Macià a casa del seu gendre, amb Gassol

Any II. Núm. 88 • Barcelona, dijous, 2 octubre 1930

El cas Macià demosfraque e1 règim no concedeixcap valor als ciutadans nia les lleis.

Preu : 20 cènfims = Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pessetes frimesfre

Les banderes de la Lligai l'aparició d'En Macià

Macià i de la forma en què ha estat por-tada a cap una operació que jurídicamentté un nom : el de segrestament,

La presència de Macià a Barcelona ins-pirà al Govern, o al nostre governador,una pellícula sensacional. El governador nova voler que fos veritat que En Macià eraa Barcelona, com havien anunciat els dia-ris. I l'endemà va restablir la censura que

havia suprimit feia tres o quatre dies. 1darrera .aquesta trinxera de la censura vadirigir la gran maniobra ofensiva contraun idealista i va engegar el primer tretamb paraules d'un gust equívoc, que per-metien barrejar el nom de Macià amb elCarnaval. El senyor governador volia se-gurament desmentir la notícia fent allusióals Innocents, però el seu subconscient elféu parlar de Carnestoltes, senyal evidentque l'home que dirigia el suposat tàcticcontra Macià havia perdut la serenitat ne

-cessària per a la gram maniobra del se-grestament.

Seria inútil preguntar-se si aquesta ideagenial va surtir del cap d'algun monstre odel cap del governador. No obstant, és lícitde pensar que el Govern, el governador, iels amics del governador creien fer elec-cions. Si aquesta suposició fos exacta, espodria afirmar que les autoritats s'han pre-cipitat. 'No sembla exagerat afirmar quede Brüsselles estant, En Macià tindrà mésvots que si es passegés per la Rambla. Ahores d'ara és molt probable que el candi-dat Francesc Macià i Llussà tingui ja mésde trenta mil vots a les urnes dels collegiselectorals de Barcelona, 1 el Govern, elgovernador i els seus amics encara podenconcedir-n'hi uns quants milers per torna.

No volem entrar en consideracions sobreel fet del confinament d'un home reclamatpels tribunals ; no volem parlar de segres-tament ni d'abdicació del dret de sobira-nia ; ni tampoc de la contradicció evidenten la manera d'interpretar el Codi penalde la Dictadura, contradicció que permetaplicar-lo a la premsa i fer cas omís del'article que castiga els que facilitin Pevn-sió d'un ciutadà reclamat pels tribunals.Tampoc no volem escatir si allunyant EnMacià, el Govern es proposava evitar quefos víctima del partit pres d'aplicar-li elmàxim rigor, perquè sempre anirem a laconclusió que el Govern és débil. En aquestcas, com en el del Centre de Dependents,el Govern opta per la tàctica del mínimesforç, que consisteix a no resoldre res, ano fer front als problemes. Mireu l'aferdes del cantó que vulgueu i haureu de con-venir que el Govern Berenguer es creu evi-tar els conflictes fugint davant dels proble-mes. D'això se'n diu fer la política del'estruç.

Macià havia fet recentment unes decla-racions que no tenien res de separatistes ique tots els federals podrien subscriure.Semblava, doncs, arribada l'hora de la cle-mència i d'esborrar el record d'un fet mo-tivat per l'exasperació produida per les ve-xacions de la Dictadura. No ha estat així.El Govern i el seus amics segurament pa-garan el dia de les eleccions les despesesd'una maniobra digna d'un poble petit, on niels ciutadans ni les lleis no tenen cap valor.

La setmana ha estat pròdiga en fets.Hem vist aparèixer les banderes catalana iespanyola al balcó de la Lliga i hem vistarribar En Francesc Macià. Són dos esde-veniments que es completen : el segon sem-bla ésser una resposta al primer.

L'aparició de les dues banderes al balcóde la casa de la plaça de la Cucurulla onté el seu estatge la Lliga Regionalista, vasorpendre a alguns i va ésserper a tothom un motiu de cu-riositat. iEls que no ho voliencreure van anar-ho a veure. Pera exhibir per primera vegadadues banderes de costat, la Lli-ga va aprofitar la festa major.de Barcelona, una festa tan pai-ral i casolana. Era, doncs, èvi-dent que es volia donar a aquestacte, a aquesta afirmació, Cot elsentit que té.

Certament, l'aparició de lesdues banderes al balcó del ca-sal de la Plaça de la Cucurullano ens va causar cap sorpresa.Els senyors Abadal i Ventosai Calvell havien parlat ben clar,feia algun temps, sobre aques-ta qüestió. I si no haguessinexistit aquestes declaracions,tampoc ens hauria sorprès ladecisió de la Lliga. Hem ditja des d'aquest lloc que les for-ces conservadores catalanes noes resignem ja a viure constant

-ment a l'oposició i volen go-vernar. Si han governat ja senseesperar que fos resolt el pro-blema de Catalunya, era de su-posar que actualment, encaraque el problema no hagi aven-çat un pas, tampoc es resig-narien a renunciar a la possi-bilitat d'eventuals participacionsministerials.

L'exhibició de les dues ban-deres al balcó de la Lliga, clouuna etapa de la història del catalanisme. Elperíode romàntic, durant el qual tot el cata-lanisme ha viscut teòricament a l'oposició—llevat d'unes fugaces aparicions en dos o tresministeris — 'ha finit. Actualment hi ha unsector del catalanisme que quan no governies situarà a ]'oposició de la Majestat. Valmés parlar clar. Tots podem guanyar-hi. I siel precaucionime aconsellés a la dreta cata-lanista tonnar a activitats confusionàries,faria una obra pertorbadora. Si aquestadreta hagués virat d'una manera decididaquan va morir IEn Prat de la Riba, quandesprés de ]'Assemblea de Parlamentarisva acceptar unes carteres, ara tindríem unadreta i una esquerra completament estruc-turades.

Era fatal que la dreta catalana evolucio-nés cap a la monarquia. Ho era tan defatal, que aquest fet ha pogut produir -sedesprés de sis anys de Dictadura. El lemaaA la Lliga hi cap tothom, havia permèsque els idealistes de primera hora, els poe-tes, els escriptors i els artistes, es barre-gessin amb els homes de negocis de diversestendències polítiques, més o menys catala-nistes, més o menys monàrquics; que exi-gion una política de realitats tangibles.Aquests han decantat la balança. I si delmot «regionalista» s'havia passat al mot((nacionalista)), ha estat necessari fer mar-xa enrera i donar a la paraula ((regionalis-ta» un sentit estricte.

Aquesta hàbil evolució de la Lliga des-banca definitivament un partit anticatalà]'antiga i la nova Unió Monàrquica, LaLliga ha guanyat per mà els Viver, elsFixols i els Milà i Camps. No hi fa resque els romàntics puguin desertar de laLliga : altres acudiran a reforçar el frontde la plaça de la Cucurulla. Es evident quees tracta de formar un bloc útil, un partitde govern que eviti el retorn dels monàr-quics anticatalans. Si pot obtenir -se aquestobjectiu salvant les essències, tot el cata-lanisme hauria guanyat en claredat, tin-drem uns catalanistes republicans. Si laLliga s'entestés a fer reserves sobre el seumonarquisme, automàticament guanyariaterreny el seu adversari natural, els mo-nàrquics anticatalans i, al seu torn, la Lligaja no treuria ni un vot als catalanistesrepublicans, i, com a partit espanyol, seriavist amb sospita des de Madrid.

**x

L'altre fet sensacional de la setmana haestat l'arribada d'En Francesc Macià. E:líder de l'organització d'Estat Català veniaper quèdar-se, i, per consegüent, venia aposar-se a disposició de les autoritats i delstribunals militars.

Primer per la premsa de Madrid—lliurede censura governativa—, després per lad'aquí, suposem els nostres lectors assaben-tats dels detalls de l'odissea de Francesc

Els Dijous -- Blancs

La V Diada del Llibre DiplomáciaD'aquí pocs dies es celebrarà la V Diada Com s'ha dit pels diaris, ha mort l'ex-

del Llibre, instituida per la Dictadura una tinent d'alcalde de la Dictadura, senyord'aquelles estones perdudes en què pensava ponsà.en la cultura d'nn país on, entre analfabets El senyor Martínez Domingo, batlle acci-i gent que pràcticament en fa perquè nollegeix mai, el llibre és l'article més difícil

dental, va cridar el senyor Rocha, que és

de vendre,liceista com ho era el senyor Ponsà, i li

Amb motiu d'aquesta diada, alguns hau-ca dir

—¿Que tindria cap inconvenient a anarrem de fer com cada any un article o altre a presidir el dol en nom de l'Ajuntamentestimulant—o almenys indentant ho—a la de Barcelona?gent a comprar llibres. —Sí. Si voy al entierro del señor Ponsá,Es clar que la recomanació de compiarllibres es fa sempre partint de la base so-

iré como amigo particular que de él era,

breentesa de recomanar la compra noméspero presidir el duelo o asistir en nombredel Ayuntamiento al entierro sería sentarde llibres que en valguin la pena. L'any

passat, en ocasió semblant, vàrem publicarel precedente de que el Ayuntamiento acepta

un article retolat Què cal comprar, amb como buenos y legales los detentadores del

la intenció d'orientar el lector. poder municipal en los seis años indignos,

recomanacióna taled enenam -comUblicano.y esto no lo puedo aceptar políticamente,porque repporta una altra d'impl4cita ; que no cal

comprar els llibres que no s'esmenten. Però

soy umateixH ome el havia pensat jo !—di-,

ens comença a fer l'efecte que amb aquestagué llavorssincerament el senyor Martínez

recomanació implícita encara no n'hi haDomingo—. ¿Sap què faré? Hi enviaremun regidor dels contribuents, que no sónprou, i que un any o altre haurem de pu-

blicar un article que es tituli Què cal no ni carn- ni peix...

comprar, amb motiu, naturalment, de laDiada del Llibre. Aelaraeió

Són innegables els beneficis d'aquesta ce-lebració; tots n'hem estat xantres i no rec- Sant Miquel és el patró d l Barcele a oq 1 -tificaríem res del que hem escrit, neta i amb tal motiu es fan grans festes

Però al costat d'aquests beneficis, bé hi populars en aquella barriada.havia d'haver una contrapartida. 1 aquesta 1 L'any passat—és a dir, ara ha fet unha estat la floració d'una literatura especial, any, perquè la festa de Sant Miquel és afabricada a posta per ésser despatxada la l'estiu—ocorregué un fet que llavors, comDiada del Llibre. compendran els nostres lectors, no vàrem

Es naolt raonable, és perfectament deien- poder publicar.sable, que els editors procurin fer sortir Era tinent d'alcalde el senypr Martí Ven-en tal dia força llibres. Si ells se'n benefi- tosa, el qual volgué que les festes de lacien, el públic també. El que no és defen- seva barriada fossin lluïdes i àdhuc decidísable, és l'aparició dels profiteurs de la d'organitzar-ne unes pel seu compte polític.Diada del Llibre. Fins aleshores, les festes eren anuncia-

Veiem, efectivament, cada any, que en des per una crida que feia un tipus molttal dia es publiquen una pila de llibres Popular, vestit amb un uniforme semblantIque sense l'esquer del miler d'exemplars al d'un almirall anglès, que es deturava(sembla que és aquesta la base mínimum a cada cantonada a engegar un canó dedel càlcul) no sortirien de les impremtes fusta i, després de la canonada, un dis-ni del cap de l'autor (si és que surten de curset.tal banda, precisament). Almenys, no en E1 senyor Martí Ventosa degué conside-sortirien tants, n'estem segurs. 0 sortirien rar-ho massa poca cosa; el cas és que su-

qualsevol dia de l'any, i passarien sense primí aquest anunci. La gent de la Bar-pena ni glòria. Ben mirat, ja hi passen, celoneta, tradicionals, protestaren sorollosa-però empastifen el n eycat. ment. Uns grups recorrien els carrers cri-

Potser, però, repensant-nos-hi, qui sap si dani: «Volem Canons "i fora En P.x.oli-no caldrà fer cap recomanació abstencions- ves!"ta. Potser s'arribarà a la formació d'un Com que un guàrdia urbà hagué d'inter-tipus diguem-ne literari, el del fabricant de venir per apaivagar els esperits, redactàllibres per a la Diada del Llibre, de la el parte del succeït en una forma si fa nomateixa manera que s'hauria arribat a la fa éom aquesta:formació d'un tipus de versaire de Jocs «Ayer a las trece horas se amotinó elFlorals, del qual encara queden espècimens público en la calle de San Carlos a losi susceptible, pels senyals que s'observen, gritos de ((Volem canons i fora en P.x.-d'una revifalla que, si no afegirà prestigi a olives!(( (Nota: Se referían al excelentísi-la nostra lírica, permetrà, gràcies als pre- mo señor Teniente de Alcalde del Distrito,mis en metàllic, la satisfacció de petits ca- don Mariano Martí Ventosa.)pritxos de poeta.

Es de preveure que en un dia no llunyà Gralanferiaarribarem a la diferenciació ben destacadadel fabricant de llibres per a la Diada del Això va succeir, segons ens conten, alLlibre, per al qual caldrà cercar un qualifi- senyor Vidal Salvó, que encara és presi-catiu curt i expressiu com el de floralesc. dent del Comitè Paritari d'iEspectacles, !Ell

Opinem que no s'ha de fer res per im- i el seu company Llacuna figuraven com apedir aquesta dtf erenciació. Sempre serà un passatgers d'un tramvia de la Barceloneta,confusionisme menys.—C. atapeït d'un públic qae tornava dels banys.

—Me'n ric d'aquesf Blanco. En el meu 4rángo 1 elvoldria veure!

Els dos joves advocats anaven xerrant deles seves coses, abstrets. Sembla que par-laven de l'esdevenidor de la pàtria i aixòels tenia preocupats del tot. Quan erenpop de la Plaça de Palau, En Vidal Salvós'adona que en la plataforma hi anava unasenyora de certa edat i l'home amb ga-lanteria anava a aixecar-se.

—On vas?—digué En Llacuna.—A cedir el lloc a aquella senyora de la

plataforma.—Deixa-ho córrer, home...Però el gest ja estava fet i 'En Vidal

Salvó s'avença a domar el lloc a la senyora.Llavors, un home que anava amb la se-nyora, comença a cridar

—Ara s'aixeca? Que no ho ha vist quedes del començament del trajecte aquestasenyora anava dreta? Sembla mentida!Quina falta de correcció!

---Home, jo...—Res, home, res... Potser ha deixat el

seient perquè ha de baixar!I tothom seguí l'escena.En baixar, En Llacuna ]i va dir—Veus? Si no t'haguessis mogut, no

t'haurien esbroncat.

Una aufodefinició de Xènius

Un dinar a Castelldefels. ComensalsFrancesc Pujols, Josep Pla i Eugenio d'Ors.(D'això fa vuit dies.)

Entre plat i plat, conversa elevada, Totd'una, En Pujols pregunta a l'ex-Xènius-1 vós, què sou, ara?—Jo?... (pausa llarga). A Barcelona diuen

que sóc un clàssic ; a Madrid, tm actual ; aParís, un home del futur...

...Per on es demostra que el senyor Eu-genio d'Ors ja comença a repapiejar.

Frases crítiquesLa darrera de les conferències de Garcia

Sanchiz versava sabre el Poble Espanyolde 1''Exposició i sabre ]'altre poble espanyol.

En sortir poguérem recollir algunes frasesdels concurrents que, si no poden servircom a definidores del conferenciant, poden,potser, servir per orientar sobre els perso-natges que les deien.

El nostre Angel Ferran era de les poquesveus catalanes que es sentien pel vestíbul,i, amb sincera admiració, deia

—No digueu que siguin clixés conegutstots els que ha tret ; penseu, per exemple,que en parlar de València no ha recorre-gut al «Micaleb .

EI Sr. Fono í Puig i senyoraEn sortir, la dona de l'illustre ex-catedrà-

tic de Múrcia i actual articulista del Diariode Barcelona, pujava Rambla amunt in-dignada.—Todas sus conferencias son de tertulia

de café.1 doncs, on es pensava trobar més enginy?

En certes càtedres o en certes tertúlies decafè?

Comparacions escultòriquesAra que ja ha donat les tres charlas 11-

riques, valdrà la pena de recordar que l'anypassat el senyor Garcia Sanchiz va passarper Barcelona, i veient que no se ]i donavacap banquet, ni se li demanava cap charla,es va molestar, se'n va anar a Madrid iva dir :—Barcelona es una Venus sin brazos...Després de les tres conferències d'ara i

l'èxit que han tingut, suposem que no diràpas que Barcelona és la Victória de Samo-tràcia i que el cap l'ha perdut sentint-loa ell.

Una oníníó

Una opinió molt exacta es reduïa a cans-tatar que si la conferència hagués estat a

l'Ateneu, hi haurien assistit poques dotzenesd'intel.lectuals amb les dents esmolades i que,on canvi, al Principal el públic omplia elteatre, pagava i, demés, aplaudia incondi-cionalment.

Uns 4refs que saben llur obligacióEn e] Círcol Artístic, pocs dies enrera,

es comentava el que va passar a un delsconsocis a la frontera de Portugal. El com

-pany alludit era el senyor Sivilla, hono-raible i actiu comerciant i, a més a més,expert campió de billar, almenys dintre elcenacle.

Doncs, vetaqui que en una població fron-terera, apareixen uns agents de l'autoritatportuguesa en el departament del vagó anviatjava el senyor Sivilla, els quals com

-pliren amb una meticulositat alarmant to-tes aquelles formalitats a qué llur càrrecels obligava. Fins que el nostre viatger vademanar-los-hi el motiu de les seves recer-ques.

—Perdoni !—va contestar un dels agentsque estava descosint l'encoixinat del cotxeper veure si en comtes de llama hi haviaun carregament de safrà—. Ens sap moltde greu molestar un viatger tan honorablecom vostè, un comerciant de Barcelona,però és que busquem la pista d'uns ter-ribles contrabandistes.—Faci, faci—va contestar el soci de l'Ar-

tístic.—Ah !—va anotar el portuguès abans d'a-

nar-se'n—. I si per cas sentís, d'aquí unsmoments, un gran espetec de trets, estiguitranquil i no en faci cas, que no van pervostè. -

MIRADOR INDISCRET

,'

«Les Canyes», el ball més pintoresc dels suburbis barcelonins

Una bona conferència

Divendres passat, a l'Ateneu, els senyorsVíctor i Ramon Masriera van donar unaconferència dialogada sobre els fonamentsde la cultura, si no vàrem llegir malamentel cartellet que l'anunciava.

Pero, encara que dialogada, la conferèn-cia no era cap controvèrsia. El sen yor Ra-mon Masriera s'anava explicant, i el se-nyor Víctor—el seu pare—de tant en tantel falcava amb expressions de conformi-tat : ((Desde luego... ; Naturalment, com enpintura també passa igual... ; Vamos aveure... ; Es clar... )) , etc., etc.

Sembla que el senyor Ramon Masrieraha inventat un sistema filosòfic, l'interjec-tivisme, que, contra el que una etimologiafàcil podria fer pensar, no té res a veureamb les interjeccions i llur ús en el diàleg,sinó que ve a ésser un intermediari entrel'objectivisme i el subjectivisme, els qualshan fracassat, cada un per la seva banda,segons el conferenciant.

Com que això de les conferències dialo-gades—o almenvs amb dos personatges dretsa dalt de la tribuna—encara no s'estilagaire, sobre la taula només hi havia ungot i un bolado.

Aquesta consumació no la consumí elsenyor Ramon Masriera, a desgrat d'haverparlat tant, sinó el senyor Víctor Masriera,exercint evidentment els drets imprescrip-tibles de la paternitat i com a paga d'haverdonat la raó al seu fill.

Pafernífaf rebutjada

El senyor A. Soler Daniel, de Vilada,ens ha escrit negant que fos cosa sevaaquella proclama d'un míting de Bergaque, creient el que ens havien reportat, lihavíem atribuït. Compendrà el nostre co-municant que no publiquem tota la sevallarga carta i que ens limitem a fer constarel que deu interessar-li més.

Tof un programa

La primera pàgina del suplement gràficde La Vanguardia del divendres passat,era ocupada per la fotografia d'una tendracriatura amb ((taparrabos)), jugant a la plat-ja. Damunt del gravat figurava la següentllegenda : «La edad feliz».

Tot ferit-nos-en adonar, va exclamar unamic nostre

—Nois : el programa de La Vanguardia!

Respecfeu les flors

Els habituals a la penya noctàmbula delGambrinus de la Rambla, de tant en tantreben l'agradable visita d'en Francesc Pu-jols. Els puntals d'aquesta penya són elnostre company de redacció Josep Mariade Sagarra i el senyor Joaquim Borralleras.Al seu voltant s'apleguen companys de di-verses professions i creences. Així, posemper cas, des del jove i culte advocat de laLliga, Manuel Sagnier, al no menys culteadvocat opinionnard Pere Comas. I, tan-mateix, les hores passem en agradable com

-panyonia.L'altra nit, per exemple, En Francesc

Pujols marxà abans d'acabar -se la reunió,i després d'acomiadar se de tothom d'aque-lla manera versallesca i habitual en aquestfilòsof, va treure's un clavell vermell quelluïa a la solapa i va donar-lo a En Sa-garra amb aquestes afectuoses paraules

—Té, acaba-te'l.

I respecteu el pseudònim

En aquesta secció hem publicat algunsicudits del Gall. Per si ho heu oblidat,recordarem que aquest pseudònim corresponL un soci del Círcol Artístic, el qual no

es considera pas molestat quan els amicsl'anomonen d'aquesta manera. Tant és així,que l'altre dia, un criat de l'Artístic, ennotificar-li una qüestió qualsevol, va co-Qnençar amb un respectuós

—Perdone usted, señor Gal...—Com s'entón !—va contestar el soci—.

Res «de señor Gal.., o Gall a seques, o«Don Antonio».

en el ejercicio de una profceión o del sport, requiereel concurjo de toda nuestra energía. Pero a pesar denuestro propio dominio, no nos será posible vencer el

cansancio y el mal humor iii nos sentimos enfermos. sinos duele la cabeza o una muela, si nos vemos agobiadospor la jaqueca, neuralgia u otro sufrimiento análogo.

Pero existe la Caí aspirina, que no sólo elimina losdolores, sino que también posee la acción reanimadoray estimulante de la cafeína. Con ella nos pareceráadquirir nueva vida, desaparecerán los dolores, logra-remos el record apetecido.

BA

B AVE RTome, pues: R

CR FIRSPI RIMR

Aquesta quarteta fou cantada per uns ac-tors que caracteritzaven una parella d'ale-manys en l'adaptació espanyola de La Diva,una opereta d'Offenbach que allà en elsbons temps d'En Rius i Taulet assolí granpopularitat. iEI fet de reportar-la aquí noés sinó per a constatar com l'autor de laversió, en posar en boca d'uns estrangersla relació de tot el que de notable i origi-nal contenia la Barcelona d'aquella època,concedia la primacia a tres sales de ballaleshores famoses. Serveixi tot plegat pera deixar establert que la nostra ciutat, enaquest aspecte de la coreografia, no és pasuna pervinguda, car l'afició li ve de lluny.

En l'actualitat, Barcelona dansa tot l'anyi en tots indrets. Durant l'hivern, es ballades dels hotels luxosos a les tavernes delbarri de les Drassanes, passant per socie-tats que duen noms despistants, com elsde «Ciencia y Arte» i de «Foment Repu-blicà Autonomista», divises sota les qualscosta endevinar que s'amaga una sala deball. Bé és veritat que no fa gaire gira-voltaven les parelles en ]a «Casa del Pue-blo», sota mateix d'una làpida on eren gra

-vadés unes paraules de Pérez Galdós, pro-nunciades en ocasió d'una visita al centre.L'autor dels Episodios Nacionales auguravaque al poble que havia sabut bastir aquellcasa'l Ii estaven reservats els més alts des-tins. Si ahir en la «Casa del Pueblo» gai

-rebé només s'hi ballava, avui en el seulocal s'hi ha installat un cinema. Mans pre-visores, però, han arrencat la làpida, a fique ningú no posés en quarantena les apti-tuds profètiques de l'insigne Pérez Galdós.

A l'estiu no ,para la dansa. IEIs restau-rants dels afores fam tocar el jazz a l'airelliure i pengen fanalets a les pèrgoles, ambla pretensió d'infondre a ]'atmosfera un airede revetlla. Les verbenas autèntiques es fa-briquen en els carrers populars, a base desíndria, 'bandes militars i mànegues de ca-misa.

Barcelona, dancing» ? No anem tanamunt. La nostra ciutat, en aquest ram,no fa sinó seguir el corrent. Barcelona esressent de ]'estremiment que fa anys remoula pell del món, al compàs de totes les tona-des i al soroll de tots els instruments.

La Internacional de la dansa? No com-p'liquem més ]es coses fundant una nova

Internacional. !El ball serà, en tot cas, unade les seccions de la unànimement recone-guda Internacional de l'amor. La bescan-tada dansa de parelles, punt dolç entre lamatèria i l'esperit, ve a ésser un alenguatgeque es passa de les paraules; d'aquí la sevautilitat i acceptació universals.

El «Globo» és tota una institució barce-lonina. Quin és el ciutadà que em un mo-ment o altre no ha vist la seva existànciatravessada per la popular sala de ball?Per bé que els seus habituals són gene-

ralment minyones de servei, soldats i unajoventut florida de mocadors i corbates viro-lades, a la seva pista lhi han tret el nasxicots pertanyents a tots els estaments,atrets pel fil d'una aventura, o en períoded'aprenentatge coreogràfic . Perquè la famavol que en el »Globo» es balli malamenti que «no vingui d'aquí». iEn 'les sales deball on abunden parelles poc gracioses ésde ritual la frase : «Sembla el Globo !»i a tots els aprenents, després d'haver-losensenvat els primers punts, se'ls dóna elmateix consell d'anar a practicar-se a lasala del Passeig de Pujades.

Correspon la realitat a la llegenda? Enel «Globo)), com a tot arreu, 'hi ha «carre-

He visitado Barcelona.He visto la ciudad condal.A la «Palmera» fui en persona,a la «Canuda» y «Oriental».

Barcelona, "Dancing"

La dansa suburbial

cuir un

record

L'APERITIUs peus' Barce1onaSobre la inttl • ligència. — Hi ha mots que

fan una fortuna extraordinària; ara, que aaquests mots els passa com els homes quanes fan milionaris, que van perdent caràc-ter, valor i energia, i es converteixen enuna cosa poruga, desinflada, sense gairegust, que no té altra gràcia que els milions.En el nostre país, d'uns quants anys ençà,això dels mots afortunats s'engega a ungas ple de fúria; en les converses, en lesnotes dels repòrters, en les fulles domini-cals i fins en els menús dels dinars de festamajor, el mot supleix la falta d'imagina-ció i en les jugades verbals fa l'efecte delcomodí del pòker. Us .pregunten una cosaqualsevol, i si no us voleu trencar el capdonant un judici precís i concret, fent unamena d'anàlisi—que, .per altra banda, nin-gú no us ha d'agrair—amb dues o tres pa-raules d'aquestes que lliguen amb tot, sor-tireu del compromís i quedareu molt bé.

Un d'aquests comodins de la conversa ide l'escriptor és l'adjectiu «discret,. Sóninfinites les coses, les persones i les obresque en el nostre país han resultat discretes.Imagineu-vos que la discreció, l'ésser dis-cret, és una de les més rares virtuts, peròaquí aquesta gràcia s'ha escampat tan endoina, com aquelles relíquies d'un venera-ble que en té tothom, i si totes fossin autèn-tiques, el venerable del qual s'escampen elspreciosos ossets tindria un esquelet deu ve-gades més gran que el diplodocus o qual-sevol bestiassa d'aquelles que es van morirde mandra i d'avorriment, ara deu fer unsdos cents o tres cents milions d'anys.

Deixant de banda aquest .parèntesi .paleon-toiògic, hem de convenir que són moltíssi-mes aquestes paraules «standard» que espoden repetir infinitament sense perill, i quetenen una vida parallela als cabells llargso als cabells curts i a les faldilles de sispams o de mig pam. De primer són usadesper quatre culs de café sublims que vénena ésser com les modistes de la literatura.Aquests senyors les diuen amib un aire ex-cèntric, recalcant-les, picant l'ullet, i enge-gant un fum de tabac corrosiu que es vatorrant dintre de les pipes més angèliquesd'aquest món. Si la paraula fa sort, comcertes noies locals, al cap d'un mes la tro-bareu penjada als llavis d'un d'aquells se.nyors que només van a les «penyes» petfer-se una mica de cultura i per pescar uncàrrec; aquest senyor, a casa seva, en unaintimitat conjugal, s'atrevirà a dir a laseva senyora: oTrobo que duus unes lliga-cames molt discretes.» Aquesta frase cau-rà com una bomba i la senyora es pensaràque el seu marit va per mals camins i quee'. patrimoni trontolla, però després de sen-tir l'adjectiu mitja dotzena de vegades, ellamateixa, fatalment, dirà a la seva cuineraque la carn d'olla era bastant discreta, i lacuinera 'trobarà discreta la besada furtivadel forner de la cantonada, i al cap de poctemps hi haurà una atmosfera de discrecióa tot .arreu que no es podrà respirar.

He citat aquests exemples amb la paraula«discret» perquè, com deia, se n'ha fet unabús excessiu. Ara també es porta molt laparaula uintelligentn ; és clar que és unaparaula més vella que ]'anar a peu, i elsnostres 'besavis sabien perfectament el quevol dir. Però l'ús d'aquest adjectiu tenia laseva restricció, no se l'utilitzava per om-plir buits ni per combinar jugades verbals;avui dia aquest adjectiu, meritíssim símbolde la més alta facultat humana, no solss'adjudica als homes i a les dones que ensón mereixedors, sinó que és patrimoni detot; es pot aplicar als paisatges, als capells,als embotits, a les anguiles fumades, a lescomèdies, a un gest d'un policia, a la ma-nera de robar una quantitat considerable,a la manera d'aplicar la pena capital, a unabeguda, a un ibany turc, al que es vulgui.I no és que jo trobi inadequada del totaquesta aplicació ; l'únic que em fa unacerta gràcia, és la teoria del mínim esforçi la mandra de caçar adjectius.

Aquesta gran concessió d'intel.ligència quefem a tantes i tantes coses, arriba en mo-ments determinats a produir un grotesc, sivoleu delicadíssim, però absolutament man-cat d'intelligència. L'altre dia em va cridarl'atenció un anunci que vaig veure a LaPublicitat que deia així : «El trencat intel-ligent usa els braguers de la casa Tat», iaquí, naturalment, hi havia el nom de lacasa, una de les més sòlides del pafs.

Si aneu a mirar aquesta propaganda, tétms aires de normalitat que no ha de com

-moure a ningú, i se'm podrà dir que sónganes de cercar tres .peus al gat el volertreure una punta d'excentricisme d'aquestanunci tan respectable. Però jo no puc fer

-hi més, jo veig aquesta associació de lairtelligència i la trencadura com un fruit,d'un grotesc que em fa tremolar, un fruitde 1'estendardització de l'adjectiu «intelli-gent».No hi ha cap mena de dubte que si no

hagués vingut a les nostres orelles l'abúsde la paraula, mai no se li hauria acudital respectable industrial usar una forma tanliterària de propaganda. I a mi se m'acutque és una llàstima que això no s'hagi pro-duït uns quants anys enrera, quan es feienaquells drames, d'un avorrit simt,olisme, enels quals els personatges es deien «El GaiPastor», «La Dispesera Atabaladora», ElCircumspecte Capellà)) i «El Carnisser dela Mirada Tendra», perquè a mi m'hauriafet una gràcia extraordinària veure entretotes aquestes figures simbòliques al «Tren-cat Intel.ligent», que sens dubte seria unpersonatge que s'hauria .portat l'oli.

tons » d'ambdós sexes, però entre l'elementmasculí figuren també alguns primorosos.E1 que sí es pot assegurar és que en en-trar a la sala s'acostuma deixar en el guar-da-roba, junt amb el capell, l'educació, lagalanteria i els compliments, atuells indis

-pensables per a navegar en les altres salesc_ :adanes. D'aquí ve la preferència quesenten els neòfits per la popular pista, carsupleixen la manca de coneixements ambuna dosi considerable de bárra. També aixòfa que a vegades s'hi deixin caure xicots

lluïdíssims i correctes, amb ànim venjatiu,per tal de provar si amb un breu tracta-ment de despreocupació poden guarir el corde les esgarrinxades que les unges mani -curades de finíssimes damiselles prodiguenen les sales de categoria.

La riera de Vallcarca és un altre delspunts on la dansa agafa un aire familiar.En les tardes dels dies de festa s'aplegaen aquest lloc un públic per 'l'estil del quedurant ainys i anys ocupà els diumengesel Centre de la Plaça de Catalunya. Abun-den els aragonesos. IEn honor d'ells un delsestabliments porta el nom suggestiu de «LaAlegría de Teruel. Les pistes de ball sanrectangles asfaltats, .amb les parets fetes decanyes seques i creuades.

Aquests llocs viuen al marge del progrés.Allí no arriben les modes ni les transforma-cions. Les noies que hi concorren vesteixenexactament com vestien en llur poble : sim-ples vestits de fil o de cretona, llargs, en-cara que no ho indiquin els figurins. Totes•en aabsolut, conserven el ,rmonyo», i perdamunt la pell ^bastíssima de la cara hi hanpassat, a tot estirar, l'aigua clara i la borladels pòlvors.

Un altre establiment impossible d'oblidarés «Les Canyes )), denominació famosa quemolts d'altres han intentat d'arrabassar-li.Les autèntiques >Canyes» es troben situa-des en el carrer del Fresser, gairebé tocanta la via del Nord. Figureu-vos una pistarodona, amb una monumental figuera plan-tada al bell centre. Entre les seves bran-ques s'installa l'orquestra, i no pas sempreun simple quintet : en nits de solemnitats'ha enfilat a latiguera tota urna banda deregiment. Les parelles volten l'arbre. Ballennois tendres i mossetes més tendres encara,sortits dels tallers i fàbriques de Sant Martí.

Enfilant-nos per la muntanya, faríem capals balls del Guinardó i de les fonts d'EnFargues i de la Mulassa. Baixant per l'altrevessant de muntanya, tocant a Horta, po-dríei t entrar als «Patins» i a una sala ialcova que els diumenges sobreïx de jovent.

De ball en ball podriem encara donar lavolta a la ciutat. Barcelona a les festes esposa un cinturó dringant de passos-doblesi tangos de manubri, perfumats amb colò-nia de dues pessetes l'ampolla.

e.c treballa febrosament els dies feiners, deset a nou de la vetlla. Els professionals in-venten i practiquen nous passos, preparantles exhibicions en mig de l'estat major decorifeus, tots amb els ulls clavats als peusdh I'ídol. La opartenaire» es plega dòcil

-ment a les exigències del virtuós, i així,engranant figura darrera figura, no parenfins que el hall en estudi esdevé una cosaprecisa i matemàtica.

Algunes de tes sales esmentades són dedi-cades a l'ensenyament . Den o d'>tze noies

assegudes en un rengle de cadires. Tan bonpunt engeguen els de la música, es dirigei-xen els aprenents vers la que els fa méspeça, i comença la lliçó. Les senyoretes en-trenadores fan el seu fet amb tanta serie-tat que la majoria de vegades no arribena bescanviar amb el ineòfit ni un sol mot.Alguna d'elles balla amb un aire tan forçat,que si ]'aprenent és jovenet, arribat defora, passa uns moments angoixosos i des-agradables, parells als que conegué en en-trar a estudi per primera volta ; precursorsdels que experimentarà el dia d'ingrés a lacaserna. En finalitzar el hall, lliura el xicota l'entrenadora un dels tiquets prèviamentadquirits en entrar a la sala. 'El cost decada un d'ells acostuma a ésser d'un ral,o de trenta cèntims. La noia liquida des-prés de cada sessió : una part per ella, il'altra—generalment la més grossa—per unsenyor de mitja edat, que parla sud-americài té tipus de falsificador de bitllets i de tra-ficant de blanques.

Aquest món de la dansa és extremada-ment sensible a les modes. Potser perquètot el] no és sinó superficialitat s'assimilai s'adapta tan ràpidament a totes les nove-tats. En aquells dies no llunyans del «xar-les», tot ell va estremir -se en un aire espor-tiu, i1egre i saludable. Poc temps desprésva entrar-hi amb el tango argentí una realmalenconia, i en l'atmosfera flotaven totsels tòpics d'una Argentina de guarda-roba.Es en penetrar a les sales de ball que pre-nen vida els «timitos saltats dels escenarisde sarsuela i revista madrilenya. E1 que enprincipi no passa d'ésser un acudit .poca-solta, agafa consistència en sortir mandro-sament dels llavis de les noies, que pronun-cien el mot aclucant els ulls. També 1amoda masculina es transforma en posar-seen contacte amb la llum de les sales deball: deixa la distinció per un caient pro-vocatiu, trinxeraire i arribista.

El virtuós, que dedica a la dansa un cultefervent i diari, deu menysprear la multitudque envaeix les sales a les festes, i quepren el ball per simple passatemps. Pel pro-fessional el ball és alguna cosa dramàtica,puix que a voltes, entre punts i cabrioles,es juga a cara o creu l'esdevenidor. A lacara, el triomf, amb el smoking i els con-tractes ; a la creu, el fracàs, la roba tro

-nada i la misèria.Alguns matins en què el sol implacable

força a ensenyar la trampa a totes les cosesd'aquest món, ens hem preguntat on deuenésser en aquestes hores els professionals delball. Si aquests homes no són creacions dela llum artificial, si tenen una vida diürnacom la resta de les criatures humanes, deuenrestar a l'hora del sol entafurats a casa seva,barrades les finestres i balcons. Amb segu-retat maten el temps aplanant -se els cabellsa força de fixador t brillantina, marcant -sefuriosament amb la planxa el séc dels pan-talons. Imitant els caragols, surten de laclosca tan bon punt comença a caure lapluja finíssima que fan les notes dels pia-nos en confegir tangos i foxs.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

No afecta el corazón ni e los riñones. ANDREU A. ARTIS

RAMON BES &, C,A

Maquinària, Tipus, Piletatgede bronze, Tintes i utillatge

per les Arts Gràfiques

Apl4w5,1,111a I.Is .u, 4. BARCL11NATelèfon 15511 • Aparti) Mf ,,

Dtrudó tM friticr DAKIBBS

La dansa entre bastidors

En tots els llocs que hem citat la dansano és sinó un passatemps, sense altre ob-jecte que el de matar les hores del diu-menge a la tarda.

Ara, si volem encarar-nos amb el ball sotauna llum més crua, més acusat el seu per-fil, i fins i tot amb una punta de drama-tisme, haurem de fer cap al món dels pro-fessionals i virtuosos.

Contra el que molta gent reposada puguicreure, les orquestrines i els pianos no ca-lien pas entre setmana. En les pistes polso-ses i mig illuminades es belluga una joven-tut en mànegues de camisa i calçada ambles «sabatilles» de reglament. A 1'uEsquer-ra», a l'«Ideal», als «Adroguersn, a ]'«Iris»,al «Nuera Mundo» i a tants altres llocs,

GRAVATS TIPOGRAFTCS BADAL I CAMATS París, 201. - Telèfon 74071

Un recó de Costa Brava, Tossa

Per una indústria turística catalanaLa preocupació dels organitzadors del mí-

ting de Solidaridad Republicana va ésser ladisciplina, l'ordre, que tot anés bé.

—Cal que donem al país la sensació queels republicans som gent capacitada per agovernar—deia minuts abans de començarl'acte un secretari del senyor Lerroux.

En saber l'arribada de Francesc Maci>i aBarcelona, Manuel Azaña, el president de

L'entrada es feia per rigorosa invitació.'Ningú no podia, sense invitació, traspassarla porta de la Plaça. La gent anava ada-lereda darrera una entrada com si toregésun «as». El dia abans, pels cafès, anavenels que posseïen l'entrada mostrant-la alsamics amb la mateixa alegria que s'ense-nya un bitllet de la Loteria premiat.

_^¡ 1'o ya la tengo! ¡Influencias que tieneuno! A mí me la ha proporcionado un chicoque tiene una hermana mecanógrafa en eldespacho del señor Guerra del Rio.,.

¡Anda! ¡T'han dao una contrabarrera!¡ Qué suerte tienes !

I un senyor, vestit com un terratinentcastellà, va interrompre el diàleg

—Le doy cincuenta pesetas por ella...--¿Cincuenta pesetas?—¡ Amos, anda ! ¡ Amos, anda!—¡Cincuenta pesetas!—No, perdone, no se la puedo dar.—¡Vaya, menos mal que ya se compra

más cara una entrada de un mitin que unade un partido de futbol.

- .Quantes persones creus que hi havia?—Home, jo què sé; 16,000, 20,000...—Més.—'No pot ser.—'Veuràs, la Plaça té cabuda per a 25

mil persones. La Plaça estava plena. Arapensa que hi havia 7,000 cadires al redondel.

—Ja són 32,000.-'Pasa que hi hagués tres o quatre mil

persones a peu dret...- 'No està malament, 35,000 persones.

Com ja han dit els diaris, el oradors fo-ren molt aplaudits. La gent tonia ganesd'aplaudir, d'apassionar -se . I, efectivament,s'apassionà. Un amic, però, féu aquesta re-marca

—Es curiós. Homes com Marcelí Domin-go, que tenen una tradició revolucionària,han fet un discurs governamental, ple dedoctrina, de serietat, d'autoritat. 'En canvi,homes com Manuel Azaña i com AlcalàZamora, que han tingut una vida ja de bi-blioteca i d'arxiu, ja de govenn, són elsque han estat més vibrants i més exci-tants...

Quan Marcelí Domingo parlà de FrancescMacià, els estudiants catalans que hi haviaa la Plaça de braus digueren un ; ViscaMacià !» sorollós. 'El públic corejà el crit allíder català.

ut o no Q o ria utivar en uun pf lo queparece un corral de gallinas donde cuatromonas remedan los gestos de los hombres!

«Este régimen en donde la majeza y lamajadería se han disputado el primer pues-to..,

L'ex-ministre de la Guerra, senyor AlcalàZamora, va fer un discurs. Tot un discurs.Es un orador fiorit, extraordinari. Fa l'e-fecte d'un castell de focs artificials. Allòque diuen que les paraules s'enreden comles cireres, en el senyor Alcalà Zamora ésuna veritat. Parla, parla, parla i la gent elsegueix amb la mateixa gràcia que, perexemple, es segueix una musiqueta fàcil ala orella. Té la història a la punta delsdits ; té les comparacions, els símils, lesfrases, els gongorisrnes, arxivats i contro-lats. Inicia el discurs i l'acaba quan vol icom vol... Quan ha acabat, heu sentit undiscurs meravóllós.

El senyor Alcalà Zamora va fer una re-bentada de l'actitud del senyor Alba. Senseanomenar-lo, explicava la conducta d'aquellsque no podien tornar de cap manera a feruna reculada en la seva vida política. I quanparlà del que havia estat la Corona a Es-panya, inicià un llarg paràgraf literari queanava dibuixant les diferents unitats, confe-deracions, federacions, 'lligaments dels poblesdiversos fins arribar al conglomerat actual.

La gent sentia el discurs, l'aplaudia, elrespectava, seguia les paraules màgiques del'orador.que acabava el parlament amb unarecomanació als estaments que ell dirigí desd'un ministeri i a aquell que es sol significaren la premsa per una alta personalidad...

Un cop acabat el discurs d'Alcalà Zamora,aplaudit, ovacionat, etc., la gent rumorejava,comentant-lo, aquell «acte» d'un ex-ministre.

Hi hagué un entorpiment en l'altaveu.Calia arranjar-lo. Canviar unes peces, etc.Passaren dos o tres minuts.

¿—.-Què ha passat?I l'acudit madrileny sortia espontani d'un

espectador:-'Nada, que tienen que desatascar el con-

ducto del altavoz,—¿Cómo?—Sí, hombre, que se ha llenado de pala-

bras de Alcalá Zamora y hasta que no salgantodas no admite el aparat^ito las de los demásoradores. ¿No ves como están soplando paque salgan?

Sortí 1a gent. Carrer d'Alcalà avall. Laguàrdia civil, la guàrdia de seguretat, la po-licia secreta, etc., estava repartida pertotarreu. Hi havia un meravellós pla estratè-gic molt ben estudiat. La gent anava comen-tant ('acte, camí de casa seva.

Res ; cap incident ; cap crit ; cap detingut.Ningú no es va propassar. Tot marxà comuna seda. Per la tarda als cafès no es feiaaltra cosa que comentar l'acte.

—A mí me ha gustao más Indalecio Prieto.—Pero ¡ si no ha hablado!—.Pero se ha Qresentao...—T'has fijao que Marañón i el doctor

./loya tenían las mismas barreras dt siem-pre?

UN ESPECTADOR

mirani_adoraDesprés de les eleccions alemanyesEI diputat racista Goebels ha dit—La policia prussiana, els efectius de la

qual són superiors als de la Reichswehr,està composta de socialistes ; és intolerableque el diari més llegit entre els policies si-gui el «Vorvaerts».

Però, d'altra banda, ha estat observatque els hitlerians es passéjaven tranquilla-ment, després de les eleccions, d'uniforme,malgrat que l'uniforme racista està prohibita Prússia.

fin periodista estranger que preguntà aun policia la raó d'aquesta tolerància, ob-tingué aquesta resposta

—El racista és el segon partit alemany,pel nombre dels seus adherits. Si els ha-guéssim de detenir tots, no hi hauria proupresons. Deixem-los portar l'uniforme unatemporada. Es un esbravament sense im-portància.

Experiència perillosa

Quan es va saber a Ginebra el resultatde^ les eleccions alemanyes, l'estupefacciófou gran. La delegació alemanya estavaaterrida. Breitschid feia una cara desolada.

Però un alemany seriosament pacifista,deia

—Deixem els racistes al poder. En méspoc temps del que la gent es pensa, es cre-maran les ales.

—Sí, sí—deia Grumbach—; això és comsi nomenéssim un boig director d'una fà-brica d'explosius per demostrar la seva bo-geria.

Una "recordwoman

L'aviadora Maryse Bastié ha batut no fagaire el rècord femení de duraoió, •iante-nint-se 37 hores 55 minuts en vol.

No trobant a França l'avió lleuger que1i calia, el comprà a Alemanya. La fàbrica—per feminisme?—sobre 32,000 francs li'nrebaixà 12,000. Però el motor de l'aparellera francès, un Salmson,

Maryse Bastié debutà en la vida parisen-ca com a modista, es casà amb un aviador,que després morí en un accident, i desd'aleshores decidí seguir la carrera del seumarit.

En acabar de batre el seu darrer rècord,confessà les angúnies que havia passat:

—La segona nit—deia—se'm tancaven elsulls. No sentia ni l'aigua que jo mateixaem tirava a la cara per desvetllar-me. 1,així i tot, volia aguantar tant com pogués.El pitjor, era la solitud a les fosques. Ambun passatger, em penso que encara hauriavolat un parell d'hores rnés. Llavors emsabia greu de no haver descobert cap tas-satger clandestí,..

Zempesfa en un got d'aigua

1a fa unes quantes setmanes, aquí ma-teix explicàvem les trifulgues per què pas-sava el petit principat de Lichtenstein, quecompta onze mil habitants, el sobirà delsquals vol viure del joc, com el d'aquellaltre minúscul principat de Mònaco.

En tot Lichtenstein es publiquen, com atota premsa, dos setmanaris. El príncepFrantz, cànsat que diguessin d'ell coses pocagradables, va dir un dics:

—Els mals exemples són contagiosos.A4uests diaris pre^zen exemple dels de Viena.Ja no puc aguantar per més temps queem tractin així.

1, en conseqüènciia, el príncep Frantz hafirmat, perquè sigui aplicat a aquests dossetmanaris, tot un decret de 52 articles,obligant-los a publicar d'ara endavant totesles lleis i totes les notes oficials i oficiosesdel govern, sense cap comentari i establintles penes en què incorreran per les ofensesque facin al príncep o als seus ministres.

El més virulent d'aquells dos setmanarisha respost amb aquesta «manchetteu :

«Com que la llibertat de premsa està su-primida, combatrem per ella, àdhuc ambmitjans illegals.n

Un aclarimentHavíem demanat al nostre collaburador

Vicents Bernades una crònica que fos comun film pintoresc de la nostra Borsa, queell coneix bé. Però es veu que Bernadesva deixar-se impressionar més per la ma-tèria apassionant que per la part especta-cular i purament objectiva, i en lloc d'unacrònica pintoresca ]i va sortir l'article Lapuja dels «Montserrat», del nostre númeroanterior, que feia l'efecte d'un prospecte.

Malgrat la bona voluntat de l'autor ide la nostra, l'article va ésser un treballmancat. Ho reconeixem lleialment com hoté de reconéixer l'amic Bennades.

Consti bé que nosaltres no avalem nipatrocinem cap mona de valor bursàtil imolt menys encara responem de la qualitatdels negocis que cada valor representi. Noestem ni volem estar informats sobre aques-tes matèries, que manifestament no sónde la nostra competència, encara que desd'un punt de vista d'interès general lavida financiera del nostre país i del mónpugui ésser examinada per la transcen-dència que tingui en els esdeveniments po-lítics i socials del nostre temps. Però pelque fa als interessos particulars que solenintervenir en afers concrets, qui tingui feinaque se la faci i que cada u segueixi elcamí que millor li sembli, perquè nosaltresno en seguim cap.

Ens sembla que amb aquestes ratlles que-da prou clara la nostra posició en aquestamena d'afer, i que tota possible suspicàciaestà completament fora de lloc.

6NANS NOVETATS EN

4I

CORRAlES INANNUSABEEE

' Jaume 1, tíTelèf.11655

el que influeix més en la seva riquesa.Es un error creure que els grans cor-

rents de turisme es nodreixen de grans se-nyors i de milionaris. Aquest és, natural-ment, el sector més espectacular i brillantentre la gent que viatja, però després hiha un altre sector molt més ample, formatper una burgesia ben situada, comerciantsi funcionaris en vacances, petits rendistes,homes de professions liberals, universitaris,etcètera, que formen la base més sòlida ipermanent del turisme.

El turisme d'altura o de selecció sempreserà una cosa que pot fallar si no es recolzasobre la base del turisme del gran nombre.E1 turisme de luxe és com una conseqüèn-cia i una floració produïda per la vitalitatdel turisme més econòmic.

Això que resulta tan ciar, no sempre haestat tingut en compte. Podríem parlar d'ex-periències molt pròximes dels que han pre-ferit edificar damunt l'arena un turismesumptuós que després d'algun temps ha aca-bat enfonsant-se junt amb els capitals ques'hi han compromès.

Es el cas d'alguns hotels, veritables Pa-laces, oberts en diverses capitals espanyoles,que han hagut de transformar-se o tancarles portes. Negocis definitivament fracas-sats, com el de certes línies de comunica-ció que han hagut de suprimir-se. L'erroha estat confondre un luxe i una fastuo-sitat que ningú no reclamava, amb aquellgrau de confort i bona organització quedintre la indústria moderna no ha d'éssermai incompatible amb l'economia. Ha estatun absurd, constatat per molts estrangersque ham visitat les Exposicions, el fet queEspanya hagi estructurat el seu turisme in-

cipient amb un règim de tarifes altes.I això ha succeït precisament ara, quan

el gran turisme internacional, àdhuc enaquells països on aquesta indústria està mésconsolidada, travessa una veritable crisi acausa de la desproporció entre els preus ac-

tuals i la capacitat adquisitiva dels turistes.Els industrials de les estacions franceses

de Chamonix, Aix-les-Bajos, Luchon, Royat,Biarritz, etc., tots es queixen aquest estiudel mateix : disminució de visitants i breussojorns en els hoteis de primera categoria.Em canvi, en els establiments de segona ca-tegoria, els negocis, si no són francamentpròspers, són almenys regulars i normals.

El cas de França es repeteix amb dife-rent intensitat a Itàlia, a Suïssa i a Bèl-gica. Tot indica que davant la crisi econó-mica avui tan general, la gent, sigui peresport, per plaer o per necessitats de lasalut, no renuncia a desplaçar -se i reposar

en els grans llocs de moda i balnearis, peròtambé es creu en el cas de cercar econo-mies.

Tot això és convenient no perdre-ho devista si volem que el turisme català tinguiuna vida pròspera.

Circuifs i zones EurisfiquesSeria innocont, en parlar de Turisme, afir-

mar que tota l'extensió del nostre país ésigualment apropiada per a atreure l'aten-ció dels viatgers i dels excursionistes. Siens deixéssim portar per les mostres afee-

cions particulars i per les nostres preferèn-cies locals, lligades en moltes ocasions a unmoment emotiu de la nostra vida, més queper la visió objectiva de les coses, arriba-ríem fàcilment a la conclusió que Catalu-nya, des del Pireneu fins a Tortosa, és unpaís de privilegi, on no hi ha un pam deterra que no sigui digne d'ésser admirat.

Es veritat que Catalunya és un país bell,

•JOIESRELLOTGES

R6L áel Centre, 33Pauatge Bacará(. Z

lluminós, que compta amb un tresor monu-mental i amb uns atractius naturals que elfan una regió especialment dotada per aiturisme. ¡El que no podrem dir mai és quela seva bellesa sigui total ni igualment re-partida.

Res d'això. Deixant a un costat tots elsafectes locals i pensant únicament en allòque pot impressionar fortament l'home d'unacerta sensibilitat que visita per primera ve-gada un lloc determinat de la nostra terra,ca! anar a la sistematització del nostre tu-

rime, o sigui a la seva limitació. Es laúnica manera d'arribar a resultats positius.

Hi ha limitacions de lloc que ens perme-trien dividir Catalunya en zones turístiquesd'importància diferent, Posaríem, per exem-ple, en un primer terme les amples zonesde la Costa Brava, dels Pireneus, de Bar-celona, del Montseny, i les més reduïdes deMontserrat, Poblet i Santes Creus, Tarra-gona, Vic i Sitges. Els elements pintoresc,arqueològic, històric i religiós es combinenen cada cas per donar lloc a valors turís-tics considerables i variats. Uns serveisd'enllaç i hostatge que articulin la vida d'a-questes zones amb els centres urbans i .ambles comunicacions de la frontera i del mar,de Madrid, de València, etc., ens , perme-trien l'organització de circuits concrets i per-fectes, que destacaríem amb un relleu espe-cial en el mapa turístic de Catalunya. 'Elssindicats d'iniciativa de cada una de leszones esmentades, a les quals -caldria afe-gir la de Mallorca, formarien la base d'unaorganització general i comuna.

Podríem encara combatre els- inconve-nients d'un turisme massa difús cercant li-mitacions de temps. No totes les èpoquesde l'any són igualment aptes per al turis-me, ni els seus serveis poden desenrotllar

-se en la mateixa intensitat i forma a l'es-tiu i a ]'hivern. Hi ha el que se'n diuenles estacions de temporada, que ens senya-larien les dates del inostre calendari turís-tic, les quals haurien d'indicar -se escrupo-losament en totes les propagandes.

Endegar els corrents del turisme teninten compte determinats circuits i èpoques del'any té l'avantatge d'orientar doblement elviatger, al qual pot oferir-se una major ga-rantia en els serveis que haurà d'utilitzari al propi industrial, que d'aquesta manerapodrà prestar-los amb una major economia.

Com a cas pràctic podem observar el deMallorca, que és la realitat turística mésimportant d'aquest país. L'afluència de viat-gers, principalment anglesos, que cada anyprogressa d'una manera extraordinària, haconvertit la illa en una estació hivernal.

ConclusióBreument hem procurat condensar en

aquest article i en l'anterior la mostra im-pressió sobre el que són elements del turis-nte organitzat, pensant en la possibilitatd'aplicar-los a casa nostra.

Proclamem d'una vegada que encara queavui per avui el turisme català no és una

realitat poderosa, compta amb prou forcesper a creure en un brillant endevenidor. Laprimera matèria d'aquesta indústria és ex-cellent. Tot depèn ara de l'esforç encertati de l'afecte que posem en aquesta obra,evitant tota dispersió individual que puguirestar eficàcia a la tasca de conjunt.

La iniciativa apareguda en 1•a pàgina de

turisme de La Publicitat de crear un orga-nisme comú, una incoa d'oficina de l turis-me catalana-balear, ha merescut ja l'apro-vació de molts elements directament interes-sats en aquesta indústria.

Les gestions iniciades prop dels hotelers,agències de viatges i empreses de trans-ports, cal que continuïn fins a completaraquelles cooperacions que per l'èxit del fu-tur organisme són necessàries.

Els sindicats d'iniciativa, l'Atracció deForasters, els Centres Excursionistes, elPubli Club, l'Automòbil Club i els Amics del'Art Vell, entre altres, poden també oferiruna assistència inestimable a aquest pro-jecte.

IGNASI ARMENGOU

SOLIDARIT AT REPUBLICANA

El mífíng de Madrid

EI senyor Abad Conde és gallec . L'accentl'identificava. Com també l'accent identifi-cava el senyor Marco Miranda, de València,i el senyor Martínez Barrios, andalús.

1 Ateneu de vladrid t un dels membres s g-nificats del grup intellectual ccAcción Repu- * * *blicana>, va reunir alguns membres del co- 1 Manuel Azaña és un orador dels que ta-mitè organitzador de l'acte i va dir : líen les frases. Cada paràgraf és, quan vol,veri l mi hay que traer a Francisco una ovació o una riallada general. Té el dopest a

dle honor

deen la

Madrid,lista

pde

or queue orad

tieneores.un de posar en ridícul els adversaris. Heuspuesto

rasesfuneslgaací—Sí — digueren els senyors Marcelí Do- —¡

Pero cómo lo vamos

Los cuatro ministros liberales ! Pero—

mingo, Alcal à Zamora, os a

v i yo creia que habían desaparecido de la es-, ¿ traer? tereotipia de los diarios estás Qálabrgs !—En avión.¿d« Los cuatro jefes liberales! Pero ePoques hores després, Ramon Franco I dónde salen esos desaparecidos? Pues sa-arranjavrcun

el seu avió per a fer el salt Ma- len ¡del ostracismo a donde les enviódrid-Barcelona. 1 quan amava a sortir de papié mCarabanchel, el telèfon comunicà !unt memorableque el „¡Los cuatro je fes liberales que son lasenyor Macià ja era al Perthus. caricatura de los cuatro ji anetes del Apoca-* * x lipsis !

EI segrestament de Francesc Macià va Y ' bfer molt d'efecte. No es parlà d'altra cosael dissabte a la tarda

—Però aquesta gent s'ha begut l'enteni-m^t.

—Es el senyor "Porres qui va donar l'ordrea Barcelona.

—Señores—va dir el senyor Alcalà Za-mora— : Un deber de caballerosidad meobliga a pedirles a ustedes que sea yo, enel mitin de mañana, quien hable del secues-tro de Francisco Macid. Precisamente por-que yo he sido uno de los que más hancombatido los intentos de desmembración,debo ser quien alce su protesta contra estecaso, único en la historia...

—Bé—va dir el senyor Domingo—, peròjo, com a català i com a representant d'unpartit català i com amic personal de donFrancesc, no puc deixar-ho de fer.

—Pues hablaremos los dos.

VIATGES MARSANSS. A.

Aquesta Agència es complau aparticipar que a partir del 16d'octubre vinent exercitarà entotes les seves Sucursals a Es-panya, la representació de lesímportants firmes italianesLLOYD SABAUDO í S. A.NAVIGAZIONE AÉREA,

filial de l'anterior.

(Acabament)

Les categories del PurismeParlàvem en el nostre article anterior de

la conveniència de reaccionar contra el con-cepte que la gent sol tenir del turisme entant que l'assimila a un article de luxe,i fèiem notar que precisament els païsosque en aquest ordre de coses van al davantes preocupen amb preferència del turismeque podríem dir-ne de segona categoria,

J. ROCA

1 \. LES LLETRES"Judía", de Francesc Trabal "Mistral i el món modern"

L'esErucfura del llibre

Aquesta novella de Francesc Trabal ésde curs ràpid : tota ella yola en ales del'acció, que és una acció interior, perquèel protagonista hi parla enprimera per-sona, narrant les seves experiències i sen-timents amatoris, projectant-se en les ale-tres íntimes que escriu a un amic : vivint,a la presència d'aquest.

Es fàcil notar que tractant-se d'una ac-ció interior de tal gènere, explicada en pri-mera persona i amb una actualitat precisa,el to que adopta la novella és el d'un relatsentimental que troba els seus reposos enels intervals de la correspondència, i és fà-cil també notar que aquesta forma epistolarha estat inspirada per la necessitat de sec-cionar el relat de sentiments, amb el fi dependre alè de tant en tant i de donar-liaquella . -forma rítmica que exigeix de natu-ralesa.

Ara que aquest relat sentimental, em ver-sar sabre els fets que mouen els senti-ments, ha d'englobar i endur-se, dins elseu corrent, una narració molt activa : Nola comenta, sinó que l'engloba, diem, per-què els fets externs que corresponen a cadalletra ja ham desplegat, abans de la re-dacció, tota llur força emotiva, ja hanestat abrandats i assimilats pel sentiment,de manera que, en aquest aspecte; la formaepistolar serveix com a instrument per apassar d'un gènere a l'altre, per a conver-tir el que podria ésser una narració objec-tiva en relat sentimental.

I així l'estructura epistolar d'aquest lli-bre serveix a dues coses i les senyala, quesón la subjectivació de la història a contar,i les pauses i inflexions del corrent d'a-fectes.

1, per tant, aquestllibre, en la seva partmés bàsica com és l'estructura, té innega-blement ]'aparença d'una novella sentimen-tal fins al lirisme : Les cartes em ropre-senten les estrofes, el protagonista hi parlaen primera persona sofrent, el públic mésimmediat és el corresponsal anbnim queés un amic del protagonista, un «vell ca-marada», que està, per tant, en antecedentsdel seu règim sentimental i el pot com

-pendre per simpatia. I aquest lírisme,aquest individualisme i aquesta exigènciade simpatia constitueixen un tipus acaha-dament romàntic.

L'ambien4Qué imposa aquest recit sentimental, fet

amb tanta actualitat?Imposa, per de prompte, una febrosa vi-

vificació de les coses, una actualitzacióenèrgica dels fets i exclou, amb això, quela novela pugui ésser una narració de tipusdocumental o lògic amb antecedents, refe-

Un llibre interessant!

Filosofia i Culturapel

Dr. Serra HunferPreu: 5 pies

ADMINISTRACIÓ I VENDA:

Llibreria C A T A L O N I APlaça Catalunya, 17 - BÀRCELoxa

Dimarts 1 d'octubre, dia dei llibre

SASTRERIAF. VEHILS VIDALD 7, Plaça Universitat, 7 D

Direcció: M. PELLICER0 0

Rebudes lesnovetats per a la Tar-dor, tant del pafs com estranger

PREUS LIMITATS

rències, recapitulacions i procés graduat denuament. Hi ha, per contra, un dominiabsolut del primer terme; i els fets sónvistos i contats a través de les impressionsi en quant es fan impressions, i això sim-plifica el món, el paisatge i els homes dela novella fins a la irrealitat.

I, encara, la permanència i la motricitatde l'emoció faran que hom dubti de si sónels fets els que provoquen aquesta emoció,o és ella qui els suggereix, t aquest dubteho submergirà tot en un ambient de somni.

Veiem, doncs, com tot davalla, en con-seqüència, de l'empenta lírica del orígensrelat sentimental, disposició rítmica, pre-domini de la concreció dels fets sobre llurcorrelació en procés, predomini de les im-pressions sobre l'objectivitat, que són lescoses que separen, d'una banda, aquestanovella del tipus corrent de novella lògicai Ii donen un singular caire de modernitat,i que produeixen, d'altra banda, aquestaespecial sensació de rapidesa, de vida, d'exa-cerbació sensible, aquest to de somniaquest intens «pathos», en una paraula.

L'humorisme

Cal ara preguntar quina mena d'humo-risme pot haver-hi en aquesta narració.

No pot ésser un humor de comentari, deconsciència, de crítica, perquè la passió noel permetria ; ha d'ésser, per tant, un hu-mor que sorgeixi de la mateixa passió es-sencial, i és, en veritat, un humor queprové de la mateixa força i caràcter ab-solut del procés sentimental, que desple-gant-se sense límits en l'objectivitat potpendre formes enormes (en el sentit etimo-lògic de la .paraula), o pot estavellar-secontra la realitat en collisions que tantpoden tenir de tràgic com de cómic.

En •aquest paràgraf, doncs, enunciem doscaràcters de l'humor d'aquest llibre : amb-dós fundats en 1a passió, però diferents iquasi heterogenis : el primer ve de la lliurei exagerada efusió sentimental; és un símp-toma del «pathos» i és el que alludia ambencert Carles Riba en portar a collació elsnoms grossos de Shakespeare i de Sòfocles.El segon ve de ]'observar i rellevar el fetetenn de la •ollisió del sentiment amb elslímits objectius que imposen les coses.

Perd són dos humors de mena molt dife-rent : l'un és més aviat inconscient i l'al-tre conscient, furti febrós i l'altre fred, i1a passió bàsica en què el llibre està con-cebut fa que predomini el primer i que elllibre tingui un humor més aviat passionali tràgic : Fins i tot l'acabament tan extra-ordinari es reclama més de la primera for-ma d'humor que no de la segona : Judita,quan ha perdut les seves raons sentimen-tals 'de viure, s'extiingeix. La solució éspurament romàntica, i la versió que d'a-questa solució el llibre presenta és d'unhumorisme fantàstic, d'un humor arbitrarii contrari a la realitat que és característicd'En Trabal i que sembla una reacció,assats conscient, del sentiment i del volercontra l'objectivitat i la normalitat que larepresenta.

Tenim, doncs, un llibre de passió, ambun humorisme que sorgeix de la passió (elde les exageracions) i un altre que ve del'experiència (el de les contradiccions delsentiment i la realitat), però triomfant elprimer, cosa natural donada l'exposició enprimera persona, tan febrosa potser—no ensarrisquem a assegurar-ho—per la intervcn-ció d'algun element autobiogràfic.

L'argumen4 i la seva abundor

Aquesta mateixa complicació del to hu-morístic la trobem en l'argument que pre-senta distintament tres aspectes que podienésser presos de puints apartats i tenir elcorresponen desenrotllament: Hi ha unalúnia d'argument elemental que és la deldesencís inherent a les possessions amoro-ses, de la davallada o palinòdia fatal detots els amors.

Parallela a aquesta línia d'argument ele-mental que és la que segueix l'empenta depassió, hi ha una segona línia molt méssubtil, que és la del misteri que comportala falsa personalitat de Lídia : la poesia ila suggestjó del misteri. Mentre Lídia dis-simula la seva vera personalitat, dona fré-vol i vulgar com és, aleshores té persona-litat en virtut d'aquest esforç. Mes quanla confiança li fa revelar el secret, quan esdespulla del vel, aleshores perd la sevacontenció, es torna impúdica i retorna ala categoria de les dones vulgars. I ales-hores es dóna la tragèdia que mentre l'a-mant perd la raó d'amar, l'amorosa entroba una de nova i encara més ambiciosa,

que és la d'assimilar-se íntegrament l'amati captar-lo per a (a seva nissaga. Visiód'autèntic novelista.

Hi ha també un terç aspecte de l'argu-ment, que és el que sembla indicar l'ob-servació de Simmel que encapçala el llibreAspecte que es podria anomenar de l'amoringenu, de la capacitat passional que pottenir l'amor encara que no recordi o nos'ajudi o rebutgi, paradoxalment, els fo-ments de la possessió. Visió de fi psicòleg.

Aquests tres aspectes de l'argument erensucepti'bles de tres desenrotllaments en tonsdiferents, però la passió, que sempre va perla línia dreta i no té temps de fer psico-logia, fa que domini, per al lector, en totel llibre, la tesi de la palinòdia amorosa,que de totes maneres dóna simple lloc, enla primera part, a la tesi de la passiócàndida. IEn canvi la tesi del misteri de lapersonalitat de Lídia resta quelcom trans-cendida per l'empenta sentimental tantesvegades esmentada.

L' estilEncara no hem parlat de l'estil, que té,

sobre una facilitat general, vehemència, ca-lor i riquesa poètica. IEn la imatgeria delllibre hi ha acuitat sensible, hi ha imagi-nació fantàstica, hi ha, en alguns llocs,una exuberància màgica i, entre altres, unasingularíssima potència poética que idea-litza la part sensible de les coses i elsdóna un to de meravella, una especial es-peciositat, valgui la frase, que difícilmentpodríem veure obtingudes per altres autors.

Impressió general del llibre

Hem vist ja els elements del llibre, pera arribar al realment difícil que és fer-nejudici : Hem fet notar ja la diversa menadel seu humorisme i la complicació delseu argument, i això ens autoritzaria arespondre, sense por de semblar evasius,que Judita té molt de desconcertant.

Es desconcertant, i la causa d'aquest des-concert radica, per nosaltres, en una exces-siva vitalitat de l'autor que fa que, també,en aquest llibre, la vida transcendeixi quel-com l'art : Judita és un llibre verge, pro-pici a parers i a interpretacions com sempreho és la vida : hi ha la mateixa abundor,varietat i contradicció de la vida que nohan estat totalment simplificades per ]',artLa potència de la passió lluita amb l'in-tent de fredor humorística, les tres pos-sibles línies argutnentals s'interfereixen, iaixò és el que produeix el desconcert. Hiha, i passi la paradoxa, defecte per excés,per plétora.

Però sigui com sigui, hem de recordarque la vida és la valor literària i artísticaprimordial, que en ella hi ha l'única espe-rança de veritables creacions, que ela ésla virtut literària intransferible i indispen-sable per excelléncia, que ella és patrimonidel geni com l'art ho és de ]'enginy, i quenomés cal harmonitzar-la perquè en llocde produir impressions pertorbadores defortes, ens dugui la placidesa de 1'etnocioestética.

MIQUEL CARRERAS(Acabará)

Víctimes dels nervísMoltes persones no saben dominar-se i

són víctimes dels seus nervis.La sang viciada i el cos debilitat per

falta de descans i excés de treball, sóncausa de la irritabilitat nerviosa que tantsmals engendra.

Totes les persones tedioses i lasses po-den recobrar el seu vigor prenent l'enèr-gic reconstituient Fosfo - Glieo - KolaDomènech.

Aquest producte, que recomanen elsmerges per la seva científica fórmula,dóna a l'organisme els elements neces-saris per a una ràpida tonificació.

NOVETATSEN CAMISES

Jaume I, 11Telèf.11655

Manuel de Montoliu acaba de publicarun assaig amb el títol Mistral i el món,modern, que és la contribució més noble imés finament acadèmica de Catalunya a lesfestes del centenari mistralenc. Tenim pun-tualitzada, ja fa anys, la nostra personalinterpretació de Mistral i la seva obra. Pera nosaltres, lírics intellectualistes, hi ha doslfistrals. L'un, el del felibrige i l'organit-zació provençalista, que respectem tant comcalgui, però que trametem als nostres pai-ralistes, perquè en facin el que vulguin.

Manuel de Montoliu

L'altre, el de fes nobles estrofes de marbrei de llum, el poeta seré i classicitzant.Aquest mereix .tot el nostre amor de cata-lans agraiits i la nostra màxima admiracióde lírics neo-academistes. Fa poques setma-nes, preveient amb temps la florida de co-mentaris mistralians que ara s'està pro-duint amb motiu del centenari, publicàremen aquestes mateixes pàgines un article ti-tulat Lamartine i Baudelaire en el qual re-cordàvem la posició mental d'aquests dosgrans lírics davant l'obra de Mistral. Avui,l'assaig intel•ligent de Manuel de Montoliuens fa oblidar la fullaraca dels comentarisd'homenatge i ens reconcilia amb l'obrapura del noble Mistral etern.

Manuel de Montoliu comença fent res-sortir la presentació de Mistral a Lamar-time, assenyalant-la com un moment impor-tant en la història de la poesia, amb el qualresta clos tot un cicle de la literatura uini-versal, cicle començat amb l'aparició deVirgili a l'Alighieri en la Commedia i alllarg del qual podem veure simbòlicamentrepresentat l'acte de passar el ceptre líricde mans del classicisme antic a mans del'idealisme cristià, representat en la sevadarrera etapa pel romanticisme. Mistral,doncs, seria una mona d'alba del classicismemodern. Aquesta alba, però, potser noméshaurà tingut un sol dia, i encara breu, enl'obra i la vida del propi Mistral. I la Pro-vença ideal creada per la ment del poeta,superadora i sublimadora de la Provençareal, potser només haurà viscut, també, ambeh. (!Pota manifestació de cultura no s'ex-plica per 1a Natura ; s'explica sols per l'es-periti>, diu Montoliu. Heus ací una bella iexacta síntesi de la grandesa creadora deMistral. Recreador de la poesia i de la sevallengua menystinguda, Mistral és també elcreador de la seva Provença, nada i mortaamb ell, com ell ja comprengué, íntima-ment, en vida. L'obra gegantina de Mistralha estat un dels somnis més poderosos i mésimperials que mai poeta hagi tingut enaquest món. Però ell sol, com un rei mag-nífic, obre i tainca el període diví.

Montoliu veu en la poesia trobadorescaun celat fenomen de transició, com un pontestès entre l'ànima antiga i la moderna icreu que aquesta poesia seria la darreraetapa de la tradició pagana dintre la lite-ratura medieval, o el ressò darrer de !'an-tiga ànima mediterrània dintre l'ambientdels nous ideals estètics del cristianisme.Així, doncs, els trobadors serien com la dar-rera ,guspira de la lírica pagana, una veraposta dels déus, i alhora el llustrejar d'un

dia nou, que no arribà a descloure's total-ment fins que el Dant, incorporant genial-ment en la seva poesia tota la filosofia del'època i el concepte de l'amor i de la donaaportat pels poetes del dolce stil nuovo, fasorgir el sol radiant de la poesia cristiana.Aquel] egos antic, que no pogué florir enels temps gloriosos de l'antiga cultura pro-vençal, brolla a la Pi tot d'un cap, desprésd'un silenci de nou segles, dels llavis roentsde Mistral. Opinant per compte propi, di-rem com ens ha atret sempre en Mistralaquesta barreja de paganisme, trobadoris-me i cristianisme. No és la Mireio, per ven-tura, un exemplar perfecte d'aquest trípticestètic, que acceptaríem millor com la ma-nifestació d'un triple estat d'esperit en unpoeta modern com és Mistral? Hi ha sem-pre en Mistral quelcom que no és del seutemps, però que està, amb un abrivamentd'eternitat, més enllà i per damunt del seutemps. El final de Mireio, desfent la llumserena de tot el poema'am^b un Llampec desequedat ascètica, com si diguéssim un 11am-pec de tenebra, no és l'encuny de l'autorrebutjant la vibració clàssica i trobadorescadels seus versos radiants i incorporant elsímbol de la Provença, d'una manera defi-nitiva, i l'ordre cristià-catòlic? L'epftetd'«Homer modernll, conferit per Lamartinea Mistral (i jo trobo molt més encertat elde «Virgili modern» que li atorgà AdolpheDumas) té sempre una certa tendència a re-dimir-se sota el signe de la creu. Homer-Virgili-Dant potser ens resoldrien el circuitclàssic-cristià de Mistral i rebaixarien lainfluència de la lírica trobadoresca. Si elfinal de la Mireio s'emparadisa, per dir hoaixí, potser fou perquè Mistral es recordàda la Commedia a través de l'Eneida i delseu Homer. D'altra (part, aíló de 1'umbreescoulan dóu Brand Oumèro vingué méstard. Tots sabem que la primera versió dela Mireio tenia un començament molt feble

pobre. Fou després d'escrit tat el poema,i quan Mistral ja havia mesurat ben bé lesseves forces, i que els amics ja li havieninsinuat tot el que valia, quan es proclamàhomèrida humil. Jo he preferit sempre veu

-re en Mistral una equació secular demos-trada a través del Dant i de Virgili.

Montoliu, excellentment, pren la paraula«clàssic, i la fa equivalent d'alntic, pagà,greco-romà, i la .paraula «romàntic», percontra, té la significació concreta de mo-dern, cristià, sentimental. IEs una bella so-lució, moderna i actual, colofó de bon ac-ceptar al problema plantejat per Goethe iSchi'ler, que cada crític-líric resoldrà a laseva manera més o menys intelligent. Mon-toliu involucra en el concepte «clàssic» elconcepte «épica i en el de «romàntic», elde «lírica. Mistral, doncs, seria un clàssic--romàntic, la qual cosa equival a dir un pagà

-cristià. Crec que és una bona manera dedefinir-lo. Però no de limitar-lo., és clar...«El secret del classicisme de Mistral—diuMontoliu—jau en el caràcter essencialment/rovincial de la seva poesia.» Provincial, ino nacional; en el sentit de fer ressorgiren la seva Provença ]'exaltació del senti-ment de raça, la consciència de la comu-nitat de sang. Això avui constitueix unaaspiració no pas ,nacional, situó regional oprovincial. Aspiració nacional és tan sols laque tendeix a la creació i difusió d'unacultura independent. Heus ací per on calcercar la diferència del moviment literaridels provençals i els catalans, que algunssimplistes massa confusionaris volen fer ca-minar de costat o aplegats. Darrera de Mis-tral, no hi ha hagut l'anhel de culturavasta, d'intellectualització a ultrança quemou i salva les líriques perfectes. Darrerade Verdaguer, en canvi, hi ha hagut unMaragall i un Prat de 1a Riba, un Xéniusi un Pompeu Fabra, un Carner i un López-Picó, fins al darrer poema dei darrer líricavantguardista. L'obra dels «provincials» haestat superada, i ho serà cada dia anés, perl'obra dels purs intellectualistes.

«Mistral és el cas sorprenent d'una ànimada poeta primitiu vingut al món en unstemps d'intellectualisme a ultrança», diuMontoliu. Paraules lluminoses ! I clou el seuopuscle afirmant que Mistral ha estat i se-guirà essent un gran isolat, un gran inac-tual, i que en aquest isolament i en aquestainactualitat està precisament la seva forçai la seva exemplaritat. Ho creiem, i hohem dit sempre. La seva serenitat i la sevaharmonia seran un botí de preu per als jo-ves lírics que tinguin els ulls oberts.

A. ESCLASANS

INSTITUT MUSICAL ACADEMIA ARDÉVOLFERNANDO, 34, 2. ° . - PROSPECTES ALS MAGATZEMS OE MUSICA

Direcció : Mestre F. ARDÉVOL. - Inscripcions i matrícules de 5 a S

1 ef ensenyament, Batxillerat, Comer, TaquigrafíaClasses de Català,Castellà, Francès, Anglès, Italià COL'LEGI CATALUNYA Incorporat a l'Institut j dirigit pel Catedràtic

DR. SEGALÀ. - Pelai, 24 i 26, pral. - Telèfon 10044

MARICEL-PARKGran Parc d'Atraccions Montjuïc

Entrada al ParcCINQUANTA CENTIMS

Muntanyes Russesles més sensacionals d'Europa

Bug Witching-WavesGran Pista de Skating — Magnífic Restaurant — The

Dansants — Diners Amerícain — Jazz — OrquestrínaTobogan — Cascada — Discos -- Skooter

Campionat de Wihr^-o-BallMagní fiques copes que s'adjudicaran mensualment als

vencedors d'ambdós sexesLes copes corresponents al mes actual, estaran exposades

en el Saló del Restaurant

Mitjans de comunicació:

AUTOS: Marquès del Duero, carrer Mata, Carr°-tera de Montjuic, recentment inaugurat.

PLIBLIC: Funicular de Montjuic, (billet combinatd'anada i retorn amb entrada al Parc, UNA PESETA). Es-tació intermitja. Funicular de Montjulc, seguínt el Pas-seig recentment inaugurat:

Entrada al ParcCINQUANTA CENTIMS

TEATRE NOUTotes les tardes «vermuts. pels eminents«diva * JOAN ROSICH, FRANCESCGUADAYOL, BLANCA ASOREY iCECILIA GUBERT. Totes les nits, el

grandiós èxit

PACA LA TELEFONISTAsainet en dos actes i tres quadros. Llibredels senyors SEVILLA i CARREÑO,música del mestre DANIEL. Triomf deMATILDE VAZQUEZ,EMPAR SAUSPERE SEGURA RODOLF BLANCA,ROBERT UGHETTI, MARIAN AZ-

NAR i MIQUEL ARTEAGA

II AI

El públic de Barcelonafé un nou ídol!

.MARILYN MILLERLA PRODIGIOSA 1 SIMPÀTICAPROTAGONISTA DE

Les cançons ba=llables d'aquesfa

[ [pel'lícula estanimpressionadesen discos Opereía sonora espectacular, fofa

TIV Q^LILa Voz de su Amo en colors, que omple cada dia el

EI saló preferit pel seu confon i elegànciaAparells sonors

WESTERN ELECIRIC Seleccions ''CINAES VERDAGUER" Firsf Nationai Vilaphone

Teatre Cafafá NouetaI

Dimecres, 1, inauguració de temporada

Carles Soldevílaestrena la seva comèdia en quatre actes

MECENASDijous, 2, tarda, espectacles per a infants

El reí que no reinade Folch i Torres

PRINCIPAL PALACETELÈFON 11882

CINE SONOR

L'HOME DE LA MELODIASuperproducció marca Columbia Pictures,

per Alice Dey i William Collier

i el famós tercet argentí

irusta, Fugazot i Demareamb llur orquestra típica

Es despatxa a comptaduria. Per llistes (TOTS ELS DIESde companyia a l'Administració TARDA I NIT

Evitareu intervenció de mecánicsadquirint una

Una mer.wella de la écníca alemanya

Albiol G. iRiera S. L.Passeig de Gràcia, núm. 42 = Telèfon núm. 15345

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS'.ORIS, 481 s Telèfon 33421

TFOP

1

RAPI

0G

-. -

De sainetística catalana Celia Gámez al Paral'IeI ^Teafre?...Cinema....

Tot va més car que el bordell ;—no es potanar a la plata ;—el xanguet a quatre sous,—el seitó a tres rals, les gambes—a tretzesous menos tres,—{t pesseta les Qalaies. Soma la primera pedra del sainet barceloní,abans de la Renaixença literària del movi-ment romàntic que travessà els Pireneusdurant el segon terç del segle xtx. Robre-nyo, el primer saineter, debutà l'any t8tti de seguida es fa una gran popularitat ambles seves peces bilingües. Sap portar a l'es-cena petites vulgaritats de la menestraliadel seu temps, reclosa dintre les muralles dela ciutat i potser dintre unes altres murallesmés isoladores encara.

El teatre català comença, doncs, ami elspetits divertiments del còmic Robrenyo. Escaràcter catalán,—gente alegre y divertida,diu un personatge castellà de El sarau dela patacada. Robrenyo, que en les fulles quehavia omplert de dècimes s'expressava enun estil de marmanyera per marmanyeres-li havien donat una popularitat de marma-nyera—, en els sainets no és tan cru, di-recte, ni vulgar d'expressió. Guarda les for-mes—i mireu que era obès ! Cal remarcaraquest punt perquè algunes expressions quehan valgut a Robrenyo la fama de vulga-ríssim, les veiem repetides en algun saine-tista d'avui. ¿Qui s'escandalitzarà de llegirHome, esteu endimoniat :—ni la bacona decasa? La gran popularitat dels sainets deRobrenyo s'explica menys per la seva grà-cia que pel fet de les rialles i dels cops d'ullmaliciosos d'un públic barceloní que es veiadalt l'escenari parlant en català, en famí-lia, en un temps en què, com satiritza elmateix Robrenyo—per voler-se lluir—i ferhome de talent—es parlava en castellà.

Avui, naturalment, no és motiu de diver-timent parlar en català dalt l'escenari, perdho és el fet de veure-hi dinar amb natura-litat i gendre-hi cafè sense que això tinguiun desenllaç ambprou força suficient pertrencar una bona digestió. Els actors deRobrenyo amo havien fet cap àpat a escena.

Cèlia Gàmez és una senyora «guapa,., deformes exuberants, que es dedica al teatrei cultiva el vodevil-arrevistat, barreja gene-ralment mal engiponada, de la revista i delvodevil, amb afegits musicals. En aquest gè-nere, el més important solen ésser les camesde la primera figura de la companyia i lesevolucions, conjuminades a base de poca ro-ba, que fan les noies del conjunt prop deles bateries.

No se sap ben bé si la senyora Cèlia Gà-mez és una vedette, una tiple o una actriu.Perd el que és evident és que és «guapa));

precisament a aquesta qualitat deu el pres-tigi.

Darrerament s'ha fet molta literatura en-torn d'a-questa senyora. Els diaris de Ma-drid publicaren la nova que volia fer-se mon-ja. Hom mobilitzà immediatament els in-formadors, intervivadors i fotògrafs de totsels diaris. Es publicaren intervius, informa-cions i fotos com la que reproduïm. Lesesferes . teatrals i periodístiques es commo-cionaren talment com si es trobessin ame-naçades d'un daltabaix. Va semblar, un mo-ment, que arran del determini d'aquesta se-nyora, el .país s'havia d'ensorrar.

Part de la premsa barcelonina, que sem-bla calcada de certa premsa de Madrid, vaposar també el crit al cel.

Hi hagué periodista que, en parlar-ne, varetreure Santa Teresa i el misticisme. Homno s'havia adonat encara que el fet de sor-tir a escena lluint una camisa negra moltcurta, fos una Iderivació del misticisme.Sempre se'n saben de noves.

Per altra •part, si .aquesta artista era com-parada, per això, encara que indirectament,amb Santa Teresa, què és el que hauríemhagut de dir en trobar-nos davant de la Ca-ohavera famosa o de la no menys famosaChelito?

Resulta grotesc, francament. No es tractade cap gran actriu, i a més a més cultivaun gènere al qual són aficionats estudiantspoc amics d'assistir a classe, forasters igent desvagada, susceptibles d'entusiasmar

-se només per la perspectiva de poder fàcil-ment contemplar un deshabillé incitant.

A Barcelona tot això ja és vell. El que ésnou, és que aquestes coses prenguin im-portància a les pàgines dels periòdics. Vintanys enrera ja es representaven, al Paraldel,revistes de la mena de les de la senyoraCèlia Gómez. El que no es representava,en canvi, eren certes comèdies que tenenper escenari algunes seccions teatrals d'al-guns diaris,

X. P.

Entre bastidorsL'Avelí Artís és un dels autors dramà-

ti • s més partidaris d'una certa «acció di-recta» sobre el crític. Tan aviat se'n va atrobar 1'Ambrosi Carrion al peu de casaseva i ]i prohibeix que vagi a fer críticade l'obra teatral que ha d'estrenar, comtramet a cada crític que li diu que hacopiat Street Scene amb Tant se val!, unexemplar dedicat de Les noies enamorades.

Ara, amb motiu de l'estrena de Quinallàstima de xicot !, el senyor Bernat i Du

-ran li ha fet una crítica donant-li consells,dient-li que s'havia de capgirar l'obra, etc.Avelí Artis li ha tramés una carta dirigidaaixí : «Senyor Bernat i Duran. Autor deLa Rèplica, crític d'El Noticiero Universal.

I la carta, més o menys, ve a dir això«Teniu raó. He llegit la vostra crítica im'heu convençut. D'ara endavant seguiréels vostres consells i escriuré els meus sai-nets amb el to que vàreu donar a la vos-tra darrera producció La Rèplica. Em faigcàrrec que he fracassat i que fent el que

vós em dieu hauria tingut, almenys, unèxit tan gran com vós amb La Rèplica.»

5 5 *

A Madrid a penes es troben més que com-panyies catalanes : Teatro Español, Marga-

rida Xirgu ; Teatro Calderon, Enric BorràsTeatro Pavon, Ramon Caralt ; Teatro dela Zarzuela, Aurora Redondo ; Teatro Rei

-na Victòria, Assumpció Casals; Teatro In-fanta Isabel, Maria Tubau ; Teatro Fuen-carral, Enriqueta Serrano... Ara bé, penseuque al costat d'aquests aci^, s treballen EnBruguera, Ortin, Parrenvo, Villagòmez,Boyé, Munné, Raimunda Gaspar, etc. Quea I'Alkàzar treballa En Bonafé i la Gela

-bert amb cognoms específicament catalansi que quan hi hagi la companyia del Lara,

hi treballarà una altra primera actriu ca-talana, la Carme Carbonell, i la Díaz portacom a primer actor En Rafael Bardem...

Vet ací unes preguntes que enclouen laqüestió més apassionant avui per al públic,sobre les arts actuals. En certa manera,però, podria dir-se que el dilema de mo-ment ja és resolt. Avui tot és teatre : tea-tre directe o teatre fotografiat, però teatre.La tècnica dels darrers films que hem vistpenseu sobretot en aquesta Cançó de l'es-tepa—no es diferencia gran cosa de la tèc-nica teatral. El cant i la declamació hi sónde teatre. Ho són molts decorats. Però hoés encara el mateix tallat de les escortes.Llevat d'unes quantes corredisses de cavalls,les escenes tendeixen a abandonar el tanlloat dinamisme del cinema, per esdevenirmés estàtiques, és a dir, més teatrals.

Posats, doncs, teatre i cinema en un ma-teix pla estètic, no costa d'endevinar perqui seran les preferències del gros públic.Només cal pensar que el gras públic gai-rebé sempre es deixa enlluernar més pelsdetalls externs, que guanyar per la vàluaveritable de les obres. E1 públic es pot dir,doncs, que en principi tindrà una tiradainconscient per anar allí on les coses lisiguin millor servides ; allí on els decorats,on els artistes d'ambdós sexes, facin másgoig. No cal subratllar com el públic mascu-lí és sensible a la bdllesa de les artistes.Una artista bonica aconsegueix de fer pas-sar obres que d'altra manera no passarienpas. Quan la bellesa de les artistes dismi-nueix, hom es torna insensiblement mésexigent amb el valor intrínsec de les obres.Però avui és, sobretot, el públic femení elmés exigent amb tota aquesta plàstica escè-nica. IEl públic femení es rebella avui aacceptar un teatre on les dames, en elsmoments oportuns, no vagin ben vestideson els galants no semblin homes a la moda,una mica esportius si convé ; que no sàpi-guen comportar-se amb desimboltura, queoblidin l'estètica de les actituds i dels mo-viments o que l'estètica els hagi oblidat aells d'una manera definitiva, I, no cal pasrepetir-ho, perquè un teatre tingui èxit, calque interessi, que captivi la dona. Sensela dona no hi ha públic possible. Es peraixò que els nostres empresaris—els empre-saris de teatre català—caldria que no obli-dessin aquests elements sensuals del teatre.Aquells que persisteixin a desentendre-se'mes condemnem per endavant a ésser vençuts.

Perd, potser direu, la qualitat de les obresen ella mateixa ¿no pot compensar ambescreix les deficiències escèniques? Amb al-gunes de les deficiències endèmiques actual-ment en els nostres escenaris, el valor deles obres no arriba a posar-se mai de relleu.La plàstica escènica, en lloc de fer-los-elguanyar, els el fa perdre. En canvi, el ci-nema, amb tots els seus elements senso-rials, aconsegueix avalorar coses fragilíssi-mes que damunt la nostra escena no aguan-tarien una representació.

Però no és certament en l'aspecte de lauunuat cre les ocres que ei cinema pot cromarla batalla. Pot afirmar-se, sense necessitatde gaire audàcia, que el cinema no ha creatres. Es debitar del teatre i de la novel-la.I és que si una bona organització comercialpot aconseguir presentac oris i conjunts me-ravdllosos, li és impossible de .provocar lacreació artística allà on no raja espontà-niament. En realitat la creació artística ésuna cosa massa individual, massa anàrqui-ca porqué pugui organitzar -se. La compe-tència del teatre, amb les seves mil boquesàvides, ens sembla molt més eficaç, moltmés estimuladora per a la creació, que nopas tots els alambins prodigiosos dels trustscinematogràfics. La mort dei teatre, encaraque no fos més que en aquest aspecte deproporcionar una matèria prima, esdevin-dria fatal per al mateix cinema.

Altrament, per un públic inteldigent,aquesta modalitat del cinema sonor, tal comavui ens és presentat, no és .ni de molt unbon substitutiu del gran teatre, del teatreliterari. Ho és en tot cas del teatre frívol,de la sarsuela, de l'opereta, de la revista,dels espectacles híbrids del musichall.Aquells que a l'art no demanin altra cosaque .passar l'estona, quedaran seguramentservits amb l'actual cinema sonor, Aquells,però, que demanin a l'art ]'evasió d'un ma-

teia, pel camí de la reflexió i del somniaquells que en vulguin fer una sonda pelconeixement del cor i de la consciència del'home; aquells que creguin que el teatreha d'ésser un reflex intellectualitzat delscostums i dels caràcters, el cinema sonorels dirà ben poca cosa. !El cor i la intelli-gència no en sortiran satisfets.

Es clar que res més exposat que l'oficide profeta. ¿Com quedaran ara, per exem-ple, aquells que creien que el cinema mutseria prou, e11 tot sol, per matar el tea-tre?... ¿Seguiran creient que és una artnova, de possibilitats encara illimitades?¿Saben, tan sois, si la seva producchY res-taràdefinitivament estroncada ?... Si fosaixí, quan al cap de cinc, de deu anys,algú ressusciti algunes d'aquestes cintesmudes, quin efecte ens faran les seves pan-tomimes?... Ens riurem de les poses sen-suals de la Greta Garbo, com ens rèiem,l'any passat en les sessions de MIRADOR, deles poses romàntiques i dels gestos deli-qüescents de la Bertini?... Arribarem, pot-ser, a creure que el mi!lor d'aquells filmsen silenci, era l'exegesi que cadascú, ensomnis, els donava : és a dir, el seu poderde suggestió que actuava, sobretot, damuntla medulla?...

L'esdevenidor del cinema no es conté enprevisions ni en teories de cap mena. iEstàvinculat als seus progressos científics. Laciència ha deixat burlats moltes vegades elsteoritzadors, els filòsofs i els profetes i elshi deixarà, probablement, moltes vegadesmés. Els progressos científics tenen, damuntdel gust i de la moral, una influència quecap esteta ni cap moralista preveu mai. Nohi ha teoria que hagi transformat tan depressa la societat, com aquests prodigiososinvents del segle xtx, dels quals encara nohem esgotat totes les possibilitats . merave-lloses.

DoMFNEC GUANSE

D'AVUI EN AVANTNO DEIXEU DE. FRUIRDEI, SELECTE SERVEID F. RESTAURANT

BON TEMPSESPECIAL EN PEIX

OSTRES, MARISC

7, Quintana, ]. Telèfon 16102

SERVEI A DOMICILI

Va constítuír un aconteíxement la sessió extraordínàríaamb assístèncía de SS. AA, RR. eïs ínfants í autoritats a

KU AALprojectant -se la pel'licula espanyola

"La canción del día"Aparells sonors Es el primer triomf de la pel'li-T 0 B I S K L A N G F I L M cula nacional sonora.

Esla consagració unànim delsartistes Tino Folgar, ConsolValència, Fausti Bretaño, Car-les del Pozo. I dels autors

.^ Muñoz Seca, Pèaez Fernàndez,mestre Guerrero, en •nostre•

Les cançons cantades per Tino cinema fet amb capitals es-Folgar estan impresionades en panyols.

RiscosLavó:•«:uAao Vegi -la vostè avui

Una escena amb la protagonista, Jacky Monnier

C^

LI

v EL CINEMA v«Quatre d'infanteria»

Sortim de veure la projecció del film deDavid Howard, D'un mateix fang, i tot-hom quan el vegi pensarà el mateix : elcinema parlat està en marxa ; cal, doncs,no discutir-lo, sinó tractar de compendre'l.Bé caldrà, per altra banda, que la críticacinematogràfica abandoni alguns dels seustòpics predilectes enfront de l'existència cadadia més robusta del cinema parlat ; és inútil

Mona Manis

entestar -se en posicions que demà serancompletament caduques.

D'un mateix fang és la millor pel.lículaparlada que hem vist. Sens dubte que noés encara el que en •podríem dir una bonapellícula parlada, i això perquè és massaparlada, sense ésser prou cinema,

Sigui quin sigui el destí del cinema si-lent, àdhuc decretant-ne ja ara la sevamort—problemàtica--, és incontestable quesignifica una conquista de l'esperit que jamai més no podrem perdre ; almenys seràsempre per nosaltres un heretatge de preuinestimable. Per què, doncs, no emprar lesseves possibilitats més sovint, per què noexplotar els purs recursos cinemàtics? EnD'un mateix fang la part cinematogràficano és gaire brillant, és alguna cosa molttímida, i, pel contrari, el diàleg és d'unaabundància excessiva. Hom s'ha refiat mas-sa d'aquest en perjudici de l'aspecte cine-màtic, i és llàstima, perquè l'obra eviden-cia un gran talent ; una orientació no gensdesencertada.

Ara, que nosaltres també voldríem pre-guntar en quin cinema pensen àlgums queexclamen ::(Això no és cinema.» Si pensenen el cinema mut, que es desenganyin. 'Elnou cinema ha d'ésser alguna cosa de moltdiferent dol vel] si vol que en ell la paraulai el so siguin alguna cosa més que parà-sits indesitjables. 'E1 nou cinema ha d'afir-mar-se amb una morfologia original, elsgrans trets de la qual comencen a esbos-sar-se .

Aquest film que ara ens ocupa és la his-tòria d'una noia que pretén fer-se, en el sid'un ambient honorable, una existència ho-nesta i digna. La resistència aferrissada queha de sostenir contra la concupiscència delshomes, la indignació i el fàstic enfront delcinisme de tota aquella gent que la volten,

ESPECIALITAT' EN LA MIDA

Jaume I, 11Telèf. 11655

ha estat entesa i portada a la representacióper Mona Maris d'una manera ben digna.Les alternatives de desesper i de lassitudfatiga en una lluita que ha de sostenir totasola contra tots aquells que, emparant-seen els prejudicis socials, pretenen desprésd'haver-la atropellada, acabar de perdre-la,Mona iIaris les diu i les representa ambun dramatisme verídic i colpidor.

El film té episodis excellents.No podem pas citar-los ; enstoca només cridar l'atenció del'espectador. Hi ha mantes co-ses que revelen intelligència enla manera de presentar cine-matogràficament el procés dra-màtic i les situacions aními-ques.

La noia serveix en una casade la més alta aristocràcia, elque se'n diu una casa honora-ble, i allí, a força de reque-rir-la, el senyoret assoleix vèn-cer la seva resistència. Ella eslliura en cos i ànima. Desprésels familiars es desentenen deles conseqüències, atlegant elpassat de la noia, no pas gai-re net. Les discussions propo-sant formes d'arranjament essucceeixen violentes entre elsadvocats d'ambdues partssentiu el diàleg dels lletrats ino veieu els que parlen, no-més veieu l'infant que la marebressa en els seus braços. L'in-fant, l'infant només, que faveure d'una manera colpidorala puerilitat dels argumentsdiscutits, que es basen en abs-traccions i deixen al marge laúnica cosa que importa : l'in-fant.

Només hem volgut citar unexemple, d'entre molts que enscremen la ploma per establird'un sol cop com aquest úsintelligent dels primers plansallunya definitivament el cine-ma parlat del teatre, creant,amb aquesta utilització contra-puntística dels mots i de lesimatges, una deu d'emoció ab-solutament original.

EI cas presentat per aquesta cinta Fax ensplau en conjunt. Hauríem volgut un desen

-llaç més valent, perquè aquest afany d'ar-ranjar satisfactòriament les coses, per bé quedoni la màxima satisfacció sentimental alpúblic, en canvi perjudica, no hi ha dubte,la qualitat intrínseca de l'obra. Dins el gè-nere melodramàtic, resta dmenys superioral Procés de Mary Dugan, i certament, en elterreny en el qual ara caminan, no podemésser massa exigents per no veure amb bornsulls aquest assumpte que en conjunt restad'una acceptable discreció.

Al costat de Mona Maris, podríem citarencara Vicents Padula en el rol de seductor.La resta, només discreta, sense llibertat en-front del micròfon, amb una manera d'en-trar i gesticular teatralística i gens utilitza

-ble en els primers plans.

JOSEP PALAU

J a ho sabeu...—que Marlene Dietrich sera la protago-

nista d'un film sobre Mata Han, el qualserà rodat a Hollywood?

--que Lillian Gish és a Salzburg, a casade Max Reinhardt? Es diu si pendrà parten La vida Qarisenca, opereta de Meilhac iHalévy, que Reinhardt posarà en escenai de la qual Savoir ha adaptat els diàlegs,

—que probablement tardarà molts pocsdies a projectar -se, a Nova York, el filmen què actualment treballa Chaplin? IEl seutítol original és The City light.

—que Carl Laemmle prepara un film,The Indians are coming, versió modemit-zada dels films de ]'Oest, amb indis autàn-tics, bisonts salvatges i diàlegs en llenguaíndia?

—que Eugéne Deslaw (ja conegut delsassidus a les sessions MIRADOR) acaba dedur a terme un nou estudi cinematogràficcompost enterament en negatiu?

—que Adolphe Menjou ha passat a laMetro Goldwyn Mayer?

PER UNA PRODUCCIÓ NOSTRA

Optimisme gratuilEn La Publicitat del dia 25 del passat

mes de setembre, Joan Sacs parlava d'unapossible producció catalana de cinema sonor,

'El notable crític, recolzat en la nostrabrillant tradició teatral, afirmava que lacreació d'un cinema indígena només ésqüestió de posar fil a l'agulla i començar acosir.

No ens ve de nou el tendre color de rosaque agafa el nostre esdevenidor cinemato-gràfic vist pels ulls del senyor Sacs. Ja enuna altra ocasió i a propòsit dels dibuixosanimats, escriví que si ens ho proposàvem,Barcelona esdevindria en un tres i no resel primer centre productor de semblantsfilms.

No compartim ni de bon tros l'excessiuoptimisme del senyor Sacs. Els elementsteatrals que desperten la seva confiança,amb el temps constituirien un llast que cal-dria desembarcar si volíem evitar el nau-fragi del nostre incipient ciñema, De la ma-teixa manera, molts dels estimables dibui-xants esmentats pel senyor Sacs ran delsdibuixos animats, fàcilment fracassarien enaquesta especialitat cinematogràfica, en 1aqual ha reeixit d'una manera tan completal'autor de La Barca de Noé, titllat pel se-nyor Sacs de vulgar aficionat.

De cap de les maneres volem dir que laCatalunya cinematogràfica es vegi resigna-da eternament al simple paper de consumi

-dora. Aquí, com a tot arreu on s'ho pro-posin, poden fer-se bones pellícules.

La producció de films és alguna cosamassa complexa per a imaginar-la fruitd'activitats esporàdiques o del treball per-sonal d'un geni més o menys autodidacte.E; cinema és essencialment obra d'una col-laboració i d'una tècnica, i li cal abans queres una ben calculada bastida financiera.

EI primer problema a resoldre per a quivulgui empendre's l'edició local de films, ésel de llur amortització. Cal dibuixar elspossibles mercats em els quals les nostresproduccions trobarien acollida. Es en aquestpunt on cal declarar que el film parlat ca-talà és, ara per ara, una utopia. El seureduït camp d'exhibició no seria suficientper a cobrir els dispendis. 'El senyor Sacs,en l'article esmentat, deia que el film parlatexclusivament en català resultaria més eco-nòmic de producció. Aquesta creença noés sostenible, car equival a dir que peramar per casa ja estan bé les mànegues decamisa.

L'única manera de garantir els capitalsinvertits en la producció cinematográficabarcelonina, és enfocant -la des d'un punt devista peninsular i a ésser possible hispano-americà.

Qui volgués fer cinema a Barcelona d'unamanera seriosa, un cop resolta la part eco-nòmica, hauria d'anar ràpidament a laconstrucció d'uns estudis. Aquesta dita po-drà semblar baldera; no ho semblarà tantdesprés de recordar com les millors produc-cions nacionals que fins a l'actualitat por-tem vistes han estat realitzades en els estu-dis parisencs. Ens sembla que a un filmdit nacional, el mínim que hom pot exigir-liés que sigui fet a casa,..

Ens calen, doncs, uns estudis ben utillats,i per a servir-los, un personal tècnic al'alçada del millor del món. Una vegada lesnostres noies siguin bon maquilladas i benfotografiades, es veurà com en bellesa nosón inferiors a les americanes. Idègiticaqualitat guanyaran els nostres paisatges, elnostre cel, etc.

En aquest aspecte primordial de la tèc-nica, seria absurd que per un malentès na

-cionalisme renunciéssim a la collaboracióestrangera. Podem molt bé aprofitar -nos del'experiència aliena, tan sols sigui per l'en

-sinistrament propi, Juan Piqueras proposa-va als editors espanyols l'exemple dels por-

tuguesos, els quals ham contractat acredi-tats directors estrangers per a supervisarles produccions indígenes. No existeix ab-solutament cap perill a importar cineastesforasters, sempre que en ésser aquí es ve-gin obligats a treballar segons unes inspi-racions prèviament concebudes. E1 que real-ment fa por és pensar que un dia els nos-tres directors, operant a casa nostra, haginde subjectar-se al caprici de productors es-trangers. A aquesta situació curiosa potmenar-nos l'apatia del capital català. Ladisjuntiva és claríssima : ens fem el cinemanosaltres, llogant-los a ells, o bé ens e1faran ells, tot llogant -nos a nosaltres !

No sabrem remarcar mai prou la impor-tància dels factors tècnics per a la fundaciód'una indústria cinematogràfica nostra. Sihaguéssim de concretar el nostre pensamentert una fórmula, escriuríem : Bastim unsestudis magnífics, rodegem -nos d'un perso-nal excel.lent, i l'art ens serà donat per afe-gidura.

1, com sigui que a Barcelona no es potrodar encara un metre de film d'una ma-nera decent; com sigui que sense haverproduït una sola cinta muda presentable,la boca se'ns fa aigua parlant del cinemasonor; com sigui que els únics que tenenprojectes viables de film parlat espanyol sónels productors estrangers, mirem amb es-cepticisme el nostre futur cinematogràfic.

Es clar que la producció vergony,.nt ideficient sempre trobarà defensa en aque-lles dites de tot és començar, o bé la fe famiracles, i també val més joc que gens.No són aquests, però, els arguments mésindicats per a convèncer el nostre capital aembarcar-se en el negoci cinematogràfic.

ANDREU A. ARTIS

CATALANSIadquiriu un

JORDIET Y

Val ó ptes. Novefaf deCLINICA DE BEBES

6, Tapineria, 6(Via Laietana

Quatre d'infanteria, el film que G. W.Pabst ha extret lliurement de la novella deJohannsen, és una obra certament intelli-gent, encara que un xic desconcertant. Tin-guem en compte, si volem ésser justos, deno oblidar que es tracta d'un film parlati que l'enorme dificultat d'aliar el continude les imatges amb l'estructura del diàleg

—coordinació de dos tempos distints—condem-na els que s'aventuren a aquest risc quesón els talkies, a no arribar sinó a resul-

tats precaris que acusen caràcters d'arbi-trarietat.

G. W. Pabst excelleix en la composiciódel detall i és mestre en les escenes domès-tiques riques de psicologia . Desarticulat elfilm en una sèrie de moments, àdhuc po-dríem parlar de chef d'c uvre, però mancal'entrain, la unitat i aquella organitzacióprofunda que fa d'un film, no una juxta-posició d'imatges, sinó una coordinació demoments, El Cameraman, Soledat, La Re-dada i tants altres que ens trameten d'Amè

-rica, palesen com el ritme és la vida ma-teixa del film i palesen també que tant enel punt de partida com en el d'arribadadel moviment creador es mouen en el si delpur cinema, cosa que no podríem pas infe-rir del film de Pabst.

Pabst ha pretès a l'exactitud realística deles escenes. Però les mentides de La granpararla foren pretext a un treball cinemato-gràfic de primer ordre que posa el seu autor,que ho és també de 1 el món marxa, a ladavantera dels homes de cinema. I l'emo-ció creada per Kimg Vidor amb el seu ta-lent en disposar les escenes, en coordinar-les amb un sentit simfònic i dinàmic deprimer ordre, és d'una qualitat més artís-tic, sobretot, més genuïnament cinemato-gràfica, que la procurada per Pabst amb lesseves escenes que, amb el pretext del rea-lisme, traspassen el bon gust, quan no vo-

regen el guinyol. Reacció fisiològica de l'es-pectador més que emoció estètica.

Com a exploració del cinema sonor—uti.lització de sorolls—l'interès del film és es-càs. Com a talkie, la nostra ignorància del'alemany ens obliga al silenci,

Gustav Diessel demostra en el rol deCarles ésser un actor formidable. Els altrestres d'infanteria, Fritz Campen, H. Moe-bis i Claus Clausen, força notables igual-ment. (Escrivim també el nom de Jacky

Monnier, que sap ésser bellament patèticen el curs del film, en el seu rol de cam-perola francesa.

J. P.

La nova temporada

Afegiu, si us plau, a la llista de filmsque donàvem en un número anterior elssegüents sobre els quals caldrà portas lanostra atencióVindran a Barcelona, si no són ja aquí,

La melodia del món, el sensacional film deWalt Ruttmann, l'assaig més reeixit i ori

-ginal de cinema sonor al dir de la críticaestrangera. Cabro, l'epopeia negra rodada alcentre de ]'Africa per Poirier, el mateix queTrader Hora en el qual Van Dyke explicaun tema similar. Un nou film de Brenon,Lummox, i un altre Ide Paul Fejos, El ca-pità de guàrdia.

No parlem ja de la gran producció d'o-peretes i revistes sonores amb què pagaremla invenció del cinema parlat,

1, per acabar, afegim pels nostres amicsque aquesta temporada, com les passades,M{RAnoR portarà a terme les seves acos-tumades sessions de cinema, per a les qualstenim ja importants films en cartera.

CUATRO DE o..^IMFeMTERIA

5UPtoouooucuan-sanooa •

FEe 5Wi s LAY

Vegi'l com més aviat millor isentirà una emoció desconeguda

VERS EL CINEMA PARLANT

"D'un mateix fang"

"Un film per ésser vist per tota lajoventut de vint anys"

La «Publicitat»del 2 7 de setembre

L'ha vist ja?Es un deure moral assistir a la projecció d'aquestgran film sonor

CUATRO DE INFANTERIA

AVUI í tots els dies

CAPITOL

Queda oberta la guixeta pelsmatins, de 11 a 1, sense recàrrec

COLI5EUM

Gatas de la ParamountUna filigrana ariísfica de ParamounE

En aquesf fi lm prenen parí els més

desfacaEs arfisfes d'aquesta impor •EanE editora : VILCHES, ARGEN.TINITA, CHEVALIER, RAMÓNPEREDA; CLARA BOW i molfsd'altres. ^••'••.•

Es projecta a C O L I S E U M •'^

El saló dels grans èxits espectaculars! •^ +

Vegi-la vostè avui

AMB CADA DISC

POLYDORCOL • LECCIONA UNECO DE LA VIDA

COMPANYIAFONOGRAFICAneu Reglsreae

Plaça Catalunya, 17, 1.e1

Es la marca dels

ares sonorsque més es van estenent atot Espanya

Preus assequibles a totes les empresesEssent f abrícat totalment a Espanya, comptí a l'acte amb tota

classe de material de recanví per a Dísc í Fílm

Pròximament nones instal'lacions a : Teatre Balear, Palma de Ma-¡Lorca; Cine Frègoli, Barcelona; Circ Cuyàs, Las Palmas; ParcRecreatiu, Santa Creu de Tenerife; Teatre Dindurra, Gijón; CineRosalia de Castro, Vigo; Teatre Linares Rivas, La Corunya; Sala de

Proves, Universal. Barcelona

5 ANYS DE GARANTIACINEMATOGRÁFICA ASTREA, S. A.Rambla Canaletes, 6, pral, - BARCELONA - Telèfon 12833

RNAldiblesIracte-poca,

asom-

n LUL1 U n Gal U 1 U 1 I U v C. tv t, n U r A B L ES.

PIDI^,DLILID4D

A LA REDReceptor Philips 2514 .Standard,Receptor Philips 2511, de. lujoReceptor Philips 2515 - Casafón»Receptor Philips 2524,to..

eomm.tl

DEL ALUMBRADOSolicite una demostración.a su proveedor de. radio

Los productos Philips se,venden también., a plazos

IIFIII III flL I I 11i

•, UL

0 LES ARTS .* DISCOS]ACTUALÐTAT^ LS

EL DISC RADI =VISUAL, AVIAT?són vulgars i sense gaire gràcia (això ésdegut a que no es construeixen mobles bo-nics a bon preu) ; quadros a les paretsuna fotografia de Man Ray, treta d'unarevista gràfica, una reproducció d'un dibuixde Delacroix, de Picasso, de Cézanne, d'unretaule de l'Huguet i altres litografies se-guint aquest tarannà; discos de la gramo-

a: un concert brandenburguèsde Bach, un altre de Couperin,un del jazz Armstrong, una can-çó de Jack Smith...

C.—No cal que s'escarrassi,perquè no sé qui són totsaquests personatges, ni ganes!

X.—Bé, doncs ara anem pervostè...

C.—Digui, digui..,X.—Domicili : Un xalet de

molta apariència i pèssim gust,a la Bonanova.

C.—Això del gust, en tot cas,és culpa de l'arquitecte.

X.—S'equivoca. Es culpa devostè, perquè no ha sabut esco-llir-lo bé. En totes les profes-sions és natural que hi hagi detat, i a vostè li ha tocat l'ar-quitecte que es mereix.

C.—I dels mobles de casa,què me'n diu? Em costen anésde vint mil duros!..,

X.—Doncs li diré que són unsmobles que només» valen vintmil duros.

C.—+Encara he de gastar mésper ésser un senyor?

X.—No vull dir això. Com ajiressupost per mobles ja és su-ficient, perd els hauria hagutd'escollir amb més solta. I ara,recordem els quadros que tépenjats a casa seva : Mare deDéu ! Quin seguit de poca-sol-tes !

C.—Bueno ! I de tot aixòvostè en dedueix que jo nosé fer de senyor?

X.—Miri! Per fer de senyor ha de co-mençar per no dir bueno.

X.—No, home ! Per l'amor de Déu ! ,Aquest Barbev és un senyor que té una Renuncio a continuar transcrivint aquestimportant collecció de quadros i escultures diàleg ocorregut a can Parés,i ha tingut la gentilesa de mostrar-la pú- perquè va .acabar massa violen-blicament perquè tothom en frueixi tament.

C.—.ah! Ja deia jo.,. I què en treu de s. stenir tants quadros a casa?

X.---Doncs, miri : satisfer el goig indivi- • -dual de tota personaeducada en qüestioins La iniciativa del marchandestètiques, i de passada contribuir a la Joan A. Maragail d'exhibir im-major expansió del nostre fet artístic portants co•leocions particulars

C.—Sí, viaja! Aquest bon senyor no deu d'art modero, cal elogiar-la entenir res .a fer, tots sentits. I els artistes seran

X.— S'equivoca, senyor meu. IEl senyor els primers de beneficiar -se'n.Barbey exerceix la seva professió particular Perquè el nostre mercat artís-i la seva actuació pública a l'Ajuntament, tic tingui l'amplitud que li Aer-i, a niés a més, fa collecció de pintures toca, cal propagar ]'afició al col-perquè la seva situació econòmica li ho leecionisme, i una de les ma-permet i... perquè és un senyor, vet-ho neres més eficients és aquestaaquí! esmentada. Cal, sobretot, fer

C.—Com s'entén ! Jo també sóc un se- adonar a la gent rica del goignyor i tampoc em ve d'un duro, del colleccionisme. Però, amb

X.—En efecte. A vostè no li ve d'un duro tot i que el colleccionisme siguini de cent; però, en aquests temps benau- una cosa per a gent acabalada,rats de democràcia, fer de senyor és més no tots els rics que comprendifícil del que es pensa quadros s'han d'etiquetar de ve-

C. —.Parli clar, home ! Vostè vol dir que ritables colleccionistes. Cal tam-jo no sóc um senyor perquè ino tinc una bé educar la retina per arribarcollecció com aquesta? a ésser un bon connaisseur. IEn

X.—No és ben bé això. Veurà! Des del el nostre país, els col•leccionis-moment que vostè té una torre espeterrant tes d'aquesta mena es podriena Caldetes, és soci de l'Eqüestre i abonat comptar amb els dits de lesal Liceu, no em queda altre remei que mans.dir-li: ((vostè és un senyor ; però... és una També s'haurien d'adonar mena de senyor que no en fa tots els que són la flor i nata

C.—M'agradari.a que em digués què s'ha del nostre Comerç, de la In-de fer, doncs dústria i de la Propietat — que

X.—Conec, per exemple, un amic meu esmerçar diners en una bonaque precisament és un dels comptables de collecció de pintures i escultu-casa seva i, perdoni!, però aquest xicot sap res modennes és, si més no, unfer molt més de senyor que vostè. Veurà!, dels procediments més segursla democràcia, molt sovint fa aquestes bro- de colocar el seu capital. I moltmes, sovint un negoci rodó. No hi

C.—Bueno, parlem-ne ! A veure com em ha cap paper al mercat bursà-demostra que el meu dependent és més ti] que hagi pujat tants enters com els apa

-senyor que jo pers» i les teles de Picasso i Nonel!.X.—Senziilament. Comparant la manera

de viure i les aficions de cada u. 'Comencem * * *pel seu distingit comptable, Domicili : unquart pis de la barriada de Gràcia. Aspec- Una de les colleccions més escollides dete d'aquest interior : els papers de les pa- Barcelona és la d'En Josep Barbey. D'aques-rets són de mal gust (això és culpa del ta coHecció, hi ha actualment exposades unessenyor propietari de la casa) ; els mobles setanta peces a la Sala Parés ; gairebé la

FELIU ELIAS — El morter

(Collecció Barbey)

La collecció BarbeyX.—Vostè per aquí, senyor Canons?C.—I això l'estranya? Qualsevol diria que

és la primera vegada que entro a can Parés?X.—Dispensi !... I bé, què li sembla

aquesta exposició?C.—La veritat! Trobo que aquest Barbey

meitat del conjunt reunit durant l'espai desis anys.

La principal característica d'aquesta collec-ció és la seva unitat. No es tracta—comd'altres m'hem vist—d'un amuntegament dequadros, sinó d'una selecció inteliigent de laproducció de les mostres millors signatures.Per bé que és cert que encara falten algunsnoms prestigiosos, t que d'altres no estansuficientment ben representats, en canvi calreconèixer i elogiar que en la collecció Bar-bey no hi sobra, absolutament, cap nom.En això radica, especialment, l'excellènciad'aquesta collecció. Perquè adquirir unesquantes obres remarcables, •moltes vegades,és qüestió només de pessetes, però sabereliminar les mostres superficials, ja és unveritable méfier de colleccionista. Per va-lorar, doncs, una collecció en aquest sentit,cal més aviat assenyalar les obres que so-bren que no pas les que hi manquen. I peraixò, repetim, la collecció Barbey conservaun merescut prestigi. La nostra enhora-bona, doncs, al distingit colleccionista.

Manuel Humber4En la sala antiga de can Parés, aquest

artista presenta una trentena de guaixes.En aquesta modalitat pictòrica, Humbertté una fama ben guanyada. I a cada novaexhibició, encara ]'augmenta. En aquestadarrera, podríem dir—emprant la frase co-neguda—que s'ha superat a ell mateix.

Si intentéssim desglossar influències i pa-rentius de l'art de Manuel Humbert ambel d'altres noms coneguts, potser hauríemde començar per Daumier i acabar perPascin, tot passant per Dunoyer de Segon

-zac. Diríem : de Daumier, la intensitatde Pascin, la incisivitat ; de Dunoyer, l'agi-litat, Però encara ens quedarien altres fa-cetes de l'art del nostre pintor per cons-tatar. I és que Humbert—com tots els banstemperaments--no ha de manllevar res aningú, perquè té una visió personal i unasensilbilitat específica. Aquesta sensibilitatés tan aguda que fins en alguns momentsarriba a ultrapassar el contacte establertentre l'obra i l'espectador normal. S'ha detenir una percepció molt afinada per assolir

totes les subtilitats de les guaixes de 1'Hum-bert.

En la pràctica de la guaixa, com en lade l'aquarel.la, moltes de les troballes sónmés aviat degudes a ]'aigua que no pas ala mà de l'artista. 1 en el cas de 1'Hum-bert, rares vegades anotareu aquest suportdel s elements. Hi ha com un cert menys-preu de les gangues efectistes del procedi-ment pictòric, i una certa contenció en laplasmació de les accidentacians del model.

I després, remarqueu la manera àgil desubratllar certs fragments de la composi-ció amb quatre ratlles de tinta. I fixeu -vosen la qualitat de les matisacions i en lajustesa dels valors. I si després de fixar-os en tot això i en altres valuoses quali-

tats d'aquestes guaixes, formeu part d'a-quell privilegiat estament que pot comptaramb un cert pressupost per comprar pintu-ra, us aconsello que aprofiteu l'ocasió decomençar, o ampliar la vostra colleccióamb una d'aquestes pintures de ManuelHumbert.

MAetcs GIFREDA

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista í tapís -su. Objectes d'art 1 de fantasia per

a obsequis. Sales d'Ez-posícíons de Belles Arts.

Pau de Onda, 36. Te1Mon IUU

BARCELONA

La Télévision ha estat la primera revistaeuropea dedicada a aquesta nova adquisició.

Darrerament, lliurant-se a una anticipa-ció raonable, deixava entreveure, per unfutur no llunyà, la realització de la tele-visió parlant, a domicili i a bon preu.

Imagineu que aquest somni es conver-teixi en realitat. Quina serà la sort de lamàquina parlant?

Actualment, les dues rivals, T. S. F. imúsica mecànica, en comptes de fer-se unaguerra a mort, han esdevingut associades.I, de més a més, la combinació de laT. S. F. amb la màquina parlant és unarealitat comercial.

La societat alemanya Fultograph, ambuna filial anglesa, la British FultographSociety, ja es dedica a ]'estudi de l'ex-plotació d'un nou procediment de transmis-sió d'imatges, equivalent, diuen, al que hapermès la sonorització del film mut

Aviat, doncs, sembla que els aficionats ales emissions radiofòniques podran anexio-nar al seu aparell un receptor d'imatges,que els permetrà, per exemple, de sentiri veure alhora el conferenciant, el cantant,etc. Avui, aquesta fotografia encara és fixa.Però potser aviat serà mòbil també.

Per dissort, encara sabem poca cosa delque serà aquest aparèll • Els pocs detalls

PHILIPS

RADIO

t

I'

que en tenim ens els ha proporcionat unarevista alemanya

«La societat Fultograph ha construit unaparell sobre el qual ha fet reportar—sobrediscos fonogràfics ordinaris — imatges per1'intermediari d'una capsa d'enregistramentelèctric especial. Aquests discos són, des-prés, explorats amb un pick-up ordinari, iels corrents pulsatoris resultants són trans-mesos a un Fultograph per l'intermediarid'un amplificador. El Fultograph funcionacom si rebés una imatge ràdio ordinària.Les imatges a reproduir són enregistradessobre un disc de gramòfon per mitjà desons produïts per l'emissor d'imatges. Eldisc de gramòfon és collocat sota un pick-up que tramet, per l'intermediari d'un am-plificador, el seu corrent pulsatori a unreceptor radiofònic. Cal que el movimentde rellotgeria del gramòfon sigui absoluta-ment perfecte. El gramòfon reemplaça d'a-questa manera el receptor radiofònic.»

Així, el disc ràdio-visual seria una menade cinema parlant a domicili.

Paul Dermée, que en el darrer númerode Monde demanava la transmissió per rà-dio de les sessions de la S. de N., encaraha quedat curt. Podia demanar, i potserno tardarà a obtenir-ho, la doble trans-missió, auditiva i visual.

pinta de moltes menes i maneres. Deu éssermolt llunàtic aquest...

MANUEL HUMBERT — Parella (guaixa)(Col.lecció Ragassol)

Director

Carles Oss3oriosubscriviu=vos a IlIII1AD4DR

SETMANARI CÁTALAPelai, 62. = BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

EI Sr.....

que viu a_._.. _ .._ ........................__..................................... __ __ _ ......................!

carrer.... _ _ .......:......_..._ ......... n, °____ es subscriu a MII ADORpel preu fixat de 2`50 pies, frimestre,

de__ _ __

de 193......set..°

i!iI

Autoritzacions pera noves indústries

Noves instaliacionscanvis i trasllats

Certificats deproductor nacional

Contribució industrialterritorial, utilitats

Expedients de proteccióde 1'Estat

Representant especiala MADRID

: , (,) .

—Si n'era de malgastador ! Duia tresdents d'or i no reia mai !

(Candide)

r-n

–Com s'entén ! Sou cec i llegiu el diari?–'No llegeixo, senyor! Miro els «sants».

(Le Rire)

i jI_\ . u/ .r

--Però, com l'han conegut, si anava ves-tit de dona?,

—Perquè va passar davant d'una botigade modes sense aturar-se.

(Le Petit Journal)

:̂ršEIir u'

1!1

uI

— W^:w41 :-

.

-

El duaner.—Teniu res a declarar?El químic. —Sí ; 600 grams de dieti l sulfo-

netilmetilmetan i 800 de tetrametildiamido-benzofenol.

El duaner, — Està bé, està bé ; podeupassar,

(Ric et Rac)

,A LA VALL DE JOSAFAT

—Atenció! Sentireu ara L'ària del JudiciFinal, solo de trompeta interpretat perl'Angel 'Exterminador !

(Le Rire)

—De pross, senyora. Hi ha altres vint- '' --Per què m'has pres aquests cèntims delgers que s'esperen, –Què mireu tant? Que, no heu vist mai moneder?—I què? Que no hi ha altres estacions a un home com jo? —Per anar al cine a veure Els Deu Ma.

París? —No pas de franc. naments !(Candtide) (Le Rire) (Ric et Rac)

AIGUADE ROGALLAURA

LA DEU MÉS RICA DEL MÓN

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditadesGRAGEES POTENCIÁIS DEL DRr SOIVRÉ

Anuncieu a MIRADOR

que combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeurasteníaImpotencia (en totes les seves manifestacions),

, mal de cap, cansament mental, perdue de\ / memòria, ver

histerisme trastorns , dispepsia don

palpitacions, histerismeme i

trastornstorns nerviosos

enen general de less dones i

tots els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotamentnerviós.

Les Gragees potencials del Dr. Sotvre,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul laítot elsistema nerviós, regenerantel vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; indicades especialment alsesgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant físicsCom morals o intel'lectuals, esportistes, homes de ciència, ¡ínanciers, artistes, comerciants, industrials,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencials dol Dr.Soivré, tots els estourços oexeercícís fàcilment i disposant l'organisme per rependre'Is sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa í sense violentar l'organisme. amb energies pròpies de la loventut.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5`50 pies, flascó, en lotes les principals farmàcies d'Espanya, Portugal i Amèrica

NOTA.-Dirigías-se i trametento`ae pies. en' segells de correu per a! franqueig a Oficines LaboratorioSòltatert, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratis un llibre explicatiu sobre ¡'origen, desenrotilamenitractament d'aquestes malalties.

Societat Espanyola de Carburs Metàl'Iics

Correas: Apartat 190 BARCELONATeles.; "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) í Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/a DE PURESA, Fàbriques

a Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriques aBarcelona, Madrid i València :: FERRO MAGNESI i FERROSILICE :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i peces seda, cotói altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratorisi domèstica :: GENERADORS, BUFADORS, MANOME-TRES,materialsd'aportacióperla SOLDADURA AÜTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

"ORTOPEDIA MODERNA"

Fill de B. CARCASONA

tallar 1 dsspatx: ESCUDILLERS BLANCS, $. • T.Df,.11!11Casa tundida en 1875

Braguers Reguladorsp,*t a retenció absoluta de la trencadura. — faixes de totes menee

.Faixa-cotilla abdominal. — Models moderns

Cotilles Ortopèdiques

per a guarir o corregir les desviacions de l'esquena

Més de cinquanta anys de pràctica són la millor garantia

Si vos4è pateix d'Albuminúria,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra=

dícalmenf amb

AIGUA DE ROCAIIAURAS'expèn en ampolles de liíre i mig

i en garrafons de vuit litres

Dlstrlbufdors generals

FORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 1 Salmeroe, 133

AFISALaietana, 18, pral., B

IMPRESOS COSTAAsalto, 45--Berttlona