les fonts escrites i la realitat arqueològica a catalunya
TRANSCRIPT
Les fonts escrites i la realitat arqueològica a Catalunya
Sebastià Giralt(Grau d’Estudis Clàssics,
Universitat Autònoma de Barcelona)
Conferències de la Secció Catalana de la SEEC per al batxillerat
Girona, 1 de febrer del 2012
Les fonts de la història antiga
Fonts escrites
Arqueologia
Epigrafia
Història
Interpretació històrica
Restes materials
Filologia
Fonts escrites
NumismàticaEpigrafia
Filologia
Numismàtica
Filologia
Numismàtica
Filologia
Numismàtica
Filologia
Numismàtica
De
na
ri rom
à (id
us d
e m
arç),
Bo
ston
Inscripció funerària, British Museum
Inscripcions públiques, privades, funeràries
Textos literaris:• Historiogràfics,• Geogràfics,• Poètics...
Inscripcions sobre mosaic
Mosaic de la vil·la de Can Pau Birol, 300 d.C., Museu d'Història de la Ciutat de Girona
Inscripcions sobre metall
Inscripció de maledicció en plom (tabella defixionis), d’Empúries
Tabula hospitalis, Museu de Badalona
Escriptura ibèrica
Foto: Rafael dP
Dues inscripcions ibèriques del Museu d’Arqueologia de Catalunya(Barcelona)
Empúries
Estrabó(Empòrion) és una fundació dels massaliotes, que està situada a uns dos-cents estadis del Pirineu i dels límits entre la Ibèria i la Cèltica. És una terra tota fèrtil i té bons ports. Aquí hi ha també la petita ciutat de Roses, una fundació dels emporitans; alguns, però, la consideren una fundació dels rodis. Aquí, com a Empòrion, veneren Àrtemis Efèsia pels motius que explicaré en parlar de Massàlia. Primerament, els emporitans ocupaven un illot situat davant mateix de la costa, el qual avui anomenem Palaiàpolis, però, actualment, viuen a terra ferma. Empòrion és una ciutat doble separada per una muralla, ja que abans tenia per veïns alguns indicetes que, malgrat que es governaven amb independència, per raons de seguretat volgueren tenir un clos emmurallat comú amb els grecs, però doble, separat per una muralla mitgera. Però, amb el pas del temps, s’uniren en un sol estat configurat a partir de lleis bàrbares i de lleis gregues, tal com ha passat a molts altres llocs. A prop, hi corre un riu que té les seves fonts al Pirineu i la seva desembocadura serveix de port als emporitans. Aquests són força bons artesans del lli.Posseeixen les terres de l’interior; unes són fèrtils, d’altres no produeixen més que espart, el jonc palustre de menor utilitat, gràcies al qual aquesta plana és anomenada Plana Joncària. Part d’ells habita també la regió que va des dels cims del Pirineu fins als Trofeus de Pompeu, per on es va d’Itàlia a la Hispània Ulterior. (Estrabó, III, 4,8-9).
Aiguamolls Aiguamolls de l’Empordàde l’Empordà
Posseeixen les terres de l’interior; unes són fèrtils, d’altres no produeixen més que espart, el jonc palustre de menor utilitat, gràcies al qual aquesta plana és anomenada Plana Joncària.
Vista general del jacimentVista general del jaciment
Reconstrucció de l’antic paisatge emporitàReconstrucció de l’antic paisatge emporità
Primerament, els emporitans ocupaven un illot situat davant mateix de la costa, el qual avui anomenem Palaiàpolis, però, actualment, viuen a terra ferma (...). A prop, hi corre un riu que té les seves fonts al Pirineu i la seva desembocadura serveix de port als emporitans.
Àrtemis d’EfesÀrtemis d’Efes
Aquí (= a Roses), com a Empòrion, veneren Àrtemis Efèsia pels motius que explicaré en parlar de Massàlia.
Ciutat doble (Estrabó)Empòrion és una ciutat doble separada per una muralla, ja que abans tenia per veïns alguns indicetes que, malgrat que es governaven amb independència, per raons de seguretat volgueren tenir un clos emmurallat comú amb els grecs, però doble, separat per una muralla mitgera. Però, amb el pas del temps, s’uniren en un sol estat configurat a partir de lleis bàrbares i de lleis gregues, tal com ha passat a molts altres llocs (Estrabó). À
rea su
perio
r de te
mple
s
Ciutat doble (Livi, XXXIV, 9)Ja llavors formaven Empúries dues ciutats separades per una muralla. Una l’ocupaven els grecs, oriünds de Focea, com els massaliotes, l’altra els hispans; però la ciutat grega, oberta al mar, tenia un clos de muralla que tot plegat no arribava a tenir quatre-centes passes; el mur dels hispans, més allunyat del mar, tenia un perímetre de tres mil passes.
Mura
lla m
erid
ional d
el s. II
Fases de construcció de les muralles al sud de la Neàpolis
Muralla s. V
Muralla s. II
Muralla s. IV
Parapet s.III
Necròpolis Centre d’Interpretació, descoberta el 2010
Un tercer poble fou el dels colons romans, que hi foren establerts pel diví Cèsar després de la desfeta dels fills de Pompeu. Actualment, tots tres pobles resten units en un de sol, després d’haver estat acceptats a la ciutadania romana, primer els hispans i després els grecs.
Colons romans
(Livi)
Santuari
Ascle
pi o
Sera
pis?
La inscripció [ISIDI SERA]PI . AEDEM
[SIMULACR]A . PORTICVS[NVMAS . N]VMENI . F(ilius)[ALEXANDRI]NVS[DEVOT]VS FACIV[NDVM CVR(auit)]
[ΕΙΣΙΔΙ Σ]ΑΡΑΠΙ[ΝΑΟΝ ΞΟ]ΑΝΑ[ΣΤΟ]ΑΝ ΝΟΥΜΑΣ [ΝΟΥΜΕ]ΝΙΟΥ ΑΛΕ[ΞΑΝ]ΔΡΕΥΣ [ΕΥΣ]ΕΒΕΣ ΕΠΟΕΙ
La segona guerra púnica
LA SEGONA
GUERRA
PÚNICA
A HISPÀNIA
Campament de la Palma d’Ebre
Moneda de bronze hispanocartaginesa encunyada entre el 221-218 aC.
Quadrigatus. Moneda romana de plata encunyada entre el 225-212 aC. Pes 6,2
Uncia. Moneda romana de bronze encunyada entre el 217-215 aC. Pes 14,5 g.
Tàrraco
L’emperador Marc Aureli, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
De pompeians a cesarians
Quan els tarraconenses van anunciar a August que una palmera havia nascut sobre l’altar a ell dedicat, va respondre: ‘Sembla que no es feia servir massa’ (Quintilià, Inst. Orat., VI, 3).
El prodigi de la palmera augústea
Moneda de Tàrraco, època de Tiberi (15 dC): sesterci amb representació d’ara amb palmera i la inscripció C(olonia) V(rbs) T(riumphalis) T(arraconensis)
El temple d’August
Als hispans que demanaven que fos construït un temple a August en la colònia de Tàrraco, se’ls va concedir la seva petició i va ser posat com a exemple per a totes les províncies (Tàcit, Annales, 1, 78).
Dupondi am
b temple octàstil am
b la llegenda C
VT
T / A
ET
ER
NIT
AT
IS A
VG
VS
TA
E.
Finalment el temple han trobat!
....i a la maqueta de nou posat!
Columnes de Tàrraco
provinents de Troia
[Adrià] es va dirigir a Hispània i passà l’hivern a Tàrraco (122-123 d.C.), on va restaurar amb els seus diners el temple d’August (Història Augusta, Vit. Hadr., 12, 3-5).
Ilerda
Indíbil i Mandoni, Lleida
La guerra civil
La campanya d’IlerdaDe bello ciuili, I, 38-87.
BàrcinoAra la teva casa és a Cesaraugusta més enllà dels Alps i de la marmòria Pirene... tens a prop la Tàrraco tirrènica i Bàrcino, situada a la riba d’un mar ple d’ostres. (Ausoni, Epístoles, 3, 4, 21)
Bust, Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona
Factoria de salaons i gàrum, Museu d'Història de la Ciutat,
Barcelona
Inscripció de la muralla fundacional de Bàrcino, MAC
C[aius] Coelius, Atisi filius / IIvir quin[quennalis] mur[os] turres portas fac[iundum] coer[avit].
Gai Celi, fill d'Atisi, duúmvir quinquennal, va tenir cura de construir les muralles, les torres i les portes.
Muralles de BàrcinoIV d.C.
Finals s I a.C,Ca l’Ardiaca
Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino
CÓL(oniae) • IVL(iae) [.] AVG(ustae) • FAV(entiae) PAT(ernae) • BARCIN(oni o –onis) • IIIIII VIRI AVGVSTAL(es)
Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona
Temple romà de Barcelona
Termes donades a Bàrcino pels Minicis Natals pare i fill (125 d.C.), MAC
• Els sèvirs augustals de Bàrcino a Luci Minici Natal fill
Museu de Lepcis Magna,Líbia
Rèplica de la inscripció d’Olímpia, INEFC, Montjuïc
Luci Minici Natal, campió olímpic
[Λ. ΜΙΝΙΚΙΟΣ] ΝΑΤΑΛΙΣ ΣΤΡΑΤΗΓΙΚΟΣ ΟΛΥΜΠΙΑΔΙ Σ Κ Ζ ΑΡΜΑΤΙ ΤΕΛΕΙΩ ΝΕΙΚΗΣΑΣ ΑΝΕΘΕΚΕΝ
ΤΟ ΑΡΜΑ. ΥΠΑΤΟΣ ΑΝΘΥΠΑΤΟΣ ΛΙΒΥΗΣ
El pretor Luci Minici Natal, després de vèncer amb el carro indemne en els 227ens Jocs Olímpics,
va fer donació del carro. Va ser cònsol i procònsol de Líbia.