LES ANIMETES

6é DE PRIMÀRIA GRANS I MENUTSCURS 2011-2012

Eva, Mireia, María i Silvia.

Fa moltíssims anys, vivien a Biar una fadrina que li deien Marieta i

la seua àvia anomenada Casilda. Marieta havia perdut els pares essent encara ben petita, i s’havia criat amb la seua jaia, la qual la volia moltíssim. La fama de la seua bellesa, a més a més, havia anat estenent-se per aquelles rodalies. Un dia del mes de novembre, estava ella omplint un cànter i una canterella a la font amb altres companyones, vinga de xarrar i sense encertar l’hora d’anar-se’n a casa.

En això, pel cap a dins de la plaça, es va sentir el trot d’un cavall, i, tot seguit, va aparéixer, sobre un corser blanc i ricament guarnit, un jove foraster que solia passar algun que altra vegada per Biar, camí del seu poble: era el cavaller de Muntalt. Quan anava Muntalt a passar per

davant de la remorosa font mateixa, els esguards d’ell i de la Marieta es trobaren casualment: Ell s’atura i descavalca d’un bot elegant, saluda les fadrines i s’acosta a la font per tal de beure. Marieta es féu un poc vermella però no s’ho pensà gaire, i va ser la primera d’adreçar-li la paraula: -Hola, Muntalt, que et porta per ací? - Hola, Marieta, anava al meu poble a fer una festa per a trobar esposa. Vols vindre?

Marieta es va posar més vermella. -M’ho pensaré. Va dir Marieta. Muntalt es va muntar al cavall i se'n va anar al seu poble. Marieta se'n va anar molt contenta a la seua casa per a contar-li a la seua lo que li havia passat. Va obrir la porta i va preguntar: -Saps que m'ha passat? -No, no ho se. -Dons que multant m'ha preguntat si vull anar a una festa. -Una festa?no sé, no sé. -Tu aniries? -No se si es bona idea. ja, jo tampoc ho se, es possible que no siga el seu tipus. -A lo millor sí que eres el seu tipus. -Sí, tens raó hauria d' anar per provar.

Muntalt , que encara estava baix esperant va pegar un fort xiulMarieta va dir: -Ja baixe,estava parlant amb la meua iaia.Va baixar i va pujar al cavall de Muntalt .Va arribar a la

festa i va veure a la seua avia ballant amb un home molt sospitós que era un lladre molt buscat per la policia i de repent les llums es van apagar i es va sentir un crit.

Després de cinc anys Marieta es va fer detectiu per investigar el cas de la seua iaia i va descobrir que el lladre de la festa va matar a la seua iaia i als seus pares. Marieta va intentar trobar al lladre i va tindre una idea, que va anar a casa

del xic que li havia convidat a la festa per a vore la llista d’invitats. A l’arrivar el xic li va donar la llista amb molts noms. Després va anar on es va celebrar la festa, i se’n va arrecordar d’una imatge:que estava el xic ballant amb la seua jaia. Va anar a casa de la seua iaia fantasma, a comprovar si estava allí. La

iaia fantasma no estava. Marieta va anar al ball, i la seua iaia fantasma, estava ballant amb el xic. Marieta li va preguntar que per què estava ballant. El xic li contesta, per que és una iaia fantasma marxosa, i la he coronat com reina del ball, i com es van apagar les llums Marieta va saber qui era l’assassí, el xic. Aleshores van manar al xic a la presó.