M E M Ò R I A

Cabanyal

Index

Memoria Descriptiva

- Estratègia humanitzada de Rehabilitació i reActivació del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França: Ordenació, Usos, Quantificació i Recomanacions Urbanístiques 20- La Pepri Convida i Visita: Cases de Menjar, Museu de Ceràmica a l’aire lliure i Rehabilitació 32

- Carrer de la Reina 37- Rambla del Mediterrani 40- Via Verda del Cabanyal (carrer de Sant Pere) 42- Passeig del Cabanyal (carrer de Pescadors) 44

- Comentaris 46- Cabanyal Viu: població i dinamisme 47- Cabanyal Valent: reconstrucció 47- Cabanyal Positiu: convivència 48- Cabanyal Valencià: conjunt històric obert 48- Cabanyal Connectat: mobilitat interior i exterior 49- Cabanyal Eficaç: habitatge I espai públic 49

- Manual d’Imatge Corporativa de La Pepri 52- Formats de presentació 56

- Instruccions d’Ús de La Pepri 60- Recull d’experiències similars 62- Avís Legal 63

La Pepri_ Escolta_

Memoria TecnicaMemoria Corporativa

Annex

La Pepri Pensa

La Pepri_ Proposa

La Pepri_ Reforma

La Pepri _Informa

Index

- Equip redactor i agraïments 6- Presentació 7- Pròleg 7- Experiència 8- Descripció 8

- Arxiu històric-urbà del barri 12- Enquesta de Participació 15- Web: objecte i continguts 16- Procés de Participació Ciutadana 18

3

Memoria Descriptiva

Memoria Descriptiva 5

Equip redactor i agraïments

Direcció GeneralCARMEN ALBORCH, portaveu del Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de València

VICENTE GONZALEZ MOSTOLES, regidor del Grup Municipal Socialista del Ajuntament de València

Amb el recolzament de la Secretaria General del PSPV_PSOE

Coordinació TècnicaDAVID ESTAL, arquitecte

Grup de Treball · DiagnòsticANA PEINADO, arquitectaAITOR VAREA, arquitecteMIREIA LÓPEZ, sociòloga

Grup de Treball · PropostaHENNING KLOUMAN, arquitecteJUAN VILLARES, arquitecteMONTSE VICENT, arquitectaMATEO GAMÓN, fotògrafCOTE GALLARDO - 3D VISUAL EFFECTS, animació 3D

Grup de Treball · ComunicacióPAULA PÉREZ, il·lustradoraTONI ESCRICHE, dissenyador gràficFERNANDO GUIRAO – PALABRACADABRA, serveis creatius

La Pepri Pensa

Comité AssessorLUIS FCO. HERRERO, arquitectePAU VALLDECABRES, arquitecte i membre de l’Executiva d’Urbanisme i Mobilitat del PSPV_PSOETANIA MAGRO, arquitectaLOURDES GARCIA-SOGO, arquitectaJORGE GIL, arquitecteVICENT GALLART, arquitecte i vicepresident Associació de Veïns del Cabanyal-Canyamelar

I moltes gràcies a tots i totes (experts, veíns i altres implicats) que, durant aquests mesos de treball, enshan ajudat i atès les nostres consultes i així poder fer una proposta positiva anomenada La Pepri, molt necessàriaper re-il·lusionar al Cabanyal.

Memoria Descriptiva 6

Memoria Descriptiva

Presentació

La cultura urbana contemporánea contempla un objetivo central que es la preservación de las áreas históricas, no sólo de las ciudades centrales sino de todas aquellas quefueron en su momento germen de los diversos barrios que hoy la componen.

Uno de ellos, sin duda, es el constituido por los Poblados Marítimos, el Canyamelar , El Cabanyal y el Cap de França , que desafortunadamente han padecido un proceso dedestrucción y degradación derivado de la inconsistente idea de prolongar una avenida de 100 metros de anchura, algo enteramente opuesto al ideal de la conservación urbana.Felizmente los Tribunales y la Declaración de Expoliación del Ministerio de Cultura han impedido el avance de esta destructiva iniciativa.

Ahora queda la tarea inmensa de revitalizar el conjunto de los Poblados Marítimos contemplando todas las facetas que un proyecto urbano de esta naturaleza comporta: larehabilitación física de las viviendas, la renovación del espacio público, la incorporación de nuevas actividades creativas y modernas, son, entre otros, los perfiles que espera tener la Propuesta La Pepri que hoy presentamos, como una primera iniciativa en laetapa de revitalización que deja atrás un tiempo sin esperanza.

Carmen Alborch Bataller y Vicente González Mostotes, PSPV-PSOE, Ayuntamiento de Valencia,Dirección General de La Pepri.

Pròleg

Tras la Orden del Ministerio de Cultura que suspende EL pepri por considerarlo expoliador del patrimonio de todos, se presenta LA pepri.

LA pepri es un proyecto que se sustenta en una estrategia basada en RRR: Reducir, Reutilizar y Reciclar.

LA pepri aplica una racionalidad ampliada del urbanismo multidisciplinar, equilibrada, integral y polifuncional.

LA pepri otorga protagonismo a los procesos de participación y tiene presente la sostenibilidad socio-ecológica, para lo que propone, facilita e impulsa la movilización de las redes sociales del barrio.

LA pepri se plantea para que los ciudadanos podamos anticiparnos al carácter impositivo de un urbanismo trasnochado e imperativo.

Con LA pepri, el Cabanyal tendrá la oportunidad de SEGUIR VIVO … Y ENTERO!

Luis Fco. Herrero, arquitecte i membre del Comité Assessor de La Pepri

7

Descripció

Donades les sabudes circumstàncies, ha arribat el moment oportú per a presentar una proposta amable, legítima i conciliadora que aconseguisca unir novament als veïns i les veïnes del Cabanyal i de pas, il·lusionar a tota la ciutat, partint de les distintes qualitats i virtuts que el barri ja presenta, sent un dels llocs més carismàtics de València, donada la seua forma de vida, valor ambiental, història, característiques urbanes i per la seua envejable proximitat a la platja, al Port i a la Universitat.

Han transcorregut més de deu anys del PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França) sense complir els objectius de rehabilitació, per tant proposem repensar aquest Pla fent-lo més humà, perquè pensem que aquest és un barri ‘de categoria’, on pot coexistir el patrimoni amb el progrés i ser un exemple de la convivència dels veïns i les veïnes de tota la vida, cabanyaleros i cabanyaleres, amb nous habitants de totes les edats, que òbriguen nous comerços, gestionen nous equipaments i gaudisquen de les activitats socioculturals i esportives que el barri puga oferir-los. Per a aconseguir-ho (i és fàcil!) us presentem la vostra amiga, una proposta estratègica, veïna del Cabanyal, de València, del Món: La Pepri, un Pla per complir els desitjos de tots i totes, més atent, que Pensa, Escolta, Proposa, Reforma i Informa, per assentar les bases de diàleg urbà en El Cabanyal.

No importa tant qui faça les coses, sinó que es facen de manera respectuosa amb la història, la trama urbana i amb la forma de vida del barri. Per això, La Pepri proposa una sèrie de mesures per a rehabilitar i reactivar el barri, comptant amb la teua participació i escoltant les teues idees. Cal actuar i cal fer-ho ja!, de manera urgent, començant per augmentar els serveis de neteja, posant fi a la degradació per millorar l’aspecte i la seguretat ciutadana.

Experiència

Aquests dos mesos pensant el Cabanyal han estat plens de somnis, d’idees, d’il·lusions enfocades a obrir escletxes i visibilitzar les potencialitats i fortaleses que el barri conté.

De manera implícita ha estat present la idea de trama, de xarxa, inherent a un barri amb caràcter associatiu, on el carrer està present des de sempre en la vida comuna d’una manera molt natural i orgànica.

Tot açò ha articulat una dinàmica de treball col·laborativa, participativa i multidisciplinària, amb un equip format per persones amb diversos lligams amb el Cabanyal, que hapermés una feina de diagnòstic ràpida i eficaç. El propi esperit del projecte fuig del tecnicisme merament urbanístic i aposta per un acostament de primera mà als aspectes socials del barri, mitjançant el treball de camp. En aquestes anades al barri s’ha establert un contacte informal i espontani amb el veïnat, que ha reforçat la necessitat de comptar amb les seues veus. Els testimonis cabanyalers que il·lustren aquesta primera fase són el punt de partida per al pròxim diàleg participatiu i transformador que acabarà donant sentit al projecte.

Ens agrada la imatge de la vida de cada dia al carrer, amb pràctiques d’ocupació de l’espai públic: les iaies fent la xarraeta a la fresca, els sopars veïnals de taules llargues al carrer, la tradicional Setmana Santa marinera i un gran etcétera d’exemples quotidians que donen vida al barri i el fan sencer.

Mireia López Nicolás (sociòloga) i Paula Pérez i de Lanuza (il·lustradora), membres del Grup de Treball de La Pepri.

Memoria Descriptiva

Foto: Burkhart Springstubbe, Arquitecte Ottensen (Hamburg)

8

Memoria Descriptiva

Mentre La Pepri s’execute, manifestem la necessitat d’actuar de forma temporal en els solars existents, detectant possibilitats d’ús, per mitjà de sistemes senzills i econòmics d’ocupació i transformació en espais de joc per a xiquets o de trobada per a adults que poden generar un estat d’ànim positiu i de possibilitat.

La Pepri pensa que rehabilitant s’activa el turisme, el comerç, l’hoteleria, l’ocupació local i l’espai públic, incorporant l’espai social (‘a la fresca’) i de confiança (‘portes obertes’) en una xarxa d’usos comercials, terciaris i dotacionals dels que encara manca el barri: escoles infantils, centre de dia, ambulatori, centre cultural, etc. I en paral·lel, altres usos imaginatius que La Prepi proposa per a potenciar la personalitat pintoresca del barri, per exemple creant el primer Museu de Ceràmica a l’Aire Lliure al Mediterrani gràcies a la rehabilitació, catalogació i senyalització dels habitatges protegits pel seu valor patrimonial, de manera compatibles amb el seu actual ús.

Aquest pla estratègic de mobilitat i espai públic és una oportunitat per integrar altres problemes, com l’aparcament. D’aquesta manera es recupera el caràcter de barri marítim valencià, afavorint la tranquil·litat, la bona vida i el passeig, començant per embellir i dignificar el carrer de La Reina; o bé incrementant l’activitat comercial en la Rambla del Mediterrani; fins i tot l’arribada agradable a la mar mitjançant la regeneració de les travessies com el carrer Pescador per mitjà de Cases de Menjar; o, per útlim, la peatonalització i continuïtat de l’eix històric creant una Via Verda per carrers, com la de Sant Pere, lligant el Cabanyal amb els barris veïns, a través de les principals placetes, esglésies i equipaments del barri, com el futur Arxiu historico-urbà del Cabanyal, simbòlica porta d’accés al barri, sempre obert a l’intercanvi de records i d’idees futures.

A més, és necessari regular els mecanismes que posen en marxa programes d’autogestió veïnal per a donar

protagonisme als distints col·lectius del barri, o bé proposar usos oberts a la resta de la ciutat, com podria ser la universitat. Per a això, una de les claus és la reutilització d’espais simbòlics del Cabanyal, com l’Antiga Fàbrica de Gel Sándol, La Casa dels Bous o el Bloc Jarabo, banderes d’una transformació atractiva i inclusiva.

Us convidem a conéixer amb més detall a La Pepri, visitant-la en www.lapepri.com on, a més de trobar tota la documentació, també podeu fer com ella i rehabilitar. Aquesta és una necessitat vital per a un barri que ha aconseguit ser sempre El Cabanyal, i ara, en ple segle XXI, mira al futur sense destruir el seu passat per mitjà de l’optimisme d’aquesta proposta contemporània que el mantindrà en forma. Per tant, ha arribat el moment de l’acció positiva, visca La Pepri i visca el Cabanyal!

David Estal, arquitecte coordinador de La Pepri

9

Memoria Tecnica

Memoria Tecnica 11

Memoria Tecnica

La Pepri_ Escolta_

Arxiu històric-urbà del barri

L’objecte de crear aquest arxiu és donar resposta una de les carències principals en el Cabanyal i en els barris de la ciutat, i que més enllà del que trobem a la biblioteca o dispers en altres webs, es tracta de recollir la informació que s’ha el·laborat en relació a aquest barri.

Aquesta informació és necessària i salutable perquè exemplifiquen que moltes formes són posibles més enllà de la prolongació d’una avinguda de València per rehabilitar un barri, El Cabanyal. Inclús és interessant mostrar les bones pràctiques urbanes i socials que ja existeixen en algunes parts del barri en tota la seua extensió.

Els capítuls de l’Arxiu de Barri són:• Propostes Urbanes• Propostes Socials• Bones Pràctiques Urbanes I Socials Existents• Cartografia Històrica• Cartografia Actual• Informes Patrimonials• Recull de premsa• Jornades I Events• Recull Fotos Del Barri• Nomenclator• Arxiu Virtual, Arxiu Físic

La Pepri Proposa que l’Arxiu s’ubique estratègicament en el creuament entre el carrer de Sant Pere i el carrer de Pescadors, en ple centre històric del Cabanyal, recuperant la identitat del barri, amb un edifici de benvinguda al Cabanyal.

La gestió del futur Arxiu històric-urbà ha de ser col·laborativa entre l’administració municipal i representants veïnals, sent un model de referència per altres barris o conjunts històrics de València. Igualment, es basa en experiències similars europees com l’Arxiu d’Ottensen en Hamburgo

12

Memoria Tecnica

(Stadtteilarchiv Ottensen): http://stadtteilgeschichten.net/

De moment, amb La Pepri inaugurem l’Arxiu Virtual, un atlas visual que pretén ser un inici de recollida d’infromació plural i amb l’ambició de ser ampliable en les següents fases del projecte que estem desenvolupant. Per tant, cal entendre que en aquesta primera fase anem a acotar el màxim posible fixant certs paràmetres en cada cas i centrant-nos en les propostes urbanes, garantint els drets d’autor.

Així doncs, hem catalogat 95 propostes! Això ens mostra com d’anectòtic és el PEPRI i la prolongació, front a tantes possibilitats de rehabilitació i activació del conjunt del Cabanyal.

1. Plans urbanístics (PLA =11 propostes)• 1946. Polígono 12A y 12B. PGOU-46. Muñoz Monasterio y Valentín Gamazo.• 1966. Estudios Alternativos Plan Parcial PGOU-66.. Miguel Colomina.• 1985. Proposta gràfica “La Ciutat que volem” Avanç Pla General. Alejandro Escribano, J.M. Herrera. Ajuntament de València. Oficina Municipal del Pla.• 1987. Maqueta prèvia del PGOU-88.• 1988. Àmbit M-3 i M-4 Pla General d’Ordenació Urbana. PGOU. Adolf Herrero.• 1998. Pla de Reforma Interior. PRI. 3 alternatives. Corell y Monfort arquitectos. Ajuntament de València. Àrea d’Urbanisme. Servei de Planejament. AUMSA.• 2001. Pla Especial de Protecció i Reforma Interior. PEPRI. Corell y Monfort arquitectos. Ajuntament de València. Àrea d’Urbanisme. Servei de Planejament. AUMSA.• 2006. Pla de Reforma Interior. P-2. Corell y Monfort arquitectos. Piscina TJMA. Ajuntament de València. AUMSA

2. Concursos (CCS = 33 propostes)• 1989. Concurso internacional público de ideas para la

conexión de Valencia con el frente marítimo de la ciudad, Valencia al mar. • Llisa: J.R.Escudero i J.A.Berzosa. 2p. • Continuïtat: J.P.Igualada, J.L.Cabanes, A.Malonda i F.Pico. 3p. • Noj: L.Casado, V.Colomer i V.Alcácer. 3p. • Cañas y Barro: I.Albisu. • Cubic: C.Fernández i G.Santos. • Mar Adentro: R.Martínez i G.García. • RSV: J.L.Ros i M.Azulay. • Tierra, fuego, mar y aire: J.Arnau, R.Gómez- Lechón i J.Poyatos.• 2008. Concurso Urbanacción 2. Solares Urbanos. • Se abre el telón. P.Bolinches, B.Ródenas, E.Satais, D.Estal. • Solaris world. M.Apollonio, I.González, Ll.Gómez.• 2009. Juégate el Tipo. Arquitectura y vivienda para el barrio del Cabanyal. 23 propostes. • Re-Ocupar. L.López. • Mi Casa. T.Herrero. • Tile Face. E.Victor, D.Visiedo. • Mcgm. M.C.García. • Cat-522. T.Magro, A.Martínez, F.Cantarini. • Casa 6-46 Progreso. C.Salvadores, E.Cuenca. • Fent Carrer. A.Varea, E.Raga, I.González, J.Parra. • Pasa por casa. H.Klouman. • Más cara que espalda. M.Martín, A.Palamós, P.Díaz, A.Peinado. • Póxima Apertura. M.A.Merodio. • Pájaros en la cabeza. E.Yusta, E.Verdú. • Entre dos paredes. D.Estal. • Cabanyal possible 5x15. P.Cruzans, A.Escrig, N.Vilalta. • Cabanyal possible 5x13. P.Cruzans, A.Escrig, N.Vilalta. • Cabanyal possible 3,5x12,8. P.Cruzans, A.Escrig, N.Vilalta.

13

• Cabanyal possible 7,4x11. P.Cruzans, A.Escrig, N.Vilalta. • Cabanyal possible 6,2x13. P.Cruzans, A.Escrig, N.Vilalta. • El Cabanyal a medida. J.Henderson, K.Chi. • Barraca 39. M.Fusch. • Tramoieres.C.Dolç, N.Sanfélix. • Cabanyal SOS. R.Arribas, S.Ortega. • Manzana. R.Gutiérrez • Hat house. E.Víctor, D.Visiedo.

3. Propostes Personals Arquitectes(ARQ = 10 propostes)• 1952. Soler y Bellot.• 1959. F.Moreno Barberá.• 1962. J.L.Testor• 1967. Heredia y Jiménez.• 1990. Paseo Marítimo. M.colomina.• 1982. El Jardí del Túria. Ricardo Bofill.• 1993. Al final del paseo. Luis López Silgo.• 1997. Valencia Marítima. Juan Luis Piñón i Juan Pecourt.• 2004. Valencia Litoral. Jean Nouvel.• 2010. Estació Cabanyal. Vicente Vidal.

4. Tallers (WRK = 26 propostes)• 1998 Taller Tokyo-Valencia: Pensar el Cabanyal. Sey Takeyama. Director Fernando Vegas. • 9 propostes.• 2002. Una Mirada sobre el Cabanyal. Director V.Vidal. Co-director J.M.Lozano. Coordinador L.Fco.Herrero. • Banda activa. VV.AA. • Entrelazamientos y flujos. VV.AA. • Bandas. VV.AA. • Contacto con tacto. VV.AA. • Nueva centralidad. VV.AA. • Punt i apart. VV.AA. • Qué mar. VV.AA.• 2008. Tras Siza. Director L.Fco.Herrero. Coordinadores: A.Gallud, C.Salvadores.

• Conexiones. VV.AA. • El Cabanyal no se vende. VV.AA. • El doble Cabanyal. VV.AA. • Estrategias. VV.AA.• 2009. Taller Cabanyal. Director V.G.Móstoles. Coordinador J.Gil.• 2010. Workshop internacional: permanencia y transformación en conjuntos históricos. Director L.Fco. Herrero. Coordinadores: A.Varea. • About new type of dwelingtTypologies. VV.AA. • Connection communicatio. VV.AA. • Recovering the Innerspace. VV.AA. • Serrería. VV.AA. • The form of the empty and the spaces of activity. VV.AA. • Urban vibes throughout transversality. . VV.AA.

5. Treballs d’Escola d’Arquitectura(TRB = 15 propostes)• 1986. Pfc. González y Hernández. Prof. Colomina.• 1986. Pfc. García, Navarro y Ripoll. Prof. Colomina.• 1986. Pfc. Fran, Gallardo y Garvi. Prof. Colomina.• 1986. Pfc. M.Pérez y G.de Leonardo. Prof. Colomina.• 1986. Pfc. Santatecla, Vidal y Torres. Prof. Colomina.• 2001. Iur. Zones Ambientals. S.Calatayud, J.Camps, D.Estal, M.Ibáñez, R.Yago. Tutor J.Olmos.• 2002. Pfc. Espai Social al Cabanyal. Igancio Carbó. Taller 3-H. Tutor Miguel del Rey.• 2002. Pfc. Frente Litoral en el Cabanyal. José Durán.• 2002. Pfc. Asentamientos en el Cabanyal. M.A. Martínez Campuzano.• 2003. Pfc. Montse Vicent. Taller 3.• 2003. Pfc. Daniel Camps. Taller H. Tutor Luis M. Ferrer.• 2006. Pfc. Habitar en el s.XXI en el Cabanyal. Ricardo Díaz Gil. Taller 2.• 2008. Pfc. Foro Urbano en el Cabanyal. Francisco Requena. Taller H. Tutor J.M.Lozano.• 2010. Pfc. Pascal Hentschel. Alemanya.• 2010. Pfc. Ruggero Luppo.

Memoria Tecnica 14

Memoria Tecnica

Enquesta de participació

Els barris Cabanyal-Canyamelar-Cap de França presenten moltes virtuts, les coneixes?

La Pepri Escolta la teua opinió, sigues veí, veïna o visitant, en cabanyal@lapepri.com:

- Quin és el teu carrer preferit?

- Quin és teu edifici o casa preferida?

- A quin lloc t’agrada anar?

- Quines coses t’agrada fer al carrer?

- En quin lloc sols quedar per trobar-te amb algú?

- En quin lloc convidaries a algú a menjar?

- Allò que no vols que perda el barri amb el progrés

- Un record o anècdota que t’haja passat ací

Encuesta de participación

Los barrios Cabanyal-Canyamelar-Cap de Francia presentan muchas virtudes, las conoces?

La Pepri Escucha tu opinión, seas vecino, vecina o visitante, en cabanyal@lapepri.com:

- ¿Cuál es tu calle preferida?

- ¿Cuál es tu edificio o casa preferida?

- ¿A qué lugar te gusta ir?

- ¿Qué cosas te gusta hacer a la calle?

- ¿En qué lugar sueles quedar para encontrarte con alguien?

- ¿En cuál lugar convidarías a alguien a comer?

- Eso que no quieres que pierda el barrio con el progreso

- Un recuerdo o anécdota que te haya sucedido aquí

15

Memoria Tecnica

Web: objecte i continguts

L’objectiu de la web és comunicar i informar d’una manera atractiva i participativa de les possibilitats de rehabilitació del barri. Llavors, com si passegem pels carrers del barri, la web ha de mostrar la diversitat i la vida quotidiana, transmitint les veus tècniques, veïnals i del carrer, sempre amb un to conciliador i imaginatiu.

Domini: www.lapepri.com

Correu electrònic: cabanyal@lapepri.com

Continguts

• Música d’acompanyament: BSO La Pepri.• Disseny integrat: Imatge corporativa La Pepri Cabanyal.• Signes il·lustrats: diapositives en skyline dels llocs reconeguts del barri.• Arxiu de barri: diapositives i informació de les propostes urbanes de rehabilitació del barri.• Què t’agrada del Cabanyal: participació afegint i compartint fotos i comentaris positius del barri.• La Pepri Pensa: textos de presentació i arxius en format .pdf per a descarregar.• La Pepri Escolta: enquesta participativa per reconèixer les virtuts del Cabanyal.• La Pepri Proposa: plànol estratègic de rehabilitació i reactivació del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França amb els usos proposats.• La Pepri Reforma: propostes gràfiques de rehabilitació i reactivació d’alguns carrers del Cabanyal.• La Pepri Informa: col·lecció de postals urbanes de diagnòstic propositiu.• Rehabilitació participativa: joc interactiva de rehabilitació sobre els carrers del Cabanyal a partir de l’animació virtual de tot el barri.• Compartir: xarxes socials.• Crèdits i avís legal.

16

Memoria Tecnica 17

Memoria Tecnica

Procés de participació ciutadana

Objectiu

Es pretén obrir els canals de diàleg i de participació dels diferents agents socials que conviuen en la ciutat, amb la fita d’assolir un pacte; això és, un compromís entre la ciutadania i el PSPV (promotor de La Pepri) que done resposta als problemes urbans i socials que actualment es manifesten al barri.

Aquest Procés hauria d’apostar per la participació directa de la ciutadania o de la societat civil en dues línies d’acció:

• informar i formar• enfortir i implicar a la població en el disseny, la implementació i l’avaluació de la rehabilitació del seu barri.

Descripció de la proposta

Perseguint la creació d’espais de reflexió i d’intercanvi on la ciutadania puga fer propostes sobre el futur del seu barri, s’apostarà per la configuració d’un taller de prospectiva on s’empren metodologies participatives per assolir un aprenentatge continu al llarg de tot el procés. Aquestes metodologies ens permetran diagnosticar i buscar solucions, així com prioritzar i arribar a consensos des de l’equitat, el respecte, el diàleg i la participació lliure i informada.

S’estableixen els següents objectius genèrics:

• Validar i reflexionar sobre la diagnosi social del Cabanyal, endintsant-se en els punts forts i i els febles del Projecte analitzat.• Formular i prioritzar les línies estratègiques per elaborar i dur endavant el Pla de Rehabilitació del Cabanyal.• Dinamitzar la participació de la població en el procés de consulta als diferents col·lectius del barri, donant opció a la participació dels integrants de cada col·lectiu.

Foto: Burkhart Springstubbe, Arquitecte Ottensen (Hamburg)

• Aprendre a participar.

El taller de prospectiva proposat s’articula a partir de tallers participatius amb diferents col·lectius. El procés hauria de constar de les següents fases:

Fase 0

1. Definir i identificar els diversos col·lectius del barri. La població del Cabanyal que no forma part de cap col·lectiu vindrà representada per una mostra qualitativa escollida mitjançant un sondeig telefònic.

Fase 1

1. Citar a cada col·lectiu de manera independent (donada la situació de conflicte actual en la qual es troba la ciutadania del barri) per informar, amb mitjans accesibles, del Projecte de Rehabilitació del Cabanyal. Cada col·lectiu hauria d’estar format per un mínim de 5 persones i un màxim de 20 persones.

2. Dins de cada col.lectiu s’establirà una dinàmica de treball per parelles o per trios per a generar consensos des d’un primer moment.

3. Cadascun d’aquestos subgrups presentarà les seues propostes argumentades a la resta del col.lectiu, disposant-se finalment en forma de post-its sobre els plànols o maquetes aquelles propostes que hagen sigut acceptats per consens (i no per votació: tant la majoria com la minoria són importants).

4. Al finalitzar la sessió, el portaveu transcriurà en un paper tots aquells post-its consensuats pel col·lectiu, per confegir així un document que mostre, des del punt de vista de cada col·lectiu, les febleses i fortaleses del projecte presentat a la ciutadania, entregant-li-les al moderador o moderadora.

18

Memoria Tecnica

Aquestes primeres sessions participatives es faran en espais neutres als diferents col·lectius i duraran entre dues hores i mitja i tres hores de treball. La primera mitja hora ha de ser bàsicament informativa – presentació de la Pepri- i les dues hores següents estaran destinades a la formulació de propostes i priorització de les mateixes. Comptarem amb dues persones dinamitzadores per sessió. I considerant que es formaran uns 10 grups de treballs, aquesta primera fase durarà 5 setmanes, realitzant dos sessions per setmana.

Fase 2

1.Finalitzada l’etapa anterior, es procedirà a l’anàlisi de la informació obtinguda, estudiant les qüestions que es consideren positives en els diferents grups i que es troben en comú.

2. Aquesta informació ha de ser tornada als diferents grups, ja siga en format de plenari (si la majoria de les propostes dels diferents grups són afins) o agrupant els col·lectius per afinitats buscant poc a poc el consens desitjat.

3. Si finalment les propostes dels ciutadans i ciutadanes són recollides en el Projecte de rehabilitació, caldrà informar-ne el col·lectius participants per tal d’enfortir el projecte.

Conclusions

La proposta aposta per implicar la ciutadania en el disseny de la rehabilitació del barri per una qüestió d’estratègia a l’hora de garantir una gran acceptació ciutadana d’aquest projecte de futur. Per això, a través dels tallers prospectius volem conéixer les inquietuds de la ciutadania i les projeccions de futur per al seu hàbitat, el barri del Cabanyal. Però, a més, a través de les diferents fases pretenem empoderar la ciutadania mentre aprén a participar.

Cronograma

• La consulta als diferents col·lectius del barri durarà aproximadament 5 setmanes (comptant dues sessions de consulta per setmana).• Diagnosis dels resultats: dues setmanes• Tornada de la informació als diferents colectius: 1 setmana si es tracta de plenari, amb el posterior informe o tres setmanes si realitzem grups de treball per la situació de conflicte actual del barri.• Informe d’aquelles propostes recollides: entre 1-2 setmanes.

Equip dinamitzador

• Dos sociòlegs• Un arquitecte (com a suport per a possibles dubtes urbans en els tallers).

Participació amb La Pepri

En paral·lel al procés consultiu, i donada la situació delicada de divisió, es proposen unes accions directes que celebren la construcció i rehabilitació del Cabanyal.

Així doncs, La Pepri proposa celebrar festes carrer per carrer, com a trobades participatives en un ambient de convivència, artivisme i creativitat.

Tota la documentació realitzada en el Procés de Participació Ciutadana formarà part del futur Arxiu del Cabanyal, porta física i històrica al barri, ubicat en el creuament clau entre el Carrer de Pescadors i Carrer de Sant Pere.

19

Plànol d’Ordenació, Mobilitat i Usos del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França

Estratègia humanitzada de Rehabilitació i reActivació del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França

La Pepri_ Proposa

LA PEPRI CANYAMELAR CABANYAL CAP DE FRANÇA TOTAL (núm)

CASES

REHABILITADES 90 237 58 385

EQUIPAMENTS 10 9 5 24

HOTEL 5 1 6

OFICINA 4 1 5

APARCAMENT

INTEGRAT

(places x planta)

17.172 m2

687

12.464 m2

499

7.080 m2

283

36.716 m2

1.469

Memoria Tecnica 20

Memoria Tecnica 21

Memoria Tecnica 22

Memoria Tecnica 23

Memoria Tecnica 24

Llistat d’usos necessaris per activar el barri

1. Centre Educatiu de Secundària Les Arenes GM2. Sala d’Exposicions (anex Casa dels Bous rehabilitada) GV3. Col·legi Major Jarabo (Universitats de València i Universitat Politècnica) amb Mirador públic GM + GP4. Centre Socio-Cultural Sàndol (rehabilitació Antiga Fàbrica de Gel per una possible Seu Social de Bancaixa-Caja Madrid) GP5. Hotel Mediterrani GP6. Basar comercial i associatiu (equipament de la tanca del Col·legi Públic Enrique Terrasa) GV + GP7. Casa-museu Demetrio Ribes (rehabilitació) GP8. Museu Marítim i de la Pesca GM9. Casa dels Esports GM10. Cinema de La Reina GV11. Serveis municipals de neteja i reparacions del carrer GM12. Escoleta infantil Canyamelar GP13. Pavelló multiusos GM14. Centre d’informació i participació ciutadana de La Pepri Cabanyal GM15. Kioscos i barets GP16. Casa de la Música amb locals d’assaig pels grups del barri i les bandes de Setmana Santa GM + GV17. Hostal La Marina GP18. Centre de Dia per a persones majors GM19. Escoleta infantil Via Verda GM20. Hostal de Sant Pere GP21. Hostal Miramar (reposició de l’antic miramar) GP22. Centre d’informació, atenció i exposició permanent del festival Portes Obertes GV23. Ampliació Col·legi Privat Pureza de Maria (sustitució) GP24. Ampliació Col·legi Privat Nuestra Señora del Rosario (sustitució) GP25. Centre juvenil del Cabanyal GM26. Hostal La Palmera (reposició antiga Casa de La

Palmera) GP27. Arxiu del barri Cabanyal-Canyamelar-Cap de França (urbanístic, històric, social i científic) GV + GM28. Centre de Salut-Ambulatori del Cabanyal GM29. Comissaria de Policia i Oficina d’atenció ciutadana GM30. Oficina d’informació turística dels Poblats Marítims GM31. Seu i oficines de la Regidoria d’Espai Públic (Ajuntament de València) GM32. Hotel Estació del Cabanyal amb espai comercial i hostaleria GP33. Edifici Blasco Ibáñez (comerç, oficines i vivendes) GP34. Centre empresarial I+D+I GP35. Escuela infantil Virgen del Carmen GM

GM: Gestió MunicipalGV: Gestió VeïnalGP: Gestió Privada

EQUIPAMIENTOS y TERCIARIO La Pepri Proposa Leyenda del plano La Pepri Proposa m2t

1 126562 14653 10414 16005 31536 5177 26358 30439 8490

10 372811 193512 40013 202914 110015 40016 228817 77118 86019 22620 41521 60322 43523 384024 199725 192426 8527 243828 102329 81230 220531 656032 927233 853334 944035 1952

LA PEPRI TOTAL M2 CT 99.871

EL PEPRI EQUIPAMIENTOS 61.367

Referencia: cuadro memoria EL PEPRI 2000

Memoria Tecnica 25

Memoria Tecnica

Quantificació i aprofitament de la proposta

La Pepri construeix respectant el conjunt històric:200.000 m2 en 2.500 noves vivendes-pati.100.000 m2 en 35 nous equipaments (serveis i dotacions pel barri) i terciari (hotels i oficines).30.000 m2 de nous comerços i terciari en les plantes baixes generant 1.500 nous treballs directes.3.500 places d’aparcament integrat permitint la peatonalització i incloure més carril bici i tramvia.

La Perpri rehabilita:31.000 m2 en quasi 400 vivendes i comerços generant treball i recuperant la unitat del barri.

La gestió dels sòls lucratius privats del Cabanyal hauria de contemplar l’edificabilitat consolidada com a unitat bàsica a aportar pels propietarios en els programes de rehabilitació, inclús en les noves construccions. Els propietaris actuals de solars en El Cabanyal tindrien patrimonializada l’edificabilitat de les seues actuals vivendes. A més, en el cas que dit solar disposara d’edificabilitat excedent no construïda, elpropietari tindria dret sobre un 30%, almenys, en el cas que la rehabilitació i ampliació de l’edificació no fóra realitzada per ell mateix i es convertira en el negoci immobiliari d’un tercer. Este dret patrimonializador més el 30% del restant es podria canviar per edificabilitat en un altre lloc del barri.

La rehabilitació d’edificacions dins de l’àrea d’especial protecció hauria de premiar-se, atorgant al propietari dels solars un excedent d’edificabilitat sobre la consolidada igual al 50%, a materialitzar en sòls de propietat pública. En aquests sòls, a construir per l’Administració o els seus concessionaris privats, els propietaris amb eixos excedents d’edificabilitat podrien materialitzar esta, sent beneficiaris ells mateixos o els seus hereus. El règim de gestió seria la venda o la concessió pública gratuïta, onerosa o mixta, en funció que l’edificabilitat aportada fóra necessària per a completar una unitat completa de vivenda o no.

Aquests sòls serien aquells de titularitat pública i de caràcter residencial. També podrien emprar-se sòls dotacionals públics, però, en este cas, el règim d’explotació hauria de ser la concessió pública o el lloguer, ja que estos sòls no poden ser alienats, i el destí dels mateixos seria només per a menors de 35 anys, majors de 65 anys o persones en risc d’exclusió social.

VIVIENDAS LA PEPRI La Pepri Proposa

m2 suelo % patios TOTAL M2 SUELO 62.733 5,21894378

TOTAL M2 CONTRUIDOS 202.590

m2 COMERCIAL 25.093,20

m2 OFICINAS Y TALLERES (P.BAJA) 6.273,30

TOTAL M2 SUELO RESTAURACIÓN 21.096TOTAL M2 SUELO SUSTITUCIÓN 10.316

EL PEPRI M2 SUELO VIVIENDAS AFECATADAS 116.265

M2 CT DE VIVIENDAS AFECTADAS 165.016

UNIDAD DE VIVIENDAS AFECTADAS 1.603Referencia: cuadro memoria 2 EL PEPRI 2000

26

Memoria Tecnica

SIGNES (llocs referencials del barri i de la proposta)

Antiga Estació del CabanyalHotel-Balneari Les ArenesArxiu Històric del Cabanyal (proposta)Escultura Barqueta Passeig MarítimBarraquetes del carrer del Marqués de Campo del Cap de FrançaBiblioteca Municipal del carrer de La ReinaCasa_Museo Vicente Blasco IbáñezCasa dels Bous (rehabilitació)Casa de la Palmera (reposició)Casa típica modernista del Cabanyal (rehabilitació)-Museu Ceràmica a l’aire lliureCasa-Museu Demetrio Ribes (rehabilitació)Casinet (rehabilitació)Cementeri del Cabanyal (adequació de l’entorn i antic Camí del Cabanyal)Edifici Docks del Port (museització)Escultura Dofins del Passeig MarítimDrassanesEscorxador de SerradoraEscorxador de Sant Pere (rehabilitació)Església dels ÀngelsEsglésia del RosariEstació de tren del CabanyalTeatre La EstrellaFumeral antigues fàbriques Serradora (senyalització)Edifici de la Guardia Civil en Eugenia ViñesHospital Juan de Dios (adequació de l’entorn)Hotel Mediterrani (proposta)Bloc Jarabo-Col·legi Major Universitat (transformació)Llotja de Pescadors (rehabilitació)Mercat del Cabanyal (adequació de l’entorn)Miramar de la Plaça del Doctor Lorenzo de la Flor (reposició)Teatre El Musical

Parada del tramvia Cabanyal-platjaLa Pilona (rehabilitació)Antiga Fàbrica de Gel Sàndol (rehabilitació)Tanatori de TarongersAntigues Termes (recuperació)Tinglados del Port (recuperació espai públic)Tramvia Cabanyal-platja (potenciació)Edifici Veles e Vents (recuperació)

Foto: Burkhart Springstubbe, Arquitecte Ottensen (Hamburg)

27

Memoria Tecnica

Secció

28

Memoria Tecnica

Entrades i Sortides

29

Recomendaciones urbanísticas

Para recuperar el espacio público

La sostenibilidad medioambiental debería convertirse en el principio rector de todo proyecto urbano. Por tanto, La Prepi Recomienda para el Cabanyal-Canyamelar-Cap de França, la recuperación de la calle mediante la moderación del tráfico y por tanto, recuperar la calle y la plaza como espacios de convivencia social y así conseguir un barrio que favorezca el contacto, donde el espacio público induzca a la vida comunitaria y a la movilidad de sus habitantes. Además, se recomienda recuperar la exterioridad de las viviendas y la cultura de la terraza-patio.

Las prácticas La Pepri recomienda en paralelo a la moderación del tráfico son:• La protección del viandante.• El fomento de la bici y del transporte público (bus y tanvía).• Las restricciones al aparcamiento abusivo y a la circulación de vehículos.• Creación de bolsas de aparcamiento integrado y disuasorio.• Diseño adecuado a la escala de barrio marítimo.• Diseño técnico pero también emocional de las secciones de las calles pensándolas en función de la forma, uso y prolongación de las plantas bajas.

Para la rehabilitación y reactivación urbana

El Cabanyal-Canyamelar necesita la rehabilitación para encontrar una nueva identidad, acorde con su tradición y con la realidad actual.

Rehabilitación urbana entendida como una política global dirigida no sólo a la mejora de la vivienda, sino también a la mejora de las condiciones medioambientales, funcionales y sociales de los barrios. La mezcla desordenada de lo

nuevo con lo preexistente ha provocado la pérdida de la identidad del barrio. Las recomendaciones de La Pepri para la rehabilitacion y reactivación urbana son:• Recuperar una imagen urbana unitaria abierta a la diversidad.• Recuperar los umbrales, y la exterioridad de las viviendas/comercios.• Favorecer la densidad, la heterogeneidad funcional y social para garantizar la convivencia• Jugar con llenos/vacíos dentro del tejido. Incorporación de la naturaleza en el paisaje urbano.

Recuperar una imagen urbana unitaria abierta a la diversidad- Respetar la parcelación existente caracterizada por anchos distintos, manteniendo así el carácter fragmentado de los frentes de fachada.

En el caso de reparcelación buscar siempre la parcela pasante, parcela abierta a dos calles, garantizandola doble orientación de las viviendas, la ventilación cruzada y el soleamiento. “La coherencia que muestra la frecuencia de los anchos de fachada pasados con los actuales, pone de manifiesto la permanencia de la historia a través del tiempo.”

- Intervenciones en la edificación existente (Arquitectura popular modernista). La mayoría de las viviendas no cumplen las normas de habitabilidad, existiendo habitaciones sin ventilación, y de dimensiones muy reducidas. Los baños y cocinas no cumplen la normativa actual y están lejos de unos mínimos higiénicos. Por ello, es necesaria la rehabilitación de las viviendas, mejorando las condiciones de habitabilidad, sin que ello suponga la pérdida de sus características esenciales.

- Tareas de restauración / rehabilitación que permitan mejorar la calidad del hábitat:Rediseñar los elementos húmedos.

Memoria Tecnica 30

Plantear una nueva organización espacial, más flexible y diáfana, garantizando la ventilación e iluminación natural de todos los espacios. La brisa como condicionante de partida en el diseño de las viviendas.

Mejorar el acondicionamiento de las viviendas, intervenciones en cubierta y forjados. Recuperar el patio y la terraza-azotea como elementos esenciales de la vivienda. El patio-jardín.Eliminar añadidos. La eliminación de añadidos en altura, y modificaciones que permitan devolver a los inmuebles su tipología de origen o permitan su mejor inserción en el tejido urbano (Foto 2).

- Intervenciones en la edificación nueva:Altura de la edificación con predominio de dos alturas. No edificar más de tres alturas, en el caso de elevar cuatro alturas siempre se recomienda con retranqueo a fachada mediante amplias terrazas, garantizando así la entrada de luz natural a las calles.

Recuperar el patio y la terraza como elementos compositivos. Viviendas pasantes con patios y terrazas. Terrazas en cubierta que se vinculan al patio y a la calle.

Recuperar l´escalà como elemento compositivo.

Garantizar alturas de techo superiores o iguales a 3m.

Se exigirá calidad ambiental a la nueva edificación que reemplace los edificios demolidos. Los nuevos edificios formarán una unidad arquitectónica con el resto de los inmuebles que se mantienen, garantizando así una continuidad diacrónica de la forma de los barrios. (Evitar ladrillo cara vista; balaustradas; elementos ornamentales muy recargados……)

- Arquitectura contextual:Una arquitectura ambientalmente integrada pero reconocible como perteneciente a su momento histórico;

esforzada en establecer continuidades entre lo nuevo y lo viejo mediante una investigación del lugar y atendiendo a la documentación del Archivo de Barrio.

“Una arquitectura comprometida con el principio de ‘continuidad diacrónica’ de la forma de la ciudad.”

Recuperar los umbrales, y la exterioridad de las viviendas/comercios

- El umbral es el elemento más significativo del barrio, representa la exterioridad de la vivienda/comercio, así como la proyección social del individuo.

- El espacio doméstico está muy vinculado al espacio exterior, a la calle. Por lo tanto, la calidad de la vivienda depende fundamentalmente de la calidad del espacio público que le rodea. Es necesario que la vivienda recupere sus umbrales, sus espacios de relación con el entorno en el que se encuentra.

- Por tanto, La Pepri recomienda reestablecer y potenciar este vínculo interior-exterior, para que las viviendas no se encierren en sí mismas y no pierdan la esencia de su espacio.

Favorecer la densidad, la heterogeneidad funcional y social para garantizar la convivencia

- Mantener el carácter residencial del barrio, mejorando la calidad del hábitat, y conservando las actividades ligadas a él, como el pequeño comercio y el taller-estudio.

- Mantener la hibridación del barrio para garantizar su vitalidad. Utilización de algunas plantas bajas para actividades artesanales, comerciales y profesionales, vinculadas con patios y/o terrazas, prolongando así el espacio público dentro de la huella construida. Estas plantas bajas podrán estar relacionadas en algunos casos

con el espacio de la vivienda, por ejemplo: la vivienda de un artista.

Jugar con llenos/vacíos dentro del tejido. Incorporación de la naturaleza en el paisaje urbano.

- Recuperar “el patio-jardín” dentro de las viviendas, y de los locales públicos. Entrelazar de acuerdo con el proyecto de Via Verde Valencia (www.viaverdevalencia.com) la trama de las calles y de las plazas, con la trama de los patios ajardinados, mejorando así la calidad espacial del espacio público.

- Incorporar el arbolado en las plazas y en los márgenes del barrio.

- Preservar algunos vacíos preexistentes donde ya existe arbolado, para su incorporación en la imagen urbana.

Memoria Tecnica 31

Plànol de les Cases de Menjar, Museu de Ceràmica a l’aire lliure i Rehabilitació de les cases del Cabanyal-Canyamelar-Cap De França

ConvidaVisita

La Pepri Convida i Visita : Cases de Menjar, Museu de Ceràmica a l’aire lliure i Rehabilitació

Memoria Tecnica 32

Memoria Tecnica 33

Memoria Tecnica

Carrer…�

d’Eugenia Vinyes

�

del Doctor

Lluch

�

de la Reina

�

de la Barraca

�

del Pare Luis

Navarro

�

del Progrés

�

de José Benlliure

�

d’Escalante

�

del Rosari

�

Cases de

Menjar

(14)

La Pepri Convida

Pizzeria La Mar,

núm. 58 (14c)

Hamburgueseria La

Ola, núm. 167 (06c)

La Pascuala,

núm. 177 (12c)

La Bodegueta del

Mar, núm. 229 (08c)

La Lonja del

Pescado, núm. 243

(09c)��

�Mesón La Reina,

núm. 173 (13c)

Casa Riberongo,

núm. 258 (15c)

�

�

�

�

La Musola,

núm. 35 (10c)�

�Casa Guillermo,

núm. 15 (03c)

�

Casa Guillermo (1957),

núm. 26 (02c)

Casa Montaña,

núm. 69 (04c)

La Bocana,

núm. 73 (07c)

L’Entrepà,

núm.117 (01c)

Restaurante Garum,

núm. 128 (05c)

�

�

La Paca,

núm. 30 (11c)

�

�

Museu de

Ceràmica

a l’Aire Lliure

(23)

La Pepri Visita

�

núm. 219 (03v)� núm. 173 (21v)

núm. 196 (16v)

núm. 237 (17v)

núm. 275 (18v)

�

núm. 198 (01v)

núm. 252 (02v)

�

núm. 338 (13v)� núm. 217 (22v)

núm. 232 (23v)

núm. 262 (14v)

núm. 279 (15v)

�

núm. 85 (06v)

núm. 275 (07v)

núm. 316 (08v)

núm. 317 (09v)

núm. 321 (10v)

núm. 327 (11v)

núm. 329 (12v)

�

núm. 225 (19v)

núm. 262 (20v)

núm. 308 (04v)

núm. 323 (05v)�

�

Cases de Menjar, Museu de Ceràmica a l’aire lliure

34

Memoria Tecnica 35

Memoria Tecnica

Carrer de La Reina

Rue de Maguelone, Montpellier

La Pepri_ Reforma

37

Memoria Tecnica 38

Memoria Tecnica 39

Memoria Tecnica

Rambla del Mediterrani

Avinguda de Valladolit, Benimaclet

Avinguda del Regne de València

40

Memoria Tecnica 41

Memoria Tecnica

Via Verda del Cabanyal (carrer de Sant Pere)

Leiden

Montserratina de Viladecans

42

Memoria Tecnica 43

Memoria Tecnica

Passeig del Cabanyal (carrer de Pescadors)

Carrer en Benimaclet

44

Memoria Tecnica 45

La Pepri _Informa

Comentaris

“No se habían visto desde que tenían diez años. Vivían en casas cercanas, en el Cabañal; jugaron juntos unos años. Charlan, recuerdan cien nombres de vecinos y vecinas de los que fueron y pasaron, los que todavía andan aquí y allá, los que no tienen paradero conocido. Me recuerda jovenzuelo, a mi padre -por el café y el chamelo- en el café de la esquina de la “Acequia del gas” y la calle de la Reina, lo que le lleva a contar lo sucedido a Blasco Ibáñez en otro café cercano (-¡Cómo hablaba aquel hombre!): -Yo le escuchaba desde el balcón de su casa que daba justo frente del café. Con su barba y su melena. ¡Cómo hablaba! ¡No se le oía más que a él! Porque entonces no había ni coches ni tranvías en aquel trozo del Cabanyal.” (Max Aub. La gallina ciega. Diario español)

“El mercat d’El Cabanyal, ves a vore’l. Si anares hui, t’encantaria. Molta gent, dels més importants de tota València. Molt bo, molt bo…” (Entrevista citada en Santamarina, 2007: pàg. 62) (Veí del Cabanyal. 82 anys).

“I seria un barri estupendo si s’ompliria de gent jove, perquè ells també acusen de que el barri és tot de gent vella, però, clar, no donen oportunitats a que la gent jove se’n vinga ací” (veí del Cabanyal. 35 anys).

“I que caia una bomba? Pos allà anàvem als derribos, mira, cosa de crios, perquè jo tindria sis anyets, per ahí. Però ma’n recorde com si fóra ara. I...i un desastre!” (Entrevista citada en Santamarina, 2009: pàg. 62).

“El Cabanyal se quedó sin un alma, ¡no vivía nadie! ¡Nadie! Sólo vivía una persona, en todo el Cabanyal, ¿eh? Vivía una persona aquí en esta calle, un señor que se llamaba Tio Colàs” (Entrevista citada en Santamarina, 2009: pàg. 62).

“En muchas calles se hacía baile: ‘¡oye! hoy en la calle San Pedro hacen baile’. A veces en verano habían seis o siete

calles que hacían baile, ¿sabes? Ibas ahí a bailar, o bien aquí o bien allá” (Entrevista citada en Santamarina, 2007: pàg. 52) (Veïna del Cabanyal, 73 anys).

“La gente ahora piensa que hay mucha etnia gitana, pero que la ha habido siempre y hemos convivido (…). De hecho, mi abuela, la madre de mi padre, es gitana. Mi padre es ‘merchero’ y mi madre es ‘paya’. Y ha habido siempre cruces así. En El Cabanyal yo tengo muchas amigas que son igual: de madre paya o padre gitano o al revés. Y han convivido siempre juntos” (Veïna del Cabanyal. 32 anys).

“Y un día Sorolla, que le llamaban Joaquín y mi abuela se llamaba Joaquina, Xima… mi abuela pues era muy guapa, es lo que se ve (…) y entonces Joaquín le dice: ‘te tengo que pintar’ y mi abuela le decía: ‘Ximo no, perquè les males llengües… les males llengües diuen que totes les modelos se giten en els pintors i si tu me pintes a mi después, com tinc que explicar?’ (…) ‘No te preocupes que yo te pintaré pero no te pintaré la cara’ (…) Y entonces no se le ve la cara” (Entrevista citada en Santamarina, 2007: pàg. 78).

“El Cabanyal me gusta mucho para enseñar cuando tengo visitas (…). Les puedo explicar que donde ahora hay un hotel, antes había un balneario muy bonito y que para anunciarlo hicieron unos carteles muy chulos en los años 20 o así (…). Además, las fachadas de las casas cubiertas de azulejos de colores siempre tienen mucho éxito, es muy Mediterráneo y les suena a Almodóvar.” (Veïna de Russafa. 25 anys).

“Un grupo de vecinos de El Cabanyal visitó el barrio de Ottensen en Hamburgo. Entonces, en marzo de 2002, un grupo del archivo de barrio de Ottensen visitaba El Cabanyal. De inmediato reconocí la singularidad del barrio, su estructura urbanistica, su riqueza arquitectónica y de artesanía, y yo amo el barrio.” (Arquitecte alemany. 50 anys)

“Well, I think Cabanyal is part of a ‘european heritage’, and therefore everyone has to support its rehabilition wether lives or not in Cabanyal (…). Beause... It will be one of the best places to live in Valencia, like Ottensen in Hamburg!, and it could be a unique quarter to make Valencia famous.” (Arquitecte alemany. 54 anys)

“Antes era más difícil vivir aquí porque no había comunicaciones, pero ahora es una maravilla” (Veí del Cabanyal. 54 anys)

Todos los sábados, por la mañana, bajo con mi mujer, desde Riba-roja al Mercado del Cabanyal a comprar pescado fresco porque es el mejor de toda Valencia. Luego, antes de volver, me doy una vuelva por el barrio y la playa porque siempre corre un vientecillo muy agradable. Vecino de Riba-roja, 65 años, jubilado.

“Cada uno se traía el pan… que tenía... Pescao, longanizas, all i pebre, escabeche, pulpo y… Cada uno sacaba sus cosas y entonces todos compartíamos todo… aquí éramos todos muy amigos y nos lo dábamos todo, sí, aquí antes se compartía todo. Ahora eso se ha acabado, no paran de pasar coches, ruido por aquí, uyyyyy! Y eso se ha ido perdiendo… eso se llamaba el sopar al carrer…” (Entrevista citada en Santamarina, 2007: pàg. 42).

Amontonabase en el fondo los edificios del Grao, las grandes casas donde están los almacenes, los consignatarios, los agentes de embarque, la gente de dinero, la aristocracia del puerto. Después, como una larga cola de tejados, la vista encontraba tendidos en línea recta el Cañamelar, el Cabañal, el Cap de França, masa prolongada de construcciones de mil colores, que decrecía según se alejaba el puerto. Al principio eran fincas de muchos pisos y esbeltas torrecillas y en el extremo opuesto, lindante con la vega, barracas blancas con la caperuza de paja torcida por los vendavales.Blasco Ibañez, Flor de mayo, 1895

Memoria Tecnica 46

Memoria Tecnica

Cabanyal Valent: ReconstruccióCabanyal Viu: Població i dinamisme

47

Memoria Tecnica

Cabanyal Positiu: Convivència Cabanyal Valencià: Conjunt històric obert

48

Memoria Tecnica

Cabanyal Connectat: Mobilitat interior i exterior

Cabanyal Eficaç: Habitatge i espai públic

49

Memoria Corporativa

Memoria Corporativa 51

Cabanyal

Proposa

Reforma

Pensa

Informa

Escolta

Cabanyal

Convida

Concursa

Visita

Memoria Corporativa

Genérica y identificación de los apartadosManual d’Imatge Corporativa de La Pepri

C 45%M 0%Y 100%K 24%

C 40%M 91%Y 68%K 0%

C 15%M 61%Y 92%K 0%

C 63%M 66%Y 0%K 0%

R 100G 129B 30

R 63G 70B 135

R 130G 39B 57

R 197G 91B 38

C 100%M 0%Y 100%K 24%

R 0G 98B 41

Proposa

Reforma

Pensa

Informa

Escolta

Cabanyal

Convida

Concursa

Visita

C 4%M 76%Y 0%K 13%

C 60%M 11%Y 00%K 5%

C 24%M 0%Y 0%K 50%

R 77G 99B 108

R 180G 61B 113

R 5G 139B 196

C 60%M 20%Y 41%K 0%

R 59G 132B 125

Colores corporativos

52

Informa

Proposa

Reforma

Pensa

Escolta

Cabanyal

Visita

Convida

Concursa

Memoria Corporativa

Logomarcas De Los Apartados

53

Si meliora dies, ut vina, poemata reddit, scire velim, chartis pretium quotus arroget annus. scriptor abhinc annos centum quidecidit, inter perfectos veteresque referri debet an inter vilis atque novos? Excludat iurgia finis, “Est vetus atque probus, centumqui perficit annos.” Quid, qui deperiit minor uno mense vel anno, inter quos referendus erit? Veteresne poetas, an quos etpraesens et postera respuat aetas?qui vel mense brevi vel toto est iunior anno.” Utor permisso, caudaeque pilos ut equinaepaulatim vello unum, demo etiam unum, dum cadat elusus ratione ruentis acervi, qui redit in fastos et virtutem aestimat annismiraturque nihil nisi quod Libitina sacravit.Ennius et sapines et fortis et alter Homerus, ut critici dicunt, leviter curare videtur, quopromissa cadant et somnia Pythagorea. Naevius in manibus non est et mentibus haeret paene recens? Adeo sanctum est vetusomne poema. ambigitur quotiens, uter utro sit prior, aufert Pacuvius docti famam senis Accius alti, dicitur Afrani toga convenisseMenandro, Plautus ad exemplar Siculi properare Epicharmi, vincere Caecilius gravitate, Terentius arte.t hos arto stipata theatrospectat Roma potens; habet hos numeratque poetas ad nostrumtempus Livi scriptoris ab aevo., olgus rectum videt, est ubi peccat.Si veteres ita miratur laudatque poetas, ut nihil anteferat, nihil illiscomparet, errat. Si quaedam nimis antique, si peraque dure dicerecredit eos, ignave multa fatetur, et sapit et mecum facit et Iova iudicataequo, quotus arroget annus. scriptor abhinc annos centum quidecidit, inter perfectos veteresque referri debet an inter vilis atquenovos? Excludat iurgia finis, “Est vetus atque probus, centum quiperficit annos.” Quid, qui deperiit minor uno mense vel anno, interquos referendus erit? Veteresne poetas, an quos et praesens etpostera respuat aetas?“Iste quidem veteres inter ponetur honeste, quivel mense brevi vel toto est iunior anno.” Utor permisso, caudaeque pilos ut equinae paulatim vello unum, demo etiam unum,dum cadat elusus ratione ruentis acervi, qui redit in fastos et virtutem aestimat annis miraturque nihil nisi quod Libitina sacravit.Ennius et sapines et fortis et alter Homerus, ut critici dicunt, leviter curare videtur, quo promissa cadant et somnia Pythagorea.Naevius in manibus non est et mentibus haeret paene recens? Adeo sanctum est vetus omne poema. ambigitur quotiens, uter

Cabanyal

Cabanyal

A

A

A

2A 2A

15 mm.

Cabanyal

Cabanyal

Cabanyal

Cabanyal

Cabanyal

Cabanyal

Cabanyal

Test de reducción

La marca puede utilizarse en distintos tamaños, siendo elmínimo recomendable el que aparece en este test (15 mm). En ningún caso se podrá variar la proporción entre los elementos que la componen.

Area de protección

Tomando el módulo “A” como referencia, y para quela logomarca mantenga su protagonismo y no hayainterferencias con textos o grafismos cercanos, semantendrá en area de protección que se muestra acontinuación.

Memoria Corporativa 54

Memoria Corporativa

Skinny Black

ABCDEFGHIJKLMN ÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 0123456789

Helvetica light

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 0123456789

Helvetica regular

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 0123456789

Helvetica bold

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 0123456789

Helvetica heavy

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 0123456789

Corporativa

Las tipografía constructiva de la marca está basada en laSkinny Black. Su uso debe restringirse a la marca y aplicaciones especiales: titulares, capitulares, etc...ie!

Compatibles

Se normaliza también el uso de la familia tipografica Helvética en todas sus variantes, aunque se empleará especialmente light y regular (roman), para texto corrido y bold y heavy para destacados y titulares. Sólo cuando no sea posible su uso, se cambiará por la fuente de sistema Arial, de similares características y disponible en todos los PC´s y Mac´s

Tipografías

55

Memoria Corporativa

Formats de presentació

Formats presentats en la primera fase corresponent al Pla Estratègic presentada en juliol 2010

- Plànol La Pepri Proposa (50x70cm): Ordenació, Mobilitat i Usos del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França.- Plànol La Pepri Convida i Visita (50x70cm): Cases de Menjar, Museu de Ceràmica a l’aire lliure i Rehabilitació de les cases.- Postals socio-urbanes informatives (6 de 10x15cm): Diagnòstic propositiu del barri.- Animació virtual 3D (model STR): Volumetria abstracta del conjunt.- Propostes gràfiques La Pepri Reforma: Rehabilitació de l’espai públic i l’edificació en quatre carrers simòlics del Cabanyal.- Web La Pepri Escolta i Xarxes socials: arxiu de barri, joc de rehabilitació interactiva i documentació.- Memòria (64 pàgines A4): dossier resum en a4.- BSO La Pepri: música d’acompanyament.- Merchandising La Pepri: les Claus del Cabanyal, de ‘ta casa rehabilitada’.

Metodologia de treball i Intencionalitat

El Grup de Treball ha estat dividit en tres subgrups per optimitzar el desenvolupament de les tasques:

- Grup de Diagnòstic- Grup de Proposta- Grup de Comunicació

La metodologia de treball ha sigut col·laborativa, tant en transversal com en paral·lel, amb reunions setmanals (de grup o bilaterals) que han lligat l’evolució del projecte i optimitzat la coordinació del mateix.

La voluntat al materialitzar el treball ha estat transmetre, primer amabilitat, després un treball intensiu i per últim les decisions, conjugant les idees tècniques amb el desig i la imaginació per un Cabanyal sencer i rehabilitat. Així doncs, els resultats són la satisfacció del mètode desenvolupat.

56

Annex

Annex 59

Instruccions d’Ús de La Pepri

Aplicació de La Pepri

Passet a passet, creant expectativa, mostrant el treball progressivament a través de canals paral·lels. L’aplicació paulatina de La Pepri implica anticipar-se a l’acció-reacció, mantindre viu i actualitzat el projecte per generar noves idees.

Com a projecte perfectible i apropiable necessita continuïtat definint altres fases de treball i d’estudi per completar-lo al llarg del temps perquè aquest és només el naixement de La Pepri.

Per útlim, és necessari fer pedagogia del projecte explicant detingudament les claus de La Pepri per generar un missatge d’acció positiva, començant pels assumptes que puguen crear major acceptació.

Difusió de La Pepri

- La Pepri en Acció Artivisme i imaginació per difondre les propostes in situ, els mitjans de comunicació i a través de les xarxes socials. Programació d’una sèrie d’encontres en distints llocs de la ciutat per explicar el projecte.- La Pepri Escolta Procés de participació ciutadana, carrer a carrer.- La Pepri Concursa Concurs d’idees per resoldre espais d’oportunitat detectats en el projecte, comptant amb els representants veínals des de l’inici per no generar conflicte i amb un resó internacional. Altres concursos menys tècnics, com ara un concurs de fotografia (la millor cara del barri) o concurs d’escultura (símbol de convivència) o de poesia (com t’imagines a La Pepri)

- La Pepri Regala Merchandising i distribució pertinent dels formats presentats optimitzant la repercusió.

Mediació social

Abans de mostrar el projecte a tota la ciutadania i els mitjans de comunicació, cal programar una sèrie de reunions bilaterales entre el promotor del projecte i els agents socials.

Creguem en la necessitat de mediadors socials, més enllà del partit polític, per acostar posicions en el conflicte i explicar amb delicadesa els beneficis de La Pepri i trobar punts d’interés comú.

Aquest intercanvi pot perfeccionar el projecte i aconseguir més aceptació.

Aleshores, entre d’altres, creguem necessari entablir conversacions amb:- Associació de Veíns del Cabanyal-Canyamelar.- Associació de Veíns de Pavimar.- Associació de Comerciants ACIPMAR.´- Associació dels hostelers.- Venedors del Mercat del Cabanyal.- Col·lectius socials del barri.- Personatge popular del barri.- Plataforma Salvem El Cabanyal.- Plataforma Sí Volem.- Representants de la Setmana Santa.- Representants Arxiu Ottensen, Hamburg.- Altres: Ministeri de Cultura, Ministeri de la Vivenda, ADIF. Universitats, Col·legi d’Arquitectes.

Annex 60

Les claus de La Pepri

Per acabar, els vint punts més destacats I innovadors del projecte:1. Construcció i gestió d’un Arxiu de Barri en el creuament de Sant Pere amb Pescadors.2. Creació d’un Museu de Ceràmica (a l’aire lliure) format per les cases catalogades.3. Potenciació d’una xarxa hostelera amb Cases de Menjar per crear consciència de Centre Històric.4. Dinamització comercial i embelliment de la Rambla del Mediterrani, equiparant-la amb les Grans Vies de l’Eixample de València.5. Dignificació i recuperació del Carrer de la Reina.6. Connexió de les principals places de l’eix històric Nord- Sud a través de la Via Verda del Cabanyal.7. Tractament ajardinat del bulevar de Doctor Lluch.8. Rehabilitació del conjunt històric protegit, tant de l’espai públic com de les cases i comerços.9. Mesures de dinamització econòmica i patrimonialització de l’edificabilitat.10. Activació i actuacions de progrés al barri amb nous equipaments de gestió municipal, privada i veïnal.11. Construcció d’una Comissaria de Policia en la zona més degradada del barri.12. Reconversió i transformació del Bloc Jarabo en Col·legi Major de les Universitats.13. Rehabilitació del patrimoni industrial del Cabanyal, començant per la Nau Sàndol amb la incorporació d’un Centre Cultural (possible Seu Social Caja Madrid-Bancaixa).14. Regulació de mecanismes que permitisquen l’autogestió veïnal en la gestió del barri.15. Mesures d’intervenció temporal en els solars existents per identificar oportunitats d’ús.16. Recomanacions urbanístiques que propícien la relació interior-exterior de les vivendes.17. Un Pla de Mobilitat Sostenible a favor del transport públic (bus i tramvia), la bici i els vianants, amb una

xarxa d’aparcaments integrats i el respecte a la vida al carrer.18. Millora i continuïtat de les connexions transversals amb la platja i València.19. Creació de llocs de treball gràcies al turisme, el comerç de les plantes baixes rehabilitades i la incorporació d’usos terciaris (hostals, hotels i oficines privades i municipals).20. Ubicació i creació d’una nova Regidoria d’Espai Públic normalitzant les relacions entre l’Ajuntament de València i els Poblats Marítims.

Annex 61

Annex

Recull d’experiències similars

62

Avís Legal

Copyleft / www.lapepri.com / 2010

El projecte per re-activar i rehabilitar El Cabanyal, de nom La Pepri, ha sigut elaborat amb afecte i dedicació per un representatiu grup tècnic de treball, provinent de diverses disciplines.

El punt de partida és l’encàrrec per part del partit polític PSPV-PSOE que el legitima per a presentar-lo públicament a la ciutadania com a alternativa a la situació urbana que presenta el barri valencià El Cabanyal-Canyamelar-Cap de França.

A La Pepri li agrada compartir el seu treball i per tant, les idees incloses en aquesta web es poden copiar, distribuir i comunicar públicament per quants així ho desitgen.

No obstant, per a qualsevol publicació i promoció, també pel propi PSPV-PSOE, s’ha de reconèixer i esmentar l’autoria de l’obra segons els crèdits que apareixen en aquesta web. No està permesa l’alteració, transformació o malinterpretació de la mateixa.

L’objecte de La Pepri no és comercial, sinó didàctic, participatiu i propositiu per a il·lusionar els ciutadans zamb un Cabanyal rehabilitat i de categoria.

12 de Juliol de 2010

Aviso Legal

Copyleft / www.lapepri.com / 2010

El proyecto para re-activar y rehabilitar el Cabanyal, de nombre La Pepri, ha sido elaborado con cariño y dedicación por un representativo grupo técnico de trabajo, proveniente de diversas disciplinas.

El punto de partida es el encargo por parte del partido político PSPV-PSOE que lo legitima para presentarlo públicamente a la ciudadanía como alternativa a la situación urbana que presenta el barrio valenciano El Cabanyal-Canyamelar-Cap de França.

A La Pepri le gusta compartir su trabajo y por tanto, las ideas incluidas en esta web se pueden copiar, distribuir y comunicar públicamente por cuantos así lo deseen.

No obstante, para cualquier publicación y promoción, también por el propio PSPV-PSOE, se debe reconocer y mencionar la autoría de la obra según los créditos que aparecen en esta web. No está permitida la alteración, transformación o malinterpretación de la misma.

El fin de La Pepri no es comercial, sino didáctico, participativo y propositivo para ilusionar a los ciudadanos con un Cabanyal rehabilitado y de categoría.

12 de Julio de 2010

Annex 63

www.lapepri.com

La Pepri, que Pensa + Escolta + Proposa +

Reforma + Informa, eés una estrategia de rehabilitacióo i re-activacioó del Cabanyal-Canyamelar-Cap de Franca