l'arjau no 49 (setembre'04) - arxiumunicipal.guixols.cat · catalunya (dhec) no esmenten l ......

Exposici delcentenari del portExposici delcentenari del port

S A N T F E L I U D E G U X O L S NM. 49 SETEMBRE 2004S A N T F E L I U D E G U X O L S NM. 49 SETEMBRE 2004INFORMATIU DE LARXIU - MUSEU - EDUCAC I - B IBL IOTECA INFORMATIU DE LARXIU - MUSEU - EDUCAC I - B IBL IOTECA

EL TEMA

Fotgrafs guixolencs.Jaume Bertran i Gonzlez, laventura del segle XIX

Fotgrafs guixolencs.Jaume Bertran i Gonzlez, laventura del segle XIX

La Santa -i polmica-Missi de 1908La Santa -i polmica-Missi de 1908

LA RECERCALA RECERCA

EL PATRIMONIEL PATRIMONI

EL TEMA

L A R J A U I N F O R M A T I U D E L A R X I U - M U S E U - E D U C A C I - B I B L I O T E C A 3

EDITORIAL

Quan escrivim aquestes ratlles de leditorial -amb un xic de re-

tard, respecte a anys anteriors- sn dies de vacances i se celebra

la festa del poble. s, doncs, un bon temps per a revisar les

activitats de durant el curs. I, des del concepte de poble, pensar

tamb en les que han dut a terme altres serveis municipals i els

diferents collectius culturals de la ciutat.

s evident que els ciutadans tenim en com -i ho assumim responsablement- espais urbans,

serveis, festes, etc. I aquest fet de tenir, per igual, coses ens defineix una mica com a poble.

Per la ciutat s alguna cosa ms que aix. La ciutat s plural, i hi procurem conviure perso-

nes que som molt diferents. Cadasc t -i ha de desenvolupar- la seva prpia identitat. I, aix

mateix, cada grup o entitat t la seva prpia manera de veure les coses i de realitzar-les, dins

dun mateix poble. Aquestes diferncies o singularitats, personals i collectives, no solament

shan dacceptar i afavorir sin que han desdevenir un vincle -i ms fort encara que aquelles

coses que tenim, per igual, en com- que ens defineixi com a comunitat ciutadana.

Des de les pgines de LArjau intentem simplement aix: po-

sar en com el que sha investigat o all que han fet uns

serveis municipals determinats, i contribuir -en la dife-

rncia- a ser poble. Com lalternana de sons i

silencis que dna ritme a la bona msica,

larxiu ha de combinar els silencis de

la recerca i del treball intern amb les

activitats ms sorolloses dels Tallers

dHistria. No voldrem caure en

el fer per fer; en un activisme

sense objectius amples, que

noms busqus lxit, la so-

brevaloraci del que fem o la

justificaci del propi servei.

Tampoc no podem ni volem ignorar

el que fan i com ho fan els altres ser-

veis i les altres entitats culturals de la ciutat. El

que passa s que potser ens falta un punt de trobada, que en

faciliti el coneixement mutu, el dileg i el consens, en el context dun

projecte global de ser ciutat. Fa ja molts anys que es va intentar de constituir una co-

missi mplia de cultura que agrups tot el teixit cultural de la ciutat. No ens en vam sortir.

Els errors sn tamb part de la nostra vida, i nhaurem de treure el valor positiu.

Tots plegats -i cadasc des del seu vessant cultural- haurem doferir als ciutadans de Sant

Feliu i a totes aquelles persones que visiten la ciutat all que histricament ens defineix com

a poble i que ens distingeix dels altres. I fer-ho -no des duna posici de superioritat- amb

una actitud solidria i oberta als altres pobles. Estem plenament convenuts que la convi-

vncia es construeix des de la cultura. Per aix s important una oferta cultural diversa, a

la qual volem contribuir, des de la recuperaci i divulgaci del passat. I compartir coneixe-

ments, valors i memries plurals. Donar a conixer i oferir la nostra histria: Guitart, Bor-

ds, Garreta, Josep M. Vil.... i sobretot la nostra terra, la naturalesa -el que ens en queda!-,

que no s nostra per a fer-ne el que ens plagui, sin per a millorar-la i perqu lhem de

transmetre als qui ens vnen darrere de manera habitable i, si s possible, bella, ntegra1.

ngel JimnezCoordinador de LArjau

49EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3- LARJAU, UNA EINA PER AL POBLE. ngel Jimnez

LARXIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4- MOSSN CAMIL GEIS I EL CENTENARI DEL MSIC JOSEP M. VIL. ngel Jimnez- NOMS DE CARRERS. CARRER I BIBLIOTECA PBLICA DOCTAVI VIADER I MARGARIT. ngel Jimnez- DARRERES DONACIONS A LARXIU

LA RECERCA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7- LA SANTA -I POLMICA- MISSI DE 1908. ngel Jimnez

EL PATRIMONI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13- FOTGRAFS GUIXOLENCS. JAUME BERTRAN I GONZLEZ, LAVENTURA DEL SEGLE XIX. Agust Rolds i Soler

EL TEMA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20- EXPOSICI DEL CENTENARI DEL PORT. ngel Jimnez

EL MUSEU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24- UNA MIRADA A LOBRA GIRONINA DE CATAL-ROCA I A LACTUALITAT DELS FOTGRAFS LOCALS. Laura Francs- EL PAILEBOT SANTA EULLIA SAFEGEIX AL CENTENARI DEL PORT. Slvia Alemany- NOTCIES DEL MUSEU- DARRERES DONACIONS AL MUSEU

SERVEI DEDUCACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29- LA MSICA QUOTIDIANA. Jaume Oliver Ferrer- PARTICIPACI DEL CEIP LESTACI AL PROGRAMA LESCOLA AL FRUM. Comissi de Convivncia i Solidaritat- PLACES DESCOLARITZACI ASSIGNADES AL LLARG DEL CURS 2003-2004. Servei Municipal dEducaci- NOTCIES DEL SERVEI DEDUCACI

LA BIBLIOTECA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35- LA BIBLIOTECA JUST MANEL CASERO, A UN ANY DE LA SEVA INAUGURACI. Alcia Aguado Campos- NOTCIES DE LA BIBLIOTECA- DARRERES DONACIONS A LA BIBLIOTECA- NOVETATS EDITORIALS DE LA BIBLIOTECA

DIRECTORI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

EN AQUEST NMERO INFORMATIU DE LARXIU - MUSEU - EDUCACI - BIBLIOTECA SANT FELIU DE GUXOLS NM. 49 SETEMBRE 2004

LArjau, una einaper al poble

EDICIAJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUXOLS

REDACCIARXIU MUNICIPAL

SERVEI DE PUBLICACIONS DARXIUCra. de Girona, 45-47

17220 St. Feliu de GuxolsTel. 972 32 25 93

COORDINACINGEL JIMNEZ

CONSELL DE REDACCISLVIA ALEMANY

M. NGELS COMASDAVID HERNNDEZ

COLLABORADORSNGEL JIMNEZ, AGUST ROLDS, MONTSE BERNIOL,

LAURA FRANCS, SLVIA ALEMANY, JAUME OLIVER I FERRER, COMISSI DE CONVIVNCIA I SOLIDARITAT DEL CEIP LESTACI,

ALCIA AGUADO CAMPOS.

Foto de la portadaCONSTRUCCI DEL MOLL, 1907-1908.

(Fot. Jess Mauri. AMSFG: collecci Carme Arxer).

Assessorament lingsticJOSEP SOL

Disseny i maquetaciDOSIS DISSENY

ImpressiGRFIQUES ALZAMORA

DIPSIT LEGAL: GI-1.616-89

Cap part daquesta publicaci, incloent-hi el disseny,fotografies, dibuixos i estadstiques, no pot ser reproduda,emmagatzemada ni transmesa de cap manera ni per capmitj (elctric, mecnic, ptic, de gravaci o b fotocpia)

sense autoritzaci prvia de lautor i editor.

INFORMATIU DE LARXIU - MUSEU - EDUCACI - BIBLIOTECA

1. SUAU, T. Jo destruir els destructors de la terra, dins Serra dOr, juliol-agost/04.

I N F O R M A T I U D E L A R X I U - M U S E U - E D U C A C I - B I B L I O T E C A L A R J A U4 L A R J A U I N F O R M A T I U D E L A R X I U - M U S E U - E D U C A C I - B I B L I O T E C A 5

Per de mossn Camil Geis, qui sen recorda?Mossn Camil Geis i Parragueras (Pont Major de Girona 1902 - Sabadell 1986)

era prevere, poeta i msic. Arran del centenari del naixement daquest sacerdot giron, alguns escrits -al Diari de Girona i a la Revista de Girona, que jo recordi- nhan fet memria. Per ni aquestes dar-reres notes ni el Diccionari dhistria eclesistica de

Catalunya (DHEC) no esmenten lestada daquest msic i poeta a la parrquia de Sant Feliu de Guxols.Mossn Camil va ser ordenat sacerdot el dia 6 de juny de 1925. I el seu primer dest, o nomenament, va ser la nostra ciutat. Efectivament, Mn. Camil exerc per espai de dos anys el crrec dorganista

de la parrquia del monestir, on fund una notable capella polifnica que anomen Schola Cantorum. Daquest nomenament, LAvi Mun2 en don la deguda notcia, qualificant el prevere collega de notable poeta. Com vosts ja saben, lEnric Bosch i Viola (Figueres 1882 - Sant Feliu de Guxols 1932), director de LAvi Mun, tamb nera, de poeta3.Ni a mossn Josep M. Cervera ni a Gerard Bussot, en els seus respectius estudis, sels pass per alt la tasca musical daquell sacerdot desenvolupada al nostre poble, entre 1925 i 19274.Segons lamic Gerard Bussot, el bon organista, poeta i escriptor sidentific rpidament amb els corrents musicals i literaris de la ciutat. Va ser collaborador del setmanari guixolenc LAvi Mun5, i va escriure lany 1927 la lletra de La sardana dels sembrats, musicada pel guixolenc Josep Maria Vil i Gandol (Sant Feliu de Guxols 1904 - Girona 1937). Com diem a linici, aquest any sacompleix el cente-nari del naixement de lexcellent msic guixolenc, que, dissortadament, mor molt jove: Josep M. Vil. Esperem que els melmans locals ens en faran me-mria. Tamb, des de les pgines del proper LArjau, recordarem la figura i lobra del msic guixolenc, que collabor amb mossn Camil Geis.

NGEL JIMNEZArxiu Municipal

L A R X I U

Mossn Camil Geis i el cente-nari del msic Josep M. Vil

Coneixen mossn Camil Geis? I, Josep M. Vil? Sn dos msics que coincidiren, es conegueren i treballaren plegats a Sant Feliu de Guxols. Del darrer, amb motiu del centenari del seu naixement, tindrem ocasi de parlar-ne extensament molt aviat. La ciutat li dedic, fa temps, un carrer, al barri de Sant Flix i Sants Boada. I diversos autors -Gerard Fabregat, Josep M. Cervera, Gerard Bussot i Josep Cullell-Ramis1- ens nhan fet justa memria.

L A R X I U

NGEL JIMNEZ

Mn. Camil Geis i Parragueras (1902-1986).

1. Josep M. Vil i Gandol, en el centenari del seu naixement. (1904-1937), a ncora, FM, 2004.2. Nm. 396 (28.11.1925).3. En parlem, en aquest LArjau, a la secci de carrers: el dOctavi Viader.4. Francesc Civil el cit errniament en el seu assaig El fet musical a les co-marques gironines en el lapse de temps 1800 - 1936.5. Nms. 414, 426, 593 i 704.

NOMS DE CARRERSCarrer i biblioteca dOctavi Viader i Margarit

Limpressor guixo-lenc Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guxols 1864 - 1938) dna nom a un petit carrer -entre el dEnric Bosch i Viola (Figueres 1882 - Sant Feliu de Guxols 1932)- i el de Rafael Mas i Valent (Girona 1880 - 1935). Casualment, les tres perso-nalitats -limpressor, el po-eta que dirig LAvi Mun i larquitecte giron (tamb lletraferit)-, moriren en poca republicana.s evident que un car-rer tan petit i allunyat -es troba ubicat a la urbanitzaci dUrca-tusa, ms enll de ledifici de la Creu Roja- no pot suscitar la curiositat, ni la dels

propis ciutadans ni la dels forasters. Per aix, vam

proposar de donar el nom dOctavi Viader i Margarit, a ms a ms, a un servei pblic de la ciutat: a la nova biblioteca municipal. Amb la clara finalitat que aquest nom pogus despertar ms curiositat i que, per tant, pugui generar ms explicacions, ms conferncies, exposicions i tota mena dactivitats culturals. El prestigi de lobra artesana i artstica de Viader ha traspassat els lmits del nostre termenal i reds, i ha anat molt ms enll. Ara b, aix s alguna cosa que

els nostres lectors ja coneixen. Saben perfecta-ment que els Viader (Octavi, Germ i Josep M.) es distingiren sobretot per estampar i illustrar llibres sobre paper de suro. Quan la biblioteca municipal hi posi els rtols pertinents i el ttem, sen tornar a parlar. I lAlbert Juanola, bon co-neixedor de lobra, ens en tornar a fer memria. I lany vinent -IV Centenari de la publicaci dEl ingenioso hidalgo don Quiijote de la Mancha- ens permetr, sens dubte, de tornar-ne a parlar. I qui sap si podrem recuperar ledici que Viader va fer el 1905, que s de propietat municipal -amb registre notarial i el corresponent acord munici-pal-, i que ha anat a parar misteriosament -no sabem com!- a les prestatgeries de la biblioteca Nacional de Madrid1. Amb la llei de Patrimoni a les mans, no el podrem recuperar per a la ciutat?Al llarg de la segona meitat del s. XIX, el procs dindustrialitzaci de la ciutat comport una srie de canvis socials i culturals2. Entre altres, re-cordem aqu la progressiva alfabetitzaci del po-ble i la revoluci en el camp de les arts grfiques, ledici de llibres com a negoci i labaratiment i difusi del llibre. I la rpida expansi i diversifica-ci de la premsa.En aquest context, lany econmic de 1888 - 1889, Octavi Viader es va donar dalta com a contribuent de la Matrcula Industrial, en qualitat denquadernador de llibres i, com a tal, consta en la llista de contribuents daquell any.Per, immediatament, en Tavi comen a estampar amb gust llibres locals, com el fams Catlech de la Exposici de Belles Arts de 1892, dun gran inters per als estudiosos de la histria de lart.El 1893 la impremta i llibreria dOctavi Viader era al carrer Major, 14 i 16, on imprim petits llibres dautors guixolencs. Per posar noms un parell dexemples: Lany 1893 va estampar el monleg en vers de Pere Colomer i Fors3, Lespatlla cos-sos, que es podia adquirir al preu dun ralet; I el 1894, edit un altre monleg, Lo mestre descola, de Bernab Llorens Collell (Llagostera 1874 - Girona 1939)4. Tamb la impremta edit obres de Salvador Albert, ganx dadopci -nascut a Palams, que no sens enfadin!-, com la novella Ideal (1898), entre moltes altres.Les obres editades per Viader els anys 1893 i 1894 encara situen la llibreria i impremta al carrer Major. Tanmateix, per aquestes mateixes dates, lestabliment es trasllad a la rambla dAntoni Vidal, on el 1902 es bast un nou edifici projectat pel mestre dobres Pere Pascual i Baguer.

ngel JimnezArxiu Municipal

Lany 1888 Octavi Viader es va donar dalta a la contribuci industrial com a enquadernador.

1. Sobre aquest assumpte vegeu Tauler, Ramon. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, dins LArjau , nm. 33, febrer 1999.2. Daquests canvis, com la fe en el progrs i la cultura, en parlem tamb en aquest LArjau, en el treball de recerca sobre la Santa Missi de 1908.3. LAgust Rolds, en el treball que proximament editar sobre el teatre, en parla extensament. 4. Malauradament, coneixemem ms en Bernab Llorens perqu va ser afusellat a Girona per la repressi franquista que no pas per les seves obres literries.

Octavi Viader amb roba de tre-ball. Fotografia publicada per la

revista La Esfera de Madrid.


En el nostre treball de recerca Lanticle-ricalisme a Sant Feliu de Guxols i co-marca a lpoca contempornia1 vam intentar de deixar clar que el tradicional

anticlericalisme ganx no era el resultat o la conse-qncia de tants i tants segles de domini monacal, com sovint shavia pensat i dit. El significat ms precs de la paraula anticlericalisme fa referncia a una actitud crtica o de rebuig dun altre fenomen al qual soposa: el clericalisme. En alguns perodes de la histria -i encara, ara, s una malura que subsis-teix- lestament clerical ha intentat de retenir poder poltic, econmic, cultural i social. I no cal estudiar teologia per adonar-nos que el poder s justament el contrari o la negaci dels valors evanglics que el mateix clergat professa i predica. LEsglsia mant un privilegi que la diferencia daltres sectors de la ciutadania -i sovint loposa als seus interessos, com per exemple als de lhistric moviment obrer-.

LES ARRELS DE LANTICLERICALISME

Com saben molt b els lectors, el poder de lesglsia local havia trontollat fortament amb lexclaustraci dels monjos benedictins i la desamortitzaci de bns eclesistics durant el perode progressista (1835-1843). Fins llavors, les autoritats i una bona part del poble havien fet costat al clergat secular de lesglsia de Sant Joan. (Per descomptat que tamb el monestir havia tingut sempre el seu grupet de fi-dels partidaris). Per unes altres circums-tncies, que queda-ren reflectides en el Concordat de 1851, venien a rehabilitar i reforar el poder social de lEsglsia, que apareixia com la gran aliada espiritual de lEstat, en

establir de poder a poder un pacte de mtua con-venincia. Un pacte que restaurava les esquerdes de lestructura eclesistica. Era un ampli marc legal que consolidava lestament clerical en lensenyament i en altres mbits, com una mena de funcionariat del culte religis que viuria a crrec dels pressupostos generals de lEstat.A Sant Feliu, a mitjan segle, comenaren a aparixer les primeres manifestacions pbliques de rebuig al clericalisme. Les ms sorolloses i populars es dona-ren a lentorn de la figura del federal Pere Caim i Bascs (1819 - 1878)2.La Restauraci borbnica (1876) tamb adopt la reli-gi catlica com la de lEstat i lobligaci de mantenir el culte i els seus ministres. Tot i que garantia la lliber-tat daltres opinions religioses i cultes en el terreny privat, noms eren permeses les cerimnies i manifes-tacions pbliques prpies de la religi de lEstat.A la ciutat, aleshores es fund una escola racionalista, La Verdad, que esdevingu Horaciana lany 1907 i que el 1908 tenia el nom de La Luz del Progreso; sorti-ren al carrer setmanaris racionalistes o lliurepensadors, com El Siglo XX; es crearen societats, com la lgia manica Gesoria que, amb daltres, shavia proposat lobjectiu de promoure el pensament lacista. En tot aquest procs o campanya destacaren dues perso-nalitats guixolenques: Narcs Duran i Juera, ma i futur alcalde de la ciutat, i Rafael Piol i Maim, tamb

ma i lliurepensador. A ms, tots dos havi-en estat pedagogs, periodistes, coope-rativistes i federals3. Precisament, un arti-cle publicat el 1891 a El Siglo XX -atribut a Rafael Piol, encara que era firmat amb el pseudnim de Satiri-

llas- titulat Duda, va ser denunciat pel clerical Pere Pascual i Baguer, de qui hem escrit sovint4. Sacusava, presumptament, Rafael Piol de posar en dubte la

L A R X I U

NOTCIESD E L A R X I U

DARRERES DONACIONSA L A R X I U

FONS JOSEP BERGA I BOADA

El Sr. Santiago Planas Berga ha fet donaci a lArxiu Municipal de documentaci del fons de lescriptor i pintor Josep Berga i Boada (Olot 1872 - Sant Feliu de Guxols 1924). Els documents i fotografies estan relacionats amb lEscola de Belles Arts i la Pedagogia de lArt, i tamb, de manera ms especfica, amb el Museu i lAgrupaci Excursionista daquesta mateixa escola.

- Manuscrit Apunts que envio al president de la Diputaci de Gerona, sobre les Esco-les de Belles Arts. Data: 7 gener 1917. - Manuscrit Memria a la Corporaci com

a professor de lEscola dArts i Oficis de Sant Feliu de Guxols. Data deduda: any 1919.- Manuscrit Centre Artstic. Sense data.- Manuscrit, sense ttol Doncs me vaig trovar.... Sense data.- Manuscrit, sense ttol Dintre aquest ordre de.... Sense data.- Manuscrit, sense ttol Els lmits per a lensenyansa.... Sense data.- Carta de Manuel Cazurno, Instituto General y Tcnico de Gerona. Data: 16 setembre 1912.- Carta de Narciso Xifra, vi-cepresident de la Comisin Provincial de Gerona. Data: 8 doctubre 1912.- Anunci manuscrit, per al tauler danuncis de lescola, Aclaraciones al reglamento interior de la escuela. Data: 11 doctubre 1910.- Manuscrit Llista de nois que concorren a la secci de Belles Arts de lEscola DArts i Oficis de Sant Feliu de Guxols. Curs 1921 - 1922.- 7 manuscrits, de diferents alumnes, Excursi a Gero-na. Memries. Dates: entre el 31 mar i el 19 dabril 1918.- Manuscrit, sense ttol (fulls solts del discurs dinauguraci del Museu). Comena: ...pena cal confessar-ho.... Data deduda: any 1919. - 2 fotografies de lA. E. de lE. de B. A. a Empries.- 5 fotografies de lA. E. de lE. de B. A. a Vallva-nera.- 1 fotografia de lA. E. de lE. de B. A. a la roca de Sant Jaume.- 2 fotografies a les excavacions de la villa romana de Tossa.- Full imprs, suple-

ment dEl Ideal, Inauguraci de la Vitrina del senyor Mel de Tossa, en el Museu Municipal de Sant Feliu de Guixols. Discurs del senyor Josep Berga i Boada. Data: 12 setembre 1920.

COLLECCI CARME ARXER ANGLADA: SECCI JACINT VERDAGUER

En els dos darrers nmeros de LArjau sha donat notcia de la donaci de la Collecci Carme Arxer Anglada per mitj del seu esps, Sr. Josep Ferrer Tharrats. A tota la documentaci, llibres i fotografies referits a Sant Feliu de Guxols i que van ser donats inicialment, shi va incoporar un conjunt de material reunit que tenia relaci amb lescriptor mossn Jacint Verdaguer, que s -en opini dels entesos- la collecci verda-

gueriana ms important de les comarques de Girona.

Aquest material forma la Secci Jacint Verdaguer dins la Collecci Carme Arxer Anglada, reunida en part a partir del Cat-leg duna collecci particular verdagueriana, elaborat i editat per D. Gmez Flores, lany 1977, en homenatge amb motiu del cen-tenari de LAtlntida i en commemoraci del setanta-cinqu aniversari de la mort de mossn Jacint Verdaguer. La Secci Jacint Verdaguer est integrada, a grans trets, pel material segent:- Prop dun centenar dedicions dpoca de lobra del poeta.- Una trentena dedicions posteriors a lany 1940.- Una vintena destudis monogrfics de diferents poques.- 3 publicacions peridiques de lany 1902 amb notcies de la mort del poeta.- 3 publicacions per a escoles.- Una trentena de goigs.- Material divers editat lany 2002 amb motiu de lany Verdaguer i que inclou pro-grames, recull de premsa, cartells i punts de llibre.- Guies explicatives i mapes del segle XIX dels llocs a qu el poeta va estar vinculat, com Cuba o Terra Santa.- Un centenar de postals amb retrats de Verdaguer o imatges dels llocs a qu aquest autor va estar vinculat.- Unes 500 estampes i recordatoris amb fragments de poesies verdaguerianes.- 3 documents de diferents entitats que van erigir monuments a Verdaguer al principi del segle XX i una carta de lany 1968 on una senyora dna testimoni de lamistat del poeta amb la seva famlia.

Cal destacar que hi ha quatre llibres amb dedicatries i signatures autgrafes de lautor i un lbum de fotografies indit de lany 1902, que inclou fotografies dels llocs relacionats amb Verdaguer, de la seva convalescncia, del seu enterrament i postals escrites pels diferents metges que el van assistir.

AGUST ROLDS

Agust Rolds ha facilitat a lArxiu Munici-pal prop duna cinquantena de fotografies en format digital, referents principalment a actes dels primers temps del franquisme i tamb a curses de motos i bicicletes.

30.03.04Maria Xifr

Documentaci privada diversa (s. XIX), pertanyent al Sr. Domnech, que fan refe-rncia a Besal.

01.05.04Llus Vancells Surroca

Reproducci de diverses fotografies de Narcs Vancells i Bona.

27.06.04Carme Ronds

3 cartilles de racionament.

28.06.04Margarida Gratacs i Alemany

Revista LAbella dOr. Empord, 1930.ARNAU, A. Rudimientos de Cultura Martima. 2 toms: 90 i 91. Manuales Gallach.

Sota aquestes lnies, Llus Vancells i fam-lia fotografiats per Narcs Vancells, 1958.

A baix, fotografia de Narcs Vancells.El fill, Llus, a la bolera dels jardins Juli

Garreta, 1959.

L A R E C E R C A

Lany 1908, a Sant Feliu, hi tingu lloc una Santa Missi que, en el context de lanticlericalisme popular, esdevingu polmica. Noms lautoritat moral de lal-calde federal Josep Irla -i la desgrcia dun terrible aiguat- en pogueren evitar conseqncies doloroses.

NGEL JIMNEZ

La Santa -i polmica-Missi de 1908

1. Esglsia i societat a la Girona con-tempornia. Quaderns del Cercle, 9. Girona, 1993.2. CLARA, J., JIMNEZ, A. El federal Pere Caim. 1819-1878. Barcelona. Edit. Prtic, 1975.3. JIMNEZ, A. Al cinquanta aniversa-ri de Rafael Piol i Maim (Barcelona 1866- Sant Feliu de Guxols 1932, dins la revista Es Corc, maig 1982.4. JIMNEZ, A. El parentiu dAgust Calvet -Gaziel- amb els Pascual de Sant Feliu, a travs dunes cartes, a LArjau, nm. 47. Novembre 2003. Vegeu tamb OLL ROMEU, J.M. Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogrfic. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. Pg. 180.

Butlleta del compliment pasqual de 1866.


L A R E C E R C A L A R E C E R C A

virginitat de la Mare de Du. Tot i que el tribunal de lAudincia de Girona, lany 1892, va absoldre el mes-tre guixolenc per manca de proves, lafer va enverinar ms les relacions entre els diferents grups de la po-blaci. Malgrat labsoluci, Piol va ser objecte dun atemptat i va haver de ser custodiat un grapat de dies pels seus amics federals ms influents, els Irla5.Aix i tot, Rafael Piol dos anys ms tard, ferm en les seves idees de combatre el fanatisme religis, denunciava que la senzillesa apostlica dels primers temps del cristianisme havia degenerat en un paga-nisme corregit i augmentat.Aquestes mateixes personalitats (Irla, Piol, Duran, etc.) impulsaren la tradici republicana guixolenca, que implicava una cultura poltica. s a dir, una visi del mn i de la vida en societat. La seva ideologia es basava en una fe cega en el progrs, font de tota mena de b, i en una cultura laica i igualitria.

MANIFESTACIONS CLERICALS I ANTICLERICALS

A pesar de laugment dentitats laiques i de les successives manifestacions anticlericals de finals del segle XIX i comenament del XX, les manifestacions pbliques de religiositat continuaven, principalment en forma de processons i de missions populars. Per aquestes prctiques externes de religiositat no feien altra cosa que donar ms motius de controvrsia i po-lmica als que neren contraris. Per posar un exem-ple, lany 1904, quan les Filles de Maria retornaven duna peregrinaci al Remei, els devots i devotes es trobaren que a la plaa del Monestir eren rebuts pels seus contraris al so duna cobla que tocava La marse-llesa, i que acab amb un brot de violncia.El fanatisme i la intolerncia dels uns provocava el fanatisme i la intolerncia dels altres.Una altra manifestaci externa de religiositat eren

les missions populars, o les Santes Missions. s clebre la que va tenir lloc lany 1845, predicada pel pare Claret (sant Antoni Maria). Eren, de fet, unes campanyes sistemtiques de predicaci que, durant unes dues setmanes, intentaven de fer darribar a tota la poblaci -infants i adults, homes i dones- un missatge bsicament moral i forar la prctica dels sagraments6. Les missions -promo-gudes pel bisbat i sovint organitzades per la par-rquia- sencomanaven a religiosos especialitzats -els missioners-, que en aquesta poca solien ser claretians o jesutes.

LA SANTA MISSI DE 1908

Des de 1889 i fins al 1920, mossn Jaume Puig va ser el rector de la parrquia. I era un prevere que creia -aix ho expressa en un comunicat al bisbat- que shavia de cristianitzar el poble de Sant Feliu -que no nera gens, segon el mossn- des del poder, a la for-a: mitjanant unes autoritats locals i nacionals que fossin veritablement catliques. Per lany 1908, a

Sant Feliu, precisament no governava una persona dEsglsia. Aleshores presidia el consistori, com a al-calde accidental, el republic Josep Irla i Bosch. I tots vosts saben que el futur president de la Generalitat a lexili era un federal de tota la vida, ma, lliure-pensador, etc., coreligionari i amic de Narcs Duran i Rafael Piol (guixolencs que, malgrat tot, volgueren unir en una sola lpida, collocada a lAjuntament el 1907, les efgies de Verdaguer i Pi i Margall).Lesglsia local, per, no escatimava mitjans per atreure la gent a la seva causa: escoles confessionals, la tasca social de mossn Sants Boada (1875-1936), que lany 1907 organitzava el seu fams Ateneo So-

cial; setmanaris com Llevor, El Faro i Ciutat Nova i el suport poltic dels regionalistes del Centre Catal.En aquest context de forces antagniques -clericals i anticlericals- es plantej la Santa Missi del 1908.

CORRESPONDNCIA, TELEGRAMES, FULLETONS I BANS

La correspondncia, els telegrames i els diferents comunicats, arran de la missi, sn tan abundants que noms podem fer-ne aqu un extracte del ms important.

A pesar de tot lambient anticleri-cal, les manifestacions pbliques

de la religi de lEstat -la Catlica-, emparades per la llei, continuaven

5. CLARA, J. La virginitat de Maria, qestionada a Sant Feliu el 1891, dins EBE, nm. 23, 2004.6. Des duna ptica diferent, Ernest Zargoza en parl a ncora (22.07.1999): Les Santes Missions a Sant Feliu de Guxols (1760 - 1959). De la de 1908, que aqu resumim, diu que no en va trobar notcies.

Corpus de 1904, a la placeta de Sant Joan (Autor: Jess

Mauri. Colleci dAgust Rolds).

Aplec a la platja de Sant Pol dedicat al triomf poltic del federal Salvador Albert, el 1910 (Edit. Pascal).


L A R E C E R C A

El dia 22 doctubre el senyor bisbe de Girona Francesc de Pol escriu a lalcalde de la ciutat i li anuncia que properament, a Sant Feliu, es far una Santa Missi, que predicaran els pares jesutes. Alho-ra, els convida a assistir a tots els actes que hi tindran lloc. A la sessi de Ple del 27 doctubre, lAjunta-ment acorda donar-sen per assabentat. El 3 de novembre, el rector -Mn. Jaume Puig- sadrea a lalcalde fent-li saber que la Santa Missi comenaria al vespre del proper dimecres, dia 11 de novembre, i que acabaria el diumenge, dia 22. In-vita lAjuntament a prendre-hi part i, especialment, a lacte pblic de rebuda dels pares missioners, que tindria lloc el dia 11 a dos quarts de sis de la tarda, a lestaci del tren. La comitiva dautoritats que els donaria la benvinguda es trobaria a lesglsia a les cinc. El mateix dia 3, lAjuntament sen dna per assabentat.

Per un dia abans que comenci la missi, concreta-ment el dia 10 de novembre, es produeix un encre-uament de telegrames entre lalcalde Josep Irla i el governador civil, Manuel Moreno Churrruca, sobre el tema de la missi, que esdev preocupant i pol-mic. I els comunicats se succeeixen rpidament.Lalcalde Irla demana una entrevista personal, aque-lla mateixa tarda, amb el governador. Aquest ltim hi accedeix. Tot seguit, amb un altre telegrama, lIrla comunica al governador que la situaci a Sant Feliu sagreuja per moments.

El mateix dia, el governador Moreno Churruca signa un document en qu disposa que quedin suspesos tots els actes pblics de la Santa Missi que hagin de tenir lloc fora de lesglsia parroquial i que, daques-ta disposici, sen doni compte al senyor rector. A la nit, el governador encara envia un altre telegrama demanant a la ciutat cultura i sensatesa; tamb hi diu que, dincgnit, lendem arribar amb el tren i que lIrla amb el secretari lesperin.Al mat del dia segent, 11 de novembre, el gover-nador civil envia un altre telegrama a lalcalde on li diu: Llegar a las 17,30 tren que sale a las 15,30. Salga V. al cruce para que hablemos pacificando antes nimos. Queda suprimida la procesin de recepcin. Todo ser dentro de iglesia. Voy completamente solo esperando hallar poblacin tranquila y la estacin tambin.- Moreno Churruca.Resposta de lalcalde: Recibido su telegrama. Con-tinuando gestiones encaminadas pacificacin nimos que tengo seguridad lograr, siempre organizndose actos no incurran provocacin. Estar esperarle esta-cin cruce tren tarde. J. Irla Bosch.

En efecte, la primera autoritat civil de la provncia va sortir de Girona, en direcci a Sant Feliu, en el ma-teix tren que condua els pares missioners a la nostra ciutat. Segons el Diario de Gerona, a la seva arribada no es va produir cap aldarull7. Els jesutes, un cop ar-ribats, es varen dirigir a la casa rectoral acompanyats de mossn Jaume Puig i daltres persones que els

esperaven, sense que dels nombrosos curiosos que es veien pel carrer sorts cap mena dinsult ni cap altra manifestaci contrria. Sn ordres de lalcalde Irla, i es compleixen.

MANIFEST CONTRA LA SANTA MISSI I ORDRES

Qu s, doncs, el que provoca tant de rebombori, que obliga el governador civil a entrevistar-se perso-nalment amb lIrla?De bon mat, a primera hora del dimecres 11 de novembre, corre per la ciutat un imprs clandest que crida els guixolencs a manifestar-se en contra de la Missi, en considerar-la com una grollera pro-vocaci que els adrea la gente negra; que aquelles manifestacions -ja nhavien donat proves- ni les ne-cessitaven ni les volien; que en aquells moment de crisi econmica -dobrers a latur, a qui els manca el pa dels seus fills- el que menys necessiten sn rosa-ris, oracions, processons ni tants de sermons. Qu burla ms sangrienta! Qu sarcasmo! ..! Liberales, a defenderse! Demos esta gente insensata, pendenci-era y orgullosa el castigo que se merecen.

Arran daquest fet, lalcalde Irla -que havia convin-gut amb el governador la prohibici de qualsevol manifestaci pblica de la missi- fa un ban o preg on demana a tots els ciutadans de Sant Feliu calma, tolerncia i que no es produeixi cap mena dincident.

EL GOVERNADOR CANVIA DOPINI

No obstant aix, el governador civil -el dijous, dia 12- va canviar completament dopini, i en una car-

ta adreada a Josep Irla, estimado amigo, es desdiu de la primera ordre -en qu es disposava que els ac-tes de la missi se celebressin nicament a linterior de lesglsia-. Li diu que es veu obligat a protegir el lliure exercici de culte a dins i a fora de lesglsia, ra per la qual envia a la ciutat un escamot i un oficial de la Gurdia Civil perqu la Santa Missi pugui complir tot el seu programa sense que ning no els molesti. (El diumenge 15 estava previst de fer la pro-cess de nens descola fora de lesglsia). I li exigeix que, conjuntament amb el comandament militar, mantingui lordre pblic en les processons exteriors. I, de pas, li retreu que lacte de la collocaci dels bustos de Verdaguer i Margall al sal de lAjunta-ment shagus fet sense el seu coneixement.Dacord amb aix, lalcalde -disciplinat i obedient- comunica al senyor rector la contraordre del gover-nador: estan autoritzats a fer les processons.

De tota manera, en una carta particular, Josep Irla es sincera amb el governador, i lamenta que aixequs la suspensi decretada el dia 10: Lo que se me hace verdaderamente doloroso es el tener que arrostrar res-ponsabilidad si surgieren con motivo de incidentes que de todos modos har todos los esfuerzos para poder evitar (.) Conferenciar con el Sr. Cura prroco; y del mismo modo que colocar elementos y entidades en sentido persuasivo, pero enrgico, har entender tambin a aquel seor Cura prroco que tanto l como a los organizadores de los actos exteriores de la Misin, les har a su vez responsables de cualquiera provocacin por insignificante que sea .. Quedo a su disposicin por cunto ordenar guste; pero lo que no puedo pasar en silencio es el cargo que equivoca-damente se me hace de no haber dado conocimiento oficial de los actos pblicos que se celebraron aqu en el mes de abril con motivo de la inauguracin de los bustos de Verdaguer y Pi y Margall, por haberse

Les missions populars eren campa-nyes sistemtiques de predicaci que duraven, normalment, uns deu dies

L A R E C E R C A

7. 12.11.1908.

Benedicci de les espigues. Process fins a la glorieta de can Rius, des don es beneen els camps i les collites (1928).

Feligresos, sortint de lesglsia parroquial. (Fot. de L. Roisin.

Edici dArtur Vicens. 1915, aprox.).


L A R E C E R C A

cumplido entonces correctamente con la comunicacin entregada.

Tanmateix, la process prevista per al dia 15, els mateixos organitzadors la suspenen a causa del mal temps. I, ajornada per al dia 20, no es produeix cap incident, sota la vigilncia de la Gurdia Civil i dels escamots dhomes organitzats pels federals.

LAIGUAT DAQUELLA SETMANA8 NO INTERROMP ELS ACTES DE LA SANTA MISSI

Les pluges fortes dels dies 5 i 6 de novembre ja pre-sagien les fortes inundacions que tenen lloc amb les pluges dels dies 15, 16 i 17. Els danys materials sn abundants (ponts enderrocats, barris inundats, etc). El ms greu, per, s la mort dun nen de nou anys, Albert Ferrer i Maym.Daquest desastre natural, sen fan ress amb tota mena de detalls La Actualidad de Barcelona, La Lucha i El Diario de Gerona. Tamb en el llibre dactes

de lAjuntament de Sant Feliu, shi deixa constncia escrita daquella calamitat pblica, com tamb dels telegrames rebuts darreu, en testimoni de condol i solidaritat.

Aquest fet tan luctus no interromp els actes previs-tos de celebraci de la Santa Missi. Tan sols sajor-na una process. I el que s que sacaba -lalcalde i la poblaci t una altra feina: refer la ciutat de les destrosses del temporal- s aquell estira-i-arronsa entre les autoritats i, per tant, els comunicats, cartes i telegrames.

Llegim al Diario de Gerona que als nens guixolencs es dediquen diversos actes als dos temples (Monestir i Sant Joan), amb una assistncia de 1.400. Tot i les pluges del dia 16, aquell dia prengueren la comuni uns tres-cents nens i nenes.

Sembla, segons el diari citat, que les conferncies del pare Recolons eren les que desvetllen ms ex-pectaci. Qui sn els jesutes encarregats de predi-car la missi popular a Sant Feliu?

ELS PARES MISSIONERS I LA SEVA TASCA EN AQUELLS DIES DE MISSI

Els pares missioners que vnen a Sant Feliu el 1908 sn: el P. Joan Bta. Recolons i Oliver (Barcelona

1865 - Veruela 1927), que lany de la Santa Mis-si vivia a la residncia del carrer de Llria de Barcelona dedicat a la predicaci i a les missions9; el P. Antoni Viladevall i Malg (Matar 1859 - San Miguel 1947), que, aleshores, el 1908, vivia al Collegi Mxim de Tortosa i es dedicava tamb a la predicaci i a les missions; el P. Francesc Ferrer i Oller (Santpedor,1870 - lEspluga Calba 1920), que el 1908 vivia a la Casa dExercicis de Manresa i es dedicava, com els altres dos companys seus, a la predicaci i a les missions10.

Segons les fonts oficials del bisbat11, el dia 11 de novembre comena la Santa Missi, a lesglsia parroquial, amb la pregria del sant rosari. El pare Viladevall exposa el programa dels dies de missi invitant els fidels guixolencs a treuren el mxim de profit espiritual.Durant els tres primers dies, al mat, els pares missio-ners reuneixen tots els nens i nenes dels collegis. Al temple parroquial, les nenes. A Sant Joan, els nens.A lesglsia de Sant Joan el pare Recolons dna unes

conferncies apologtiques de la religi. La seva elo-qncia atreu latenci de nombrosos caballeros de totes les classes socials.El pare Viladevall, a ms dels actes ordinaris, fa xer-rades -per separat- a pares i fills a lesglsia de Sant Joan, que s molt petiteta i amb prou feines la gent hi cap.Per la seva banda, el pare Ferrer va preparant tots els seus oients per a la confessi i comuni general del darrer dia. Compleixen el precepte ms de quatre-centes persones.Lacte final, el del diumenge 22, s el ms commo-vedor. Sorganitza una process dunes dues mil persones -segons, repetim, dades del bisbat- que comena a sortir a les tres de la tarda. Acompanyen triomfalment el Santssim pels carrers de la ciutat. El pen principal i les vares del palli sn portades per personalitats de Sant Feliu. En tornar-hi la process, el temple s ple de gom a gom.El pare Viladevall fa el serm de comiat, beneeix rosaris i medalles i, autoritzat pel senyor bisbe, dna la benedicci papal als guixolencs presents a lesglsia.


La Santa Missi de 1908 comena el dia 11 de novembre, i acaba el diu-menge 22, amb un gran acte final

8. JIMNEZ, A. Laiguat de 1908, dins LArjau, 30 de mar de 1998.9. Anys ms tard, el 1949, una breu ressenya del setmanari Smbolo diu que els pares Viladevall i Recolons aleshores sestaven a la Residncia de Girona. I que el darrer -el P. Reco-lons- no va poder arribar a Sant Feliu fins el dia 18, a causa del temporal de pluja.10. Agraeixo al P. Jordi Roca, S.I., arxiver, les dades que mha pro-porcionat.11. Boletn Oficial Eclesistico del Obispado, nm. 19 (1908).

Record de la Missi de 1949.

E L P A T R I M O N I

Fotgrafs guixolencs.Jaume Bertran i Gonzlez,

laventura del segle XIX

Lextraordinria importncia de lobra de Jaume Bertran rau en el fet que es tracta del primer fotgraf guixolenc que va immortalitzar la ciutat amb les se-ves imatges, no de forma casual (Joan Girons i Mag Polbach, fotgrafs que el precediren, tamb van captar alguna imatge exterior solta), sin com una nova forma de comercialitzar la fotografia, complementria del retrat, que anys ms tard esdevindria multitudinria amb el format de targeta postal. Jaume Bertran fou un avanat del seu temps, intentant sempre adaptar-se a la constant evolu-ci de la fotografia, la qual cosa li va permetre assolir un gran prestigi profes-sional entre els seus conciutadans i convertir la seva galeria en una de les ms acreditades de la provncia.

AGUST ROLDS I SOLERVista de la nevada del 9 de mar de 1883, presa des de la galeria de casa delautor.

L A R E C E R C A E L P A T R I M O N I

Quan va morir el retratista guixolenc Joan Girons el novembre de lany 1874, Mag Polbach i Soler (Girona 1843), antic fotgraf ambulant, es

va fer crrec de la galeria, situada al carrer de la Concepci nm. 10, fins el 1876. Posteriorment es va associar amb el barcelon Jaume Bertran i Gon-zlez i continu treballant sota el nom de Polbach y Bertran. Aquesta societat duraria fins el final de 1877, quan Polbach va marxar a Angls i ms tard a Girona, mentre que Bertran, que shavia casat amb la filla gran de Girons, es quedava amb la galeria ajudat una temporada pel seu germ Domnec, al-tra vegada amb el nom que havia fet servir Girons de Fotografa Guixolense1.

DADES PERSONALS

Una vegada feta aquesta breu introducci de larri-bada de Bertran a Sant Feliu, em dedicar a referir els esdeveniments ms importants en la seva activi-tat professional a la nostra ciutat, la qual sallargaria fins la seva mort lany 1899. El poc que sabem de Bertran ho he extret de la premsa guixolenca de lpoca, de la biografia escrita per Emili Massanas2,

dels padrons municipals, dels llibres parroqui-als, duna instncia a lAjuntament, dun perms dobres i del que sha salvat de la seva producci fotogrfica. Les dades personals que coneixem de Bertran sn

molt minses. Va nixer a Barcelona lany 1851 i va arribar a Sant Feliu el mes de juny de 1875. Com he dit abans, el 10 de febrer de 1877 es casava amb la filla gran de Joan Girons, Josepa Girons i Calsada, nascuda el 1857, amb qui va tenir un fill, Nemesio, nascut el 1877, i una filla, Antnia, nascuda el 1879. La famlia vivia en una casa del carrer de la Concep-ci nm. 10 (cantonada amb el carrer Capmany), al terrat de la qual el seu sogre havia installat una ga-leria fotogrfica per tal daprofitar la llum solar. Per la premsa sabem que, almenys des de lany 1889, pertanyia a la lgia manica Gesoria sota el nom de Daguerre (linventor del daguerreotip). La seva

llarga estada amb nosaltres va propiciar que fos molt lloat i apreciat per la premsa de lpoca, la qual, fins i tot, no parava de criticar els pocs competidors que podien fer-li ombra. Jaume Bertran va morir el 13 de setembre de 1899, a ledat de 48 anys3, de manera que la galeria qued en mans del jove fotgraf gui-xolenc Mart Vilallonga i Balam, nascut a Tossa i que llavors festejava amb la filla de Bertran, sota el nom comercial de Vda. de J. Bertran.Pels logotips de les fotografies sabem que durant els primers anys Bertran feia servir la llegenda J. Bertran - Antigua Casa Girons, per a mitjans dels anys vuitanta ja signava noms amb Bertran

Jaume Bertran va nixer a Barcelona lany 1851 i va arribar

a Sant Feliu el 1875

A la dreta, lermita de Sant Aman (lbum 1880-1889).

A baix, la badia amb neu. 9 de mar de 1883.

A dalt, pont del Ridaura. (lbum 1880-1889).

A lesquerra daquestes lnies, placeta de Sant Joan, 1880.

1. Dades extretes del llibre de MAS-SANAS, Emili. Fotgrafs i editors a les comarques de Girona. Diputaci de Girona, 1998.2. Id.3. Padr municipal de 1877. Llibre parroquial de casaments, 1877, nm. 240. Ll. parroquial de defun-cions, 1899, nm. 95.


E L P A T R I M O N IE L P A T R I M O N I

- Sn. Feliu de Guxols. La primera notcia de les se-ves activitats la trobem el mes de febrer de 18804, quan va fer una vista general de Sant Feliu descrita per la premsa daquesta manera: El acreditado fotgrafo de esta villa Sr. Bertran ha sacado una vista general de St.Feliu y su puerto tomada desde el camino de Tetun. Es de grandes proporciones y sin duda la mejor que hasta la fecha hemos visto, pudiendo asegurar que adems del acierto de haber sabido escoger el punto topogrfico, es la indicada obra un verdadero trabajo de arte que presurosos acudirn a adquirirlo todos los buenos guixolenses. El preu de venda era de 10 pessetes, mentre que per la mateixa poca cobrava 6 pessetes per una dotzena de retrats.

LA COMPETNCIA DE LA CASA PAUL HENRI Y CA.

El mes de juny de 1880 arribava a Sant Feliu el primer competidor de Bertran, fins llavors lnic fotgraf en actiu. La casa Paul Henri y Ca., una im-portant firma francesa amb seu a Pars i delegacions a les ms importants ciutats espanyoles, va obrir una sucursal al carrer Major Antic i ms tard al carrer de Tetuan, segons informava la premsa de lpoca: Pa-rece que la Fotografa Francesa instalada en la calle de Tetun (no sabemos si definitivamente o con carcter ambulante) se ofrece a las personas que all acuden hacerles retratos al leo, mandando por su conducto la targeta a Pars5. O aquesta altra de ms punyent:

Empiezan ya a deteriorarse salindoles algunas manchas amarillas. Desearamos pusieran mayor cui-dado en su trabajo, porque sera muy sensible que el pblico que les favorece saliese al final perjudicado, o aquest altre: Las fotografas que el Sr. P. Henri tena expuestas en la calle Mayor Antigua stos ltimos das presentaban evidentes seales de deterioro...6. Al ma-teix temps, no paraven de lloar la feina de Bertran: En este antiguo y acreditado taller artstico continan ejecutndose toda clase de trabajos de fotografa, desde el retrato miniatura hasta el de tamao natural, con la percepcin, esmero y prontitud con servido a sus favorecedores. O aquest altre: Nuestro amigo D. Jaime Bertran, propietario de la acreditada fotografa situada en el Ensanche de esta villa, ha introducido en su taller algunas reformas que le permitirn sacar sus reproducciones con mayor perfeccin de la que antes tenan a pesar de haber gozado de merecida nom-brada en toda esta provncia. Nos place consignar el progresivo mejoramiento que continuamente ha introducido en sus retratos sin aumentarles por esto su mdico precio actual; y por lo mismo recomendamos su establecimiento a todas las personas amantes del progreso y proteccin a la indstria y a las artes naci-

onales7. Aix, no s destranyar que la casa francesa marxs passat lestiu. El mesos de febrer i mar de 1881, Bertran realitz algunes reformes a la galeria, i compr diversos apa-rells dltima novetat8. Tot i aix, a comenaments del 1882 una tempesta va ocasionar importants des-perfectes al local9: Sopl un norte recio ... causando algunos desperfectos, en particular en casa del conoci-do fotgrafo Sr. Bertran, donde ech abajo la chimenea y parte de la galera. Dos mesos ms tard, la galeria tornava a funcionar amb normalitat10: Hemos podi-do apreciar las mejoras que el fotgrafo de esta villa ha introducido recientemente en su acreditada galera, despus de un arduo trabajo y no pocos sacrificios ha llevado con xito brillante la reproduccin instantnea que ser de suma comodidad para cuantas personas deseen retratarse y en especial para los nios. Amb lexpressi reproduccin instantnea es referia a larribada a Catalunya de les plaques de vidre emul-sionades industrialment amb gelatina bromur, la qual cosa va permetre escurar considerablement el temps de posa de la persona que desitjava retratar-se. Comenava ledat dor del retrat.

COMERCIALITZACI DE LES VISTES DE SANT FELIU

Entre 1881 i 1889, Bertran va comercialitzar vistes de Sant Feliu que venia en lmines de format foli enganxades sobre cartr, algunes amb un segell im-prs al dors que diu: J. Bertran, successor Girons (i la data de la fotografia anotada a m) i daltres amb un peu descriptiu (per exemple, una del pas-seig del Mar que diu: Calle del Mar, (Vista bajada de la calle de la Riera)). Entre les primeres he localitzat les segents: Rac de Llevant (1884), Rac de Garb (dues diferents de 1884 i 1887), Nevada Monestir (9-3-1883), Nevada Rac de Llevant (9-3-1883), Rambla Vidal (1882), Avarament

Entre 1881 i 1889, Bertran va comercialitzar unes famoses vistes de Sant Feliu que venia en

lmines de format foli enganxades sobre cartr

6. Id., 13-6 i 1-8-1880.7. Id., 26-9-1880.8. Id., 13 i 20-2-1881; i 20-3-1881.9. Id., 8-1-1882.10. Id., 12-3-1882.

4. El Eco Guixolense, 8-1-1880.5. Id., 26-9-1880.

Carrer Major Antic (lbum 1880-1889).

Rac de Llevant entre els anys 1884 i 1887.


va exposar-ne un, de format natural, a laparador de lestabliment de Josep Teneze14. El mes de desembre exposava un retrat de Josep Remus, de format na-tural, a laparador del Sr. Vicen Vallbona15. El mes doctubre de 1885 realitz unes vistes fotogrfiques dels claustres dun convent de monges carmelites situat a Palafrugell16. En el transcurs de 1887, va ex-posar diversos retrats tamb al comer de Vallbona (un dells dun llavors conegut cantant dpera, el baix Sr. David), que mereixeren grans elogis de la premsa17. Lany 1892, amb motiu de la inauguraci del tren Sant Feliu - Girona, es va celebrar una expo-sici de belles arts en un edifici de la fbrica Rossell, ocasi que aprofit per fer una edici de fototpies (tirades per la casa Joritzi i Mariez). Dos anys ms tard (1894), la impremta Viader va editar algunes imatges de Bertran (per exemple, una de la festa celebrada a la casa Vicens de Solius, el 24 de juny de 1881, amb motiu de la inauguraci dun gran dip-sit daigua destinat al reg). El mes de mar de 1898 va exposar una fotografia, reproducci dun retrat del desaparegut Josep Batet, amb motiu de la inau-guraci de la botiga de mobles de Francesc Carrer a la rambla Vidal18 i, finalment, el gener de 1899 va fer una edici en fototpia de targetes postals amb vistes de Sant Feliu, al preu de 1,50 pessetes la dotzena19, i el mes de mar, conjuntament amb el fotgraf Enric Daniel, que feia poc shavia installat a Sant Feliu, exposava uns retrats colorats a laquarel-la al comer de Joan Donato20.

NOVA POCA DE LA FOTOGRAFIA

Lexclusiva que havia tingut Bertran a Sant Feliu, tan sols pertorbada per la vinguda dalgun fotgraf ambulant21, es va acabar lany 1898. No un sin tres

fotgrafs alhora van obrir nova galeria22: Llueven fotografas. Despus de las que ltimamente se esta-blecieron en las calles Estrecha y Mayor, hase instalado otra en los paseos del mar. De manera que, a ms del amigo Bertran, tenemos tres fotgrafos que han venido a retratarnos... De fijo, habr que creer que somos aqu muy guapos!. La del carrer Estret pertanyia a Llus Snchez23, i les altres dues a Enric Daniel i a T. Mata. Poc desprs (1900) ho feia un altre fot-graf que, malgrat el poc temps que va estar amb nosaltres, ens deixaria una forta empremta: Ama-deu Mauri i Aulet. Per altra banda, el mes dagost de 1887 ens visit el conegut fotgraf barcelon Laureano Esplugas, inventor duna petita i curiosa cmera fotogrfica de butxaca, segons explicava un setmanari guixolenc24: Su foco est calculado para todas las distancias, las fotografas son instantneas y su manejo est al alcance de todas las inteligencias, pues slo con tres horas de prctica cualquiera puede convertirse en verdadero fotgrafo. Su coste es de 25 pesetas, y a ms se regala un tratado prctico con las instrucciones precisas (pensem que llavors un treba-llador guanyava poc ms duna pesseta diria). A punt de morir el segle sesqueia tamb la mort de Bertran i siniciava una nova poca. Amb larri-bada de la nova centria, la fotografia arribaria a la seva maduresa, amb la generalitzaci en ledici de targetes postals, el progressiu declivi del retrat i larribada en massa dels afeccionats.

AGUST ROLDS I SOLERInvestigador

E L P A T R I M O N I E L P A T R I M O N I

vaixell a la badia (1884?)..., i de les segones: Calle del Mar (Bajada calle Riera - 1884), Calle del Mar (1884), Calle Mayor Antigua (1884?), Casino La Unin (1889), Casino La Constancia (1889), Plaza de Sn Juan (1880), Plaza de la Constitucin o Casas Consistoriales (1887), Vista del Puerto (1889?), Portal de San Benito (1887), Puente del Camino de Tetun (1889?), Sn Amancio (1889?), Capilla del Cementerio Nuevo (1889?), Vista de can Ralet (1889?), etc. A finals de la dcada dels vuitan-ta, Bertran va editar la seva obra ms coneguda i ms valuosa: un lbum anomenat Vistas de San Feliu, por J. Bertran, avui molt difcil de trobar, que recollia una selecci de les fotografies abans esmentades. Entre 1889 i 1893 va comercialitzar vistes de Sant Feliu de format 11,5 x 17, enganxades sobre cartr. Entre daltres, podem esmentar-ne dues del rac de Llevant, tirades el mateix dia des de dos punts diferents del Fortim. Lany 1901 la impremta Viader va editar una collecci de postals, alguna de les quals (concretament la de la calle del Mar) pertany a la collecci de Bertran esmentada. Si observem atentament aquestes imatges, avui repartides entre algunes famlies guixolenques i el nostre Arxiu Mu-nicipal, ens adonem de dues coses: en primer lloc, de la qualitat sorprenent de les imatges si tenim en compte els anys en qu foren fetes, i, en segon lloc, que Jaume Bertran fou un excellent professional,

capdavanter de la seva poca, grcies al qual avui disposem duna extraordinria collecci dimatges del Sant Feliu dels anys vuitanta del segle XIX, la qual cosa la converteix en lnica poblaci de la pro-vncia gironina, si exceptuem Girona i Figueres, que gaudeix de tal riquesa dimatges daquella poca. Les notcies a la premsa guixolenca de lpoca ens van desgranant les activitats professionals de Bertran. A partir de 1881, comen a exposar les seves obres en els aparadors dels comeros de ms anomenada com a reclam publicitari; aix, a principi daquell any ho feia duns retratos de busto a la americana i dun retrat a la camiseria de Vicen Vallbona en el carrer Major Antic, digno de figurar al lado de los mejores acabados que se admiran en Barcelona. El mateix setmanari ens assabenta de la utilitzaci duna fotografia seva del nostre port per fer la cromolitografia per a letiquetat de vins del pas destinats a lexportaci a Cuba, encrrec de Gabriel Bordas al taller litogrfic del senyor Mallofr de Barcelona11. El mes dabril exposava una mag-nfica reproducci de gran format, extreta duna fotografia del malaguanyat jove, Manel Fradera i Puig, mort pocs dies abans12. Lany 1883 va fotogra-fiar la casa, els edificis annexos i les rodalies de can Joan Vicens i Puig, a Solius13, editades anys ms tard per la impremta Viader. Lestiu del mateix any venia retrats de Joan Goula, al preu de dos rals cadascun, i

14. Id., 12-81883.15. Id., 9-12-1883.16. El Bajo Ampurdn, 11-10-1885.17. Id., 29-5 i 31-7-1887.18. La Lealtad, 19-3-1898.19. El Puerto, 8-1-1899.20. Id., 4-3-1899.21. Segons les notcies del setmanari El Eco Guixolense, de data 18-9 i 9-10-1881, larribada de dos fotgrafs ambulants, aprofitant-se de lestada ocasional de Bertran a Barcelona, va ocasionar la competncia ferotge en-tre els tres fotgrafs durant uns dies.22. La Lealtad, 2-7-1898.23. Llus Snchez va obrir una galeria al carrer Estret, nm. 7 el mes de juli-ol de 1898, amb el nom de Gabinete Fotogrfico. A comenament del segle XX es trasllad al carrer de la Llibertat, 6, cantonada carrer Surs, on va exercir fins els carnavals de lany 1904. Pels seus treballs que es conserven, es demostra que fou un bon retratista. No se li coneix cap fotografia exterior o paisatgstica.24. El Bajo Ampurdn, 21-8-1887.

Edifici de lAjuntament, 1887.

Carrer del Mar(lbum 1880-1889).


LACTE INAUGURAL

En lacte dinauguraci, hi va participar lhonorable conseller dObres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal i Farreras, pel simple motiu que

ell, personalment, ha fet possible que els patro-cinadors -Ports de la Generalitat i lempresa ACS, Proyectos, Obras y Construcciones- invertissin en la seva realitzaci i ledici del catleg.

Tamb hi particip Ramon Alberch, avui sotsdirec-tor general dArxius de la Generalitat, que va fer la presentaci de lexposici i del catleg. Ell, des dels inicis de les activitats de lArxiu Municipal, ha fet un seguiment de lexperincia que hem dut a terme du-rant tants anys: els Tallers dHistria. Per tant, doncs, ns un bon coneixedor. En Ramon Alberch moltes vegades ha estat lencarregat de cloure les activitats culturals de lArxiu. I quan estem a punt de celebrar els vint anys de la nostra experincia de difusi cultu-

Exposici delcentenari del port

E L T E M A

El passat dia 11 de juny es va inaugurar a larxiu i biblioteca pblica lexposici Centenari del Port de Sant Feliu de Guxols, que restar oberta fins el 15 doctubre daquest any. Daquesta manera, els centres escolars que ho desitgin, amb el dossier pedaggic corresponent, la podran treballar a inicis daquest curs que comena. Leducadora Maria Calzada, collaboradora dels Tallers dHistria, en prepara els materials pedaggics.

NGEL JIMNEZA dalt, a lesquerra, Nstor Sanchiz, Ignasi Grin i Gerard Bussot, collaboradors dels

treballs sobre el centenari del port. (Foto Bergant).

A la dreta, lalcalde Miquel Lobato i el conseller dObres

Pbliques, Joaquim Nadal, presideixen la inauguraci

de lexposici (Fot. Bergant).

A laltra pgina, cop de mar, 1907-1908. Collecci Josep

Dalmau.


LEXPOSICI I EL CATLEG

Les imatges i tots els altres elements: textos, do-cuments i objectes -els recomano que visitin, si encara no han fet, la sala de baix, de consulta de lArxiu, on veuran documents i objectes dartistes guixolencs- de lexposici volen ser tamb un modest homenatge a totes aquelles persones que, duna manera o altra, han passat -i ho segueixen fent- bona part de la seva vida a lespai urb del port: obrers de la construcci del moll, pescadors, mariners, bastaixos, camlics, prctics, agents comercials, faroners, mestres daixa, gruistes, remendadores, etc.

Del port i dels seus voltants, tots els ciutadans -i visitants- en guarden uns bells records. Passejar per lescullera, pescar amb canya i contemplar una bella vista o un brau i aspre temporal deixen una forta impressi, difcil de llevar.

Com diu el text del catleg, els elements daquesta exposici sn, en realitat, petits flaixos duna llarga histria -la del port-, de la qual ens interessen espe-cialment les propostes presents i futures. Uns projec-tes que voldrem que fossin molt respectuosos amb les petjades de vida marinera que encara hi alena -a lentorn del port i a mar oberta-, on encara podem trobar un boc important de la tradici, identitat i histria de la poblaci guixolenca.


ral, el sotsdirector dArxius era sens dubte la persona ms idnia i adequada per a emmarcar lexposici en el seu context. Perqu la modesta exposici -mo-desta perqu sha hagut dadequar a les possibilitats de ledifici-, i el catleg corresponent que presen-tvem, tenen com a objectiu commemorar el cen-tenari del port. I sn, doncs, uns elements -o unes activitats- ms dels tradicionals Tallers dHistria que vam comenar a fer a Sant Feliu lany 1985.

ENSENYAR HISTRIA LOCAL

Aquell any -1985- ja ens vam proposar dobrir lar-xiu, en el sentit de diversificar i ampliar el nombre dusuaris i de no limitar-nos als investigadors, sin darribar a tots els ciutadans de Sant Feliu: infants i adults.I ho fiem convenuts que la funci cultural de lar-xiu s molt important.

Aleshores vam optar per treballar en aquest sentit a travs de lensenyament, -bsicament, de lensenya-ment de la histria local-.Lobjectiu era introduir la histria de la ciutat a les escoles i, a travs delles, arribar a tota la poblaci en general.La divulgaci histrica pressuposa, doncs, una inves-tigaci ben feta. Una histria que utilitzi com a base la documentaci de lArxiu, en tant que material de la memria collectiva del poble.I sembla que s un bon sistema estudiar la vida de la gent -en un moment donat i dins dun espai de-terminat- a partir de coses molt concretes i familiars que els alumnes i la poblaci tenen a labast, com la casa, lescola, lofici o el port.Doncs aix s el que hem fet, un curs ms, pro-fessors i tcnics. Hem proposat de fer un breu recorregut per la histria de la ciutat de Sant Feliu de Guxols, des de la perspectiva de la badia, del port.

Com saben molts de vosts, un cop feta la inves-tigaci, vam elaborar un esborrany de dossier que es va treballar conjuntament amb els professors. I, ja des del primer trimestre, els pedagogs el varen anar treballant a lescola, amb els seus alumnes. El Concurs Literari de Sant Jordi s una mica el resultat daquest treball. Llavors, es va editar el dossier, que t forma de llibre. Mentrestant, un cicle de confe-rncies obertes a tothom, relacionades amb el tema del port, ha estat un element ms de difusi de la seva histria. Finalment, lexposici -que els alum-nes poden treballar ara- acaba de completar el Taller dHistria daquest any 2004, en qu celebrem el centenari del port.

E L T E M A E L T E M A

A dalt, ampolla de ca lIrla amb la goleta Comercio.

Miniatura feta per Nstor Sanchiz (Fot. Bergant).

A la dreta daquestes lnies, reproducci de la grua vella

feta per Ignasi Grin, amb el plaf explicatiu corresponent

(Fot. Bergant).

Sobre aquestes lnies, reproducci duna mquina i de vagons del tren, obra dIgnasi Grin (Fot. Bergant).

A lesquerra, pancarta-anunci de lexposici del port.

AGRAMENTS:

En primer lloc hem dagrair al conseller Joaquim Nadal linters que ha posat perqu po-gussim celebrar el centenari de la construcci del port.

I a Ports de la Generalitat i a lempresa A.C.S., el patrocini que han fet daquesta exposici i de ledici del catleg, com tamb la seva collaboraci en tot el que, fins avui, sha fet per commemorar el centenari del port: documentaci, fotografies i daltres objectes.

Tamb ha estat important la participaci -el prstec de vitrines- de la Diputaci de Girona.

A lIgnasi Grin, autor de la maqueta de la grua vella i de les mquines de trens que illustren la sala de dalt. Una autntica obra dartesania i de pacincia.

A Narcs Franquesa, guardamolls del port que en tot ha mostrat un gran inters en aques-ta commemoraci, i per lestima que t a tot el patrimoni martim.

Un captol a part el mereixen els maquetistes -artistes guixolencs: Josep Almar i Joan Basart- que han deixat una part de les seves obres dartesania per a illustrar la sala de lArxiu. A Joan i Jaume Soler -els germans Conet-, maquetistes de mrit. A Nstor Sanchiz, que, a ms de les seves obres miniaturistes, ha ajudat a muntar lexposici.A tots ells, mostrem el nostre ms sincer agrament.

Al Museu dHistria, a Pere Echevarra i a qui t cura del far, Jos M. Serrano, per la seva collaboraci.

A lAgust Rolds, per la seva collaboraci a lhora de deixar-nos documentaci del seu avi, imatges i tota mena de participaci.

A Maria Calzada, que voluntriament, ha participat en tots els actes dels Tallers dHis-tria i, especialment, en el muntatge de lexposici i en la preparaci dels materials pedaggics.

Al CEIP Gaziel, que collabora en lexposici amb el muntatge audiovisual Breu histria del Port de Sant Feliu de Guxols.


E L M U S E U E L M U S E U

FRANCESC CATAL-ROCA: LA COSTA BRAVA. ELS HOMES I EL PAISATGE, 1958-1978

Francesc Catal-Roca realitz una srie de reportatges durant les seves estades els anys seixanta i setanta a Sant Feliu de Guxols, a casa de la famlia del ceramista Artigas. A partir daquests reportatges de lautor, base de la publicaci de les guies de la Costa Brava i altres edicions artstiques (Josep Pla, Rafael Alberti, etc.), aquesta mostra vol fer reflexionar sobre els valors seleccionats per lartista com a motius denalti-ment del dest turstic daquest litoral. Tant la descripci dels tipus humans com dels sig-nes essencials del paisatge, queden magistralment descrits en aquestes imatges, fetes servir per a la promoci dun territori.Les imatges esdevenen un daquests materials idonis per a endinsar-nos i transportar-nos cap a un perode de grans canvis com el dels anys que emmarquen les obres daquesta exposici organitzada des del Mu-seu amb la collaboraci de la Diputaci de Girona. Es tracta de transformacions a tota escala dun pas que entrava en una segona fase del franquisme, i, en un mbit ms local, transformacions per lefecte del turisme en els diferents indrets de la Costa Brava.Aquesta exposici dedicada al paisatge hum i na-tural de la Costa Brava, tenint com a protagonista annima la seva gent, se suma a les que darrera-ment han revisat lobra de Francesc Catal-Roca, com les referents a les capitals -Barcelona i Madrid- i als artistes als quals consagr bona part de la seva trajectria -Salvador Dal i Joan Mir-.Complementant les imatges, es pot contemplar en una sala annexa el documental Francesc Catal-Roca, en qu es perfila la personalitat de lartista a partir dentrevistes a Frederic Amat, Joan Artigas, Carles Sents, Llus Per-manyer, etc. s un film realitzat per Ral Roman el 1998 i premiat al Festival de Cinema de Girona (1999).

AGRUPACI FOTOGRFICA: VIDA A SANT FELIU

LAgrupaci Fotogrfica i Cinematogrfica de Sant Feliu de Guxols, juntament amb lrea de Cultura de lAjuntament, enguany ha preparat lexposici Vida a Sant Feliu, basada en imatges de la nostra ciutat inslites i duna quotidianetat que ens pot passar desapercebuda. Els encarregats de la mostra sn els fotgrafs guixolencs Joan Avi, Alcia Bada, David Baeras, Quim Bigas, Rosa Diago, Jordi Gallego, Ver-nica Garca, Albert Girons, Esther Llorca, Glria Llorca, Susana Molero, Joan Vicens, Josep Vidal i Albert Xirgu.La mostra recorrer la ciutat durant aquest any, de manera que, partint de linici a la Sala dExposicions de lAjuntament, viatjar pels diferents centres den-senyament de la ciutat -de primria i secundria- i pels dos centres cvics. Mentrestant, al passeig del Mar, hi hem vist una de les imatges de cada artista, reprodudes en grans dimensions, la qual cosa ens acostava al joc visual i artstic dels fotgrafs.

La realitzaci daquesta exposici -i del catleg que la presenta- ha estat possible grcies a la col-laboraci de la Diputaci de Girona i La Caixa.

Dates i llocs ditinerncia:- Centre Cvic de Tueda: 27 dabril al 15 de maig- Centre Cvic Vilartagues: 15 de maig al 28 de maig- CEIP Gaziel: 28 de maig al 14 de juny- CEIP Baldiri: 1 a 15 doctubre- CEIP Estaci: 15 a 20 octubre- CEIP St. Elm: 29 octubre a 12 novembre- CEIP St. Josep: 12 novembre a 26 novembre- IES St. Feliu: 26 novembre a 10 desembre

MONTSE BERNIOLrea de Cultura

Una mirada a lobra gironina de Catal-Roca i a lactualitat dels fotgrafs locals

Ledici anual de la Primavera Fotogrfica, campanya endegada des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha comptat amb dues mostres amb esperit ditinerncia, luna protagonitzada per autors locals (AFIC: Vida a Sant Feliu); laltra, sobre els homes i paisatges del litoral giron captats per Francesc Catal-Roca entre 1958 i 1978 (Francesc Catal-Roca: La Costa Brava. Els homes i el paisatge).

MONTSE BERNIOL

Francesc Catal-Roca.La Costa Brava. Els homes i el paisatge: el catleg

El catleg de lexposici dedicada al fotgraf Francesc Catal-Roca, ubicada al Museu dHistria, ens mostra les diverses obres que sens presenten a la sala. Dividit en diversos apartats, recull les dades i imatges ms re-llevants que ens permeten endinsar-nos i conixer ms mpliament aquest enigmtic i interessant fotgraf i ser testimonis, a travs de les imatges, dun passat no tan lluny, per que molts ja no coneixem.

En les primeres pgines trobem quatre breus articles, en qu es tracten diferents aspectes relacionats amb lobra de Catal-Roca. El primer dels textos, La transmutaci del pai-satge a travs de la mirada de Catal-Roca, escrit per Slvia Alemany Nadal, permet fer una lectura clara i entenedora del pas de Ca-tal-Roca per la Costa Brava i dna a conixer com, grcies a la seva voluntat de recollir all que irremeiablement sanava perdent, va saber copsar en imatges, de forma ma-gistral, tot el canvi paisatgstic i social del moment. Continua larticle fent notar que aquest recull no s noms documental, sin que es tracta dimatges on el que sobresurt s all ms universal i vital, escenes de te-mtiques molt diverses, per que mai no sn exactament objectives; provoquen que ens preguntem qu queda fora de lenqua-drament. En definitiva, en participem, i ens fan reflexionar. Limaginari de la imatge turstica, redactat per Dolor Vidal Casellas, ens aporta una in-teressant visi de com la Costa Brava pura, bella, oblidada ideal mediterrani clssic de grecs i romans, s rescatada i convertida en imatge turstica. En aquesta necessitat de comunicar i transmetre all essencial del ter-ritori, la fotografia pren el relleu, desprs de la importncia del cartellisme. La fotografia ser el vehicle de comunicaci en qu partici-paran lautor annim, lartista i el professional fotgraf. Limpacte social i meditic ser tan gran que deina informativa passar a ser eina de coneixement. Dins daquest mo-ment histric hem de situar lobra de Catal-Roca, el qual revela la manera de mirar del fotgraf i, al mateix temps, revela la mirada del turista. Francesc Catal-Roca i les comarques de Girona, escrit redactat per M. ngels Suquet i Fontana, resumeix la interessant trajectria artstica de lautor a les comarques de Girona, en una poca en qu Catal-Roca realitza un tipus de fotografies amb una inclinaci to-talment romntica que segueixen la lnia de les entitats que, ja des de mitjan segle XIX, organitzaven campanyes fotogrfiques per copsar els vestigis duna societat antiga que sanava transformant amb la industrialitzaci. En aquest cas, lautor va a la recerca de tots aquells elements que es poden considerar ms genuns o identificadors de la nostra ter-ra, en contraposici amb el fenomen turstic i la transformaci urbanstica de la costa. Larticle posa de relleu com lautor no noms fa fotografies, sin tamb art i document alhora i aconsegueix que la gent pugui connectar amb diferents espais i moments per mitj de les imatges.

Lltim text, Fotografia exempta. Paisatge exaltat, ha estat elaborat per Gens Cano Soler, el qual posa mfasi en el fet que lautor mostra la fotografia en estat pur, exempta de qualsevol parergon suplementari. Ens intenta mostrar com lobra de Catal-Roca no s una simple prctica fotogrfica de les funcions socials, sin que aquestes imatges van ms enll de tot aix, ms aviat hem de pensar en una experincia esttica holstica que va molt ms enll; si ms no fins lestat anmic darousal (), espcie de despertar de la conscincia, desvetllament de la sensibili-tat, percepci sobreeixida. A ms daportar-nos una nova visi de lobra, el text senri-queix amb poemes i escrits de diversos autors que demos-tren similituds amb la concepci que te-nia Catal-Roca de la seva obra (Gaziel, Carner).

Amb la lectura daquests escrits, co-mencem a endinsar-nos en la vida i obra de lautor, i tamb sens dna a conixer el moment histric que sestava vivint, sense el qual moltes de les fotografies perdrien el seu sentit histric i documental. Amb aix, tenim el coneixement suficient per a poder analitzar i aprofundir en les imatges que sens pre-senten a continuaci; aquestes imatges, que ocupen la totalitat de la plana i que ens mostren temtiques diverses, sn un recull de les presents a lexposici.

Qui hagi gaudit passejant per lexposici, no pot deixar de fullejar aquest catleg, que ens ajuda a tenir un major coneixement de lobra i vida de Catal-Roca, i que alhora ens pot fer gaudir de la visi duns bells i purs paisatges de la Costa Brava (la majoria dels quals ja han desaparegut) o tamb de les escenes quotidianes que, per als que ens considerem daquesta terra, ens fan sentir una certa nos-tlgia i emoci.Considero un catleg indispensable per a qualsevol interessat en la fotografia, en lau-tor o simplement per a aquell que se senti arrelat a la Costa Brava i el seu llegat.

LAURA FRANCSMuseu dHistria


bona resposta per part del pblic en general i dels grups escolars. El fet dentrar en un vaixell histric permetia donar respostes i estmuls duna manera molt directa. Fou cabdal per al bon desenvolupa-ment de les visites la implicaci i bona disposici que en tot moment va mostrar la tripulaci del vaixell, els quals anaven explicant tant les caracte-rstiques i funcions de cada element, com els oficis relacionats amb el vaixell (mestre daixa, calafater, corder) i com era la vida a bord. La presncia del vaixell es volia fer coincidir amb la festa del port que, organitzada pels Tallers dHistria, shavia pro-gramat per a l11 de maig, a lescenari del port, per que finalment es desconvoc.

Prviament als dies de la visita, grcies a la col-laboraci de Caixa Laietana, alumnes i ensenyants han pogut obtenir, treballar i emportar-se a casa

seva les carpetes amb el material didctic que els ha introdut en el mn de la navegaci ara fa cent anys. El material distribut constava de: contracte de treball de grumet, dossier sobre la vida a bord i les caracte-rstiques daquests vaixells, autoguia per a realitzar litinerari per la coberta i linterior del pailebot.En total, les visites generals ascendiren a 957 per-sones, i les escolars, a 912 alumnes. Els centres que participaren en lactivitat foren: CEIP Gaziel, CEIP LEstaci, CEIP Baldiri Reixach, Collegi Cor de Maria, Collegi Sant Josep, Escola dAdults, Escola Taller Les Gavarres, Unitat dEscolaritzaci Compar-tida i Centre de Disminuts Psquics Tramuntana.Des daquestes pgines fem pals el nostre agra-ment a les diverses entitats i particulars que han col-laborat perqu lactivitat arribs a bon port: Consor-ci Drassanes Reials-Museu Martim, Caixa Laietana, Club Nutic, Creu Roja, Ports de la Generalitat, els diferents ensenyants que shi han engrescat, i tamb els collaboradors voluntaris del Museu.

SLVIA ALEMANYMuseu dHistria

E L M U S E UE L M U S E U

Lesmentada embarcaci -construda el 1919, dedicada principalment al comer de cabotatge, per tamb utilitzada en viatges a Amrica- fou adquirida i restau-

rada per lens musestic el 1996. Se nevit aix el des-ballestament i fou possible recuperar un dels darrers velers que solcaven els diferents mars i oceans duna punta a laltra fins no fa pas massa temps. Aquest ti-pus de vaixell va ser adoptat a finals del segle XIX per

aquells armadors que volien naus petites, rpides i que poguessin tripular amb el mnim possible dhomes (de vuit a deu mariners). De les drassanes catalanes, en va sortir un gran nombre de pailebots, s per aix que, a molts dels visitants del Santa Eullia, el vaixell els feia venir a la memria imatges de la infantesa dels paile-bots carregats de suro al port de Sant Feliu.

La visita del pailebot ha tingut -malgrat la pluja- una

El pailebot Santa Eulliasafegeix al centenari del port

Els passats 9, 10 i 11 de maig estigu atracat al port de Sant Feliu de Guxols el pailebot Santa Eullia -actualment extensi a laigua del Museu Martim de Barcelona-, coincidint amb la commemoraci dels cent anys de la construcci de lescullera, i com a acte de collaboraci entre dos museus que treballen conjuntament dins La Mar de Museus (xarxa de museus martims de la costa catalana).

SLVIA ALEMANYUn grup dels ms petits, P5, passejant per la coberta.Foto: S. Alemany.

El contacte del pblic -tant general com escolar- amb la tripulaci fou ben profits per a tots els visitants

Lesvelta figura del Santa Eullia. Foto: S. Alemany.

A baix, un altra imatge de la visita dels alumnes a la coberta del Santa Eullia.Foto: S. Alemany.


E L M U S E U

NOTCIESD E L M U S E U

La Junta Tcnica del Museu dHis-tria, rgan consultiu i de parti-cipaci, va elegir per unanimitat Xavier Conchillo com a nou president de la Junta. Amb aquest nomenament, pre-nen ms protagonisme els collaboradors de la junta, ja que fins ara aquest crrec havia recaigut en la figura de la direcci. En aquesta nova etapa sha proposat com a sistema de treball el fet de crear comissions o grups de treball oberts a la participaci de collaboradors externs a la junta, i el fet de posar en com la informaci i aprovar les accions necessries en les reunions plenries de la junta. Els grups de treball en funcionament sn els segents:

- Grup de dinamitzaci. Sortides, activitats pedaggiques...- Grup del Pla Especial del Monestir - Comissi de Patrimoni. Pla Director del Monestir, Projecte de Reforma del Museu, participaci a la Comissi Local del Patri-moni del municipi...- Comissi del Metge Rural. Promoci i realitzaci dun espai de difusi sobre el metge rural i el fons del Dr. Casals en con-veni amb els municipis de la Vall dAro.- Grup de lexposici de Francesc Catal-Roca La Costa Brava. - Grup de lexposici Un museu amb histria. Projecte de difusi de la histria, les funcions, els fons i el futur del museu, aprofitant el centenari de la instituci.

Lexposici dels materials arqueo-lgics dpoca ibrica recuperats del tur dels Guxols per Eduardo Gonzlez Hurtebise, que tingu lloc el 1904 a lAjuntament de la ciutat, pot considerar-se el punt darrencada del Museu dHistria de Sant Feliu de Guxols. Tot i tractar-se llavors duna expo-sici permanent, es port a terme amb la intenci que esdevingus linici dun museu a la ciutat que, amb diferents etapes dembranzida i letargia, ha arribat fins als nostres dies.

Aquest 2004 celebrem, doncs, el centenari daquell inici museolgic volgut, i fem valoraci dall que ha estat el museu fins avui tot projec-tant lesguard cap al futur. Aquesta celebraci girar al voltant duna exposici temporal i dun catleg que portaran per ttol Un museu amb histria 1904/2004.

Aprofitant el centenari de linici del museu pretenem augmentar el conei-xement del Museu dHistria entre la poblaci com a eina per a preservaci i difusi del patrimoni local. A la vegada contribum a augmentar el coneixement de la histria i el patrimoni locals lligats a lesdevenir, la prctica diria i el futur del Museu dHistria.

Es preveu inaugurar lexposici el setem-bre de 2004 i que es perllongui fins a finals dany.

Xavier Conchillo, nomenat nou president de la Junta Tcnica

04.03.04Rosa Serra Nicolau

Donaci duna mquina descriure porttil Mignon.

17.03.04Dr. Pere Peya (La Pera)

1 taula dexploracions de vidre i metall,1 tamboret petit,1 lmpada amb pantalla,1 caixa amb material procedent del dipsit municipal de medicaments de Fla, dacabada la guerra.

19.04.04Margarida Duran

Donaci duna mquina de ribot i una cadira de carrar emprades pel seu pare, J. Duran Pujolar, que fou un important collaborador del Museu dHistria i un dels ltims treballadors artesanals del suro.

20.04.04Llusa Rojas

Donaci de dos quadres a loli sobre tela, obra de Gertrudis Romaguera, i duna aquarella sobre paper, obra de Josep Lloret, de petit format.

Ingressos a la biblioteca del museu

Alfons Hereu (el passat 12 de mar) ha donat un lot de llibres sobre tcnica fotogrfica, i Jaume Bosch (25 de maig) una collecci de la Gran Enciclopdia Catalana.

Important ingrs al museu proce-dent de lhospital

Amb el desallotjament de ledifici de lHospital Municipal han ingressat dos lots dobjectes al Museu dHistria de la ciutat, un de tipus mdic i general i laltre de tipus litrgic. Entre els objectes

que han passat a formar part del fons del museu, destaquem els segents:

1 llitera (per al transport de malalts o ferits),2 paravents articulats amb rodes,1 carret amb rodes i amb prestatges de vidre,1 vitrina,1 rellotge de paret,1 rellotge de peu,1 paisatge de marina, oli sobre tela, obra de Torrent Buch en mal estat de conservaci,3 custdies,3 copons,1 lot de diversos objec-tes litrgics.

DARRERES DONACIONSA L M U S E U

Un museu amb histria 1904/2004

S E RV E I D E D U C A C I

No fa gaire vaig rebre una carta duna entitat destalvi. Fins aqu res des-pecial, ja que el servei de Correus es redueix sovint a administrar el trfic

publicitari, judicial o bancari. El seu contingut no era massa sorprenent. Lentitat posava gasivament el mn als meus peus, etc. El que realment em va sobtar s que la carta comenava amb un preten-sis Benvolgut amic. Probablement el director de mrqueting de lentitat es fregava les mans pel seu encert. Per aqu els enganxarem, -devia pensar-. Somreia per dins cofoi daconseguir unes paraules que suggerissin companyonia, confiana. Aquest se-ria el gra de sorra que sobre la balana faria decantar nmines i hipoteques cap a les seves sucursals. Per la meva banda tamb vaig necessitar un gra de sorra per equilibrar la situaci. Sense pensar-ho massa, vaig trucar a un company i vaig comenar la conversa amb un Hola, raspallat client. La resta no ve al cas. Pervertir el llenguatge acaba sent el nostre llenguatge.

Quina relaci hi ha entre aquest prembul i la msi-ca quotidiana? Directament, no gaire res. Indirecta-ment, per, acostumats com estem a ls fraudulent del llenguatge, caldr un aclariment sobre el sentit daquestes paraules.Per fer una sntesi de tot el que pot significar, si ms no en aquest comentari, podrem dir que la msica quotidiana s aquella que no s negoci per a ning. No paga drets dautor, no cal passar per taquilla, ni tan sols t res a veure amb la manta al carrer.Es tracta del xiular del passejant badoc, de la can que compassa un treball casol, i si fos possible tam-b tractaria de tots els matariles-riles-riles del mn (si s que encara existeixen en algun lloc rotllanes de nens cantant despreocupats pel carrer).Hi ha alg que acompanya el son dels infants amb una can?. Probablement s. Ho far potser en secret, ben fluix, tancant les finestres a lestiu per evitar que aquest fet pugui transcendir. El que sembla ms habitual, per, s ls daquella m-quina que repeteix inexpressivament una melodia, indiferent a les reaccions que pugui produir en la persona que tericament ns el destinatari. A sobre sinterromp en el moment ms aleatori, simplement pel fet extramusical que lnec, gosset o ratol ja sha empassat per lescletxa tota la corda fins a lanella que impedeix el pas a les seves interioritats. Si aquest silenci brusc provoca plors -senyal que el primer intent ha fracassat-, alg, des del menjador o del despatx, (alg que en un altre lloc t coses ms importants per fer) vindr per estirar la corda altre cop i reprendre loperaci.Els tradicionals cants a la dutxa sn uns recursos li-teraris i cinematogrfics. No formen part dels hbits culturals actuals. Han quedat estancats en aquests mons virtuals com els fssils, als quals precisament el fet de morir prematurament sota el fang, per una relliscada o un altre accident, s el que els ha fet perdurar als nostres ulls.En passar pel costat duna escola no sentim la can-tarella dels nens aprenent les taules de multiplicar. Possiblement no sigui un recurs menyspreable. En aquesta prctica hi ha un treball rtmic prou interes-sant per a la coordinaci. Tamb s un recurs mne-motcnic i sovint serveix tamb per a aprendre els productes dels nmeros de la primera desena. De

La msica quotidiana

La msica quotidiana s aquella que no s negoci per a ning. No paga drets dautor, no cal passar per taquilla. Es tracta del xiular del passejant badoc, de la can que compassa un treball casol, de tots els matariles-riles-riles del mn...

JAUME OLIVER FERRER

Foto

: Es

ter

Llo

rca.


S E R V E I D E D U C A C I

tota manera, utilitzar recur-sos tan barats i que generin un moviment

econmic nul no entra a lac-

tual imaginaci pe-daggica. s molt ms

habitual seure els nens davant un teclat i proposar-los que per tempteig obtinguin respostes. Si s correcte: pip, si

s incorrecte: pip, pip. Si ms no en aquest primer pas, fora multinacionals ja hi han fet calaix i els nens i nenes no han ents segurament ni ms ni menys que cantant. La pretensi que tenim sovint els que ens dediquem a lensenyament de posseir un secret que altres collectius de la societat o la

societat en el seu conjunt desconeix, s totalment infundada. Aquest complex delit s molt sovint un destorb per a la nostra feina. Argumentar que els nens no aprenen cantant perqu el que cal s que entenguin all de qu sest parlant, s segurament molt ben intencionat. Per entendre matemticament tampoc s tan evident, ni per als nens ni per als que no ho som tant. Sovint, a la pre-gunta de per qu 3 per 2 sn 6, els nens responen

lgicament: No ho s, perqu s, perqu ho diu la senyo.... Aquesta ltima resposta no s menys in-coherent que les altres. s ben coherent que un nen o nena de sis anys respongui amb un argument de fidelitat afectiva si ms no tan coherent com el sin-

cer No ho s, o com el fet de fer comptes amb els dits o lesforat intent duna demostraci

matemtica.En aquest cas la resposta ms planera, si ms no com a punt de partida, s que a les aules no es canta, perqu a la societat no es canta. Ni tampoc no es xiula.

s cert que queda el tema dels himnes. Aquests cants realment encara sn vius. Nhi

ha de moltes menes: militars, religiosos, poltics -com La internacional-, patritics -com Els segadors-, patrioticofutbolstics -com Lhimne del Bara-, espor-tius -com el Campeones, campeones, o, o, o-, etc. Per la seva naturalesa, aquests himnes sn cants col-lectius que sutilitzen per exaltar en els cantaires uns valors, uns sentiments i sobretot la identificaci de grup propi enfront dels altres. Per lloable que sigui aquesta utilitzaci de la msica, no t res a veure amb la gratuta i despreocupada expressi personal de qu parlem aqu.La supressi de la msica en el primer nivell de la vida quotidiana pot tenir conseqncies. s possible una cultura exclusivament de receptors? De moment la llengua encara no ha abandonat aquest nivell, tot i que cada cop ocupa ms espai el

l'arjau no 49 (setembre'04) - arxiumunicipal.guixols.cat · catalunya (dhec) no esmenten l ......

Documents