l’estrany cas del calamar gegant · 2017. 11. 6. · —ehem, de primera, estimat ratot! et...
TRANSCRIPT
L’ESTRANY CAS DELCALAMAR GEGANT
El nom de Geronimo Stilton i tots els personatges i detalls relacionats amb ell són copyright, marca registrada i llicència exclusiva d’Atlantyca S.p.A. Tots els drets reservats. Es protegeixen els drets morals de l’autor.
Textos de Geronimo StiltonInspirat en una idea original d’Elisabetta DamiIl·lustracions de Larry Keys (color)Disseny gràfic de Topea Sha Sha i Bafshiro ToposawaDirecció artística de Iacopo BrunoCoberta d’Andrea da Rold (disseny) i Andrea Cavallini (color)Disseny gràfic d’Andrea Cavallini (theWorldofDot)Il·lustracions de les pàgines inicials i finals de Roberto Ronchi (disseny) i Ennio Bufi MAD5 (disseny pàgina 123), Studio Parlapà i Andrea Cavallini (color)Mapa d’Andrea Da Rold (disseny) i Andrea Cavallini (color)
Títol original: Lo strano caso del calamarone gigante© de la traducció: David Nel·lo, 2011
© 2003, 2017, Edizioni Piemme S.p.A., Palazzo Mondadori - Via Mondadori 1, 20090 Segrate - Itàliawww.geronimostilton.com© 2011, 2017, de les característiques d’aquesta edició: Grup Editorial 62 s.l.u.,Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 BarcelonaDrets internacionals © Atlantyca SpA, Via Leopardi 8, 20123 Milà, Ità[email protected]
www.estrellapolar.catinfo@estrellapolar.catwww.geronimostilton.cat
Primera edició: octubre del 2011Primera edició en aquesta presentació: novembre del 2017ISBN: 978-84-9137-392-6Dipòsit legal: B. 22.181-2017Imprès a Catalunya
Stilton és el nom d’un famós formatge anglès. És una marca registrada de l’Associació de Fabricants de Formatge Stilton. Per a més informació, www.stiltoncheese.com
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qual-sevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-mació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’a-questa obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
SOPA DE PEIXPER ESMORZAR
Era un diumenge de juny.
El sol estava a punt d’aparèixer a l’horitzó.
Per celebrar el primer dia d’estiu havia deci-
dit de portar el meu nebodet Benjamí a fer
una passejada amb barca de vela.
Ai, perdoneu, encara no m’he presentat: em
dic Stilton, Geronimo Stilton!Bé, doncs com us deia, vaig anar a buscar el
meu adorat nebodet i vam anar plegats al
port de Ratalo-
na. Benjamí es-
tava molt con-
tent.
l l um inó s
SOPA DE PEIX PER ESMORZAR
—Tiet, quina bona idea que has tingut!
Al port ens va rebre a casa seva un amic meu
mariner, Ratot Ratmarí.
Era un autèntic expert del mar i m’havia aju-
dat a escriure un llibre sobre tots els peixos
que habiten a les aigües que envolten la nos-
tra illa.
—Ei, Geronimo, com va? P E R ON NAV E GU ES?
RatotRatm
arí
Maria
Cloïssa Bufalvent
—Ehem, de primera, estimat Ratot! Et pre-
sento el meu nebodet.
Benjamí li va estrènyer la pota de seguida:
—Senyor Ratot, el tiet Geronimo em va dir
que vostè és un gran mariner i també un ex-
pert en gastronomia!
Ell es va acariciar els bigotis, amb orgull.
—Ja ho pots ben dir, ja, fill meu!
Des de la cuina va treure el cap la dona de
Ratot, Maria Cloïssa Bufalvent.
—Qui parla de gastronomia? Eh?Tan bon punt em va veure em va abraçar cor-
dialment.
—Geronimo, com estàs? I qui és aquest rato-
linet de cara simpàtica? El teu nebodet?
Ens va servir dos bons plats de sopa de peix
fumejant, hi va afegir una mica de bitxo
picant i va fregar una mica d’all damunt de
dues torrades calentes.
—Ja me n’ocupo jo dels vostres estómacs!
9
SOPA DE PEIX PER ESMORZAR
Eh?
No hi ha res més sa que una bona sopeta pi-
cant de peix a primera hora del matí.
Jo tinc l’estómac més aviat delicat, però no
volia ser descortès i refusar la sopa, per això
vaig fer un esforç per .
Benjamí, en canvi, la va devorar.
—Vostè sí que és una gran cuinera, senyora!
Ratot ens va acompanyar fins al moll, on hi
havia la barca de vela que havia llogat per a
tot el dia.
12
SOPA DE PEIX PER ESMORZAR
una sopeta
picant depeix
...
engolir-la
HAS PICAT... MORRODE MATÓ!
Mentre vam ser al port, cap problema.
Ara bé, quan amb prou feines havíem sortit a
mar obert, les onades van començar a fer ba-
llar la barca,
I a dins de la panxa la
sopa de peix també em
va començar a ballar,
amunti avall,
i avall, i avall
amunt
amunt
amunti avall,
i avall,
i avall,
amunt
amunt
em va preguntar Benja-
mí, preocupat.
Jo tenia l’estómac girat com un mitjó:
—Ai, ai, ai, com pateixo... ja ho sabia que no
hauria hagut de menjar aquella sopa, escar-
ritx...
Benjamí em va mullar el front amb aigua
fresca i vaig començar a trobar-me millor.
...de sobte vaig veure emergir pel costat de
proa un ésser monstruós! Un increïble, in-
descriptible, terrible munt d’algues! La cria-
tura tenia dos grans ulls esbatanats, de boig!
I feia pudor de claveguera!
Jo vaig cridar aterrit:
14
– Tiet, estàs bé? –
pero‘ de sobte, de sobte, de sobte...
perO‘ de s
obte, de sobte, de sobte...
perO‘ de sobte, de sobte, de sobte..
.
perO‘ de sobte, de sobte, de sobte...
– E’ s El moNstrE
dels aiguamolls!
HAS PICAT... MORRO DE MATÓ!
La criatura va escopir un raig d’aigua salada
que em va anar a parar de ple al morro:
Després es va posar a cantar:
Em vaig adonar que el monstre tenia una pell
de plàtan penjada darrere l’orella.
Aleshores sí que el vaig reconèixer.
Era Nesquitt, XAFAROT NESQUITT!
16
HAS PICAT... MORRO DE MATÓ!
- puf p uf!
Brometa, brometa... al mar de bon matí!
I has fet uns ulls com si fossis un cretí
però tu sempre, sempre piquescom si fossis un ploramiques!
Fins i tot un pop és més espavilatque tu. Així, doncs,tururut, tururut!