L’EnllaçNúmero 66, octubre 2011 Número 66, octubre 2011

Als centres del CSI

Programa d’Atencióal Pacient CrònicComplex

Organigrama nou delConsorci Sanitari Integral

Pàg. 4Com és l’organització i elscentres que en formen part

La UMIPIC de l’HDM

Pàg. 24

Professionals del CSI al Col·legi d’Infermeria

Atenció a la insuficiènciacardíaca

Pàg. 20

2

Quan parlem de petons, normalment hoassociem al fet d’estimar, i de ben segur

que molts de nosaltres, treballadors del Con-sorci Sanitari integral, estimem molt la nostrafeina i la nostra institució. Ens sentim tanresponsables, que de forma decidida plan-tegem solucions i intentem fer entendre ambla nostra actitud que fent les coses bé és lamillor manera d’avançar.Estimar la nostra feina és procurar que totrutlli, que els nostres clients ens sentin pro-pers i sensibles als seus problemes desalut, que procurem resoldre’ls i queactuem diàriament segons els valors quetots nosaltres hem acordat (qualitat profes-sional, desenvolupament, treball en equip icompromís), fent entendre a tots els que noels segueixen que és la manera que enspermetrà créixer i fer-nos un lloc destacaten el gran compromís social que ells matei-xos ens han encarregat i que comporta serel seu dispositiu de referència en salut.KISS: Keep it simple and safe (que siguisenzill i segur). La gran majoria dels proble-mes, disfuncions, conflictes... requereixensolucions senzilles, vetllant perquè aques-tes siguin sempre segures per als nostresclients.

L’aplicació de la metodologia lean healthca-re al Consorci Sanitari Integral ens ha anatensenyant que els resultats positius obtin-guts en casos de disfuncions en processos,malbarataments de recursos o “muda”, engeneral, sempre s’obtenen a través d’ac-cions senzilles. Res és complex si és fruitd’una anàlisi bona i la millor solució sempreés la més senzilla, la que estalvia mésrecursos i la que és més ràpida d’imple-mentar. Senzill no és sinònim ni de provisional, nid’improvisar, és sinònim d’eficàcia, i en elmajor nombre de casos, d’eficiència.Que sigui segur, és un compromís de tots iho hem considerat com un factor estratègic.Treballar en tot moment i en tot el que fem,vetllant per la seguretat dels nostres clientsés una de les nostres prioritats. Reportaresdeveniments adversos és un símptomade responsabilitat i de feina ben feta, ja queens permet detectar àrees de millora i pren-dre mesures correctores.Les mesures preses al Consorci en elsdarrers mesos, encaminades a compensarels 21,5 milions d’euros de reducció en elsnostres ingressos per concertació sanitària,han donat els seus fruits. Ara ja podem afir-mar que hem fet gran part dels deures, iben fets, ja que arribarem a finals d’any enuna situació d’equilibri pressupostari. Sirecordeu el document de les mesures d’ac-tuació, que va ser àmpliament difós, es feiaèmfasi en l’assoliment de la fita de conside-rar els hospitals de Sant Joan Despí, Hos-pital Sociosanitari i Hospital General del’Hospitalet com un únic hospital amb dife-rents centres. En aquests moments, des-prés de les actuacions més immediates derequilibri econòmic que s’han impulsat, hemde continuar en aquest camí.

En aquest sentit, hem de treballar tresaspectes que considerem claus per a asso-lir-ho: suprimir les barreres que comportinun fre a la mobilitat dels professionals entreels diferents centres, fer que els sistemesd’informació i les seves parametritzacionsconvergeixin i homogeneïtzar els processosassistencials i no assistencials. En aquestadirecció, abans de finals d’any hem d’haverassolit aquests objectius, si més no tenir-los ben encarrilats i amb una bateria demesures KISS a emprendre al llarg del2012. A finals del mes de setembre crearemuna comissió de treball entre els represen-tants laborals i la direcció per tal de treballarplegats els aspectes que facin possible la pri-mera de les premisses, i al mateix temps,se’n crearà una altra amb la participació deprofessionals de sistemes d’informació, plani-ficació i seguretat del pacient i referents fun-cionals, per tal d’avançar en les altres dues.Hem de fer-ho senzill i segur, KISS, pen-sant en l’economia dels recursos, peròsobretot, pensant en el futur. Els nostrescaps d’àrees assistencials estan treballantper trobar les vies de sinergies i configurantun nou model de funcionament del conjuntdels processos i activitats de l’Hospital(Hospital General de l’Hospitalet/HospitalSociosanitari/Hospital de Sant Joan DespíMoisès Broggi), i al llarg del mes d’octubrehauran acabat de dissenyar les línies d’ac-tuació en aquest sentit. Han posat moltail·lusió en aquest projecte comú, i estic con-vençut que les seves propostes seranexcel·lents.Us encoratjo a fer propostes, sigueu actiusi crítics, però amb actitud sempre construc-tiva, keep it simple and safe!Miquel ArrufatGerent del Consorci Sanitari Integral

EditorialKISS: Keep it simple and safe (que sigui senzill i segur)

3

ESTER ARÍSFisioterapeuta de l’HSJDMB

CRISTINA CORTÉSMetgessa de l’HGHMIREIA LABARTA

Responsable d’Infermeria de l’HSJDMBPILAR MADRID

Gestora del procés d’hospitalització de l’HDMM. JESÚS MARTÍNEZ

Coordinadora de Qualitat de l’HDMEVA MELENDO

Coordinadora d’Infermeria de l’HSHANNA MILLÀ

Tècnica de Comunicació del CSISUSANA PÉREZ

Directora de l’ABS GaudíMAITE RUBIO

Responsable higienicosanitària de la RCCSPALMIRA TEJERO

Directora d’Atenció al Ciutadà i ComunicacióANNA VILANOVA

Responsable de Desenvolupament de RH

DISSENYDepartament d’Atenció al Ciudatà i Comunicaciódel Consorci Sanitari IntegralGràcies a tots aquells que han col·laborat per fer

possible aquest número.ISSN: 2013-0061

Suma

ri Pàgina 1234

810

20

2224

26

28

PortadaL’editorial d’aquest númeroTot sumant: Sumari de contingutsEn profunditat: Organigrama nou del ConsorciSanitari IntegralParlem amb...: Albert Tort i Isabel SalgadoBreus: Recull d’allò més interessant al Consorcidurant els darrers mesosNosaltres: La Unitat de Medicina Interna delPacient amb Insuficiència Cardíaca de l’HospitalDos de MaigNosaltres: Programa de ChagasNosaltres: Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex als centres del CSILa firma: Els sistemes de qualificació: einesper al reconeixement professionalLa contra: Àngel Cambero, gerocultor de laResidència Collblanc Companys Socials

Per a qualsevol suggeriment, dubte o per fer arribar els vostres escrits i comentaris,contacta amb nosaltres a enllac@sanitatintegral.org o a qualsevol dels tres puntsde Comunicació del Consorci. L’ENLLAÇ es publica quatre vegades l’any, és la revis-ta interna per a tots els professionals i col·laboradors del Consorci Sanitari Integral.Les opinions expressades en els articles no són necessàriament compatides per l’e-quip editorial de L’ENLLAÇ. Teniu més informació a l’Enllaç digital.

L’EnllaçNúmero 66, octubre 2011 Número 66, octubre 2011

Als centres del CSI

Programa d’Atencióal Pacient CrònicComplex

Organigrama nou delConsorci Sanitari Integral

Pàg. 4

Com és l’organització i elscentres que en formen part

La UMIPIC de l’HDM

Pàg. 24

Professionals del CSI al Col·legi d’Infermeria

Atenció a la insuficiènciacardíaca

Pàg. 20

COMITÈ DE REDACCIÓ

En profunditat...4

El primer nivell organitzatiu, tal i compodem observar en el quadre 1, pre-

senta una gerència única, depenent direc-tament del Consell Rector i de la qual esderiva una direcció assistencial, que incor-pora dues direccions de centre que inte-gren els diferents dispositius assistencials,sanitaris i socials, mitjançant els quals, elConsorci Sanitari Integral (CSI) presta elsserveis als seus clients.El nucli assistencial es veu suportat per lesdiferents direccions funcionals, que confor-men, conjuntament amb la gerència, laDirecció Assistencial i les dues direccionsde centres, el Comitè executiu del CSI. Lesdireccions funcionals són: Direcció deRecursos Humans, Direcció Econòmicofi-nancera, Direcció de Sistemes d’Informa-ció, Direcció d’Atenció al Ciutadà i Comuni-cació i la Direcció de Planificació i Segure-tat del Pacient. L’àmbit de responsabilitatd’una de les dues direccions de centresengloba l’Hospital Dos de Maig (HDM),Rehabilitació, l’Atenció Primària i l’àmbitsocial. L’altra, l’Hospital General de l’Hospi-talet (HGH), l’Hospital de Sant Joan DespíMoisès Broggi (HSJDMB) i l’Hospital Socio-sanitari de l’Hospitalet (HSH). La Residèn-cia Francisco Padilla, la Residència Coll-blanc Companys Socials, el Servei d'Aten-ció Domiciliària així com el Servei d’Avalua-ció de la Dependència i Servei de Valoraciódel Grau de Disminució queden inclososdins de l’àrea social.A partir d’aquí, es treballa en el desplega-

ment del segon nivell organitzatiu de laDirecció Assistencial, que dóna resposta ados elements claus:1. És un model organitzatiu que integra lagestió per processos -en la qual, dins de lanostra organització hi ha una llarga expe-riència-, la coordinació assistencial, con-juntament amb la gestió del coneixement iel lideratge clínic.2. El plantejament estratègic de transfor-

mar, funcionalment, en un únic hospitall’HGH, l’HSH i l’HSJDMB.D’acord amb això, s’anomenen responsa-bles operatius en els diferents centres, tali com s’aprecia en la figura 1 (quadres decolor gris). En els hospitals, un cap d’In-fermeria i gestió de processos assisten-cials i un cap de control de gestió i serveisgenerals. Un cap per equip d’assistènciaprimària en els centres d’atenció primària,

Nou organigrama del Consorci Sanitari IntegralA l’abril, el Consell Rector del Consorci Sanitari Integral va aprovar el primer nivell del nou organigrama dela nostra entitat. A principis d’octubre, l’organització del Consorci queda establerta tal i com s’explica en aquestarticle.

Figura 1. Esquema de l’organigrama general

ALBERT PONS

un cap del Servei en Rehabilitació i unaresponsable de la línia social.Docència i Recerca són dues àrees quepassen a dependre directament de laDirecció Assistencial del CSI.Es proposen els òrgans de direcció i parti-cipació, que es relacionen a continuació,tant en l’àmbit global del CSI, com en elscentres HGH/HSH/HSJDMB.A l’àmbit general de l’entitat, hi ha:- El Comitè executiu del CSI.- El consell professional del CSI, format per:· La Direcció Assistencial· Les direccions de centres· Els caps d’Infermeria i gestió de pro-

cessos assistencials· El representants mèdics· Els representants d’Infermeria· Els representants del personal adminis-tratiu· Els representants d’atenció al ciutadà- Les comissions clíniques/tècniques.- Les comissions específiques.D’altra banda, pel que fa a òrgans dedirecció i participació als centres, hi ha:- El Comitè de direcció de centres, formatper la Direcció Assistencial CSI, el direc-tor/ a de centres, els caps d’Infermeria igestió de processos assistencials, el capsde control de gestió i serveis generals.- El Comitè assessor del CSI.- El Comitè assistencial.En una fase inicial del desplegament del’organigrama nou es prioritza la coordina-ció dels centres HGH/HSH/HSJDMB. Enaquest sentit, es constitueix un Comitè dedirecció únic, integrat per la DireccióAssistencial, la Direcció de centres, elscaps d’infermeria i gestió de processos

assistencials i els caps de control de ges-tió i serveis generals. El Comitè d’experts d’aquest centres estàcomposat per: Pedro Armario, PedroBarrios, Carles Valdés, Jaume Monteis,Montserrat Martín, Isaura Rodríguez, elscaps d’infermeria i gestió de processosassistencials, la Direcció del centre i laDirecció Assistencial. I té bàsicament unafinalitat assessora de la pròpia Direcció,tant en temes assistencials, com docentso de recerca.Paral·lelament, es constitueix el Comitèassistencial, integrat per les diferentsàrees assistencials: atenció mèdica, aten-ció a les malalties metabòliques i cardio-

circulatòries, atenció quirúrgica, atenció al’aparell locomotor, atenció a crítics, aten-ció continuada, farmàcia, serveis de diag-nòstic, atenció maternoinfantil, atenciósociosanitària, atenció de Treball Social,anàlisi operativa i planificació, àrea d’Infer-meria i caps d’infermeria i gestió de pro-cessos assistencials. En la figura 2, podem observar els dife-rents serveis clínics que composen lesàrees assistencials i en la figura 3, els res-ponsables de cada una d’elles.L’objectiu final és el desplegament i la con-solidació d’un model assistencial, quecompleixi els següents punts:- Qualitat tècnica.

5

Figura 2. Composició de les àrees assistencials

6- Continuïtat assistencial.- Organització centrada en el pacient.- Sostenibilitat.En aquest sentit, cal definir el paper delscaps d’àrea, que podríem resumir en quesón els responsables de la coordinacióassistencial, que inclou:- Definició i redisseny de les rutes assis-tencials de l’àrea, en coordinació amb elscaps dels diferents serveis i els comanda-ments d’Infermeria.- Establiment de sinergies.- Creació i funcionament d’equips interdis-ciplinaris transversals.- Coordinació: integració entre professio-nals i nivells assistencials.- Avaluació de la qualitat de l’atenció a lesrutes assistencials de la seva àrea.- Priorització dels recursos de l’àrea, encoordinació amb els caps de servei icomandaments d’Infermeria.És convenient també recordar les funcionsdel cap de servei, que estan més orienta-des al coneixement:- Lideratge professional.- Organització de l’assistència de l’espe-cialitat, en coordinació amb les diferentsàrees.- Qualitat assistencial de la seva especialitat.- Docència i recerca de l’especialitat.- Formació continuada.- Cartera de serveis, d’acord amb l’estra-tègia del CSI.- Altres.Cal considerar el paper del Comitè decoordinació de processos assistencialsdels centres, que ha de vetllar per la inte-rrelació correcta dels diferents àmbitsassistencials que integren

l’HGH/HSH/HSJDMB en el marc de lagestió per processos.En el moment actual, resta pendent ladefinició i posada en marxa del Consellprofessional del CSI, que preveu incorpo-rar tots els centres, nivells assistencials irepresentants dels diferents estamentsprofessionals assistencials.Paral·lelament, en el sí del Comitè assis-tencial, s’han prioritzat una sèrie d’ac-cions, que es duran a terme en els propersmesos:- Unificació de les comissions tècniques.- Unificació del Comitè de compres.- Difondre el model assistencial.- Definir un projecte de sinergies de ser-

veis.- Elaborar un pla de mesures per a lamillora organitzativa i de circuits interns.- Millorar la coordinació amb l’atenció pri-mària.- Fomentar aliances territorials.- Posar en marxa un programa d’atenció alpacient crònic complex (insuficiència cardí-aca/ malaltia pulmonar obstructiva crònica).Aquesta nova tasca que recentment hemendegat és complexa i més en el momentsociopolític i econòmic que estem vivint,però no per això, menys engrescadora.Ara bé, cal que treballem plegats perpoder assolir els reptes que com a orga-nització tenim.

En profunditat

Figura 3. Responsables de les àrees assistencials

Parlem amb...8

La vostra candidatura a la presi-dència del COIB ha resultat esco-

llida. Com va sorgir la idea de pre-sentar-vos?A.T: La nostra candidatura va sorgir per

les inquietuds d’un grup de professio-nals de diferents centres amb ideescompartides sobre els canvis i milloresque volíem en la gestió del COIB, lide-rades per Núria Cuxart. Ens vam reunir

i vam marcar les pautes del que seria lanostra proposta.I.S: Dins del Col·legi hi ha diferentscorrents professionals. Nosaltres vamposar damunt la taula el nostre projecte iels infermers i les infermeres ens vanescollir per representar-los aquests pro-pers quatre anys. I quines són les propostes de milloraque vau presentar a la vostra candida-tura?I.S: La nostra proposta era l’alternativa al’anterior òrgan de govern. Volem millorarel COIB i apropar-lo més als col·legiats.A.T: Sí, durant els pròxims anys treballa-rem sobre tres punts fonamentals. En pri-mer lloc, millorar el suport a la pràcticade l’activitat professional (des de la ves-sant assistencial, docència, gestió, etc.)posant a l’abast de les infermeres totesles eines disponibles. Després, tenirsòlids arguments professionals davantqualsevol situació. Tenim molts bons pro-fessionals i amb la seva experiència iexpertesa podem resoldre diferentstemes de manera eficaç. Això significa,que si tenim cinquanta coses damunt lataula i hi ha tres que podem posar-nosd’acord entre totes les part implicades,aquelles són les primeres que tractarem.I per últim fomentar el relleu generacio-nal, perquè s’ha de donar pas a la gentjove.

“Al COIB treballem per millorar la professió d’infermeria”Des del mes de maig, l’Albert Tort és el nou president del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB), tasca quedesenvolupa combinada amb la d’infermer a l’Hospital General de l’Hospitalet. En aquest mateix hospital, treballa laIsabel Salgado, gestora assistencial de l’àrea maternoinfantil de l’HGH i nova vocal de llevadores del Col·legi. Juntsemprenen un nou repte professional i personal on el seu màxim objectiu és conèixer les necessiats dels infermersi infermeres i ajudar a milorar la professió. SANDRA ROPERO

Albert Tort i Isabel Salgado a les instal·lacions de l’HGH

9Personal i professionalment quèsuposa formar part de la Junta deGovern del COIB? I.S: Realment representa un repte i unagran oportunitat d’aprenentatge. És unaexperiència molt important pertànyer aun equip de treball amb aquestes ganesde canvi, creativitat, formació, valors...Ara al formar part del Col·legi, com avocal de llevadores, tinc l’oportunitat d’a-daptar els recursos que ofereix elCol·legi a les necessitats actuals delsprofessionals, d’acord amb els tempsactuals i a la tecnologia disponible.A.T: Per a mi és una gran oportunitat i unrepte per treballar en el desenvolupa-ment de la professió. A més, seguir tre-ballant de manera que no em desvinculide la feina fa que tingui una visió moltrealista del que fa falta, del que està pas-sant, i vull treballar per aconseguir millo-rar. I com a president, has tingut algunavegada la sensació de tenir majorgrau de responsabilitat? A.T: Realment ser el president represen-ta una responsabilitat molt gran, perquèets el cap visible del col·lectiu i de la Juntade govern. Però nosaltres treballem enequip, les decisions que prenem són elresultat del consens de tots els membresde l’equip, de manera que em sentorecolzat perquè posem en pràctica el lide-ratge compartit. La nostra Junta intentano ser presidencialista; és a dir, no tot cauen el cap visible. Des del primer momentvam establir que aprofitaríem l’experièn-cia i les virtuts de tots els membres i sirequerim de l’ajuda de persones externesa la Junta que poden fer un millor treball,comptarem amb elles. Aquell que sigui boen allò, doncs que s’encarregui d’allò.

Hi ha moltes millores a fer en la pro-fessió infermera? A.T: Hi ha moltes coses que podemmillorar. S’ha de treballar molt, i per aixòremarquem tant la importància de tenirsòlids arguments professionals, ja quecom a Col·legi necessitem lacol·laboració de totes les associacions,agrupacions, i dels mateixos professio-nals de manera individual per anar de lamà cap a uns objectius de milloracomuns. Hem d’intentar establir elsmàxims de vincles per apropar les postu-res comunes. Ja sabem que hi hauràdivergències en la postura del modelsanitari, –actualment tenim un sistemamolt medicalitzat i nosaltres apostem perun model basat en l’educació, la preven-ció de la malaltia la promoció de la salut–però hem de ser capaços de deixar lesdivergències de banda i treballar conjun-tament. Quins avantages i serveis ofereix elCOIB als seus col·legiats? I.S: Ara les noves generacions s’estantrobant que costa molt més entrar en elmón laboral, però el nostre consell ésque es col·legiïn igualment encara queno tinguin contracte laboral. Hem creat elGrup 21, on totes les noves generacionspuguin trobar en el Col·legi un punt d’u-nió, un lloc on elles i ells puguin trans-metre les seves inquietuds i necessitats.Al COIB trobaran orientació, il·lusió, com-prensió, borsa de treball... és una mane-ra de no aillar-se fins que trobin feina ijunts intentar trobar sol·lucions.A.T: Les noves generacions de profes-sionals ens importen moltíssim, són elfutur de la professió. Actualment ja tenimel Grup 65, on més de 600 infermeresjubilades tenen contacte i organitzenactivitats relacionades amb l’envelliment

saludable. I volem fomentar aquestmateix esperit entre les i els joves. Res-pecte al serveis, al COIB oferim asses-sorament de tot tipus (jurídic, laboral, fis-cal, exercici lliure, ...), orientació en laformació i creixement professional,suport a la recerca, borsa de treball, etc.En definitiva tots els serveis per cobrir lesnecessitats dels nostres col·legiats. A part del vostre nou càrrec, vosaltrescontinueu amb la vostra feina al Con-sorci Sanitari Integral. Com podeucompaginar-ho? A.T: Nosaltres no estem absents de lanostra jornada laboral perquè el nostrecàrrec no és un càrrec públic. Sí que ésde caràcter públic però pertanyem a unaentitat privada, així que no tenim aquestreconeixement ni els avantatges corres-ponents. He disposat de la col·laboraciódel CSI per compaginar-ho de la millorforma possible. I.S: Sí, hem tingut la sort de comptaramb la col·laboració de la Direcció d’In-fermeria de l’Hospital General de l’Hospi-talet i del CSI. És cert que aquestscàrrecs et donen una gran satisfacciópersonal però requereixen un sacrifici.

Si vols conèixer més sobre elCol·legi Oficial d’Infermeriade Barcelona:C/ Pujades, 350, 08019 BarcelonaTel.: 900 705 705@: info@coib.catwww.coib.cat

Breus10

Carlota Faci i Melisa Botella són les primeres metgesses quees formaran com a especialistes de Medicina Familiar i

Comunitària a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Sagrada Família. Les dues professionals van triar al maig aquesta ABS, dins dela Unitat Docent de la Societat Catalana d’Entitats de BaseAssociativa (ACEBA), per fer la seva formació i s’han incorpo-rat recentment al centre. El passat octubre, el Centre d’AtencióPrimària (CAP) Sagrada Família va esdevenir centre acreditatadscrit a la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària deBarcelona de la ACEBA, a través de l’ABS Sagrada Família,que va ser l’acreditada. El programa de formació de l’especialitat en Medicina de Famí-lia i Comunitària dura quatre anys. La meitat del període de for-mació es fa en l’àmbit de l’Atenció Primària i l’altra meitat té lloca diferents especialitats hospitalàries. A la imatge, d’esquerra a dreta: Gemma Férriz, tutora de for-mació (baix); Natàlia Riera (coordinadora de l’ABS); MelisaBotella; Carlota Faci i Marta Roja, tutora de formació.

Primeres MIR de Medicina de Famíliai Comunitària de l’ABS SagradaFamília

El futur de l’Hospital Dos de Maig va pel bon camí. Toti que encara no hi ha res signat, es continua treba-

llant per arribar a un acord satisfactori per a totes lesparts implicades. En aquests moments, hi ha tres vies detreball en marxa:1. Negociació amb la Creu Roja:La venda de l’immoble per part de Creu Roja es troba enun estat molt avançat. En els propers dies es podria arri-bar a l’acord definitiu. 2. Acord amb el CatSalut:Es treballa per assolir un bon acord de l’activitat que duràa terme el nou projecte i del personal que hi ha enaquests moments als centres. 3. Negociació amb els bancs:S’està intentant formalitzar una operació financera a llargtermini, que permeti poder comprar l’edifici que ocupal’Hospital Dos de Maig amb el suport de l’Institut Catalàde Finances.A mida que es vagin tancant els acords definitius hofarem saber a tots els treballadors.Daniel Rodríguez. Gerent del Centre d’Atenció Integral Dos de Maig

Nota sobre el projecte de futurdels centres de Barcelona

Les residències del Consorci semprehan considerat els seus residents iusuaris com a grans productors de cultura,ja que gràcies a la seva experiència vitaltenen molt a dir avui dia. Per aquest motiu l'equip de professionalsde les Residències organitza activitatsd'interrelació amb la comunitat, per man-tenir aquestes persones en contacte ambla seva comunitat més propera: barris,associacions, escoles bressol, instituts...Aquestes experiències són molt enriqui-dores, tant per als usuaris com per alsvisitants, ja que poden accedir a una rea-litat que no coneixen i descobrir que lagent gran té molt a dir.Per exemple, al març passat, la Residèn-cia Francisco Padilla va celebrar l'arriba-da de la primavera amb una xocolatadaamb familiars dels residents i l'actuacióde la Coral de Sant Eric. A més, el 4 d'a-bril, van rebre la visita de l'Institut d'Edu-cació Secundària Torres i Bages on van

participar adolescents en la lectura depoesies.La Residència Collblanc CompanysSocials (RCCS) també organitza activitatsd'aproximació a la ciutadania. Tant és així,que col·laboren íntimament amb l'EscolaBressol Nova Fortuny en un projecte d'in-terrelació que beneficia tant els infantscom els usuaris. També han engegat una nova activitatquinzenal que rep el nom de "Contacteamb el Barri": consisteix en passejar pelsvoltants de la Residència i visitar puntsestratègics de la vida del barri, com elmercat, botigues, etc. Un altre exemple és la Jornada Gastro-nòmica de Madrid que es va fer a RCCS,on es van servir plats típics madrilenys,es va jugar a jocs tradicionals i es varebre la visita d'una coral formada per 24membres de l'empresa de TransportsMetropolitans de Barcelona (TMB).

11Les residències del Consorci s'apropen a la comunitat

Residències i centres de dia celebren el Dia Mundial de l’AlzheimerLes residències i centres de dia delConsorci Sanitari Integral van organit-zar per conmemorar el Dia Mundial del’Alzheimer, tallers i xerrades dirigits alsfamiliars dels nostres usuaris afectats peraquesta malaltia, per debatre i conèixer larealitat d’aquesta malaltia degenerativa iles seves conseqüències en l’àmbit fami-liar. La Residència Francisco Padilla va esta-blir tota un sèrie d’activitats pel 21 de

setembre dedicades als malalts i familiarsdels seus residents amb Alzheimer, ambl’objectiu d’oferir un espai de discussió onexpressar els seus neguits i dubtesenvers la malaltia. En primer lloc, es va projectar el docu-mental Bicicleta, cullera, poma, seguitd’un cinefòrum entre els assistents i tre-balladors especialistes del centre (psicò-loga, treballadora social i terapeuta ocu-pacional). Per la tarda es van dur a terme

diferents tallers de memòria per als usua-ris. Per la seva banda, la Residència Coll-blanc Companys Socials va planificar totauna setmana d’activitats pels matins, ambprojecció de pel·lícules, activitats i tallerscom risoterapia, balls i jocs per millorar lapsicomotricitat; i les tardes de dilluns,dimecres i divendres taules rodonesentre els familiars i la professionals delcentre.

Breus12

L'HGH col·labora en una Guia de Cirurgia EndoscòpicaEl Servei de Ginecologia, concreta-

ment l'Àrea de Maternoinfantil, iel Servei de Quiròfan de l'HospitalGeneral de l’Hospitalet hancol·laborat amb l'edició del llibre GuíaEndoscópica en Ginecología, de laFederació Mexicana d'EndoscòpiaGinecològica que tindrà una difusió atot el món.

L'equip del CSI ha redactat dos delscapítols del llibre: Organización de laUnidad Histeroscópica, escrit perl'Enric Cayuela, director del Servei deGinecologia i les infermeres de quirò-fan Carme Fontanet i Mònica Salas; iComplicaciones en la Histeroscopiaredactat per l'Enric Cayuela i els met-ges Federico Heredia i Julio Postigo.

Amb motiu del Dia Mundial de laFibromiàlgia, dijous 12 de maig,

l'Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi va acollir una jornada organitzadaper l'Associació Fibroespí i Cordi Baix,on hi col·laborava conjuntament amb l'A-juntament de Sant Joan Despí.Una taula rodona titulada: La fibromiàlgiai la síndrome de la fatiga crònica: Par-lem-ne va ser un dels actes centrals i vacomptar com a ponents amb Antoni Cór-doba, coordinador de la Unitat de Fibro-miàlgia de l'Hospital i Mercè Solà, del'EAP Les Planes. També hi han partici-pat dos regidors de l'Ajuntament de SantJoan Despí i la presidenta de l'Associa-ció Fibroespí, Inma Preciado. Durant el matí també va haver-hi taula infor-mativa al vestíbul de l'hospital per tal dedonar a conèixer la fibromiàlgia a tots elsinteressats en el tema i es va acabar la jor-nada amb una demostració de tai-txi (imat-ge) amb la professora Maria José Murillo.

Per commemorar la mateixa diada, elsdies 18 i 19 de maig l’Associació Catala-na d’Afectats de Fibromiàlgia va posar adisposició d’usuaris i professionals unataula informativa sobre la institució al’entrada d’Urgències de l’Hospital Dosde Maig. Amb aquesta acció l’Associació volia

donar a conèixer la institució i també lesmalalties dels seus socis. L'AssociacióCatalana d'Afectats de Fibromiàlgia és laprimera associació de Catalunya formadaper persones afectades de fibromiàlgia,síndrome de fatiga crònica, sensibilitatquímica múltiple i altres processos desensibilització central relacionats ambaquestes afeccions.

Celebració del Dia Mundial de la Fibromiàlgia

13

L’Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi comença un programa devoluntariat amb l’Associació EspanyolaContra el Càncer (aecc), que serà coor-dinat per Jone Migura, treballadorasocial de la Unitat d’atenció al ciutadà(es pot contactar amb ella a través delstelèfons 1186 i 7203). Al programa s’incorporen quatre voluntà-ries de l’aecc que inicien la seva activitat

aviat, i que donaran suport a pacientsoncològics hospitalitzats i als seus cuida-dors. Estaran en horari de matí dedimarts a divendres. Aquest programa consolida la figura delvoluntariat al Consorci, que havia funcio-nat a l’Hospital Dos de Maig i encara avuiés present a alguns centres de l’Hospita-let, on des del 1997 hi ha hagut una fortatradició voluntària.

Per exemple, l’Hospital General disposad’un programa de voluntariat des de l’oc-tubre de 1997. Actualment compta ambcinc voluntaris d’aecc i sis de Creu Rojal’Hospitalet. En aquest mes d’octubre s’obrirà aquestaactivitat al Sociosanitari, amb la possibili-tat d’incorporar nous voluntaris. La sevafunció es resumeix en l’acompanyament apacient i familiars, així com suplènciesfamiliars (prèvia valoració de TreballSocial) i a companyaments puntuals forade l’Hospital (administratius, mèdics, etc).Les residències, per la seva banda,compten amb voluntaris que provenen del’oficina de voluntariat de l’Ajuntament del’Hospitalet, de Creu Roja (especialitzatsen acompanyaments fora de la residèn-cia: excursions, visites mèdiques o qües-tions administratives) i per voluntaris deles parròquies de Sant Enric d’Ossó(RFP) i Sant Ramon Nonat (RCCS) quees dediquen més a activitats lúdiques,com visitar als residents, la coral, balls,etc.

Augmenta l’oferta de voluntariat als centres del Consorci

El treball de vídeo “Queratoprótesis de Bos-ton Tipo I: a propósito de un caso” ha estat

guardonat amb el 3r premi en la categoriaCasos especials de Premios Videos Festival al26 Congrés de la Sociedad Española de Ciru-gía Ocular Implanto Refractiva (SECOIR). Elvídeo ha estat obra del Servei d’Oftalmologiade l’Hospital Dos de Maig (muntat per l’opto-

metrista José Antonio Sarria)i il·lustra unaintervenció duta per l’equip del centre, ambl’oftalmòloga Sabrina Bojados al capdavant. Lafinalitat era la de presentar un cas d’implant dequeratopròtesi de Boston tipus I en una usuà-ria amb fallida d’empelt repetit. A la imatge,Antoni España -que va recollir el premi-i Sabrina Bujados.

El Servei d’Oftalmologia de l’HDM premiat per la SECOIR

14 Breus

L’Hospital Dos de Maig i el Centre d’A-tenció Primària Sagrada Família vanorganitzar el 2 de juny passat, en l’àmbitde les Aules Respira, una formació adre-çada a alumnes de secundària sobre elsriscos de la contaminació de l’aire per ala salut de les persones, especialmentper a la respiratòria. Es tractava d’unaacció per reflexionar sobre com frenar ladegradació de la qualitat de l’aire. La sessió anava adreçada a uns 50alumnes de 1r d’ESO de l'Escola Imma-culada Vedruna de Barcelona. Portava ellema “Que corri l’aire: redueix, reutilitza irecicla” i va estar coordinada pel pneu-mòleg Rafael Calvet i la infermera Lour-des Sans. A la sessió es va fer servir com a mate-rial de treball còmics i vídeos pensats perals adolescents. Els problemes de salutderivats de la contaminació que afectenles persones, en especial als infants,ancians i persones que pateixen malal-ties respiratòries, com asma o malaltiapulmonar obstructiva crònica va estar undels temes a tractar. També les conse-qüències de la contaminació en el mediambient, la sostenibilitat, el consumexcessiu, l’estalvi energètic, etc. Les Aules Respira, a les quals l’HospitalDos de Maig està adherit, són una inicia-tiva de la Sociedad Española de Pneu-mología y Cirugía Torácica (SEPAR), quees desenvolupa en col·laboració amb elscentres que hi formen part. La seva fina-litat és informar, orientar i resoldre els

dubtes sobre malalties respiratòries, pro-moure sessions formatives de prevenciói facilitar la interacció i l’intercanvi entreespecialistes sanitaris i assistents. SEGONA AULA RESPIRAEl passat 22 de juny es va celebrar lasegona Aula Respira a l’Hospital Dos deMaig: malaltia pulmonar obstructiva crò-nica (MPOC) i l’activitat física, organitza-da pel Servei de Pneumologia i el Serveide Rehabilitació de l'Hospital Dos deMaig. La MPOC és una malaltia queafecta el 10% de la població entre els 40i 80 anys a Espanya (estudi EPI-SCAN). Es va tractar d’una activitat adreçada ausuaris amb MPOC, familiars i cuida-dors. La sessió va consistir en una xerra-

da en la qual participaven AlejandraMarín, pneumòloga de l’hospital; CristinaMartínez, metgessa rehabilitadora delcentre, i Lourdes Patiño, fisioterapeuta.Es va projectar un vídeo on es va veureel dia a dia d’algunes persones amb lamalaltia i es va obrir un debat, on tothomhi va poder participar per plantejar qües-tions, consultar dubtes o compartir expe-riències. Tot això amb la finalitat de millo-rar l’accessibilitat als professionals sani-taris i proporcionar a l’usuari eines per-què no se senti aïllat a causa de la sevamalaltia. Aquesta és la segona Aula Respira quese celebra a l’Hospital Dos de Maig ambdiferents continguts sobre les malaltiesrespiratòries.

L’Hospital Dos de Maig i el CAP Sagrada Família organitzen una sessióformativa sobre salut respiratòria i el medi ambient per a adolescents

Els alumnes de l’Escola Inmaculada durant la celebració de l’Aula Respira

15

L’Associació de Diabètics de Catalunyava disposar el 14 de juny, a l’HospitalDos de Maig, d’un espai perquè represen-tants d’aquesta entitat poguessin informarsobre aquesta associació i les seves acti-vitats (imatge de la dreta).També van dur a terme proves de glicèmia,a tots aquells que van voler mesurar-se elnivell de glucosa en sang, i d’hemoglobinaglicosilada a persones diabètiques, per

comprovar que el control que ha dut l’usua-ri en els últims mesos és el correcte. L’Associació de Diabètics de Catalunyaés una entitat que aplega a persones dia-bètiques i tutors d’infants diabètics, fami-liars i col·laboradors sensibilitzats peralgun motiu amb els problemes que deri-ven de la diabetis. La seva principal finalitatés l'ajut i la defensa de la persona diabèti-ca. Més informació: http://www.adc.cat/.

L’Hospital Dos de Maig col·labora amb l'Associació de Diabètics de Catalunya

Els centres del Consorci Sanitari Integral convertits en sales d’artDes de fa temps els espais dels centresdel Consorci Sanitari Integral acullentemporalment exposicions internes iexternes, i recentment això s’ha concre-tat en l’organització de la “Sala d’art”.Gestionada des del Departament d’Aten-ció d’Atenció al Ciutadà i Comunicació,se centralitzen i es coordinen totes lespeticions i sol·licituds que es fan per partde particulars o institucions privades.

Ni un pèl de lletgesEls dos últims exemples són l’exposicióNi un pèl de lletges, de la fotògrafa AnaCalvo. Aquesta mostra recull les imatges dediferents dones que han patit la caigudadel cabell com a conseqüència del trac-tament del càncer de mama. Una vegada finalitzi la seva estada al'Hospital General, continurà exposant-seen altres centres del CSI.Arrugues: la cara amable de l’AlzheimerD’altra banda, Arrugues: la cara amablede l’Alzheimer, és una altra exposicióque des del 21 de setembre, Dia Mundialcontra l’Alzheimer, fins a finals d’octubre,es pot visitar al passadís central del’Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi, i la comissària de l’exposició haestat Eloisa Velasco (traumatòloga delmateix centre. És la primera acció del centre dirigida a

la conscienciació del dia a dia de lesfamílies i pacients que pateixen aquestamalaltia. De cara a l’octubre tindrà llocuna taula rodona que comptarà ambespecialistes de diversos centres sanita-ris per explicar les darreres novetats.Aquesta exposició també està previstque visiti altres centres del Consorci.

Algunes pàgines del còmic Arrugas, de PacoRoca, comentades per personalitats

16 Breus

Un any més, el Consorci SanitariIntegral ha preparat activitats i un

concurs per celebrar una de les èpo-ques més especials de l’any: el Nadal.CONCURS DE DIBUIX INFANTILEls més petits de la casa, un any méspodran presentar les seves obres d’artal Concurs de Dibuix Infantil. Els pro-fessionals que vulguin participar hohan de fer amb els seus fills o nets, itindran temps per a lliurar les obresfins al dilluns 19 de desembre, alspunts de Comunicació de l’HospitalGeneral de l’Hospitalet, l’Hospital Dosde Maig i l’Hospital de Sant JoanDespí Moisès Broggi. Les bases del concurs estaran dispo-nibles a finals de novembre, i la festainfantil, on es lliuraran els premis alsguanyadors, tindrà lloc dijous 22 dedesembre de 2011. Com altres anys,hi haurà xocolatada per a tots els

assistents, l’actuació d’un mag i la visi-ta del Pare Noel, que farà entrega deregals i llaminadures als nens assis-tents.NADAL SOLIDARIEn aquestes dates tant assenyaladesno ens oblidarem dels més necessi-tats. El Consorci ha organitzat amb laFundació Banc dels Aliments de Bar-celona unes jornades de recollida d’a-liments (arròs, pasta italiana, llenties ollegums cuits) a diferents centres delConsorci Sanitari Integral.Les dates de recollida són: Dilluns 12 de desembre a l’HospitalDos de Maig Dimarts 13 de desembre a l’HospitalGeneral de l’Hospitalet Dimecres 14 de desembre, a l’Hos-

pital de Sant Joan Despí MoisèsBroggiDurant aquestes dates, el Banc d’Ali-ments disposarà als centres de taulesde recollida d’aquests aliments, enhorari de 7.30 h del matí a les 19.30 h.En el cas que algun professional vul-gui fer una donació fora d’aquestesdates, també pot contactar directa-ment amb la Fundació Banc dels Ali-ments, o bé al telèfon: 93 346 44 04, ocorreu: info@bancdelsaliments.orgRespecte als guarniments dels cen-tres, aquest any s’optarà per unadecoració estandarditzada per a totsels centres del Consorci, que es dispo-sarà durant el mes de desembre.Com cada any, també es reconeixeràel treball dels nostres professionalsque fan 25 anys a la casa o que s’hanjubilat el 2011.

Presentació del programa d’actes de Nadal d’aquest 2011

Tornem a tenir l’oportunitat de partici-par al Concurs de fotografia, que

cada any organitza el Consorci SanitariIntegral, i que arriba a la cinquena edició.TEMÀTICALa temàtica d’aquest V Concurs de foto-grafia és lliure. PRESENTACIÓ Les fotografies s’han de presentar endos formats obligatòriament: en digital

i en paper, amb les mides 20 x 30 cm(càmeres digitals) i 20,5 x 28 cm (càme-res analògiques), muntades sobre uncartró ploma de color blanc, amb marged’uns 6 cm. No s’acceptaran fotografiesque no estiguin muntades sobre suportrígid. DATA LÍMIT DE PRESENTACIÓLes obres s’han de lliurar als punts deComunicació dels diferents hospitals, i hiha temps fins al dilluns 17 d’octubre.

PREMISEl Jurat del concurs atorgarà un 1rpremi, un 2n premi i els professionalstriaran també el Premi dels Professio-nals, a través d’una votació via web.Enguany, els regals, encara s’estan ges-tionant, i seran cedits per patrocinadors,per la qual cosa no tindran cap cost peral Consorci Sanitari Integral.BASESDisponibles a través de l’Enllaç digital.

S’obre el termini per presentar-se al V Concurs de fotografia

17

El Consorci Sanitari Integral ha signatun conveni amb l’organització UNES

Sant Feliu de Llobregat, entitat esportivaespecialitzada en el bàsquet en cadira derodes, amb l’objectiu de promoure la

col·laboració i la difusió dels serveis queambdues entitats ofereixen al Baix Llobre-gat. Albert Pons, director assistencial delConsorci Sanitari Integral, ha signat elconveni (imatge de l’esquerra) amb Mont-serrat Gràcia Martí, presidenta UNESSant Feliu de Llobregat, amb la intencióque els professionals del servei de Reha-bilitació de l’Hospital de Sant Joan DespíMoisès Broggi (centre sanitari de referèn-cia per part de la població del Baix Llobre-gat) puguin donar a conèixer els pacientsamb discapacitat física que atenen, lesactivitats que desenvolupa l’UNES-SF,amb la finalitat que puguin practicar unaactivitat física adaptada. UNES Sant Feliu és una entitat privada

sense ànim de lucre dedicada a donarsuport i promocionar, a través de I'esport,a les persones amb discapacitat física deSant Feliu de Llobregat, però com a clubde referència per a tota la comarca delBaix Llobregat i sempre obert a tot I’àm-bit de Catalunya. UNES treballa també en el camp asso-ciatiu, i així, és part integrant del Patronatde Persones amb Discapacitat de SantFeliu, en la Federació ECOM, Coordi-baix, i forma part també del Consell del’Esport de Sant Feliu de Llobregat i dediverses comissions vinculades a aquestConsell, i és així mateix dins la Comissiódelegada de la FEDMF, entre altres insti-tucions i entitats.

Conveni entre el Consorci i UNES Sant Feliu

El 31 de maig passat es va celebrar elDia Mundial Sense Tabac, i alguns cen-

tres del CSI van preparar diferents activitatsper informar els usuaris. Així a Barcelona,l’Hospital Dos de Maig i el CAP Sagrada

Família es va posar una taula informativaper advertir dels efectes nocius del tabac iels beneficis i possibilitats per deixar defumar. També es van repartir fulletons i esvan fer cooximetries, per mesurar el nivell

de diòxid de carboni en l’aire exhalat. Amb el lema, “No segueixis aquest tren!Desenganxa-te’n!”, aquests dos centresvan organitzar també dues marxes nòrdi-ques, amb usuaris i professionals quehavien deixat de fumar, ho intentaven,encara fumaven o els venia de gust par-ticipar-hi. La marxa nòrdica consisteix acaminar amb l’ajuda de bastons similarsals que es fan servir a l’esquí. Per altra banda, l’Hospital General del’Hospitalet també va instal·lar una taulainformativa al vestíbul de ConsultesExternes, de 9 a 14 hores, amb profes-sionals que informaven de les alternati-ves per deixar de fumar, repartien xicletsi feien cooximetries.

Celebració del Dia Mundial Sense Tabac

18 BreusEl Centre de Rehabilitació de Fontsanta trasllada la seva activitat El 22 de juliol el Centre de Rehabilitació Fontsanta, el pri-

mer espai del Consorci Sanitari Integral (CSI) al Baix Llo-bregat, traslladava la seva activitat, després de cinc anys dedonar servei de rehabilitació ambulatòria, domiciliària, logo-pèdia i de tenir un Servei de Valoració de la Dependència,durant aquest temps, a l’avinguda Barcelona número 22 deSant Joan Despí. L'arribada de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi alBaix Llobregat ha permès disposar d’espais propis del CSI pertraslladar l’activitat i els professionals a aquest centre i aixíreduir la despesa.

19

Des del 15 de juliol i durant quatre set-manes, un grup de professionals sani-

taris, a través de l’associació Es Purna, s’hadesplaçat al barri de Gandinaghar de laregió d’Ooty, al sud de l’Índia, per posar enmarxa un dispensari sanitari per a la pobla-ció autòctona.Per col·laborar a endegar el projecte,l’Hospital Dos de Maig ha donat materialfungible (xeringues, gasses, sutures,guants, benes, etc.). D’altra banda, Mòni-ca Rey, infermera de l’hospital, ha estatuna de les professionals que s’ha despla-çat a l’Índia per treballar en la creació del’equipament. La finalitat dels col·laboradors ha estatatendre més de 100 adults i infants delbarri i formar una persona perquè puguidur a terme accions higienicosanitàriesbàsiques a la zona. També s’ha creat uncircuit de derivació amb l’hospital públicd’Ooty. A l’Índia, l’atenció sanitària va acàrrec de l’Estat, però l’usuari ha de pagar

les proves i la medicació. Per aquestmotiu, la major part de la població de lazona, que es dedica principalment arecol·lecció del te i viu en la pobresaacaba per no anar als hospitals. El nou cir-cuit permetrà que, en propers viatges, elscooperants sanitaris puguin derivar elsmalalts més greus a l’hospital i que allà

rebin el tractament necessari subvencio-nat per Es Purna.Es Purna és una associació de coopera-ció internacional, sense ànim de lucre,que té com a principal repte la lluita contrala pobresa en la zona de Nilgiri.http://www.es-purna.cat

L’Hospital Dos de Maig fa una donació per a un dispensari sanitari a l’Índia

Mònica Rey, tercera per l’esquerra amb l’equip de cooperants a l’Índia

La Universitat Blanquerna-URL premia el CSI El 22 de juny passat, la Facultat de les

Ciències de la Salut Blanquerna – URLva atorgar al Servei d’Infermeria del Con-sorci Sanitari Integral un premi en reconei-xement al treball desenvolupat per tots elsprofessionals de l’entitat per impulsar pro-jectes de millora en els registres dels plansde cures estandarditzats i en l’actualitzacióde la taxanomia NANDA /NIC/NOC (adap-tació al model internacional de llenguatged’infermeria). Gràcies a l’esforç de tot l’equip d’inferme-

ria s’ha aconseguir implantar aquest llen-guatge, validat i acceptat internacional-ment, tot aconseguint millorar la seguretatdel pacient. Ha estat un procés llarg, onels infermers i infermeres del Consorcihan hagut d’adaptar les seves rutines detreball a aquest nou sistema. A més la Universitat Blanquerna ha volgutdestacar la contribució del CSI a la forma-ció dels seus alumnes d’infermeria enpràctiques. Aquests treballen amb aquestsistema, de manera que a la finalització

de la seva estada aconsegueixen més pre-paració, ja que estan habituats a treballaramb aquest llenguatge estandarditzat, cadavegada més estès internacionalment.

20 Nosaltres

Unitat de Medicina Interna del Pacient amb Insuficiència Cardíaca de l’Hospital Dos de Maig

Des del maig passat, l’Hospital Dos deMaig ha modificat el model d'atenció

programada que estava seguint per trac-tar els usuaris amb insuficiència cardía-ca. Aquesta modificació s'ha fet tenint encompte el caràcter crònic pluripatològicde l’usuari amb aquest problema. La modificació ha fet que la unitat passésd’anomenar-se Unitat d'InsuficiènciaCardíaca, que tenia com a especialista aun cardiòleg, a Unitat de Medicina Inter-na Pacient amb Insuficiència Cardíaca(UMIPIC), amb un metge internista coma referent. L'atenció integral en aquesta unitat impli-ca l'atenció, no només de la insuficiènciacardíaca, sinó també dels problemescomuns relacionats amb el risc vascular(hipertensió, dislipèmia i diabetis), elsesdeveniments vasculars (ictus, malaltiacoronària i arteriopatia perifèrica), lainsuficiència renal, la malaltia pulmonarobstructiva crònica, l’anèmia, l’obesitat ola depressió, entre d'altres. Aquesta unitat segueix sent, com abans,una unitat multidisciplinària i està inte-grada per professionals de diferents per-fils. La unitat compta amb el suport del’especialitat de Cardiologia per a dur aterme exploracions complementàries

(ecocardiograma, Holter cardíac i tensio-nal, etc.); de Cirurgia Vascular, per a l'a-valuació i tractament de la patologia vas-cular perifèrica i d’Endocrinologia, amb laqual hi ha dissenyat un protocol d'atencióespecífic per a l’usuari amb obesitat i

insuficiència cardíaca. Actualment, elcentre està fent les gestions per coordi-nar la derivació preferent a l’especialitatde Psiquiatria en aquells casos en elsquals es detecti patologia psiquiàtrica dedebut, descompensació d'afeccions crò-

La nova Unitat ha promogut, entre d’altres aspectes, que es posés en marxa l’atenció farmacèutica hospitalà-ria al centre, que en un futur es podria fer també per a altres malalties.

En la part superior, d’esquerra a dreta: Juan José Chillarón, Joana González i AnnaMurgadella. En la part inferior, en el mateix ordre, Carlos Sabbagh i M. Teresa Barrera

CARLOS E. SABBAGH, SÒNIA BLASCO I ANNA MILLÀ

21niques i necessitat de vigilància mútuade les interaccions medicamentoses. Actualment es troben vinculats a la unitatCarlos E. Sabbagh (metge especialistaMedicina Interna), Joana González(infermera de l’Hospital de Dia), AnnaMurgadella (farmacèutica), M. TeresaBarrera (farmacèutica), Juan José Chilla-rón (endocrinòleg), Vanessa Cabrejo(nutricionista), a més d’altres professio-nals d’Atenció Primària.La UMIPIC es troba dins de la cartera deserveis d'Hospital de dia del centre i launitat pertany també a un grup de treballd’insuficiència cardíaca de la SocietatEspanyola de Medicina Interna. La finalitat de la unitat és reduir la morta-litat per insuficiència cardíaca, reduir elsreingressos hospitalaris d’aquests usua-ris, millorar la seva qualitat de vida i obte-nir una elevada taxa d'ús de fàrmacsamb capacitat de modificar la malaltia. Això significa entre altres punts:- La utilització racional dels recursos iintervencions amb l’adequació d’aquestsa les necessitats específiques de cadausuari, a partir d'una valoració completainicial que explori la situació funcional, lacognitiva, els criteris de fragilitat i elsuport sociofamiliar. Per a cada cas s’a-deqüen els recursos de la manera mésracional possible. - La millora de la continuïtat assistencialdel procés que involucra l’atenció primà-ria i l’atenció especialitzada. Això suposaincloure professionals d'ambdós nivellsassistencials en la unitat. - La potenciació del rol d'infermeria coma element d'enllaç i de continuïtat assis-tencial.

- La substitució dels dispositius demaneig clàssic (urgències i hospitalitza-ció) per dispositius extrahospitalaris mésàgils (hospital de dia i hospitalització adomicili). En aquest cas es fa tenint encompte el principi d'accessibilitat i equi-tat. Quan al funcionament, la UMIPIC fa enprimer lloc l’atenció d’hospitalització delsusuaris amb insuficiència cardíaca com aprimer diagnòstic ingressats.En segon lloc, a l’Hospital de dia es fa elseguiment amb una planificació d’inter-venció de tres mesos, amb l'objectiu detitular els fàrmacs neurohormonals i edu-car l’usuari. En aquest àmbit, s'alternen

visites mèdiques, d'infermeria i mixtes ies tracten sense ingrés les descompen-sacions, si cal amb fàrmacs parenterals. L’usuari rep educació en el coneixementdels signes d'alarma de la descompen-sació de la seva malaltia, perquè elsdetecti precoçment i pugui ser tractatsense ingrés. També se l’estimula per-què compleixi el tractament terapèutic iles normes higiènicodietètiques i l’exerci-ci físic prescrit.Amb aquesta finalitat, a principi d’any idins el programa de la UMIPIC es vaposar en marxa la consulta d’atenció far-macèutica a l’usuari amb insuficiènciacardíaca de l’Hospital Dos de Maig.

Un usuari de la UMIPIC visitant-se a l’Hospital de dia

22L’HGH col·labora amb el programa de Chagas de la Generalitat

El mal de Chagas és un malaltia cau-sada pel protozou Trypanosoma cruzii que es transmet a través dels fems deparàsits que piquen als humans. Aquesttipus d’insectes viuen a les cases de fangde zones deprimides d’Amèrica del Sud,des del nord d’Argentina fins a les Anti-lles. En els darrers anys s’ha detectat queel país amb una major presència de lamalaltia és Bolívia, més concretament esconcentra a les zones de Cochabamba,Chuquisaca i Santa Cruz.La malaltia en molts dels casos no pre-senta símptomes fins que no han passat15 o en alguns casos 35 anys des delcontagi (depenent de la capacitat immuni-tària dels infectats). Això provoca que sigui molt difícil dedetectar fins que la malaltia no presentaconseqüències greus, sobretot proble-mes cardíacs que poden representarcol·locació de marcapassos, múltiplesingressos i en els pitjors casos, trans-plantaments cardíacs. Altres símptomesmenys greus poden ser: problemesdigestius, estrenyiment i febres. Elsmalalts de Chagas, a més, han d’estarcontrolats perquè no poden ser donantsde sang i es transmet de mares a fills.

En les zones afectades per aquestamalaltia, s’han engegat campanyes per alcontrol dels insectes i millores en lescases, però no s’han desenvolupat pro-grames per al tractament dels afectatsper l’alta probabilitat de tornar-se a infec-tar.El cas de la població immigrant és dife-rent, ja que arriben a zones on no és pos-sible infectar-se i el seu tractament supo-sa un augment de la seva qualitat devida. En molts dels casos, quan la malal-tia es troba en la fase evolucionada no éspossible una curació total, però sí un con-trol dels símptomes, gràcies al seguimentacurat del metge i revisió constant.És molt important identificar els possiblesmalalts de Chagas per a que comencin elseu control i si escau tractament, encaraque aquest pot produir efectes secunda-ris, com mals de cap, vertigen, pèrdua depes, erupcions o trastorns de la son,entre d’altres.EL MAL DE CHAGAS A L’HGHL’HGH ja havia tractat de manera aïlladaalgun cas, però en els darrers cinc anyshi ha hagut una augment dels casos. Laraó principal ha estat l’augment de immi-

gració originària d’aquestes zones endè-miques a l’àrea de l’Hospitalet. Del 90%dels casos detectats a l’Hospital són boli-vians, i un 90% d’aquests, són de la regióde Cochabamba, (10% restant de Chu-quisaca i Santa Cruz).No només el nostre Hospital ha notat unaugment de casos de Chagas, sinó queha estat un fenòmen a nivell de tot l’estat.

El mal de Chagas és una malaltia infecciosa típica de zones tropicals d’Amèrica del Sud, sobretot a Bolívia.L’Hospital General de l’Hospitalet (HGH), per la seva situació geogràfica, ha rebut aquests darrers anys moltaimmigració de les zones on aquest malaltia té major incidència. Per aquest motiu, l’Hospital ha desenvolupatun circuit propi per detectar els portadors de la malaltia i col·labora amb el programa de cribatge per a nadonsde la Generalitat de Catalunya. SANDRA ROPERO

Les zones de Bolívia més afectades sónCochabamba, Chuquisaca i Santa Cruz

Nosaltres

23

Segons Cristina Cortés, metgessa inter-nista responsable del projecte a l’HGH,“és molt important la identificació delsmalalts, sobretot de les futures mares, jaque està demostrat que els tractamentssón més efectius en els nadons que notenen més d’un any de vida, que en elsadults, ja que responen a la medicacióamb una curació absoluta del 90% senseefectes secundaris associats”.Per aquesta raó, la Generalitat de Catalun-ya ha establert un Protocol de cribratge idiagnòstic de malaltia de Chagas en donesembarassades llatinoamericanes i en elsseus nadons, on l’HGH té un paper fona-mental, ja que és l’Hospital que aporta méscasos a Catalunya des de l’any d’inici (2010).El Servei de Medicina Interna de l’HGH

treballa conjuntament amb els serveis deMicrobiologia, Ginecologia i Obstetrícia,Pediatria i Atenció Primària per detectardones embarassades originàries de leszones de risc. El circuit comença precisament a lesàrees bàsiques d’atenció primària, on esdetecten possibilitat de contagi. S’analit-zen els casos i, en cas positiu, passende forma prioritària en un control mésexhaustiu. En aquest punt, l’obstetacontrola les pacients i les deriva a Medi-cina Interna, on es els hi fan un controlacurat del cor per preveure possiblescomplicacions al part. Després del nai-xement, al nadó se li practiquen unasèrie de proves per detectar la malaltia;en cas de ser positives es comença ambel tractament i en cas negatiu, es tornen

a repetir nou mesos més tard. Les mares per la seva banda, després delpart passen al circuit de tractament detots els adults als que se’ls hi detecta lamalaltia. Primer es programa una primeravisita amb Medicina Interna, seguidad’una exploració cardíaca completa (en elcas de les mares es tracta d’una segonaperquè la primera és abans del part), i unseguiment posterior dels símptomes. Enmolts casos, se’ls hi recepta un tracta-ment per via oral, que encara que no espot garantir una curació a tothom, sí haaconseguit bons resultats en la millora dela qualitat de vida dels malalts.Actualment, l’HGH té una gran demandaper al control de la malaltia, amb un aug-ment considerable des de l’any 2009.

RESULTATS- 2010 (mes de març): Es vandetectar 12 mares infectades i0 nadons positius en Chagas(falten controls del 9 mesos)- 2011: S’han detectat fins almes de setembre, 20 donesembarassades.

24Aquesta tardor el Consorci Sanitari Integral endega un projecte nou. És el Programa d’Atenció alPacient Crònic Complex (PAPCC). Per explicar-nos com s’ha organitzat, hem entrevistat el directordel programa, Roman Freixa (cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Joan Despí MoisèsBroggi) i Assumpta Ricart (cap del Servei d’Urgències de l’Hospital General de l’Hospitalet).

Programa d’Atenció al Pacient Crònic Complex,una prioritat del Consorci

Nosaltres

El Programa d’Atenció al Pacient CrònicComplex (PAPCC) es posarà en marxa

durant el proper mes d’octubre i s’estendràen l’àrea d’influència de l’Hospital de SantJoan Despí Moisès Broggi i de l’HospitalGeneral de l’Hospitalet. Per poder donarllum a aquest projecte s’ha fet una importanttasca d’aproximació i coordinació amb elsCentres d’Atenció Primària (AP) tant delConsorci Sanitari Integral ubicats a l’Hospi-talet com amb els Centres d’AP de l’InstitutCatalà de la Salut del Baix Llobregat Centrei Delta del Llobregat.En què consisteix el programa? L’abordat-ge de les patologies cròniques com són laInsuficiència Cardíaca (ICC) i la Malaltia Pul-monar Obstructiva Crònica (MPOC) hansuposat un repte per als metges/esses i pro-fessionals d’infermeria d’Atenció Primària i del’Hospital –comenta Roman Freixa. És peraquest motiu que en els darrers anys s’handut a terme algunes iniciatives amb èxit cen-trades en cadascun d’aquests àmbits. Peròcalia fer un pas més endavant en benefici delmalalt, doncs l’envergadura i complexitat d’a-questes patologies cròniques requerien con-vergir els esforços dels professionals sanita-ris per aconseguir una millor comunicació icoordinació entre els diferents dispositiusassistencials dels territoris. En aquest sentit,el Pla d’Atenció Integral del pacient ambMPOC / ICC i les Rutes AssistencialsICC/MPOC són un bon exemple de consensentre els diferents professionals hospitalaris id’atenció primària.El Programa d’Atenció al Pacient Crònic

Complex (PAPCC) va dirigit a un grup depacients amb ICC i MPOC greu, amb múlti-ples ingressos hospitalaris per descompen-sació de la seva malaltia. Es caracteritza perla implicació dels equips d’Atenció Primàriaen visites proactives protocol·litzades al domi-cili del pacient o al seu CAP, i la disponibilitatper part d’aquest pacient de poder contactartelefònicament amb personal sanitari delPAPCC les 24 hores de tots els dies de l’any.Es requerirà una estreta comunicació entreels professionals sanitaris sobre l’evolució clí-nica dels pacients per afavorir la presa dedecisions conjuntes i la coordinació entre elsdiferents àmbits assistencials. Així mateix,s’oferirà una atenció mèdica protocol·litzadaduta a terme per especialistes d’aquestespatologies a l’Hospital de Dia, per tal d’opti-mitzar el tractament i, finalment, es farà unaadequació als diferents dispositius hospitala-ris per a poder atendre precoçment elsmalalts que tinguin una descompensació dela seva ICC o MPOC.PERFIL DELS USUARISRoman Freixa explica que es tracta depacients amb el diagnòstic d’ICC i MPOC queamb els seguiment habitual, no s’aconse-gueix un correcte control de la seva malaltia ique es manifesta amb la necessitat de rein-gressos hospitalaris per descompensació. Demoment, està pensat per donar servei a unes200 pacients, amb casos obtinguts a travésd’una explotació de dades a de BIW, incloentels que han requerit més de tres ingressos enun any i una revisió d’històries clíniques a tra-vés de SAP. Assumpta Ricart hi afegeix “Totsaquests pacients podran ser inclosos en el

PAPCC assumint que es tractarà d’un grupheterogeni en quant a mobilitat, suport sociali dependència, que requerirà un abordatgeindividualitzat”.Quin és l’objectiu d’aquest programa?Volem millorar el control d’aquestes patolo-gies cròniques complexes per evitar descom-pensacions i millorar la qualitat de vida d’a-quests pacients, comenta Roman Freixa.Com funciona el PAPCC? Des de l’entradaal Programa d’Atenció al Pacient CrònicComplex, l’usuari té assignat un metge/essa iun professional d’Infermeria, tant en atencióprimària com en atenció hospitalària. Per tantel pacient tindrà uns referents de la sevapatologia, bé ICC o bé MPOC, amb qui podràcontactar sempre, ja que garantirem la res-posta telefònica immediata i ininterrompuda–comenta Freixa–, que també explica que “elprimer pas es la visita proactiva proto-col·litzada, que es farà des de l’Atenció Pri-mària, ja sigui a l’ambulatori o al domicili. Esfarà una valoració integral del pacient, fentèmfasi en la promoció de la salut basada enl’autocura. Es buscarà obtenir la implicaciódels malalts i cuidadors en el coneixementd’aquestes patologies cròniques. S’explica-ran molt bé quins són els signes de descom-pensació i d’alarma, i les mesures no farma-cològiques recomanades. Es comprovaràl’adherència al tractament i es verificarà elconeixement de la seva prescripció farmaco-lògica. Es farà també una valoració del cui-dador i de l’entorn i se li facilitaran els telèfonsde contacte on es donarà resposta 24 hores i365 dies a l’any. A més, se li lliuraran tota una

MÒNICA FERNÁNDEZ

25sèrie de documents que expliquen en quèconsisteix la seva patologia. Finalment, esprogramaran les visites de seguiment mèdic id’infermeria.”En aquest sentit –afegeix Assumpta Ricart–,les infermeres d’atenció primària i d’atencióhospitalària han arribat al consens d’un docu-ment de seguiment que controla fonamental-ment els signes d’alarma, la comprensió de lamalaltia, saber quan han d’avisar als profes-sionals sanitaris, i que permet fer en un únicfull un check list dels punts més importants atenir en compte en la visita dels pacients ambICC i MPOC. D’aquest grup, hi haurà unaselecció basada fonamentalment en la mobi-lització del pacient, que seguiran un controlmolt més exhaustiu als hospitals de dia delConsorci. En aquests casos es faran unesvisites mèdiques seguint un protocol indivi-dualitzat i flexible amb l’objectiu d’optimitzarel tractament oral i facilitar l’administració pro-gramada de fàrmacs endovenosos per amantenir la ICC / MPOC d’aquests pacientsel més ben compensada possible.Per explicar la importància del programa,Assumpta Ricart i Roman Freixa coincideixenen dir que: “La clau de l’èxit del Programa d’A-tenció al Pacient Crònic Complex serà la coor-dinació entre l’àmbit de l’atenció primària il’àmbit de l’atenció hospitalària”. I afegeixen:“Serà importantíssim que els professionalsd’infermeria referents d’atenció primària tinguinuna estreta comunicació per via telefònica,correu electrònic ipresencial amb els profes-sionals d’infermeria referents de l’Hospital pera posar-se al dia de les evolucions clíniquesd’aquests pacients i, a més, es coordinin lesaccions assistencials. Així mateix, els metgesde primària i de l’àmbit hospitalari que compar-teixen aquests pacients treballaran conjunta-ment per establir de forma individualitzada lamillor estratègia a seguir en els malalts méscomplexos. Aquest abordatge ens permetràfer un pas més endavant en el camí cap a unaòptima continuïtat assistencial.”Quan el pacient contacta amb la infermeraresponsable del programa, serà clau la seva

intervenció per valorar el cas i determinar elnivell d’atenció i dispositiu mes adient. Així,podrà resoldre els dubtes del pacient, ferrecomanacions higienico-dietètiques i ajustarpautes de medicació. Pot també considerarque el pacient a més, requereix una valoraciómèdica i en aquest cas es programarà unavisita amb el seu metge de família. Si el casrequereix unes hores d’observació i canvis demedicació, els professionals d’infermeriaprioritzaran l’atenció d’aquest malalt en elshospitals de dia. Si es considera que elpacient requereix atenció urgent i immediatas’aconsellarà la derivació al Servei d’urgèn-cies hospitalari del Consorci. Caldrà que totsels pacients del PAPCC estiguin identificats aSAP de manera que els professionals quel’hagin d’atendre puguin individualitzar eltractament i les exploracions complementà-ries a realitzar per evitar duplicitat i provesinnecessàries. Quins seran els professionals implicats?

El projecte és ambiciós i multidisciplinari–comenta Freixa–, doncs comprèn tant elsàmbits d’atenció primària com d’atencióhospitalària del territori i, a més, requereixde la implicació dels professionals de l’Insti-tut Català de la Salut i del propi ConsorciSanitari Integral. Tot i que el nucli inicial detreball agrupa al voltant de 30 professionalsentre metges/esses i professionals d’infer-meria referents de les dues patologies,requerirà de la participació d’una gran partdels professionals assistencials de tot elterritori i nivells assistencials.Roman Freixa resumeix l’objectiu final delPAPCC: “El programa persegueix que elpacient millori el coneixement i el control d’a-questes malalties cròniques més prevalents,amb una visió que implica la coordinació dediferents professionals i nivells assistencialsen un mateix territori. De fet representa unpas més en la millora de la continuïtat assis-tencial”.

A l’esquema es pot veure el circuit que poden seguir els pacients del PAPCC i que permetvisualitzar la vinculació entre els àmbits de l’atenció primària i l’atenció hospitalària

26 La Firma

Els sistemes de qualificació: eines per al reconeixementsocial i el desenvolupament professionalDesprés de la Cimera de Lisboa cele-

brada l'any 2000, els països mem-bres de la Unió Europea van iniciar laremodelació dels sistemes de formacióprofessional amb l’objectiu de millorar laqualificació de la població activa.Aquesta estratègia europea volia promou-re la millora de la competitivitat de l’eco-nomia i de les empreses, i proporcionar ales persones una major motivació en eldesenvolupament de la seva competèn-cia professional, així com millorar la qua-litat de la formació professional en totesles seves manifestacions.Els diferents estats membres de la UnióEuropea han fet operativa aquesta estra-tègia a través del seu desenvolupamentnormatiu. En el cas d'Espanya a travésdel Reial decret 1128/2003 de 5 desetembre (pel qual es regula el CatàlegNacional de les Qualificacions Professio-nals), la Llei orgànica 2/2005 de 19 dejuny de les Qualificacions i de la FormacióProfessional i La Llei orgànica 2/2006 de3 de Maig d'Educació i la seva concrecióposterior a través d’altres normes que lesdesenvolupen. Un dels majors avanços del procésesmentat és el reconeixement dels apre-nentatges adquirits a través de l'experièn-cia laboral i altres vies de formació.Aquest permet augmentar els nivells dequalificació de la població activa així comafavorir l'aprenentatge al llarg de la vidareconeixent el valor dels coneixements

Competència professional: conjunt de coneixements i capacitats que permetin l'exercicide l'activitat professional conforme a les exigències de la producció i l'ocupació.Qualificació professional: conjunt de competències professionals amb significació per al'ocupació que poden ser adquirides mitjançant formació modular o altres tipus de forma-ció i a través de l'experiència laboral.Persona qualificada: una persona qualificada és una persona preparada, competent, algúcapaç de realitzar un determinat treball, que disposa de totes les competències professio-nals que requereix aquest lloc.Acreditació/validació: reconeixement i confirmació per part de l'Administració i l'empresade les competències que té l'individu.

Glossari breu sobre qualificacions professionals

Professionals del Servei d’Atenció Domiciliària amb el darrer certificat ISO

27adquirits en el lloc de treball, a més defacilitar l’accés al mercat laboral i al sis-tema educatiu. Un percentatge important dels treballa-dors no poden defensar el nivell de qua-lificació que tenen de forma social, ja queno tenen un títol o certificació de caràcteroficial. Aquells que abans no ho tenien,fins ara demostraven les seves capacitatsen la pròpia empresa a través de la pràcti-ca i els anys d’antiguitat. Dins del mercatlaboral actual, on la mobilitat i el canvid’empresa són una constant, com podendemostrar els seus coneixements adquiritsfora de la seva empresa d'origen?Amb els sistemes d’acreditació de qualifi-cacions professionals, aquests treballa-dors que han adquirit els seus coneixe-ments amb l’activitat laboral i no tenentitulació, poden demostrar el que sabenfer, obtenir una acreditació i orientacionssobre com aconseguir una titulació ofi-cial mitjançant els processos convocatsper les administracions. L’any 2009 es desenvolupà a Catalunyal’Ordre per la qual s'estableix el progra-ma experimental Qualifica't en elsensenyaments de formació professionaldel sistema educatiu. L’objectiu d’aquestprograma es possibilitar l’obtenció d’unacertificació, parcial o total, facilitar elreconeixement acadèmic de l'experièn-cia laboral i la validació de la formaciócontínua feta a l'empresa. Aquesta certi-ficació es pot fer valer, si es compleixenels requisits acadèmics d'accés, per al'obtenció d'un títol de formació profes-sional.Mitjançant aquest programa experimen-tal la Unió Catalana d’Hospital va esta-

blir un conveni de col·laboració amb elDepartament d'Ensenyament per pro-moure la millora de la qualificació de lespersones que componen les plantilles deles seves institucions associades delsector sanitari i social. En primera instància, la Unió ha centratels esforços en l’àmbit de la dependèn-cia, tant en el personal de residènciescom en els treballadors dels serveis d’a-tenció domiciliària, amb l’objectiu dedonar suport a les institucions per donarcompliment a la norma la qual obliga alsector a tenir formats als treballadors.Això és resultat de l’aplicació de la Lleide dependència, que va suposar unademanda immediata de professionalsqualificats per al sector. Però a ningú nose li escapava que molts d’aquests tre-balladors tenien experiència adquirida enel treball o formació assolida a través demecanismes no formals i que no dispo-saven de cap tipus d’acreditació oficial. Al llarg dels anys 2010 i 2011, més de600 cuidadores, treballadores familiars igerocultores d’entitats associades hanaccedit als processos de validació i pertant poder capitalitzar la seva experièn-cia laboral en l'obtenció d'un certificatoficial.

Així mateix, s'han iniciat alguns proces-sos individuals corresponents a altresactivitats professionals com poden ser lesde cuina, restaurant i hostaleria, manteni-ment, administració i auxiliar d'infermeria.Al precís moment que es redacta aquestarticle, el sistema corresponent al progra-ma Qualifica’t pot experimentar algunscanvis, ja que la acreditació de l’experièn-cia laboral per l’àmbit de la dependènciaés farà conjuntament pel Departamentd’Empresa i Ocupació i del Departamentd’Ensenyament amb una convocatòriamolt àmplia prevista per finals d’any i el2012 i que disposarà d’una oferta properaa 8.000 persones, concretament pel sec-tor de la dependència serà aproximada-ment de 6.000 places.Héctor Cantero CarrascosaSecretaria tècnica de RecursosHumans i Relacions LaboralsUnió Catalana d’Hospitals

Per a més informació: http://www.xtec.cat/estudis/fp/index.htmhttp://phobos.xtec.cat/icqp/acreditacio/index.htm

“De pequeño si no me daban papel y boli, pintaba las paredes”

Àngel Cambero, Residència Collbanc Companys Socials

Ángel Cambero, más cono-cido en el mundo del artepor su apodo: Angelus, esun enamorado del artecapaz de mudarse de ciu-dad para aprender de ungran maestro. La pinturaes su pasión, y es capaz desacar tiempo para trabajarcomo gerocultor en laRCCS, estudiar para la titu-lación de técnico socisani-tario y preparar un próximaobra de gran complejidad.SANDRA ROPERO- ¿Qué disciplina artísticapracticas? Preferentementepintura. Sí que es verdadque he hecho alguna cosade escultura, pero me sientomás cómodo con la pintura.Además necesitas invertir enun estudio o local; en casaya tengo un cuadro de 2,5 mx 3 m así que imagínate sivolviera a la escultura.- Esta vocación de artista,¿cuándo la descubriste?Desde siempre he pintado,desde que yo recuerde, nopuedo decir una fecha.Siempre ha formado partede mí. Si no me dejabanpapel y boli, pues pintaba lasparedes. Más de un proble-ma tuve por ello, pero nopodía evitarlo. Después vascreciendo y continúas pin-tando pero no te lo tomasmuy en serio, así que estu-dié la carrera de educaciónprimaria. Al acabar las prác-ticas descubrí que no me

gustaba y quise tomarme unaño sabático. Pero se con-virtieron en ocho; el periodoen que me centré en la for-mación en pintura. - ¿Estudiaste una titula-ción? Así que convertisteen oficio tu afición...Me formé con D. AmaurySuárez Licenciado en BellasArtes en San Alejandro (LaHabana), con el sistema ruso,a mi juicio el más provechoso.Ese tipo de formación no seda en las instituciones denuestro país, así que me con-sidero un privilegiado.Aprendí no sólo los aspectostécnicos, que son muy impor-tantes, sino a apreciar el artecon otros ojos y sobre todoaprendí que el genio no exis-te, sólo la constancia, la dis-ciplina y el esfuerzo. Comome solían decir, " Cuando lle-gue la inspiración, que te pilletrabajando "

- ¿Qué tal la experiencia deser aprendiz de un artista?Estuve seis años de forma-ción y los últimos dos, com-partí el estudio con él. Mimaestro el primer año no medejó coger colores, todo eralápiz, lápiz, lápiz... Dejabaque expresara todo lo quesentía, no marcaba el cami-no, pero cuando me encon-traba sin saber cómo conti-nuar, entonces sí que medaba indicaciones. Fue unagran experiencia.- ¿Has expuesto tus obrasal público? Sí, he expuestoen Barcelona, Madrid,Valencia y Burdeos. Ahoratengo prevista una para elaño que viene en Logroño yotra en Barcelona en un salapública. Algunas de misobras antiguas estánexpuestas online en el webhttp://www.artelista.com/ fir-madas con mi nombre artís-tico: Angelus.

- ¿ Y cuál es la temática detus cuadros?Yo trabajo con el tiempo y lasmiradas. Empecé con unestilo surrealista para luegopasar a una etapa infomalista(tipo Tàpies). Muchas vecesme dicen que explique miobra, pero no puedo. Para míla pintura es un lenguaje tanválido como la música o laliteratura, es mi manera deexpresarme. - ¿Tienes alguna obra en laque estés trabajandoactualmente? Sí, llevo dosaños y medio preparando uncuadro: se trata de la últimacena de Leonardo Da Vinci,pero sustituyendo los perso-najes por los pintores quemás han influido en mi carre-ra.- Y un artista ¿cómo decidetrabajar de gerocultor enuna residencia?Cuandovolví a Barcelona –echabamucho de menos la ofertacultural que tenemos aquí–quise buscar un trabajo másestable, pero que me aporta-ra personalmente, la gratifi-cación personal de ayudar alos más mayores. La pinturaes un medio de vida compli-cado, porque hay momentosde sequía. Yo por ejemplollevo cinco meses sin tocarun pincel, documentándo-me. Pero el tiempo del quedispongo es limitado. Antesme pasaba ocho horas conel pincel... ahora saco eltiempo de dónde puedo.

I en el proper número: Progra