las avispas. artistófanes
DESCRIPTION
TeatroTRANSCRIPT
Les Granotes
Pati Casal [email protected] Albiol [email protected] Benet [email protected] Madrid [email protected]élix Matito [email protected]
Sumari
Iª part• Aristòfanes• Context històric• Trama• Estructura• Personatges (i imatges) • Tema i conflicte
IIª part• Actualitat del tema • Proposta de posada en escena• Selecció d’un fragment
Aristòfanes (448-385 aC)
• De les més de 40 comèdies que va escriure, només en tenim onze – Lisístrata– Les granotes– Els núvols– La pau– Els cavallers– Les vespes– Els ocells– Els acarnesos– Les assembleistes– Les tesmofòries– Pluto.
Característiques de la comèdia aristofànica
• Té grans dosis de fantasia.• Busca fer riure la gent del poble: el seu públic són camperols i
ciutadans pobres, que se senten identificats amb el protagonista.• L’acció, al contrari que la tragèdia, se situa al món contemporani, i
es fan constants referències a fets i personatges de la vida real• Tothom està exposat a la burla i a l'insult: déus, herois i éssers
mítics, polítics, literats i intel·lectuals com Eurípides i Sòcrates, militars, un homosexual famós.
• Aristòfanes hi expressa les seves idees polítiques: defensa la democràcia conservadora i la pau amb Esparta.
• Una de les principals fonts de comicitat és l'obscenitat, amb abundants metàfores sexuals.
• Aristòfanes mostra un domini absolut de la llengua. Sol fer servir un llenguatge col·loquial o vulgar, però en les seves paròdies recorre a l'argot del dret, dels metges, dels filòsofs o dels retòrics. És força habitual la paròdia de la tragèdia, amb paraules grandiloqüents.
Context històric
• Economia deteriorada:- Guerra del Peloponès durant 25 anys.- 406 victòria atenesa a la Batalla Arginusas.- 405 Batalla naval d’Egospòstamos (fi de la Guerra del Peloponès, victòria d’Esparta.)
• Canvis polítics els últims 5 anys:- 411 cop d’estat dels quatre-cents, s’estableix l’oligarquia fi de la democràcia.- Conflicte entre els oligarques moderats i extremistes.- Nova constitució – govern entre l’oligarquia i la democràcia.
Trama• Dionís, desprès de la mort de Sofocles i Euripides i cansat de la
producció teatral del moment, decideix baixar a l’infern a la recerca d’un bon poeta. En companyia del seu esclau Xàntias, visita Hèracles per tal de saber com arribar a l’Hades.
• Disfressat amb la pell de lleó d’Hèracles, Dionís es disposa a baixar als inferns. Amb l’ajuda de Caront, travessa un llac, i durant aquest trajecte sent el “croar” de les granotes.
• Desprès de varies peripècies que posen de manifest la covardia de Dionís, entra al palau de l’Hades i es troba al mig d’una disputa entre Èsquil i Eurípides per qui ha d’ocupar el tro de la tragèdia.
• Dionís és escollit jutge i ambdós rivals argumenten les seves obres i critiquen les del seu rival.
• Finalment, es decideix pesar les obres d’ambdós en una balança i guanya Èsquil, que retorna al món dels vius amb Dionís.
• Èsquil deixa el “cetre tràgic” a Sòfocles que ha presenciat la discussió en silenci.
Estructura de Les Granotes• Pròleg: presenta Dionís i el seu esclau Xàntias, i el seu pla
per arribar al Hades. Inclou diversos episodis amb alguns personatges (Hèracles, el mort, Caront, visió del mostre Empusa) i un fals pàrodos amb el cor de granotes.
• Pàrodos: el cor d’iniciats en cults mistèrics entra en escena (sense aparent relació amb el tema principal de l’obra)
• Episodis: diàlegs de Dionís i Xàntias amb diversos personatges (Èac, criada de Persèfone, hostaleres), fins arribar al Palau del Hades.
• Paràbasi: el corifeu del cor d’iniciats s’avança i, en nom del poeta, es dirigeix als espectadors per parlar de la forma en què els ciutadans governem la ciutat d’Atenes.
• Agon, debat (literari) entre Èsquil i Eurípides, amb Dionís que oficia de jutge, amb la presència de Plutó (i d’un Sòfocles “mut”).
• Èxode, amb la victòria d’Èsquil i la celebració per part del cor.
Personatges (i imatges)
Dionís: És el déu del vi, fill de Zeus i Selene. És el fil conductor de la comèdia, vol baixar a l’infern tal i com ho va fer Hèracles, però en aquest cas per buscar a un gran poeta per escriure tragèdies (per celebrar les festes en el seu honor) al món dels vius.
Xàntias: és l’esclau de Dionis que l’acompanya en el seu viatge a l’infern. Junt amb Dionís forma la parella còmica de l’obra.
Personatges (i imatges)
Hèracles: Fill de Zeus i d’Alcmena (és, per tant, germanastre de Dionís per part de pare). En aquesta comèdia es fa referència a un dels seus dotze treballs: quan va ser enviat al Hades (infern). Es caracteritza per portar la pell del lleó. És ridiculitzat al llarg de l’obra.
Caront: A la mitologia grega és el barquer de la llacuna Estígia que s’encarrega de portar els morts a l’infern.
Un Mort: Dionís i Xàntias demanen al mort que vagi amb ells a veure a Caront.
Personatges (i imatges)
Cor de granotes: Canten quan Dionís i Caront estan travessant la llacuna, Donen nom a la comèdia.
Cor d’iniciats: Es l’autèntic cor de la comèdia format pels iniciats dels misteris d’Eulesis (culte a les deesses agrícoles)
Empusa: Monstre mitològic que pot canviar de forma.
Personatges (i imatges)
Dos taverneres: Confonen a Dionís amb Hèracles i volen cobrar-se un dinar que va deixar de pagar Hèracles.
Èac: És l’encarregat de guardar les portes de l’infern junt amb el gos Cerver.
Una criada de Proserpina: Convida a Xàntias a un banquet que estant preparant pensant-se que és Hèracles (va vestit amb la pell del lleó)
Personatges (i imatges)
Èsquil: Considerat el pare de la tragèdia grega. Autor de Els perses, Els set contra Tebes…
Representa els valors més conservadors (tradició)
Eurípides: poeta grec autor de Medea, Hipòlit…
Era partidari del nou corrent racionalista junt amb els sofistes.
Tema i conflicte
• 1a part: Baixada de Dionís al Hades ( “road movie” de Dionís i Xàntias) Contraposició entre el poruc / somniador (Dionís) i el terrenal (Xàntias)
• Cor d’iniciats (pàrabasi) Discurs sobre el bon govern de la ciutat d’Atenes
• 2a part: Combat dialèctic (agon) literari entre Eurípides i Èsquil, amb Dionís com a jutge (judici) Valor de la tradició (Èsquil) enfront a la innovació (Eurípides)
–Es pot fer una analogia entre el viatge [a l’infern] de Xàntias i un recurs molt emprat en la contemporaneïtat en l’àmbit de l’art, de la moda, del cine, la literatura…que és la cerca de repertoris [del passat] amb l’objectiu de legitimar un present que es presenta estèril i insegur.
–Alguns paral·lels moderns i contemporanis a la parella còmica: Don Quixot / Sancho Panza
Actualitat del tema
Posada en escena. Fitxa artística i tècnica (I)
Intèrprets: Silvia Aranda, Pere Arquillé, Lloll Bertran, Jordi Boixaderas , Montserrat Carulla, Lluís Domenech, Oriol Genís, Montse Guallar, Lluís Homar, Ivan Labanda, Lina Lambert, Mercè Montalà, Pep Munné, Bruno Oro i Sílvia Sabaté.Llengua: Català, Castellà, Anglès, AlemanyTraducció: Luordes CirlotDirecció: Joan Gual / Carlos SauraEscenografia: Guy de CointentIl·luminació: Bruce NaumanVestuari: Patricia FieldMúsica: Phillip Glass
Moviment: Coco Comin
Lluminotècnia i so: G&G
Fotografia: Chuck Close / Thomas Ruff
Disseny gràfic: Barbara Kruger
Regidoria: Pilar Bonet
Promoció i premsa: Juan Martín Prada
Producció executiva: Anna Mª Guasch
Espai escènic: Parc del laberint, (Horta)
Posada en escena. Fitxa artística i tècnica (II)
Organitzen:
Ministerio de CulturaInstitut de cultura. Ajuntament de BarcelonaFundació MiróFundació TàpiesFundación Alicia KoplowitzUnion FenosaFundació La CaixaMOMA / MACBA / MNCARS / CCCB Teatre LliureTNCUniversitat de Barcelona, Departament d’Història de l’art
Fragment:
JANTIASPor Zeus, siento no sé qué ruido.
BACO(asustado) ¿Dónde? ¿dónde?
JANTIASDetrás.BACO
Anda detrás.JANTIAS
No, es delante.BACO
Pues anda delante.JANTIAS
Por Zeus, veo un monstruo gigantesco.
BACO¿Cómo es?JANTIAS
¡Horrendo! Toma toda clase de formas: ya es un buey, ya es unmico, ya una mujer muy hermosa.
BACO¿Dónde está? ¡Oh! voy a salirle al encuentro.
JANTIASYa no es mujer, ahora es un perro.
BACOEntonces es Empusa.
JANTIASTodo su rostro está lleno de fuego.
BACOTiene una pierna de bronce.
JANTIASY otra de asno. Tenlo por seguro.