1. Fonts d'energia renovables i no renovables 2. -Introducci -Petroli -Gas natural -Carb -L'urani -L'aigua -L'energia solar -L'energia elica -Bibliografia 3. Introducci Energia renovable L'energia renovable s el conjunt de fonts d'energia que es troben a m, com l'aigua, el vent... I que es pot transformar en energia amb la seva fora. Tericament sn inesgotables, per si en feim un s massa excessiu es poden esgotar. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera ms rpida a la velocitat que les consumim. Moltes depenen del clima, de manera que no tots els sistemes de qualsevol tipus d'energies renovables es poden installar a qualsevol indret. Una altra caracterstica fora general s que s variable. Aix fa que sigui imprescindible l's de sistemes de guardar i acumular energia i amb la seva fora aprofitar l'energia. Energia no renovable La major part de l'energia que es produeix a Espanya es obtinguda de energies no renovables. L'energia no renovable s aquella font d'energia que una vegada usada, s molt difcil tornar a recuperar-la. S'aconsegueix amb processos com l'acumulaci de carboni... Es basa en general en el consum de combustibles, motiu pel qual de vegades s'esmenta com a combustibles no renovables. Les fonts d'energia norenovables convencionals sn el carb el petroli i el gas natural iles de reaccions qumiques entre determinats materials . Les fonts d'energia no renovables no convencionals sn les provinents dels combustibles conreats i els combustibles nuclears. 4. Fonts d'energia no renovables Sn: PetroliCarb Gas natural L'urani 5. El petroli El petroli s una energia no renovable, ja que n'hi ha poc i costa molt, econmicament i de conseguir-la. Tamb es l'energia ms utilitzada i se n'importa gaireb la totalitat amb un 99'5%.El petroli s una mescla formada per hidrogen i carboni.Els components qumics del petroli se separen i obtenen per destillaci mitjanant un procs de refineria. D'ell s'extreuen diferents productes, com per exemple: prop, but, gasolina, gasoil, fuel, olis lubricants, asfalts, carb de coc, etc.La descomposici de la matria orgnica en un medi anaerbic i sota pressions i temperatures elevades dna lloc a un lquid viscs format per milers dhidrocarburs diferents. Existeixen diferents tipologies dhidrocarburs, amb frmules qumiques diverses. La base atmica dels hidrocarburs s el carb i lhidrogen, al igual que molts dels compostos elementals dels organismes com, per exemple, els hidrats de carboni o els cids grassos, fet que explica el seu origen orgnic. Els jaciments de petroli sn constituts sempre per una roca impermeable, constituint una barrera que el petroli no pot travessar, la qual t damunt della la roca magatzem, on el petroli es troba impregnant la prpia roca. En canvi, els hidrocarburs sn poc miscibles en aigua, sent ms lleugers que aquesta, fet que permet que el petroli formi sempre una capa damunt la seva superfcie. El petroli no forma grans llacs subterranis, sin que omple els forats de les roques dorigen sedimentari, digual manera com succeeix amb laigua en els aqfers o en una esponja. 6. El gas natural El gas natural s una font d'energia no renovable, com el carb o el petroli, est constituda per una mescla d'hidrocarburs, molcules formades per toms de carboni i hidrogen.El seu poder calorfic varia molt segons la seva composici, per els ms elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories. El gas natural es pot obtenir directament sense transformaci.Es tracta de l'energia no renovable ms neta en quant a residus i emissions atmosfriques i del combustible ms eficient per a l'obtenci d'electricitat. Per tot aix es va comenar a usar a partir dels anys 60 com a combustible preferent excepte al transport on continua predominant el petroli. A ms, s'usa tamb com a matria primera de nombrosos productes qumics. 7. El carb El carb s unad'origen orgnic, de color negre o marr fosc. Es fa servir principalment com a combustible no renovable pel seu elevat poder calorfic grcies a que t un contingut majoritari de carboni. Els carbons es poden classificar pel percentatge en carboni que contenen, que est relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses, i aix tothom distingeix entre torba, lignit, hulla i antracita.El carb s un combustible slid d'origen vegetal. Al perode carbonfer, amb el pas dels anys, l'arena i fang de l'aigua es van anar acumulant. La pressi de les capes superiors, aix com els moviments de l'escora terrestre, en ocasions, el calor volcnic, van comprimir i endurir els dipsits fins a formar el carb. Els diferents tipus de carb es classifiquen segons el seu contingut de carboni fix. La turba, la primera etapa de formaci del carb t un baix contingut en carboni fix i un alt ndex d'humitat, El lignit, el carb de pitjor qualitat, t un contingut de carboni major. La antracita s el carb amb el major contingut en carboni i t el mxim poder calorfic. La pressi i el calor addicionals poden transformar el carb en grafit, que es prcticament carboni pur. A ms a ms de carboni, el carb cont hidrocarburs voltils, sofre i nitrogen, aix com diferents minerals que queden com cendres al cremar-ho.L'element carboni apareix en el carb en un percentatge superior a 50% en pes i en un 70% en volum. La humitat que cont s variable i prov de la que va quedar atrapada en el moment de la formaci del carb. Altres constituents del carb sn la matria mineral i minerals carbonatats. La pirita s un mineral amb sofre molt com en els carbons. Hi ha petites quantitats de metalls, com el ferro, urani, cadmi i, en quantitats molt minses, or... El met s un gas que es troba a les mines de carb i pot ser l'origen de perilloses explosions en mines subterrnies. En aquest context especfic se li sol anomenar gris. 8. L'urani L' urani s un element qumic i una energia no renovable. s pesant, de color blanc-argent, txic, metllic i radioactiu. L'urani es troba en petites quantitats a les roques, el sl, l'aigua, les plantes, i en els animals, incls en els humans. s l'element qumic que pesa ms d'origen natural que es troba sobre la Terra. Va ser descobert al 1789 i el va anomenar urani en honor del planeta Ur que acabava de ser descobert al 1781. L'urani natural est format per tres tipus d'istops: urani-238, urani-235 i urani-234. De cada gram d'urani natural el 99'28 % de la massa s urani classe 238, el 0'71% s urani classe 235 i el 0'005% s urani classe 234. La proporci entre urani-238 i urani-235 s la mateixa a tota la Terra i a la resta dels planetes del sistema solar. Usos El principal s de l'urani en l'actualitat s com a combustible per als reactors nuclears. Les centrals nuclears produxen el 17% de l'electricitat obtinguda en el mn. Alguns dels minerals d'urani sn: autunita, carnotita, meta-autunita iamb el qual es fa el combustible nuclear MOX. Un s menys conegut s el de la dataci arqueolgica de roques molt antigues. 9. Fonts d'energia renovables L'aigua L'energia solar L'energia elica Sn: 10. L'aigua L'aigua es una font d'energia renovable, la seva fora quan s'allibera de les preses, genera, molta energia. L'aigua s un recurs molt important, ja que si no ens morim, per a totes les formes de vida coneguda. Els recursos naturals s'han tornat escassos amb la poblaci mundial, tot i que n'hi ha molta, i la escassa disposici d'aigua potable en diverses regions habitades s una preocupaci per a moltes organitzacions, persones... L'aigua cobreix 3/4 parts de la superfcie de la Terra, tot i l'rea per la qual s'estn, la hidrosfera terrestre s comparativament bastant poca. Per ser una substncia amb molta abundncia, noms s el 0,022% de la massa de la Terra. Aquesta substncia es pot trobar en prcticament qualsevol lloc de la biosfera i en slid, lquid i gas. El 97% s aigua salada, que es troba principalment en els oceans i mars; noms el 3% del seu volum s dola. De l'1% restant est en rius i llacs i l'altre 2% restant es troba en capes, camps i plataformes de gel... 11. Energia solar L'energia solar, s una font d'energia renovable; s'aprofita elllum del Sol per a obtenir energia.La radiaci t un valor de potncia que varia segons el moment des dia. La radiaci s aprofitable en els seus components directament i difosa. La radiaci directa s la que arriba directament del focus solar, plaques solars... I no es talla pel cam. La difosa s aquella que est present a l'atmosfera grcies als mltiples fenmens de reflexi i refracci solar dels nvols, i la resta d'elements atmosfrics i terrestres. Es pot diferenciar en lenergia solar fotovoltaica i lenergia solar trmica. Lenergia solar trmica es pot aprofitar convertint-la en electricitat o utilitzant-la sense transformaci.Lenergia solar trmica consisteix en laprofitament directe, en forma d'escalfament o energia calorfica, de la radiaci solar incident. 12. Energia elica L'energia elica, s l'energia que s produda per el vent, la seva fora, s'emmagatzema en un molinet elic. L'energia elica ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinria de molins al moure les seves pales. Actualment, l'energia elica s utilitzada principalment per produir energia elctrica mitjanant aerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial dels generadors elics va sser de 94,1 gigawatts.L'energia elica s un recurs abundant, renovable, que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle reemplaant centrals termoelctriques que funcionen amb combustiblesno renovables, la qual cosa la converteix en un tipus d'energia verda. 13. Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_renovable http://ca.wikipedia.org/wiki/Petroli ttp://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_e%C3%B2lica http://www.formaselect.com/areas-tematicas/energias-renovables/energia-solar.htm http://es.wiktionary.org/wiki/uranio http://centros6.pntic.mec.es/cea.pablo.guzman/lecciones_fisica/carbon.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Gas_natural Fet per: Maria del Mar Batle