l’avaluació de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
DESCRIPTION
Avaluació de la credibilitat y la veracitat en la psicologia forense, treball realitzat a práctiques externes 2013/2014, UABTRANSCRIPT
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
1
Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
Ral Alba Snchez
Universitat Autnoma de Barcelona
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
2
ndex
ndex .............................................................................................................................................. 2
1. Introducci ............................................................................................................................ 3
2. Determinaci de la credibilitat en el testimoni ..................................................................... 3
3. Factors de la credibilitat de les declaracions ........................................................................ 4
3.1. Credibilitat versus Veracitat .......................................................................................... 5
3.2. Model de credibilitat: el jutge de la memria ............................................................... 5
4. La detecci de la mentida ..................................................................................................... 6
4.1. Estudis de canvis fisiolgics ........................................................................................... 6
4.2. Investigaci conductual de la comunicaci no verbal ................................................... 7
4.3. Anlisi dels continguts verbals ...................................................................................... 7
4.4. Anlisi de respostes cognitives dinterferncia ............................................................. 8
5. Avaluaci de la credibilitat de les declaracions ..................................................................... 8
5.1. El model davaluaci de Trankell ................................................................................... 8
5.2. Anlisi dels continguts de les declaracions ................................................................... 9
5.2.1. El model de validesa de les declaracions obtingudes: la tcnica SVA ................... 9
5.2.2. El model de control de la realitat: la tcnica del reality monitoring (RM) .......... 12
Referncies .................................................................................................................................. 14
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
3
1. Introducci
Dins de la les cincies forenses, potser la part ms important de totes s el testimoni, el qual
ens informa, des de un punt de vista judicial o policial, de un fet delictiu, amb el qual sobt
informaci per a iniciar una investigaci, sancionar un fet delictiu, aclarir uns fets o trobar
lautoria dels mateixos.
En aquest context, sembla molt clar la implicaci de la psicologia forense, ja que per alguns
autors el 85% de qualsevol cas penal o civil es basa en el discurs del testimoni (Hans i Vidmar,
1986).
Aix, la psicologia del testimoni, una branca ms dins de la psicologia forense, sencarrega
danalitzar els diferents fenmens relacionats amb el testimoni de qualsevol persona, ja sigui
nen, adolescent o adult. En aquest sentit la psicologia del testimoni realitza tres tasques
principals:
1. Analitza els processos psicolgics bsics que influeixen en el discurs del testimoni tals
com la memria, que ajuda a recordar lepisodi, la cara de lagressor o el context de la
situaci per exemple, latenci que es va prestar al episodi, la percepci, tant del
context com del fet delictiu que pot ser diferent entre les persones presents i el
pensament, que es veu afectat per prejudicis, distraccions o punts de vista. (Arce i
Faria, 2006; Ponce, 2012).
2. Interrogar (tamb anomenat compilaci) a un testimonio on aquest aporta dades
sobre un fet o si es possible la confessi del delicte.
3. Determinar la credibilitat dun testimoni, es a dir la exactitud de la declaraci dun
testimoni (Manzanero i Diges, 1993) i a la veracitat que de li atribueix a aquest (Siz,
Baqus i Siz, 2005).
2. Determinaci de la credibilitat en el testimoni
Quan es fa un anlisi de credibilitat o veracitat dun testimoni, el que en realitat sest fent es
determinar el nivell de coherncia del discurs del testimoni (Ponce, 2012). Es a dir, en
lavaluaci dun testimoni es busca determinar la coherncia en el discurs, ja que en la versi
de cada individu o subjecte hi han variables intencionals o no, que fan que el discurs sigui
coherent amb la realitat o no.
Hi han 10 variables del subjecte que alteren el discurs, tant de la vctima, el testimoni i lautor
dels fets delictius. Aquestes variables sn(Ponce, 2012):
1) Negaci: on es diu que el que va succeir no va ser real o no va passar.
2) Revelaci temptativa: es caracteritza per loblit intencional que t com objectiu
amagar el fet. Es poden identificar amb frases del tipus No recordo b
3) Distancia, es a dir posar distancia entre la declaraci i els fets, amb lobjectiu de
disminuir la responsabilitat de lautor
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
4
4) Minimitzaci, on es tracta de fer menor la responsabilitat de lautor per part de la
vctima.
5) Potencialitzaci, justament el contrari, saugmenta de manera exponencial la
responsabilitat de lautor. Es caracterstic tamb la quantitat dels detalls.
6) Dissociaci, os es trastoca el sentit de la realitat vaig veure el bosc rosa
7) Descompte, es vol desviar el sentit de la conversa a altres temes.
8) Revelaci, on tot el que safirma i sexplica com a real tot el que va succeir.
9) Retractaci, contra oposada a la variable revelaci, tot lexplicat com a real es diu com
a fals o a linrevs.
10) Reafirmaci, lultima variable on es reafirma un relat insegur com a real.
En la determinaci de la credibilitat dun testimoni seviten preguntes suggestives, sugerents o
que causin influencia en el subjecte, el que sintenta en realitat es doncs que el testimoni
saproximi el ms possible amb la realitat.
3. Factors de la credibilitat de les declaracions
En general, ens basem en les nostres prpies intucions i en un procs de raonament, que
tenen en compte tant a lemissor com a la informaci donada pel mateix, per a establir judicis
de credibilitat (Hrnandez-Fernaud i Alonso-Quecuty, 2004).
Segons Manzanero i Diges (1993) seguim una srie de passos per a lavaluaci de la credibilitat
dun testimoni. En primer lloc ens fixem en si el testimoni menteix, si es que no ens fixem
doncs si la seva declaraci es exacta, si el subjecte menteix, es pren el seu testimoni com a
erroni. Si la seva declaraci es exacta, es pren en consideraci el seu discurs i la seva
declaraci, si no es
aix, es torna a
prendre com erroni.
Model de Diges i
Manzanero, 1993.
Menteix el testimoni?
No
Es exacta la seva declaraci?
Si
Es pren el seu testimoni com a
creible
No
Es descarta el seu testimoni
Si
Es descarta el seu testimoni
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
5
3.1. Credibilitat versus Veracitat
Un subjecte menteix si deliberadament aporta una informaci que sap conscientment que no
sajusta a la realitat (Masip, Garrido i Herrero, 2004). En aquest context, el primer pas per a
Manzanero i Diges (1993), estarem parlant de la veracitat del testimoni.
Pel contrari, les caracterstiques del nostre sistema cognitiu, errors de percepci, memria,
atenci fa que la major part de les inexactituds que trobem en les declaracions siguin ms
errors que a mentides. En aquesta branca estarem parlant de la credibilitat dun testimoni.
La credibilitat s doncs la valoraci subjectiva de lexactitud estimada de les declaracions dun
testimoni (Manzanero, 2008). Estarem parlant doncs del segon pas de Manzanero i Diges
(1993) on es pren com a consideraci o no el discurs del subjecte.
La valoraci es basa en inferncies que consideren aspectes tals com les caracterstiques del
subjecte testimoni, tals com les creences i els coneixements, i les congruncies (semblances i
incoherncies) entre les declaracions del testimoni i els indicis que es tenen.
3.2. Model de credibilitat: el jutge de la memria
Wells i Lindsay (1983) ven ser els primers en teoritzar un model de credibilitat, lanomenat
jutge de la memria.
Segons els autors, els valoradors de la credibilitat dels subjectes, es basen en els coneixements
que tenen sobre la seva prpia memria i la dels dems. Es a dir jutgen lexactitud dels
subjectes amb la utilitzaci de coneixements de la meta memria.
Aquesta informaci sobre la meta memria es divideix en tres tipus dinformaci:
1- Informaci condicional: aquesta informaci fa referencia a les condicions del testimoni
en la situaci en que es va produir el succs del qual informa. En aquest sentit el jutge,
es posar en la situaci del testimoni i tractar davaluar si en aquesta mateixa
situaci, ell seria capa de recordar una o una altra informaci.
2- Acord intra i intersubjecte:
- Acord intrasubjecte: es la consistncia interna en la informaci donada pel
subjecte. El desacord intrasubjecte es la carncia de consistncia eren el que una
persona explica com a record del subjecte, aquest desacord desacredita el
testimoni com a fiable.
- Acord intersubjecte: es el grau dacord entre la informaci donada pel subjecte i la
subministrada per altres testimonis. Les declaracions han de donar-se entre el
testimoni principal i dos o ms testimonis addicionals.
3- Biaix de resposta: Lavaluador de la credibilitat t algunes creences arrelades de que
determinades actituds o indicis estan associats a la mentida o a la exactitud. Aquests
judicis subjectius basats en la intuci no funcionen ja que la informaci condicional es
basa en un coneixement erroni de com funciona la memria, perqu els acords inter i
intrasubjecte no sempre sn un indicador dexactitud i es deuen a mltiples factors.
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
6
Mira i Diges (1991) van realitzar un estudi a Espanya, on van posar de manifest que els
errors dels testimonis es solen atribuir a la falta dhonestedat, i que la majoria de gent i
avaluadors, no tenen en compte que lexactitud dun testimoni tamb est determinada
pel funcionament i la capacitat de la memria.
Es va trobar tamb en el mateix estudi que no es tenien en compte dos aspectes
contrastats empricament. El primer, que els subjectes son exactes en les seves
identificacions encara veient una persona pocs segons i incls en perodes de temps llargs.
El segon, lefecte que lamenaa dagressi t sobre la claredat de les declaracions i les
identificacions.
Per acabar, dos factors semblen ser els ms importants alhora de valorar un testimoni.
Sn els segents:
- Les situacions rapides i altament estressants en que es produeix un delicte, porta
als testimonis a emmagatzemar ms eficientment la informaci que en qualsevol
fet quotidi. Aix es produeix per lefecte del focus datenci estret (Easterbrook,
1959), que provoca que el record sigui millor en uns aspectes que en uns altres.
- Les conductes dels testimonis son essencials alhora de valorar la seva credibilitat.
Laparici de dubtes, pauses elevades, utilitzaci de frases fetes, relats pocs
organitzats, utilitzaci destereotips populars poden llevar a el jutge a qualificar
de poc creble una declaraci. La variable que ms varincia explica en les
avaluacions de lexactitud de les declaracions a lhora de assignar credibilitat es la
confiana que mostra un testimoni (Manzanero, 2008).
4. La detecci de la mentida
Yulle al 1989, va classificar la detecci de la mentida en tres tipus dinvestigacions:
1) Estudis en canvis fisiolgics
2) Investigacions de les conductes no-verbals
3) Anlisi del continguts de la parla o verbals
A continuaci sexplicaran cadascun dells i les evidncies que es van trobar.
4.1. Estudis de canvis fisiolgics Potser el sistema ms conegut com a detector de canvis fisiolgics aplicats a la detecci de la
mentida s el polgraf, ltimament molt utilitzat inadequadament en alguns programes del cor
per a desvelar les intimitats dels famosos i continuar amb les grcies i les xafarderies.
El polgraf consisteix en un aparell que utilitza diverses mesures psicofisiolgiques (suor, ritme
cardac, temps de resposta...) en la detecci de la mentida, comparada amb les mesures
control, de preguntes emocionalment neutres. Suposa que quant ms sallunyi de les mesures
control del propi subjecte, s una mentida.
El primer disseny que es coneix va ser creat per Mackenzie al 1908.
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
7
A partir daqu es van utilitzar i integrar els dissenys de Maston (1921) que va proposar la
mesura de la pressi arterial, de Larson (1922) que proposava els canvis cardacs i respiratoris i
de Weschler (1925) que proposava els canvis en la conductivitat de la pell per a la detecci e la
mentida, per a construir i estandarditzar el us del polgraf al 1930 (Keeler, 1930).
Va ser els anys 30 i 40 quan els detectors de mentides daquest tipus van tenir la seva major
impulsivitat. Tots es basaven en el supsit de que quan una persona menteix, els canvis
involuntaris del cos relacionats amb lansietat de la mentida podrien ser detectats
(Manzanero, 2008).
Als anys 50, es va detectar el principal problema daquest tipus daparell, ja que es tracten de
mesures indirectes de la mentida, per tant aquestes poden estar associades a la por, lalerta... i
no noms a la prpia mentida.
4.2. Investigaci conductual de la comunicaci no verbal Les respostes relacionades amb la comunicaci, en aquest cas la no-verbal, i associades amb la
mentida han estat un dels principals factors que shan tingut en compte com a mtode per a
donar credibilitat a un testimoni, sempre en el context on hi ha interacci emissor-receptor, es
a dir interacci social.
Ekman (1992) va avaluar les expressions facials que es posen en diferents contextos
emocionals, es a dir lexpressi facial de les emocions a partir de 3 indicadors:
- Durada, de la prpia expressi
- Falta de coherncia, entre el que es diu i lexpressi facial
- Asimetria facial, es a dir laccentuaci de lexpressi facial ms accentuada en un
costat de la cara que en laltre.
A partir daquests indicadors una revisi del propi autor amb els autors Friesen i Hager (2002)
van desenvolupar un sistema de codificaci per a la resposta facial anomenat facial action
coding system (FACS), com a detector de mentides. Segons aquest sistema alg que fes una
expressi facial que durs ms de 10 segons mentiria, si hi hagus falta de coherncia o
asimetria facial, tamb indicarien una falsedat.
Els autors van estudiar ms de 46 moviments facials i van crear un sistema informtic que
realitzava una comparaci entre lactivaci esperada en una emoci real i lexpressi del
testimoni en aquest moment.
Per ltim, sembla ser que la detecci de la mirada i el contacte visual son factors claus en la
credibilitat i la mentida. Sembla ser que davant la mentida, es perd el contacte visual amb
linterlocutor ms rpidament (Manzanero,2008).
4.3. Anlisi dels continguts verbals
No sha provat leficcia i la utilitat de les tcniques basades en la veu.
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
8
Aquestes tcniques es basen en el supsit que quan una persona menteix, la seva veu canvia
degut a la tensi i sexperimenten uns microtemblors.
Hi ha un sistema al mercat anomenat Poly layer Voice analysis, que pot detectar la mentida a
travs de la veu, contempla anlisis de ms de 18 parmetres vocals, per tal com hem
comentat, no sha provat la utilitat.
4.4. Anlisi de respostes cognitives dinterferncia Lanlisi daquestes respostes es basen en la suposici que les demandes cognitives en la
mentida en comparaci amb la veritat, interferiran en altres tasques, com per exemple la
resposta motriu (Manzanero,2008).
Luria (1930) va proposar aquest mtode de lexpressi motriu, basat en lassociaci de
paraules i la resposta motriu del subjecte, que pot esser mesurada amb la pressi dels dits.
Lemissi duna falsedat faria variar la resposta del subjecte, diferent a la emesa regularment,
que formaria la resposta base.
Mira(1932) va perfeccionat el mtode amb un registrador de respostes motrius amb un aparell
anomenat montometre de Mira.
Vendemia, Buzan i Simon-Dack (2005) van realitzar una investigaci en el que es van trobar
temps de reaccions majors en respostes motrius quan es diu una mentida.
5. Avaluaci de la credibilitat de les declaracions
Lanlisi de la credibilitat, socupa davaluar el grau de realitat de la declaraci del testimoni o
acusat. Malgrat aix un resultat negatiu en aquesta avaluaci no indica necessriament una
falsedat, es a dir que aquest tipus davaluacions no son un anlisi de detecci de la mentida
com els descrits anteriorment.
5.1. El model davaluaci de Trankell Trankell (1972), va proposar que els relats sobre abs sexual es diferenciaven de fets invents
dacord amb una srie de criteris, que es classifiquen en:
- Criteris primaris de realitat: anlisi destructura i anlisi del contingut dels relats.
o Anlisi destructura: es basa en el raonament cientfic, es a dir, no sha de
deixar dexplicar una part essencial per a comprendre la informaci i ha de
ser la nica forma de descripci correcta de la realitat, raonablement i
complertament. Comprn 2 criteris:
Criteri bilateral democi: lemoci descrita en un relat no es pot
explicar pel contingut de les observacions.
Criteri dhomogenetat: els detalls que implica el relat han de
descriure noms un nic succs.
o Lanlisi de contingut comprn 3 criteris:
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
9
Criteri de competncia: el testimoni no ha de tenir la competncia
i facilitat per inventar fets (per exemple un autor de llibres).
Criteri dhomogenetat: els detall de linforme son nics, ning
ms els podria explicar.
Criteri de seqencia: Saplica en declaracions de diferents
testimonis i es refereix a alteracions de una seqencia de
declaracions.
- Criteris secundaris de control: corresponen al control lgic del relat i a la seva
possible validesa emprica (es a dir, que pugui passar).
o Control lgica-formal: consisteix en formular totes les hiptesis
alternatives que puguin destruir la hiptesis de la realitat explicada pel
subjecte. Si es pot demostrar que totes les hiptesis alternatives sn
irracionals, el resultat el fa ms creble.
o Control empric: es una comparaci dels aspectes de la declaraci daltres
testimonis i els criteris de la declaraci del testimoni avaluat, Trankell el va
denominar isomorfia.
5.2. Anlisi dels continguts de les declaracions A partir del model de Trunkell i altres treballs anterior, els psiclegs Steller i Kehnberg (1989)
van realitzar una ampliaci i sistematitzaci de la tcnica danlisi de la realitat de les
declaracions. A partir dels estudis emprics realitzats es va estandarditzar com anlisis de la
credibilitat una tcnica principal, la tcnica SVA, que es descriu en els segent apartat.
5.2.1. El model de validesa de les declaracions obtingudes: la tcnica SVA
Segons Vrij (2000), el Statement Validity Assesment (SVA) o Evaluaci de la validessa d'una
declaraci (EVD); s una de les tcniques ms emprades per avaluar la veracitat de les
declaracions.
El protocol es va desenvolupar a Alemanya a travs de l'experincia clnica de diversos
psiclegs. Udo Undeutsch s un dels primers en desarrolloar el SVA en els anys 50, desprs li
seguirien Max Steller, Khnken (1989), i Raskin i Esplin (1991), amb versions modificades.
Al principi, el SVA es va desenvolupar per valorar les declaracions verbals de nens que havien
estat vctimes d'abs sexual. No obstant aix, en anys recents s'ha intentat validar i
generalitzar l'aplicaci d'aquest instrument a adults (Vrij et al., 2001; Vrij et al., 2000).
Malgrat que s un instrument mpliament utilitzat en l'mbit forense com a prova psicolgica
no se li ha de considerar un test o una escala estandarditzada, sin un mtode semi-
estandarditzat per a l'avaluaci de la credibilitat de les declaracions.
El desenvolupament del SVA est fonamentat en el que ha denominat la hiptesi de
Undeutsch(1989). D'acord a aquesta hiptesi, un testimoni basat en una experincia real
difereix quant a la seva qualitat i contingut d'un testimoni basat en un esdeveniment imaginat.
D'una altra forma, el propsit del SVA s realitzar una avaluaci de la credibilitat del contingut
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
10
d'una declaraci.
Segons Udo Undeutsch (1989), el real difereix de la fantasia o fabricaci en:
-Estructura
-Qualitat
-Contingut
El SVA presenta tres components (Godoy i Figueres; 2005):
1. Entrevista estructurada amb la vctima :
L'entrevista ha de precedir l'aplicaci del CBCA amb l'objectiu d'obtenir material sobre el qual
aplicar els seus criteris. S'ha de tractar de maximitzar la quantitat d'informaci i minimitzar
qualsevol tipus d'influncia (Raskin i Esplin, 1991).
2. CBCA :
Es denomina Criterial Based Contend Analysis (CBCA) o Anlisi de contingut basat en criteris
(ACBC). S'aplica al contingut de la declaraci (entrevista) i el seu propsit s determinar si el
seu contingut es dirigeix cap a la invenci, fantasia, influncia o s producte de la memria; s
a dir, determinar si la declaraci s fabricada o s veritable.
El CBCA consta de 19 criteris organitzats en cinc categories. Un testimoni vera cont un major
nombre de criteris. Al CBCA se li atorguen puntuacions numriques d'acord amb Steller (1989),
de 2, 1 o 0 punts: 2, fortament present; 1, present i 0, absent a la declaraci.
- Caracterstiques generals
1. Estructura lgica
2. Producci no estructurada
3. Quantitat de detalls
Contingut especifico
4. Arrelament contextual
5. Descripci d'interaccions
6. Reproducci de la conversa
7. Complicacions inesperades durant l'incident
8. Detalls inusuals
9. Detalls superflus
10. Detalls descrits amb precisi per malament entesos
11. Associacions externes relacionades
12. Recompte de l'estat mental subjectiu
13. Atribuci de l'estat mental del delinqent
Continguts relacionats amb els motius
14. Correccions espontaneas
15. Admissi de falta de memria
16. Donar lloc a dubtes sobre el testimoniatge propi
17. Acte desaprovaci
18. Perdonar la delinqent
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
11
Elements especfics de l'ofensa
19. Detalls caracterstics de l'agressi
3. Llista de validesa o Escala de Validesa de la Declaraci (EVD)
Aqu es combina la informaci extreta del CBCA amb el material de l'entrevista prvia, altres
entrevistes i una altra informaci rellevant del cas.
Ni l'entrevista ni el CBCA sn vlids fins que se'ls hagi aplicat la Llista de Validesa, la qual, est
composta per quatre categories generals d'informaci (Steller i Khnken, 1989):
1. Caracterstiques psicolgiques
S'avalua un adequat llenguatge, coneixement apropiat, afecte susceptibilitat a la
suggesti. Cerciorar-se que no hi ha disfuncionalidades en aquestes rees i altres
processos, que el nen escolta, comprn, si posseeix algun tipus de retard, ha de
realitzar-se una valoraci de
realitat i de comprensi (com es diu el teu papa, on vius, etc.). Ha de valorar-se les
condicions emocionals del nen, tristesa, agressivitat, alegria, i sentiments
experimentats cap als altres aix com possibles raons.
2. Caracterstiques de l'entrevista
S'avaluen les preguntes formulades, verificant que no fossin suggeridores,
directives o coercitives. Cuidar-se en l'entrevista de realitzar preguntes directives o
coercitives lloc que influeixen en el testimoniatge i ho invaliden. Les entrevistes
ms adequades en aquest tipus d'avaluaci sn les que segueixen un protocol i
presenten condicions aptes d'espai, organitzaci i requeriment com per exemple
posseir cmera de video (Godoy i Figueres; 2005).
3. Motivaci per realitzar acusacions falses
Es descarten motivacions, interessos, pressions o raons per a una possible
declaraci falsa. Indagar sobre possibles motius per denunciar al ofensor, per
evitar l'error de Otelo, tant de la vctima com d'acompanyants, per descartar
influncies i biaixos. Tenir en compte el context original de la denncia,
assabentar-se de com va iniciar el procs, antecedents, la qual cosa es va dir,
dades de les primeres avaluacions. Analitzar la possible pressi per denunciar en
fals, descartar intencions d'altres persones, fins i tot pares, per denunciar en fals,
obtenir algun benefici o pretendre l'infortuni de l'acusat.
4. Aspectes relacionats amb la recerca
Aqu s'avalua la consistncia de la declaraci amb l'altra informaci sobre el
procs. Es t en compte la consistncia real, el tenir a la m tota la informaci
possible sobre l'incident, per determinar consistncia amb el testimoniatge;
consistncia amb altres testimoniatges, on es determina la relaci de realitat amb
altres testimoniatges, pares, testimonis, amics; i la consistncia amb altres
evidncies, on s'estableix relacions amb altres evidncies diferents al fet.
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
12
La Llista de Validesa tamb t en compte la valoraci de 5 hiptesis explicatives (Raskin i
Esplin; 1991), les quals deuen ser comprovades per l'avaluador:
- La declaraci s vlida, per el menor ha remplazado la identitat de l'agressor per la d'una
altra persona.
- La declaraci s vlida, per el menor ha estat influenciat o ha inventat informaci addicional
i no real.
- La declaraci s falsa, el menor ha estat pressionat per alguna persona.
- La declaraci s falsa, per interessos personals o per ajudar a terceres persones.
- La declaraci s falsa, a conseqncia de problemes psicolgics, el menor ha fantasiat o
inventat la seva declaraci.
La qualificaci final del procs SVA estableix la declaraci en forma qualitativa segons cinc
categories (Alonso-Quecuty, 1999):
- Creble.
- Probablement creble.
- Indeterminat.
- Probablement increble.
- Increble.
5.2.2. El model de control de la realitat: la tcnica del reality monitoring (RM)
En algunes ocasions sha proposat el Model de control de la realitat o el reality monitoring
(RM) com a una alternativa (Sporer,1997) al les dues tcniques descrites anteriorment.
Johnson i Raye (1981) van proposar el RM com el responsable de la discriminaci de lorigen
dels records. Per aquests autors els records externs tenen ms atributs contextuals i sensitius
mentre que els records autogenerats tenen mes informaci sobre les operacions cognitives per
a generar-los.
Els processos pels quals el testimoni atribueix al seu relat una memria de record autogenerats
o a records externs sanomenen control de la realitat.
Segons Sporer (1997) hi ha 7 criteris que shan de complir per a la veracitat del testimoni i un
que si es compleix (el criteri 8) indicaria falsetat. Sha de dir que encara no hi ha un conjunt
estandarditzat de criteris acceptat.
1. Claredat: informe clar, ntid i sense vaguetat.
2. Informaci perceptiva: la declaraci ha de tenir experincies sensorials tals com olors,
sons, sensacions haptiques i visuals.
3. Informaci espaial: la informaci inclou informaci del espai i el context on es trbava el
subjecte.
4. Informaci temporal: el relat explica quan van ocurrir els fets i la secuencia de com va
passar.
5. Afecte: inclou informaci de com es sentia el subjecte en aquell moment.
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
13
6. Reconstruibilitat del relat: el relat permet alg extern, reconstruir la historia a partir de
la informaci donada.
7. Realisme: la historia es plausible i realista.
8. Operacions cognitives: es troba si el subjecte entn i pot fer inferncies fetes pels
testimonis sobre altres persones presents al relat.
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
14
Referncies
Alonso-Quecuty, M. L. (1993). Interrogando a testigos, vctimas y sospechosos: La obtencin de informacin exacta. En M. Diges, y M. L. Alonso-Quecuty (eds.), Psicologa forense experimental (pp. 85-98). Valencia, Espaa: Promolibro.
Alonso-Quecuty, M.L. (1999). Evaluacin de la credibilidad de las declaraciones de menores vctimas de delitos contra la libertad sexual. Papeles del Psiclogo, 73, 36-40.
Arce, R. y Faria, F. (2005). El Sistema de Evaluacin Global (SEG) de la credibilidad del testimonio: Hacia una propuesta integradora. En R. Arce, F. Faria, y M. Novo (eds.). Psicologa jurdica (pp. 101-118). Santiago de Compostela, Espaa: Consellera de Xustiza, Interior e Administracin Local.
Bentall, R.P., Baker, G.A. i Havers, S. (1991). Reality monitoring and psychotic hallucinations. British Journal of Clinical Psychology, 30, 213-222.
Garrido E., Masip J. i Herrero C. (2007) Psicologa jurdica. Barcelona, Espaa: Pearson Prentice Hall. Godoy,V. i Higueras,L.(2005). Aplicacin forense de la entrevista cognitiva: descripcin, evolucin y situacin actual. Anuario de psicologa jurdica,15, 41-54. Jimnez F. (2001) La evaluacin psicolgica forense. Salamanca, Espaa: Amar Raskin C.D. (1994). Mtodos psicolgicos en la investigacin y pruebas criminales. Bilbao, Espaa: Desclee de Brouwer Johnson, M.K. I Raye, C.L.(1981). Reality Monitoring. Phsycological review,88, 67-85. Khnken, G., Schimossek, E., Aschermann, E. y Hfer, E. (1995). The cognitive interview and the assessment of the credibility of adults` statements. Journal of Applied Psychology, 80, 671-684.
Raskin, D.C. y Esplin, P.W. (1991). Statement Validity Assessment: interview procedures and content analysis of childrens statements of sexual abuse. Behavioural Assessment, 13, 265-291.
Raye, C.L. y Johnson, M.K. (1980). Reality monitoring vs. discriminating between external sources of memories. Bulletin of the Psychonomic Society, 15, 405-408.
Sobral J., Arce P. & Prieto A. (1994) Manual de psicologa jurdica. Espaa: Paids
Manzanero, A.L. (2008). Evaluacin de la credibilidad de las declaraciones . En A.L. Manzanero. (2008). Psicologa del Testimonio. Madrid, Espaa: Psicologa Pirmide.
Mira, J. J. (1989). Estudios de psicologa en ambientes procesales: Un anlisis de metamemoria. Tesis Doctoral, Universidad Autnoma de Madrid.
-
Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni
15
Pieiro, A. (2005). Criterios empricos de credibilidad y profesionales de la justicia. En R. Arce, F. Faria y M. Novo (eds.). Psicologa jurdica (pp. 213-221). Santiago de Compostela, Espaa: Consellera de Xustiza.
Siz,D., Baqus, J. i Siz, M. (2005). Psicologa del testigo: conceptos fundamentales. En: D.Siz y M.A. Soria (coords.). Psicologa criminal (pp. 124-162). Madrid, Espaa: Pearson.
Sporer, L.L.(1997). The less travelled road to truth: verbal clues in deception detections accounts of fabricated and self-experiencied events. Applied Cognitive Psychology,11, 373-397.
Undeutsch, U. (1989). The development of statement reality analysis. En J.C. Yuille (Ed.), Credibility assessment (pp. 101-121). Dordrecht, Pases Bajos: Kluwer.
Vrij, A., Akehurst, L., Soukara, S. y Bull, R. (2002). Will the truth come out? the effect of deception, age, status, coaching, and social skills on CBCA scores. Law and Human Behaviour, 26, 261-283.
Vrij, A., Akehurst, L., Soukara, S. y Bull, R. (2004a). Detecting deceit via analysis o verbal and nonverbal behaviour in childrens and adults. Human Communication Research, 30, 8-41.
Zaparniuk, J. Yuille, J. C. y Taylor, S. (1995). Assessing the credibility of true and false statements. International Journal of Law and Psychiatry, 18, 343-352.