les formes del llenguatge - universitat de valència · unitat (cada nivell té les seues pròpies...
TRANSCRIPT
LESFORMESDELLLENGUATGE 1LINTERIORDELLLENGUATGE 1.1Lesdimensionsdelllenguatge 1.2Laparcellaciinternadelobjectedestudi 1.3Nivellsiunitats
2ELNIVELLFNIC 2.1Delimitaci 2.2Sons,fonemesitretsfnics
2.2.1.Elso 2.2.2Elfonema 2.2.3Elstretsfnicsdistintius
2.3Lasllaba 2.4Elselementsprosdics
2.4.1Laccent 2.4.2Eltoilentonaci 2.4.3Laduraci
2.5Elsalfabetsfontics 2.5.1Lalfabetfonticdelshispanistes 2.5.2LAlfabetFonticInternacional
3ELNIVELLMORFOLGIC 3.1Laparcelladelamorfologia 3.2Morfema.Morfiallomorfs.Morfofonologia 3.3Laparaula
3.3.1Concepte 3.3.2Estructuradelaparaula
3.4Processosmorfolgics 3.4.1Morfologiaconcatenativa:addici 3.4.2Morfologianoconcatenativa:modificaci,substracci,conversi 3.4.3Acurtament,acronmia,entrecreuament 3.4.4Tipologiadafixos
3.5Formacideparaules 3.5.1Derivaciiflexi:diferncies 3.5.2Derivaci 3.5.3Composici 3.5.4Classedeparaules 3.5.5Flexi.Paradigma 3.5.6Tipologiamorfolgicadellenges
Tema5:Lesformesdelllenguatge 2
4ELNIVELLSINTCTIC
4.1Laparcelladelasintaxi 4.2Loraci
4.2.1Oraci,clusula,fragment 4.2.2Tipusdoraci(criteridelafuncicomunicativa) 4.2.3Oracisimpleicomposta 4.2.4Estructuradeconstituentsisintagma
4.3Relacionssintctiques 4.3.1Dependnciairecci 4.3.2Lavalncia.Estructuraargumental 4.3.3Concordana,ordre,mfasi
4.4Categoriessintctiques 4.4.1Categorieslxiquesigramaticals.Estructurageneraldelsintagma 4.4.2Categoriesbuides 4.4.3Recursivitaticoordinaci
4.5Funcionssintctiques 4.5.1Subjecte,predicat,objecte 4.5.2Tema,rema;focus 4.5.2Tema,rema;focus[cont.]
4.6Autonomiaiinteraccidelesestructuresoracionals 5.REFERNCIES Lectures Bibliografia(ireferncies)
Tema5:Lesformesdelllenguatge 3
LESFORMESDELLLENGUATGE
1LINTERIORDELLLENGUATGEElllenguatge:sistemadesistemeselllenguatgenaturalnosunarealitathomognianiuniforme:diverses
llengesdualismellenguaparla(Saussure,1916:cap.III):
+parla
llengua:llenguatge
Fig.1
Lobjectedestudidelalingstica:elllenguatgeelllenguatge(L)nosunaentitatautnoma,formapartdelarealitatms
general,elmncognitiu(W)elllenguatgeincideixsobreelmnielmnincideixsobreelllenguatge:
Fig.2
p.e.,laccimodeladoradelllenguatgesobrelamaneradeveure,comprendreicomportarnosalmn.
larealitatexerceixlaseuainflunciasobreelllenguatge:varietatslingstiquessocialmentcondicionades,ilamateixaestructuragramatical
lestudidelllenguatgepotabordaraspectesdiversosLalingsticainternaentnelllenguatgecomsistemaensmateix,
interessantseperlesrelacionsentreelsseuselementsconstitutius.Lalingsticaexternaentnelllenguatgeencontacteamblarealitat
circumdant,p.e.,perlaseuaincidnciaenlasocietatoenlindividu.unabasemetodolgicacomuna?
lacompartimentacilingsticasmetodolgica,ilesfronteresentrelesparcellessnborroses,comlaprpiarealitat
lahistriadelalingsticaensmostraquecadaunadelesdistintesteories
Tema5:Lesformesdelllenguatge 4
semblamsapropiadaperatractarunsaspectesdelllenguatgeinotantperatractarnealtres.
lesdiferentsescoleslingstiquesshanpresentatasovintcomalternativeslesunesdelesaltres,demaneraquecapdellessemblahaverseesforatenplantejarunparadigmaglobaliglobalitzador(cf.Lpez1980:1.2).
coincidnciaendiversosaspecteselllenguatgecomsistema;comunsistemadesistemes.conceptescomestructura(elconjuntdelesrelacionesqueuneixenentreselselements
dunsistemalingstic),nivell(cadascundelsplansdelestructuralingstica)iunitat(cadanivelltlesseuesprpiesunitatsfonema,morfema,lexema,
oraci,elsignelingsticlaunitatbsicadelllenguatge(enlabasedelesescoles
estructuralistes).estudiarlatotalitatdelllenguatge:
criteriparcelladordelsnivells,iladescripcidecadanivellnecessitadunaunitatbsicadereferncia.
1.1LesdimensionsdelllenguatgeLlenguatge:objectedestuditridimensional,quesdefineixpertrestipusde
components,forma,funciisignificaci.decasa- unaseqnciadefonemes:/kza/ forma (SNTTOTAL)- unsubstantiufemensingular funci (SNTPARCIAL)- unconcepte,lobjectementalcasa significaci (SNTSCT)
Lesformesfniquessnrealitatsqueexisteixenforadelalingstica,
objectesempricslasignificaciremetalmncultural,realitatexternalafuncisabsolutamentinternaalllenguatge
deloraciElsalumnesatenenalprofessor,lassociacidecertesmarquesformalsamblasignificacidepluralitatenelsalumnes:funcideconcordana(plural)ambatenen
Tema5:Lesformesdelllenguatge 5
1.2LaparcellaciinternadelobjectedestudiLesdimensioneslingstiquesenspermetenparcellarmetodolgicament
lobjecteperafacilitarlaseuadescripci,commostralafigura:
Fig.3
unaparcelladelimitadaperlesdimensionesformalifuncional;unaaltraparcelladelimitadaperlesdimensionesfuncionalisignificativa,iunaterceraparcelladelimitadaperlesdimensionessignificativaiformal.
1.3NivellsiunitatsTaula1
DIMENSIONSDESCRITES/descriptors unitats DISCIPLINESFORMAFUNCI/significaci fonema FONOLOGIASIGNIFICACIFUNCI/forma semema SEMNTICAFORMASIGNIFICACI/funci morfema MORFOLOGIAFORMAFUNCISIGNIFICACI oraci SINTAXI
Enelnivellfnic
Delestudidelafuncidelesformesatenentlaseuacontribucialadiscriminacidesignificacionsseencarregalafonologiafonema:conjuntdetretsfnics(forma)pertinentslingsticament(funci)
peradiferenciarsentits(significaci).Enelnivellsmic
Delestudidelafuncidelessignificacionscontingudesenlesformesfniquesseencarregalasemnticasemema:conjuntdetretssmics(significaci)pertinentslingsticament
(funci)aglutinatsperunaseqnciafnica(forma).Lamorfologia:lescombinacionsdeformesisignificacionsatenentalseuvalor
funcional
Tema5:Lesformesdelllenguatge 6
morfema:associacidecadenafnica(forma)isignificat(significaci)consideradadesdelaperspectivadelaseuapertinnciadistintiva(funci).
sintaxi:lestresdimensionesdelllenguatgeoraci:collaboracideforma,funciisignificacicaplacomunicaci.
Grficament
Fig.4
Tema5:Lesformesdelllenguatge 7
2ELNIVELLFNICLaparcellafnicadelllenguatge,sestudiadaperlafonticailafonologia
2.1Delimitacifonologia:estudiaelssignificantsdesdelpticadelallenguafontica:hofaenlaparla:
aspecteextern,realitzaci: aspecteintern,funcional:fontica
significant imatgeacstica
fonologia
significat concepte
Fig.5
Lafonologia:
contribucidelsignificantalafuncicomunicativadelllenguatge,atenentsacapacitatdedistingirsignificats
funcionalitatdelesformesfniquesenpermetreelsparlantsestablirdifernciessignificativesambelles.
Lafontica:realitzacidelsignificant,lacadenasonoraconcreta,comfetfsic,
articulatoriiauditiu.disciplinasintetitzadora:utilitzainstrumentsimtodesdedisciplines
alienesalalingstica(comlanatomia,lafisiologia,lafsicaolapsicologia).
2.2Sons,fonemesitretsfnicselementssegmentals:resultatdelapartici(osegmentaci)delacadenasonorasllaba:sundelsfragmentsfnicsaqupotconduirlasegmentaci;agrupaci
desons,sons:snelementsconcretsquesrealitzenenlaparlafonemes:elementsfnicsabstractes.
Tema5:Lesformesdelllenguatge 8
2.2.1.Elsounitatdelafontica.diversesperspectives,queconfigurentrestipusdedescripcifontica,
articulatria,acsticaiauditiva(Llisterri1996:70):
EstructuralingsticaEstructuralingstica
Controldelaparellfonador PercepciOnaSonora
portadoradelmissatgeMovimentsaparellfonador Audici
Fonticaarticulatria Fonticaacstica
EMISSORCODIFICACI
CANALDETRANSMISSI
RECEPTORDECODIFICACI
Fonticaauditiva
Fig.6
2.2.2Elfonemaunitatcentraldelafonologia.unitatmnimadelasegonaarticulacidelllenguatge(Martinet1960:1.8).elsmonemessnanalitzablesenunasuccessidunitatsmenorssense
significaci,cadascunadelesqualscontribueixadistingirunmonemadunaltre(cata/casa/cosa/llosa,).
fonema:unaformafnicamnimaquenotsignificaciassociada,perqueposseeixcapacitatdiferenciadoradesignificats.
Elfonemasunaunitatabstracta,pertanyalallenguasaussureana,quesrealitzaenlaparlamitjanantsonsconcrets.
Elsdiversossonsquepodenactualitzarunmateixfonemasnvariantsfontiquesquerebenelnomdallfons.Allfonsde/n/:
alveolar [n]:nas palatal []:panxavelar []:angle labial [m]:empalmardental [n]:canta labiodental []:mfasi
endeterminadescircumstnciesfonemesdiferentspodensuspendrelaseuaoposici:neutralitzaci;elresultatsunarxifonema(Trubetzkoy1939:II.C),quetcomvariants
Tema5:Lesformesdelllenguatge 9
prpieselsfonemesdeloposicineutralitzada.Loposicientreelsfonemesnasalsdelespanyolsneutralitzaen
posicifinaldesllabatravada(cf.Alarcos1950:116),elresultatslarxifonemanasal/N/.
2.2.3ElstretsfnicsdistintiusElstretsfnicssnlesunitatsfniquesmenors:
cadafonemasecaracteritzaperunconjuntdequalitatsfniquessobrelesquesbasalacapacitatopositiudistintivadelsfonemes.
matriusdetretsdistintius:
/t/ /d/
++++
sonoradentaloclusivaoralconsonant
+++++
sonoradentaloclusivaoralconsonant
2.3Lasllabaqualsevolparlantpotdividirlesparaulesensegmentsquecorresponenalque
denominemsllabes.lamajoriadelesescripturesprimitivesconegudes(ibrica,cretenca,demtica,
snscrita)arribenaletapasillbica:elsseussignespretenenrepresentarlessllabes,noelsfonemes(cf.Gelb1952).
Intutivament,lasllabascadascundecolpsdeveuenquemetemelsenunciats;
Lasllabasunaextensiambprincipiifinalquecomportauntemps(breu).Enlaproduccidelasllabasessenciallapresnciadimpulsosdenergiade
lairerespiratori.Encadaimpulsnhihauncim/cimadesonoritatiperceptibilitatmximsquecorresponalnuclisillbic,ipothaverhitambaltreselementsmenyssonorsimenysperceptibles,queserienelementsmarginals.
duesclasses,corresponentsalstretsdefinidors[voclic]i[consonntic],segonsladistribucidelssegmentsfnics- classeVrepresentaelcimonuclifnic,i- classeCcorresponalaporcisillbicaqueenvoltaelnucliirepresenta
eldescensdelcimi,pertantelsseuslmits,Comquelaposicinucleardestacaperserelmomentidentificadordelasllaba,sconsiderauncomponentobligatori;larestasopcional.
composicidelasllaba:
Tema5:Lesformesdelllenguatge 10
sllaba
atac rima
nucli coda
XX X(C) (V) (C)
Fig.7
tipussillbics:distintespossibilitatsderealitzacidelsllocsconstitutiusdelasllaba:- Vnucli(solsunavocal),- VCnucli+coda(sllabatravadasensatac),- CVatac+nucli(sllabaoberta,laprototpica),- CVCatac+nucli+coda(sllabatravadaambatac).
Lesquemaassumeixlacaracteritzacidelasllabacomqualitatsonoraelnuclientreduesdepressionsfniqueslatacilacoda,quesnllurslmits.
2.4Elselementsprosdicstretsprosdicsoelementssuprasegmentals:fanrefernciaaunitatssuperiors
comlasllaba,laparaulaolafrasefenmensprosdics:laccent,eltoilentonaci,iladuraci.
2.4.1LaccentLaccentsuntretprosdicqueafectalasllabadepndelaforadespiraciunadefinici:unasllabaquedestacarespectealesdelvoltant.identificaciambaccentdintensitat[persunfenomenmscomplex(cf.
MartnezCeldrn1994:5.1)].a)intensitatvs.sonoritat
laintensitatsunfetfsic,relacionatamblamplituddelesonessonoresi,articulatriament,amblaforadeixidadelaireprocedentdelspulmons;
lasonoritatperceptivasunfetpsquic,stractadelasensaciqueprodueixlaintensitat.
b)sonoritatinherentdelssons;
Tema5:Lesformesdelllenguatge 11
p.e.,una[s]sonaensmateixmsfortaqueuna[f];una[a]tmoltamssonoritatqueuna[i];depnprincipalmentdeltimbredecadaso.Laccentaugmentalaquantitattotaldenergiaenlasllabaperlaforaespiratria.Amsams,provocamodificacionseneltoiladuraci,laqualcosacontribueixaquelapercepcidelasllabaaccentuadasmsprominent.Alespanyolialcatalsemblapredominarlaintensitatsobreelsaltresfactors.Enaltresllengessladuraci(itali)oelto(angls).Esdiferencientradicionalmenttrestipusdaccent:
- intensitat(espiratori,articulatori,dinmicodesonoritat),- tnic(musical,cromtic,meldicodaltura)- quantitat(quantitatiu).
c)calmatisarqueentoteslessllabes(accentuadesono,tniquesotones)nhihaenergia;ltonaentmenysquelatnica.Labsnciadenergiasolshisalsilenci
llengesdaccentlliure llengesdaccentfix.Laccentpotocuparqualsevolposici les
ladelaparaula;laseuaaparicinosprevisibleitcapacitatdistintiva
Laccentuacisprevisible,paraulessempreportenlaccentenmateixaposici.
angls txec:abstract / abstract raulessnsempregreusresum / abstraure
lespa
rus francsmuka / mukasuplici / farina
lesparaulespronunciadesalladamentalleugeraaccentuaciagudatenenun
altresll eseng
notenenesquemestotalmentlliureso resfetsfnics:Alcatal,p.e.,laccentnostotalmentindependent(enelsdialectes
):nhihacanvidetimbreenlesvocalspostniques./
llib
2.4.:resultadelaintervencidelsmsculslaringisenlatensivoluntriadeles
eraproduirunnombremajoromenordevibracionslarngies.
independentsdalt
orientalsAlespanyol,spotdistingirparaulessegonslaposicidelaccent(lmite
limite/limit),perun76%deparaulessngreus;ertatdaccentuacirelativa.
2Eltoilentonacito
cordesvocalsp
Tema5:Lesformesdelllenguatge 12
laccentpotprovocarcanvisdetoperlaforadexpulsidelaire.ngestonals:spoteleva
Llee robaixarlafreqnciavibratriadelescordesvocals
peraunitatssignificativesmnimes(monemesoparaules).
[vall(tocncau,i.e.,baixascendentdescendent)
ent)hiha ncies qualitatdelssons:
les lsten res,les lsobe esquelestancades
lentones atiduraci
lllargdunenunciat.riacionsmeldiquescanalitzenvalorscomunicatius:poden
ten c:caracteritzenlamodalitatoracionaliserveixen
Le talquesmanifestaenel
Far enunacorba
Ser
perlavariacideltramfinal.determinatsconstituentsdelafrase,comaraeltpicdel
c)fu cional,
2.4.3Ladusrefereixalaprolongacidelarticulacidelso.cadasoposseeixunaduraciintrnseca,quedepndelaseuanaturalesa.
ertes(baixes)tenennormalmentunaduracimajorqueles
lesvariacionsdelafreqnciafonamental(i.e.,elscanvisdeto)diferenciar
xinsmandar:[m] mare(toaltneutre)m] cnem(toaltascendent)[m] ca[m] renyir(toaltdescenddifer intrnsequesdetosegonslavoca ennormalmentuntomsaltquelesconsonantssonovoca rtessntonalmentmsbaix
aci:tractadelasensaciperceptivadelesvariacionsdeto,intensita
Estesvaexpressaractitudsiemocionsdelparlantentambvalorfonolgiperaassenyalarconnexionsentrelesunitatssintctiques.ntonaciomelodiasuntretsuprasegmennivelldelenunciat.efernciaalasuccessidetonsdelsdiferentssonsqueformentreduespauses:grupfnic.veixperaa)diferenciartipusdemodalitatoracional(enunciativa,interrogativa,
exclamativa,dubitativa,)b)destacar
comentari,oelfocusdelapressuposici.nciextralingstica,portadoradinformacidetipusemorelativaalestatdnimoalintencicomunicativadelparlant.
racie
lesvocalsobtancades(altes);
lesconsonantssordesdurenmsquelessonorescorresponents,ilesfricativesmsquelesoclusives.
Tema5:Lesformesdelllenguatge 13
Elcont enlaprolongacidelssons:lesvocalssnms
lesdife aneraindependentoencombinaci
reu[]:bittros,[]).t
repartimentdelaconsonantantsdobles,totiquefonticament
s [pbbl]
2.5Els
instrumentdetranscripciiquespodrienservir,permostrenrelacionsfora
complexesentreunitatsfniquesigrafies.lletra(grafema)isonosempresnbiunvoques.
sacena
es:o
iaplaa
ius:
at.: ome
2.5.1L panistesroposatperTomsNavarroToms
1915enlaRevistadeFilologaEspaola
exttambincideixllarguesseguidesdoclusivessonoresquedavantdelessordes.
rnciesdeduracisemprendemambeltimbre.langlsdiferenciaduesvocalsanteriorsaltes
- unatancadaillarga[i]:beatcop,[i])- obertaib
Elllatclssicdistingiademaneraindependen- vocalsllargues:vnitvingu,i- vocalsbreus:vnitve
Encatal,lageminacipotdonarlasensacideentreduessllabes:sncomconson tractadunsollarg:poble
alfabetsfontics
Lesescripturesalfabt
Lescorrespondnciesentrea)ungrafemarepresentadiversossons:
esp: [k][] cocat: [k][s] casacega
b)unsosrepresentaambdiversesgrafiesp: [x] jamngitancat: [s] sculcinc
c)duesgrafiesrepresentenjuntesunsonic:esp: [g] guerracat: [s] passar
d)unasolagrafiarepresentadossonssuccessesp: [ks] extracat: [gz] examen
e)ungrafemanorepresentacapso:esp./c hijo/h
alfabetfon ticdelshisp
Tema5:Lesformesdelllenguatge 14
2.5.2LAlfabetFonticInternacionalLAssociaciFonticaInternacional,1886,
/IPA).ttp://www2.arts.gla.ac.uk/IPA/.
1889:AlfabetFonticInternacional(AFIh
Tema5:Lesformesdelllenguatge 15
3ELNIVELLMORFOLGICmorfologia:estudidelaformaiestructuradelesparaules.
3.1Laparcelladelamorfologialacasadelduc[lakazadelduk]valorsignificatiuobjectepertanyentaunapersonaambttolnobiliarifunciona
objecte hasvistlacasadelduc?,llocprocedncia venimdelacasadelduc,rtol lacasadelduc
variacideformalacasa/lescases,duc/duquessalescasesdelduc,lacasadeladuquessa,
lesvariacionsnocomportencanvidefunciobjecte hasvistlescasesdelduc?,llocubicaci venimdelescasesdelduc,rtol lescasesdelduc,objecte hasvistlacasadeladuquessa?,llocprocedncia venimdelescasesdelduc,rtol lescasesdelduc,
Paraules
elsenunciatsqueempremestanformatsperlaconcatenacidelementsdextensimenorlacasadelduc:lacasadelduc
LesvariacionsdenotencanvisparcialslA~lES,casA~casES,duc~duquESSA
noconsideremquedenotencanvisdesignificat(tantcasacomcasesrefereixenelmateixconcepte,aligualqueduciduquessa),
uncanvienlafunci:singularcasafrontapluralcaseS,masculducifemenduquessA.
Altrescanvisbaixaperbaixar:lacasabaixa(alta)ilamarebaixaelpotnoconsideremuncanviradicalde
significaci(esdenota[collocarauna]alriainferioralordinria,sentrebaixaalriainferioralordinriaiverddetalcolor,:
canvienlafunci(adjectiubaixa,verbbaixar).Estesdifernciesnosestableixenenelenunciatsinalinteriordecada
elementlxic,integrantpossibledunenunciat:elsmnimscanvisenla
Tema5:Lesformesdelllenguatge 16
formadunaparaulacomportenunavariacidelafunci,nodelseusignificat.Peraixsdiferenciaentredosnivellsdelestudigramatical:- elnivelloracionalalquecorresponlestudidelasintaxi,i- elnivelllxicodelaparaula,abordatperlamorfologia.
elsenunciatsescomponendelementsdextensimenorambformaisignificaci,paraules,
lesparaulestambpodenestarformadesdepartsambformaisentitfuncional:casas,lashabitatge/determinacisingular/plural,duc/essapersonaambttolnobiliarimascul/femen),baix/aralriainferioralordinriaadjectiu/verb)
tenenunaestructurafuncionament(criterideclassificacidelselementsencategories).lliure:
complementdesubstantius(airelliure),funcidatribut(lhomeslliure),etc.,pernocomnucliverbal(*lanormalliuredelimpostdesuccessivs.la
normalliberadelimpostdesuccessi);lliberar(verb)nopotsercomplementnominaloatribut*airelliberar,
*lhomeslliberar,vs.elcoslliberacalor.variacienlaformainoaltrespossibilitatsperpertnyeraunaclasseo
categoriainoaunaaltra:baixes(Adj)pluraldebaixa;baixes(V)(baixar)nodenotapluralsin.EnsntesiLamorfologiasocupadelestudidelestructuradelaparauladeterminant:
a) lesunitatsopartsconstitutives,quemostrenunaformaassociadaaunsentitfuncional(duc:ducpersonaambttolnobiliari,/essamascul/femen),
b) lacomposicidesdelesformesconstitutivesamblaseuafunciopropietatsgramaticals(formacideparaules),
c) lesrelacionsomecanismescombinatorisdelespartsintegrantsambquesformenlesparaules(processosmorfolgics),
d) laseuaconfiguracidesdelstipusdecategories(categoriesgramaticalsiclassesdeparaules).
Elslmitsnosempresntantclars.a)amblafonologia
balconsicasesrefereixenconceptesdistints:
Tema5:Lesformesdelllenguatge 17
balconsoberturaalexteriordesdelsldunpis,caseshabitatge;
perentotsdoscasosesdenotalafuncideplural[n]s(balcons)isencases:duesformesdistintesperalamateixafunci.
Lacapacitatdistintivadesignificatsdelexpressifnicaentre/s/(caa)i/t/(cata)o
lasimplefuncionalentre/s/(parles)i/n/(parlen)aqunotlefecte:/s/i/ns/snformesdistintes,noesdiferencienenlafunci.
b)ambellxic.Ladistincidegnereduc/duquessareflectitperunaformaintegrantdelaparaulacavall/eguaperelementslxicsdistints
c)amblasintaxi:termescompostosbocamnega:articulacidedossubstantiusqueoperencomunaunitat
laformacidepluralnoapareixenelprimerelement(*boquesmnega)sinalfinal(bocamnegues:bocamnegues,comenmnegasmnegues),
homegranotatambdenotaunconceptehomeamblequipnecessariperaefectuar
treballssubmarins,laformacidepluralqueadmetsdistinta:homesgranota(*homegranotes)indeterminacidesisunasolaformaounaconstruccisintctica
apositiva.termessintagmtics:mardefons:
designaunconceptecompotferhounaparaula,sempracomunsolelementlxicinoadmetdeterminantsalseuinterior*mardun/este/dequalsevolfons
sinperatotelterme:una/la/esta/mardefons,unamardefonsprolongada
3.2Morfema.Morfiallomorfs.MorfofonologiaLesparaulesescomponendunitatsinferiorsqueconstendunaformaiun
sentitfunciassociat.Estesunitatsesdenominenmorfema,launitatmnimadanlisienlamorfologia.Identificarmorfemesa)segmentarlacadenalxicaenparts,lesformesresultantstenenunsentit
funciassociat.entrebancquescollocaenmigdificultant:entre+banc:entreenmigdeibancseient
Tema5:Lesformesdelllenguatge 18
endins:(enfilar:posarenfila)+trebanc(?)guiadaperlacomparacide
b)ocurrnciesdelaparaula.entrebanc:reconeixementdeformesseparadesenaltresenunciatsentre:hodeixarentredosllibresbanc:lhetrobatenunbancdelalbereda
Estecriteriscomplementaambeldec)distribuci:
alsparellsnecessariinnecessari,realirreal,personalimpersonal,lgicillgic,spodendeterminarduespartsengeneralperatotselscasos:unaforma(necessari,real,etc.)ilanegacidestaformaambmanifestacionsdistintesin,ir,im,il;representenelmateixsentitfuncipervarienenpartenlaforma:stractadelamateixaunitat.
d)criterisetimolgics:gramtica:gramma+tica(derivatiuadjectiu;estudidelallengua[lalletra])nogramunitatdepes+tica:elsentitglobaldelelementlxicsproudistint
e)falsesassociacionssemntiques(VarelaOrtega1990:4.2.1):monokiniderivatdunafalsaassociacidebikinipeadebanydeduespeces,en
realitattermemetonmicambelnomgeogrficdunatoldelaPolinsia,
componentsbidos+kini(suposadamentlapea):bianual,bicampi,bicolor,vs.anual,campi,monocolor+kini.
Morfema,morf,allomorf
Enlaidentificacidelsmorfemessconsideraquehihaunacorrespondnciaentreformaisentitfunci.
morfema:unitatconformadaperlaformaielsentitfuncimorfoexponent:laformadelmorfema/duk/,//,/esa/sentitfunci:personaambttolnobiliari,gn.mascul,gn.femenallomorfs:formesvariantsdunmorfema
elmorfemadesentitnegatiuinsmostracom[in]eninnecessari,[i]enirreal,[im]enimpersonal,[il]enillgic
morfofonologia:lestudimorfolgicqueatnalavariaciallomrfica.Tipusdalternana
1) alternanapercontextfnicoalternanacondicionadapelcontextfnicofonmicalavariacienlaformadelmorfemanegatiuin([in]innecesari,[i](ireal)
Tema5:Lesformesdelllenguatge 19
[il](illgic),[im]impersonal)2) alternanacondicionadamorfolgicaogramaticalmentcondicionada:
alternanacondicionadapelcontextgramaticaloeltipusdemorfemaambqushadecombinar.collir(presentdindicatiu)
i. /ku/:cull(1,3pers.sing.,3pers.plu.)ii. /ko/:coll(1i2pers.plu.)
mspatentenelscasosdeplenasubstituciosupleci,comlesformesdelverbsser:ser,era,s,fui,(Matthews1974a:caps.5i6).
3) sandhi:estudidelalternanadelesformescondicionadafonmicamentvistacomunaqestidadaptacifnicadelsmorfemesenelcontextde
laparaulaempratpelshindsexemple:assimilacielsonasaldelmorfemanegatiuinsadaptaalcontextfnicdelasllabasegentenqucomenaelmorfemaambquescombina:- innecessari(
Tema5:Lesformesdelllenguatge 20
morfema,unitatgramaticalmnima.pertalcircumstncialaseuacaracteritzacipresentadificultats.
3.3.1Concepteformamnimalliure(L.Bloomfield,apudPena1999)
quepotemprarsedemaneraindependentinosanalitzableenpartsomorfemesinferiorsquesiguenlliures.
morfemalliure:potserusatdemodeindependenti,pertant,nonecessitasercombinatambaltresperamanifestarse;pa,sal.
morfemalligat:calunirloambaltresperaconstituirmorfemeslliures,nopotserempratdemodeindependent.per,er,a,calcombinarlosperaconformarlaformalliureperera.
Unaprovatpica(identificacideparaules):laformapotserrespostaaunapregunta
Acomstacasa?Bgran.Adiusqueshacompratuna...?Bcasa.Adiusquesehacompratuna...?B*s.foradepreguntesdidentificacigramaticalAlamarcadeplurals?Bs
Casospolmics:1preposicions:deacasadefusta
comrespostaspossiblesolsambtipusespecficsdepregunta:dmfasi
Atensunacasaambfusta?BDe
didentificacigramatical:Alelementquevaentrecasaifustas?BDe
2cltics:elementsquedevegadessescriuendemodelliureialtresformenpart
dunaparaulaPereesllavaLlaves
3compostos:bocamnega:duesparaulesboca,mnegaambduespodenfuncionarcomelementsindependents
Tema5:Lesformesdelllenguatge 21
4.lesllengesdetipuspolisintticoincorporants:hihasituacionsenquaquestacaracteritzacideparaulanosajustaal
seumecanismegramatical.Eltxuktx(esp.:chucoto)(Siberia,apudRadfordetalii1999:260262).
mecanismegramaticaldeformacidenunciats:construirenunciatsparaula,holofrases,enquelselementsparaulaconstituentsdunaoracipassenaincorporarsecommorfemesdelnuclioracional;resultat:unaoraciqueperlaformasunaparaula.
Lexpressioracionaltluenelnjovaigveureuna/lapellt lu en nelnjo vaigveure una/la pell
esconverteixenlexpressicompactatellukjovaigveureuna/lapellt el lu kjo pell vaigveure joenqulobjectenelnshaunitalarrelverballu,perdelmarcadordecasobjecten,iafegeixelmarcadordesubjectedeverbintransitiuk,perqulexpressihacanviatdetransitivaaintransitiva(lobjecteshadilutenlabaseverbal).
Nonhihaencaraunadefiniciquecontemplelesdistintessituacions.Laparaulaocupaunaposicientredosnivells:
elsintctic:nslaunitatmenor,combinableambaltresperaconstituirsintagmesioracions,i
elmorfolgic:nslaunitatsuperior,conformadadaltresderanginferioriambunaorganitzaciestructural.
caracteritzaciperalespanyol(Pena1999:66.2.5)[icatal].Comaunitatmnimasintagmtica
a) potvariarlaseuaposicienlacadenasintagmtica:Peremenjafruita,fruitamenjaPere,menjaPerefruita;
b) entreunaseqnciadeduesparaulesspossibleinsertarunaaltra:Peremenjamoltafruita;
c) espotferunapausaabansodesprsdunaparaula[representadaper|]:Pere|menjafruita,Peremenja|fruita.
Comaunitatconformadademorfemespresentalessegentspropietats:d) lordedelsmorfemesintegrantssfixinonadmetunareordenaci:inactius(in+actiu+s,pernoactiu+in+s);
e) noadmetlinsercidunaaltraparaulaenlaseqnciadelseusformants:bocamnega(boca+mnega),per*mnega+boca;
Tema5:Lesformesdelllenguatge 22
f) nospotsepararelsmorfemesintegrantsiextraurelsconformantparaules:cantar(canta+r):*araricantaunajota,*aracantaperrunajota;spossibleambelipsi:posturespreconciliarsipostconciliars>posturespreipostconciliars,treballenrpidamentipulcra);
g) nospossibleferunapausaentrealgundelsseusconstituents:miserable:*misera|ble.
unaparaulasajustaaestespropietatsengrau(JessPena).elscltics
admetenlavariacidordre(emllava:llavem),spossiblesepararlo(emietllava),pernospossiblelapausaentrelabaseverbalielcltic(*em|llava,
*llava|m).larticle
noadmetalterarlaposici(lacasa:*casala),admetaltreselementsentreellielnuclinominal(elmonument:elgran
monument),inotoleraserseguitdepausa(lacasa:*la|casa).
3.3.2Estructuradelaparaulaparaula:conformadapermorfemesparaulasimpleomonomorfmica:constadunsolmorfemapaparaulespolimorfmiques:constendemsdunmorfemacadenetes:caden+et+e+s.constitucideunaparaula:elsmorfemesintegrantssorganitzenenuna
estructurajerrquica.constituentsdelestructurajerrquica:
boca,abocar,boqueta,bocades,desbocar,bocana,bocatgesiembocar- Arrel:bocsignificatcomentotaestasriedeparaules- Afixos:a,des,em(en),a(e),da(de),r,s,et,atgeelsmorfemesafixossndedistintanaturalesa:derivatiusiflexius
- afixosderivatiusposiciqueconnectadirectamentamblarrel,peldavantoacontinuaci;funci:expressaralgunamodificacidesentitocategoriaexpressadaper
larrel1)prefixos:a,des,em(enestecasenconcurrnciaambelmorfemar)
modifiquenlacategoriagramaticaldelarrel(unverbquederivadunarrelsubstantiu)
aportenlanocidea:vessarelcontingutdunrecipientenunaltreperlaboca
Tema5:Lesformesdelllenguatge 23
(abocar),des:llevarlabocaaalgunobjecte(desbocar),em:posarperlaboca(embocar);
2)sufixos:et,atge,ada;segueixenlarreltambexpressenunamodificacidelsignificatdelarrel,aquboc:et:sentitdiminutiu(boquet),ada:sentitdeefectedunaacci
(bocada:trosdequalsevolcosaquesarrancaamblaboca- afixosflexiusodesinnciesdelaparaulas:sufixque
apareixmsallunyatdelarreltunsentitgramatical,denombre(boquetes,bocades),pernorepresentauncanvienlasignificacidelaparaularespecte
delarrel.Laparaulaambunaestructuraflexiva:escomposade
- morfemesdedesinnciaoflexius,quereflecteixenunavariacicorrelativaalesnocionsgramaticals,i
- tema,partinvariable.Encadenetes:cadenetes
desinncia(denombre)s,itema:lapartrestantcadenete(cadeneta)estructuradeltema:cadeneta
- larrelcaden- derivatiueti- elmorfemavocaltemticaa.
boques:temabocaidesinnciadenombrepluralsembocavenconstade
temaembocaidesinnciaverbalven(temps,mode,nombreipersona);temaembocaestformatperlarrelbocielprefixderivatiuem(que
ambelmorfemarenembocardeterminaunderivatverbaldesdelabasesubstantivaboca).
Tipusdetema:- temasimple:coincideixlarrelambeltemapa,- temaderivatocomplexsipresentaunaestructuraformadadarreliafixos
derivatius;- temacompostsilestructuraestformadaperdosomstemes:les
paraulescompostescombocatort(temaboca+tematort).Eltermebase
designatotaformaconstituentdeparaulaquepotrebreunprocsdeformacideparaules,
designanocionalmentelgruparrel+tema;
Tema5:Lesformesdelllenguatge 24
boca(arrelboc+temaa)seltemailabasedelaformaflexionadaboques,
embocaslabasederivadadelarrelbocambelmorfemaderivatiuem.Representacidelestructuradelaparaula,ennotaciarbrea:
paraula
base
base
desinnciaarrel tema derivatius
Fig.8
Lestructuradecadenetestelsegentesquemadarbre:
paraula cadenet-e-s
base
base cadenet-
cadenet-a
arrel derivatius tema desinncia caden- -et- -a -s
Fig.9
3.4Processosmorfolgicspautes,regles,quesesegueixenperaconformarunaparaula.
Enelsexemplesanteriorsboca,abocar,boqueta,bocades,desbocar,bocana,bocatgesiembocar:
Mecanismedaddici:bocades,bocatges:basetemticabocada,bocatge+s,
nocanviadesignificatbocada:basetemticaboca+da,
Tema5:Lesformesdelllenguatge 25
termenouperadesignarunsignificatdistintdelabasetrosdequalsevolcosaquesarrancaamblaboca
embocar:EM+boca+R:posarperlabocaEM_R:(prefix_sufix)+boca+:base
enunprocedimentmorfolgicesdistingeixenduesparts:- morfemeslxics:
conformenlabaselxica:telsignificatelmorfemaboca,i
- morfemesgramaticals:elselementsmodificadors,queaportenelsentitfuncidecarcter
gramaticalomodificadorsdelsignificatlxicdelabase:et,da,oelmorfemadesinncialsdestosexemples.
esquemageneral:
prefixacisufixaciinfixaciafixaci
concatenativa
cicumfixaci
morfologia
transfixaciaddici
composici
processosm
orfolgics
Fig.10
3.4.1Morfologiaconcatenativa:addiciaddici:aunabaselxicaseliafegeixunaltrecomponent,augmentantlaseua
extensimorfologiaconcatenativa
morfologiano
concatenativa repeticimodificaci substituci
substracciconversi
acurtament/truncament/escurament
altres
acronmia
tipus
entrecreuament
Tema5:Lesformesdelllenguatge 26
submodalitats:a)composici:bocamnega:boca+mnega
aunabaselxicaseliafegeixunaltrabaselxica;elresultatsunaparaulacomposta;
b)afixaci:aunabaselxicaseliafegeixaltresmorfemesgramaticalsoafixosmodalitats(submodalitats)dafixacisegonselmodedunibaselxica
afixos prefixaci:innecessari:morfemain+baselxicanecessari; sufixaci:bocatge:baselxicaboc+morfemaatge; infixaci:collocarunmorfemaenlinteriordelabaselxica,partint
laendos:espanyol:lejitos:lej+it+ostagalo,sumulat(sumulat),infinitiudesulatescriure
[lamarcadinfinitiuum] circumfixacioparasntesi:unmorfematduesparts:unaprefixi
laltrasufix,queabracenlabaselxicaalemany:gelebet(ge+lebe+t),participige_t+baselxicalebecatal:embocar(en+boca+r).
transfixaci:incrustaaunabaseunafixdiscontinu,queconstaalmenysdeduesparts;rab:ktib(un)queescriu:basektb(sentitgenricescriure,amb
elsmorfemesdiscontinusi(sentitdagent)incrustatsrab:yiktibellescriu:basektb(sentitgenricescriure),ambels
morfemesdiscontinusyii(sentitde3personamasculdepresentdindicatiu)
elsnuclisvoclicsdelestructuralxicatrilteradelrabvarienexpressantdiversesnocionsgramaticals
3.4.2Morfologianoconcatenativa:modificaci,substracci,conversimorfologianoconcatenativa:scanvialabaselxicasenserecrreraladdicitipus:modificaci,conversiisubstracci.a)Lamodificacicomportaalterarlabaselxicadeformatotalodeforma
parcial.Lamodificaciparcial:repetirtotaopartdelabaselxicaiperaixsuna
modalitatqueparticipadeladdici(salteraenextensilabasepersensenouselements).esdenominatambrepeticioreduplicaci.
Tema5:Lesformesdelllenguatge 27
reduplicaciparcial:repetirunapartdelabasegrecheconfiat:
marcadeperfecte+base+desinnciestempopersonals
reduplicacitotal:repetirtotalabasemalai:marcarlanocideplural:
kapalvaixellkapalkapalvaixells.substitucideformeslxiques:totaliparcialsubstitucitotal
formesirregularsdeverbscomanar:vaigfuianir,ser:serafouser
substituciparcial,afectantsolsunapartdelabaselxica,comsapreciaenlesformessingularipluraldecertssubstantiusen
alemany:Vaterpare:Vterpares.angls:givedonar,gaveangls:takeprendre,took
esdenominatambapofoniaoAblautesdenominaUmlautsilavocaldelarrelsesubstitueixperunavocal
anterior:alemany:Vater:Vter([a]canviadaper[])angls:men[men]:man[mn]home.
mutaciconsonnticagalls:unaformadeadjectiuambunaconsonantinicialounaltra
segonsmodifiquenasubstantiusmasculinsofemenins(Radfordetalii1999:267)
nommascul nomfemen durklir (aiguaclara) nosglir (nitclara)hogintal (xicalt) genedal (xicaalta)
b)lasubstraccioformaciregressiva:perd(perd)desdeperdonar(perdonar).c)laconversi:
mecanismequecanviadecategoriaunabaselxicasensealterarlaseuaformabaseverbalambdesinnciadinfinitiu(menjar)tlacapacitatdeser
empradacomasubstantiu(menjar),ifinsitotgeneraunadesinnciadepluralmenjar:menjars)
ocanvidesubcategoriaespanyol:verbintransitiucorrer(lcorritraselladrn)>transitiuencerts
Tema5:Lesformesdelllenguatge 28
usos:correraalguien(correrlo[agorrazos]).
3.4.3Acurtament,acronmia,entrecreuamenta)acurtament
termesretallatssobrelesformesplenesdeparaulacole(collegi),profe(professoroprofessora)
sjamsgeneral:tele(generalmentpertelevisi),micro(permicrfon),moto(motocicleta),bus(mnibus)
algunesformessnbasesenaltresprocediments:autobs(auto[mvil][mni]bus)
hipocorstics:Bea(Bea[triu]),Isa(Isa[bel]),Lisa(Elisabeth[E]lisa[beth]),Tonet([An]tonet)
b)entrecreuamenttipusdeformeslligatalacreacidelogosoimatgesidentificatives
dempreses:Banesto(Ban[co]Es[paoldeCrdi]to),motel(mo[torho]tel);Serviredsemblasobreunesquemadecomposicimodificador+nucli
servi[cios]red,Mercabarna(MercaBarna):esquemanucli+modificadorMerca[tde]
Bar[celo]nanomspropisdepersona:Maribel(Mari[aIsa]bel),Juanma(JuanMa[nuel]).sigles
ONU(OrganitzacideNacionsUnides),RENFE(RedNacionaldeFerrocarrilesEspaoles),UE(UniEuropea),OPEP(OrganitzacidePasosExportadorsdePetroli),OMC(OrganitzaciMundialdeComer),ADN(ciddesoxirribonucleic,A[cid]D[esoxirribo]N[ucleic],
angls:DNA,deoxyribonucleicacid:D[eoxyribo]N[ucleic]A[cid]),CTC(costesdetransicialacompetncia
C[ostesde]T[ransiciala]C[competncia])c)acronmia
Enelscasosdesiglesientrecreuamentsenquspossiblelasillabaciapareixennovesparaules:acrnims:ONU,OPEP,;
Algundestoselementsaplegaaconsolidarsecomparaulaisbaselxicadederivats:sids
Tema5:Lesformesdelllenguatge 29
S[ndromed]I[mmuno]D[eficincia]A[dquirida],acceptatjacomnomcomsida.
3.4.4TipologiadafixosDesdelessubmodalitatsdafixacisdefineixunatipologiademorfemesde
carcterdistribucional,os,segonselllocqueocupenenlaconcatenacirespectealabaselxica.
a)morfemaafixsunmorfemalligatquenecessriamentshadecombinarambunabaselxica. sufix:reflecteixelmecanismedelasufixaci:segueixalabaselxicacaseta(tantetcoma:caseta);
prefix:lafixprecedeixlabaseireflecteixlaprefixaci:preacord(preacord);
interfixnotcontingutmorfolgiciscollocaentreduesbaseslxiquesenelscompostos
esp.pelirrojo:pelirojocat.coliflor:coliflor
entrelabaselxicaialtressufixosesp.polvareda:polvaredacat.polseguera:polseguera
Totsconformenelgrupdeconfixos:elseutretsestendrelabaselxicasensepartirla.
b)morfemainfix:reflecteixenelmecanismedelainfixaci:esp.lejitos(lejitos)c)morfemacircumfix:scolloquenabraantlabaselxicaimostrenel
mecanismedeparasntesiocircumfixaci:encaixar:encaixar
d)morfematransfix:mostralatransfixaci,onelsmorfemessesituenenelsbuitsnuclearssillbicsdelabaselxicaconsonnticarabktibunescriv:baselxicaktbescriureenqusincrustaeltransfixidesentitagent.
esquemasintetitzador
tipusdafixaci tipusdemorfema exemple
prefix(prefixaci) preacord confix sufix(sufixaci) caseta interfix polvaredainfixaci infix lejitoscircumfixaci circumfix encaixartransfixaci transfix ktibun
Fig.11
Tema5:Lesformesdelllenguatge 30
3.5Formacideparaulesformacideparaulessrefereixalsmecanismesconceptualsambques
conforma(oanalitza)unaparaulaelsmecanismessn:laderivaci,lacomposiciilaflexi.morfologiaflexivavs.morfologialxica
blava:elformantasagregaalabaselxicablau[blav];blavs:elformantossagregaalabaselxicablau[blav].allqueelsdiferencia
1)elsentitfuncionalquecomporta:adenotaunsentitde(frontadeblau:),ostunsentitdetiranta;
2)quanconcorrenambdsaocupaunaposicimsallunyadadelabaselxica:blavosa;
3)alcasdelmorfemaaenblavasparladinformacigramaticalfuncioracionalodesinncia,parcellanocionaldelaflexi;delmorfemaossparladinformaciquemodificaelsignificatdelabaselxicagenerantunabaselxicanova,parcellanocionaldeladerivaci.
Lesparaulescompostestambenformenpart[delamorfologialxica]:lacombinacideduesomsbaseslxiquesdeterminaunaparaulaquecanviaelsignificatdelsseustemesintegrants:bocamnegapartdelamnega.
morfologiaflexivasrefereixalaparcelladelaflexiimorfologialxicaabraatantlaformaciderivativacomladecomposici.
3.5.1Derivaciiflexi:difernciesEngeneralladistincientreflexiicomposicisprouclara:
laprimeraoperaambunaestructuraenqusolshihaunabaselxicailasegonaambalmenysduesbaseslxiques.
Ladifernciaentreflexiiderivaci,os,entrelapartdelestructuraqueexpressalanociflexivailaqueexpressalacreacidunanovabaselxica,escaracteritzaperunconjuntdenotes,capdelesqualssdeterminantpersmateix.Elconjuntdepropietatss(Bauer1988;Pena1999;Scalise1988).
a)Tipusdesignificaci.Elmorfemaderivatiuorenblancorimplicauncanvienelsignificatdela
base:dedesignarelcolorblancspassaadesignarlaqualitatdelblanc;lafleximostradaenblancanosuposacapcanvidelasignificacidelabase
Tema5:Lesformesdelllenguatge 31
lxica,slaformaqueadoptaperalfuncionamenteneldiscurs:blancasiacompanyaunsubstantiufemen(robablanca),blanquessihofaambunsubstantiufemeniplural(paretsblanques).
Toteslesllengesnocategoritzenlesfuncionesgramaticalsdelmateixmode;llenguakwakiutl(esp.cuaqui)(illadeVancouver)tractalanocidecomaderivaci(modificacidelsignificatdelabaselxica)Bauer(1988:6.1).
b)Canvicategorialdelabase.Laflexinoalteralacategoriadelabaselxica;defetunaparaula
presentarunesdesinnciesconcordantsambeltipusdecategoriadelabase.
basedeclaradecategoriaverbalsolsespotusaramblesdesinnciesdelaconjugaciverbal(declaram,declarars,etc.).Elderivatdesdestabasedeclaraci(declaraci)comportacanvidecategoria:deverbalasubstantiva,idesprsadoptarlesdesinnciescorresponentsdunsubstantiuinolesverbals(declaracions,*declaracionaves,*declaracionares).
laderivacinosemprecomportacanvicategorial,mestreimestratge(ambduesbasessubstantives)oambprefixos:siins(ins)(basesadjectives).
c)Sentitregularenlaflexiinosemprepredictibleenladerivaci.elmorfemaflexiuverbalm(1personadeplural)sempretestesentit
encaraquecanviedebaseverbal(canteM,cantareM,dormiM,dormeM,teniM,tingureM,etc.);
elmorfemaderivatiudormodificalabaselxicaafegintunanociagentcaador,llauraDOR,instrumentcebaDOR,codificaDORllocmenjaDOR,mostraDOR.
homonmiademorfemes,coma:marcadordeblancA(blanc)itambmarcatemticaenarrelssubstantiuscasAoenverbscantA.
larelacibiunvocaformasentitgramaticalsmajoralaflexipernoconstant,perexemple,lesformesdimperfectedesubjuntiudelsverbstenenel
dobletrais:cantaRAicantS,cantaRESicanteSSES;enladerivaciexisteixenformes
ambunmateixsentitoproperdabstracci,endistribucicomplementriacomura:altURAor:blancOR,dolOR,itat:bonDAT,sinceriTAT,
Tema5:Lesformesdelllenguatge 32
itambsimplesvariantscomciimentperaexpressaracciiefecterepartiCI~repartiMENT,per~aplaudiMENT.
d)Productivitat:questiqualitativainocuantitativa.Enelsexemplescantem,cantarem,dormim,dormem,tenim,tingurem,saplica
elmecanismededesinnciamacadabaselxica,laqualcosadenotafacilitatdeformacideparaules,fronta
laderivacinopotaplicarsesistemticamentperatoteslesbaseslxiques:esformenbasesderivadesambdorsobrealgunesbaseslxiquesverbalsmenjador,pensador,pernosobrebasessubstantives*llibredor,*paperdoroalgunesaltresverbals*cabidor(desdecabre,compassaambtenidordesdetenir/tindre);
enlaflexihihasituacionsdenominadesdefectivesenqulaproductivitatcomaregularitatfalla:snpossibleslesparaulesnevem,ploveu,totiqueprpiamentnohosn,
pertractarsedeverbsimpersonalsquesolstenenconjugacienlatercerapersonadesingular,
olinexistentplural*setssobreset(sensacicorporal).Laderivacisproductivapercrearnovesbaseslxiques,inolaflexi:de
falssderivenfalsar,falsament,falsificar,falsejar,defalsificarsfafalsificaci.
e)Posicirespectealabaselxica.quanconcorrenmorfemesderivatiusiflexius,elsderivatiusocupenla
posicimsprximaalabaseielsflexiustanquenlestructuradelaparaula:cadenetes([[[caden+et]e]s].cf.figura9).
f)Recursivitat.Enlaformacidelaparaulanospossiblerepetirlaflexiisladerivaci,
totiquedemaneralimitada.*nenss,*cantenn;
hihabasesderivadesdesdelesquesformaunaaltrabase:sal>salina>salinitat.
Larepeticidunmateixmorfemaderivatiusrara;anglsindustrializationALespanyol:casosperambsentitemfticpuritITa(diminutiuemftic),ambprefixosisentitemftic:ANTIantifeminista;peralcasdANTIantiestamniccadaprefixaportaelmateixsentitnegatiu.
g)Constitucidunsistema.Enlaflexi:
unconjunttancatdeformesenoposiciqueexpressaelsdiversossentitsgramaticalsquereflecteixunaparaula,i
cadascunadestesformestlamateixacondicidaplicacisobrelabasetemtica;
Tema5:Lesformesdelllenguatge 33
elconjuntdeformes{va,ves,va,vem,veu,ven}corresponentsalesnocionsgramaticalssnlesdesinnciesdetotabaseverbaldetemaena:cantaVES,ploraVES,pensaVES,etc..
Enladerivacinospropugnaunconjunttancatdeformesperaunmateixconceptegramaticaliamblesmateixescondicionsdaplicaci:elsentitfuncidabstraccisaplicaabasesadjectivesperadefinir
basessubstantives,perambunesbasessempratat(dat):bonDAT,marcialiTATria:llargRIA,amplRIAor:blancOR,frescOR,grossOR.
h)Estructuraconstituent.Cadamorfemaderivatiuquesafegeixalarrelconformaunabaselxica
nova,conformantunaestructurabinria.Laflexiconformaamblabasetemticaunesquemabinari,per
internamentsnari:constadunomsmorfemesenelmateixnivelljerrquic.
Enesquema(peranacionaltizvem):V
Fig.12
3.5.2DerivaciEnladerivacinoscombinablequalsevolarrelambqualsevolafix:snles
restriccionscombinatriesdelsafixoselsufixdorsolsspotcombinarambcertesbaseslxiquesverbals
menja(V)>menjador,pa(N)>*pador,mal(Adj)>*maldor,
V
tempder temaarrel N
V
nacionalitz-vem
nacionalitz-a-
nacionalitz-
desinnciaAdj nacional
der n-pnacio[n] -al- -itz- -a -ve- -m
Tema5:Lesformesdelllenguatge 34
cabr(V)>*cabidor,etc.Lestudideladerivacicomportaestablirlescondicionsenqusn
combinableslesbaseslxiquesambelsafixostalqueelresultatnsunabaselxicaderivadapossible.
significatcomponencial:
Enlaparaulallauradorssreconeixunaconstituciformadaperlarrelverbalieltemallaura(llaura),elsufixderivatiudoriladesinnciadenombres;
correlativamentelseusignificat(entrealtres,personesquetreballenlaterra)sdedubledelagrupacidelsignificatdelarrellxicatreballarlaterramodificatpelsentitdedor(agentactiu)icompletatpelconceptegramaticalpersonaquetreballalaterra,enplural.
Nopassaigualenlaparaulabaptisme:elseusignificatnoscomponencialbaselxicainexistent*bapt+lafixisme(moviment,acteexorcisme)
hernciadelestructuraargumental
Encasosdesignificatcomponencialspossibledeterminarelseusignificatdesdelespropietatssintctiquesdelabaselxica.
Paraulescomconstrucciderivendunabaselxicaverbal:sdiuenderivatsdeverbalsconstruir>construcci.
laparauladerivadamantomanifestapropietatsgramaticalsdelabase:construirtunaestructuraargumentalcomara:
Pere[agent]construeix[predicaci]lacabana[objecte],ielderivatconstrucciassumeixelsargumentscomcomplements
nominalspreposicionals:laconstruccidelacasa[objecte]de/perPere[agent].
Encenedorpotserconsideratcom- uninstrument- personaambtalofici;Laseuabaselxicaencendrepresentaunaestructuraargumentalcom:
Pere[agent]encn[predicaci]lacuina[objecte]amblacandela[instrument].Estaestructurapermetenunciatsenqulargumentagenttlafuncisintcticadesubjecte
Pereencnlacuinaamblacandela,olargumentinstrumentocupalafuncidesubjecte,sinonhiha
argumentagentlacandelaencnlacuina.
Tema5:Lesformesdelllenguatge 35
Lanominalitzaciencenedorexpressalargumentambfuncidesubjectemitjanantelsufixdor;
enlaccepcidepersonaambtalocupacipermetexpressarlargumentinterncomcomplementnominalpreposicional:lencenedordelacuinanoveavui;
silaccepcisladinstrument,nopermetexpressarelseuargumentintern:*lencenedordelacuinanofunciona
estapropietatgramaticaldalgunsderivatssedenominahernciadelestructuraargumental,onserelacionenpropietatslxiquesdunaparauladerivadaambelscomponentsdelaseuabase(GrciaiSol1995;VarelaOrtega2003).
hernciainterna:lainformaciquereflecteixelsufixdor,ihernciaexterna:laquesemanifestaambelscomplementsnominals.
3.5.3ComposiciLacomposicicomparteixambladerivacieltretdeconstituirnovesbaseslxiques,
frontalaflexiquecaracteritzalaformagramaticaldelesbasestemtiques;engloba
lacomposicidebocamnega:boca+mnegaladebibliotecalesseuesbasesnosnformeslliures:*biblio+*teca,snbasesgreguesdeprstec.
difernciadeladerivaci:operaamblacombinacidebasestemtiquesinodebaselxiquesambafixos.
laseuaestructurasbinria,comenladerivaci;tambspossiblelarecursivitat:parabrisa>eixugaparabrisa
[temaeixuga+tema[temapara]+[temabrisa]tema]),totiquespochabitualencataliespanyol;hihallengesenqusun
mecanismeforaemprat:alemany:
Fhrerscheincarnetdeconduir,iFhrerscheinentzugsuspensidecarnetdeconduiramblessegentsconstitucions:
Tema5:Lesformesdelllenguatge 36
Fig.13 Fig.14
FhrerscheinentzugFhrerschein
Ntema N tema N FhrerscheinScheinFhrer
Laposiciestructuraldelcompostsnuclearrespectedeladerivaci:defineixbasestemtiques,ilaflexislapartmsexterna;elcompostvinagre(vi+agre)prenlaflexidenombrepluralvinagresinoenlaprimerabase(*vinsagre),destabasecompostasderivavinagreta,laqualprenlaflexidenombrepluralalfinaldelabasecompostaderivada:vinagretes.
Fig.15
Hihaunacorrelacientrelestructuradelcompostilestructurasintcticapelquefaalsmodesdeconnexisintagmtica:a)nucliicomplement(subordinaci)plroig(pl+roig),b)coordinacicoliflor(col+i+flor),c)subordinaciaposicibocamnega(boca+mnega).Enlacombinacidelscompostosoperaelprincipivincledargument.
Uncompostcomcomptagotes,quedesignauninstrument,estformatsobreunabaseverbal(compta)itrelaciamblexpressisintagmticacomptagotes,ambelsentitactivitatquerealitzaalgunapersona;
comaoracicompta(comptar)mostraunaestructuraargumentalcomptar[agent(x),objecte(gotes)]
conductor permstemaN temaN
EntzugtemaN
ScheinFhrerconductor perms suspensi
Nvinagretes
Nvinagreta
temaAtemaNvi agre
Nvinagre
desinpluderNsta
Tema5:Lesformesdelllenguatge 37
enestoscasoselcomp tra,largument);
boca
Relaci
ompostvs.construccisintagmtica:duesnotesessencialsnts
2) elementsentreelstemes:
quesllaunes,frontaobre(unespoques)llaunes;a
Tipusdecosici
ormatdesdebaseslxiquessensecaptipusde
com vadaoflexionada
com amentperunsintagmatotiques
com esperqutampocadmeten
Este presentenindefiniciperatsamb
llits,cotxesllits,
ene posicionalsaplicaalelement
tot :algunsprefereixen
b)criteiadelcompostcoincideixambladelnucli:
rt)
ostambbaseverbalvincula,mosinternobjecte:sinoelmostraranohihauriatermecompost(*comptamneganoesrelacionaambcapestructuraargumental(capbasesverbal),perlaqualcosalarelacientrelesbasessdemodificaci.desteprincipiamblapropietatmencionadadhernciaargumental
(GrciaiSol1995:II.2;Jensen1990:cap.6;VarelaOrtega1990:5.1.1)C
1) alcompostnospossiblealterarlordredelscomponebocamnega:*mnegaboca,tampocadmetlainsercidaltres*bocagrossamnega,obrellaunes~*obrepoenlacomposicipotaparixeralgunaseqncianopossiblecom
cadenasintagmtica(VarelaOrtega1990:5.1.3):vinagre(vin+agre,perviagrecomasintagma).ompostos
a)criteridecompcompostprimari:estf
derivacienelles:bocamnega(boca,mnega)postsinttic:unadelesbasestformajadericomptaquilmetres(quilmetres)postsintagmticconformatgrfictractadunitatsfuncionalsdesignenunconceptecurtcircuit,cadiraderodes,ulldepoll,etc.acompostosesdiferenciendelssintagmlainsercidaltreselementsentreelscomponents*cadiradellurrodes,*ulldunpolltipusdecompostossintagmticslaplicacideladesinnciadenombrepluralsinoestanformasintagmapreposicional:cotxellit~cotxesllit,cotxediscdur~discosdur(?),discosdurs,lsconstrutsambunsintagmaprenuclear:molinetdevent~molinetsdevent,aixsembladenotargrausdelexicalitzacidenominarestosdarrerslocucions(Mascar2002).ricategorialofuncional
compostendocntric:lacategoragredoladjectiu(baseadjectivaagre+baseadjectivadol)celobertsubstantiu(basesubstantivacel+baseadjectivaobe
Tema5:Lesformesdelllenguatge 38
elssintagmticsgurdiaurbsmolinetdecaf(substantiuambunnuclisubstantiuiuncomplementpreposicional).exocntric:
ubstantiu(substantiugurdia+adjectiuurb)i
compostoriadesubstantiuquenocoincideixambladelnucli
v (1990:
c)criteridtric:denotaunamodalitatotipusdallqueindicael
stasunamodalitatotipusdepistacarreteraespecficapera
verd sdelacoloraciverda;com llquesignificaelnucli
otaunaeina,noscaptipusovarietatdelaccique
3.5.4Classedeparaulesformagramaticaldelesbasestemtiquesexpressant
No altresllenges,mostrenvariacienla
Un ogiaslaclassificacidelselementslxicsen
La aentrescriteris:
paraulescomlesdelestaules2i3,espotobservar
F);2)
3) e
estesub genrica:elgrupnominal.
obrellaunescategdelaconstrucci,elverbobre,desdecertainterpretaciegeualtresinterpretacionsperaestecasenVarelaOrtega5.2.2)esentit
compostendocnnucliautopi
autombils,foscsuntipu
postexocntric:nodenotacapmodalitatdadelcompost:obrellaunesden
indicaobrir.
Laflexicaracteritzalaunavariacienlaformafinaldelaparaulaenfuncidelesnocionsgramaticalsquelicorresponen.toteslesparaules,enespanyolienformadetoteslesparaules.adelescomesesdelamorfolcategoriesoclassesdeparaules.caracteritzacigeneralmentsebas
a) variacienlaforma.Sicomparemsriesde
1) variaciformalpelfinalenlessriesA,B,C,D,E,Fambunamateixapartinvariableenlaforma(oalmenysenelsentitenvariacionsqueesrepeteixenenA,B,C,Ddesignantelmateixconceptenombresingular[sensemarca]iplurals/os/nstambdegnere(masculifemen),totiquehihabuitsqureflecteixenabsnciadeforma;grupcaracteritzaunacategoria
Tema5:Lesformesdelllenguatge 39
Taules2i3
A B C D E F G H Inen duc blanc fidel canto cull de i bnena duquessa blanca cantes culls per que malnens ducs blancs fidels canta cull rpidamentnenes duquesses blanques cantem collim canteu colliu cos francs feli canten cullen cosina francesa cosins francesos felios cantaves collies cosines franceses felices cantaven collien cant coll cantarem collirem canten cullen
LessriesEiF(incompletes)mostrenunavariacifinalsistemticaquedenotenconceptesgramaticalsde
4) temps:cantespresent,cantavesimperfecte,cantaremfutur,mode:cantenindicatiuisubjuntiu,
5) nombreipersonacantes2personadesingular,canten3personadeplural;
estesubgrupdefineixunacategoriagenricaverbal.Larestadesriessninvariablesinoreflecteixencapdelsconceptesanteriors.
b) sentitdelaclasse.Ladifernciadenotativaentrelessries
AB:denotaentitatssubstantiuCD:denotaqualitatsadjectiuEF:signifiquenaccionsverbGH:nodenoten,nosignifiquen,sinquerelacionen
categoriesfuncionalsI:expressamodalitat
categorieslxiques:blocsAFiI,perqumostrencontingutosignificacic) combinatriaoconstrucci.
Complementaelsdosanteriorsiequivalalcriterifuncional.Laclasseadjectiu(CD)escombinaambelementssubstantius(AB)
indicantunamodificaci(ducfrancs),pernoamblaclassefuncionalcoordinantsosubordinants(H)sinosperaagrupardosomselementsadjectius([duc]francsifeli).
Laclassenominalescombinaamblaclasseverbalexpressantels
Tema5:Lesformesdelllenguatge 40
complementsdalldesignatpelverb:elnencantab(aqumarcalargumentagentdelactivitat).
laclasseadverbiescombinaambelverbperaexpressarunamodificaciomodalitatdelquedenotaelverb(cantab).
Lapreposici(srieG)slaquepotserdefinidacommarcadordunarelacientreunnucliielseucomplement(ducdeSria,cantaperalduc).
Lesvariacionsenlaformaqueexperimentenlescategoriessnreflexde
conceptesgramaticalsconstitutiusdelaparaulaiperaixlacaracteritzencomunaclasseconcreta.Lexpressidelaformasdecarcterobligatori:laseuaabsnciapot
denotarunainformacierrnia(elsducspersegueixenelsenglar,informaci:la
personaquepersegueixensnmsduna,inoselsenglarelperseguidorelsducspersegueixelsenglar)o
unaconstrucciincorrectagramaticalment*elsducscaasenglarsElconjuntdeformesslimitat:
encatal- ~/asunaformadegnere:feli/,nen/a- /s~ns~ossnformesdenombreenelgrupnominal:nen/s,cabs/os,pl/ns
- enelgrupverballaformadenombreestassociadaamblaexpressidepersona(vid.taula4):
Taula4
concepte forma 1pers.singular (o) (presentdindicatiu)2pers.singular s 3pers.singular 1pers.plural m 2pers.plural u 3pers.plural n
3.5.5Flexi.ParadigmaLesformesdelataula4constitueixenungrupenrelaciopositiva:sisempra
unaformaperunaaltraenunmateixconceptegramatical(perexemplelapersona1perlapersona2)laparaularesultantmostraunainformacigramaticalounaaltra(cante/cantes).
paradigma:lagrupacidelesformes,ennombrelimitat,ambelsseussentitsentrelesqualshihaunarelaciexcloent:siapareixlaformaquedenotaunconceptegramaticalde,nopotaparixerenlamateixaposicila
Tema5:Lesformesdelllenguatge 41
formaquedenota.Toteslesformestenenlesmateixescondicionsdaplicaci:siunaparaulaen
catalsdelgrupnominalcaldrqueadoptelaformacorresponentqueexpresseelsconceptesgramaticalsdegnereinombrepertaldefuncionarcorrectamentenlenunciat
elmateixpassaenunallenguaflexivacomelllat,queexpressaamselconceptedecasofuncisintcticarespectedelverbdadesperalaterceradeclinaci;lanocidegnereapareixeneltema:
Taula5
concepte forma mascul femen neutrenominatiusingular s/ regs[rex] plebs corpusacusatiusingular m/(neutre) regem plebem corpusgenitiusingular is regis plebis corporisdatiusingular i regi plebi corporiablatiusingular e rege plebe corporenominatiuplural es/a(neutre) reges plebes corporaacusatiuplural es/a(neutre) reges plebes corporagenitiuplural um regum plebum corporumdatiuplural ibus regibus plebibus corporibusablatiuplural ibus regibus plebibus corporibus
categoriesgramaticalsocategoriesmorfosintctiques:snelsconceptesgramaticals
queexpressenlesformesiquesnlabasedelaseuarelaciopositivaencataliespanyollesmencionadesde
gnere,nombre,persona,temps,mode.Elsparadigmes:
propietatdesertancatsennombredeformes,reflecteixenlacaractersticaderecursivitat:larelaciopositivadinsdun
mateixparadigmasrecurrent,os,esmostraenaltresparaulesdebaselxicadistinta:ladistincidepersonaapareixentotselsverbs.
expressaregularitatentrelesformesilesseuescategories:enelsverbsladistincidei(associatamblacategoriadenombre)escorresponregularmentamblesseuesformesuinrespectivament(Pena1999:66.5.2).
peraixelparadigmascom- elmodelperadonarlaformamorfosintcticaalesparaules,o- elpatrperaanalitzarlesparaulesenlaseuaconstituci.
Elseumecanismeesbasaenlanalogia:laformaconjugadadepintaramblainformacigramaticaldespintarem(pintarem).
Lesrelacionsopositivesdunparadigmasolssnalinteriordelesformes
Tema5:Lesformesdelllenguatge 42
conceptesdunacategoriagramatical,pernoentrecategoriesgramaticals.Enespanyol,lamanifestacidegnereobligaatriarentreelsseusvalors
opositius(mascul/femen),pernoimpedeixlexpressidelacategorianombre,quetambhadelegirentreelsseusvalors:- nias:nia(gnerefemen)s(nombreplural)- nio:nio(gneremascul)(nombresingular).
Nocions:- parttemtica:enlaparaulaflexionadaentraremsentracomunaamb
formesdelmateixverbENTREm,ENTRAves,ENTRAres,- desinncia:enentraremsrem,
estructurabinriadelaparaulaflexionada,queempraelmecanismedelasufixaci.
Lapartflexivadenota- elsvalorsdelescategoriesgramaticalsde,- amblesseuesformescorresponentsre,m;aqutambsempralasufixacicomamtode.
Nohihaunacorrespondnciabiunvocaformaconcepte,cadaformadeentraremexpressaunparelldeconceptes:re,reflecteixelsvalorsdemodeitemps,imelsdenombreipersona.
Estacircumstnciasuggereixqueelblocconstitutiudeladesinnciasanalitzablefinscertpunt.enentrem(presentdindicatiu)nohihamarcademodeitemps,per
relaciaentraremiaentrvemienentranohihacapmarcade.Espotconsiderarqueladesinnciaoflexiscomuntotrespectedelabase
temticaambquisuneixionsacumulaelconjuntdecategoriesgramaticalsfinscertpuntdescomponibleenformesqueexpressenlescategoriesmorfosintctiques.
Tipologiadelamanifestacidelscontingutsgramaticalsenlesformesoexponents(Matthews1974a:cap.VIII,i1974b:cap.9):
a) Exponnciasimplecorrespondnciaentreunsolconceptegramaticaliunaformaoexponent;anglsdesinnciadenelverbsolsreflecteixelconceptetemporalde
:loveloved.b) Exponnciacumulativa.Unaformarepresentamsdunacategoria
gramatical,catalrequerepresentaelsconceptesdemodeitemps
Tema5:Lesformesdelllenguatge 43
.c) Exponnciaestesa.Uncategoriagramaticalsexpressadaperundoble
marcador.AlemanyBcherllibresalemany:elpluraldelssubstantiusestmarcat- perunsufixArmArmebra,- pelprocedimentdUmlautoinflexivoclicadelarrelVaterVterpare;lainflexiselcanvivoclicde[a]per[]),i
- combinanttotsdosprocedimentsBuchBcherllibre,inflexiinterna(canvivoclicde[u]per[y])isufixacier;procedimentambduesmarquesquefanrefernciaaunmateixconceptegramaticaldenombre.
d) Exponnciafusionada.sdetipusmorfofonolgic:unaformasresultatdunprocsfnicdereducciiexpressadosconceptesqueescorresponienambduesformesabansdelafusi.espanyol:laformaisdedels
verbsenir,comparts,esfonfnicamentamblamarcaideltemaverbal,ilaformaresultantrepresentaelsvaloresdambduescategoriesgramaticals.
elsmorfemesportmanteauoamalgamesfniquesdedosmorfemes,comlesformescontractesdelespreposicionsa/de/per+laformamasculinadelarticledefinitel:al(a+el),del(de+el),pel(per+el).
e) Exponnciasuperposada.Laformadedunverbenespanyolso(cantO,temO,partO;excepteirregularscomvoy);enestaformahihaalgunacosamsqueunaexponnciacumulativa,perqusunaformanicaenelparadigmaverbal.
f) sincretisme:dosvalorsdunamateixacategoriagramaticalestanrepresentatsperlamateixaformaenelparadigmanominalllat(terceradeclinaci,vid.taula5):elvalorcasualitenenelmateixexponentibus.
3.5.6TipologiamorfolgicadellengesCriterideclassificacidellenges:elmodeenqusexpressenlescategories
gramaticalsLadistinciesbasaenlamaneraenqulaparaula(unitatconstitutivadela
oraci)expressaenlaseuaestructuralescategoriesgramaticals(Gallardo2000:136).
a) llengesallants:lesunitatsparaules,quesolensermonosillbiques,nomostrencapmenadevariaciformalquemarquealgunconceptegramatical.
Tema5:Lesformesdelllenguatge 44
exempleelvietnamitaielxins;xins:Xianshengjiaowzhongwnelprofessormensenyaxins(MorenoCabrera1991:187)
Xiansheng jiao w zhongwnprofessor ensenya jo xins
b) llengesaglutinants:escaracteritzenpermostrarlescategoriesgramaticals
associadesambformesafixadesaunabaselxicaparticularitat:cadaformarepresentaunasolacategoria.exemple:lhongarsielturchongarsahzakbanenlescases(ablatiupluraldehzcasaiahzukbanenllurcasa(ablatiupluraldehzambelcomplementde
propietat(possessiu)pluralukincorporathzuk):a hz ak ban ahzakbanla casa plu en(ablatiu) enlescasesa hz uk ban ahzukbanla casa posplu en(ablatiu) enllurcasa[dells]
c) llengesflexives:mostrenenlaformadelaparaulalescategoriesgramaticals
perlesseuesformesnocorresponenaunasolacategoria,sinquepotacumularsemsdunconcepteenunaforma,exemple:cantarem:
lescategoriesestanexpressadespelsufixre
lescategoriesdeperm
d) llengespolisinttiques(incorporants),integrenoincorporentoteslescategoriesalvoltantdunnuclisintagmticooracional,iequiparenlaparaulaambunafraseooraci(Radfordetalii1999:260262).Estetipusdunitatesdenominatambparaulesholofrstiques.exemple:txuktx(esp.chucoto),
Entxuktx(esp.chucoto)lafrasenominalnteqinelgnpellbonaconstadeadjectiu substantiunteqin elgnbona pell
ladjectiunteqintlaformacomaelementlliure,queconstadelarrelteielcircumfixnqin;
estafraseescorresponamblaparaulaholofrsticateelgn[una]bonapellenlamateixallengua,enqulabasearreladjectivatesincorporaalasubstantivaelgncomuncomponent,isenseels
Tema5:Lesformesdelllenguatge 45
seusmarcadorsdeformalliure:teelgn(una)bonapell
nohihacasospurscorresponentsdecadatipus.lallenguatxuktx(esp.chucoto),perexemple,tambempraaltresmecanismescomlaglutinacioaddicidesufixosenformesderivades.Algunsexemplesenlataula6(dadesenMorenoCabrera1994:459462.Lelementsunavocalduni):
Taula6
baselxica sufix formaderivadanil tul niltul cintur partde,tros trosdecintur
umqe tul umqetul sblanc partde,tros carndsblanc
tekich tul tekichtul carn partde,tros trosdecarn
Elcatalmostraexemples
- deltipusflexiu(desinnciaensubstantius,adjectiusideterminants,conjugaciverbal)itamb
- casosdincorporaciencompostoscomcapgirar:labaselxicaverbalgirarincorporaelseuobjectecapenlaparaularesultant.
Tema5:Lesformesdelllenguatge 46
4ELNIVELLSINTCTICLasintaxiesconcepcomlestudideloraci.caracteritzaciperlaunitatdatenci.
4.1LaparcelladelasintaxiEntendreunaoraci
nosentendrequdiucadaundelsseuselementsconstituents,(L.Tesnire1959),
sincomprendrecomestanconnectatselsseuselementsiquinafuncitenenlesconnexions.
Funcidunenunciat:comunicaruncontingut,quenoresidixenunselementsamuntonatsoalineatssensemssinsorgixdelacombinacidelssignificatsdecadaundelsseus
components.Aixobligaaidentificarlos,perqunodiuelmateix
PaujugaambelgosdelvequePauescoltalardio.Lexpressidisposaelsconstituents
a)demaneralineal,dacordamblapropietatgeneraldelllenguatgehumiespecialment
b)articulaelsseuselementsdeterminantunaestructura,quecalcaptar.EnloraciPaujugaambelgosdelve:veesrelacionaambgosinoambPau;elsparticipantsdeljocsnPauielgos
sdiferentdeelvedePaujugaambelgosveesrelacionaambPauinoambgos;elsparticipantsdeljocsnelve[dePau]ielgos
Cadaconstituentdelsparticipantseneljococupenunllocfuncionalenlestructuraoracional,contribuintaixalcontingutinformatiudeloraci.subjectePau:esteelementocupalafunciquehorelacionadirectamentamb
elverbjugarcomplementPau:esteelementesrelacionadirectamentambgos(gosdePau)aixesdistingixentrequiparticipaeneljoc(Paujuga)iquiselpropietari
dundelsparticipantsdeljoc(gosdePau).Estainformacioracionalapareixenlaintegracidelsignificatdelsconstituents
enlestructuraderelacionsentreells.esreflectixperdiversosprocedimentscom
laconcordanaentresubjecteipredicat(elsxicsjuguenamb),
Tema5:Lesformesdelllenguatge 47
leleccidesubjectecomapartdelexpressisobrelaqualsaportainformacitemaPau:Paujugaambelgosvs.temagos:elgosjugaambPau,etc.
enloracisintegrenlestrespropietatsquedefinixenelllenguatge:laforma,lafunciilasignificaci.
4.2Loracimostresdoracisn(14)cadaunadellespresentaaspectesdiferents(1)Valdsvarespondrepacientmenttoteslesmeuespreguntes(2)Emvaigajustarlacmeraocultaalcos(3)Lovethmhaditquetuetmousbperaciqueconeixesmoltesxiques(4)(A)Tensfamliaafrica?(B)S.
4.2.1Oraci,clusula,fragmentUnacaracteritzaciclssicadoraci
lenunciatqueexpressademaneracompletaunpensament,unaaccioestat;
elquesexpressasunapredicacisobreunsubjecte.desdunpuntdevistaformalidistribucional(L.Bloomfield1933):
unaformalliuremximadenunciat,as,quepotaparixersensenecessitatrecolzarseenunaaltrapartdelexpressi.
Unacaracteritzacitantnocionalcomformaldoracinosempreresulta
adequadaperalesdiversesmostresqueensoferixlslingstic.delsexemplesanteriors
(13)enuncienalguntipusdesdeveniment(4)unasimpledescripci.
sundileg,ienrealitatpresentadosexemplescorresponentsacadaparticipantdelaconversaci;
(B)comaoracinopotdirsequeexpressaactivitat,pensamentosituacialgunes:enprincipinohihaformaverbalquecontunapredicaci,a
Tema5:Lesformesdelllenguatge 48
difernciadelesaltresmostres,ilaseuainterpretacinospossiblesenselapartanterior(A),el
contextlingstic;daltrabanda,nosanalitzableenparts.
(2)i(4)formalmentnoexpressendemaneracompletaelquediuenperqunoapareixelsubjecte,queestellptic,comsquepassaen(1)i(3),ohihatotaunainformaciellptica(tincfamliaafrica)(4).
en(3)sexpressentresinformacions(Lovethdiu,tuetmousperac,(tu)coneixesmoltesxiques):laprimeraprpiamentnostanlliurecomsembla,encaraquesiga
loraciprincipal:necessitaalmenysdelasegona(ounaltreelementfuncionalequivalent)peratancarlainformaci.
(13)sajustenalacaracteritzacidecontenirunapredicaci,pernolasegonaseqnciade(4).
algunesproposteshandeciditarrancardunconcepteformal,comunaxioma:
loracisunaunitatenqulesdiversoselementsintegrantssorganitzenentornaunconstituentsintagmanominaliunaltresintagmaverbal(HernanziBrucart1987).
Altrestractendedefinirlacomaunitatocategoriaprototpicaconsiderant
elsaspectesgramaticals(estructurals)(CuencaOrdinyana2003),desentit,comunicatiuifnic;
lesdistintesmanifestacionssajustenenmajoromenorgraualacaracteritzaci.Oraci(unadefinicidescripci):
EnestructuraloraciescomponSNSV:elSVexpressalapredicacidunsubjecte(SN);
unitatfuncional:(criteridistribucional)tautonomia:potaparixerdemodeindependent
olliure(criteriprosdic)pelquemostranomsunacorbadentonacidelimitada
entrepausesmarcadesisenseinterrupcions;(criterisemntic)loracitransmetunainformaciambsentitcomplet(criteripragmtic)funcionantcomaunitatmnimacomunicativa.
lexpressi(1)esreconeixenelsconstituentssintagmanominal(SN:Valds)isintagma
verbal(SV:varespondrepacientmenttoteslesmeuespreguntes),constituxunaunitatlliure,i
Tema5:Lesformesdelllenguatge 49
espronunciaambunacorbadentonaciprpiadelsenunciatsasseveratius,quesobridemodeascendentiestancademaneradescendent,entrepauses;
expressaunainformaci(algresponpreguntessemntica),isproupersimateixperatransmetreestecontingut.
lexemple(2)responalmateixcaractersticllevatque,formalment,noexpressaunSNconstituentdelmateixnivellqueelSV(emvaigajustar).
enunciat(3)sajustaaestescaracterstiques,hihatresestructuresambSNiSVcorresponentsatresinformacions
(algdiu,algesmou,ialgconeixpersones);lesestructuresdetuetmousituconeixespodenaparixercoma
entitatsautnomes,peracsnequivalentsfuncionalmentasubstantius(Lovethdiuparaulesicoses)icomatalnotenenniautonomianiunacorbadentonaciprpia.
Enestoscasosestesunitatssnclusules.lexpressi(4)
duesoracionsperquhihaduescorbesdentonacidiferentsentresi(unapreguntaiunaasseveraci)ambpausapelmig;
laprimeratunaconstitucicom(2)expressantlainformacideposseiralgunacosa,peramagaelprimerconstituentSN;
lasegona(B)mostraautonomiadistributiva,unitatdentonaci,idecomunicaci(pragmtica),sibnotestructuraSNSV,ambcontingutpropi(acperrelacialanteriorenunciat).
Estetipusdexpressionssnfragments.Aestaclassesadscriuen
lesexclamacions(interjeccions),lesformessinoderespostaabsolutaapreguntes,osintagmesenqunospossiblerecuperarelisions,comen(5):
(5)Qumal!
4.2.2Tipusdoraci(criteridelafuncicomunicativa)Elsenunciatssemetenperaalgunadelesfuncionscomunicatives,laqualcosa
hasigutusatcomacriteriperaclassificarlesoracions.a)modalitatasseverativa:casos(13)
transmetreunainformacioasseverarundeterminatestatdelarealitatbafirmantbnegant,tenenunacorbaentonacionalcaractersticaquecomenaascendintiacaba
descendint
Tema5:Lesformesdelllenguatge 50
b)modalitatinterrogativa:casde(4),expressiAcorbadentonaciqueacabaenmodeascendentiperquelseucontingutpregunta,noassevera;b1)submodalitatinterrogativatotal,
silapreguntavareferidaalcontingutdelexpressipodenexigirunarespostaafirmativaonegativacomen(4)i(6);
b2)submodalitatdinterrogativaparcial(79)silaqestiesreferixaunapartdeloracisemprenlesformesinterrogativesqu,qui,quin,on,quan,etc.
c)modalitatexclamativa(5)i(10)elcontingutexpressaemocionsisentiments,laseuacorbadentonacisolanarengraudescendentdesdun
comenamentalt.d)modalitatdoraciimperativaoexhortativa:
funcicomunicativasladexhortaroexpressarmandatslentonacicoincidixamblesexclamatives,sdelmodeimperatiu(11),expressionsambinfinitiu(12)osimplesexclamacions(13).
(1) Valdsvarespondrepacientmenttoteslespreguntes(2) Emvaigajustarlacmeraocultaalcos(3) Lovethmhaditquetuetmousbperaciqueconeixesmoltesxiques(4) (A)Tensfamliaafrica? (B)S.(5) Qumal!(6) veelxicadinar?(7) quthapromselpap?(8) aquiveurs?(9) onvaencallarelbarco?(10) johosentmolt!(11) veniu!(12) aplaudir!(13) compteambelquefeu!
4.2.3Oracisimpleicompostaoracisimple:constadunapredicacioracicomposta:enunaexpressiesreconeixmsdunaoraci(predicaci)en(14)
hihalespredicacionsi,
Tema5:Lesformesdelllenguatge 51
ambdspodenaparixerperseparatsensequeesmodifiqueelseucontinguti
ambungrupdentonaciasseveratiu(enestecas)corresponentacadaunaquasiigual;
en(3)esreconeixentrespredicacionsrelativesalsseussubjectes,,,encaraqueLovethmhaditnospossiblequeaparegaaixdemodeindependent(precisasercompletadaambunaltreelementcomloraciqueelseguix),lesdosrestantssquepodenaparixerdemodeautnompersnpartdelcomplementquenecessitalaprimera;
elgrupdentonacidetotalexpressiestconformatpertresgrupsfnicsencadenatsodependentsentresi.
en(15)tambhihadospredicacionsientrelesqualshihaunapausamoltmarcada(signedepuntuacifortde
punticoma)indicantquetenenplenaautonomia,perlaqualcosaestractadunaoracicomposta.
(14) VaarribarPereieixiaMarc (3) Lovethmhaditquetuetmousbperaciqueconeixesmoltes
xiques (15) Esvaobrirlaporta;vaarreplegarelproducte
Elcriterideconnectorsentrelesoracionscomponentsdefinixlesmodalitats
- oracicompostasindtica:en(3)i(14)siexistixonounconnectorentrelesoracionsconstituentsdunaoracicomposta
- oracicompostaasindticaojuxtaposici:selcasde(15).sinoexistixunconnectorentrelesoracionsconstituentsdunaoracicomposta
Elcriteridelautonomiadelesoracionscomponentsdefinixlesmodalitats- oracicompostacoordinada:com(14)i(15)
lesoracionsconstituentstenenautonomia,o- oracicompostasubordinada:selcasentreLovethdiui[tu]etmousbperac,lasegonaoraciformapartdelaprimeraperacompletarelseusentit(),elseucomplementalgunsautorsanomenenoracionscomplexesalescompostespersubordinaci.
Tema5:Lesformesdelllenguatge 52
4.2.4EstructuradeconstituentsisintagmaLesoracions,simplesocompostes,consten
dunitatsinferiors,paraules,ordenadesiorganitzadesenunaestructura.
Loracisimple(1)selresultatdecombinarValdsambvarespondre,queelseguix,inoambpreguntes,queapareixal
final;lessassociaambpreguntes,queelseguix,inoambpacientment,comho
testifiquenlesvariantsde(1)querepresentenlescombinacionsindicades,delesquesnacceptables(1ab),ino(1cd):
(1) Valdsvarespondrepacientmenttoteslespreguntes a Valdsvarespondretoteslespreguntes b Valdsvarespondrelespreguntes c *Valdsvarespondrepacientmentles d *Valdspreguntes e varespondreValdspacientmenttoteslespreguntes f varespondrepacientmentValdstoteslespreguntes g pacientmentvarespondreValdstoteslespreguntes h *lespacientmentvarespondreValdstotespreguntesAix,entrealgunselementsdelenunciatsestablixunvinclemsestretqueamb
altres.Estaconnexisunaassociaciofusi.Lesagrupacionsfuncionencomaunitatsdenivellsuperior,quesn
combinablesambaltreselementsounitats,configurantalfinalunaestructurajerrquicaquesloraci.
Unarepresentaciarbriade(1)slafigura16:
Valdsvarespondrepacientmenttoteslespreguntes
varespondre pacientmenttoteslespreguntesValds
varespondre toteslespreguntespacientment
toteslespreguntesvarespondre
Fig.16
lespreguntestotes
pacientment lesvarespondre totesValds preguntes
Tema5:Lesformesdelllenguatge 53
Peradeterminarlestructuradunaoracisnecessariidentificartantelselementscomlesunitatsintermdiesenqusorganitzenestos.
Constituents:elselementsqueintegrenloracicriterisdidentificaci(BalariRavera1996):
a)Snunitatsfuncionalssiespermutalaseuaposiciambaltreselementsdelacadenaoracional
nocomportaagramaticalitat.casosde(1eg):lapermutadelselementsValds,varespondrei
pacientmentnodeterminaformacionsinacceptables;en(1h)lelementlesescombinaambpacientmentielresultatdelalteraci
sinacceptableperquambquiesvinculasambpreguntes(1b).b)Elsconstituentspodenfuncionarcomaunitatsderespostaauna
preguntadidentificaci,quivarespondrepacientment?Valds,Valdsvarespondre?toteslespreguntes,Valdsvarespondretotesles?preguntes;
c)Distribuci.Unconstituentsunaunitatcaracteritzadaperocuparunllocenla
seqnciadeloraci;elselementsdextensiinferioromajorquepodenocupareixamateixa
posiciesdiuquesnequivalents.Enlesvariants(ab)de(1),lescadenestoteslespreguntesilespreguntes
ocupenelmateixbuitdelimitatperlaporcidecadenaprecedentValdsvarespondre,perlaqualcosasnequivalents(funcionalment),
igualquesilelementfraundextensimenorqestions(Valdsvarespondreqestions).
Tipusdeconstituents
- constituentsimmediatsEnlorganitzaciestructuraljerrquicadetotaoracisnelscomponentsenquconstaunaunitatenelnivelljerrquicinferiorimmediat;
- constituentsltimssnelsconstituentsdeloracicorresponentsalnivelljerrquicinferiori
ltim.Estetipusdanlisideloraciesdenominaanlisienconstituentsimmediats.
Enesquemasobre(1):
Tema5:Lesformesdelllenguatge 54
constituentsValdsvarespondrepacientment toteslespreguntes
constituentsimmediats(delnivellanterior)
varespondrepacientmenttoteslespreguntesValds
constituentsimmediats(delnivellanterior)
pacientment varespondretoteslespreguntes
constituentsimmediats(delnivellanterior)toteslespreguntesvarespondre
constituentsimmediats(delnivellanterior)lespreguntestotes
pacientment preguntesValds varespondre totes les constituentsltims
Fig.17
Lesagrupacionsdeconstituentsdeterminensintagmes.
podencombinarseambaltresconstituentsoaltressintagmesdeterminantsintagmesdordejerrquicsuperior.
Enlestructuraoracionalde(1)representadaenlafigura17,lagrupacidelesambpreguntesdeterminaunsintagma[lespreguntes];estecombinatambelconstituenttotesconformaelsintagmaderang
superior[totes[lespreguntes]],lafusidesteambelconstituentvarespondredeterminaunaltre
sintagmaderangsuperior[varespondre[totes[lespreguntes]]].
4.3Relacionssintctiquescomposicidelaoraci:
articulacidelsseusconstituentsendistintsnivells.relacientreelsconstituentsdeterminantunaestructura.
4.3.1DependnciairecciElmecanismeessencialderelacisladependnciaosubordinaci
esdnaentreunconstituentregentiunaltreregitosubordinat.Elregentesconstituxcomunnuclidequdepenenaltresconstituents.
Aix,en(16)alconstituent[mirava]estansubordinats,entrealtres,elsconstituents[elnen]i[elpallasso]jaquecompletenlaseuainformaci;noalrevs,perqulainformacidestosltimscomponentsmaipotsercompletadaper[mirava].Enelconstituent[caraespantada]elnucli[cara]scompletatper
Tema5:Lesformesdelllenguatge 55
[espantada].juntdeloracElcon i(16)presentaunaestructuraderelacionsdedependncies
6)elnenmiravaelpallassoencaraespantada
Ladependnciapotserunacomplementaciounamodificaci.
omplementaci:en(16)relacientreelsdosprimersambelnucli[mirava],e
a
a(ambunsolcomplement),elsentit
Co elpallassoMo pantada]respectealnucli,jaqueaportauna
relacionaambelseunuclimitjanantla
enlate L.Tesnire,actantsi
ecci:
potexigiruntipusdecomplementespecficperlesseues
entesconstruscaambla
d rregixa,oelqueselmateix,
espantada
mirava
nen
comseguix:
(1
en / carapallasso
elel
Fig.18
C
perquelcontingutinformatiudelnucliexigixsercompletatambelquexpressenestosconstituents:mirarcomportaquealg[elnen]realitzaestactivitat[mirar]sobreun[objecte];
encaraquespossibleelnenmiravdelnuclidnaaentendreeixesegoncomplementnoexpressat:alguntipusdobjecte.mplement:elneni
dificaci:larelacide[encaraesinformaciaddicionalnoexigidapelnucli:espotllegireldocumentdediversesmaneres,enunlloc,untemps,etc.,totaixsinformaciaccessriapernoelemental;adjuntselconstituentquees
modificaci.rminologiade
elscomplementsesdenominenelsadjuntsrebenelnomdecircumstants.
Relnucli
caracterstiquesgramaticals,comapareixen(17):elnucli[residir]demanaqueelseusegoncomplem
preposicia[aMil];acqueelnucliresidi
elverbresidiresconstruxamblapreposicia
Tema5:Lesformesdelllenguatge 56
(nospossibleMriusresidix,sensecomplement).
(17) elxicotresidixaMil
4.3.2Lavalncia.Estructuraargumental
lsnuclisverbalsde(1620)exigixenunnombrediferentdecomplements:
(16) elnenmiravaelpallassoencaraespantada
raelsregalsperalaseuafamlia
En(20)elnucliestacompanyatdunadjuntenelsPirineus,pernotcapx
en( activitat)queslnicque
(16 nucliexigixdoscomplementsperlaseua
en( mpraresconstruxambtrescomplements.adaverbtunacapacitatderegirunnombreespecficdecomplements,la
ipologiaverbaldevalncia
nciazero,comnevar,casdebelarideresidir[en],
Est o tiuiladjectiuindicant
unrsroges),
adorn),rius)oincls
s),percapdels
unsub entdel
e (17) elxicotresidixaMil (18) lovellabela (19) Mriuscomp (20) vanevarenelsPirineus
complementperqulaseuasignificacinopermetindicarho(noexistialgniquelcomquerealitzeestaactivitat);18)sexpressauncomplement(quirealitzalexigixelnuclibelar;17)mostrenquecadasignificaci;19)elnuclico
Cqualcosaesdenominavalncia.
T- verbsavalentsodeval- verbsmonovalentsodevalnciaun,quesel- verbscomllegirsnbivalentsodevalnciados,i- verbstrivalentscomcomprarsndevalnciatres.ec nceptehasigutestsaaltresnucliscomelsubstanelnombredecomplements.substantiucomflorpotsermodificatperunadjectiu(floperunsintagmapreposicional(florsdperunaoraciderelatiu(florsquevaportarMlacombinacidelstres(florsrogesdadornquevaportarMriu
tressnecessariperacompletarelseusentit,sncomaadjunts;stantiucomanaixementprecisamostrarelseucomplement(naixem
Tema5:Lesformesdelllenguatge 57
fill,naixementdelaflor,oinclsambelpossessiuelseunaixement).tructuradedependnciesdunaoracioestructuraargumental:Les
rcteraccessori,uraargumentaldunpredicat.
rargumento
Elsargum atdela
6)elpredicatverbalMIRARdemandaunagent(elprimero)i
en( mbexigixunlloc(o
en( tenlaseuaestructuraargumentalunteo
Notots sempre:mentsagentiobjecte
comesreflectixenMonargument.
SintalOBRIR(agent,
per ntotselsarguments:(21)expressaelstres,en
(21) Mriusobrilaportaamblaclau
orta
ms,unargumentnosempresexpressaamblamateixafuncisintctica.);
reflectixlaseuaorganitzacidelcontingutcomlarelacientreunapredicaciiunsargumentsocomplements;elsadjunts,
pelseucanoformenpartdelestructen(16)espredicaMIRAR(nuclipredicat)sobreelnen(prime
complement)ielpallasso(segonargumentocomplement).entsdenoteneltipusdeparticipaciquetenenenelsignific
predicaci.enloraci(1
argumentelnen)unobjectedelectura(elsegonargumentelpallasspotestarcompletatperaltresinformacionscommanera(encaraespantada),lloc(alcirc),temps(ahir),etc.;17)lapredicaciRESIDIRdemanaunagent,talocatiuaMil);19)lapredicaciCOMPRARdestinatari(laseuafamlia)amsdunagent(Mrius)iunobjectema(regals).elsargumentssexpressen
LapredicaciMENJARcomportaelsargu[MENJAR(agent,objecte)],riusmenjaunapoma,
perenMriusmenjanoesmanifestaelsegcomparemlesoracions(2124)espotobservarqueentoteslapredicaciOBRIRtlacomposiciargume
objecte,instrument),algunesnoreflectixe(22)nomslobjecteilinstrumentigualqueen(24),mentrequeen(23)nomssexpressalobjecte.
(22) laportasobriamblaclau (23) laportasobri (24) laclauobrilapA
Lobjecteportascomplementdirecteen(21)i(24),isubjecteen(22)i(23linstrumentclauscomplement(circumstancial)en(21)i(22),isubjecteen
(24).
Tema5:Lesformesdelllenguatge 58
Ditesi: relacientrefuncisemnticaoracionaloargumentilafunci
de
en( ivaenqulobjecteselqueocupala
en( mentalenqulafuncigramaticaldesubjectes
Hihau veu.taunverb(lapredicaci)peramarcar
funci
en( tipusde
(24)Aix redicatenles
4.3.3Concordana,ordre,mfasiusderelacionsinternes.
oncordana:expressidunmateixvalordecertstretsgramaticalsque
laconcordanaentreelsubjectegramaticalielverbenespanyol
els als
En entreverb(agradar:
casos:
rdre:elsconstituentsdeloraciestanordenatslinealment,ientreells
plementregit.Encatal,enel
lacorsintcticadelsmateixos(MorenoCabrera1991:cap.XXIII).Aixenunaditesiagentivasassignaalargumentagentlafunci
subjectegramatical,comen(21);22)i(23)esdnaunaditesiafectfuncidesubjecte;i24)unaditesiinstruexercidaperlinstrument.naconnexientreditesii
Laveuslaformamorfolgicaqueadopquinargumentrealitzalafuncisintcticadesubjectegramatical.En(21)laveuslactiva,queslaformanormal,quedenotaquela
desubjectegramaticalsassumidaperunargumentagent;22)i(23)estafuncilexercixunobjecteilaveuquemarcaelditesislamitjanaambunaconstruccidepassivareflexa;tlaformadeveuactivaperaunaditesiinstrumental.
,lamaneraenquesreflectixlestructuraargumentaldunporacionsestrelacionadaambladitesiilaveu.
EnelsenunciatshihaaltrestipC
possexen.shabitual
icatalinoentreverbielseucomplementdirecte,comen(19)valorsdedelverbcoincidixencorresponentsdelsubjecte,ivariensicanvienelsdelsubjecte(Mriuscompraelsregals,nosaltrescompremelsregals).elscasosdifcilsnoliagradenhihaunaconcordana)ielsubjecte(elscasosdifcils:),ientrenuclinominal()ielsmodificadors(difcils:;els:).
Osestablixnecessriamentunarelacidorde.Habitualmentelnucliregentprecedixalcom
sintagmanominalcasadefustaelcomplementdefustaseguixalseunucliinopotprecedirlo(*defustacasa);iunaltretantocorreambun
Tema5:Lesformesdelllenguatge 59
complementadjectiu:pescasubmarina(*submarinapesca),excepteimplicacionsdiscursives.estetipusderelaciesdist
altres
En ingixentreuntemadequescomentala
En rtacomatemaielmsocal
mfasi,connexiemftica:
(25) Mrius,hedemanatDOSexemplarsdelinforme
en(25)seapreciaunapartdestacadaperlapronunciaciofocusDOS[aqu
resp configuracomainformaciconegudao
4.4Categoriessintctiques
scategoriesoclassessncomunconjuntdepropietatscomunesaungrup
enl tic,ilingsticengeneral,soperaambclassesocategories:
4.4.1Categorieslxiquesigramaticals.Estructurageneraldelsintagma
rminantlesclassesdeparaules(vid.
Un definidapelscriterisde:les paraules mostren variaci en la
etaxiquets,gnereinombre)na,temps,),ode
informaciqueaportalaltrapart,elrema.elssintagmesmencionats,elnucliescompocomplementselremaqueaportalainformaciquedetallacoentendreelnucli(eltipusdematerial,enuncas,ilaubicacidavalllaigua,enlaltre).
representadaperlesversaletes]ectealarestadenunciatqueesalmenyspocrellevant.
le
delements.estudisintcelsdiversosconstituentsoracionalssadscriuenaunaclassenom,ounaclasseverb,etc.,perqucompartixenelconjuntdepropietatsquecaracteritzenunaclassedonada.
elsconstituentsdeloracisnparaules.Estesesclassifiquenendistintstipusdete
3.5.2).aclasseesta) Caracterstiques morfolgiques:
formaen funcide lesnocionsgramaticalscontingudes;esdistingixen,perexemple,- noms(xiqu- deverbs(cantemcantareu,nombre,perso
Tema5:Lesformesdelllenguatge 60
- paraulessensevariaci:de,per.b)
rreferencial,quedenotenunarealitat
- ensentitsderelaci(conceptes
sestancades)
c) Sin areixenenunmateixentorn
erlaconcordanaamb
- unanocireferencialdentitat(cima=la
- manominal.Amblescl en
respondre+
u+verb+],
estructuradeconstituentsmostraquelagrupacidedosdellspertanyentsa
La ts,una
tatper
enp tilscompletatperperatuconfigurantun
els laparet)tunnuclint
Propietatsdesentitdeclasse:- hihaparaulesambsentitlxico
extralingstica(nocions,activitatsoestats,qualitats,etc.),solenserobertes:nohihaunnombrelimitatdelements,sesolendenominarcategorieslxiquesparauleslxicogramaticals,queindiqucomdeterminaci,oposici,condici,etc.).solenestarformadesperunnombrelimitat(classesolendenominarcategoriesfuncionalstcticdistribucional:lesparaulesqueap
o buit en la cadena de constituents compartixen el mateix valorfuncional,com xiquets igossosen [xiquets /gossos]abandonats,socupade[xiquets/gossos]sensellar,ambvalordenuclidelsintagmanominal.Unsubstantiuescaracteritzaenespanyolicatalperexpressar:
- variacimorfolgicadegnereinombredemaneraexplcita(xiquetaxiquets),oimplcitaperdeterminablepcomplements(cimaalta);perdenotarelsubstantiupartaltadunamuntanya)pernounarelaci;iperocuparelbuitoracionaldenuclidelsintag
assesdeparaulessaconseguixungrauderefernciamsgenricladescripcidelestructuraoracional,concebudaestacomlacombinacinosolsdeparaulesconcretescomValds+vapacientment+totesde(1),sindecategories[substanticonfigurantunpatroesquemadoraci.
Lunmateixnivelldeterminaunsintagma,unitatdunnivellsuperior.combinacinoslliuresinquesajustaalpatrdenucliicomplemenrelacidedependncia,comshaassenyalatabans(vid.4.3.1).Endospremisgrossos,elnuclidelexpressispremiscomplemen
grossos,ielsintagmaresultantpremisgrossosscomplementatperundeterminantdos;octilperatu,elnuclisintagmatilperatu,quesmodificatperpoc;intagmamscapalaparet(hovacollocarmscapapreposicionalcapaambelseutermeocomplementlaparetconfiguraunsintagmapreposicionalquescompletatperms.
Tema5:Lesformesdelllenguatge 61
Estessi cidelssintagmes
per uetotsintagmasprojeccidelseunucli.
ngeneral,unsintagmaconstadelseunucliamblapossibilitatdun
els antpotsermodificatperunaltreelementquetlafunci
Da ssernominal(SN),
preposicional(SP),
En
Lestructuraoracionalconsta,dunadistribucidecategoriesorganitzadesen
Lainalassociatambunsintagmaverbal,queexpressenla
uesdoscategories
mplexadelajudantdelcomissaridelexposicieixiaamb
4.4.2Categoriesbuideslescategoriesbuides:categoriesquenotenenmanifestacifnica
SX
Especificador
tuacionsdonenaentendrequelesquemadeconfigurasdetipusendocntric,as,queeltipusdesintagmacoincidixamblacategoriadelnucli,laqualcosaesdiuq
E
complement,iintagmaresultgenricadespecificador.cquesilacategorianucli- unsubstantiuelsintagma- sisadjectiu,elsintagmaseradjectival(SA),- ambunpreposicicomanuclielsintagmaser- quanelnuclisunverbelsintagmasverbal(SV),etc.esquema,lestructurageneraldelsintagmaseria:
complement
SX
a)SN
X
premis grossosdos
poc til per atub)SA
c)SP ms
Fig.19
cap laparet
sintagmes,quesnprojeccidelsseusnuclis.seuacomposiciunsintagmanompredicacidunsubjecte(enunciadamsamunt4.2.1),determinaunaestructurasimpledecombinacidelessenuclearsNiV:- lexpressicolinformeequivalalasimpleCarleseixia.
Tema5:Lesformesdelllenguatge 62
persquetenenunapresnciaestructuralnecessriaperala
(adjectiu)cli:
(26)
Nambfuncidesubjecte,peresdedux,srecuperabledesdelainformaciestructuraliformaldelaprpiaoraci;comes
la.
EstAltresp
cteenoracionsdinfinitiu,i
(27) usvolassistiralareuni
b Mriusvolqueell(=Mrius)assistiscaalareuni
t]?
pareixexprs,perelsentitdeloracisreflectiten(27b),dacqueenlacomposiciestructuralcalsuposaren
Enlaseuaestructuraslamateixaperqudiuenel
areixen
(29a ualqueen(29a),perromanen
interpretacideloraci.En(26)nomsapareixenlescategoriesV(verb),nuclidelSV,iA
complementdestenu
assistixsola
Acnoapareixel
tractadunaoracienunallenguaquemostraflexiverbal,ladesinnciaverbaldenotaquehihaunNsubjecteimplcitamblesmarquesde,ilamarcadegneredeladjectiupredicatiucontribuxamblainformacide,perqualcosalaformarecuperabledelsubjecteimplcitsella,noelletipusdecategoriaesdenominapro.ropostesdecategoriasn
- PROquedesignaelbuitfuncionaldesubje- lestraces.
a Mri c volPROassistiralareuni (28) a vamentirlindividu? b lindividuvamentir (29) a aquivaferirelxaval? b elxavalvaferir[__] c aquivaferirelxaval[
En(27a)elsubjectedelinfinitiunoa
laseuaestructuraunacategoriaqueassumiscalescaracterstiquesderelacianafrica(ambMrius)iclassenominalenfuncidesubjectedelinfinitiu(27c).(28a),laconstrucciinterrogativaestrelacionadaamblaformaasseverativade(28b);mateix,perlaformainterrogativamostraqueelSNsubjecteapunaposicipostverbaloelverbapareixdavantdelsubjecte,queselmateixprocedimentqueesreflectixen)desde(29b):sesuposaqueelcomponentSVesdesplaaaunaposicitemtica,alcomenamentdeloraci,igelse