lenguaje no sexista

Perqu les paraulesno se les enduu el vent...

PER UN S NO SEXISTA DE LA LLENGUA

Edita: AJUNTAMENT DE QUART DE POBLET.Textos: TERESA MEANA SUREZ. Filloga, professora de llenguai literatura castellana en un institut de secundria de Valncia. Feminista,de la Casa de la Dona de Valncia.Illustracions: MABEL LVAREZ. Illustradora.

1. Introducci: Llengua, sexisme i androcentrisme.

2. Principals manifestacions del sexisme i landrocentrisme en la llengua.

3. Estratgies per a combatre l's sexista i androcntricdel llenguatge.

3.1. Recomanacions i propostes de canvi.

3.1. Estratgies gramaticals que ens permeten nohaver d'especificar el sexe del referent.

4. Sobre les titulacions i professions.

5. En els documents administratius.

6. Per a fer un s no sexista del llenguatge no hi hafrmules concretes o niques.

7. Bibliografia.

Contingut

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Introducci:Llengua. Sexisme.Androcentrisme.1

Introducci: Llengua. Sexisme. Androcentrisme 00

La llengua constitueix, com a mnim, el reflex de la realitat,de la societat que la utilitza. Aix com la societat s racista, classista,heterosexista, la llengua tamb ho s. I per descomptat recull lesdesigualtats derivades de la situaci de discriminaci de les dones ireflecteix tot el sexisme i landrocentrisme existents. I ja que tantlandrocentrisme com el sexisme es manifesten en els distints usosde la llengua, tot seguit els definirem:

Landrocentrisme s l'enfocament en les investigacions i estudisdes d'una nica perspectiva: la del sexe mascul. Suposa considerarels homes com el centre i la mesura de totes les coses. En unasocietat androcntrica es pren el mascul com el model que cal imitar.Els homes sn considerats el subjecte de referncia i les dones coma ssers depenents i subordinats a ells. Un exemple de pensamentandrocntric seria en referir-se a les edats de l'home quan espretn parlar de l'evoluci de tota la humanitat. No sabem sidarrere de la paraula home s'est pretenent englobar les dones. Sis aix, aquestes queden invisibilitzades, i si no s aix, quedenexcloses.

Daltra banda, el sexisme s l'assignaci de valors, capacitatsi rols diferents a homes i dones, exclusivament, d'acord amb el seusexe, desvaloritzant tot el que fan les dones davant el que fan elshomes que s el que est b, el que t importncia. s sexismeaquest conjunt de mtodes emprats en una societat androcntrica

00 Porque las palabras no se las lleva el viento

i que determinen una situaci d'inferioritat, subordinaci i explotaci.

En paraules dEulalia Lled: ...el sexisme s fonamentalment unaactitud que es caracteritza pel menyspreu i la desvaloritzaci, perexcs o per defecte, del que som o fem les dones... Landrocentrisme,en contrast amb el sexisme, no s tant una actitud com un punt devista. Consisteix fonamentalment en una determinada i parcial visidel mn, en la consideraci que el que han fet els homes s el queha fet la humanitat o, al revs, que tot el que ha realitzat el gnerehum l'han realitzat noms els homes, s pensar que el que s boper als homes s bo per a la humanitat, s creure que l'experinciamasculina inclou i s la mesura de les experincies humanes.

La llengua s aix mateix el mitj a travs del qual aprehendem larealitat. Des que creixem, mitjanant la relaci que establim ambaltres persones anem adquirint diversos procediments comunicatiusque ens ajuden a incorporar-nos a una societat concreta, a regularla nostra conducta i el nostre pensament. Entre aquests sistemes(famlia, sistema educatiu, mitjans de comunicaci...) destaca elllenguatge per la seua capacitat de generalitzar la realitat. La nostrallengua influeix en la nostra concepci del mn i per aix mateix enla nostra conducta des d'on hi ha, al seu torn, una influncia en elllenguatge. Aix, si cada llengua conforma d'alguna manera l'horitzd'objectivitat dels seus parlants, qui posseeix ms d'una llenguatroba el seu mn enriquit pel que fa a qui en posseeix noms una.Per aix el bilingisme s un do precis.

Quan aprenem una llengua aquesta no noms ens permet comunicar-nos sin que adquirim un conjunt de coneixements, valors, prejudicis,estereotips, actituds, ideologia... que ens serveixen per a organitzari interpretar la nostra experincia, per a construir-nos com a persones.


s a dir que constitueix un producte social que acumula i expressal'experincia d'una societat concreta actuant aix mateix sobre laforma com es percep aquesta realitat. A ms la llengua no nomsreflecteix sin que al seu torn transmet i en transmetre refora elsestereotips marcats socialment. En conseqncia les relacionsasimtriques, jerrquiques, que es donen entre els sexes en la nostrasocietat es mostren en la llengua i la llengua contribueix que aquestesrelacions es mantinguen o transformen.

Aix, s ben cert que el sexisme i landrocentrisme presents en l'sque fem de la llengua noms tindran una soluci definitiva quancanvien les estructures socials que produeixen i potencien aquestautilitzaci. Per, no obstant aix, es pot incidir parallelament en larealitat i en la llengua i establir una influncia entre ambdues.Sobretot si partim que la llengua arrossega molta inrcia i va, lamajoria de les vegades, a remolc dels canvis que es produeixen enla societat.

Hi ha un tipus de canvi que ens interessa especialment: en la realitatsocial existeix la conscincia cada vegada ms puixant que l'existnciade les dones ha de ser anomenada amb el reconeixement i la valoracidel seu paper en la vida privada i en la vida pblica.

Ats que el llenguatge no s un fet biolgic i natural sin unaadquisici cultural i tot el que s cultura s afegit i, per tant,modificable per la voluntat de les persones, podem alterar-lo ja queen retocar la llengua es retoca la mentalitat i retocant la mentalitates retoca la conducta.

Com la llengua s un dels principals vehicles de transmissi delsmodels, rescatar el valor universal dall que es considera socialment


femen, aix com combatre prejudicis i estereotips s alliberador pera nosaltres i per a ells, per a les dones i els homes.

Canviant l's de la llengua canviar la nostra concepci de la realitat.I ats que aquest procs s progressiu i no unidireccional, si canviempremeditadament l's del llenguatge, aix ajudar a canviar el nostreconcepte del mn. Del nostre paper actiu en aquest canvi dependrel ritme al qual es modifiquen les concepcions sexistes iandrocntriques.

Sn, per tant, necessaris alguns canvis en el llenguatge perqu espuga anomenar les dones. Ats que la llengua s un instrumentflexible, ample i viu, amb la caracterstica de la seua capacitat pera estar en continu canvi, es pot adaptar perfectament a la nostranecessitat o desig de comunicar.

Una de les caracterstiques ms definitries de la llengua s que sun cos viu, en evoluci constant, sempre en trnsit. Una llengua queno es modifica noms est entre les llenges mortes. Si la llenguano canvis, totes les persones que parlem valenci, castell, francs,o qualsevol de les llenges romniques, continuarem parlant llat.Les llenges vives tenen un carcter evolutiu. El canvi est inscrit enla naturalesa mateixa de la llengua. La llengua canvia. Canvia laprpia realitat i tamb la valoraci daquesta o les formes deconsiderar-la o danomenar-la.

Per tant, l'adaptabilitat de la llengua i les possibilitats que ofereixpermeten que aquests canvis es puguen realitzar sense que perdabellesa, correcci i economia. s ms, anomenar les dones suposarl'elaboraci de missatges ms precisos i ms justs que reflecteixenuna realitat ms equitativa que la que es reflectia fins ara.


A l'hora de plantejar estratgies per evitar un s androcntric i sexistade la llengua hem de recordar que el mascul es considera com auniversal i el femen com a particular. Aix el femen s tractat comel no-mascul, alguna cosa que apareix com a excepci a la regla.Ra per la qual la llengua ser neutra per -com signa Fanny Ros-no s neutral. Els mots en mascul no sn universals perqu incloguena les dones. s un fet que ens exclouen. Sn universals perqu elmascul s'erigeix en mesura de la humanitat i aix, utilitzant el masculcom a neutre queda el femen ocult.

El procs de simbolitzaci de la realitat t unes implicacions importantsen el desenvolupament de la identitat personal i social. Quan elsxiquets (homes) sn sempre anomenats, apareixen com elsprotagonistes de les accions i compten amb models de refernciaamb els quals es poden identificar, aix t repercussions en el seuautoconcepte i autoestima i, en ocasions, els genera unasobreidentitat, es creuen capaos de fer qualsevol cosa sensevalorar-ne els riscos. Les xiquetes, no obstant aix, no sn anomenades,en rares ocasions sn protagonistes de les accions i no disposen, atravs del llenguatge, de models amb qu identificar-se. Lesconseqncies d'aquesta invisibilitzaci, exclusi o subordinacipoden tenir reflex en una menor autoestima i en la creaci de lasubidentitat.

Aix doncs, prendre conscincia que l'aportaci de dones i homest la mateixa importncia per al manteniment de la societat suposariareflectir l'aportaci de les dones i concedir-los el mateix grau deprotagonisme sense relegar-les a una posici secundria i subordinadaals homes.

Principalsmanifestacions delsexisme ilandrocentrismeen la llengua.2

Els efectes que produeixen en la llengua el sexisme i landrocentrismees podrien agrupar en dos fenmens. Per un costat el silenci sobrel'existncia de les dones, la invisibilitat, locultament, l'exclusi. Perun altre l'expressi del menyspreu, de l'odi, de la consideraci deles dones com a subalternes, com a subjectes de segona categoria,com a subordinades o depenents dels homes.

El silenci s'aconsegueix a travs de la utilitzaci del gneregramatical mascul com a genric (Els alumnes que s'examinende selectivitat, Els quartans acudeixen a les urnes, Els ciutadans,Els jutges, etc.), per mitj de l's de la paraula home com aterme que englobe a dones i homes ("En aquella poca l'homes'alimentava de...", Un home, un vot, Els homes sn iguals davantla llei, Quart de Poblet i els seus homes, etc.) i per mitj del saltsemntic.

Segons definici de Garca Messeguer: S'incorre en salt semnticquan al parlar o a l'escriure s'empra un mascul en sentit genric is'enuncia sobre aquest una primera oraci el sentit de la qualenquadra l'un i l'altre sexe, i ms endavant es repeteix l's del mateixmascul (explicita o implcitament) per aquesta vegada en el seusentit especfic, s a dir, referit a homes exclusivament. (Elsgibraltarenys tenen tots els avantatges peninsulars: dones, sol, vi imsica, Els egipcis habitaven a la vall del Nil, les seues donessolien..., LAlcor dicta normes per als creients; poden tenir fins

Principals manifestacions del sexismei landrocentrisme en la llengua 00


a quatre esposes..., etc.). Aix, si llegim en un llibre de text (en unpassatge referent a la conquesta d'Amrica): "Tot el poble va baixaral riu a rebre'ls, quedant-se en el llogaret noms les dones i elsxiquets", qui entenem que va baixar? els homes, no? (o els homesi les xiquetes...). No obstant aix aquest tot el poble sembla ungenric. Es produeix, doncs, un salt semntic.

El menyspreu cap a les dones es manifesta sobretot en:

Els doblets aparents -paraules amb significat distint segonsestiguin en femen o en mascul (un qualsevol/una qualsevol,home pblic/dona pblica, home del carrer/dona del carrer,fulano/fulana, individu/indivdua, governant/governanta,verduler/verdulera, etc. etc. etc.)-.

Els buits lxics -paraules que no tenen femen i que designenqualitats, s a dir, sn positives (cavallerositat, noblesa,homenia, home de b, prohom, etc.) i paraules que notenen mascul i que duen sempre una crrega negativa (harpia,mala pcora, maruja, etc.)-.

Els tractaments i usos de cortesia i la seua manifesta asimetria(aix l's de senyoreta per a referir-se a l'estat civil d'una donaquan no existeix l'equivalent mascul de senyoret, la difernciaentre cognoms i noms propis, la referncia a les dones pelcognom dels seus marits, vius o morts, l'anteposici de l'articlela, etc. Exemples: Sra. de, Vdua de, Sr. Gutirrez i Srta.Pili, La Caball (per no El Domingo, El Carreras), LaPardo Bazn (per no El Prez Galds), Sartre i Simoneeren, Mitterand i Margaret s'entrevisten a la cimera francobritnica, etc.).

I tamb les definicions, accepcions i exemples del diccionari, enadjectius i adverbis, en refranys i frases fetes, en la reproduccid'estereotips sexistes, anomenant les dones a part i en lanegativa a feminitzar els noms de moltes professions, entrealgunes altres manifestacions.

Principals manifestacions del sexismei landrocentrisme en la llengua 00

Estratgies per acombatre l'ssexista iandrocntric delllenguatge.3

Estratgies per a combatre l's sexistai androcntric del llenguatge 00

3.1. Recomanacions i propostes de canvi:

Utilitzaci de genrics reals - noms collectius

(Com, per exemple, les vctimes, el poble, la gent, l'electorat,etc.) Aix:

S No

El venat Els vens

El professorat Els professors

La poblaci quartana Els quartans

El personal, la plantilla "Els treballadors"

La ciutadania Els ciutadans

Durant la infantesa cal Els xiquets han dedormir 10 hores dormir 10 hores

Utilitzaci d'abstractes

(Com, per exemple, tutoria, titulaci, llicenciatura, advocacia,direcci, etc. ) Aix:


s dels dos gneres gramaticals: dobles formes

No s una repetici anomenar en mascul i femen quan es representaa grups mixts. Sn realitats diferents i com a tals han de ser designades.Aix doncs, no s duplicar ja que duplicar s fer una cpia i aquestno s el cas. Tampoc s vlida l'objecci que remet a l'economia delllenguatge. Aquest s una eina al nostre servei, i sn les inquietuds,les vivncies i els pensaments que li aboquem els condicionants querealment limiten els nostres usos, no el llenguatge en si mateix. Hemde cuidar l'alternana (en unes ocasions femen mascul i en altresmascul femen) per a no jerarquitzar. En castell se'ns ensenya adonar el primer lloc a qui volem considerar (Tu i jo som amics,Pare i fill sn advocats i no al revs) i per aix s necessari noprioritzar sempre el mascul.

Un altre aspecte a tenir en compte s la concordana gramatical degnere entre articles, substantius i adjectius. Una proposta passariaper fer la concordana amb l'ltim article o substantiu.

S

La legislaci estableix que...

La redacci

Acudiu al nostre serveid'assessoria

Equip de coordinaci

Les dones van exigir a lajudicatura...

No

El legislador estableix que...

Els redactors

Acudiu al nostre assessor

Els coordinadors

Les dones van exigir alsjutges...


Exemples:Empar i Andreu estan dormitsAndreu i Empar estan dormides

O b, amb un gerundi: Empar i Andreu estan dormint

Altres exemples per a l'alternana:Les i els usuaris del tren.Els pares i les mares de l'alumnatLes xiquetes i els xiquets que vulguen participarEls i les treballadores

Per a evitar la utilitzaci de la paraula home com a universales pot canviar per la primera (o fins i tot la tercera) personadel plural sense esmentar subjecte i en altres ocasions pelspronoms ens, nostre, nostres, nostra, nostres. Tamb, avegades, tractar d'usar una forma impersonal en tercerapersona amb es.

S

En la Prehistria es vivia encoves

Vivem en coves

Vivien en coves

Aix com la humanitat, elsssers humans, la gent, lespersones, etc. etc.

s bo per al nostre benestar

No

s bo per al benestar del'home

En la Prehistria l'home viviaen coves


Per a combatre el perill del salt semntic

L'alumnat podr acudir amb les seues parelles - SEls alumnes podran acudir amb les seues nvies - No

Els pobles nmades es traslladaven amb els seus estrisd'un lloc a un altre

Els nmades es traslladaven amb els seus estris, dones ixiquets d'un lloc a un altre

Evitar l's de el, els, aquell, aquells, seguits del relatiu que(amb sentit general). Pot substituir-se per qui, les personesque....

Qui spia llegir entre lnies ho entendrEl qual spia llegir entre lnies ho entendr

Qui dispose de passaport...Aquells que disposen de passaport...

Substituir un per alg, qualsevol, la persona, una persona,l'sser hum... I si un s subjecte tamb es pot utilitzar lasegona persona del singular o la primera del plural sensesubjecte exprs.

S

Quan alguna persona llegeix lesnotcies...Quan llegeixes les notcies...

No

Cuando uno lee lasnoticias...


En casos d'adverbis, pronoms, etc. Amb marca de gneremascul:

Es pot canviar el verb de la tercera a la segona personasingular (tu o vost) o la primera del plural sense esmentar elsubjecte. Si volem un to ms impersonal tamb podem utilitzarel verb en tercera persona del singular precedit per es. Aixen les instruccions generals i en altres ocasions.

Exemples:

Si vost posseeix un abonament podr viatjar debades - SCal tenir un abonament per a poder viatjar debades - S

L'abonat podr viatjar debades - No

Sentirem gran satisfacci de tenir a les mans un llibre tanimportant- S

S

-Minora, mayora.

"Debera estar con su gente."

No

-Pocos, muchos.

"Debera estar con los suyos."

S

Cuando nos despertamos por la maana...

Cuando alguien se despierta...

Cuando una persona se despierta...

Cuando cualquiera se despierta...

Al despertarnos por las maanas...

No

Quan un esdesperta alsmatins...


Sentirs... - SSentir vost... - S

El lector sentir gran satisfacci de tenir a les seues mansun llibre tan important - No

3.2. Estratgies gramaticals que ens permeten nohaver d'especificar el sexe del referent.

ESTRATGIES MORFOLGIQUES

Morfologia nominal: L's d'elements nominals (adjectius, noms,pronoms) la forma dels quals s invariable quant al gnere: amable,intelligent, votant, representant, portaveu, tu, vost,qui (sense anteposar determinants en mascul).

Morfologia verbal: En valenci no s necessari que el subjecteaparega explcitament doncs es pot recuperar a partir de les desinnciesverbals (cal assenyalar que l's explcit dels pronoms es consideraenftic, en valenci).Exemples:

Volem promoure l'ensenyament pblic.- SNosaltres volem promoure l'ensenyament pblic.- No

ESTRATGIAS SEMNTIQUES

Desviacions semntiques. Exemples:

"La renda per cpita a Quart s superior a..." - S"Els quartans tenen una renda per cpita superior a..." - No


Quart de Poblet reivindica una millora socialEls quartans reivindiquen una millora social- No

"Quart protesta per la violncia contra les dones.""Els quartans protesten per la violncia contra les dones."- No

ESTRATGIES SINTCTIQUES

s del es impersonal. Exemples:

Sempre es critica sense aportar solucions - SEls ciutadans critiquen sense aportar solucions- No

A Quart es viu b a pesar de tot - SEls quartans viuen b a pesar de tot- No

Gerundis. Exemples:

Treballant adequadament des de la poltica es potaconseguir un canvi - S

-Si els poltics treballem adequadament, es pot aconseguirun canvi - No

Votant a aquest partit ho aconseguirem. S-Si els ciutadans voten a aquest partit, ho aconseguirem - No

Passives reflexes o perifrstiques:

Es proposaran solucions des del partit. -S-Els membres del partit proposarem solucions - No

En el congrs es debatran qestions essencials. -S-Els congressistes debatran qestions essencials - No

Aquestes qestions estan a punt de ser debatudes en elCongrs. -S

-Els diputats estan a punt de debatre aquestes qestions - No

Sobre lestitulacions iprofessions.4

El fet que a algunes persones els resulten estranys termes comenginyera o ministra no es deu al fet que siguen incorrectes sin ala prctica inexistncia fins a l'poca actual de dones que ocuparenaquests crrecs o professions. L's continuat ens ho far proper.Com diu Eulalia Lled les llenges sn mplies i generoses, dctilsi maleables, hbils i en perpetu trnsit; les traves sn ideolgiquesi si existeix dependenta pot construir-se gerenta i el mateix passaramb oficiala i fiscala o regidora, si el temps i el consens ho estableixenaix. Els obstacles o objeccions que es plantegen mai se sostenenamb arguments estrictament lingstics. Per exemple es recomanano usar crtica o mecnica ja que poden confondre's amb un adjectiui la mateixa Eulalia Lled t recollits ms de vuitanta oficis que enmascul poden confondre's amb objectes o coses (moneder, bitlleter),llocs (llavador, varador), adjectius (demolidor, estadstic) i mai es vetaaquest s. Citem ac de nou a Eulalia Lled i aquesta s la seuaclarificadora explicaci:

La llengua t un valor simblic enorme, el que no sanomenano existeix o se li est donant el carcter excepcional, no fa faltatenir un sentit molt agut de la llengua per a adonar-sen, s peraix que denominar en mascul una dona que transgredeix lanorma tendeix cap a quatre objectius:

Sobre les titulacions i professions 00


a) invisibilitzar les dones que els ocupenb) presentar el seu cas com una excepci que demostra no queles altres dones podrien, sin que ni podrien ni deurienc) marcar amb una dificultat ms l'accs a alguns crrecs o oficis(allegant una pretesa resistncia de la llengua a crear el femeno postulant que s una incorrecci lingstica)d) reservar el mascul per a activitats prestigiades.

De tot aix es pot collegir que quan es dirimeix una qesti querelaciona sexe, gnere i gnere lingstic mai no s'est parlant nomsde llengua.

Aix Es Podria Dir: Metgessa, Tcnica Especialista, Arquitecta,Cardiloga, Lampista, Enginyera Tcnica, Fematera, Jutgessa,etc. etc. etc.

En els documentsadministratius.5

La proposta d's per als documents s senzilla. En els documentstancats quan els crrecs i llocs estiguen ocupats per una dona (i jaque la nostra llengua t marca de gnere) la designaci dels seustitulars ha de fer-se en femen: La Cap de Servei, La Presidentade la Taula, La Regidora.

Quan el document s obert i no se sap qui s la persona concretaa la qual ens referim conv reflectir les dues possibilitats: El/La Capdel Servei, La Directora/El Director, o b Prefectura de Serveio Direcci. I per descomptat res no obliga que la norma masculinahaja d'anar sempre en primer lloc.

A fi de no utilitzar amb carcter general les formes en mascul pera referir-se a les persones usuries de serveis, la proposta d's nos nica ni tancada, es tracta de buscar l'alternativa ms adequadaen cada cas. Aix:

S No

Sollicitant El sollicitantSigna El sotasignantNom i cognoms En o En/NaDomicili Domiciliat en

En els documents administratius 00


Els doblets del tipus o/a, o(a), o-a, constitueixen una bona soluciper a textos breus o amb aparicions espaiades. Van complir la seuafunci i van ser vlids i tils quan es va comenar la revisi delllenguatge des d'aquesta perspectiva (finals dels 70). No obstantaix, s una frmula poc recomanable, en general perqu el textresultant s poc llegible i la nostra llengua disposa d'altres recursosms adequats per a les nostres necessitats d'expressi.

Conv tenir en compte que si s'opta per aquesta forma, la concordanacaldr aplicar-la no noms als substantius sin a tots els elementsoracionals.

Quant a l's de la @, aquest no s un signe lingstic. Solucionaaparentment el problema en el llenguatge escrit, per no en l'oral.Podria ser vlid com a ltim recurs, per l'alternativa ha de passarper l's d'altres recursos que existeixen en la nostra llengua i quehem anat esmentant.

Per a fer un sno sexista delllenguatge no hi hafrmules concreteso niques.6

Es tracta d'adonar-nos adonant-se d'on estan els biaixos delnostre pensament i com es bolquen a travs del llenguatge. Enqualsevol cas hi ha determinats aspectes que cal tenir en compte:

Corregir l'enfocament androcntric de la nostra expressi

A la festa, les persones convidades... - SA la festa, els convidats i les seues dones... - No

Es tracta d'evitar anomenar les dones com a dependents,complements, subalternes o propietat dels homes (discursandrocntric: noms existeix un subjecte, el mascul i les donesnoms existeixen en relaci amb ell). Com per exemple en:S'organitzaran activitats culturals per a les esposes delscongressistes, El Senyor X va acudir a l'exposici acompanyatde la seua dona, etc.

Anomenar correctament les dones i els homes

El senyor Snchez i la senyora Gonzlez - SEl senyor Snchez i la senyoreta Pili - No

Crear referents femenins (cuidant l'estil). (Que vinguen dosxiquets o dues xiquetes a la taula", "El guanyador o guanyadorasen dur dos milions d'euros",etc.)

Per a fer un s no sexista del llenguatgeno hi ha frmules concretes o niques 00


Trencar estereotips (No: el cotxe de pap, l'aspiradora demam)

No utilitzar diferents qualitats per a dones (relacionades ambl'esttica) i per a homes (relacionades amb la intelligncia).

No utilitzar el gnere femen per a desqualificar ni allusionspejoratives a les dones o als valors, comportaments, i actitudsque les designen. s a dir, adquirir estratgies per a neutralitzarla imatge negativa que de la dona transmet la llengua...

Utilitzar termes genrics o collectius per a substituir paraulesmarcades sexualment (Es necessiten netejadores per Esnecessita personal de neteja).

Procurar utilitzar el femen plural "dones" (amb osense adjectius) o individualitzar ("cada dona", "unadona", etc.)

Cal tenir present que ens referim a un collectiu mltiple, divers,plural (existeixen les dones, no hi ha un nic model de dona) ique no troba la seua representaci amb tanta varietat de matissoscom t, en el terme "Dona" (o "la dona" o "la dona + adjectiu...").

- "Suposa un cstig tant per a la dona maltractada com perals seus fills...".-No

- "Suposa un cstig tant per a cada dona maltractadacom per a les seues filles i fills...".-S


- "Suposa un cstig tant per a les dones maltractadescom per a les seues criatures...".-S

- "Dia Internacional de la Dona".-No- "Dia Internacional de les dones".-S

- "La dona valenciana s...".-No- "Les dones valencianes sn...".-S

Integrar que la meitat de la poblaci no pot ser uncollectiu, grup a part o minoria

Les dones constitueixen ms d'un cinquanta per cent de la societati, igual que els homes pertanyen a collectius diferents.

Frases com:Jugaven en les categories benjam, alev, juvenil ifemenina, i Estudiants, dones, desocupats, jubilats, immigrants...,no tenen en compte que les dones poden ser alhora jubilades,ancianes, xiquetes...

La formulaci correcta seria: Jugaven en categories masculinesi femenines de benjam, alev i juvenil i Estudiants, personesdesocupades, jubilades, immigrants...

Unes propostes per a canvis de titulars de premsa

"Rics i extravagants""Gent rica i extravagant"


"Els editors valencians compren molt i venen poc a frankfurt""Les editorials valencianes compren molt i venen poca frankfurt"

"L'oposici votar contra la reforma si nega drets poltics alsimmigrants irregulars""L'oposici votar contra la reforma si nega drets polticsa la immigraci irregular"

"La violncia i les amenaces envolten els periodistes ajerusalem""La violncia i les amenaces envolten la professiperiodstica a jerusalem"

"Destacats dirigents poltics...""Destacades figures de la poltica..."

Combinaci de diverses possibilitats

Els mltiples recursos que disposa la llengua ens permeten elaborardiscursos variats, no repetitius, precisos i no esbiaixats, i per aixno hem de renunciar a l'esttica i a l'economia del llenguatge.En qualsevol cas, recordem que la funci principal del llenguatges la comunicaci. I aquesta ser millor quant millor reflectidaquede la realitat del que volem explicar. Exemples:

-Un grapat de destacats escriptors, filsofs, historiadors, psiquiatresi humanistes reflexionen sobre la realitat dels valencians quedariaDestacades personalitats del mn de la cultura, de lahistria, de la psiquiatria i les humanitats reflexionen sobre


la realitat de la poblaci valenciana (o realitat valenciana,o la realitat de les valencianes i els valencians, etc.)

-Al seu entendre, els jutges han de mantenir major contacte ambels psiclegs, amb els treballadors socials i amb els centresd'acollida de la dona" quedaria "Al seu entendre, la judicatura(jutgesses i jutges) ha de mantenir major contacte ambprofessionals de la psicologia (psiclogues i psiclegs), ambla plantilla de treball social (professionals de treball social,treballadores i treballadors socials) i amb els centres d'acollidade dones.

Resumint en paraules preses de El llenguatge, ms que paraules.Propostes per a un s no sexista del llenguatge. EMAKUNDE.Emakumearen Euskal Erakundea- Institut Basc de la Dona:

En definitiva, no es tracta noms de buscar frmules ialternatives com si fossen regles matemtiques. Precisamentper l'estreta relaci que existeix entre el llenguatge i elpensament hem danar modificant el nostre llenguatge enla mesura que ens fem conscients que ho usem incorrectamenti, per altra banda, hem de ser ms conscients d'aix en lamesura que fem l'esfor de realitzar modificacions en laforma d'expressar-nos.

La diferncia sexual s ja donada al mn. No s el llenguatge quila crea. El que ha de fer la llengua s simplement anomenar-laja que existeix. Insistim: all que no sanomena no existeix.

Si tenim en compte que dones i homes tenim el mateix dret a seri a existir, el fet de no anomenar la diferncia, s no respectar un


dels drets fonamentals: el de l'existncia i la representaci d'aquestaexistncia en el llenguatge.

Tornem-ho a dir: El llenguatge s molt ms que paraules, no sneutre ni innocent, i s fonamental en el desenvolupament i laformaci de la identitat de les persones per la seua estreta relaciamb el pensament.

Per aix, fomentar l's d'un llenguatge que no faa invisible nidiscrimine cap sector de la societat, s de vital importncia.

Incidim parallelament en la realitat i en la llengua. La vida esconstrueix paraula a paraula. Ja saps, cuida el teu llenguatge. Hodiu tot. Les paraules deixen senyal, no se les enduu el vent.

Bibliografia.7

Per a l'elaboraci d'aquest quadern ens hembasat fonamentalment en tres ja publicats:

Nombra.Institut de la Dona. Madrid. 1995.

El lenguaje, ms que palabras.EMAKUNDE Institut Basc de la Dona. 2000.

Cuida tu lenguaje.Institut Asturi de la Dona. 2001

I en la bibliografia ms comunment utilitzadasobre el tema de sexisme en el llenguatge.

Agram a tantes feministes (i a alguns valuososhomes) els esforos per avanar en tanapassionant tasca.

Bibliografia 00

lenguaje no sexista

Documents