones
físiques, especialment de forma
cooperativa
*En base a una mostra de 80 empreses
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 30
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
NOMBRE D’EMPRESES SEGONS LA SEVA TIPOLOGIA DE PRODUCTE/SERVEIS
2,5%
11,3%
16,3%
70%
Producció primària (agricultura,
ramaderia, pesca…)
Comercialització a l 'engròs al detall
Elaboració d'un producte
Proveidora de serveis
• La majoria d’empreses socials a
Catalunya són proveïdores de serveis
(70%)
• El 16,3% es dedica a l’elaboració d’un
producte
• El 11,3% fa comercialització a l’engròs
al detall
• La tipologia més minoritària és la
producció primària, amb un 2,5%
*En base a una mostra de 80 empreses
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 31
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
NOMBRE D’EMPRESES SEGONS EL SEU SECTOR PRINCIPAL D’ACTIVITAT
1,3%
1,3%
2,5%
3,8%
3,8%
3,8%
3,8%
5,0%
6,3%
8,8%
10,0%
10,0%
13,8%
26,3%
Construcció
Gestió de residus
Distribució i transport
Comunicació
Energia
Hostaleria i restauració
Salut
Educació i formació
Indústria
Comerç
Altres
Agricultura, Ramaderia i/o Pesca
Serveis a organitzacions
Serveis a les personesLes empreses socials a Catalunya actuen
principalment en l’àmbit de serveis a les
persones i serveis a organitzacions
(26,3% i 13,8%)
*En base a una mostra de 80 empreses
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 32
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
NOMBRE D’EMPRESES SEGONS LA SEVA ZONA PRINCIPAL DE COMERCIALITZACIÓ
2,5%
6,3%
25,0%
66,3%
Internacional
Espanya
Local
Catalunya
• El 25% d’empreses socials catalanes
limita la seva activitat a nivell local
• La majoria (66,1%) té Catalunya com a
zona principal de comercialització
• El 22,5% de les empreses han iniciat
les seves vendes fora de l’Estat
Espanyol
• Només el 2,5% de les empreses
socials té l’àmbit internacional com la
seva zona principal de comercialització
*En base a una mostra de 80 empreses
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 33
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
INGRESSOS MITJANS DE LES EMPRESES SOCIALS CATALANES DURANT EL 2016 I MITJANA DE
PERSONES TREBALLADORES
23,8%
32,5%
18,8%
11,3%
11,3%
2,5%
0 a 100k
100k-500k
500k-2M
2M-4M
4M-20M
>20M• El 56,25% de les empreses socials a
Catalunya tenen uns ingressos de
menys de 500.000€ a l’any
• Hi ha una mitjana de 33 homes
treballadors i de 73 dones
treballadores. Percentualment això
suposa un 31,13% d’homes i un 68,9%
de dones
*En base a una mostra de 80 empreses
Mitjana d’ingressos anuals
33
73
Homes
Dones
Mitjana de persones treballadores
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 34
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
NOMBRE DE TREBALLADORS I MITJANA D’INGRESSOS SEGONS EL SEU SECTOR D’ACTIVITAT
0,11%
0,25%
0,26%
0,54%
0,74%
0,80%
0,92%
1,11%
1,12%
2,43%
3,39%
4,72%
13,62%
70,00%
Comunicació
Construcció
Gestió de residus
Energia
Educació i formació
Salut
Comerç
Distribució i transport
Hostaleria i restauració
Altres
Agricultura, Ramaderia i/o Pesca
Indústria
Serveis a orgnitzacions
Serveis a les persones
• El sector de serveis a les persones acumula la majoria de treballadors, amb un 70%, i la majoria de facturació, amb 7
milions d’euros• El sector de l’energia, tot i acumular només un 0,54% de treballadors, és el segon sector amb més facturació (6 milions
i mig d’euros)
149.333 €
719.500 €
417.000 €
6.510.000 €
153.905 €
592.000 €
785.489 €
917.500 €
565.333 €
990.128 €
650.721 €
2.099.771 €
2.216.013 €
7.049.950 €21
11
5
8
8
3
2
7
3
4
3
1
1
3
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 35
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
NOMBRE DE TREBALLADORS I MITJANA D’INGRESSOS SEGONS EL SEU ÀMBIT PRINCIPAL D’IMPACTE
0,06%
0,08%
0,11%
0,16%
0,20%
0,54%
0,98%
1,00%
1,04%
1,38%
4,32%
8,30%
9,38%
24,99%
47,55%
Sociocultural
Desenvolupament rural
Protecció ambiental
Habitatge social
Comerç just
Energia sostenible
Altres
Necessitats bàsiques
Mobilitat sostenible
Reciclatge
(Inserció) Salut mental
(Inserció) Risc d'exclusió social
Sociosanitari
(Inserció) Persones amb discapacitat
Socioeducatiu
L’àmbit socioeducatiu i el d’inserció de persones amb discapacitat ocupen el 72% de persones treballadors en l’àmbit de
l’empresa social. També són els dos sectors amb més ingressos per empresa
35.775 €
217.609 €
80.000 €
190.000 €
1.018.928 €
6.510.000 €
386.537 €
732.500 €
1.022.161 €
2.153.166 €
2.274.853 €
683.797 €
7.956.132 €
3.754.914 €
11.677.171 €7
14
4
23
5
3
2
8
3
2
1
3
1
2
2
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 36
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya
QUALIFICACIÓ SEGONS CET, EI O ALTRA TIPOLOGIA
23,8%22,5%
53,8%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
CET EI Altres
Els Centres Especials de Treball i les
Empreses d’Inserció suposen un 46,3%
de les empreses socials a Catalunya
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 37
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya ANTIGUITAT DE LES EMPRESES SOCIALS SEGONS EL SEU ÀMBIT PRINCIPAL D’IMPACTE
Les empreses socials d’inserció i reciclatge son les de major antiguitat, mentre que àmbits com l’habitatge social o les
energies sostenibles es concentren en empreses joves de menys de 2 anys
26,09%
50,00%
42,86%
8,70%
12,50%
25,00%
33,33%
42,86%
50,00%
50,00%
66,67%
100,00%
100,00%
39,13%
66,66%33,33%
28,57%
28,57%
50,00%%
14,29%
33,33%
50,00%
25,00%
14,29%
100,00%
14,29%
25,00%
33,33%
7,14%
50,00%
50,00%
100,00%
8,70% 17,39%
12,50%
33,33%
7,14%
50,00%
0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%
Sociocultural
Reciclatge
Necessitats bàsiques
Mobilitat sostenible
Habitatge social
Desenvolupament rural
(Inserció) Salut mental
(Inserció) Risc d'exclusió social
Altres
Socioeducatiu
Sociosanitari
Protecció ambiental
Energia Sostenible
(Inserció) Discapacitat
Comerç just
>25 anys
>10 anys
6 a 10 anys
3 a 5 anys
0 a 2 anys
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 38
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Mapeig i caracterització de l’ecosistema de les
empreses socials a Catalunya ANTIGUITAT DE LES EMPRESES SOCIALS SEGONS LA SEVA FORMA JURÍDICA
Les empreses socials d’inserció i reciclatge son les de major antiguitat, mentre que àmbits com l’habitatge social o les
energies sostenibles es concentren en empreses joves de menys de 2 anys
32,26%
33,33%
53,33%
66,67%
70%
29,03%
41,67%
13,33%
35,48%
8,33%
13,33%
33,33%
20%
3,23%
16,67%
20%
10%
0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% 90,00% 100,00%
3 a 5 anys
0 a 2 anys
>10 anys
>25 anys
6 a 10 anys
Cooperativa
Fundació
SocietatLimitadaAssociació
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 39
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Tendències de l’empresa
social catalana
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 40
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Tendències de l’empresa social catalana
CARACTERÍSTIQUES DE LES EMPRESES CREADES EN ELS DARRERS 3 ANYS
• La forma jurídica predominant continua sent la cooperativa, amb un 70% d’empreses. El 30% restant es constitueix com a
Societats Limitades
• L’àmbit principal d’impacte social és la inserció laboral de persones (40%). S’obren pas nous sectors com ara l’habitatge
social (10%) o la protecció ambiental (10%)
• Les noves empreses es localitzen principalment a la vegueria de Barcelona (90%), concentrant encara més entitats que
tradicionalment
• La propietat de les empreses es divideix igualitàriament entre persones físiques (50%) i persones jurídiques sense afany de
lucre (50%), desapareixent les persones jurídiques amb afany de lucre
• El 50% són empreses proveïdores de serveis i el 40% elaboren productes. El 10% restant es dedica a la producció primària
• Les zones principals de comercialització són Catalunya, amb un 60% d’empreses, i l’àmbit local, amb un 30%. El 10%
comercialitzen principalment a nivell internacional
• Existeix una divisió igualitària entre els sectors d’activitat de les empreses. Apareixen el sector d’agricultura, ramaderia i/o
pesca (20%), la comunicació (20%) i els serveis a persones (20%) com a principals. També tenen presència el comerç
(10%), l’educació i formació (10%) i altres sectors (20%)
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 41
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Dificultats, necessitats i
reptes de l’empresa social
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 42
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Dificultats, necessitats i reptes de l’empresa
social
PRINCIPALS DIFICULTATS/OBSTACLES DE L’EMPRESA SOCIAL
0,0%
6,3%
8,8%
13,8%
20,0%
26,3%
27,5%
35,0%
35,0%
35,0%
40,0%
45,0%
Les dificultats de contractació i retenció
Suport en el negoci inadequat
Manca de determinades habilitats o capacitats
Dificultat de complir amb les regulacions o lalegislació vigent
Dificultats per accedir al finançament
Dificultats per aconseguir contractes/acordscomercials
Consciència pública o idees preconcebudes del'empresa social
Manca de temps/capacitat per desenvolupar elpotencial comercial
Problemes de tresoreria
Baixada de subvencions i ajuts
Competència dins del mercat
Dures condicions comecials/del mercat
• Els principals problemes de les
empreses socials a Catalunya estan
vinculats al mercat i a aspectes
comercials
• L’altre àmbit de dificultat es troba a
nivell econòmic i financer
*En base a una mostra de 80 empreses
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 43
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Dificultats, necessitats i reptes de l’empresa
social
PRINCIPALS NECESSITATS ESTRATÈGIQUES DE L’EMPRESA SOCIAL
25%
26,3%
36,3%
38,8%
46,3%
46,3%
Comercialització i accés als mercats
Processos
Eines de gestió
Gestió financera i accés a finançament
Model de negoci
Màrqueting
Les dues principals necessitats
estratègiques identificades per les
empreses socials enquestades
(46,3%) són el model de negoci
(estratègies de creixement…) i el
màrqueting (eines i materials de
promoció, màrqueting digital…)
*En base a una mostra de 80 empreses
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 44
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Dificultats, necessitats i reptes de l’empresa
social
ÚS DE RECURSOS DE SUPORT A L’EMPRESA SOCIAL
La majoria d’empreses no solen fer ús de recursos de suport específics a l’empresa social. Quan ho fan, tendeixen a
utilitzar recursos privats abans que públics
3,7%
5%
7%
10%
16,2%
16,2%
17,5%
18,7%
22,5%
33,7%
35%
7,5%
20%
25,5%
20%
12,5%
28,7%
16,2%
37,5%
26,2%
41,3%
42,5%
88,8%
75%
67,5%
70%
71,2%
55%
66,2%
43,7%
51,2%
25%
22,5%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0% 90,0% 100,0%
Altres
Eines d'avaluació d'impacte
Serveis d'assessorament a persones
Espais de coworking
Programes de suport al creixement
Premis o guardons
Programes de suport a la creació d'empreses
Eines de finançament
Espais d'intercooperació
Formació / Tallers
Serveis d'assessorament a empreses
Públic
Privat
No hautilitzat
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 45
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Dificultats, necessitats i reptes de l’empresa
socialÚS DE RECURSOS DE SUPORT A L’EMPRESA EN GENERAL
Les empreses socials a Catalunya tendeixen a utilitzar amb més freqüència recursos de suport específics a l’empresa
social que recursos de suport a l’empresa en general
1%
3,7%
3,7%
5%
5%
5%
5%
6%
11,2%
15%
23,7%
2,5%
16,2%
27,5%
5%
6,2%
3,7%
10%
2,5%
7,5%
35%
25%
96,2%
80%
68,7%
90%
88,8%
91,2%
85%
91,5%
81,2%
50%
51,2%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Altres
Serveis d'assessorament a persones
Eines de finançament
Programes de suport al creixement
Espais d'intercooperació
Espais de coworking
Eines d'avaluació d'impacte
Programes de suport a la creació d'empreses
Premis o guardons
Serveis d'assessorament a empreses
Formació / Tallers
Públic
Privat
No hautilitzat
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 46
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Dificultats, necessitats i reptes de l’empresa
social
ANÀLISI DE LES ENTREVISTES QUALITATIVES: NECESSITATS
A les entrevistes qualitatives s’identifiquen:
Necessitats d’acompanyament
• Assessorament a l’arrencada (pla de negoci i procés de
constitució)
• Assessorament legal
• Burocràcia més senzilla i àgil
• Dificultat per dur a terme tasques administratives en
empreses socials petites
• Servei de gestoria efectiu
• Acompanyament compromès per part d’experts en
fases arrencada i creixement
Necessitats de finançament
• Finançament per necessitats de tresoreria
• Inversió en capital
Necessitats comercials
• Necessitat d’incorporar el perfil comercial per a
incrementar vendes
• Dificultat d’accés a la contractació pública
Necessitats de coneixement
• Incorporació de talent a les organitzacions
• Renovació dels perfils de direcció i estructura de les
empreses socials
• Formació específica per a nouvinguts al sector
• Coneixements empresarials i de gestió
• Necessitat de sortir del dia a dia per pensar en nous
projectes
• Necessitat d’incorporar perfils financers
Necessitats de sostenibilitat
• Marc de suport clar i anticipat per a Empreses d’Inserció
• Adquisició de dimensió per a poder absorbir costos
d’estructura
• Diferenciació de l’empresa social per part del
consumidor
• Sostenibilitat econòmica de l’emprenedor
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 47
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Dificultats, necessitats i reptes de l’empresa
socialANÀLISI DE LES ENTREVISTES QUALITATIVES: REPTES I PROPOSTA DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Reptes davant les necessitats d’acompanyament
• Creació d’un programa d’acompanyament al naixement
d’empreses socials
• Creació d’un programa d’apadrinament administratiu
d’empreses socials grans a noves empreses socials
• Creació d’un programa d’acompanyament a llarg termini
d’empreses socials en fase arrencada o creixement
Reptes davant les necessitats de finançament
• Promoure el suport a la posada en marxa d’un fons de
capital risc social
• Creació d’un programa de garanties públiques per a
préstecs de tresoreria
Reptes davant les necessitats comercials
• Fomentar clàusules socials efectives en la contractació
pública
• Creació d’un programa de foment de la contractació de
comercials mancomunada per vàries empreses socials
Reptes davant les necessitats de coneixement
• Creació d’un programa d’incubació d’emprenedors socials
en empreses socials existents
• Suport a la formació específica en emprenedoria social i
en gestió d’empreses socials
• Creació d’un programa de foment de la contractació de
personal d’innovació o financer compartit
Reptes davant les necessitats de sostenibilitat
• Anticipació de la convocatòria de subvencions
d’Empreses d’Inserció
• Creació d’un programa de foment de la generació de
grups o fusions d’empreses socials
• Creació d’un segell o una forma jurídica específica per a
l’empresa social
• Creació d’un programa de beques econòmiques per a
nous emprenedors socials
Les necessitats identificades a les entrevistes qualitatives es tradueixen en una proposta de polítiques públiques per a
superar els reptes de l’empresa social:
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 48
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Conclusions
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 49
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Conclusions
• El 84,4%de les organitzacions enquestades factura per vendes més del 50% dels ingressos, per la qual cosa serien
considerades empreses socials
• La majoria d’organitzacions (54,7%) facturen per vendes del 81% al 100% dels seus ingressos
• El 20,3% d’organitzacions enquestades no té una política de reinversió de beneficis del 100% i queden descartades com a
empreses socials
• El 79,7% reinverteix completament els seus beneficis
• La política de reinversió es determina de forma majoritària pels estatuts de l’organització. Un quart de les empreses no recu ll
formalment la seva política de reinversió, però és la política aplicada per l’organització
• S’identifiquen un total de 80 empreses socials que hagin contestat l’enquesta complint els criteris de reinversió,
impacte social i facturació
LES VARIABLES QUE DEFINEIXEN L’EMPRESA SOCIAL
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 50
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Conclusions
• L’àmbit principal d’impacte de les empreses socials a Catalunya és la inserció laboral, destacant especialment la inserció
de persones en risc d’exclusió social. Els àmbits d’impacte amb menys incidència són l’habitatge social i el
desenvolupament rural
• El sector de l’empresa social a Catalunya és un sector madur: la majoria d’organitzacions tenen una trajectòria superior
als 10 anys. S’identifica una necessitat de potenciar aquest sector, ja que menys d’un sisè d’empreses socials van ser
creades entre el 2015 i 2017
• La majoria dels emprenedors d’empreses socials són persones jurídiques sense afany de lucre. Existeix un nucli de
propietat de persones físiques, especialment de forma cooperativa
• La majoria d’empreses socials a Catalunya són proveïdores de serveis
• Les empreses socials a Catalunya actuen principalment amb serveis a les persones i serveis a organitzacions
• La majoria d’organitzacions té Catalunya com a zona principal de comercialització. Gairebé una quarta part de les
empreses han iniciat les seves vendes a nivell internacional
• La majoria d’empreses socials tenen uns ingressos de menys de 500.000 € a l’any
• El sector es troba feminitzat, amb una majoria de treballadores dones sobre homes
CARACTERITZACIÓ DE L’EMPRESA SOCIAL CATALANA
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 51
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Conclusions
• Els principals problemes de les empreses socials a Catalunya són vinculats al mercat i a aspectes comercials. També
s’identifiquen dificultats a nivell econòmic i financer
• Les principals necessitats estratègiques identificades estan relacionades amb el model de negoci i el màrqueting
• Les empreses socials tendeixen a fer ús de recursos de suport específics a l’empresa social abans que utilitzar recursos
de suport a l’empresa en general. Tot i així, hi ha tendència a no utilitzar recursos, i quan ho fan solen fer més ús de
recursos privats que públics
• Els principals reptes davant les necessitats que sorgeixen per l’empresa social són la creació de programes
d’acompanyament per a la creació d’empreses, la creació d’un programa de garanties públiques per a préstecs de
tresoreria, el suport a la posada en marxa d’un fons de capital risc social i el foment de clàusules socials i
comercials que augmentin la competitivitat de l’empresa social. Destaca també el foment de contractació de personal o
finançament compartit, la creació d’un programa d’incubadora o la creació d’un programa de foment de la generació de
grups o fusions d’empreses socials
• Aquests reptes busquen donar resposta a necessitats d’acompanyament, finançament, comercials, de coneixement i de
sostenibilitat presents en el dia a dia de l’empresa social
DIFICULTATS I NECESSITATS DE L’EMPRESA SOCIAL
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 52
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Annexos
L’ecosistema de les empreses socials a Catalunya febr.-18 | 53
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Annex 1: Model d’enquesta
enviada
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Recopilació d’informació quantitativa
MODEL D’ENQUESTA ENVIADA
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Recopilació d’informació quantitativa
MODEL D’ENQUESTA ENVIADA
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Recopilació d’informació quantitativa
MODEL D’ENQUESTA ENVIADA
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Recopilació d’informació quantitativa
MODEL D’ENQUESTA ENVIADA
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Annex 2: Benchmarking de la
definició d’empresa social
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 1
ASHOKA
País o regió: Internacional Pàgina web: www.ashoka.org
Quina relació té amb l’Emprenedoria Social? Ashoka és la principal associació d’emprenedors socials a nivell global. Ha
recolzat els projectes de 3.000 emprenedors socials en més de 70 països arreu del món.
Definició:
Els emprenedors socials són individus amb solucions innovadores per als problemes socials més urgents. Són persones ambicioses i persistents, intenten resoldre els assumptes socials de major importància i ofereixen noves idees per aconseguir un
canvi a gran escala.
Més que deixar que les necessitats de la societat en general siguin resolts pels governs o altres sectors empresarials, elsemprenedors socials busquen què és el que no funciona i intenten solucionar el problema amb un canvi del sistema,
difonent la solució i persuadint altres societats senceres per fer el salt.
Estan obsessionats amb les seves idees. Són visionaris però alhora són fonamentalment realistes, preocupats per la implementaciópràctica de la seva visió més enllà d’ells mateixos.
Les seves idees són user-friendly, comprensibles, ètiques i volen atraure el màxim suport per tal de poder implicar el major nombrede persones i inculcar-los la idea.
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 1
ECHOING GREEN
País o regió: Estats Units Pàgina web:
http://www.echoinggreen.org/
Quina relació té amb l’Emprenedoria Social? Echoing Green va ser creada el 1987 per un alt càrrec de General Atlantic,
LLC. El fundador d’Echoing Green’s havia tingut molt d’èxit en el sector privat i tenia la idea de desenvolupar estratègies d’inversióamb “venture capital” al sector social.
Definició:
L’emprenedoria social és la feina dels emprenedors socials.
Els emprenedors socials són individus excepcionals que imaginen i es responsabilitzen d’idees innovadores per
aconseguir un canvi social positiu. Condueixen aquesta idea des del somni fins a la realitat. El que permet als emprenedors
socials produir impactes de llarga durada en els problemes més complicats és una combinació especial de creativitat trencadora iuna execució ferma.
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 1
SKOLL FOUNDATION
País o regió: Internacional (seu a USA) Pàgina web:
www.skollfoundation.org/aboutsocialentrepreneurship/whatis.asp
Quina relació té amb l’Emprenedoria Social?
La fundació Skoll dirigeix canvis a gran escala a través de la inversió i la interconnexió d’emprenedors socials i mentors que els
ajuden a combatre els problemes arreu del món.
Definició:
Per a la Skoll Foundation, els emprenedors socials “actuen com els agents de canvi de la societat, agafant les oportunitats quealtres deixen passar i millorant sistemes, inventant noves aproximacions i creant solucions sostenibles per tal de canviar
la societat cap a millor. Contràriament als emprenedors de negocis motivats pel benefici, els emprenedors socials estan motivatsper millorar la societat.” Així, “els emprenedors socials busquen el valor en el canvi transformador que beneficia a les
comunitats menys avantatjades i finalment, a la societat en conjunt.”
Malgrat parlar dels emprenedors socials igual que Ashoka, aquesta organització fa més èmfasi en què dona més suport aorganitzacions no lucratives més que no pas a particulars.
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 1
PAMELA HARTIGAN
País o regió: Regne Unit Títol del document o referència: “Social Entrepreneur: an
overview” ,http://www.scribd.com/document_downloads/direct/8175397?exten
sion=pdf&ft=1328441969<=1328445579&uahk=YDUZc1FAVh2T+jGKoi15E9XbkVQ
Institució o organisme al qual pertany: Skoll Fundation a Regne Unit
Definició:
Un emprenedor social identifica les solucions de problemes pràctics mitjançant la combinació de la innovació, els recursosdisponibles i l’aparició d’una oportunitat. Compromesos amb el valor de la producció social, aquests empresaris identifiquen
nous processos, serveis i productes, o formes úniques de la combinació de la pràctica demostrada amb la innovació alsproblemes socials existents. El focus del seu treball és el desenvolupament de l'empresa, la salut, l’educació, el medi ambient, les
condicions laborals o els drets humans; els emprenedors socials són persones que aprofiten els problemes creats pel canvi comoportunitats de les societats per transformar-se.
Les organitzacions creades pels emprenedors social no es poden delimitar com a amb afany de lucre o sense afany de lucre. Cada
vegada més, els emprenedors socials creen organitzacions amb afany de lucre, tot i que la forma jurídica que trien sigui històricament perorganitzacions sense afany de lucre.
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 1
BILL DRAYTON
País o regió: Estats Units Títol del document o referència:
Ashoka, “Una nueva cultura de la sociedad civil”, CompromisoCívico, Fundación Bertelsmann, Barcelona, 2006.
www.emprendedoressociales.org/articulosoccivil
Institució o organisme al qual pertany: Fundador d’Ashoka
Definició:
L’emprenedor social és “una especie particular del genero emprendedor, que combina el temperamento incansable, lavisión, la determinación y los métodos pragmáticos y orientados a resultados de los emprendedores de negocios (...) con
las metas y calidad ética de los grandes reformadores sociales.” Segons aquesta visió, en el context del Tercer Sector, elsemprenedors tindrien la missió d’accelerar el ritme del canvi social actuant com a models.
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 2
AVINA
País o regió: Amèrica Llatina Pàgina web: http://www.avina.net/
Quina relació té amb l’Emprenedoria Social? Avina vol contribuir al desenvolupament sostenible d’Amèrica Llatina
fomentant la construcció de vincles de confiança i aliances que puguin fructificar entre líders socials i empresarials i articulantagendes d’acció consensuades.
Definició:
Avina parla de líders socials, però també de negocis inclusius. Aquests negocis són “iniciativas económicamente rentables,
y ambiental/socialmente responsables, que utilizan los mecanismos del mercado para mejorar la calidad de vida depersonas de bajos ingresos al permitir:
• Su participación en la cadena de valor como proveedores de materia prima, agentes que agregan valor a bienes o servicios, o
vendedores/distribuidores de bienes o servicios, y/o,• Su acceso a servicios básicos esenciales de mejor calidad o a menor precio y/o,
• Su acceso a productos o servicios que les permita entrar en un “circulo virtuoso” de oportunidades de hacer negocios omejorar su situación socio-económica”
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 2
COMISSIÓ EUROPEA
País o regió: Unió Europea Pàgina web: http://ec.europa.eu/growth/sectors/social-
economy/enterprises_es
Quina relació té amb l’Emprenedoria Social? La Comissió Europea vol contribuir a la creació d’un entorn favorable per al
desenvolupament de l’emprenedoria social a Europa, així com de l’economia social, en darrer terme.
Definició:
• A social enterprise is an operator in the social economy whose main objective is to have a social impact rather than make a profitfor their owners or shareholders. It operates by providing goods and services for the market in an entrepreneurial and innovative
fashion and uses its profits primarily to achieve social objectives. It is managed in an open and responsible manner and, inparticular, involves employees, consumers and stakeholders affected by its commercial activities.
• «Una empresa social és un operador de l'economia social, el principal objectiu del qual és generar un impacte social enlloc de
maximitzar el benefici per als seus propietaris o accionistes. Funciona mitjançant la provisió de béns i serveis per al mercat d'unamanera innovadora i utilitza els seus beneficis principalment per assolir els objectius socials. Es gestiona de manera oberta i
responsable i, en particular, involucra els empleats, els consumidors i les parts interessades afectades per les seves activitatscomercials”.
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 2
MOUVES
País o regió: França Pàgina web: http://www.mouves.org/; «Livre Blanc:
Développer l’Entrepreneuriat Social»www.avise.org/IMG/pdf/Livre_Blanc_BAT_def-2.pdf.
Quina relació té amb l’Emprenedoria Social? El Moviment dels emprenedors socials (Mouves) és un moviment de persones
que comparteixen valors, pràctiques i la voluntat de construir una economia humana que respongui de manera efectivament a lesnecessitats de la societat: treball, sanitat, educació, dependència, habitatge, alimentació, etc.
Definició:
Les empreses socials persegueixen una mateixa visió: posar el seu projecte emprenedor al servei de la humanitat. D'aquestamanera, combinen el seu projecte econòmic amb un propòsit social i / o participatiu. Per a les empreses socials, la generació
de beneficis no és un fi en si mateix sinó un mitjà per servir al seu projecte comunitari
Tan diverses com són, les empreses socials sovint combinen, en proporcions variables, tres dimensions fonamentals:• Un projecte econòmic, que forma part del mercat: l'assumpció de riscos, la producció de béns i serveis, model de negoci
sostenible, la resposta a una sol·licitud, la creació de riquesa i ocupació, la independència del govern, etc.• Un propòsit social: lluitar contra l'exclusió (atur, pobresa, discapacitat ...), crear o mantenir
llocs de treball sostenibles i de qualitat, desenvolupar el territori, el patrimoni o el medi ambient, assegurant una justacompensació als productors, desenvolupar vincles socials, etc.
• La governança participativa: la participació dels interessats, la presa de decisions no basades en la propietat del capital, unacompensació limitada dels excedents de capital invertit en el projecte, etc.
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 2
MUHAMMAD YUNUS
País o regió: Bangladesh Títol del document o referència:
http://www.muhammadyunus.org/Social-Business/social-business/
Institució o organisme al qual pertany: Fundador del microcrèdit i del Grammen Bank.
Definició:
L’empresa social és una empresa guiada per una causa.
En una empresa social, els inversors / propietaris poden, gradualment, anar recuperant els diners invertits, però no poden obtenir mésdividends més enllà d’aquesta quantitat. La intenció de la inversió és aconseguir un o més objectius socials a través de l’activitatde la companyia; els inversors no busquen cap benefici personal.
La companyia ha de cobrir costos i generar beneficis i, alhora, aconseguir el seu objectiu social. Per exemple, oferir assistència sanitària,habitatge digne o serveis financers a les persones amb menys recursos; aliments per als nens amb desnutrició; provisió d’aigua potable ointroducció d’energies renovables amb una visió empresarial.
L’impacte de l’activitat econòmica sobre els individus o l’entorn, més que el resultat econòmic aconseguit durant un períodeconcret, mesura l’èxit social de l’empresa. La sostenibilitat de l’empresa indica que funciona com a negoci. L’objectiu de lacompanyia és aconseguir els propòsits socials.
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
Definició d’empresa social segons el corrent 2
MICHEL DUPOIRIEUX
País o regió: França Títol del document o referència:
http://www.nexe.coop/nexe/index.php?option=com_content&view=
article&id=33
Institució o organisme al qual pertany:
Director de la Union Regionale des Scop du Languedoc-Roussillon i un dels impulsors del Mouvement des Entrepreneurs Sociaux
(MOUVES)
Definició:
Es tracta d’una dinàmica internacional que ha sorgit als anys 80, paral·lelament a l’augment de les crisis socials i ambientals. Sota
formes molt diverses, es tracta d’iniciatives privades sense ànim de lucre que aborden els problemes socials i ambientals. No existeixuna definició única d’emprenedoria social o de quina ha de ser la fórmula jurídica que adopti (…). Una aproximació al que és l’empresa
social podria ser dir que són tots aquells negocis que tenen una finalitat social o ambiental, que limiten el lucre o bé no
en tenen, i que tracten d’involucrar els diferents grups d’interès en la gestió de les seves iniciatives. L’emprenedoria
social es distingeix per la manera de tirar endavant l’activitat econòmica (participació dels grups d’interès, limitació o absència de lucre,remuneració limitada al capital, banda salarial també limitada...) i perquè persegueix una finalitat social, societal, ambiental o de
desenvolupament local, a més de crear ocupació.A més, l’emprenedoria social acostuma a estar arrelada localment, promoure la innovació social, tenir una activitat mercantil
significativa, integrar criteris de desenvolupament sostenible, pertànyer a una xarxa d’economia social i solidària i adoptar una fórmulajurídica pròpia de l’economia social (cooperativa, associació, fundació o mutualitat). La innovació social és una de les característiques
de l’emprenedoria social.
Estratègia i Intel·ligència Competitiva
febr.-18
Passeig de Gràcia, 129
08008 Barcelonawww.accio.gencat.cat
www.catalonia.com
@accio_cat
@catalonia_ti
Aquest estudi s’emmarca dins del
projecte europeu RaiSE (PGI02238)
liderat per ACCIÓ i cofinançat pel
programa Interreg Europe.