Oriol Esteban Grup: 10

Índex

Introducció Una resina, es un grup de substàncies

orgàniques, líquides i “enganxi foses”, que normalment s'endureixen per l'acció de l'aire, convertint-se en sòlids d'aspecte amorf i brillant.

Les resines naturals són segregades per moltes plantes, i apareixen en la seva superfície externa quan se'ls fa un tall. De fet, formen una capa que protegeix a la planta d'organismes patògens i d'una pèrdua excessiva de saba a través del tall. Per a la seva obtenció comercial, es practica un tall en l'escorça de l'arbre, recollint-se la resina en petits recipients.

Les resines sintètiques són molt semblants a les resines naturals. Les resines sintètiques són produïdes per les petroquímiques, al ser un derivat del petroli, entre els seus derivats podem trobar el poliester i el poliuretà, les dues mes utilitzades en la construcció, d’avui en dia.

Història i Obtenció La història de les resines es remunta a fa

milers d’anys, amb els egipcis, que extreien la resina per a comerciar, era utilitzada com a aïllant en els vaixells, crema aromatitzant i per a netejar les pells d’animals.

L’obtenció de la resina natural, es fa fent-li un tall a l’arbre i ficant-li una corda i un recipient, de tal manera que la resina que cau, cau al pot.

Les resines sintètiques, s’obtenen del petroli a les refineries a altes temperatures (200ºC) per esterificació. L’augment de la producció va ser a la dècada del 1960, quan es va descobrir que tenia una elevada resistència a l’aigua i a la calor. Des de l'any 2000 el Epoxi i les resines de poliuretà s'utilitzen en interiors, sobretot a Europa.

Tipus de resines Resines naturals: Les resines naturals presenten un color que pot variar

entre el groc i el groc marró. Cremen amb una flama fumejant acomiadant una olor aromàtica. Encara que són químicament diferents, totes elles contenen carboni, hidrogen i oxigen. Són insolubles en aigua, a diferència de les gomes que són solubles; també són solubles en alcohol, èter i altres dissolvents orgànics.

Resina veritable: Dura, trencadissa, semblant a la goma, però es insoluble i no es reblaneix en aigua. La més típica és la colofònia o la segònia.

Gomorresina:  La barreja natural de goma i resina que s'emulsiona al barrejar-se amb aigua. Pot contenir o no, a més, un oli essencial volàtil. És un suc blanc i espès, de naturalesa lletosa que flueix de diverses plantes després de practicar-lis una incisió. Aquest suc es fa sòlid després d'estar a l'aire una quantitat de temps variable. S'utilitza com a adhesiu natural.

Oleoresina: És una barreja més o menys fluïda de resina i oli essencial, com per exemple la trementina de pi. Igualment es pot extreure de les espècies, com pot ser el pimentó. La oleoresina resultant és utilitzada cada vegada més en la indústria alimentària com a colorant.

Bàlsam: Secreció vegetal composta de resina, àcids aromàtics, alcohols i èsters. Avui en dia es en gran forma utilitzada per la medicina cosmètica natural.

Lactorresina: Resina vegetal procedent del làtex coagulat. Contenen, principalment, productes derivats de la polimerització de l' isoprè. Un dels exemples més comuns es el cautxú.

Tipus de resines Resines sintètiques: Les Resines sintètiques són

materials amb propietats similars a les resines naturals. En general són fabricades per Esterificació. L’esterificació és el procés pel qual es sintetitza un èster. Aquesta reacció precisarà de tres molècules de àcid carboxílic monopròtic .

Polièster: Categoria de polímers que conté el grup funcional èster en la seva cadena principal.Poliuretà: S'obté mitjançant condensació de polièsters; es caracteritza per la seva baixa densitat i és molt utilitzat com aïllant tèrmic i escuma resilient.Resina Epoxi: polímer termostable que s'endureix quan es barreja amb un agent catalitzador, molt utilitzat per impermeabilitzacions.Acrílic: Resina molt utilitzada, sobretot en la pintura, degut a la seva gran resistència a les adversitats del medi i a la seva forma d’aguantar la pintura enganxada sobre materials impermeables; com per exemple el ferro galvanitzat.  Vinil èster: És molt resistent a la corrosió, fins i tot d'àcids. Suporta altes temperatures exteriors i és molt resistent a la fatiga. També té bones propietats d'aïllament tant tèrmic com elèctric.

Aplicacions Les resines dures com els copals, els

dammars, la massilla i el sandàraca, s'utilitzen principalment per a vernissos i ciment, mentre que la suau odorífera, la oleoresina i la goma de mastegar, que contenen olis essencials de les resines són més utilitzades amb fins terapèutics naturals.

La resina, en forma enganxifosa i viscosa s'utilitza per al manteniment dels arcs per a instruments de corda, degut a la seva qualitat per a afegir-li fricció al pèl.

Els conservadors utilitzen les resines per a consolidar les peces fràgils tals com els ossos o restes en llocs arqueològics. Les molècules de la resina, s'adhereixen als ossos per a fer-los més impermeables i resistents al cap del temps.

Una de les sortides més importants de les resines al segle XXI són les maquetes de resina, que són d’un baix cost i molt mal·leables.