LES NOSTRES FESTESCOCENTAINA

Són moltes les festes que podem trobar al llarg del curs escolar. Tot seguit presentem un resum de totes elles, principalment aquelles en les que anem a realitzar alguna activitat especial.Aquest document ens servirà com a guia, ja que a cadascuna de les festes posarem un comentari de les activitats relacionades que farem al col·legi i si necessitarem la vostra ajuda (pares).

OCTUBRE9 d’octubre: Dia Nacional del País ValenciàAquesta és una data molt important per a tots els valencians, ja que és el dia que es el dia que es commemora la nostra identitat coma a poble.

Activitats:- Treball de l’auca de Jaume I a l’àrea de Valencià.- Elaboració a Educació artística de la corona de Jaume I.

- Xocolatada, xocs i balls tradicionals. (necessitarem l’ajuda dels pares)

- Eixida a la biblioteca de la localitat.

NOVEMBRE1 de novembre: Fira de Tots Sants

La Fira és la història mateixa de Cocentaina. No en va arranca el 1346 gràcies al privilegi atorgat per Pere el Cerimoniós (II de València i IV d'Aragó) per celebrar-la i ha continuat organitzant fins als nostres dies gràcies a l'estima a la terra i a les tradicions, l'esperit dinàmic i emprenedor del poble de Cocentaina.

Any rere any celebrem una nova edició, perquè hem arribat fins aquí a través de segles, pestes, epidèmies, guerres, conflictes socials, èpoques de pau i de progrés i, sobretot, per la voluntat decidida d'un poble que, sense oblidar el passat, busca amb treball un futur de superació i d'integració social.

El pas del temps ha incidit en el contingut de la Fira, i el que era un mercat comarcal agrícola i ramader s'ha convertit en un aparador de les activitats agrícoles i ramaderes de sempre, al costat de l'exposició de maquinària agrícola i mitjans d'automoció, activitats artesanals, mercat àrab, mercat medieval i altres activitats que reuneixen, durant tres dies, més de quatre-cents expositors, que provenen de tot

l'Estat espanyol, amb una afluència de públic que, amb tota seguretat, supera els tres-cents cinquanta mil visitants.

I, finalment, com a fenomen del nostre temps, cal destacar l'acompanyament d'actes culturals i esportius que són una mostra de la força mobilitzadora de la Fira, entre els quals podem destacar les exposicions, la fira del llibre, els certàmens corals, la fira d'atraccions per als més petits, les exhibicions de munta i doma, els concerts de música, els populars esmorzars de Fira, les actuacions de grups de danses, actuacions diverses en els carrers, malabars, tallers demostratius (ferrers, telers, boga, pa , etc.), exposició i mostra de falconeria ...

Text del Privilegi de la Fira de 1346:

"Jo, Pere Quart, per la gràcia de Déu rei d'Aragó,ordene que a Cocentaina sense interrupcióuna fira es faça de quinze jorns de duraciói siga per Sant Miquel aquesta celebració.

I perquè la Fira esdevinga una de les millors,no podrà interrompre's si no és per força major.Tot aquell que siga bé venedor o bé comprador

vaja i torne a la Fira sota la meua protecció.A ningú no podran detenir ni tancar a la presó,

llevat dels que siguen lladres, assaltants o traïdors,també si són sodomites o són falsificadors

ordene que per a aquesta gent no hi haja perdó.A més, mane i ordene a tots els meus capitans

que facen guardar i guarden aquesta ordre reiali ho signe a València davant les autoritats

en 1346 un dotze del mes de maig."

 

Activitats: - Visita guiada a la fira

DESEMBRE8 de desembre: la corriolaL’ermita de Santa Bàrbara és l’escenari de la multitudinària trobada de tots els xiquets del poble, per berenar la corriola, una rosca de pa feta amb llevat especial, de forma redona i acompanyat d’una llonganissa vermella de volta per menjar-la tendra, simulant la fi de la corda de la campana que fan repicar tots els xicotets en arribar a l’ermita.

Un passacarrer amenitzat amb dolçainers serveix per recollir tots els

xiquets de la vila i acompanyar-los cap a l’ermita. A mida que van arribant, menuts i grans toquen la campana de l’ermita, evidenciant que, un any més, han complit amb la tradició.Un cop allí, un contacontes amenitza la trobada, mentre els menuts es mengen la corriola que prèviament hauran comprat en algun dels forns socarrats, ja que els ingredients amb què es fa són especials: la pasta queda motllurada de manera tan fina com la de la sobrassada i el colorant, pimentó vermell i flor de clavellina, amb una mica de sal, és embotit en budell de corder ben net per donar-li consistència i no partir-se.

8/12/1562, data clau La festa, celebrada el dia de la Puríssima Concepció, paradoxalment té lloc en una ermita dedicada a Santa Bàrbara. La festa, però, no té en compte el patronatge, sinó la data històrica del 8 de desembre, dia en què van tenir lloc uns fets clau per a la comunitat franciscana que allí vivia.

Durant l’homilia del dia 8 de desembre de 1562, dia de la festivitat franciscana, serien assabentats els feligresos que era necessari ajudar a traslladar al nou convent tot allò que hi havia a l’ermita. La irregularitat i la inseguretat dels camins de l’època comunicava les dues ermites a través d’un viarany, una ‘corriola’, senda per la qual només podia passar una persona darrere de l’altra i feia així l’efecte d’una politja fins que s’apropava al Raval, de manera que pel barranc de l’Alberri fins a l’ermitori de Sant Sebastià que es formava un cercle, els frares i els feligresos formaven una fila pel camí estret i anaven baixant tot allò que tenien a l’ermita de Santa Bàrbara.

Així, des de l’11 de desembre de 1562, de manera encara precària, la comunitat franciscana va poder gaudir d’un habitacle millor i oferir un servei més proper als fidels amb la Santa Missa i amb la resta de cultes religiosos. Cal pensar que aquest fet degué ser tota una festa i per a recordar-la de manera afectuosa i en senyal d’acció de gràcies, van pensar fixar-la el dia de la Puríssima.

25 de desembre: Nadal

Activitats:- Conta contes

FEBRER8 de Febrer: Carnestoltes. RosquetesRosquetes: Les rosquetes són com els socarrat anomenem a les “torrijas”. Estan fetes de pa dur i són típiques de la quaresma

Activitats:

- Buscar la recepta a Internet, llibres, revistes familiars, amics... i dur-la a classe.

- Per grups els alumnes s’ajuntaran en diferents cases on els pares, allí presents, els ajudaran a fer les rosquetes.

- Destinarem una hora de la vesprada a classe per menjar-nos-les tots junts.

Carnestoltes: gran festa d’humor i diversió on tot hom (grans, menuts, pares, mares, alumnes, mestres...)ens disfressarem i riurem.

Activitats:- Desfilada de disfresses a cada aula per elegir la millor disfressa

del grup.- Desfilada per el poble amb la resta de col·legis de la població.

POT PARTICIPAR TOT EL MÓN!!!!!

MARÇ21 desprès del dimecres de cendra: La festa dels Nanos.Aquesta festa és, en els seus orígens, un mitjà de comunicació i d'expressió en una societat amb un tipus d'economia agrícola i amb unes relacions socials caracteritzades per una forta diferenciació de classes. És l'expressió dels menys afavorits, tant socialment com també culturalment i econòmicament. És la festa de la tolerància, però també de l'atac a l'expressió dels altres i a la pròpia expressió.

No es tracta d'una festa eminentment d'alegria i de fruïció, almenys en el seu origen. És més aviat una crítica davant de la impotència que proporciona la situació social i també física del lloc on s'ubica (l'antic raval moro de Cocentaina).

Els Nanos són ninots de poca altura, entre 1 i 1,20 metres, que van acompanyats d'uns cartells a través dels quals expressen la seua crítica, o bé positiva o bé negativa. La festa consisteix a criticar la persona que representa el perot. En un primer moment, apareixien col·locats ("penjats") a la vora d'algun camí proper al poble, sense que ningú no sabés qui els havia fet ni qui els hi havia penjats.

Actualment, els nanos s'exposen al mig del carrer o arrimats a les parets de les cases sota la vigilància de les persones que els han fet. Així mateix, abans tan sols podien estar exposats des de l'alba fins a les dotze del migdia, perquè l'autoritat municipal els feia retirar. Avui dia, estan fins més enllà de les dotze de la nit i depèn de la voluntat dels autors la retirada dels ninots.

Quant a l'elaboració, cal dir que l'aportació en diners és voluntària, com també el fet de donar la roba o els materials per ajudar a fer-los. L'exposició dels nanos va adreçada a tots el poble en general i són nombroses les persones que durant aquest dia s'acosten a uns carrers que normalment no visiten. S'observa un canvi anímic en aquests visitants ocasionals, més espontaneïtat i contacte, a més d'una gran complaença quan veuen. La festa dels Nanos té com a característica destacada el fet que no ha estat encara comercialitzada ni jerarquitzada de cap manera, ja que les persones que hi participen activament han mostrat sempre una gran responsabilitat i un absolut desinterès envers els premis o les distincions, que sempre han rebutjat.

Abans, la funció que complia era la de criticar, advertir o manifestar una revenja. Era l'única forma d'expressió pública de què es disposava al llarg de l'any per criticar l'amo, les autoritats o a qui fóra sense perill a les possibles conseqüències.

El fet és que es pot constatar que mai no hi ha hagut cap mena de represàlia per aquest motiu. Un canvi important i més actual ha estat la influència de la televisió, que ha desvirtuat, en part, el sentit primigeni de la festa, ja que ha aportat una temàtica forastera a la problemàtica real del poble. Així mateix, s'observa també que ha minvat la crítica a les autoritats municipals, en part potser perquè l'Ajuntament, des de fan uns anys, col·labora en algunes activitats durant aquest dia amb l'objectiu que la festa es perpetue i es transmeta a les generacions de joves que són els que l'han de continuar.

Activitats:- Elaboració dels ninots i cartells a l’àrea d’educació artística.- Muntatge i exposició dels nanos al pati del col·legi

DEMANEM LA COLABORACIÓ DE PARES, FAMIKLIARS I AMICS PER A QUE DURANT EL DIA DE LA FESTIVITAT DELS NANOS VINGUEN AL COL·LEGI A VISITAR EL NOSTYRE TREBALL!!!

28 Març-8d’abril. Vacances de Pasqua. La mona.La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat.

Activitats:- Visita a un forn de la localitat per conèixer la recepta i la seua

elaboració.

- Elaboració de la mona amb l’ajuda del forner.- Tots junts ens mengem la mona al pati del col·legi

(necessitarem que alguns pares fassen xocolata i la porten per mullar la mona)

ABRIL19,20 i 21 d’abril: La Mareta!!!!Com tots els anys ja arriba la Mareta i Cocentaina es plena de festa durant tres dies.Nosaltres destaquem la festivitat del dia 21, quan els xiquets de tots els col·legis de la localitat duen a la Mareta flors, menjar... Una vegada s’acaba l’ofrena i la dita de versos a la verge comencen els jocs escolars, les danses i l’entrega de premunís de poesia i dibuixos a la plaça del palau

Activitats:- Elaboració de dibuixos a l’àrea d’educació artística que desprès

presentarem al concurs.- Elaboració de poemes a l’ara de Valencià que també

presentarem al concurs.- Ofrena a la Mareta i participació al jocs i balls escolars.

ÀNIM QUE SEGUR QUE MOLTS PREMIS S’ ENDUREM!!!

JUNYFi de curs:Aquest dia el col·legi es transforma, tot el mati hi ha tallers (pintura, maquillatge, perruqueria, música, jocs..) al pati del col·legi i per la vesprada, les grans actuacions. Aquest any com bé sabeu el col·legi aposta per les tradicions, per tant, cada curs és l’encarregat de representar un ball tradicional.

- Primer cicle: de la localitat (la dansa de Cocentaina, l’u i el dos, el fandango i corre el conill)

- Segon cicle: balls de poblacions o comunitats veïnes (el ball de cintes o de la magrana, el ball de pals, castellers, sardanes...) AQUESTS SÓM NOSALTRES!!!!

- Tercer cicle: balls d’altres nacionalitats (per exemple el minuet francès)